El dia 5 de Gener vaig tornar a agafar la bici de Muntanya. Vam quedar a un horari potable per les temperatures que hi ha a Ribes al matí, enlloc de les 8 o 8.30 vam quedar a les 9.30, horari que vaig aconseguir gràcies a la gentilesa dels companys de ruta. Tot i així, el termòmetre a les afores de Ribes va bixar dels 0 graus.
Inevitable doncs que les mans es congelessin tot i la meva quimera de trobar la combinació de guants més apropiada per evitar aquest fet. Pel que fa als peus ja he trobat la solució, uns mitjons gruixuts de llana de merino, que com a mínim eviten la congelació dels peus, arribes a notar el fred, però no arriba al punt de "congelació".
Bé, com que sortir de Ribes sempre implica pujar, el fred va passar relativament aviat. No com quan surto desde Campelles en carretera, que sempre anem avall i arribem a Ribes congelats i costa molt arrencar.
Com quasi sempre pujades infernals, on acostumat a fer carretera em va costar molt trobar el cop de pedal, i quan afegeixes les rodes de 29 això encara costa més. Perque les 29 no són el sant grial, NO, quan pujes a poc a poc i en pendent, costen molt més de moure que unes 26, PUNTO.
Bé, primera baixadeta i disfrutant, per remuntar per un corriol i posterior pista fins una de les baixades més espectaculars de la zona, des del refugi de Ribes Altes fins Ribes, on a la segona part, el corriol te molt de flow i es pot córrer molt, tant que l'Albert un dels companys es va sorprende que anava enganxat a ell. La veritat que vaig disfrutar moltíssim.
Arribats a Ribes altre cop només portàvem 15 kilòmetres, i vam fer un bucle. Pujada terrorífica directe als Fortins per baixar la trialera del mateix nom. I aquí és on em vaig adonar de un fet remarcable, ja que vaig fer la trialera a 0 peus, fita que no havia aconseguit mai.
El parèntesi de MTB serveix per fer un reset mental i allò que abans et semblava impossible o molt difícil, fins i tot generant por de caure, ja no és tant difícil i t'adones que concentrat i fent el que toca es pot fer sense major dificultat.
Content per la millora en descensos acabava la ruta. I ho vam celebrar fent una cervesa!!! Ohhhhhhh!!!
I cap a casa a descansar que al vespre calía estar despert i atent per la tasca que m'havien encarregat.
3 comentaris:
El que dius de la 29 ja ho havia notat, amb la 26, malgrat pesar un parell de kilos mès em semblava pujar millor, fins hi tot pensava que podia ser culpa del meu estat de forma.
Admirable sortir amb aquesta temperatura, jo aquí a Barna ja m'agobio amb aquest fred..., peró després te premi!!, aixi que puc imaginar la satisfacció per la muntanya de veritat
En terreny suau les 29 volen, indiscutible. En terreny dur (pujada) si la forma no acompanya i les rodes de 29 no son de gama alteta, costa més que amb una 26.
Costa molt sortir amb fred, però aqui t'escalfes ràpid!
Fins després ;-)
ºNano es te que tenir molt valor per sortir amb aquetes temperaturas, pero lo cert es que despres deu de ser molt maco rodar per alta montanya al hivern.
Amb respecte a lo del reset per mi era diferent, quan trigava amb sortir em trobabva molt insegur i tot se em feia molt costerut.
Publica un comentari a l'entrada