Diumenge 25 =ctubre 2015
Aquest diumenge el Duke i jo teniem previst acostarnos a la Vall de Sant Just per fer la trialera de la Penya del Moro que feia temps que no visitavam.
Rebem un missatge del Fletxa que tambe s'apunta i a primera hora, el pájaro es veu fort despress de dues setmanes de bondat, i ve dispossat a donar la cara. Ja Ja Ja
Ens trobem a Entença i pujem cap al Cervantes per anar a petar a la Font de la Beca, com sempre las primeras rampes fan que em bullin las camas i tinc ganes de fer marxa enrere preveient un dia de dolor.
Per el contrari el Pepitu es va mostrant a cada Km mes fort i dona la sensacio de pasar.ho be. El Jose, be el Jose com sempre a deu metres de distancia, al seu aire txiulant una ranchera mentre gaudeix del passeig.
La pujada per el corriol cap a la plaça Mireia fa que las sensacions bones tornin i aconsegueixo bellugar la bici amb soltura, el Fletxa peteix, pero es mante al costat sense deixar ni un metro.
Baixada per la trialera per tallar la baixada de la Beca i a un puto revolt amb un arbre mal colocat he tingut el primer susto del dia, abocat per el costa cap a la baixada i el puto pedal que no sortia. Nervis, crit de "me la fotu", pero per sort al ultim moment me he alliberat i he pogut salvar la situacio dignament. Be dignament no perque els compis s'han fet un far de riure. Cabrons.
Baixada , desvio a la dreta gentilessa del Albert i variant de corriol cap al túnel de las Aigues, sortida a la pista i a una curva recordó un petit corriol que baixava cap uns camps, que feiem quan venia el Santi.. Be es una variant pero no aporta res massa interesant.
Pista cap a Can Melic per pujar fins a la mena de fabrica del final i agafar el corriol que ens portara a la pista del Musher, fa anys varem trovar un Musher amb el trineu, pero allo va ser ..... Quan venia el Santi.
El Josep va agafant força i ara porta un ritme molt bo. i tan sols un petit fallo fa que no pugui pujar un troç de predra molt exigent. Mentre tant el Duke ens espera a dalt de tot txiulant una Polka. La varietat musical de aquest noi es maravellosa!!!.
Prenem la pista cap al Coll del Moro i jo faig el pardillo, crec que estic millor del que pensó i em proposso aguantar fins a dalt un desarrollo massa fort, en lloc de buscar comoditat faig una prova de força...i em surt molt malament. Arribo a las escalas totalment buit, sense cames i el que es pitjor ofegat i amb el cor disparat. Paro a descansar mentres els companys esperan a dalt, aconsegueixo arribar, caminat clar, i nomes puc seure sense gaudir ni de la vista ni de la conversa.
A tot aixo m'espanto perque de cop i volta comença a sentir focs artificials i explosions. Allo que hem parlat tota la vida " Los Fuegos Artificiales " ho estaba sentint dintre del meu cap , i quan estaba per demanar als companys que em portessin a " la Casa Socorro" em fan veure que no era el meu cap que era de debo que se sentía, que es veía fins i tot el fum. Gracies a Deu , falsa alarma.
Be un cop recuperat, no del tot, baixem la trialera, el primer troç m'hi cago , pero despres agafo confiança i baixo molt segur, fins que arribo a una regatera enmig del corriol, que decideixo pasar per amunt i a la Esquerra i que descubreixo que acaba malament, amb un esglao el quince, pero com anava animat em deixo caure i ho salvo, pero he tocat amb el pit el manillar!!
Gracias Santa Fox por la hostia que me has salvado.
Arribo a la pista amb el segon i ultim susto del dia, i poc despress arriban els companys.La resta de la trialera fins a la Salut de San Feliu es fantástica, amb arrels i pedres pero amb una traçada tan bona i clara que tots la baixem amb una allegria bestial. Llastima no fos mes llarga, que es el mateix que em va dir la meva dona el dia que em va coneixar.
Esmorçar amb tranquilita i dubtes sobre la tornada, pero com que els veía engrescats els proposso de tornar per un lloc que feia temps que no trepitxavami ho dic de forma literal, perque la majoria de vegadas que jo havia pujat per allí había caminat com un tontu.
Es la pista que sortint de La Salut s'enfila cap al Coll del Moro amb unas rampes durísimas, sort que no es massa llarga, que ens tornen a dur a la pista del Musher.
Comencem a pujar i el Fletxa em far notar que porto una escombra als pinyons. Cony he estat un bon rato trein herbes del camvi i no he pogut netejar del tot. El Jose perdut a la distancia i el Fletxa mes a prop m'han fet agafar anims per tirar cap a munt i aquesta vegada ho hi fet tot millor que mai, pero amb un mal de cameeeess!!
Baixem per el corriol que em fet a primera hora i anem a buscar la pista de la la Beca per tornar per la ladera. Ja noto els esforços i costa bellugar la bici i fins arribar als corriols vaig bastant ofegat. Molts cotxes aixecan polsaguera i fan que sigui un troç desagradable. Arribem al túnel de l'aigua i ens enfilem , ara , per una de las tornadas mes macas que es poden fer. La ladera es un be de Deu i las canstants exigencias que te fa que estiguis tota l'estona molt atent per no fotret un bon susto.
Arribem a la Pedra del Berni, un record sentit per la trompada que va tenir en aquell indret, i el Fletxa te unes paraules " Encara tin la visio de l'hostia".
Anem fent i per fi sortim a la plaça Mireia i tirem cap a las Aiguas per anar a baixar per el Mortirolo, pero com teneim temps allarguem fins el tieso, i fem las aigues amb tranquilitat comentant las incidencias del mati. Baixada cap a Barna, despedida del Fletxa, avui ha estat molt millor que l'altre dia i marxava molt content, i el Jose i jo anem a rentar bicis.
Sorpresa, el Jose te la roda punxada, cambiem camera, es desagradable fer.ho amb el neumatic mullat i las restas de una merda amagades entre els tacos. Arribem a carrer Tarragona i un altre cop punxat, habiem tret una punxa molt clara, pero es coneix que hi habien dos. Cabreo i ala tot txino txano pins a casa. Fen el paseíllo i el Jose txiulan un Pasadoble. Va por ustedes!!!
Sortida de 38 Kms amb uns desnivells pronunciats i tan sols al troç de las aigues planer. Cansat molt cansat.
dilluns, 26 d’octubre del 2015
dimarts, 20 d’octubre del 2015
Retrobada a Collserola
Diumenge 18 Octubre 2015
El grup continua desperdigat, el Berni a les muntanyes, el Edu amb obligacions familiars i l'Albert fent Kms per las Terres del Ebre. Y el Pepitu? El Fletxa sortira avui despres de 4 mesos de abstinencia. A patir i a patir!!!
Ens trobem el Jose i jo al lloc de sempre i anem a buscar el Pepitu al carrer Entença, pero ens arriba un missatge en que ens diu que esta acollonit i s'estima mes començar per el seu compte i trobarnos despres.
No ho entenc , com si naltros fossim d'aquells a qui els agrades fer mal als amics desvalguts. Be , per trobarnos amb el noi decidim cambiar de plans i fer una aproximacio a Vila. Joana, que be que em va a mi perque no camino una merda.
Pujada per Vallvidrera i gir cap a la Esquerra a buscar Sant Pere Mártir, se coneix que ja m'estava escalfan.Pujada tranquila, m'agrada molt aquella pujada amb las seves enllaçadas a mesura que agafas alçada,i una vista de Barcelona coberta pels nubols que feian temer el pitjor.
Detall : Tot tapa exceptúan una finestra que deixaba pasar la llum que incidia directamen sobre Las Arenas i la seva coberta metal-lica amb un efecte sorprenent.
Baixada de Sant Pera Mártir i trencar per la segona baixada per anar a fer la ladera que estava fantástica encara que com sempre si pateixas, pateixas molt. Hem fet tots els passos complicats i despres hem pujat per el final de la hípica cap al merendero cremat i anar a buscar la baixada de la Sagrada Familia.
Al poc de ser a Ca la Carme ha arribat el Fletxa, content per com anava passant el mati, i encara que cansat per l'esforç, amb ganes de fer mes Kms.
Despres de l'esmorçar podeu imaginar per on hem tornat? Unas pista : Arriba un de la colla que esta temps sensa sortiri el Duke el porta per..... Efectivamen Per sota el pont a Ja Ja.
La aproximacio encara aguantaba el ritme, pero començar a pujar i dir "Aquí me quedo" ha esta tot una.
Normal , tan temps sense sortir, uns quants Kms a sobre i agafar aquella pujada, que al primer troç ja et deixa les cames tocadetes.
Un cop arribats a Can Castellvi hem pujat cap a Can Pasqual per fer la trialera de les Pedres i desde el Merendero cremat cap al Turo d'en Cors i carenejar cap a Esplugues per baixar per el Cervantes. Diagonal i cap a casa.
Total 38 Kms i molta diversio.
A partir de la sortida m'he fet dues reflexions, be una reflexio i una constatacio.
La reflexio es la seguent tots aquest días sortin amb el Jose em veía fet una merda i bastant fotut , pero al sortir amb algu que esta pitjor et donas compte que tot es relatiu. Lo important es saber aprofitar tots el moments de las sortidas, quan estas millor i tambe quan estas malament perque tots son importants. Estas fent allo que t'agrada amb gent amb la que et trobes molt be, si pateixas molt o poc no te massa importancia.
La constatacio es que el Fletxa te un anim de ferro, perque despres de tant temps sense sortir , aguantar el tipo com ho ha fet es tota una exhibicio. Felicitats amic per la teva voluntat.
El grup continua desperdigat, el Berni a les muntanyes, el Edu amb obligacions familiars i l'Albert fent Kms per las Terres del Ebre. Y el Pepitu? El Fletxa sortira avui despres de 4 mesos de abstinencia. A patir i a patir!!!
Ens trobem el Jose i jo al lloc de sempre i anem a buscar el Pepitu al carrer Entença, pero ens arriba un missatge en que ens diu que esta acollonit i s'estima mes començar per el seu compte i trobarnos despres.
No ho entenc , com si naltros fossim d'aquells a qui els agrades fer mal als amics desvalguts. Be , per trobarnos amb el noi decidim cambiar de plans i fer una aproximacio a Vila. Joana, que be que em va a mi perque no camino una merda.
Pujada per Vallvidrera i gir cap a la Esquerra a buscar Sant Pere Mártir, se coneix que ja m'estava escalfan.Pujada tranquila, m'agrada molt aquella pujada amb las seves enllaçadas a mesura que agafas alçada,i una vista de Barcelona coberta pels nubols que feian temer el pitjor.
Detall : Tot tapa exceptúan una finestra que deixaba pasar la llum que incidia directamen sobre Las Arenas i la seva coberta metal-lica amb un efecte sorprenent.
Baixada de Sant Pera Mártir i trencar per la segona baixada per anar a fer la ladera que estava fantástica encara que com sempre si pateixas, pateixas molt. Hem fet tots els passos complicats i despres hem pujat per el final de la hípica cap al merendero cremat i anar a buscar la baixada de la Sagrada Familia.
Al poc de ser a Ca la Carme ha arribat el Fletxa, content per com anava passant el mati, i encara que cansat per l'esforç, amb ganes de fer mes Kms.
Despres de l'esmorçar podeu imaginar per on hem tornat? Unas pista : Arriba un de la colla que esta temps sensa sortiri el Duke el porta per..... Efectivamen Per sota el pont a Ja Ja.
La aproximacio encara aguantaba el ritme, pero començar a pujar i dir "Aquí me quedo" ha esta tot una.
Normal , tan temps sense sortir, uns quants Kms a sobre i agafar aquella pujada, que al primer troç ja et deixa les cames tocadetes.
Un cop arribats a Can Castellvi hem pujat cap a Can Pasqual per fer la trialera de les Pedres i desde el Merendero cremat cap al Turo d'en Cors i carenejar cap a Esplugues per baixar per el Cervantes. Diagonal i cap a casa.
Total 38 Kms i molta diversio.
A partir de la sortida m'he fet dues reflexions, be una reflexio i una constatacio.
La reflexio es la seguent tots aquest días sortin amb el Jose em veía fet una merda i bastant fotut , pero al sortir amb algu que esta pitjor et donas compte que tot es relatiu. Lo important es saber aprofitar tots el moments de las sortidas, quan estas millor i tambe quan estas malament perque tots son importants. Estas fent allo que t'agrada amb gent amb la que et trobes molt be, si pateixas molt o poc no te massa importancia.
La constatacio es que el Fletxa te un anim de ferro, perque despres de tant temps sense sortir , aguantar el tipo com ho ha fet es tota una exhibicio. Felicitats amic per la teva voluntat.
divendres, 9 d’octubre del 2015
dilluns, 5 d’octubre del 2015
Tres eran Tres.
Diumenge 4 de Octubre de 2015
Aquest mati, ultima sortida abans de tornar a currar, el Edu baixara de Mataro per retrobarse amb Collserola, amb el Team,be amb part del Team, i amb la muntanya. Dies enrtera em comentava que feia temps que no tenia el plaer de pujar per Entença, Gran de Sarria i de mes.
Arribem al lloc de quedar i rebem un missatge del Forner que arribaría mes tard. Sort que no feia fred que sino pajaritos.
A mi la espera m'ha fet que les cames es refredessin, será per aixo que despres no tenia forces? i quan ha arribat jo hagues marxat a esmorçar al Rebost. Pero no se coneix que teniam que fer Mtb.
Tirem cap a Collserola i el Jose com sempre marcan un ritmillo , el seu ritmillo que fa que arriban a Sarria jo ja demani socorro. El Edu en cambi sembla molt sencer. Faaalso!! Quan ha començat la pujada per carretera la realitat s'ha presentat amb tota crueltat, i aquelles ganes i al.legries han desaparegut rapidament.
El Duke per devant no siente ni padece, jo per darrera esperant al Edu, beneit siguis, he pogut anar fent sense mases problemas. Directes cap a les Aigues, objectiu ambicios. Avui esmorçarem a Ca La Carme.
Aigues endevant el Forner pateix els diez sense sortir, Penitenciagite que diu el Fletxa, començar a pujar cap els bombers i deixarse caure ha estat tot una. Comentaris sobre el tema i jo donan consells al Forner per transitar aquells Territoris de Dolor que en son ben coneguts per mi.
Pero hete aquí que tras patir la humillacio de un tio vestit a la ultima i amb una Fat que ens ha passat fen.se el Txulo em diu el Edu " Salva aquesta camisa que porta aquest paio es postureo oi? " " Si tan sols fos la camisa?" " Donc si apretas i em deixas li fots un pal" " Ja, dic jo, pero no es el meu estil"
No li agrada la meva displicencia i el Forner, trein forces de no se on, fot ritme i s'ha abraona a sobre del Maniquí de la Fat. Jo segueixo roda i remato, pero el Edu continua i fa que tot el ultim troç del bombers els puji amb plat gran arribant a la carretera, on el Jose portava estona meditant sobre la futilesa de la vida, fet misto. Fet misto jo, clar. Espiritu Ciclista Piernas Gayers. Ja Ja Ja
Tirem cap a la Budellera i trobem una furgo mig tombada al final de tot a un lloc inversemblant, moments de especulacio i tirem per la pista amunt. Jo pago el esforç anterior i em costa molt seguir.los la roda. Tirant per el corrriol i jo opto per fer la volta segur de no tenir que posssar peu a terra..
Continuem cami del Totxo i ens trobem una curça de muntanya que ens fot las pretensions de baixar per las trialeras. Pista rápida envall per arribar a La Carme amb 17 Kms a les cames.
Bon esmorçar i el Edu marxa cap a casa te obligacions filials, pujara per la Llanega es lo mes directe.
El Jose i jo despres de veure lo malament que está el corriol de baixada decidim fer tot pistes i anem a remontar per sota el pont.
Pujada dura i llarga per mi on se ens ha acostat un Biker per dir.nos que era la primera vegada que trobava algu mes pujant per allí, i jo li he dit " Doncs sortin amb el meu company es pujada segura"
"Es la seva encerrona favorita" Ja Ja Ja
Arribada a Can Castellvi i pista cap a Vallvidrera,mal de cames e inoperancia total. Eduuu on ets?
Turo d'en Cors , carenejan cap al tenis, plaça Mireia i baixada rápida i divertida per Esplugues, per arrivar al Par Cervantes i donar espectacle.
Final a casa am 37 Kms i sort de que no plugues en tot el mati.
Pd. Ha estat una bona sortida perque a part del recorregut em sortit tres i feia días que aixo no passava.
,
Aquest mati, ultima sortida abans de tornar a currar, el Edu baixara de Mataro per retrobarse amb Collserola, amb el Team,be amb part del Team, i amb la muntanya. Dies enrtera em comentava que feia temps que no tenia el plaer de pujar per Entença, Gran de Sarria i de mes.
Arribem al lloc de quedar i rebem un missatge del Forner que arribaría mes tard. Sort que no feia fred que sino pajaritos.
A mi la espera m'ha fet que les cames es refredessin, será per aixo que despres no tenia forces? i quan ha arribat jo hagues marxat a esmorçar al Rebost. Pero no se coneix que teniam que fer Mtb.
Tirem cap a Collserola i el Jose com sempre marcan un ritmillo , el seu ritmillo que fa que arriban a Sarria jo ja demani socorro. El Edu en cambi sembla molt sencer. Faaalso!! Quan ha començat la pujada per carretera la realitat s'ha presentat amb tota crueltat, i aquelles ganes i al.legries han desaparegut rapidament.
El Duke per devant no siente ni padece, jo per darrera esperant al Edu, beneit siguis, he pogut anar fent sense mases problemas. Directes cap a les Aigues, objectiu ambicios. Avui esmorçarem a Ca La Carme.
Aigues endevant el Forner pateix els diez sense sortir, Penitenciagite que diu el Fletxa, començar a pujar cap els bombers i deixarse caure ha estat tot una. Comentaris sobre el tema i jo donan consells al Forner per transitar aquells Territoris de Dolor que en son ben coneguts per mi.
Pero hete aquí que tras patir la humillacio de un tio vestit a la ultima i amb una Fat que ens ha passat fen.se el Txulo em diu el Edu " Salva aquesta camisa que porta aquest paio es postureo oi? " " Si tan sols fos la camisa?" " Donc si apretas i em deixas li fots un pal" " Ja, dic jo, pero no es el meu estil"
No li agrada la meva displicencia i el Forner, trein forces de no se on, fot ritme i s'ha abraona a sobre del Maniquí de la Fat. Jo segueixo roda i remato, pero el Edu continua i fa que tot el ultim troç del bombers els puji amb plat gran arribant a la carretera, on el Jose portava estona meditant sobre la futilesa de la vida, fet misto. Fet misto jo, clar. Espiritu Ciclista Piernas Gayers. Ja Ja Ja
Tirem cap a la Budellera i trobem una furgo mig tombada al final de tot a un lloc inversemblant, moments de especulacio i tirem per la pista amunt. Jo pago el esforç anterior i em costa molt seguir.los la roda. Tirant per el corrriol i jo opto per fer la volta segur de no tenir que posssar peu a terra..
Continuem cami del Totxo i ens trobem una curça de muntanya que ens fot las pretensions de baixar per las trialeras. Pista rápida envall per arribar a La Carme amb 17 Kms a les cames.
Bon esmorçar i el Edu marxa cap a casa te obligacions filials, pujara per la Llanega es lo mes directe.
El Jose i jo despres de veure lo malament que está el corriol de baixada decidim fer tot pistes i anem a remontar per sota el pont.
Pujada dura i llarga per mi on se ens ha acostat un Biker per dir.nos que era la primera vegada que trobava algu mes pujant per allí, i jo li he dit " Doncs sortin amb el meu company es pujada segura"
"Es la seva encerrona favorita" Ja Ja Ja
Arribada a Can Castellvi i pista cap a Vallvidrera,mal de cames e inoperancia total. Eduuu on ets?
Turo d'en Cors , carenejan cap al tenis, plaça Mireia i baixada rápida i divertida per Esplugues, per arrivar al Par Cervantes i donar espectacle.
Final a casa am 37 Kms i sort de que no plugues en tot el mati.
Pd. Ha estat una bona sortida perque a part del recorregut em sortit tres i feia días que aixo no passava.
,
Subscriure's a:
Missatges (Atom)