Avui m'han extirpat dos problemes que tenia a la pell. Tot ha anat perfecte però fins d'aquí 15 dies no em treuen els punts i el cirujià m'ha aconsellat pendre mesures per no fer cap mal gest que em pugui ocasionar retards en la curació.
Això m'ha fet canviar els plans per aquest proper cap de setmana i exclusivament el dilluns estarè a Gran Valira per fer un curs de conducció sobre neu i gel.
En conseqüència si algú creu millor realitzar el sopar a casa del Edu aquest dissabte 3 de març que la data mes tardana del dia 24 per mi no hi ha cap problema.
dilluns, 27 de febrer del 2012
diumenge, 26 de febrer del 2012
dimecres, 22 de febrer del 2012
emergengia !!!!!!!!!!!!!!!
han operat aquest dimarts del genoll a la meva mare. tot be, pero el dissabte en toca hospital i aquest dies tambe, estare molt liat i no podre preparar el sopar com cal.
lamentablement en veig obligat per les circunstancies a posposar el sopar.
propostas per la nova data???
eduard: 3 de marc, 24 de marc
dilluns, 20 de febrer del 2012
Els Corriols de Mataro
Video trobat a la antiga pagina de Helmet Cam Britain. Es veu vellet, pero encara es fantastic
diumenge, 19 de febrer del 2012
Mataró es un festival!
Si nens i nenes del cap gros, Mataró es un festival de corriols, tinc un bikepark darrera de casa i no ho sabia.
Dissabte truco al Berni, el Jose i Salva són fora, el Pepitu no surt (encara deu estar congelat del diumenge passat, je je je) i no sabem rés de l'Albert, així doncs proposo al Bernat de sortir per Mataró a veure que trobem. El cap de taller amb la seva habitual eficiencia troba tres recorreguts amb el gps, es presenta a casa a les nou, triem a la babala el recorregut "corriols fins avorrir" amb la idea de fer corriols però desconeixen les característiques del camí, nomes una dada, el 90% del recorregut es corriol i dos noms: dragon kan i ....abismo de helm.
Arrenquem xino xano al costat del mar en direcció nord, cap a Girona, pujem per la riera de rocafonda i trenquem a la dreta per agafar una pista que porta a llavaneres, després diversos trencalls, sortim a una carretera que porta a Arenys de munt, la seguim molt poc i desviem a la montanya, i començem agafar corriols, ara de pujada, ara de baixada, molt poca pista i un recorregut exigent. Pujar per corriols dona una sensació erronea que nomes al cap dels kilómetres les cames et recorden: el camí pujaba, i molt, però el corriol et manté distret pensant en mantindre l'equilibri i sortejar obstacles.
Després de 15 kilómetres de enllaçar corriols (sort del gps perquè alló sembla un laberint) la ganota feia presencià en les nostres panxes. Arribem a un punt en el que desviant-nos uns 500 metres trobem la salvació: Can Bruguera, una masia restaurant on podem esmorçar i recuperar forçes. De moment la primera valoració del recorregut es positiva, i sortim amb ganes de continuar descobrint. Tornem al recorregut i continua amb la mateixa tónica: corriol de pujada, espectacular, corriol de baixada, espectacular, un petit enllaç de pista i...corriol amunt, avall....
El Bernat està en un bon estat de forma, i a més portava una bona montura, una cylco totxo, no hi habia qui el seguis, tot i portar un més corrents per els matins i haber perdut 7 kilos, cap als 25 kilómetres s'ha acabat la benzina i estava en modus supervivencia ja no en el sollado, en la sentina. Salva, es aquell moment d'arribar als containers fet caldo i no tenir esma ni reflexes per la trialera, agafar la carretera i dir "us espero en el merendero cremat", jo estaba igual, faltaben 8 kilómetres i no tenia reflexes, però no hi havia alternativa i els corriols no s'acabaven, i a més amb repechons traidors. Mentrestant el Bernat disfrutant com un berro.
Per fí arribem a una pista, un carrer i l'hospital de Mataró, via Europa avall i arribem a les 14:30 a casa. Estic rebentat, però molt content del festival de corriols i una bonica sortida. Sobre el paper 35 km poden semblar pocs, però el recorregut és exigent i realment no es fa curt. La qualitat dels corriols és molt bona, no tenen grans dificultats técniques, són molt divertits, la dificultat resideix en el tipus de terreny molt diferent de collserola, es un terreny típic sorrenc del Maresme i les reaccions de la bici així com les sensacions són extranyes.
En definitiva, ja tenim una ruta decent per poder venir tots a gaudir del Maresme i quedar "empachats" de corriols.
Dissabte truco al Berni, el Jose i Salva són fora, el Pepitu no surt (encara deu estar congelat del diumenge passat, je je je) i no sabem rés de l'Albert, així doncs proposo al Bernat de sortir per Mataró a veure que trobem. El cap de taller amb la seva habitual eficiencia troba tres recorreguts amb el gps, es presenta a casa a les nou, triem a la babala el recorregut "corriols fins avorrir" amb la idea de fer corriols però desconeixen les característiques del camí, nomes una dada, el 90% del recorregut es corriol i dos noms: dragon kan i ....abismo de helm.
Arrenquem xino xano al costat del mar en direcció nord, cap a Girona, pujem per la riera de rocafonda i trenquem a la dreta per agafar una pista que porta a llavaneres, després diversos trencalls, sortim a una carretera que porta a Arenys de munt, la seguim molt poc i desviem a la montanya, i començem agafar corriols, ara de pujada, ara de baixada, molt poca pista i un recorregut exigent. Pujar per corriols dona una sensació erronea que nomes al cap dels kilómetres les cames et recorden: el camí pujaba, i molt, però el corriol et manté distret pensant en mantindre l'equilibri i sortejar obstacles.
Després de 15 kilómetres de enllaçar corriols (sort del gps perquè alló sembla un laberint) la ganota feia presencià en les nostres panxes. Arribem a un punt en el que desviant-nos uns 500 metres trobem la salvació: Can Bruguera, una masia restaurant on podem esmorçar i recuperar forçes. De moment la primera valoració del recorregut es positiva, i sortim amb ganes de continuar descobrint. Tornem al recorregut i continua amb la mateixa tónica: corriol de pujada, espectacular, corriol de baixada, espectacular, un petit enllaç de pista i...corriol amunt, avall....
El Bernat està en un bon estat de forma, i a més portava una bona montura, una cylco totxo, no hi habia qui el seguis, tot i portar un més corrents per els matins i haber perdut 7 kilos, cap als 25 kilómetres s'ha acabat la benzina i estava en modus supervivencia ja no en el sollado, en la sentina. Salva, es aquell moment d'arribar als containers fet caldo i no tenir esma ni reflexes per la trialera, agafar la carretera i dir "us espero en el merendero cremat", jo estaba igual, faltaben 8 kilómetres i no tenia reflexes, però no hi havia alternativa i els corriols no s'acabaven, i a més amb repechons traidors. Mentrestant el Bernat disfrutant com un berro.
Per fí arribem a una pista, un carrer i l'hospital de Mataró, via Europa avall i arribem a les 14:30 a casa. Estic rebentat, però molt content del festival de corriols i una bonica sortida. Sobre el paper 35 km poden semblar pocs, però el recorregut és exigent i realment no es fa curt. La qualitat dels corriols és molt bona, no tenen grans dificultats técniques, són molt divertits, la dificultat resideix en el tipus de terreny molt diferent de collserola, es un terreny típic sorrenc del Maresme i les reaccions de la bici així com les sensacions són extranyes.
En definitiva, ja tenim una ruta decent per poder venir tots a gaudir del Maresme i quedar "empachats" de corriols.
dijous, 16 de febrer del 2012
dimarts, 14 de febrer del 2012
dilluns, 13 de febrer del 2012
Sortida 12-02-2012
Si, feia fred, sobretot al matí, després d'esmorzar no. Puntualment a les 8.30 ens vam trobar el Pepitu i un servidor al punt habitual, sense entretenir-nos vam emprendre la marxa cap a Collserola, la fresqueta i el vent ens deien que millor estar en moviment, el Pepito portava una idea al cap, la curiositat podia amb ell, i l'objectiu del dia es deia, Muslim Summit. El valor afegit era que tota la banda Sud de Collserola sempre és més càlida que el cor de Collserola. Amb aquest objectiu i el punt d'avituallament escollit, La Salut, vam pujar per carretera fins el pàrking del Turó d'en Cors, d'allà vam començar el primer corriol, un de tants, era un dia de corriols, aixi doncs, corriol fins la “ladera” i continuació fins entrada font de la cova, distracció mental que després arreglaríem i baixem pista de la casa abandonada, girem a dretes, i anem a buscar el següent corriol, que circula amagat a l'esquerra de la pista que du a la Penya del Moro, ens plantem a la seva base i comencem la curta però exigent escalada, fins els travessers de fusta, peu a terra i fins el mirador. Una vista ràpida a la panoràmica i comentem l'encert d'haver escollit la zona, hi toca el sol de valent, i ajuda una mica a combatre el fred. Doncs cap avall, inaugurem la trialera del Muslim Summit, verge i desconeguda de baixada, recordem que uns inconscients la van pujar dies enrere. La trialera és factible, divertida i només amb un punt de o m'hi “aberrontxo” o no. Acabat aquest tram empalmem amb la trialera que ens du al bosquet, un corriol maco i divertit, on en la part més pedregosa el Pepitu s'hi llança amb confiança després d'executar un peralte amb destresa de Pro. Acabat el corriol ja trobem la Salut, i els amics Salva i Jose que ens acompanyaran en l'esmorzar llarg però fred, concluim que la Salut està molt bé, però és un lloc fred... Bé després de dos cafetons, re-emprenem la marxa, decidim anar a buscar la zona de la Font de la Cova o Sargantana per enfilar-nos de nou a la muntanya. Passats uns centenars de metres, a mà dreta surten 3 camins, i un d'ells es dirigeix a Penya del Moro, les meves sospites son que aquella pista és l'autèntic Mammoth de Collserola, efectivament, però com que busquem el sol com dos llangardaixos, ens hi dirigim de cap, efectivament, al cap de dos corves ja hem entrat en calor, i enfilem la dura recta final que ens durà al corriol de mà dreta, si, no podem donar per conquerida tota la pujada, ja que agafem el corriol que ens porta de nou a les estribacions de la Penya del Moro. D'allà seguim remuntant i agafem el següent camí passada la pista que ens duria a la de la Font de la Cova. Ens enfilem i pràcticament tota és ciclable, és aquest el corriol que haguéssim pogut fer el matí per completar la ruta. El vam fer no fa gaire de baixada i els punts complicats semblen ara molt factibles. Bé una vegada arribats al coll, donem la volta a ma dreta i investiguem un corriol que descartem finalment, un altre dia? Ens plantem doncs de nou a l'entrada de la Font de la Cova, i arribem per carretera al merendero cremat. Pista i oh sorpresa, el Pepitu no vol perdre sensacions de Can Llevallòl i anem a buscar aquest deliciós camí, el memoritzem, l'executem amb ull clínic i els dos ens llencem per les escales de fusta molt ràpid, evidentment és molt més ràpid encarar les escales que enfilar-se a l'esquerra. I doncs llestos? No! Ladera de baix fins el pàrking del tennis, per completar una jornada de corriols i enllaços que ens fan parlar sobre una ruta per arribar a la Salut farcida de corriols i amb l'abric del sol. Carretera d'Aigües, Mortirolo, benzinera, manguera i cap a casa, curiosament tenim més fred baixant per Barcelona que a dalt la muntanya.
divendres, 10 de febrer del 2012
escaparatismo
como se aprecia en la imagen, el ciclista (por cierto, amigo invisible, gracias) bajo la guia de la diosa femenina le muestra el camino, en pompa, de la fertilidad.ah! teniais razon, camps/costa 0 - garzon 1
spain is diferent
diumenge, 5 de febrer del 2012
SPECIAL SUNDAY.
Ruta perfecta dissenyada pel Jose dins un dia farcit de contrasentits. Matinal amena, sorprenent i amb nous alicients.
Avui he recuperat el sabor i el flaire llargament oblidat del carajillo de rom Pujol... estava boníssim!.
Per arrodonir la jornada finalment l'Evoque s'ha quedat al pàrking i el meu sogre a recollit a la família i han marxat plegats a veure el partit de handbol a Sant Joan Despí.
Dos Perlas
1ª Reflexion ; Nada nuevo bajo el Sol.
"Pienso que las instituciones bancarias son mas peligrosas para nuestras libertades que ejercitos enteros listos para el combate.Si el pueblo permite un dia que los bancos privados controlen su moneda, los bancos y todas las instituciones que floreceran en torno a ellos, privaran a la gente de toda posesion , primero por medio de la inflaccion, enseguida por la recesion, hasta el dia en que sus hijos se despertaran sin casa y sin techo sobre la tierra que sus padres conquistaron"
Palabras de un anti-sistema del 1802 llamado Thomas Jefferson, tercer presidente de los EE.UU.
2ª Reflexion : Quitaos de las Drogas.
"Pienso que las instituciones bancarias son mas peligrosas para nuestras libertades que ejercitos enteros listos para el combate.Si el pueblo permite un dia que los bancos privados controlen su moneda, los bancos y todas las instituciones que floreceran en torno a ellos, privaran a la gente de toda posesion , primero por medio de la inflaccion, enseguida por la recesion, hasta el dia en que sus hijos se despertaran sin casa y sin techo sobre la tierra que sus padres conquistaron"
Palabras de un anti-sistema del 1802 llamado Thomas Jefferson, tercer presidente de los EE.UU.
2ª Reflexion : Quitaos de las Drogas.
dijous, 2 de febrer del 2012
Diumenge 5 de febrer: pre-cronica
es dijous i esta nevant, no cualla pero el fet de que nevi indica que la temperatura es baixa...molt baixa.
per tant, jo no se quins plans hi ha per aquest diumenge, pero jo no surto en bici vist el fred que fa. proposo anar a esmorcar en cotxe.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)