Amic Eduard et diexo las mostres de un rodament i d'una roda per la teva Peliser. Potser aixi no arribaras a Turris tan cansat. Amb Il-lusio!!
divendres, 28 de setembre del 2012
dimecres, 26 de setembre del 2012
Peliser
Aquest dimarts vaig anar a treballar amb la bici de carretera, una reliquia, una Peliser de fa uns trenta anys. Experiencia curiosa que paso a relatar.
Em paso el dilluns al mati canviant els cables de freno i fundes, costent molt d'ajustar, es un sistema sencill però punyetero, o en queda la roda trabada o en queda la maneta super fluixa, al final tinc que deixar-ho per impossible i quedan molt destensats. Primera pifia.
Desprès encinto el manillar. Miro el video que en diu el Berni i em queda en la direcció correcte, les dos bandes, a la primera, el pas per la maneta de freno també queda bé...el problema es que he fet la rosca de l'espiral massa tancada i la cinta queda curta! Rés que no arregli una mica de cinta aïllant. Segona chapuza.
Per acabar la sessió mecànica provo de posar uns pedals automàtics shimano que tinc per casa, no hi ha manera, entran mitja volta i es queden clavats, no vull forçar-los per no espatllar la rosca i acabo amb els pedals originals amb calapeus. Tercer problema, ja que no tinc sabates adequades per aquests pedals i nomes puc fer servir les meves GEOX VEEEEERMELLES (sí, un vermell clar, suau, gairabé groc...com en diuen d'aquest to? taronja?) que transpirarant molt bé, però tenen la sola tova i el pedal es de ferro!!!
Dimarts m'aixeco il.lusionat per començar a rodar amb la Peliser. Anire a Barcelona amb ella. Surto de Mataró a les 10:30, les primeres pedalades em resulten extranyes per la nova posició del cos, penso en el Bernat i com s'ho fa amb tants canvis de bicicletes, clar que las Cyclo son fetes a mida! Al arribar a Vilassar ja tinc clares dos coses, primera, el seient es baix i no tinc clau anglesa, m'haure d'esperar fins arribar a la feina. La segona, si vull frenar per exemple a l'alçada de Montgat, tinc que accionar la maneta de freno a Premia de Mar i deixar que la bici vagi perdent inercia...no puc frenar en sec, deu meu que ningu es creu-hi pel mig!!!
A l'alçada de Premia tinc vent en contra. Ja no m'enrecordava, quina sensació més horrorosa per deu! Arribo al tram del Masnou, normalment amb la heckerl agafó el passeig de la platja a Premia, avui tot el camí serà la nacional 2. El tram del Masnou es perillos, no hi ha arcen i hi ha molt de tràfic, sort dels semafors, de tota manera no vas tranquil. Al arribar a la rotonda gran que empalma amb la C-31 el volum de cotxes disminueix considerablement, amb el que es pot rodar xino-xano. El tram de Badalona i Sant Adrià és lleig, resulta antic, a l'alçada de la bici que monto, ja ja ja. Creuo el Besos i agafo la avinguda guipuzcua fins la meridiana, allà el carrer arago fins aribau i llestos, les 12, una hora i mitja de camí, el mateix temps que amb la hecklerl, algo no he fet bé.
Després de treballar s'ha de tornar a casa, he portat la llum i després de montar-la i reajustar l'alçada del seient surto a les 8:30 de turris cap a casa. No arribo ni al carrer Paris quan noto com es mou la tija del sillín cap a davant i cap a darrera, està a punt de sortir-se, l'he pujat masa...però arà està a la meva mesura...la tinc que tornar a baixar fins que sigui segura i quedi fixe, així no es la meva mida...Haig d'afegir una tija a la llista de coses noves a comprar per la Peliser (tija, frens, pedals, bujes, canvi...). En el tram de Badalona hi ha una plaça que rodejas per un carrer adoquinat, no volia classicisme, pues toma pavé! En general el camí de tornada s'en fa més lleuger, tot i que a l'alçada de Premia en començen a "pesar" les cames. El tros del Masnou continua sent perillos, i arà a més és de nit, no et veuen igual de bé i el conductor no s'espera trobar un sonat amb bici de nit per la carretera. Arribo a casa a les 9:45, quince minuts menys que al anar, bé, anem millorant, però arribo destrossat per els nervis de la carretera per la nit, de la postura de la bici, de totes les petites coses que no funcionen, del terrible mal de peus gracies als calapeus i les geox....Per acabar de remantar al deixar la bici en el pati veig que no roda bé, alço la roda de davant i la giro, fa dos voltes i es para, el freno no toca, el buje està demanat la jubilació.
En fí, un és un romantic, i té l'idea romantica de les bicis d'abans i de la carretera...fins que et dones de cop amb la realitat! El vintage i el retro estàn molt bé, però amb materials moderns i que funcionin, es a dir, una bona Cyclo com arà l'Asphalt o la Mònica! Volia una Cyclo de muntanya i arà veig que necesito dos, la de montanya i una de carretera!!!
Em paso el dilluns al mati canviant els cables de freno i fundes, costent molt d'ajustar, es un sistema sencill però punyetero, o en queda la roda trabada o en queda la maneta super fluixa, al final tinc que deixar-ho per impossible i quedan molt destensats. Primera pifia.
Desprès encinto el manillar. Miro el video que en diu el Berni i em queda en la direcció correcte, les dos bandes, a la primera, el pas per la maneta de freno també queda bé...el problema es que he fet la rosca de l'espiral massa tancada i la cinta queda curta! Rés que no arregli una mica de cinta aïllant. Segona chapuza.
Per acabar la sessió mecànica provo de posar uns pedals automàtics shimano que tinc per casa, no hi ha manera, entran mitja volta i es queden clavats, no vull forçar-los per no espatllar la rosca i acabo amb els pedals originals amb calapeus. Tercer problema, ja que no tinc sabates adequades per aquests pedals i nomes puc fer servir les meves GEOX VEEEEERMELLES (sí, un vermell clar, suau, gairabé groc...com en diuen d'aquest to? taronja?) que transpirarant molt bé, però tenen la sola tova i el pedal es de ferro!!!
Dimarts m'aixeco il.lusionat per començar a rodar amb la Peliser. Anire a Barcelona amb ella. Surto de Mataró a les 10:30, les primeres pedalades em resulten extranyes per la nova posició del cos, penso en el Bernat i com s'ho fa amb tants canvis de bicicletes, clar que las Cyclo son fetes a mida! Al arribar a Vilassar ja tinc clares dos coses, primera, el seient es baix i no tinc clau anglesa, m'haure d'esperar fins arribar a la feina. La segona, si vull frenar per exemple a l'alçada de Montgat, tinc que accionar la maneta de freno a Premia de Mar i deixar que la bici vagi perdent inercia...no puc frenar en sec, deu meu que ningu es creu-hi pel mig!!!
A l'alçada de Premia tinc vent en contra. Ja no m'enrecordava, quina sensació més horrorosa per deu! Arribo al tram del Masnou, normalment amb la heckerl agafó el passeig de la platja a Premia, avui tot el camí serà la nacional 2. El tram del Masnou es perillos, no hi ha arcen i hi ha molt de tràfic, sort dels semafors, de tota manera no vas tranquil. Al arribar a la rotonda gran que empalma amb la C-31 el volum de cotxes disminueix considerablement, amb el que es pot rodar xino-xano. El tram de Badalona i Sant Adrià és lleig, resulta antic, a l'alçada de la bici que monto, ja ja ja. Creuo el Besos i agafo la avinguda guipuzcua fins la meridiana, allà el carrer arago fins aribau i llestos, les 12, una hora i mitja de camí, el mateix temps que amb la hecklerl, algo no he fet bé.
Després de treballar s'ha de tornar a casa, he portat la llum i després de montar-la i reajustar l'alçada del seient surto a les 8:30 de turris cap a casa. No arribo ni al carrer Paris quan noto com es mou la tija del sillín cap a davant i cap a darrera, està a punt de sortir-se, l'he pujat masa...però arà està a la meva mesura...la tinc que tornar a baixar fins que sigui segura i quedi fixe, així no es la meva mida...Haig d'afegir una tija a la llista de coses noves a comprar per la Peliser (tija, frens, pedals, bujes, canvi...). En el tram de Badalona hi ha una plaça que rodejas per un carrer adoquinat, no volia classicisme, pues toma pavé! En general el camí de tornada s'en fa més lleuger, tot i que a l'alçada de Premia en començen a "pesar" les cames. El tros del Masnou continua sent perillos, i arà a més és de nit, no et veuen igual de bé i el conductor no s'espera trobar un sonat amb bici de nit per la carretera. Arribo a casa a les 9:45, quince minuts menys que al anar, bé, anem millorant, però arribo destrossat per els nervis de la carretera per la nit, de la postura de la bici, de totes les petites coses que no funcionen, del terrible mal de peus gracies als calapeus i les geox....Per acabar de remantar al deixar la bici en el pati veig que no roda bé, alço la roda de davant i la giro, fa dos voltes i es para, el freno no toca, el buje està demanat la jubilació.
En fí, un és un romantic, i té l'idea romantica de les bicis d'abans i de la carretera...fins que et dones de cop amb la realitat! El vintage i el retro estàn molt bé, però amb materials moderns i que funcionin, es a dir, una bona Cyclo com arà l'Asphalt o la Mònica! Volia una Cyclo de muntanya i arà veig que necesito dos, la de montanya i una de carretera!!!
diumenge, 23 de setembre del 2012
Diumenge 23 de Setembre...Paris!
Quan les circunstàncies són extranyes, quan fa un dia ruful, quan som quatre gats, quan les cames estan verdes, quan no queda res, queda la Carme, sempre ens quedara Vilajoana, el refugi del ciclista, la seu del collserola team.
Arribo a les 9 a la plaça Borras, aparco i enfilo la carretera amunt a un ritme tranquil per escalfar. El Jose m'espera a la plaça de vallvidrera, a peu del funicular, i a la seva vegada éll espera al Salva que torna als origens i puja amb ferrocaris/funicular.
Decidim que fem, fa un dia tonto, molta calor pero tapat, i el Salva necesita tranquilitat i bons aliments ja que es la seva primera sortida despres de les vacançes. Per tant, ca la Carme, com? Anem a buscar el merendero cremat, amb bucle de la font de can llavallol inclos (Salva també amb aquella il.lusió), del merendero cremat anem a buscar la pujada clàsica de can castellvi, els okupas i llavors baixem de nou per la trialera de las pedras fins el merendero cremat. El Salva va patint pero amb dignitat, el Jose apreta un puntet perque no ens encantem massa. La baixada per la trialera de las pedras està interessant, com sempre, pensava que me la trobaria pitjor, fa molt temps que no hi passava. Aquesta trialera ha estat durant força temps una de les favorites, juntament amb la de la guardia urbana fins avall Sant Medir, vaig probar la forquilla "moto" de la super V, la hecherl, i qualsevol novetat que teniem a la bici pujavem amb el Bernat fins aquesta trialera a probar que tal...Encara es pot correr molt, i te possibilitats en forma de salts i projeccions, arà que aquí si que cal un basculant, ja ja ja.
De nou al merendero cremat tornem a fer can llavalloil com uns campeons, dos de tres, ja ja ja, i enllaçem amb el caminet que baixa al pantà, d'alla remontem per la trialera a ca la Carme. Trobem esperant al Bernat, que finalment ha millorat de les molesties a l'esquena i ha sortit a rodar amb la cyclo de carretera, l'Asphalt. Esmorçem traaaaanquilament i retrobem l'acció pujant cap adalt a buscar el corriol. Renunciem i acavem pujant per la pista fins can Cortes, després la pista que puja suaument fins el camí del totxo i anem a buscar els cochinillos, carretera i can Borni avall fins la meitat que agafem la trialera que hi ha al descansillo i baixa fins les aigües. Després nomes resta rodar xino xano...anecdota, al arribar al parking ens aborda un home al crit de "teniu una manxa?", observem i el Salva respon "curios que ens la demanis tu..." era Pere cahué, l'amic del senyor Bernat, ja ja ja.
Baixem a la ciutat per la variant del parc de Semenat, si, per la entrada de la valla com uns campions, està divertit i ple de possibilitats, caldrà investigar més. Bernat ja tens excusa per sortir a entrenar, huy, vull dir sortir a investigar, ja ja ja.
Arribo a la ciutat, al cotxe, i estic content amb la sortideta d'avui. No hem fet grans kilometrades però hem recuperat la trialera de les pedres i el semenat, inedit, a més a més el Salva ha tornat amb ganes. Poc a poc tot va tornan al seu lloc, anims Pepitu que nomes hi faltes tu! T'esperem amb il.lusió, arà bé, fot-li fort al spining i la piscina que aquesta "canalla" no perdona, ja ja ja.
Arribo a les 9 a la plaça Borras, aparco i enfilo la carretera amunt a un ritme tranquil per escalfar. El Jose m'espera a la plaça de vallvidrera, a peu del funicular, i a la seva vegada éll espera al Salva que torna als origens i puja amb ferrocaris/funicular.
Decidim que fem, fa un dia tonto, molta calor pero tapat, i el Salva necesita tranquilitat i bons aliments ja que es la seva primera sortida despres de les vacançes. Per tant, ca la Carme, com? Anem a buscar el merendero cremat, amb bucle de la font de can llavallol inclos (Salva també amb aquella il.lusió), del merendero cremat anem a buscar la pujada clàsica de can castellvi, els okupas i llavors baixem de nou per la trialera de las pedras fins el merendero cremat. El Salva va patint pero amb dignitat, el Jose apreta un puntet perque no ens encantem massa. La baixada per la trialera de las pedras està interessant, com sempre, pensava que me la trobaria pitjor, fa molt temps que no hi passava. Aquesta trialera ha estat durant força temps una de les favorites, juntament amb la de la guardia urbana fins avall Sant Medir, vaig probar la forquilla "moto" de la super V, la hecherl, i qualsevol novetat que teniem a la bici pujavem amb el Bernat fins aquesta trialera a probar que tal...Encara es pot correr molt, i te possibilitats en forma de salts i projeccions, arà que aquí si que cal un basculant, ja ja ja.
De nou al merendero cremat tornem a fer can llavalloil com uns campeons, dos de tres, ja ja ja, i enllaçem amb el caminet que baixa al pantà, d'alla remontem per la trialera a ca la Carme. Trobem esperant al Bernat, que finalment ha millorat de les molesties a l'esquena i ha sortit a rodar amb la cyclo de carretera, l'Asphalt. Esmorçem traaaaanquilament i retrobem l'acció pujant cap adalt a buscar el corriol. Renunciem i acavem pujant per la pista fins can Cortes, després la pista que puja suaument fins el camí del totxo i anem a buscar els cochinillos, carretera i can Borni avall fins la meitat que agafem la trialera que hi ha al descansillo i baixa fins les aigües. Després nomes resta rodar xino xano...anecdota, al arribar al parking ens aborda un home al crit de "teniu una manxa?", observem i el Salva respon "curios que ens la demanis tu..." era Pere cahué, l'amic del senyor Bernat, ja ja ja.
Baixem a la ciutat per la variant del parc de Semenat, si, per la entrada de la valla com uns campions, està divertit i ple de possibilitats, caldrà investigar més. Bernat ja tens excusa per sortir a entrenar, huy, vull dir sortir a investigar, ja ja ja.
Arribo a la ciutat, al cotxe, i estic content amb la sortideta d'avui. No hem fet grans kilometrades però hem recuperat la trialera de les pedres i el semenat, inedit, a més a més el Salva ha tornat amb ganes. Poc a poc tot va tornan al seu lloc, anims Pepitu que nomes hi faltes tu! T'esperem amb il.lusió, arà bé, fot-li fort al spining i la piscina que aquesta "canalla" no perdona, ja ja ja.
dissabte, 22 de setembre del 2012
Entrenant!
Sí, ahir divendres no vaig sortir a estirar les cames, ni a passejar amb la Miren, o treura la Foska, o anar a investigar camins, o...
No, ahir va pujar a Mataró l'amic Bernat i vem fer dos hores intenses de corriols, dos horetes de spining, la ruta del flow, dels peraltillos i els "apoios"...
Sento cridar de plaer al Bernat darrera meu, sense soplanucas malpensats, i això respon a la pregunta de si val la pena aixecar-se d'hora, ben d'hora, ben d'hora, per menjar-se l'embus de sortida de Barcelona i pujar a Mataró a pedalar, pels crits de plaer sembla que si.
La primera part de la ruta es dura, intensa, exigent, amb fortes pujadas per corriol. El Bernat està fort i m'obliga a exprimir-me, la segona part té més baixades i aquí és el meu territori, el Bernat no m'achucha com fa a collserola i consegueixo treura-li uns metres, pocs per això, aquest home apren ràpid, no conve ensenyar-li els meus llocs d'entreno...merda! que porta el chivisu aquell, l'Strava, ja té "agafada" la ruta i pot entrenar quan vulgi. Qualsevol dia surto a "passejar" a la Foska i m'el trobo per aquí! ja ja ja.
No, ahir va pujar a Mataró l'amic Bernat i vem fer dos hores intenses de corriols, dos horetes de spining, la ruta del flow, dels peraltillos i els "apoios"...
Sento cridar de plaer al Bernat darrera meu, sense soplanucas malpensats, i això respon a la pregunta de si val la pena aixecar-se d'hora, ben d'hora, ben d'hora, per menjar-se l'embus de sortida de Barcelona i pujar a Mataró a pedalar, pels crits de plaer sembla que si.
La primera part de la ruta es dura, intensa, exigent, amb fortes pujadas per corriol. El Bernat està fort i m'obliga a exprimir-me, la segona part té més baixades i aquí és el meu territori, el Bernat no m'achucha com fa a collserola i consegueixo treura-li uns metres, pocs per això, aquest home apren ràpid, no conve ensenyar-li els meus llocs d'entreno...merda! que porta el chivisu aquell, l'Strava, ja té "agafada" la ruta i pot entrenar quan vulgi. Qualsevol dia surto a "passejar" a la Foska i m'el trobo per aquí! ja ja ja.
dimarts, 18 de setembre del 2012
Diumenge 16 de setembre.
Les 9 del mati, aparco el cotxe a la plaça Borras i enfilo carretera amunt a un ritme tranquil per escalfar. Arribo al encreuament de les aigües i en trobo amb la colla esperant-me, hi son el Jose, l'Albert i el Bernat.
El Berni té una proposta de bucle per arribar a esmorçar a ca la Carme, som-hi doncs. Rodem tranquilament per les aigües per anar a buscar la pujada de can Borni. L'Albert llença un atac al descansillo, un dur i sec atac, un derramaje a lo contador que arriba....fins la primera curva on recuperem el desnivell i comença la segona part de la pujada, aquí el Bernat apreta un punt i jo al seu costat i demostran encara no sé ben bé el que, en cremo els pulmons per poder seguir el seu ritme fins el final, i a sobre dona palique sobre la vuelta, purito i contador!
Una vegada adalt reagrupem la colla i anem a la font groga. Baixem per on li agrada pujar al Jose i ja noto que el Bernat avui "vola" montanya avall amb la seva cyclo...i sense basculant! Continuem la marxa pujant tranquilament per la pujada del bon rotllo mentres xarrem. Plaça de la merda i continuem amunt, al arribar adalt agafem la variant de l'esquerra que puja per dalt de la gosera fins els turons, baixem de nou fins la font groga. l'Albert s'ha colocat davant al iniciar la baixada, l'apreto pero "tapa" molt bé els forats i tot i ensenyar-li varies vegades la roda no el puc passar. Deu n'hi do com hem baixat. Remontem per les arrels i carretera per anar a pujar per can Cortes, fem el petit tram de baixada i remontem per la pista xinoxano fins el camí del totxo, després anem a buscar la baixada clàssica, corriol i corriol fins la pista. El primer tram de corriol el Bernat es torna a llençar com un boig pel mig, nomès el puc seguir, això del basculant no serveix per rès, bé, sí, per guanyar pes a la bici i penalitzar a les pujades, ja ja ja.
Arribem en un pet a la pista amb el Jose trepitjant-nos els talons, li agrada al punyetero baixat per aquí. Al arribar abaix l'Albert demana l'hora i va directe a la Carme, el Jose l'acompanya, el Bernat i jo fem la variant tumba menovingia i trialera. La tumba està molt degradada i la traçada de la corva es complicada, es millor tirar recte, la trialera del final està una mica millor.
Esmorçem com uns reis a ca la Carme, i a un preu raonable, i reprenem l'acció baixant fins la carretera per anar a buscar la pujada del pantà i enllaçar amb can llavallòl. Desprès en el merendero cremat anem a buscar la ladera d'abaix, anem fem corriol i ladera en convinació per acabar sortin a la part final de la ladera clàssica i per tant a sota del tenis. El Jose, Bernat i jo remontem fins les aigües per acabar el dia, l'Albert baixa per sant just directe...tic tac, tic tac...
Al final no ha estat un gran dia de bicicleta, no hi han hagut grans gestes, ni kilometrades, ni grans corriols, però ha estat un dia agradabel de passejar amb els amics i tambè hem aconseguit defugir del ca la Carme directe i d'una sortida de 25/30 km, ja que al final amb el bucle i les propostes del Bernat ens apropem als 40/45 km. Pepitu necesitem la central de dades, sense tu estem perduts en quan a estadístiques!!! ja ja ja.
.jpg)
El Berni té una proposta de bucle per arribar a esmorçar a ca la Carme, som-hi doncs. Rodem tranquilament per les aigües per anar a buscar la pujada de can Borni. L'Albert llença un atac al descansillo, un dur i sec atac, un derramaje a lo contador que arriba....fins la primera curva on recuperem el desnivell i comença la segona part de la pujada, aquí el Bernat apreta un punt i jo al seu costat i demostran encara no sé ben bé el que, en cremo els pulmons per poder seguir el seu ritme fins el final, i a sobre dona palique sobre la vuelta, purito i contador!
Una vegada adalt reagrupem la colla i anem a la font groga. Baixem per on li agrada pujar al Jose i ja noto que el Bernat avui "vola" montanya avall amb la seva cyclo...i sense basculant! Continuem la marxa pujant tranquilament per la pujada del bon rotllo mentres xarrem. Plaça de la merda i continuem amunt, al arribar adalt agafem la variant de l'esquerra que puja per dalt de la gosera fins els turons, baixem de nou fins la font groga. l'Albert s'ha colocat davant al iniciar la baixada, l'apreto pero "tapa" molt bé els forats i tot i ensenyar-li varies vegades la roda no el puc passar. Deu n'hi do com hem baixat. Remontem per les arrels i carretera per anar a pujar per can Cortes, fem el petit tram de baixada i remontem per la pista xinoxano fins el camí del totxo, després anem a buscar la baixada clàssica, corriol i corriol fins la pista. El primer tram de corriol el Bernat es torna a llençar com un boig pel mig, nomès el puc seguir, això del basculant no serveix per rès, bé, sí, per guanyar pes a la bici i penalitzar a les pujades, ja ja ja.
Arribem en un pet a la pista amb el Jose trepitjant-nos els talons, li agrada al punyetero baixat per aquí. Al arribar abaix l'Albert demana l'hora i va directe a la Carme, el Jose l'acompanya, el Bernat i jo fem la variant tumba menovingia i trialera. La tumba està molt degradada i la traçada de la corva es complicada, es millor tirar recte, la trialera del final està una mica millor.
Esmorçem com uns reis a ca la Carme, i a un preu raonable, i reprenem l'acció baixant fins la carretera per anar a buscar la pujada del pantà i enllaçar amb can llavallòl. Desprès en el merendero cremat anem a buscar la ladera d'abaix, anem fem corriol i ladera en convinació per acabar sortin a la part final de la ladera clàssica i per tant a sota del tenis. El Jose, Bernat i jo remontem fins les aigües per acabar el dia, l'Albert baixa per sant just directe...tic tac, tic tac...
Al final no ha estat un gran dia de bicicleta, no hi han hagut grans gestes, ni kilometrades, ni grans corriols, però ha estat un dia agradabel de passejar amb els amics i tambè hem aconseguit defugir del ca la Carme directe i d'una sortida de 25/30 km, ja que al final amb el bucle i les propostes del Bernat ens apropem als 40/45 km. Pepitu necesitem la central de dades, sense tu estem perduts en quan a estadístiques!!! ja ja ja.
.jpg)
dilluns, 17 de setembre del 2012
Postcards from Euskal Herria
Ermita de la Piedad Getaria
Monumento a Elkano Getaria
Monte San Anton Getaria
Plaza de Santiago Pasai Donibane
Virgen de las Nieves Vitoria
Palacio de Ajuria-Enea Vitoria
La Ola Izquierda Mundaka
Reserva de Urdaibai Mundaka
Ferreria de Agorregi Pagoeta
La Ria por Bilbao
Casco Viejo , Bilbao
Arrantzale faenando entre Zarautz y Orio
dimecres, 12 de setembre del 2012
FIEL Y SILENCIOSO SEGUIDOR DEL BLOG
Voy por las cuatro semanas y media de parón forzoso y al fin he montado en bicicleta: este fin de semana he alquilado una y, junto a Montse y mi hija, hemos pedaleado por la llana costa de Aquitania, cerca de Arcachon.
Falta un poquito para volver e intentar coger un poco de forma: mi planning ha empezado con dieta equilibrada, la próxima semana vuelta al gimnasio y a la piscina suave.El 26 bici al taller para puesta a punto completa. Empezaré a rodar por asfalto y luego por la Carretera de las Aguas... aunque, sin duda, la mejor immersión será venir a desayunar los domingos.
El domingo 7 de octubre hará dos meses exactos de la intervención y todo lo relacionado con Collserola: el Team i el Parc, merecen un reencuentro a lo grande...
La trialera del Sol y Aire con mi doloroso bucle final aún esperará un poco... pero no la olvido!
dimarts, 11 de setembre del 2012
Manifestació 11 de setembre
Aquesta tarda hem baixat a Barcelona per assistir a la manifestació per la independencia de Catalunya. No se contar gent, pero el carrer pau claris estava ple d'autocars desde la diagonal fins urquinaona, i el carrer valencia tambè estava façit d'autocars. A les 6 arribavem a Diagonal amb passeig de Gràcia, i a les 8, dos hores més tard, arribavem a Gran Via amb passeig de Gràcia.
En aquest tram que hem recorregut hem passat per davant del txiringuito del Salva, i sembla ser que té un negoci "d'estraperlo", les imatges parlem per si soles, sembla ser que els dies de "mani" el txiringuito es converteix en un bar de begudes...
dilluns, 10 de setembre del 2012
Midnight Trail
Aquí va la crònica de la nit de dissabte 8 de Setembre, una nit diferent però no desconeguda. Vam canviar la bici pel córrer. La proposta era una cursa de 14 kilòmetres per Collserola, com no. El recorregut més que conegut i assequible excepte un tram, serà desgranat a mida que avança la crònica.
La sortida era sota del Tibidabo, a l'entrada del Camí del Totxo de dalt. Vam arribar a quarts de nou al Tibidabo, vam recollir dorsals i vam començar a notar la presència de molta gent, i tanta gent que es van esgotar les inscripcions i érem 500 participants. Personalment encarava la proba molt malament d'entrenament i amb la por de que passaria passats el 50 minuts, temps al que m'he acostumat a córrer, però no més. I afegint que una setmana i mitja abans havia patit l'accident amb la bici. Però la il.lusió i la motivació eren grans.
Vam estar donant voltetes per allí tot esperant la sortida a les 22h. Tanta volteta em va regirar l'estomac i vaig haver de buscar un Roca, que vaig trobar al bar/restaurant de sota el Tibidabo. La propietària i veïna molt amable em va servir un bon cafè i jo després vaig fer la feina. El Palmer com que és del gremi va xerrar amb la dona i la conclusió és que pot ser un bon lloc pels esmorzars. Obre tots els dies menys dimecres.
Be, al lío. Intercanvi de paraules amb un pro, saludar per aquí i per allà, una mica d'escalfament per posar el cor a ritme, 4 crits a lo burro perquè el personal s'animés i es dona la sortida. Estàvem força endavant sense voler-ho i es clar el ritme era massa alt, però aniríem a parar als Cochinillos, així que era millor estar davant que enrere per evitar l'embús a l'entrada de la trialera. Quanta pols a la cara per favor! Bé enfilem la trialera i en un dels forats que de nit no es veuen m'hi vaig quasi deixar el turmell, imagineu si va ser bestia que el de darrera meu va cridar, - ostia! t'has fet mal? Afortunadament tinc els turmells de mantega i no em vaig fer res. Al sortir dels Cochinillos vam enfilar a buscar Can Borni i més baixada, de moment tot anava bé, tot era baixada, el fet d'anar envoltat de gent i la foscor fan passar els kilòmetres ràpidament. Ens plantem a les aigües i comença el tram pla, aquí és on noto més que això de córrer es estrany per mi i em comencen a adelentar molts participants. Apago la llum frontal i ho encaro intentant disfrutar de la nit i la vista nocturna de la ciutat. M'agafa el Palmer i m'adapto al seu ritme, un pel alt per mi, però "vaig a roda"...jeje
I pam, el Palmer peta, es lesiona, dolar al peu, no pot córrer, i em deixa sol "ante el peligro", moment de dubte, moment de indecisió, em queda més de la meitat de la cursa i ja no tinc company. Al mal temps bona cara, i segueixo, intento agafar el ritme d'algún participant que em convingui i seguir endavant. Afortunadament, crec que alguns participants es van encigalar massa baixant Can Borni i al pla ho paguen, així que poc a poc vaig caçant corredors.
I arribem al punt crític, al mur de la prova, el ciment de la corba de la font. Si doncs rampa cap amunt, a buscar les escales que deixen davant l'entrada a la Budallera. Allí ningú te collons de córrer, almenys els que jo veig, caminem com podem i a les escales doncs anar fent. Altre cop el fet de estar envoltat de gent fa que les escales es facin molt més curtes del que em temia. Si ja s'han acabat, creuem carretera i cap a la Torre de Collserola per la pista directa amunt. Barreja de trot i caminar, i de nou avall per les escales de fusta fins sota la Torre on hi ha l'avituallament, dos gots d'aigua i som-hi, no vull parar, porto bon ritme i prefereixo seguir. Budallera cap avall fins la plaçeta que va al revolt de Les Monges i de nou amunt, i ara ja és tot pujada i pla fins la meta. Porto 1 hora de temps i la veritat que les cames ja estan cansades, les agulletes ja són presents, i alguns dits dels peus ja es queixen. Agafo ritme "trance", o sigui córrer i no pensar, limitar-se a moure un peu davant de l'altre sense morir en l'intent. I així em planto de nou al Camí del Totxo, el cronometre marca menys d'una hora i mitja, crec que podré baixar d'aquest temps i aquesta es l'engruna final de motivació per enfilar la rampa final del pàrquing del Tibidabo corrent i no caminant i entrar a meta amb dignitat i com un atleta.
Detall important el fet que l'speaker cantés el nom de cada participant al creuar la línia d'arribada, així no passa allò de que quan ja han acabat els 10 primers i la primera noia, la resta sembla que siguin bens tornant a l'estable. Punt positiu per l'organització doncs.
Bé respiro alleujat, recupero el pols, i miro el crono, 1h28m, siiii!!! Estic super content i satisfet, feina feta i amb força dignitat. Sol com un mussol busco el Palmer a veure si ha arribat retallant, no el trobo i em poso a la cua per recollir la botifarra clàssica i la birra. Menjo sol enmig del bullici i vaig a abrigar-me a la moto. Al tornar a la zona de meta trobo el Palmer, ja ha arribat i ha trigat un parell d'hores. M'explica que no ha pogut córrer més i que ho ha acabat caminant. Quin martiri!
Ell no te gana, i un pel trist prefereix marxar, així que recollim bartuls i cap a casa!
Una nit diferent, un esforç diferent...
Resultats:
http://resultats.championchip.cat/resultat/cursa/id/154
La sortida era sota del Tibidabo, a l'entrada del Camí del Totxo de dalt. Vam arribar a quarts de nou al Tibidabo, vam recollir dorsals i vam començar a notar la presència de molta gent, i tanta gent que es van esgotar les inscripcions i érem 500 participants. Personalment encarava la proba molt malament d'entrenament i amb la por de que passaria passats el 50 minuts, temps al que m'he acostumat a córrer, però no més. I afegint que una setmana i mitja abans havia patit l'accident amb la bici. Però la il.lusió i la motivació eren grans.
Vam estar donant voltetes per allí tot esperant la sortida a les 22h. Tanta volteta em va regirar l'estomac i vaig haver de buscar un Roca, que vaig trobar al bar/restaurant de sota el Tibidabo. La propietària i veïna molt amable em va servir un bon cafè i jo després vaig fer la feina. El Palmer com que és del gremi va xerrar amb la dona i la conclusió és que pot ser un bon lloc pels esmorzars. Obre tots els dies menys dimecres.
Be, al lío. Intercanvi de paraules amb un pro, saludar per aquí i per allà, una mica d'escalfament per posar el cor a ritme, 4 crits a lo burro perquè el personal s'animés i es dona la sortida. Estàvem força endavant sense voler-ho i es clar el ritme era massa alt, però aniríem a parar als Cochinillos, així que era millor estar davant que enrere per evitar l'embús a l'entrada de la trialera. Quanta pols a la cara per favor! Bé enfilem la trialera i en un dels forats que de nit no es veuen m'hi vaig quasi deixar el turmell, imagineu si va ser bestia que el de darrera meu va cridar, - ostia! t'has fet mal? Afortunadament tinc els turmells de mantega i no em vaig fer res. Al sortir dels Cochinillos vam enfilar a buscar Can Borni i més baixada, de moment tot anava bé, tot era baixada, el fet d'anar envoltat de gent i la foscor fan passar els kilòmetres ràpidament. Ens plantem a les aigües i comença el tram pla, aquí és on noto més que això de córrer es estrany per mi i em comencen a adelentar molts participants. Apago la llum frontal i ho encaro intentant disfrutar de la nit i la vista nocturna de la ciutat. M'agafa el Palmer i m'adapto al seu ritme, un pel alt per mi, però "vaig a roda"...jeje
I pam, el Palmer peta, es lesiona, dolar al peu, no pot córrer, i em deixa sol "ante el peligro", moment de dubte, moment de indecisió, em queda més de la meitat de la cursa i ja no tinc company. Al mal temps bona cara, i segueixo, intento agafar el ritme d'algún participant que em convingui i seguir endavant. Afortunadament, crec que alguns participants es van encigalar massa baixant Can Borni i al pla ho paguen, així que poc a poc vaig caçant corredors.
I arribem al punt crític, al mur de la prova, el ciment de la corba de la font. Si doncs rampa cap amunt, a buscar les escales que deixen davant l'entrada a la Budallera. Allí ningú te collons de córrer, almenys els que jo veig, caminem com podem i a les escales doncs anar fent. Altre cop el fet de estar envoltat de gent fa que les escales es facin molt més curtes del que em temia. Si ja s'han acabat, creuem carretera i cap a la Torre de Collserola per la pista directa amunt. Barreja de trot i caminar, i de nou avall per les escales de fusta fins sota la Torre on hi ha l'avituallament, dos gots d'aigua i som-hi, no vull parar, porto bon ritme i prefereixo seguir. Budallera cap avall fins la plaçeta que va al revolt de Les Monges i de nou amunt, i ara ja és tot pujada i pla fins la meta. Porto 1 hora de temps i la veritat que les cames ja estan cansades, les agulletes ja són presents, i alguns dits dels peus ja es queixen. Agafo ritme "trance", o sigui córrer i no pensar, limitar-se a moure un peu davant de l'altre sense morir en l'intent. I així em planto de nou al Camí del Totxo, el cronometre marca menys d'una hora i mitja, crec que podré baixar d'aquest temps i aquesta es l'engruna final de motivació per enfilar la rampa final del pàrquing del Tibidabo corrent i no caminant i entrar a meta amb dignitat i com un atleta.
Detall important el fet que l'speaker cantés el nom de cada participant al creuar la línia d'arribada, així no passa allò de que quan ja han acabat els 10 primers i la primera noia, la resta sembla que siguin bens tornant a l'estable. Punt positiu per l'organització doncs.
Bé respiro alleujat, recupero el pols, i miro el crono, 1h28m, siiii!!! Estic super content i satisfet, feina feta i amb força dignitat. Sol com un mussol busco el Palmer a veure si ha arribat retallant, no el trobo i em poso a la cua per recollir la botifarra clàssica i la birra. Menjo sol enmig del bullici i vaig a abrigar-me a la moto. Al tornar a la zona de meta trobo el Palmer, ja ha arribat i ha trigat un parell d'hores. M'explica que no ha pogut córrer més i que ho ha acabat caminant. Quin martiri!
Ell no te gana, i un pel trist prefereix marxar, així que recollim bartuls i cap a casa!
Una nit diferent, un esforç diferent...
Resultats:
http://resultats.championchip.cat/resultat/cursa/id/154
...CRONICA 9-SETEMBRE-2012
Que sería d'aquest blog sense les cròniques, bé, voy a por ello...
El Edu no podía vindre, i jo sabía que el día abans, el Berni havía fet la Midnight Trail de Collserola!! (Per cert, no estaría malament una crònica al respecte...), Pepitu convalescent i el Salva de vacances...
Jo de entrada em vaig dormir, no em sol passar peró...) i ja em vaig pegar un "calentón" per arribar a la Plaça de Espanya on m'esperava pacientment l'Albert, eren ja les 8,20. Pugem per el clasic, Entença, Sarría, carretera de Vallvidrera a un ritme tranquil i xerrant, fins la carretera de les Aigües, d'aquí a la Font d'en Borni i cap amunt, després, Vista Rica, baixem per el idilic cami de la esquerra, enllaçem amb la pista de Sant Medir, pujada del Bon Rotllo i fem tot el Camí de Carena fins la pista de Can Borrell, des d'aquest punt remuntem fins a Can Jané on esmorçarem. Companys, crec que l'Albert estará d'acord amb mi, es prohibitiu esmorçar en aquest lloc, dos butifarras (Compartint patates) dues cerveças per cap i dos cafés 28,90€!!! 15 per cap... sense comentaris, el preu d'un bon menu diari a Barna.
Remontem per la pista clásica de Sant Medir, Vista Rica, arrels, Font d'en Borní, i aquí li vaig proposar a l'Albert fer el corriol que la setmana abans vaig fer amb l ' Edu, carretera de les Aigües sencera fins Sant Pere Martir, sender de Sant Just a baix i cap a casa, una sortida tranquila, amb molte i molt bona conversa, i trobant a faltar a la resta del grup, faltaria més.
dijous, 6 de setembre del 2012
JA HO HAN ACONSEGUIT
Ting un amic al que li agrada molt el ciclisme i té una hemeroteca d'aquest apassionant tema dins del seu cervell. Ahir em va trucar entusiamat per la etapa de La Hoz i Fuente De, i trist per que el Purito havia perduit el maillot vermell (El coneix personalment i l'adora).
Excitat per les notícies que anava escoltant, em vaig disposar a veure l'etapa a TDP, i puntualment, a les 12 de la nit, restransmetien els últims quilòmetres, per mi, etapa fantástica i genial, amb tota la l'epica del ciclisme, peró em vaig adonar dels meus pensaments, ...Contador se metío un chuletón en el día de descanso, je,je, peró es que dies enrere pensava uy! que rar que el Purito estigui tan fort, a ver que se ha metido..., prou, es injust aquest pensament, es injust pensar aixó amb tants professionals com hian, i es injust que disputant-se La Vuelta, no sigui noticia aquesta (Ni una puta imatge a Tele5-Los payasos de la Tele- Antena 3...) i si el Lance, o que TV3 parli preferentment de ciclisme (I is es que ho fa) quan hi ha un cas de dopatge, deporte limpio si, e información limpia cabrones, eso también!!, m'abstrec, el ciclisme m'encanta, i he decidit que m'abstrec de tot aixó , que GRAN que es el Purito, i quins collons tenen el Contador, el Valverde, el Froome, i fins hi tot el Armstrong, ...gaudiré de las carreras i pasaré de dimes i diretes i d'aquests capullos que només busquen el sensacionalisme, i que ja han aconseguit que hagi calat tant fort en la societat la bruticia i no la resta d'aquest esport.
diumenge, 2 de setembre del 2012
Diumenge 2 de Setembre. Melancolia
L'estiu s'acava, ja se que técnicament encara falten uns dies fins el 21, però ja comença la rutina laboral, escolar, i climaticament es comença a notar la fresqueta a les nits i matins.
Es per això i com diu l'amic Jose perque tambè l'estiu es l'estació que més m'agrada, que aquests dies estic trists, envait per un sentiment de melancolia. La tardor es l'estació que menys m'agrada, s'acaba la millor, l'estiu, i s'ha d'agafar el ritme a la feina, les rutines, el fred...
En aquesta texitura no tens el cap per grans gestes ciclistes, no penses en kilometrades, ni en peraltes ni apoios, ja ja ja. Aixi doncs i com que la meitat del collserola team no sortia per diversos motius hem decicit fer una sortideta sencilla i tendre...no hem sabiem més....
A les nou del matí ens trobem a la plaça Borras el Jose, el Bernat (bravo! quatre dies després de mentjar-se un cotxe i de nou sobre la cyclo) i un servidor. Enfilem la carretera amb l'idea d'arribar a les aigües i trobar la ladera. Els primers metres em costen i vaig al sollado, al arribar al mirador no es para (es lo que tiene salir con los mejores, ja ja ja) però les cames s'escalfen i puc seguir el ritme amb dignitat. Fem la ladera que està en bones condicions, la pluja caiguda feia molta falta. Al final de la ladera agafem una variant, un corriol que baixa fins l'inici de la hípica. Vaig davant però el Bernat m'apreta baixant i m'equivoco al traçar, em vaig a pasturar cargols i els companys em passen. Arrivem a la hípica i no queda més remei que remontar fins el merendero cremat, el Bernat té rao, és curt, pero molt vertical, guanyes l'alçada en pocs metres. El Bernat es mostra recuperat dels cops de l'accident i fa una exhibicio que contemplem en la distancià el Jose i un servidor. Merendero cremat i can llavalliol, com s'empina a partir de la font! i quan ja no pots més i tens el sillín clavat al cul llavors arriven les escales! Felicitar al Berni que es l'únic que ha superat la prova. Després agafem el corriol que porta al pantà, molt divertit. Arrivem al pantà i el trovem buit, se dice, se rumorea, se comenta, que l'han buidat per netejar-lo d'especies invasores, concretament d'un paio barbut que es paseja camera en ma entre semana espantant odonats...
Remontem fins ca la Carme i esmorçem en companyia de l'amic Salva que ha pujat en cotxe, dema comença vacances i no es qüestió de jugar-se el tipus.
Al acabar l'esmorçar el Bernat ens deixa, puja per carretera que té dinar familiar. El Jose i jo decidim una tornada tranquila, slow cycling. Pujem a buscar el corriol que va paral.lel a la trialera bestia de la pedra, pujem fins la pista del camí del totxo i baixem enchufats pels cochinillos, carretera i can Borni fins la trialera que hi ha abans de la de les escales, per la variant on fa uns mesos hi havia una rampa per saltar, ja no hi es, però es una baixada divertida i apropiada per un dia com avui, sense grans compicacions ni pretencions, nomes "passejar" una estona. Arrivem a les aigües de nou i rodem xino xano fins el mortirolo. De nou a la ciutat i cap a casa.
En fi, ja falta menys per retrobar la normalitat i tornar a rodar tots junts i fer les nostres sortides mítiques: pedraforca (amb la pujada de la mola), els ports de basei (amb el portell de l'infern), etc.
Es per això i com diu l'amic Jose perque tambè l'estiu es l'estació que més m'agrada, que aquests dies estic trists, envait per un sentiment de melancolia. La tardor es l'estació que menys m'agrada, s'acaba la millor, l'estiu, i s'ha d'agafar el ritme a la feina, les rutines, el fred...
En aquesta texitura no tens el cap per grans gestes ciclistes, no penses en kilometrades, ni en peraltes ni apoios, ja ja ja. Aixi doncs i com que la meitat del collserola team no sortia per diversos motius hem decicit fer una sortideta sencilla i tendre...no hem sabiem més....
A les nou del matí ens trobem a la plaça Borras el Jose, el Bernat (bravo! quatre dies després de mentjar-se un cotxe i de nou sobre la cyclo) i un servidor. Enfilem la carretera amb l'idea d'arribar a les aigües i trobar la ladera. Els primers metres em costen i vaig al sollado, al arribar al mirador no es para (es lo que tiene salir con los mejores, ja ja ja) però les cames s'escalfen i puc seguir el ritme amb dignitat. Fem la ladera que està en bones condicions, la pluja caiguda feia molta falta. Al final de la ladera agafem una variant, un corriol que baixa fins l'inici de la hípica. Vaig davant però el Bernat m'apreta baixant i m'equivoco al traçar, em vaig a pasturar cargols i els companys em passen. Arrivem a la hípica i no queda més remei que remontar fins el merendero cremat, el Bernat té rao, és curt, pero molt vertical, guanyes l'alçada en pocs metres. El Bernat es mostra recuperat dels cops de l'accident i fa una exhibicio que contemplem en la distancià el Jose i un servidor. Merendero cremat i can llavalliol, com s'empina a partir de la font! i quan ja no pots més i tens el sillín clavat al cul llavors arriven les escales! Felicitar al Berni que es l'únic que ha superat la prova. Després agafem el corriol que porta al pantà, molt divertit. Arrivem al pantà i el trovem buit, se dice, se rumorea, se comenta, que l'han buidat per netejar-lo d'especies invasores, concretament d'un paio barbut que es paseja camera en ma entre semana espantant odonats...
Remontem fins ca la Carme i esmorçem en companyia de l'amic Salva que ha pujat en cotxe, dema comença vacances i no es qüestió de jugar-se el tipus.
Al acabar l'esmorçar el Bernat ens deixa, puja per carretera que té dinar familiar. El Jose i jo decidim una tornada tranquila, slow cycling. Pujem a buscar el corriol que va paral.lel a la trialera bestia de la pedra, pujem fins la pista del camí del totxo i baixem enchufats pels cochinillos, carretera i can Borni fins la trialera que hi ha abans de la de les escales, per la variant on fa uns mesos hi havia una rampa per saltar, ja no hi es, però es una baixada divertida i apropiada per un dia com avui, sense grans compicacions ni pretencions, nomes "passejar" una estona. Arrivem a les aigües de nou i rodem xino xano fins el mortirolo. De nou a la ciutat i cap a casa.
En fi, ja falta menys per retrobar la normalitat i tornar a rodar tots junts i fer les nostres sortides mítiques: pedraforca (amb la pujada de la mola), els ports de basei (amb el portell de l'infern), etc.
dissabte, 1 de setembre del 2012
...DE BICICLETES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)