Diumenge 22 de Juny.
Aquest Diumenge per diverses raons la sortida te nomes dos protagonistas El Duke i jo mateix per lo que enfilem cap a Colserola tot directe.
Al arribar a la Diagonal proposo pujar per Cervantes per cambiar una mica i tot txerran arribem al cinturo, jo ja he patit la merda de rampa del Cervantes que sempre em fa mal.
Desde el cinturo seguim un biker que tot decidit a anat per la carretera en lloc de pujar cap al hospital, arribem a las zona de eses per on baixem sempre i pujem per allí. La pujada es mes suau que per l'altre costat pero ens hem equivocat i hem anat a petar al començament de la pujada del Tenis.
Cony amb el estalvi!! La rampa es molt mes durai jo ja demanaba auxili mentras el Jose txiulaba "La Muerte Tenia un Precio".
Decidim un cop a dalt fer la ladera per anar cap al merendero cremat, pero ens hem fet un embolic i hem trobat un empalme entre las dues laderas que hens a portat per troços molt macos fins la carretera de Valvidrera, be fins el merendero
Anem cap el Panta per la Font de LLevallol, variant Pepitu, i vaigem cap a Ca la Carme, abans fem un bucle pujant el primer troç de la Budellera per completar una mica de Kms.
Bon esmorçar, com sempre, i despres tirem a buscar la pujada de sota la autopista, que com que no feia gaire sol sa pogut fer bastant be. Dintre les meves posibilitats. El Duke ara txiulaba "Palomitas de Maiz".
Al arribar a dalt hem estat a punt de tirar cap a la Rierada per tornar per el riu pero degut al temps de esmorçar sa había fet una mica tard. Queda pendent com a tornada diferent.
Arribem a turons de Can Pascual , trialera de las Pedres on sa m'ha aparegut la verge amb un quasi machetazo, merendero cremat Vallvidrera baixar fins aigues i Mortirolo.
Total 36 Kms.sensa calor i amb una petita tronadeta pero sensa aigua.
Pd. al començar la ladera un perico fent el tonto al mig del cami no ens deixaba pasar fins que el Jose ha deixat de txuilar " Si yo Fuera Rico" i encaransa amb ell l'ha fotut fora. El pobre ocellet a marxat volant.
diumenge, 22 de juny del 2014
dissabte, 14 de juny del 2014
dimarts, 10 de juny del 2014
DIUMENGE 8 DE JUNY
Aquest diumenge hem sortit el Jose, Salva i un servidor. A l'Albert
el teniem pedalant per terres del Ebre, el Bernat a les montanyes, i el
Pepitu amb la familia. Hem fet una sortida diferent i curiosa, plena de
petits homenatges a diferents membres de la colla.
Baixo a Barcelona a les 8:15, aparco el cotxe al antic Palau d'esports, arà teatre musical i trobo al Salva i el Jose esperant-me a la placeta del Palmer.
Enfilem gran via avall direcció hospitalet, travessem hospitalet fins Bellvitge i el hospital, i allà ja agafem el camí que remonta el riu llobregat fins Molins.
El camí es pla i sembla fàcil, pero es el ciclista qui fa dura la carretera i no al reves. Aixi doncs, de cop i volta el Jose es posseit per l'esperit Pepitu a Banyoles i comença apretar de valent. De passar a rodar tranquilament a 21 comencem a pujar el ritme fins arribar als 28! i aguantant el achuchon del Jose, what else, je je je, durant tres kilòmetres!!!
Més tard el Jose ens explica que estava provant rodar fort en pla fins pujar pulsacions a 145 i veure com anava i quan de temps podia estar...ja us ho dic jo, el suficient per destroçar el grup i cremar-nos les cames.
Arribem calentets a Molins. Buf, i prenem la carretera de pujada a Vallvidrera. Comença suau atravessant el poble i el circuit de motocross, pero ja comença a picar una mica més abans de Sant Barto”lo”meu de la Quadra, i més si el Jose fa un homenatge al Palmer i quan ens avancem uns ciclistas de carretera es pica i puja el ritme per tenir-los a tiro, mentrestant el Salva comença a patir les conseqüencies del fort ritme del riu i es despenja mentre diu “miralo, si va a por ellos” en al.lusió al Jose respecte els carreteros.
A Sant Bartomeu de la Quadra agafem la carretera que baixa fins can Castellvi. Al sortir de les primeres cases agafem un corriol que surt de la carretera i baixa fins avall de tot, fins la rierada. Es un corriol que em va ensenyar el Juliol passat el Palmer, un corriol fàcil i molt maco, té una bona distància i acaba en la rierada, en el punt on hi ha un salt d'aigüa, un racó curios i bònic de Collserola.
Ens fem quatre fotos per la novetat del lloc i remontem la rierada fins can Castellvi, repechon de la carretera amunt per anar a buscar el camí de siberia i el pont. Pugem per la pista de la esquerra del pont, segons venim, per la pista que vem pujar a la nocturna. Apreto i trec uns metres al Jose, que apreta i m'agafa, llavors pujo el ritme fins a 150 pulsacions i el torno a deixar, aquesta vegada es queda per controlar al Salva que va pujant poc a poc al seu aire. Acabada la pujada sortim a la carretera de la colonia Montserrat i anem al bar “nou” on trobem la fauna de “sempre”, ja ja ja.
Són les deu i mitja passades i ens entaulem amb 33 kilòmetres a les cames! No està gens malament per ser el collserola team.
Després de un hora i mitja de descans merescut i una visita urgent al senyor
roca remprenem la marxa a un quart tocat de dotze trialera avall fins la rierada, en el primer tram de trialera, el del costat de la casa, una branca traidora mig amagada colpeja al Jose al braç i el tira a terra, rés més a lamentar que l'orgull gracies a deu. En la segona part de la trialera faig un llantasso i el Salva aprofita per passar-me com un boig mentre li crido “he llantat” i ell enten “vigila amb el gat” perque s'en va trialera avall “como alma que lleva el diablo”, arriba el Jose i m'ajuda a canviar. Acabem la trialera i en el ultim tram maco de la rierada fins el pont, el Jose fa una estarracada amb el canvi que deixa trabada la cadena amb una de les rodetes petites de la patilla, en el primer moment s'espanta pensant que estava trencat i s'acabava la sortida per éll. Faig un petit homenatge al cap de taller i arreglem el desgavell de la cadena per tal que el nostre amic pugui continuar la marxa.
Pista de les eses amunt, xerrant el Jose i jo mentre el Salva comença a tenir problemes al sollado, se li acumula la feina entre km, 40 ja, i la calor que avui comença a apretar com deu mana. El Salva continua pista amunt fins la carretera on el trobarem més tard, el Jose i jo fem la variant del caminet que surt a la dreta despres del descansillo de la pujada i que porta també a la carretera pero més avall.
Remontem carretera fins el desvio de l'esquerra, tallem tros per allà, a l'ombreta que s'agraeix. El Jose i un servidor ens hem quedat sense aigüa al camelbag de la calor que fa, ens cal rodar sense aigüa fins a Vallvidrera en un petit homenatge al Albert. Corriolet del cotxe abandonat fins la sargantana i amunt fins els containers. El Salva pateix com només éll sap fer en el sollado i aconsegueix mantenir la dignitat i l'honor fins els containers sense caminar per la carretera, puc respirar tranquil ja que no em treura el titol de ciclista mes patetic de la colla! Ja ja ja.
Salva baixa per la carretera acompanyat del Jose, i jo tinc ganes de gresca i vaig a buscar trialeres. Pista fins els okupes i amunt com si anes a baixar per la trialera de les pedres, pero llavors penso que ja he llantat, no porto més cameres per canviar i per si de cas vaig a buscar l'altre trialera dels turons de can Pascual ja que és més fàcil i ja menys possibilitats de llantar.
Ens retrovem al merendero cremat i pista de sempre amunt fins vallvidrera. Baixem cap a la cruïlla central de Vallvidrera per tal de refrescar-nos i hidratar-nos a la font. Portem 50 km, no està malament, aixó sembla mountain bike del bo i tot!
Les forçes no acompanyen per gaires floritures més i avui no cal completar el quilometratge amb les aigües, així que baixem per la carretera fins la ciutat. Baixant la carretera noto que la bici s'en va de darrera, merda, he punxat. Inflo, fins a un parell de cops, i vaig fent amb calme sarria avall, fins numancia , tarragona, plaça espanya i puertaco del carrer lleida amunt! Ja ja ja
Al arribar al cotxe em surten 57 km, buf, està molt bé, estic molt content i alhora fet caldo, les cames em bullen. Dolor bueno!!!!
Baixo a Barcelona a les 8:15, aparco el cotxe al antic Palau d'esports, arà teatre musical i trobo al Salva i el Jose esperant-me a la placeta del Palmer.
Enfilem gran via avall direcció hospitalet, travessem hospitalet fins Bellvitge i el hospital, i allà ja agafem el camí que remonta el riu llobregat fins Molins.
El camí es pla i sembla fàcil, pero es el ciclista qui fa dura la carretera i no al reves. Aixi doncs, de cop i volta el Jose es posseit per l'esperit Pepitu a Banyoles i comença apretar de valent. De passar a rodar tranquilament a 21 comencem a pujar el ritme fins arribar als 28! i aguantant el achuchon del Jose, what else, je je je, durant tres kilòmetres!!!
Més tard el Jose ens explica que estava provant rodar fort en pla fins pujar pulsacions a 145 i veure com anava i quan de temps podia estar...ja us ho dic jo, el suficient per destroçar el grup i cremar-nos les cames.
Arribem calentets a Molins. Buf, i prenem la carretera de pujada a Vallvidrera. Comença suau atravessant el poble i el circuit de motocross, pero ja comença a picar una mica més abans de Sant Barto”lo”meu de la Quadra, i més si el Jose fa un homenatge al Palmer i quan ens avancem uns ciclistas de carretera es pica i puja el ritme per tenir-los a tiro, mentrestant el Salva comença a patir les conseqüencies del fort ritme del riu i es despenja mentre diu “miralo, si va a por ellos” en al.lusió al Jose respecte els carreteros.
A Sant Bartomeu de la Quadra agafem la carretera que baixa fins can Castellvi. Al sortir de les primeres cases agafem un corriol que surt de la carretera i baixa fins avall de tot, fins la rierada. Es un corriol que em va ensenyar el Juliol passat el Palmer, un corriol fàcil i molt maco, té una bona distància i acaba en la rierada, en el punt on hi ha un salt d'aigüa, un racó curios i bònic de Collserola.
Ens fem quatre fotos per la novetat del lloc i remontem la rierada fins can Castellvi, repechon de la carretera amunt per anar a buscar el camí de siberia i el pont. Pugem per la pista de la esquerra del pont, segons venim, per la pista que vem pujar a la nocturna. Apreto i trec uns metres al Jose, que apreta i m'agafa, llavors pujo el ritme fins a 150 pulsacions i el torno a deixar, aquesta vegada es queda per controlar al Salva que va pujant poc a poc al seu aire. Acabada la pujada sortim a la carretera de la colonia Montserrat i anem al bar “nou” on trobem la fauna de “sempre”, ja ja ja.
Són les deu i mitja passades i ens entaulem amb 33 kilòmetres a les cames! No està gens malament per ser el collserola team.
Després de un hora i mitja de descans merescut i una visita urgent al senyor
roca remprenem la marxa a un quart tocat de dotze trialera avall fins la rierada, en el primer tram de trialera, el del costat de la casa, una branca traidora mig amagada colpeja al Jose al braç i el tira a terra, rés més a lamentar que l'orgull gracies a deu. En la segona part de la trialera faig un llantasso i el Salva aprofita per passar-me com un boig mentre li crido “he llantat” i ell enten “vigila amb el gat” perque s'en va trialera avall “como alma que lleva el diablo”, arriba el Jose i m'ajuda a canviar. Acabem la trialera i en el ultim tram maco de la rierada fins el pont, el Jose fa una estarracada amb el canvi que deixa trabada la cadena amb una de les rodetes petites de la patilla, en el primer moment s'espanta pensant que estava trencat i s'acabava la sortida per éll. Faig un petit homenatge al cap de taller i arreglem el desgavell de la cadena per tal que el nostre amic pugui continuar la marxa.
Pista de les eses amunt, xerrant el Jose i jo mentre el Salva comença a tenir problemes al sollado, se li acumula la feina entre km, 40 ja, i la calor que avui comença a apretar com deu mana. El Salva continua pista amunt fins la carretera on el trobarem més tard, el Jose i jo fem la variant del caminet que surt a la dreta despres del descansillo de la pujada i que porta també a la carretera pero més avall.
Remontem carretera fins el desvio de l'esquerra, tallem tros per allà, a l'ombreta que s'agraeix. El Jose i un servidor ens hem quedat sense aigüa al camelbag de la calor que fa, ens cal rodar sense aigüa fins a Vallvidrera en un petit homenatge al Albert. Corriolet del cotxe abandonat fins la sargantana i amunt fins els containers. El Salva pateix com només éll sap fer en el sollado i aconsegueix mantenir la dignitat i l'honor fins els containers sense caminar per la carretera, puc respirar tranquil ja que no em treura el titol de ciclista mes patetic de la colla! Ja ja ja.
Salva baixa per la carretera acompanyat del Jose, i jo tinc ganes de gresca i vaig a buscar trialeres. Pista fins els okupes i amunt com si anes a baixar per la trialera de les pedres, pero llavors penso que ja he llantat, no porto més cameres per canviar i per si de cas vaig a buscar l'altre trialera dels turons de can Pascual ja que és més fàcil i ja menys possibilitats de llantar.
Ens retrovem al merendero cremat i pista de sempre amunt fins vallvidrera. Baixem cap a la cruïlla central de Vallvidrera per tal de refrescar-nos i hidratar-nos a la font. Portem 50 km, no està malament, aixó sembla mountain bike del bo i tot!
Les forçes no acompanyen per gaires floritures més i avui no cal completar el quilometratge amb les aigües, així que baixem per la carretera fins la ciutat. Baixant la carretera noto que la bici s'en va de darrera, merda, he punxat. Inflo, fins a un parell de cops, i vaig fent amb calme sarria avall, fins numancia , tarragona, plaça espanya i puertaco del carrer lleida amunt! Ja ja ja
Al arribar al cotxe em surten 57 km, buf, està molt bé, estic molt content i alhora fet caldo, les cames em bullen. Dolor bueno!!!!
dimecres, 4 de juny del 2014
1 DE JUNY, DIA DE RODES GROSSES
Dissabte al matí vaig quedar amb el Josep Palmer per sortir diumenge en bici, sabia que el Salva no sortia, marxava a Gandesa, i vaig recordar després que l'Albert estava a Villena.
La nit de dissabte vaig enviar un WSP del que no vaig obtenir més resposta que la d'ells dos.
Bé, el diumenge vaig fer tart uns minuts, el Pepitu havia enviat un wsp al matí dient que sortia pel seu compte, jo vaig enviar un al Josep Palmer per trobar-nos. Va venir amb la Surly, un maquinón que no ser quina utilització li pot donar a Collserola, però la veritat és que el Palmer està molt fort, havía que veure com pujabe Can Catà, quan volia em deixava, jo la vaig probar, molt tractor, molt específica.
Carretera de Vallvidrera, Aigües, vivers de Can Borni, Vista Rica a la esquerra, i Can Jané, esmorzar collonut amb el Josep, al solet per fi,. Sobretaula, després, Can Borrell, Can Coll, tornada per Can Catà pel camí més tradicional, Dubis , i al final Vista Rica de nou, on ens trobem amb l'Esteve Ripoll, jo no el coneixia però es tracta d'un periodista de la revista digital Mountain Bike i articulista de La Vanguardia, s'interessa per la Surly i xerrem animadament, acaba amb aquesta frase ... m'agrada aquesta bici, però no es pot tenir tot, anava amb una Santacruz Tallboy 29 de carboni .... Josep segueix per carretera de tornada quan arrivem als Vivers, jo baixo per la pista, Arrels, Aigües de nou, i carretera cap avall, arribo a Plaça d'Espanya i em sembla que encara és aviat, així que em vaig a prendre una Moritz 0,0 a la Caseta del Migdia, un final en alt...i a un quart de tres a casa
La nit de dissabte vaig enviar un WSP del que no vaig obtenir més resposta que la d'ells dos.
Bé, el diumenge vaig fer tart uns minuts, el Pepitu havia enviat un wsp al matí dient que sortia pel seu compte, jo vaig enviar un al Josep Palmer per trobar-nos. Va venir amb la Surly, un maquinón que no ser quina utilització li pot donar a Collserola, però la veritat és que el Palmer està molt fort, havía que veure com pujabe Can Catà, quan volia em deixava, jo la vaig probar, molt tractor, molt específica.
Carretera de Vallvidrera, Aigües, vivers de Can Borni, Vista Rica a la esquerra, i Can Jané, esmorzar collonut amb el Josep, al solet per fi,. Sobretaula, després, Can Borrell, Can Coll, tornada per Can Catà pel camí més tradicional, Dubis , i al final Vista Rica de nou, on ens trobem amb l'Esteve Ripoll, jo no el coneixia però es tracta d'un periodista de la revista digital Mountain Bike i articulista de La Vanguardia, s'interessa per la Surly i xerrem animadament, acaba amb aquesta frase ... m'agrada aquesta bici, però no es pot tenir tot, anava amb una Santacruz Tallboy 29 de carboni .... Josep segueix per carretera de tornada quan arrivem als Vivers, jo baixo per la pista, Arrels, Aigües de nou, i carretera cap avall, arribo a Plaça d'Espanya i em sembla que encara és aviat, així que em vaig a prendre una Moritz 0,0 a la Caseta del Migdia, un final en alt...i a un quart de tres a casa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)