dijous, 31 de desembre del 2015
dimecres, 30 de desembre del 2015
La Darrera del Any
27 Decembre 2015
Ja hi tornem a ser. Un any ha passat i aquí ens trobem tres membres del Team dispossats a continuar la tradicio que ens portara a la Creu d'Olorda per despedir l'any que ja s'acaba.Disortadament no hi som tots, el Edu a Nafarroa, el Berni al Ripolles i l'Albert ...al llit.
Ens trobem el Jose, el Fletxa i un servidor al lloc de sempre i com els ultims días el Fletxa no te fred, pero jo estic congelat
No estem per massa romanços i tirem per el dret amb la intencio de decidir sobre la marxa si fariem un directe o potser un bucle de aproximacio per gaudir mes de la bici.
A mesura que pugem tambe puja la temperatura i a mi menys las cames se m'escalfa tot i despres de tres setmanes sense sortir he perdut el punt i pateixo. Clar que tambe influeix els excesos de aquests días de comilonas.
Directe per carretera fins a la placeta de darrera del Vallvidrera, merendero cremat i cap a Can Castellvi de dalt. Tinc tentacions de anar a Ca la Carme, que fa molts dia que no els veig i vull saludar.los i donar.los las felicitacions pertinents, pero els companys no em deixan, per lo que continuo patint uns 30 metros enrera veient al Duke lleuger i al Pepitu esforçanse pero mantenint el tipus.
Okupes i anada a buscar la trialera del Berni, pero allí els sorprenc i els proposso fer el corriol que va per sota i acaba sortint a la carretera de Molins. Ha estat lo millor de la sortida, esta molt net i el terreny fantastic. Alguns indrets son de filmacio i podría ser a cualsevol dels llocs que ens omplen els ulls amb la pelis de mtb.
Creuem la carretera i baixem per anar a petar a Can Portell per darrera fent les rampes dels collons. vull dir les que ens portaran un altre cop a dalt. Gracias Jose por castigarme asi!!!
Ens trobem un grup de bikers a la entrada de la trialera i un bichu una mica mes i ho fa... de pujada.
Quin maquina!!! Grup de ciclistes pujan que no ens han deixat fer corra la bici i despres uns altres baixant fent tap a la part mes rápida. Una putada perque el Pepitu anava llençat.
Aprofito per fer un incis, el Jose ha tornat a sortir amb la 29 rigida i si be es molt rápida per pistas, als troços trencats perds molt fent traçades per no menjarte els obstacles. Decididament no em comprare una rigida. Soc massa gran per aixo. Ja Ja ja
Be, pujada cap a Can Portell intentan mantener la poca dignitat que em queda i arribant quan els companys prenian el café. Tradicio i esmorçar de ous farrats i patates fregidas amb cava. Tot molt bo i tenin en compte els plat cava i cafes no surt gens car.
Acabada la comedia gastronómica sortim , amb un fred de la hostia i tirem cap a Can Ribes per pujar per darrera, es molt ms maco, fem el corriol i a la cantera agafem les primeras rampes i jo no puc amb la meva anima. Primer peu a terra, avui no pujare pedalant i van ....
Aconsegueixo pedalar tota la resta fins a la famosa curva a on em rendeixo mentres un runner em passa amb aquella al.legria. Camino tota la resta fins la Creu. no tinc esma ni per fer el troç intermig, i tinc temps de veure al Fletxa peu a terra, li ha fallat per ben poc i jo se perque.
Tirem enrrera una estona i tornem a situar.nos a Can Portell, si be he dit que varem esmorçar ous farrat i patates jo vaig afegir bacon, oferint.los als meus companys. El Fletxa es nega al bacon pero arrasa amb las patates que jo no menjo i clar aquest exces ha estat definitiu per no poder fer la corva ja ja ja
El Jose tambe ha parat pero ell ha estat perque el xivato l'avisat que estaba als limits i amb allo no es pot fer bromas.
Petita estona a dalt , fotos i cap avall, jo desestimo rapidament la trialera perque estic molt cansat i no em veig amb masses forçes per afrontar alguns dels passs de la trialera. Probem un cami que hem vist pujant i despres de una baixada amb molta pendent, pero fácil, hem anar a petar a la sortida de la carretera que puja per la Cantera.
Tirem cap a la dreta, baixant fins a la cimentera, per anar a buscar els voltants del la Salut de Sant Feliu i allí el Fletxa ens ensenya un petit corriol, pero molt divertit, que ens porta practicament al final de la pista , al costat de La Salut.
Corriol del bosquet, patin com un porc, i allí baxant per el troç de pedres, que ara esta bastant malament el Jose ha estat a punt de perdre els empastes de la boca per culpa de la falta de suspensio.
Quina forma de rebotar ja ja ja. Be jo no he vist perque anava mitja hora tard.
Tirem per els camps per anar a pujar per la Beca o la Ladera quan ens adonem que ja es molt tard, per lo que decidim tornar per las torres de Sant Just cap a Esplugues i Finestrelles, menys mal, perque encara que hem anat mes rapid i las cames em feien pupa m'hi estalviat la Beca Uffff.
Ens despedim del Fletxa al Cervantes , ell te molta pressa i el Jose i jo tirem txino txano cap a casa
Total uns 47 Kms de sortida per cumplir amb las tradicions.
PD-. Hem pujat a la Creu un altre any, aquest per mi ha tingut la alegría de la meva neta petita, pero tambe la tristor de lo malalta que va estar i al final la recaiguda de la Eva, per lo que desitjo que el proper any sigui molt mes bo per tots naltros.
Dias com aquest trobo molt a faltar els que no vareu poder ser. Una abraçada.
.
Ja hi tornem a ser. Un any ha passat i aquí ens trobem tres membres del Team dispossats a continuar la tradicio que ens portara a la Creu d'Olorda per despedir l'any que ja s'acaba.Disortadament no hi som tots, el Edu a Nafarroa, el Berni al Ripolles i l'Albert ...al llit.
Ens trobem el Jose, el Fletxa i un servidor al lloc de sempre i com els ultims días el Fletxa no te fred, pero jo estic congelat
No estem per massa romanços i tirem per el dret amb la intencio de decidir sobre la marxa si fariem un directe o potser un bucle de aproximacio per gaudir mes de la bici.
A mesura que pugem tambe puja la temperatura i a mi menys las cames se m'escalfa tot i despres de tres setmanes sense sortir he perdut el punt i pateixo. Clar que tambe influeix els excesos de aquests días de comilonas.
Directe per carretera fins a la placeta de darrera del Vallvidrera, merendero cremat i cap a Can Castellvi de dalt. Tinc tentacions de anar a Ca la Carme, que fa molts dia que no els veig i vull saludar.los i donar.los las felicitacions pertinents, pero els companys no em deixan, per lo que continuo patint uns 30 metros enrera veient al Duke lleuger i al Pepitu esforçanse pero mantenint el tipus.
Okupes i anada a buscar la trialera del Berni, pero allí els sorprenc i els proposso fer el corriol que va per sota i acaba sortint a la carretera de Molins. Ha estat lo millor de la sortida, esta molt net i el terreny fantastic. Alguns indrets son de filmacio i podría ser a cualsevol dels llocs que ens omplen els ulls amb la pelis de mtb.
Creuem la carretera i baixem per anar a petar a Can Portell per darrera fent les rampes dels collons. vull dir les que ens portaran un altre cop a dalt. Gracias Jose por castigarme asi!!!
Ens trobem un grup de bikers a la entrada de la trialera i un bichu una mica mes i ho fa... de pujada.
Quin maquina!!! Grup de ciclistes pujan que no ens han deixat fer corra la bici i despres uns altres baixant fent tap a la part mes rápida. Una putada perque el Pepitu anava llençat.
Aprofito per fer un incis, el Jose ha tornat a sortir amb la 29 rigida i si be es molt rápida per pistas, als troços trencats perds molt fent traçades per no menjarte els obstacles. Decididament no em comprare una rigida. Soc massa gran per aixo. Ja Ja ja
Be, pujada cap a Can Portell intentan mantener la poca dignitat que em queda i arribant quan els companys prenian el café. Tradicio i esmorçar de ous farrats i patates fregidas amb cava. Tot molt bo i tenin en compte els plat cava i cafes no surt gens car.
Acabada la comedia gastronómica sortim , amb un fred de la hostia i tirem cap a Can Ribes per pujar per darrera, es molt ms maco, fem el corriol i a la cantera agafem les primeras rampes i jo no puc amb la meva anima. Primer peu a terra, avui no pujare pedalant i van ....
Aconsegueixo pedalar tota la resta fins a la famosa curva a on em rendeixo mentres un runner em passa amb aquella al.legria. Camino tota la resta fins la Creu. no tinc esma ni per fer el troç intermig, i tinc temps de veure al Fletxa peu a terra, li ha fallat per ben poc i jo se perque.
Tirem enrrera una estona i tornem a situar.nos a Can Portell, si be he dit que varem esmorçar ous farrat i patates jo vaig afegir bacon, oferint.los als meus companys. El Fletxa es nega al bacon pero arrasa amb las patates que jo no menjo i clar aquest exces ha estat definitiu per no poder fer la corva ja ja ja
El Jose tambe ha parat pero ell ha estat perque el xivato l'avisat que estaba als limits i amb allo no es pot fer bromas.
Petita estona a dalt , fotos i cap avall, jo desestimo rapidament la trialera perque estic molt cansat i no em veig amb masses forçes per afrontar alguns dels passs de la trialera. Probem un cami que hem vist pujant i despres de una baixada amb molta pendent, pero fácil, hem anar a petar a la sortida de la carretera que puja per la Cantera.
Tirem cap a la dreta, baixant fins a la cimentera, per anar a buscar els voltants del la Salut de Sant Feliu i allí el Fletxa ens ensenya un petit corriol, pero molt divertit, que ens porta practicament al final de la pista , al costat de La Salut.
Corriol del bosquet, patin com un porc, i allí baxant per el troç de pedres, que ara esta bastant malament el Jose ha estat a punt de perdre els empastes de la boca per culpa de la falta de suspensio.
Quina forma de rebotar ja ja ja. Be jo no he vist perque anava mitja hora tard.
Tirem per els camps per anar a pujar per la Beca o la Ladera quan ens adonem que ja es molt tard, per lo que decidim tornar per las torres de Sant Just cap a Esplugues i Finestrelles, menys mal, perque encara que hem anat mes rapid i las cames em feien pupa m'hi estalviat la Beca Uffff.
Ens despedim del Fletxa al Cervantes , ell te molta pressa i el Jose i jo tirem txino txano cap a casa
Total uns 47 Kms de sortida per cumplir amb las tradicions.
PD-. Hem pujat a la Creu un altre any, aquest per mi ha tingut la alegría de la meva neta petita, pero tambe la tristor de lo malalta que va estar i al final la recaiguda de la Eva, per lo que desitjo que el proper any sigui molt mes bo per tots naltros.
Dias com aquest trobo molt a faltar els que no vareu poder ser. Una abraçada.
.
dimarts, 1 de desembre del 2015
Lo Riu Lo Riu
Diumenge 29 de Novembre 2015.
Sortida una mica rareta per mi ja que si be tenia ganes de tornar a agafar la bici despres de les bones sensacions de las darreres sortides, per altre banda el trangol del Dilluns feia que no tingues el cap per massas historias. Al final , i com sempre, el pragmatisme de la meva dona m'ha fet veure que lo millor era sortir per distreurem i aixi fer.ho tot amb la máxima normalitat. Encara que crec que la realitat es que quan no surto diumege em posso inaguantable a donar voltes per casa com un gilipollas i ella es puja per las pareds Ja Ja ja
Be ens trobem el Fletxa , el Jose i jo al lloc de sempre i encara que el Pepitu diu que no fa fred jo estic glassat. Pujada clásica per fer un directe cap a Vallvidrera i anar carenejant per acostar.nos a la zona de Vallpineda per ensenyar.li al Fletxa els nou corriols dels voltants del Papiol.
Fa uns diumenges que a la pujada de Vallvidrera trobem un señor gran gran amb una bici tuneada, amb retrovisors i radio incorporada que tot txino txano fa via cap al Tibidabo. Avui jo no tenia cames i no el podía deixar massa enrera i tota la primera rampa fins el carrer del Carroç he anat acompanyat de Juanito Valderrama i Dolores Abril. La carretera , el vent de cara .l'esforç. el paisatge i la música sobretot la música feian que em vinguesin al cap las imatges de.... Filme Von Draussen Ja ja ja.
Tot ariban a la placeta de anada cap el merendero cremat, el Fletxa , que tambe tenia ganes de ensenyarnos descobertas novas , ens ha portat per un corriol per sobre del cami de la Llanega i que et deixa al costat del baixador de Vallvidrera, cortet pero entretingut.- Amb el cambi de plans hem fet tot el troç de carretera fins a la pujada de sota el pont, el fred era tremendo, i despres de las primeras rampes hem tirat cap a Can Balasc, de forma premonitoria hem parlat dels gossos, i hems arribat a la trialera que ens portara cap a Can Busquets.
El ultim dia , amb la trialera tota molla, vaig fer una baixada deplorable mentres el Duke em pasaba la ma per la cara per lo que avui tenia comptes pendents amb la trialera i amb el Duke, Edu no ets el unic que es renconios ja ja ja. La baixada ha estat molt bona , exceptúan un troç que ara no tinc collons per fer.ho, deixan corre la bici amb el trerreny molt noble.
Arribada a Can Busquets i pista cap el Bar Catala, antiga Esquinita, a on hem esmorçat de conya, el Fletxa amb cullera i tot. Conversas distesas i una mica de mandra per tornar a sortir, la temperatura encara era baixa, pero despres de la rampa fins a la Casa Blava una caloreta ens ha gafat a tots i ja no la hem deixat fins a Barna.
Els nous corriols de Vallpineda son una meravella, pican cap a baix amb una pendent que et deixa corre pero sense grans desnivells i son prou llargs , mes de 1 Km. el troç que hem fet, per gaudir de la bici durant força estona. Al final una pujada per pista , amb alguna rampa una mica dura, ens torna a portar a prop de la Salut del Papiol i a la entrada mateixa de la trialera del Papiol.
A la entrada de la trialera , jo no m'he adonat, pero se coneix que un gos s'ha abraonat cap el Jose i aquest ha fet un aceleron del quince.
Be els corriols anteriors están prou be pero la trialera del Papiol esta en un punt optim, es pot corre molt i amb molta seguretat, tan sols hi ha un lloc de comte, una curva a esquerrar amb unes arrels fen esglaons, tot lo demes es pura adrenalina.
Arribada a la Bovila i decidim anar a fer las pistas de baixada fins la Rierada per un cami nou que varemtrobar el Jose i jo fa uns messos, Ens hem confos i hem anat per un altre lloc fins a petar al costat de una finca , amb tanca de feroo, on uns gossos han vingut a tota hostia cap a naltros, un dels gossos, una mala bestia, ha saltat la tanca i a començat a seguirnos. El Jose que ho ha vist a fotut un crit de " Cuidaco que el perro ha saltado" i al mateix momento jo m'he cagat al culotte. Collons quin susto perque era un troç de animal. Un cop ens hem allunyat el gos ha girat cua. Fill de Puta!!!
Amb les indicacions de una parella hem arribat fins al final de la Rierada, al restaurant Can Jovell, i d'alli cap a Lo Riu per tornar pel Llobregat.
Tornada molt tranquila, exceptúan un troç que el Jose ha fotut llenya i jo he aconseguit agafar.li roda, mentre el Pepitu uns metros darrera demanaba socorro Ja Ja Ja. Parada técnica per fer una pixadeta de germanor i arribada a Barna per Bellvitge a on com sempre ens hem perdut.
Despedida al Fletxa i tixnotxano cap a casa . Total 56 Kms amb troços molt divertits.
Pd. Primera . L'ultima vegada que vaig fer Lo Riu amb el Jose anaba tant petat que es va fer etern. Ahir amb bones cames i pedalant molta estona a mes de 25 Kms a l'hora la tornada va ser molt recomenable.
Segona. Al primer troç de riu ho varem pasar recordant anecdotes de Irati i del Pedraforca i la veritat hem van fer moltes ganes de tornar.hi
Tercera i la mes grossa . El Duke va venir amb una Trek de 29 per probarla i nomes li faltaba aixo, tenir mes inercia. Pa darle de comer aparte !!!
Sortida una mica rareta per mi ja que si be tenia ganes de tornar a agafar la bici despres de les bones sensacions de las darreres sortides, per altre banda el trangol del Dilluns feia que no tingues el cap per massas historias. Al final , i com sempre, el pragmatisme de la meva dona m'ha fet veure que lo millor era sortir per distreurem i aixi fer.ho tot amb la máxima normalitat. Encara que crec que la realitat es que quan no surto diumege em posso inaguantable a donar voltes per casa com un gilipollas i ella es puja per las pareds Ja Ja ja
Be ens trobem el Fletxa , el Jose i jo al lloc de sempre i encara que el Pepitu diu que no fa fred jo estic glassat. Pujada clásica per fer un directe cap a Vallvidrera i anar carenejant per acostar.nos a la zona de Vallpineda per ensenyar.li al Fletxa els nou corriols dels voltants del Papiol.
Fa uns diumenges que a la pujada de Vallvidrera trobem un señor gran gran amb una bici tuneada, amb retrovisors i radio incorporada que tot txino txano fa via cap al Tibidabo. Avui jo no tenia cames i no el podía deixar massa enrera i tota la primera rampa fins el carrer del Carroç he anat acompanyat de Juanito Valderrama i Dolores Abril. La carretera , el vent de cara .l'esforç. el paisatge i la música sobretot la música feian que em vinguesin al cap las imatges de.... Filme Von Draussen Ja ja ja.
Tot ariban a la placeta de anada cap el merendero cremat, el Fletxa , que tambe tenia ganes de ensenyarnos descobertas novas , ens ha portat per un corriol per sobre del cami de la Llanega i que et deixa al costat del baixador de Vallvidrera, cortet pero entretingut.- Amb el cambi de plans hem fet tot el troç de carretera fins a la pujada de sota el pont, el fred era tremendo, i despres de las primeras rampes hem tirat cap a Can Balasc, de forma premonitoria hem parlat dels gossos, i hems arribat a la trialera que ens portara cap a Can Busquets.
El ultim dia , amb la trialera tota molla, vaig fer una baixada deplorable mentres el Duke em pasaba la ma per la cara per lo que avui tenia comptes pendents amb la trialera i amb el Duke, Edu no ets el unic que es renconios ja ja ja. La baixada ha estat molt bona , exceptúan un troç que ara no tinc collons per fer.ho, deixan corre la bici amb el trerreny molt noble.
Arribada a Can Busquets i pista cap el Bar Catala, antiga Esquinita, a on hem esmorçat de conya, el Fletxa amb cullera i tot. Conversas distesas i una mica de mandra per tornar a sortir, la temperatura encara era baixa, pero despres de la rampa fins a la Casa Blava una caloreta ens ha gafat a tots i ja no la hem deixat fins a Barna.
Els nous corriols de Vallpineda son una meravella, pican cap a baix amb una pendent que et deixa corre pero sense grans desnivells i son prou llargs , mes de 1 Km. el troç que hem fet, per gaudir de la bici durant força estona. Al final una pujada per pista , amb alguna rampa una mica dura, ens torna a portar a prop de la Salut del Papiol i a la entrada mateixa de la trialera del Papiol.
A la entrada de la trialera , jo no m'he adonat, pero se coneix que un gos s'ha abraonat cap el Jose i aquest ha fet un aceleron del quince.
Be els corriols anteriors están prou be pero la trialera del Papiol esta en un punt optim, es pot corre molt i amb molta seguretat, tan sols hi ha un lloc de comte, una curva a esquerrar amb unes arrels fen esglaons, tot lo demes es pura adrenalina.
Arribada a la Bovila i decidim anar a fer las pistas de baixada fins la Rierada per un cami nou que varemtrobar el Jose i jo fa uns messos, Ens hem confos i hem anat per un altre lloc fins a petar al costat de una finca , amb tanca de feroo, on uns gossos han vingut a tota hostia cap a naltros, un dels gossos, una mala bestia, ha saltat la tanca i a començat a seguirnos. El Jose que ho ha vist a fotut un crit de " Cuidaco que el perro ha saltado" i al mateix momento jo m'he cagat al culotte. Collons quin susto perque era un troç de animal. Un cop ens hem allunyat el gos ha girat cua. Fill de Puta!!!
Amb les indicacions de una parella hem arribat fins al final de la Rierada, al restaurant Can Jovell, i d'alli cap a Lo Riu per tornar pel Llobregat.
Tornada molt tranquila, exceptúan un troç que el Jose ha fotut llenya i jo he aconseguit agafar.li roda, mentre el Pepitu uns metros darrera demanaba socorro Ja Ja Ja. Parada técnica per fer una pixadeta de germanor i arribada a Barna per Bellvitge a on com sempre ens hem perdut.
Despedida al Fletxa i tixnotxano cap a casa . Total 56 Kms amb troços molt divertits.
Pd. Primera . L'ultima vegada que vaig fer Lo Riu amb el Jose anaba tant petat que es va fer etern. Ahir amb bones cames i pedalant molta estona a mes de 25 Kms a l'hora la tornada va ser molt recomenable.
Segona. Al primer troç de riu ho varem pasar recordant anecdotes de Irati i del Pedraforca i la veritat hem van fer moltes ganes de tornar.hi
Tercera i la mes grossa . El Duke va venir amb una Trek de 29 per probarla i nomes li faltaba aixo, tenir mes inercia. Pa darle de comer aparte !!!
dimecres, 18 de novembre del 2015
Diuemnge 15 Nov.
Baixo a Ribes amb la Liteville, el dissabte vaig tallar la coberta i em feia molta mandra reparar. Per altre banda també feia dies que em feia il-lusió sortir amb la doble.
Deixo el cotxe al garatge del Marc, un dels amics de Ribes, mala idea! Si passa algo o em rajo en algún moment, juas! M'hauré d'esperar al bar de la cantonada....bé tampoc és tant mala idea.
Començem ruta i diuen de pujar al pla de les aranyes per les Costes de Pardines. Buf....
Pujem a Ribes Altes de forma "tranquila", i anem a buscar la pujada de la "sorra", un rampot infernal de sorra que si falles, ja no arranques...Em trobo estrany amb la 26 i la seva posició, però almenys les rodes petites es mouen millor en pujada dura.
Arribem a Pardines i comencem les costes, poso modo taichi i vaig fent, ja toca el sol i començo a suar de valent, arriba el descansillo, bueno, per dir-li d'alguna manera, i la rampa de fulles, no falla, rellisca la roda en una pedra anagada i peu a terra.
Seguint amb modo Tai Chi arribo a dalt. Començem a baixar cap a Boixetera, la típica baixada d'aqui, algun trosset divertit i altres de cami de vaca, camp a través, pseudo-corriol, en fi...jajajaja
Un cop al torrent, i com que els companys son com senglars, volen fer el tram dur de la pujada de Collada Verda, bueno, vale , de acuerdooooo....així que ens hi plantem i a patir!!! com al pla de les aranyes vaya...Arribem a la font i fem un refrigerio, rematem la pujada i planejant arribem a la Collada. Ara anirem a buscar primer l'Orri Vell i després a buscar la trialera de Cal Dolcet.
Comencem baixant per prats en plan Freeride i puc fer el capullo amb la Liteville, saltets, marges, i gilipolleces varies, fins que apareix l'Albert al costat posant ordre i em deixa anar, tu on et creus que vas?? jajajaja.
Per arribar a la trialera, doncs una mica més del típic, camins de vaques, corriol, prats i creuar torrents enfangats d'aquells plens de forats que sino acertes on posar el peu t'enfangues fins el genoll. Molt divertit!
Arribem a la trialera, primer tram guapo, exprimint la doble, segón tram ple de fulles, em bloquejo i baixo amb el cul apretat, després em puc deixar anar altre cop al desapareixer les fulles.
I tornem a enfilar amunt per anar a rematar la sortida amb la trialera de Fortins.
C'est fini, el cos diu prou i vaig fos, no tinc pajara, però no puc amb la meva anima, anar fent i anar apretant amunt, perque es clar la pujada és dura! joder! Bé per fi s'acaba i comença la trialera, però estic massa cansat com per disfrutar-la, i en la part més dreta no arrisco i peu a terra, em fa mal tot...rematem el tros final fàcil de la trialera i a Ribes de nou.
Sensaciones encontradas...jajajaja per una banda retrobant de nou el que és baixar amb una doble i per altre massa cansat per disfrutar-la del tot del dia anterior. Però li he fet alguns ajustos i tornaré a sortir amb ella el pròxim dia. En resum, el total dels dos dies uns 60 km i 2550 de desnivell.
Deixo el cotxe al garatge del Marc, un dels amics de Ribes, mala idea! Si passa algo o em rajo en algún moment, juas! M'hauré d'esperar al bar de la cantonada....bé tampoc és tant mala idea.
Començem ruta i diuen de pujar al pla de les aranyes per les Costes de Pardines. Buf....
Pujem a Ribes Altes de forma "tranquila", i anem a buscar la pujada de la "sorra", un rampot infernal de sorra que si falles, ja no arranques...Em trobo estrany amb la 26 i la seva posició, però almenys les rodes petites es mouen millor en pujada dura.
Arribem a Pardines i comencem les costes, poso modo taichi i vaig fent, ja toca el sol i començo a suar de valent, arriba el descansillo, bueno, per dir-li d'alguna manera, i la rampa de fulles, no falla, rellisca la roda en una pedra anagada i peu a terra.
Seguint amb modo Tai Chi arribo a dalt. Començem a baixar cap a Boixetera, la típica baixada d'aqui, algun trosset divertit i altres de cami de vaca, camp a través, pseudo-corriol, en fi...jajajaja
Un cop al torrent, i com que els companys son com senglars, volen fer el tram dur de la pujada de Collada Verda, bueno, vale , de acuerdooooo....així que ens hi plantem i a patir!!! com al pla de les aranyes vaya...Arribem a la font i fem un refrigerio, rematem la pujada i planejant arribem a la Collada. Ara anirem a buscar primer l'Orri Vell i després a buscar la trialera de Cal Dolcet.
Comencem baixant per prats en plan Freeride i puc fer el capullo amb la Liteville, saltets, marges, i gilipolleces varies, fins que apareix l'Albert al costat posant ordre i em deixa anar, tu on et creus que vas?? jajajaja.
Per arribar a la trialera, doncs una mica més del típic, camins de vaques, corriol, prats i creuar torrents enfangats d'aquells plens de forats que sino acertes on posar el peu t'enfangues fins el genoll. Molt divertit!
Arribem a la trialera, primer tram guapo, exprimint la doble, segón tram ple de fulles, em bloquejo i baixo amb el cul apretat, després em puc deixar anar altre cop al desapareixer les fulles.
I tornem a enfilar amunt per anar a rematar la sortida amb la trialera de Fortins.
C'est fini, el cos diu prou i vaig fos, no tinc pajara, però no puc amb la meva anima, anar fent i anar apretant amunt, perque es clar la pujada és dura! joder! Bé per fi s'acaba i comença la trialera, però estic massa cansat com per disfrutar-la, i en la part més dreta no arrisco i peu a terra, em fa mal tot...rematem el tros final fàcil de la trialera i a Ribes de nou.
Sensaciones encontradas...jajajaja per una banda retrobant de nou el que és baixar amb una doble i per altre massa cansat per disfrutar-la del tot del dia anterior. Però li he fet alguns ajustos i tornaré a sortir amb ella el pròxim dia. En resum, el total dels dos dies uns 60 km i 2550 de desnivell.
dilluns, 9 de novembre del 2015
Falta la Canalla
Diumenge 8 de Novembre de 2015
Avui el Team senior torna a pedalar junt. L'Albert despres de un temps de abstinencia Collserolenca torna per gaudir dels magics indrets dels nostres territoris.
Trobada avitual i directe cap a Vallvidrera ja que tenim intencio de fer la Trialera de Probike i una mica de volta per els corriols de San Cugat.
Avui em trobo molt be i a les primeras rampes de Valvidrera em noto las cames lleugeres com feia tems que no passava. El Jose per devant, on sino, i el Pepitu enganxat com un paparra sense donarme ni un metro. El Pathfinder conscient i savi fent Tai Chi de supervivencia despres de una nit de farra i alcohol.
La porfia del Fletxa ha fet que als ultims metros de la pujada es poses per devant i em deijes tiradet per arribar a la placeta del Funi.Tallem per els carrers que ens porten a la Budallera. El Jose i el Pepitu per devant mentres l'Albert i jo manteniem una conversa amb un biker i els seus fills petits. Tot anava be fins que el biker ha fet un comentari sobre la necesitat de pendres les coses amb calma que si feiem molts Kms ens cansariem i ja no voldriem sortir mes amb bici. A l'Albert li ha faltat temps per dir.li que ja fa mes de 20 anys que feia bici, que naltros baijavam Sant Medir quan era un corriol, poc mes o menys que amb qui collons es creía que parlava. Ja Ja Ja.. Espiritu Ciclista!!!
Pista fins als Cochinillos, baixada rápida i arribada a la Plaça Transvaal, aixi la nomena el Fletxa, per anar cap a la carretera, tot aixo amb una boira i una humitat de collons. Al troç de carretera no es veía un pebrot i jo anava patint per si un cotxe sens fotia a sobre.
Trialera de Probike fantástica, la boira li donava un aire espectral mentre baixavam amb velocitat pero tambe amb prudencia ja que tot relliscava molt. El primer troç una pasada, per filmar,ho,i despres arrivem a las parts mes tecniques. Cadasqun de naltros ja había patit alguna relliscada per lo que el sentit comu ens ha fet que baixessim de la bici per evitar als ensurts. Fins i tot era difícil caminar per sobre de las pedrs i el fang.
Passem la riera i tornem a gaudir, fins arribar als afloraments de pedra que eran autentics miralls, tans sols he pogut fer l'ultim i ha estat mes per conviccio que per técnica perque el ultim troç ha estat una lotería.Resta del corriol una meravella, amb totes les fulles cubrin el corriol i deixan corre la bici amb allo que es diu....Flow.
Tornada a la realitat amb la merda de pujadot final que ni el Jose ha pogut fer sencer per culpa del fanguet que feia tot molt relliscos. Ara be a meitat de la rampa tan ell, com el Pepitu, han pujat a la bici i han pedalat tot. Con dos cojones!!!
Corriols de la Hipica Severino, buenos jinetes y mejores vinos, i arribada al Pi den Xandri per començar a gaudir del Parc de Atraccions del Mountain Bike que es la zona de San Cugat., no em cansare mai de aquest troç de Collserola que et permet amb no massa esforç gaudir de unas baixades tan divertidas. Clar que a una de las baixades el Jose, a llepat per culpa de una arrel mullada i de la falta de velocitat. Txapa i pintura a la zona de la collonera, que li ha fet patir la resta de la sortida perque en aquesta ocasio " El roce NO hace el cariño".
Acabem amb la baixada que ens porta fins la Bovila i ens deixem caure a Can Olive, es un lloc molt bo, despres de haber fet 26 Kms molt ben aprofitadets.
Despres de esmorçar hi ha un Cisma a la Colla i el Pepitu i el Pathfinder tirem cap el dret per tornar per Sant Medir mentre elJose i jo decidim anar a investigar un corriol que varem veure l'altre dia quan baixavam de la ruta dels anuncis.
Entrem per la pista de Sardanyola fins a Can Cata i al arrivar a un lloc on fa anys, el Santi JA no venia, el Berni va tronxar el canvi, agafem pista cap els camps de Sardanyola. Al poc mentre passem un petit rierol agafem un trencall en forma de corriol que puja suaument per un bosc molt maco i ens porta a la pujada del cementiri. es molt maco , una molt bona alternativa a la pista de Can Cata.
Fem la pujada del Cementiri, que feia temps que no feiem, i els record van venim . Pujada divertida que ens deixa al final de la pujada de Can Cata, a tocar de la carretera. Jo començo a tenir mal de cames i redueixo el ritme per poder acabar la sortida de forma mes o menys digne.
En aquets moments et vas posan fites. Arrivar al Juaco, la pujada de les LLars Mundet i Vista Rica.
Vas fent i com que la temperatura es molt agradable, no fa gens de calor, vaig mantenint un bon ritme. Tot va com la seda fins que de cop i volta al ultim troç de la pista a Vista Rica las cames diuen que prou i quedo tieso. Com costa tenir fluidesa i tinc que possar un desarrollo agradable per fer els ultim troç amb una mica de dignitat per no deixar que una parella que acabava de pasar em tronesin a adelantar. Espiritu Ciclista Ja ja ja.
Ultim troç pestos, la carretera fins a Can Borni i despres deixarse caure pensan en tot lo bo que has fet , recordan cada pas, cad traçada en la que has deixat corre la bici i notavas el terreny al palmell de las mans i a las cames, mentre el soroll de las pedretes saltant acompañaban el cami en mig de la boira.
Baixada per el Tieso i cap a casa amb mes de 47 Kms plens de bones sensacions amb molt de... Flow.
Diumenge perfecte, tan sols faltava La Canalla
Avui el Team senior torna a pedalar junt. L'Albert despres de un temps de abstinencia Collserolenca torna per gaudir dels magics indrets dels nostres territoris.
Trobada avitual i directe cap a Vallvidrera ja que tenim intencio de fer la Trialera de Probike i una mica de volta per els corriols de San Cugat.
Avui em trobo molt be i a les primeras rampes de Valvidrera em noto las cames lleugeres com feia tems que no passava. El Jose per devant, on sino, i el Pepitu enganxat com un paparra sense donarme ni un metro. El Pathfinder conscient i savi fent Tai Chi de supervivencia despres de una nit de farra i alcohol.
La porfia del Fletxa ha fet que als ultims metros de la pujada es poses per devant i em deijes tiradet per arribar a la placeta del Funi.Tallem per els carrers que ens porten a la Budallera. El Jose i el Pepitu per devant mentres l'Albert i jo manteniem una conversa amb un biker i els seus fills petits. Tot anava be fins que el biker ha fet un comentari sobre la necesitat de pendres les coses amb calma que si feiem molts Kms ens cansariem i ja no voldriem sortir mes amb bici. A l'Albert li ha faltat temps per dir.li que ja fa mes de 20 anys que feia bici, que naltros baijavam Sant Medir quan era un corriol, poc mes o menys que amb qui collons es creía que parlava. Ja Ja Ja.. Espiritu Ciclista!!!
Pista fins als Cochinillos, baixada rápida i arribada a la Plaça Transvaal, aixi la nomena el Fletxa, per anar cap a la carretera, tot aixo amb una boira i una humitat de collons. Al troç de carretera no es veía un pebrot i jo anava patint per si un cotxe sens fotia a sobre.
Trialera de Probike fantástica, la boira li donava un aire espectral mentre baixavam amb velocitat pero tambe amb prudencia ja que tot relliscava molt. El primer troç una pasada, per filmar,ho,i despres arrivem a las parts mes tecniques. Cadasqun de naltros ja había patit alguna relliscada per lo que el sentit comu ens ha fet que baixessim de la bici per evitar als ensurts. Fins i tot era difícil caminar per sobre de las pedrs i el fang.
Passem la riera i tornem a gaudir, fins arribar als afloraments de pedra que eran autentics miralls, tans sols he pogut fer l'ultim i ha estat mes per conviccio que per técnica perque el ultim troç ha estat una lotería.Resta del corriol una meravella, amb totes les fulles cubrin el corriol i deixan corre la bici amb allo que es diu....Flow.
Tornada a la realitat amb la merda de pujadot final que ni el Jose ha pogut fer sencer per culpa del fanguet que feia tot molt relliscos. Ara be a meitat de la rampa tan ell, com el Pepitu, han pujat a la bici i han pedalat tot. Con dos cojones!!!
Corriols de la Hipica Severino, buenos jinetes y mejores vinos, i arribada al Pi den Xandri per començar a gaudir del Parc de Atraccions del Mountain Bike que es la zona de San Cugat., no em cansare mai de aquest troç de Collserola que et permet amb no massa esforç gaudir de unas baixades tan divertidas. Clar que a una de las baixades el Jose, a llepat per culpa de una arrel mullada i de la falta de velocitat. Txapa i pintura a la zona de la collonera, que li ha fet patir la resta de la sortida perque en aquesta ocasio " El roce NO hace el cariño".
Acabem amb la baixada que ens porta fins la Bovila i ens deixem caure a Can Olive, es un lloc molt bo, despres de haber fet 26 Kms molt ben aprofitadets.
Despres de esmorçar hi ha un Cisma a la Colla i el Pepitu i el Pathfinder tirem cap el dret per tornar per Sant Medir mentre elJose i jo decidim anar a investigar un corriol que varem veure l'altre dia quan baixavam de la ruta dels anuncis.
Entrem per la pista de Sardanyola fins a Can Cata i al arrivar a un lloc on fa anys, el Santi JA no venia, el Berni va tronxar el canvi, agafem pista cap els camps de Sardanyola. Al poc mentre passem un petit rierol agafem un trencall en forma de corriol que puja suaument per un bosc molt maco i ens porta a la pujada del cementiri. es molt maco , una molt bona alternativa a la pista de Can Cata.
Fem la pujada del Cementiri, que feia temps que no feiem, i els record van venim . Pujada divertida que ens deixa al final de la pujada de Can Cata, a tocar de la carretera. Jo començo a tenir mal de cames i redueixo el ritme per poder acabar la sortida de forma mes o menys digne.
En aquets moments et vas posan fites. Arrivar al Juaco, la pujada de les LLars Mundet i Vista Rica.
Vas fent i com que la temperatura es molt agradable, no fa gens de calor, vaig mantenint un bon ritme. Tot va com la seda fins que de cop i volta al ultim troç de la pista a Vista Rica las cames diuen que prou i quedo tieso. Com costa tenir fluidesa i tinc que possar un desarrollo agradable per fer els ultim troç amb una mica de dignitat per no deixar que una parella que acabava de pasar em tronesin a adelantar. Espiritu Ciclista Ja ja ja.
Ultim troç pestos, la carretera fins a Can Borni i despres deixarse caure pensan en tot lo bo que has fet , recordan cada pas, cad traçada en la que has deixat corre la bici i notavas el terreny al palmell de las mans i a las cames, mentre el soroll de las pedretes saltant acompañaban el cami en mig de la boira.
Baixada per el Tieso i cap a casa amb mes de 47 Kms plens de bones sensacions amb molt de... Flow.
Diumenge perfecte, tan sols faltava La Canalla
dijous, 5 de novembre del 2015
dilluns, 2 de novembre del 2015
De las "De Antes"
Diumenge 1 Novembre 2015
Fa un mesos a una sortida amb el Fletxa i el Duke la fatalitat en forma de trinxament del canvi va fer que tinguessim que renunciar a una part de la sortida i haguessim de demanar socorro al Pathfinder per que vingues al rescat.Se coneix que allo va quedar com una frustracio al inconscient del grup, i a la primera oportunitat em decidit acabar lo inacabat
Ens trobem on sempre a la hora de sempre el Duke , el Fletxa i Jo i aquella hora notem un fort desplegament policial, pero com que no es Guardia Civil no creiem que sigui res relacionat amb els Pujol. Preguntem a un agent i ens indica que es tracta de una cursa i que la pujada fins a Vallvidrear esta tallada per lo que tenim que buscar una alternativa. La posibilitat de Funicular queda descartada per els dos pajaros , per lo que es decideix, jo no , pujar per el Tieso.
Una aclaracio el Tieso no es nomes la pista de terra, es tot el troç desde el cinturo i a mi personalment no m'agrada res. A mitja pujada faig figa, una figa gran que m'acompanyaria una bona estona, i poso peu a terra. Devant el Fletxa patint pero sense parar per arribar fins a dalt i el Duke per culpa de la seva bona educacio envers las noietes de ulls blaus ha estat a punt de menjar.se el talus de la dreta. Ja ja ja.
Aigues fins Can Borni i jo amb la meva figa que decideixo fer Tai-chi perque la sortida es molt llarga mentres els companys van pujant a bon ritme.
Pla dels maduixers , crec que aquest es el nom, baixada fins a Vista Rica, directes cap als Anuncis, Pas del Rei, Pneumatics, ara la trialera es te que baixar afinant molt per no tenir un susto, Juaco i pista fins a dalt dels Leprosos, creuem carretera del cementiri i arribant al bosquet on comença la baixada cap els anuncis trobem un petit corriol que allarga el troç enmig dels pins.
Sortim una mica mes avall, pero despres de una curta remontada tornem al lloc original i fem la primera trialera, bastant camibiada i amb un parell de llocs on es te que fila bastant prim a l'hora de possar la roda, pero el terreny perfecte fa que s'agafi perfectament.
Seguim fent pista i arribem a la pedra, la famosa pedra escenari de molt renuncis. Quasi sempre la he fet, pero aixo no treu que quan arribo tingui una mica de canguelo. El Fletxa se la ha trobat i no ha pogut reaccionar, jo darrera hi agafat la traçada bona sense pensar i .la he fet de conya. Despres la resta de la baixada amb un cami molt marcat ha estat molt divertida.
Els anuncis fa temps que varen deixar de ser els Anuncis tot i que encaran ressonan els crits i les conyes de alguna que altre exhibicio. Ara es fa una pista que arriba als antics horts i d'alli pujada tocacollons fins la carretera, despres corriol fantastic fins arribar al diposit d'aigua i d'alli a la dreta per remontar el petit turo on el Jose va trixar el canvi.
Prospeccio per si trobavam alguna rodeta, ja ja ja, i despres.... Tumba abierta per el corriol trialera que ens portara fins als camps de Sardanyola. Quina baixada, quin subidon. El Duke devant meu no deixan que m'acostes ni una mica, tan sols a algun troç mes costarut he aconseguit veur'el, pero cap al final he arribat a pensar que no anavam per el mateix cami perque ni el sentía. Per darrera el Fletxa pagan la geometría de la bici que no li permet baixar tan rapid com sol, ara be, la Epic fa la seva feina a las pujadas. Oi Lladre?
Camps de Sardanyola tot bucolics i reseguim la riera per arrivar a Can Olive amb mes de 27 Kms. a las cames. No esta gaire malament.
Esmorçem a dins , .el aire es fresquet, i despres de deixarme mitja vida al Sr Roca. tornem a pedalar. Aquí s'ha juntat el fet de que el Fletxa tingues mes pressa i de que jo no tingues cames per anar massa rapid, per lo que ens hem despedit a Can Coll perque ell faria un directe.
Aquesta segona part a estat un cataleg de corriols, quina pasada. Hem fet una bona part de tots els que he estat probant aquest estiu amb l'Edu, ja falta menys per l'any que be, i ha resultat fantastic. Clar que amb una mica mes de força a les cames hagues estat millor, es necesari per gaudir al maxim aconseguir mantindre las inercias i la velocitat, pero amb tot aixo ens ho hem passat de conya. Per acabar carenejant cap a la Flor de Maig i anar a petar a la pista de Can Borrell on mor el cami de Carena.
Fins ara tot joia, a partir d'aquest moment a patir, la primera part de San Medir ha estat dura, pero arribat a la ermita i despres de pendre un Gel, el Jose s'ha posat devant i amb una marxeta al.legre hem anant fent fins a Vista Rica, molt millor que las mevas expectatives, encara que he tingut alguns moments de "Patimiento" que com tothom sap es aquell moment que pateixes com un gos pero menteixas perque els compis no ho notin.
Baixada per la Rabassada, era tard i jo no volia pujar mes, amb una mica de acolloniment perque el vent feia que las bicis trontollesin de allo mes. Aribiant al penultim semafor una mica mes i el Jose i jo nem per terra a la vegada. Quin Susto!!!
Creuem la ciutat fins a casa comentan la jugada i arribem amb uns 56 Kms a sobre , la majoria dels quals han estat de una gran diversio.
Vamos una sortida com las "De Antes", tans sols faltavem els nostres amics.
Fa un mesos a una sortida amb el Fletxa i el Duke la fatalitat en forma de trinxament del canvi va fer que tinguessim que renunciar a una part de la sortida i haguessim de demanar socorro al Pathfinder per que vingues al rescat.Se coneix que allo va quedar com una frustracio al inconscient del grup, i a la primera oportunitat em decidit acabar lo inacabat
Ens trobem on sempre a la hora de sempre el Duke , el Fletxa i Jo i aquella hora notem un fort desplegament policial, pero com que no es Guardia Civil no creiem que sigui res relacionat amb els Pujol. Preguntem a un agent i ens indica que es tracta de una cursa i que la pujada fins a Vallvidrear esta tallada per lo que tenim que buscar una alternativa. La posibilitat de Funicular queda descartada per els dos pajaros , per lo que es decideix, jo no , pujar per el Tieso.
Una aclaracio el Tieso no es nomes la pista de terra, es tot el troç desde el cinturo i a mi personalment no m'agrada res. A mitja pujada faig figa, una figa gran que m'acompanyaria una bona estona, i poso peu a terra. Devant el Fletxa patint pero sense parar per arribar fins a dalt i el Duke per culpa de la seva bona educacio envers las noietes de ulls blaus ha estat a punt de menjar.se el talus de la dreta. Ja ja ja.
Aigues fins Can Borni i jo amb la meva figa que decideixo fer Tai-chi perque la sortida es molt llarga mentres els companys van pujant a bon ritme.
Pla dels maduixers , crec que aquest es el nom, baixada fins a Vista Rica, directes cap als Anuncis, Pas del Rei, Pneumatics, ara la trialera es te que baixar afinant molt per no tenir un susto, Juaco i pista fins a dalt dels Leprosos, creuem carretera del cementiri i arribant al bosquet on comença la baixada cap els anuncis trobem un petit corriol que allarga el troç enmig dels pins.
Sortim una mica mes avall, pero despres de una curta remontada tornem al lloc original i fem la primera trialera, bastant camibiada i amb un parell de llocs on es te que fila bastant prim a l'hora de possar la roda, pero el terreny perfecte fa que s'agafi perfectament.
Seguim fent pista i arribem a la pedra, la famosa pedra escenari de molt renuncis. Quasi sempre la he fet, pero aixo no treu que quan arribo tingui una mica de canguelo. El Fletxa se la ha trobat i no ha pogut reaccionar, jo darrera hi agafat la traçada bona sense pensar i .la he fet de conya. Despres la resta de la baixada amb un cami molt marcat ha estat molt divertida.
Els anuncis fa temps que varen deixar de ser els Anuncis tot i que encaran ressonan els crits i les conyes de alguna que altre exhibicio. Ara es fa una pista que arriba als antics horts i d'alli pujada tocacollons fins la carretera, despres corriol fantastic fins arribar al diposit d'aigua i d'alli a la dreta per remontar el petit turo on el Jose va trixar el canvi.
Prospeccio per si trobavam alguna rodeta, ja ja ja, i despres.... Tumba abierta per el corriol trialera que ens portara fins als camps de Sardanyola. Quina baixada, quin subidon. El Duke devant meu no deixan que m'acostes ni una mica, tan sols a algun troç mes costarut he aconseguit veur'el, pero cap al final he arribat a pensar que no anavam per el mateix cami perque ni el sentía. Per darrera el Fletxa pagan la geometría de la bici que no li permet baixar tan rapid com sol, ara be, la Epic fa la seva feina a las pujadas. Oi Lladre?
Camps de Sardanyola tot bucolics i reseguim la riera per arrivar a Can Olive amb mes de 27 Kms. a las cames. No esta gaire malament.
Esmorçem a dins , .el aire es fresquet, i despres de deixarme mitja vida al Sr Roca. tornem a pedalar. Aquí s'ha juntat el fet de que el Fletxa tingues mes pressa i de que jo no tingues cames per anar massa rapid, per lo que ens hem despedit a Can Coll perque ell faria un directe.
Aquesta segona part a estat un cataleg de corriols, quina pasada. Hem fet una bona part de tots els que he estat probant aquest estiu amb l'Edu, ja falta menys per l'any que be, i ha resultat fantastic. Clar que amb una mica mes de força a les cames hagues estat millor, es necesari per gaudir al maxim aconseguir mantindre las inercias i la velocitat, pero amb tot aixo ens ho hem passat de conya. Per acabar carenejant cap a la Flor de Maig i anar a petar a la pista de Can Borrell on mor el cami de Carena.
Fins ara tot joia, a partir d'aquest moment a patir, la primera part de San Medir ha estat dura, pero arribat a la ermita i despres de pendre un Gel, el Jose s'ha posat devant i amb una marxeta al.legre hem anant fent fins a Vista Rica, molt millor que las mevas expectatives, encara que he tingut alguns moments de "Patimiento" que com tothom sap es aquell moment que pateixes com un gos pero menteixas perque els compis no ho notin.
Baixada per la Rabassada, era tard i jo no volia pujar mes, amb una mica de acolloniment perque el vent feia que las bicis trontollesin de allo mes. Aribiant al penultim semafor una mica mes i el Jose i jo nem per terra a la vegada. Quin Susto!!!
Creuem la ciutat fins a casa comentan la jugada i arribem amb uns 56 Kms a sobre , la majoria dels quals han estat de una gran diversio.
Vamos una sortida com las "De Antes", tans sols faltavem els nostres amics.
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Musslim Pass
Diumenge 25 =ctubre 2015
Aquest diumenge el Duke i jo teniem previst acostarnos a la Vall de Sant Just per fer la trialera de la Penya del Moro que feia temps que no visitavam.
Rebem un missatge del Fletxa que tambe s'apunta i a primera hora, el pájaro es veu fort despress de dues setmanes de bondat, i ve dispossat a donar la cara. Ja Ja Ja
Ens trobem a Entença i pujem cap al Cervantes per anar a petar a la Font de la Beca, com sempre las primeras rampes fan que em bullin las camas i tinc ganes de fer marxa enrere preveient un dia de dolor.
Per el contrari el Pepitu es va mostrant a cada Km mes fort i dona la sensacio de pasar.ho be. El Jose, be el Jose com sempre a deu metres de distancia, al seu aire txiulant una ranchera mentre gaudeix del passeig.
La pujada per el corriol cap a la plaça Mireia fa que las sensacions bones tornin i aconsegueixo bellugar la bici amb soltura, el Fletxa peteix, pero es mante al costat sense deixar ni un metro.
Baixada per la trialera per tallar la baixada de la Beca i a un puto revolt amb un arbre mal colocat he tingut el primer susto del dia, abocat per el costa cap a la baixada i el puto pedal que no sortia. Nervis, crit de "me la fotu", pero per sort al ultim moment me he alliberat i he pogut salvar la situacio dignament. Be dignament no perque els compis s'han fet un far de riure. Cabrons.
Baixada , desvio a la dreta gentilessa del Albert i variant de corriol cap al túnel de las Aigues, sortida a la pista i a una curva recordó un petit corriol que baixava cap uns camps, que feiem quan venia el Santi.. Be es una variant pero no aporta res massa interesant.
Pista cap a Can Melic per pujar fins a la mena de fabrica del final i agafar el corriol que ens portara a la pista del Musher, fa anys varem trovar un Musher amb el trineu, pero allo va ser ..... Quan venia el Santi.
El Josep va agafant força i ara porta un ritme molt bo. i tan sols un petit fallo fa que no pugui pujar un troç de predra molt exigent. Mentre tant el Duke ens espera a dalt de tot txiulant una Polka. La varietat musical de aquest noi es maravellosa!!!.
Prenem la pista cap al Coll del Moro i jo faig el pardillo, crec que estic millor del que pensó i em proposso aguantar fins a dalt un desarrollo massa fort, en lloc de buscar comoditat faig una prova de força...i em surt molt malament. Arribo a las escalas totalment buit, sense cames i el que es pitjor ofegat i amb el cor disparat. Paro a descansar mentres els companys esperan a dalt, aconsegueixo arribar, caminat clar, i nomes puc seure sense gaudir ni de la vista ni de la conversa.
A tot aixo m'espanto perque de cop i volta comença a sentir focs artificials i explosions. Allo que hem parlat tota la vida " Los Fuegos Artificiales " ho estaba sentint dintre del meu cap , i quan estaba per demanar als companys que em portessin a " la Casa Socorro" em fan veure que no era el meu cap que era de debo que se sentía, que es veía fins i tot el fum. Gracies a Deu , falsa alarma.
Be un cop recuperat, no del tot, baixem la trialera, el primer troç m'hi cago , pero despres agafo confiança i baixo molt segur, fins que arribo a una regatera enmig del corriol, que decideixo pasar per amunt i a la Esquerra i que descubreixo que acaba malament, amb un esglao el quince, pero com anava animat em deixo caure i ho salvo, pero he tocat amb el pit el manillar!!
Gracias Santa Fox por la hostia que me has salvado.
Arribo a la pista amb el segon i ultim susto del dia, i poc despress arriban els companys.La resta de la trialera fins a la Salut de San Feliu es fantástica, amb arrels i pedres pero amb una traçada tan bona i clara que tots la baixem amb una allegria bestial. Llastima no fos mes llarga, que es el mateix que em va dir la meva dona el dia que em va coneixar.
Esmorçar amb tranquilita i dubtes sobre la tornada, pero com que els veía engrescats els proposso de tornar per un lloc que feia temps que no trepitxavami ho dic de forma literal, perque la majoria de vegadas que jo havia pujat per allí había caminat com un tontu.
Es la pista que sortint de La Salut s'enfila cap al Coll del Moro amb unas rampes durísimas, sort que no es massa llarga, que ens tornen a dur a la pista del Musher.
Comencem a pujar i el Fletxa em far notar que porto una escombra als pinyons. Cony he estat un bon rato trein herbes del camvi i no he pogut netejar del tot. El Jose perdut a la distancia i el Fletxa mes a prop m'han fet agafar anims per tirar cap a munt i aquesta vegada ho hi fet tot millor que mai, pero amb un mal de cameeeess!!
Baixem per el corriol que em fet a primera hora i anem a buscar la pista de la la Beca per tornar per la ladera. Ja noto els esforços i costa bellugar la bici i fins arribar als corriols vaig bastant ofegat. Molts cotxes aixecan polsaguera i fan que sigui un troç desagradable. Arribem al túnel de l'aigua i ens enfilem , ara , per una de las tornadas mes macas que es poden fer. La ladera es un be de Deu i las canstants exigencias que te fa que estiguis tota l'estona molt atent per no fotret un bon susto.
Arribem a la Pedra del Berni, un record sentit per la trompada que va tenir en aquell indret, i el Fletxa te unes paraules " Encara tin la visio de l'hostia".
Anem fent i per fi sortim a la plaça Mireia i tirem cap a las Aiguas per anar a baixar per el Mortirolo, pero com teneim temps allarguem fins el tieso, i fem las aigues amb tranquilitat comentant las incidencias del mati. Baixada cap a Barna, despedida del Fletxa, avui ha estat molt millor que l'altre dia i marxava molt content, i el Jose i jo anem a rentar bicis.
Sorpresa, el Jose te la roda punxada, cambiem camera, es desagradable fer.ho amb el neumatic mullat i las restas de una merda amagades entre els tacos. Arribem a carrer Tarragona i un altre cop punxat, habiem tret una punxa molt clara, pero es coneix que hi habien dos. Cabreo i ala tot txino txano pins a casa. Fen el paseíllo i el Jose txiulan un Pasadoble. Va por ustedes!!!
Sortida de 38 Kms amb uns desnivells pronunciats i tan sols al troç de las aigues planer. Cansat molt cansat.
Aquest diumenge el Duke i jo teniem previst acostarnos a la Vall de Sant Just per fer la trialera de la Penya del Moro que feia temps que no visitavam.
Rebem un missatge del Fletxa que tambe s'apunta i a primera hora, el pájaro es veu fort despress de dues setmanes de bondat, i ve dispossat a donar la cara. Ja Ja Ja
Ens trobem a Entença i pujem cap al Cervantes per anar a petar a la Font de la Beca, com sempre las primeras rampes fan que em bullin las camas i tinc ganes de fer marxa enrere preveient un dia de dolor.
Per el contrari el Pepitu es va mostrant a cada Km mes fort i dona la sensacio de pasar.ho be. El Jose, be el Jose com sempre a deu metres de distancia, al seu aire txiulant una ranchera mentre gaudeix del passeig.
La pujada per el corriol cap a la plaça Mireia fa que las sensacions bones tornin i aconsegueixo bellugar la bici amb soltura, el Fletxa peteix, pero es mante al costat sense deixar ni un metro.
Baixada per la trialera per tallar la baixada de la Beca i a un puto revolt amb un arbre mal colocat he tingut el primer susto del dia, abocat per el costa cap a la baixada i el puto pedal que no sortia. Nervis, crit de "me la fotu", pero per sort al ultim moment me he alliberat i he pogut salvar la situacio dignament. Be dignament no perque els compis s'han fet un far de riure. Cabrons.
Baixada , desvio a la dreta gentilessa del Albert i variant de corriol cap al túnel de las Aigues, sortida a la pista i a una curva recordó un petit corriol que baixava cap uns camps, que feiem quan venia el Santi.. Be es una variant pero no aporta res massa interesant.
Pista cap a Can Melic per pujar fins a la mena de fabrica del final i agafar el corriol que ens portara a la pista del Musher, fa anys varem trovar un Musher amb el trineu, pero allo va ser ..... Quan venia el Santi.
El Josep va agafant força i ara porta un ritme molt bo. i tan sols un petit fallo fa que no pugui pujar un troç de predra molt exigent. Mentre tant el Duke ens espera a dalt de tot txiulant una Polka. La varietat musical de aquest noi es maravellosa!!!.
Prenem la pista cap al Coll del Moro i jo faig el pardillo, crec que estic millor del que pensó i em proposso aguantar fins a dalt un desarrollo massa fort, en lloc de buscar comoditat faig una prova de força...i em surt molt malament. Arribo a las escalas totalment buit, sense cames i el que es pitjor ofegat i amb el cor disparat. Paro a descansar mentres els companys esperan a dalt, aconsegueixo arribar, caminat clar, i nomes puc seure sense gaudir ni de la vista ni de la conversa.
A tot aixo m'espanto perque de cop i volta comença a sentir focs artificials i explosions. Allo que hem parlat tota la vida " Los Fuegos Artificiales " ho estaba sentint dintre del meu cap , i quan estaba per demanar als companys que em portessin a " la Casa Socorro" em fan veure que no era el meu cap que era de debo que se sentía, que es veía fins i tot el fum. Gracies a Deu , falsa alarma.
Be un cop recuperat, no del tot, baixem la trialera, el primer troç m'hi cago , pero despres agafo confiança i baixo molt segur, fins que arribo a una regatera enmig del corriol, que decideixo pasar per amunt i a la Esquerra i que descubreixo que acaba malament, amb un esglao el quince, pero com anava animat em deixo caure i ho salvo, pero he tocat amb el pit el manillar!!
Gracias Santa Fox por la hostia que me has salvado.
Arribo a la pista amb el segon i ultim susto del dia, i poc despress arriban els companys.La resta de la trialera fins a la Salut de San Feliu es fantástica, amb arrels i pedres pero amb una traçada tan bona i clara que tots la baixem amb una allegria bestial. Llastima no fos mes llarga, que es el mateix que em va dir la meva dona el dia que em va coneixar.
Esmorçar amb tranquilita i dubtes sobre la tornada, pero com que els veía engrescats els proposso de tornar per un lloc que feia temps que no trepitxavami ho dic de forma literal, perque la majoria de vegadas que jo havia pujat per allí había caminat com un tontu.
Es la pista que sortint de La Salut s'enfila cap al Coll del Moro amb unas rampes durísimas, sort que no es massa llarga, que ens tornen a dur a la pista del Musher.
Comencem a pujar i el Fletxa em far notar que porto una escombra als pinyons. Cony he estat un bon rato trein herbes del camvi i no he pogut netejar del tot. El Jose perdut a la distancia i el Fletxa mes a prop m'han fet agafar anims per tirar cap a munt i aquesta vegada ho hi fet tot millor que mai, pero amb un mal de cameeeess!!
Baixem per el corriol que em fet a primera hora i anem a buscar la pista de la la Beca per tornar per la ladera. Ja noto els esforços i costa bellugar la bici i fins arribar als corriols vaig bastant ofegat. Molts cotxes aixecan polsaguera i fan que sigui un troç desagradable. Arribem al túnel de l'aigua i ens enfilem , ara , per una de las tornadas mes macas que es poden fer. La ladera es un be de Deu i las canstants exigencias que te fa que estiguis tota l'estona molt atent per no fotret un bon susto.
Arribem a la Pedra del Berni, un record sentit per la trompada que va tenir en aquell indret, i el Fletxa te unes paraules " Encara tin la visio de l'hostia".
Anem fent i per fi sortim a la plaça Mireia i tirem cap a las Aiguas per anar a baixar per el Mortirolo, pero com teneim temps allarguem fins el tieso, i fem las aigues amb tranquilitat comentant las incidencias del mati. Baixada cap a Barna, despedida del Fletxa, avui ha estat molt millor que l'altre dia i marxava molt content, i el Jose i jo anem a rentar bicis.
Sorpresa, el Jose te la roda punxada, cambiem camera, es desagradable fer.ho amb el neumatic mullat i las restas de una merda amagades entre els tacos. Arribem a carrer Tarragona i un altre cop punxat, habiem tret una punxa molt clara, pero es coneix que hi habien dos. Cabreo i ala tot txino txano pins a casa. Fen el paseíllo i el Jose txiulan un Pasadoble. Va por ustedes!!!
Sortida de 38 Kms amb uns desnivells pronunciats i tan sols al troç de las aigues planer. Cansat molt cansat.
dimarts, 20 d’octubre del 2015
Retrobada a Collserola
Diumenge 18 Octubre 2015
El grup continua desperdigat, el Berni a les muntanyes, el Edu amb obligacions familiars i l'Albert fent Kms per las Terres del Ebre. Y el Pepitu? El Fletxa sortira avui despres de 4 mesos de abstinencia. A patir i a patir!!!
Ens trobem el Jose i jo al lloc de sempre i anem a buscar el Pepitu al carrer Entença, pero ens arriba un missatge en que ens diu que esta acollonit i s'estima mes començar per el seu compte i trobarnos despres.
No ho entenc , com si naltros fossim d'aquells a qui els agrades fer mal als amics desvalguts. Be , per trobarnos amb el noi decidim cambiar de plans i fer una aproximacio a Vila. Joana, que be que em va a mi perque no camino una merda.
Pujada per Vallvidrera i gir cap a la Esquerra a buscar Sant Pere Mártir, se coneix que ja m'estava escalfan.Pujada tranquila, m'agrada molt aquella pujada amb las seves enllaçadas a mesura que agafas alçada,i una vista de Barcelona coberta pels nubols que feian temer el pitjor.
Detall : Tot tapa exceptúan una finestra que deixaba pasar la llum que incidia directamen sobre Las Arenas i la seva coberta metal-lica amb un efecte sorprenent.
Baixada de Sant Pera Mártir i trencar per la segona baixada per anar a fer la ladera que estava fantástica encara que com sempre si pateixas, pateixas molt. Hem fet tots els passos complicats i despres hem pujat per el final de la hípica cap al merendero cremat i anar a buscar la baixada de la Sagrada Familia.
Al poc de ser a Ca la Carme ha arribat el Fletxa, content per com anava passant el mati, i encara que cansat per l'esforç, amb ganes de fer mes Kms.
Despres de l'esmorçar podeu imaginar per on hem tornat? Unas pista : Arriba un de la colla que esta temps sensa sortiri el Duke el porta per..... Efectivamen Per sota el pont a Ja Ja.
La aproximacio encara aguantaba el ritme, pero començar a pujar i dir "Aquí me quedo" ha esta tot una.
Normal , tan temps sense sortir, uns quants Kms a sobre i agafar aquella pujada, que al primer troç ja et deixa les cames tocadetes.
Un cop arribats a Can Castellvi hem pujat cap a Can Pasqual per fer la trialera de les Pedres i desde el Merendero cremat cap al Turo d'en Cors i carenejar cap a Esplugues per baixar per el Cervantes. Diagonal i cap a casa.
Total 38 Kms i molta diversio.
A partir de la sortida m'he fet dues reflexions, be una reflexio i una constatacio.
La reflexio es la seguent tots aquest días sortin amb el Jose em veía fet una merda i bastant fotut , pero al sortir amb algu que esta pitjor et donas compte que tot es relatiu. Lo important es saber aprofitar tots el moments de las sortidas, quan estas millor i tambe quan estas malament perque tots son importants. Estas fent allo que t'agrada amb gent amb la que et trobes molt be, si pateixas molt o poc no te massa importancia.
La constatacio es que el Fletxa te un anim de ferro, perque despres de tant temps sense sortir , aguantar el tipo com ho ha fet es tota una exhibicio. Felicitats amic per la teva voluntat.
El grup continua desperdigat, el Berni a les muntanyes, el Edu amb obligacions familiars i l'Albert fent Kms per las Terres del Ebre. Y el Pepitu? El Fletxa sortira avui despres de 4 mesos de abstinencia. A patir i a patir!!!
Ens trobem el Jose i jo al lloc de sempre i anem a buscar el Pepitu al carrer Entença, pero ens arriba un missatge en que ens diu que esta acollonit i s'estima mes començar per el seu compte i trobarnos despres.
No ho entenc , com si naltros fossim d'aquells a qui els agrades fer mal als amics desvalguts. Be , per trobarnos amb el noi decidim cambiar de plans i fer una aproximacio a Vila. Joana, que be que em va a mi perque no camino una merda.
Pujada per Vallvidrera i gir cap a la Esquerra a buscar Sant Pere Mártir, se coneix que ja m'estava escalfan.Pujada tranquila, m'agrada molt aquella pujada amb las seves enllaçadas a mesura que agafas alçada,i una vista de Barcelona coberta pels nubols que feian temer el pitjor.
Detall : Tot tapa exceptúan una finestra que deixaba pasar la llum que incidia directamen sobre Las Arenas i la seva coberta metal-lica amb un efecte sorprenent.
Baixada de Sant Pera Mártir i trencar per la segona baixada per anar a fer la ladera que estava fantástica encara que com sempre si pateixas, pateixas molt. Hem fet tots els passos complicats i despres hem pujat per el final de la hípica cap al merendero cremat i anar a buscar la baixada de la Sagrada Familia.
Al poc de ser a Ca la Carme ha arribat el Fletxa, content per com anava passant el mati, i encara que cansat per l'esforç, amb ganes de fer mes Kms.
Despres de l'esmorçar podeu imaginar per on hem tornat? Unas pista : Arriba un de la colla que esta temps sensa sortiri el Duke el porta per..... Efectivamen Per sota el pont a Ja Ja.
La aproximacio encara aguantaba el ritme, pero començar a pujar i dir "Aquí me quedo" ha esta tot una.
Normal , tan temps sense sortir, uns quants Kms a sobre i agafar aquella pujada, que al primer troç ja et deixa les cames tocadetes.
Un cop arribats a Can Castellvi hem pujat cap a Can Pasqual per fer la trialera de les Pedres i desde el Merendero cremat cap al Turo d'en Cors i carenejar cap a Esplugues per baixar per el Cervantes. Diagonal i cap a casa.
Total 38 Kms i molta diversio.
A partir de la sortida m'he fet dues reflexions, be una reflexio i una constatacio.
La reflexio es la seguent tots aquest días sortin amb el Jose em veía fet una merda i bastant fotut , pero al sortir amb algu que esta pitjor et donas compte que tot es relatiu. Lo important es saber aprofitar tots el moments de las sortidas, quan estas millor i tambe quan estas malament perque tots son importants. Estas fent allo que t'agrada amb gent amb la que et trobes molt be, si pateixas molt o poc no te massa importancia.
La constatacio es que el Fletxa te un anim de ferro, perque despres de tant temps sense sortir , aguantar el tipo com ho ha fet es tota una exhibicio. Felicitats amic per la teva voluntat.
divendres, 9 d’octubre del 2015
dilluns, 5 d’octubre del 2015
Tres eran Tres.
Diumenge 4 de Octubre de 2015
Aquest mati, ultima sortida abans de tornar a currar, el Edu baixara de Mataro per retrobarse amb Collserola, amb el Team,be amb part del Team, i amb la muntanya. Dies enrtera em comentava que feia temps que no tenia el plaer de pujar per Entença, Gran de Sarria i de mes.
Arribem al lloc de quedar i rebem un missatge del Forner que arribaría mes tard. Sort que no feia fred que sino pajaritos.
A mi la espera m'ha fet que les cames es refredessin, será per aixo que despres no tenia forces? i quan ha arribat jo hagues marxat a esmorçar al Rebost. Pero no se coneix que teniam que fer Mtb.
Tirem cap a Collserola i el Jose com sempre marcan un ritmillo , el seu ritmillo que fa que arriban a Sarria jo ja demani socorro. El Edu en cambi sembla molt sencer. Faaalso!! Quan ha començat la pujada per carretera la realitat s'ha presentat amb tota crueltat, i aquelles ganes i al.legries han desaparegut rapidament.
El Duke per devant no siente ni padece, jo per darrera esperant al Edu, beneit siguis, he pogut anar fent sense mases problemas. Directes cap a les Aigues, objectiu ambicios. Avui esmorçarem a Ca La Carme.
Aigues endevant el Forner pateix els diez sense sortir, Penitenciagite que diu el Fletxa, començar a pujar cap els bombers i deixarse caure ha estat tot una. Comentaris sobre el tema i jo donan consells al Forner per transitar aquells Territoris de Dolor que en son ben coneguts per mi.
Pero hete aquí que tras patir la humillacio de un tio vestit a la ultima i amb una Fat que ens ha passat fen.se el Txulo em diu el Edu " Salva aquesta camisa que porta aquest paio es postureo oi? " " Si tan sols fos la camisa?" " Donc si apretas i em deixas li fots un pal" " Ja, dic jo, pero no es el meu estil"
No li agrada la meva displicencia i el Forner, trein forces de no se on, fot ritme i s'ha abraona a sobre del Maniquí de la Fat. Jo segueixo roda i remato, pero el Edu continua i fa que tot el ultim troç del bombers els puji amb plat gran arribant a la carretera, on el Jose portava estona meditant sobre la futilesa de la vida, fet misto. Fet misto jo, clar. Espiritu Ciclista Piernas Gayers. Ja Ja Ja
Tirem cap a la Budellera i trobem una furgo mig tombada al final de tot a un lloc inversemblant, moments de especulacio i tirem per la pista amunt. Jo pago el esforç anterior i em costa molt seguir.los la roda. Tirant per el corrriol i jo opto per fer la volta segur de no tenir que posssar peu a terra..
Continuem cami del Totxo i ens trobem una curça de muntanya que ens fot las pretensions de baixar per las trialeras. Pista rápida envall per arribar a La Carme amb 17 Kms a les cames.
Bon esmorçar i el Edu marxa cap a casa te obligacions filials, pujara per la Llanega es lo mes directe.
El Jose i jo despres de veure lo malament que está el corriol de baixada decidim fer tot pistes i anem a remontar per sota el pont.
Pujada dura i llarga per mi on se ens ha acostat un Biker per dir.nos que era la primera vegada que trobava algu mes pujant per allí, i jo li he dit " Doncs sortin amb el meu company es pujada segura"
"Es la seva encerrona favorita" Ja Ja Ja
Arribada a Can Castellvi i pista cap a Vallvidrera,mal de cames e inoperancia total. Eduuu on ets?
Turo d'en Cors , carenejan cap al tenis, plaça Mireia i baixada rápida i divertida per Esplugues, per arrivar al Par Cervantes i donar espectacle.
Final a casa am 37 Kms i sort de que no plugues en tot el mati.
Pd. Ha estat una bona sortida perque a part del recorregut em sortit tres i feia días que aixo no passava.
,
Aquest mati, ultima sortida abans de tornar a currar, el Edu baixara de Mataro per retrobarse amb Collserola, amb el Team,be amb part del Team, i amb la muntanya. Dies enrtera em comentava que feia temps que no tenia el plaer de pujar per Entença, Gran de Sarria i de mes.
Arribem al lloc de quedar i rebem un missatge del Forner que arribaría mes tard. Sort que no feia fred que sino pajaritos.
A mi la espera m'ha fet que les cames es refredessin, será per aixo que despres no tenia forces? i quan ha arribat jo hagues marxat a esmorçar al Rebost. Pero no se coneix que teniam que fer Mtb.
Tirem cap a Collserola i el Jose com sempre marcan un ritmillo , el seu ritmillo que fa que arriban a Sarria jo ja demani socorro. El Edu en cambi sembla molt sencer. Faaalso!! Quan ha començat la pujada per carretera la realitat s'ha presentat amb tota crueltat, i aquelles ganes i al.legries han desaparegut rapidament.
El Duke per devant no siente ni padece, jo per darrera esperant al Edu, beneit siguis, he pogut anar fent sense mases problemas. Directes cap a les Aigues, objectiu ambicios. Avui esmorçarem a Ca La Carme.
Aigues endevant el Forner pateix els diez sense sortir, Penitenciagite que diu el Fletxa, començar a pujar cap els bombers i deixarse caure ha estat tot una. Comentaris sobre el tema i jo donan consells al Forner per transitar aquells Territoris de Dolor que en son ben coneguts per mi.
Pero hete aquí que tras patir la humillacio de un tio vestit a la ultima i amb una Fat que ens ha passat fen.se el Txulo em diu el Edu " Salva aquesta camisa que porta aquest paio es postureo oi? " " Si tan sols fos la camisa?" " Donc si apretas i em deixas li fots un pal" " Ja, dic jo, pero no es el meu estil"
No li agrada la meva displicencia i el Forner, trein forces de no se on, fot ritme i s'ha abraona a sobre del Maniquí de la Fat. Jo segueixo roda i remato, pero el Edu continua i fa que tot el ultim troç del bombers els puji amb plat gran arribant a la carretera, on el Jose portava estona meditant sobre la futilesa de la vida, fet misto. Fet misto jo, clar. Espiritu Ciclista Piernas Gayers. Ja Ja Ja
Tirem cap a la Budellera i trobem una furgo mig tombada al final de tot a un lloc inversemblant, moments de especulacio i tirem per la pista amunt. Jo pago el esforç anterior i em costa molt seguir.los la roda. Tirant per el corrriol i jo opto per fer la volta segur de no tenir que posssar peu a terra..
Continuem cami del Totxo i ens trobem una curça de muntanya que ens fot las pretensions de baixar per las trialeras. Pista rápida envall per arribar a La Carme amb 17 Kms a les cames.
Bon esmorçar i el Edu marxa cap a casa te obligacions filials, pujara per la Llanega es lo mes directe.
El Jose i jo despres de veure lo malament que está el corriol de baixada decidim fer tot pistes i anem a remontar per sota el pont.
Pujada dura i llarga per mi on se ens ha acostat un Biker per dir.nos que era la primera vegada que trobava algu mes pujant per allí, i jo li he dit " Doncs sortin amb el meu company es pujada segura"
"Es la seva encerrona favorita" Ja Ja Ja
Arribada a Can Castellvi i pista cap a Vallvidrera,mal de cames e inoperancia total. Eduuu on ets?
Turo d'en Cors , carenejan cap al tenis, plaça Mireia i baixada rápida i divertida per Esplugues, per arrivar al Par Cervantes i donar espectacle.
Final a casa am 37 Kms i sort de que no plugues en tot el mati.
Pd. Ha estat una bona sortida perque a part del recorregut em sortit tres i feia días que aixo no passava.
,
diumenge, 13 de setembre del 2015
Territoris Desconeguts
Diumenge 13 Septembre 2015
Despres de no sortir diumenge passat em trobo amb el Jose perque fagi la seva bona obra i tregui a passeijar a un pobre jubilat.
Tenim decidit arribar fins la Essquinita, ara Bar Catala, per aixo no farem cap desviament de la ruta mes rápida. Be mes rápida si no vas amb una toia com jo, que al arribar a Sarria ja demanaba socorro.
Pujem al tran tran fins a la carretera de Molins, i desde alla ens dirigim capa Can Castellvi de Dalt, Tot molt dur amb la " Gamba di Legno" i la pista interminable. Can Castellvi a la dreta per anar a buscar els tiesos de baixada i despres la trialera prohibida que ens portara a Can Busquets.
Als tiesos ens han adelantat uns fantasmes, moolt perduts, i els em tingut que indicar per on anar, semblaba que anesin a ,menjarse el mon. Quin mal fan segons quins programas de tele!!!
Be el cert es que la trialera estaba per acollonir, tota desgastada amb molta pedra, jo he començat animadet, pero despres de la segona marxada de la roda de devant m'hi bloquejat i la he fet tota , be practicament toca caminat. El Duke s'ha trobat comode i anaba pujant i baixant de la bici pero menys dos passos molt txungos que hi han ara, m'ha fotut un bon repas. Mentre tant els destroyers anaban una mica per devant del Duke. Ja Ja Ja
Arribem a la esquinita i fem un bon esmorçar, amb una mica de fresca, sesa saber el que ens esperaba, per ceret per culpa de un caganer el Duke no ha pogut possar aigua i s'ha cagat amb el caganer.
La ruta continua anat cap la Salut, pero fet el bucle de corriols, no recordó el nom que hi vam possar l'altre vegada, que despres de baixar cap a Rubi? ens tornara a pujar cap a la trialera del Papiol.
Els camins fantastics amb un flow brutal, tan solos las parts mes obagas, per la cantitat de esbarcers, i les plantes totas xopas, feiaent que aflugesim la velocitat. Precios!!!
S'acaban els corriols ariban els rampots i llavor, zasca, el puto cambi de darrera fa un chupado, que ni la Amber Lynn, jo ja tinc una edat, i repetin el que va pasar durant la nocturna, em bloqueja la roda completament.El Jose que ja había fet el primer rampot baixa per ajudarme, pero ja estaba arreglat. Pujo a la bici i un altre cop , aquesta vegada mes bestia, casi em fa caure, em deixa tirat i molt emprenay. Torna a baixar el Jose, ja ja ja s'ha fet el rampot tres vegades, i ara allo no s'arregla tan fácil.
Recordant la nocturna fem palanca i despres de mitja hora mes o menys ho arreglem. Era fotut perque no sabiem on erem i si hi había sortida per poder tornar a casa facilment, amb tren clar.
Pujem ara jo no podía possar els pinyos grans. total que la primera rampa la he fet a peu i com despres suavitzaba una pica ja he pogut pedalar, pero amb un soroll al cambi que feia mitja por.
Me hi deixat l'anima a la pujada perque ja de per si es dura, jo amb el cambi cascat i les cames mes cascades encara jaja ja
Arriban a dalt li dic al Jose jo tinc que tornar per un lloc que no tingui que jugar molt amb el cambi i lo mes fácil era per el riu.
Arribem a la trialera del Papiol, nens de las millors vegades que le hem passat, uns colors i un terra brutal, sota tunels de vegetacio que filtaban la llum del Sol fent tot un espectacle. Clar que per espectacle el que una mica mes fa el Jose que s'ha encigalat darrera meu, records de la primera trialewra del dia, i arribant a la famosa primera curva de esquerras ha arribat tot follat i una mica mes i fa un recte de película muntanya avall.
Passat el susto gaudim de la tria lera fins al final per arribar a la Bovila. Possem aigua i tirem per la pista per baixar cap a la Rierada., pero al final d, despres de pasar la casa amb tanca de ferro que queda a la dreta, amb el primer tram de pista mes o menys hem vist un corriol a la dreta que semblava que tires envall, i cap alla que hem anat ,descobrin una baixada fantástica per corriols i pistes fins a la Masia gran de la Rierada, una molt bona descoberta.
La Rierada molt seca ens a portat fins el poligon del Papiol i alla, despres de fer el canelo per un lloc ple de canyes , que el Albert tambe coneix, em arribat al riu, que si be sempre es diu l'aigua es vida per mi ha estat mitja mort.
Tot el puto riu amb vent de cara, un vent fortet que feia que jo no pogues bellugar la bici. El Jose es posaba devant per venia de cara i de costa i tan sols els troços amb una mica de vegetacio de ribera apaibagaba la seva força
Rodant a un maxim de 15 per hora la tornada ha estat eterna i a sobre arivar a Bellvitge el Jose ha punxat. Arreglat em continuat cap a casa on em arribat amb un total de 51,700 i jo amb un mal de cames , decul de peus, etc etc etc.
Sortida tormentosa per els molts motius que ens han acompanyat, pero aixo es Mtb. i saps que estas expossat a que passin coses, per altre banda ens a permet descubrir una zona nova que d'ltre manera no la haguessim conegut.
Molt bona sortida, bon recorregut i el millor company. Merci Jose.
Despres de no sortir diumenge passat em trobo amb el Jose perque fagi la seva bona obra i tregui a passeijar a un pobre jubilat.
Tenim decidit arribar fins la Essquinita, ara Bar Catala, per aixo no farem cap desviament de la ruta mes rápida. Be mes rápida si no vas amb una toia com jo, que al arribar a Sarria ja demanaba socorro.
Pujem al tran tran fins a la carretera de Molins, i desde alla ens dirigim capa Can Castellvi de Dalt, Tot molt dur amb la " Gamba di Legno" i la pista interminable. Can Castellvi a la dreta per anar a buscar els tiesos de baixada i despres la trialera prohibida que ens portara a Can Busquets.
Als tiesos ens han adelantat uns fantasmes, moolt perduts, i els em tingut que indicar per on anar, semblaba que anesin a ,menjarse el mon. Quin mal fan segons quins programas de tele!!!
Be el cert es que la trialera estaba per acollonir, tota desgastada amb molta pedra, jo he començat animadet, pero despres de la segona marxada de la roda de devant m'hi bloquejat i la he fet tota , be practicament toca caminat. El Duke s'ha trobat comode i anaba pujant i baixant de la bici pero menys dos passos molt txungos que hi han ara, m'ha fotut un bon repas. Mentre tant els destroyers anaban una mica per devant del Duke. Ja Ja Ja
Arribem a la esquinita i fem un bon esmorçar, amb una mica de fresca, sesa saber el que ens esperaba, per ceret per culpa de un caganer el Duke no ha pogut possar aigua i s'ha cagat amb el caganer.
La ruta continua anat cap la Salut, pero fet el bucle de corriols, no recordó el nom que hi vam possar l'altre vegada, que despres de baixar cap a Rubi? ens tornara a pujar cap a la trialera del Papiol.
Els camins fantastics amb un flow brutal, tan solos las parts mes obagas, per la cantitat de esbarcers, i les plantes totas xopas, feiaent que aflugesim la velocitat. Precios!!!
S'acaban els corriols ariban els rampots i llavor, zasca, el puto cambi de darrera fa un chupado, que ni la Amber Lynn, jo ja tinc una edat, i repetin el que va pasar durant la nocturna, em bloqueja la roda completament.El Jose que ja había fet el primer rampot baixa per ajudarme, pero ja estaba arreglat. Pujo a la bici i un altre cop , aquesta vegada mes bestia, casi em fa caure, em deixa tirat i molt emprenay. Torna a baixar el Jose, ja ja ja s'ha fet el rampot tres vegades, i ara allo no s'arregla tan fácil.
Recordant la nocturna fem palanca i despres de mitja hora mes o menys ho arreglem. Era fotut perque no sabiem on erem i si hi había sortida per poder tornar a casa facilment, amb tren clar.
Pujem ara jo no podía possar els pinyos grans. total que la primera rampa la he fet a peu i com despres suavitzaba una pica ja he pogut pedalar, pero amb un soroll al cambi que feia mitja por.
Me hi deixat l'anima a la pujada perque ja de per si es dura, jo amb el cambi cascat i les cames mes cascades encara jaja ja
Arriban a dalt li dic al Jose jo tinc que tornar per un lloc que no tingui que jugar molt amb el cambi i lo mes fácil era per el riu.
Arribem a la trialera del Papiol, nens de las millors vegades que le hem passat, uns colors i un terra brutal, sota tunels de vegetacio que filtaban la llum del Sol fent tot un espectacle. Clar que per espectacle el que una mica mes fa el Jose que s'ha encigalat darrera meu, records de la primera trialewra del dia, i arribant a la famosa primera curva de esquerras ha arribat tot follat i una mica mes i fa un recte de película muntanya avall.
Passat el susto gaudim de la tria lera fins al final per arribar a la Bovila. Possem aigua i tirem per la pista per baixar cap a la Rierada., pero al final d, despres de pasar la casa amb tanca de ferro que queda a la dreta, amb el primer tram de pista mes o menys hem vist un corriol a la dreta que semblava que tires envall, i cap alla que hem anat ,descobrin una baixada fantástica per corriols i pistes fins a la Masia gran de la Rierada, una molt bona descoberta.
La Rierada molt seca ens a portat fins el poligon del Papiol i alla, despres de fer el canelo per un lloc ple de canyes , que el Albert tambe coneix, em arribat al riu, que si be sempre es diu l'aigua es vida per mi ha estat mitja mort.
Tot el puto riu amb vent de cara, un vent fortet que feia que jo no pogues bellugar la bici. El Jose es posaba devant per venia de cara i de costa i tan sols els troços amb una mica de vegetacio de ribera apaibagaba la seva força
Rodant a un maxim de 15 per hora la tornada ha estat eterna i a sobre arivar a Bellvitge el Jose ha punxat. Arreglat em continuat cap a casa on em arribat amb un total de 51,700 i jo amb un mal de cames , decul de peus, etc etc etc.
Sortida tormentosa per els molts motius que ens han acompanyat, pero aixo es Mtb. i saps que estas expossat a que passin coses, per altre banda ens a permet descubrir una zona nova que d'ltre manera no la haguessim conegut.
Molt bona sortida, bon recorregut i el millor company. Merci Jose.
dijous, 10 de setembre del 2015
dilluns, 24 d’agost del 2015
Novetats
Amics, després que el forner daurat vingués a inspeccionar la ruta de Campelles, (per cert, expedició financiada per tots vosaltres, que volieu saber quina encerrona us havia preparat, todo se sabe...), i després que fa pocs dies em digues:
- Bernat, la ruta que proposes es inassumible per la colla, jo encara però els demés patiràn molt...
Bé doncs ahir vaig anar a inspeccionar una variant per evitar la pujada al Coll de la Bona on s'ha d'arrossegar la bici...el tros que em va dir l'EDU que no serieu capaços d'assumir, no és por joder, però és el que em va dir....
Per tant vaig trobar un corriol/trialera que baixa des de Coll Pan a una pista petita i maca que ens porta a Montgrony. És una baixada a voltes complicada, a voltes fàcil, però com sempre és questió de voluntat.
Fent la ruta així ens estalviariem la pujada fins quasi 2000m per creuar al Montgrony. Ens perdriem però les vistes des dels punts més alts. Però penso que fa la sortida més ciclable i divertida, i amb una mica menys de desnivell que la volta típica.
Com veieu els meus esforços per fer-vos una ruta a mida no paren, i potser m'hi escapo per netejar una mica aquest nou corriol.
Així que ja ho sabeu, tenim el Setembre aqui mateix. Vosaltres direu!
- Bernat, la ruta que proposes es inassumible per la colla, jo encara però els demés patiràn molt...
Bé doncs ahir vaig anar a inspeccionar una variant per evitar la pujada al Coll de la Bona on s'ha d'arrossegar la bici...el tros que em va dir l'EDU que no serieu capaços d'assumir, no és por joder, però és el que em va dir....
Per tant vaig trobar un corriol/trialera que baixa des de Coll Pan a una pista petita i maca que ens porta a Montgrony. És una baixada a voltes complicada, a voltes fàcil, però com sempre és questió de voluntat.
Fent la ruta així ens estalviariem la pujada fins quasi 2000m per creuar al Montgrony. Ens perdriem però les vistes des dels punts més alts. Però penso que fa la sortida més ciclable i divertida, i amb una mica menys de desnivell que la volta típica.
Com veieu els meus esforços per fer-vos una ruta a mida no paren, i potser m'hi escapo per netejar una mica aquest nou corriol.
Així que ja ho sabeu, tenim el Setembre aqui mateix. Vosaltres direu!
Agost Agost
Diumenge 23.08.15
Continuan amb la tónica del Agost, mes de vacances, ens trobem elJose i jo per fer una volta per Collserola, sense masas ganes de fer Kms. que a primera hora la xafogor apreta força.
Variacio de ruta amb pujada per Cervantes, cap a la Plaça Mireia. Tinc les cames que semblan ferro i la rampeta del Cervantes em deixa un mal rotllo a sobre que es confirma a l'engross amb la pujada de Finestrelles i els corriols fins la plaça. Putos biorritmes matiners!!!
Fem cap a la Beca fen el primer troç de trialera, bastant degradat, i despres la variant del corriol de la dreta per baixar per sobre de les cases i un cop allí el nou troç que ens porta fins a la camera d'aigues.
Arribats a la pista principal , de las varies opcions, decidim pujar per la hípica i el corriol del Berni fins al final de la ladera. El Duke puja amb una facilitat pasmosa ijo.... Be jo pujo com puc, pero pujo.
El corriol es força exigent i a la tercera remontada, per sobre de una arrel, faig figa. Vull tornar a muntar a la bici, pero m'adono que estic deixam.me el esma i encara queda molta sortida. Mentre tant la calor ja es bastan inaguantable.
Arribem a dalt i llavors es produeix una de aquestas escenes comicas per las cuals la nostra colla es famosa arreu del mon. A la cruilla em trobo el Jose disposat a anar per la ladera amunt. Li faig veure que per anar cap al Panta de vallvidrera tenir que agafar el cami de l'esquerra per acabar de pujar la Hipica. Giro cua i escomenço a tirar quan em trobo una parella de caminaires perduts, mentres ve el Jose els hi dono les e`plicacions necesaries. A tot aixo el Duke no ve. Espero. Espero. Espero i crido.Torno a cridar espantant a un runner que em mira de mala manera. Aprofito per preguntar.li si ha vist mes endavant un tio amb bici amb cara de desesperat. Diu que no. Penso " Tate el Jose a anat pel corriol de adalt i me esta esperant a la hípica. Torno enrrere per confirmar que no li ha passat res i vaig cap a la pujada. No el trobo. Torno a esperar i a cridar. Res. Vaig pujant amb la esperança que el Duke hagues cregut que jo anaba per devant. Tonteries si hagues anat per devant m'hagues agafat de seguida.
Arribo al merendero cremat i ni rastre del company, allí ja no crido que hi han molt bikers i no vull ferme famos per comportarme com un idiota. Truco pel mobil, tinc cobertura, pero no l'agafai llavors apareix tot sudoros i varmellet com un tomaquet. Resuilta que alla abaix ell ha entes que tirabem per un altre lloc i a baixat per la trialera com "Alma que lleva el Diablo", a mes a mes gustándose fins i tot un troç que sempre li fa yu-yu l'ha passat amb prestancia i velocitat, pensant que jo anaba darrera.
S'a venio arriba!!!! Pero quan s'ha girat tota la crua realitat li ha vingut a sobre i ha tingut que remontar tota la trialera fins al cami i despres la hípica a tota hostia. Ja Ja Ja
Baixada pel panta fins anar a esmorçar al bareto nou alla mateix.
Bon esmorçar i llarg arreglant el mon i possant a parir als amics absents. Despres el Jose a proposat pujar per sota el pont.
Faig un incis per explicar que el Duke aprofita quan venim els pardalets amb un estat de forma lamentable, per fer.nos la encerrona del pont.
Tota la solana caien a la puta pala que no s'acaba mai i quan creus que ja esta el troçet de ciment t'acabna de rematar. Petit descans a Can Castellvi de Dalt, preng un gel, que no em servirá de res crec per el resultat i continuem pujant fins a la carretera per anar a buscar una trialera que la tenim oblidada.
Surt de la carretera , despres hi ha la opcio de fer.ne una nova que te la famosa arrel, i arriba fins el cami que va cap a la pujada de la Cova.
La trialera esta per possar.te dels nervis, tota trencada amb molt pedra suelta i amb necesitat de afinar la traçada perque es molt difícil rectificar sense sortir disparat. No es pot deixar correr la bici fins el troç final. Molt exigent i cansada.
Arribem al corriol i allo ja es la puntilla , les rampes intermitges va fent que deixi forçes a cada cop de ronyo i al final a l'ultima posso peu a terra i arribo a la pista tot desmanegat. Sort del Gel. Em tiro a terra com una collilla i bec tota l'aigua que em queda.
Merendero cremat fins Vallvidrera i baixada per carretera fis Aigues per on rodem fins el Tranvía Blau per descansar les cames. Es Agost , no hia gent i bufa una mica d'airet molt agradable. Pero tinc cames i braços fents una merda.
Baixada fins casa deixanse caure. Al final 37 Km. variats , a estones divertits, amb un punt de suspense,"On estará el Duke" que serveixen per no perdre la merda de forma que tinc.
Continuan amb la tónica del Agost, mes de vacances, ens trobem elJose i jo per fer una volta per Collserola, sense masas ganes de fer Kms. que a primera hora la xafogor apreta força.
Variacio de ruta amb pujada per Cervantes, cap a la Plaça Mireia. Tinc les cames que semblan ferro i la rampeta del Cervantes em deixa un mal rotllo a sobre que es confirma a l'engross amb la pujada de Finestrelles i els corriols fins la plaça. Putos biorritmes matiners!!!
Fem cap a la Beca fen el primer troç de trialera, bastant degradat, i despres la variant del corriol de la dreta per baixar per sobre de les cases i un cop allí el nou troç que ens porta fins a la camera d'aigues.
Arribats a la pista principal , de las varies opcions, decidim pujar per la hípica i el corriol del Berni fins al final de la ladera. El Duke puja amb una facilitat pasmosa ijo.... Be jo pujo com puc, pero pujo.
El corriol es força exigent i a la tercera remontada, per sobre de una arrel, faig figa. Vull tornar a muntar a la bici, pero m'adono que estic deixam.me el esma i encara queda molta sortida. Mentre tant la calor ja es bastan inaguantable.
Arribem a dalt i llavors es produeix una de aquestas escenes comicas per las cuals la nostra colla es famosa arreu del mon. A la cruilla em trobo el Jose disposat a anar per la ladera amunt. Li faig veure que per anar cap al Panta de vallvidrera tenir que agafar el cami de l'esquerra per acabar de pujar la Hipica. Giro cua i escomenço a tirar quan em trobo una parella de caminaires perduts, mentres ve el Jose els hi dono les e`plicacions necesaries. A tot aixo el Duke no ve. Espero. Espero. Espero i crido.Torno a cridar espantant a un runner que em mira de mala manera. Aprofito per preguntar.li si ha vist mes endavant un tio amb bici amb cara de desesperat. Diu que no. Penso " Tate el Jose a anat pel corriol de adalt i me esta esperant a la hípica. Torno enrrere per confirmar que no li ha passat res i vaig cap a la pujada. No el trobo. Torno a esperar i a cridar. Res. Vaig pujant amb la esperança que el Duke hagues cregut que jo anaba per devant. Tonteries si hagues anat per devant m'hagues agafat de seguida.
Arribo al merendero cremat i ni rastre del company, allí ja no crido que hi han molt bikers i no vull ferme famos per comportarme com un idiota. Truco pel mobil, tinc cobertura, pero no l'agafai llavors apareix tot sudoros i varmellet com un tomaquet. Resuilta que alla abaix ell ha entes que tirabem per un altre lloc i a baixat per la trialera com "Alma que lleva el Diablo", a mes a mes gustándose fins i tot un troç que sempre li fa yu-yu l'ha passat amb prestancia i velocitat, pensant que jo anaba darrera.
S'a venio arriba!!!! Pero quan s'ha girat tota la crua realitat li ha vingut a sobre i ha tingut que remontar tota la trialera fins al cami i despres la hípica a tota hostia. Ja Ja Ja
Baixada pel panta fins anar a esmorçar al bareto nou alla mateix.
Bon esmorçar i llarg arreglant el mon i possant a parir als amics absents. Despres el Jose a proposat pujar per sota el pont.
Faig un incis per explicar que el Duke aprofita quan venim els pardalets amb un estat de forma lamentable, per fer.nos la encerrona del pont.
Tota la solana caien a la puta pala que no s'acaba mai i quan creus que ja esta el troçet de ciment t'acabna de rematar. Petit descans a Can Castellvi de Dalt, preng un gel, que no em servirá de res crec per el resultat i continuem pujant fins a la carretera per anar a buscar una trialera que la tenim oblidada.
Surt de la carretera , despres hi ha la opcio de fer.ne una nova que te la famosa arrel, i arriba fins el cami que va cap a la pujada de la Cova.
La trialera esta per possar.te dels nervis, tota trencada amb molt pedra suelta i amb necesitat de afinar la traçada perque es molt difícil rectificar sense sortir disparat. No es pot deixar correr la bici fins el troç final. Molt exigent i cansada.
Arribem al corriol i allo ja es la puntilla , les rampes intermitges va fent que deixi forçes a cada cop de ronyo i al final a l'ultima posso peu a terra i arribo a la pista tot desmanegat. Sort del Gel. Em tiro a terra com una collilla i bec tota l'aigua que em queda.
Merendero cremat fins Vallvidrera i baixada per carretera fis Aigues per on rodem fins el Tranvía Blau per descansar les cames. Es Agost , no hia gent i bufa una mica d'airet molt agradable. Pero tinc cames i braços fents una merda.
Baixada fins casa deixanse caure. Al final 37 Km. variats , a estones divertits, amb un punt de suspense,"On estará el Duke" que serveixen per no perdre la merda de forma que tinc.
diumenge, 16 d’agost del 2015
Balandrau amb un Pro.
Com us havia dit per uasap, divendres vaig sortir amb l'Albert Forn i el Joan Llordella. Ruta? Pujar el Balandrau. Coses d'aquestes que s'han de fer un cop l'any quan vius per aqui dalt, tradició? massoquisme? Bé, diguem-li mountain-cims.
Quedem a les 8 a Ribes, baixo amb cotxe com sempre, i als 2 minuts d'arribar apareixen ells, i el Llordella? Doncs el pajaru s'havia deixat les eines i roba de guerra a casa....pantaló ample, samarreta ample, camelback, casco "endurero", i una 29" d'Specialized, doble suspensio amb 150mm de recorregut per roda...Clar com que sortia amb dos "pringats" es va dur la bici per disfrutar baixant.
Tenia molts temors per la pujada, si el tio posava ritme normalet jo moriria intentant seguir-lo, bé seguir-los, perque l'Albert no és manco i també apreta. Bé primeres rampes en fred i ja em deixen, i decideixo que no penso deixar-m'hi la vida, si han d'esperar que esperin. Arribem a la pista principal, la que porta a Tregurà i posen ritmo, em quedo un rato al costat xerrant alegrament, i a la mínima acceleració, jo no responc i em quedo sol, al rato frenen una mica i els atrapo, i seguim xerrant, al Llordella li crea curiositat el tema de Cyclo i es queda a xerrar amb mi, i l'Albert aprofita per accelerar, i ell com que és de mentalitat competitiva, no li dona ni un metre. I aixi tota la pujada, jo al meu rotllo i ells ara apreato ara afluixo, això si, el Pro movent el tractor que duia amb una facilitat pasmosa, suar suava, pero bufar, gens!
Parem a omplir aigua a mig camí, i seguim pujant amb la mateixa tònica, a voltes sol a voltes amb ells. Coronem el coll i planejem fins el trencant cap al Balandrau, ens explica mil batalletes de les seves curses preferides, TransAndes Challenge, BreckEpic, Cape Epic, etc...sobre la Cape Epic, diu que és la cursa de les curses a nivell d'organització i tracte al ciclista, però que és dura de collons i que hi ha molta pista, on normalment la tàctica és agafar el grup del teu nivell i rodar km's i km's a roda xupant pols a una mitja de 25 per hora, i al final intentar fotre algún pal, per anar millorant la classificació, l´ultim any van fer 12ens absolut...Jurlll...
Explica que la més guapa la TransAndes i la BreckEpic, aquesta última paradís del singletrack, i sempre per sobre dels 3000m a Colorado, amb etapes curtes de 45/50km però que l'alçada afecta molt el rendiment al que estàn habituats. I a la TransAndes el millor menjar i beguda, vins de qualitat a escollir i cerveses a tutiplen per sopar, i bon menjar.. aquesta és la nostra!!!! Ah bueno i qu emolt xula, Andes i tal i tal....trialeres infinites, bla bla bla..... ;-)
Començem la part més dura, per anar a buscar el coll de 3 pics. Aquí desconecto i poso la meva marxeta per sobreviure, ells s'en van amb facilitat, coronem el coll, impossible el trosset final...bé impossible pels mortals...a que no sabeu qui ho va pedalar tot...
A partir d'aqui trossos de pedalar i trossos bici al coll, fins l'última apretada al cim, carregant la bici. Coronem el Balandrau finalment, no trigo massa més que ells, uns 5 minuts, fent tota la pujada amb 2h32m sense les paradetes curtíssimes que hem fet...i el Llordella em diu, estàs fi, estàs fi....quin tio més diplomàtic, jejeje. Ens felicitem tots 3 pel cim aconseguit, i ens abriguem una mica, menjem una mica, i marxem, puja boira i s'acosta mal temps. El cim està força concorregut, i alguns dels excursionistes que hem passat a la pujada ens miren amb cara d'incredulitat, no n'hi ha per menys...
Comença la diversió, tot baixada. Primera part tècnica i dreta, pedra i rocs, ells dos ho baixen amb prestancia, jo camino les parts més xungues. El Llordella amb el tractor, disfrutatnt, fent saltets i jugant amb les pedres com un nen. Després prats pirinencs, fins arribar al bosc, ho encadenem bé tot i no fem com l'altre cop que hi vaig anar, que vam haver de fer un flanqueig per un corriol de "merda" inpedalable... Agafem el camí marcat, que és força divertit i amable però sempre amb una pendent de les que no permet errors. A voltes hem de saltar algún tronc, però encadenem bé i apareixem a la trialera que baixa a Serrat. Una trialera de les divertides i fàcils, estil Collserola.
Enlloc d'anar a Serrat i fer els corriols fàcils per arribar a Ribes, pujem a Batet, per anar fins Can Pussons per fer la trialera de Sant Cristòfol, l'Albert li vol ensenyar al Joan, vejam que li sembla. Per mi és una trialera 50/50. O sigui mitja sobre la bici i mitja a peu, em sembla impossible fer-la amb la bici sencera. Però ells són més tècnics, l'ALbert quasi la baixa tota, i el Joan tota. Després em confessa que amb la rígida no l'hagués fet tota, i que prefereix corriols amb més flow, per correr i disfrutar.
I arribem a Ribes just a temps per evitar el xafec. Despedida i fins un altre.
Ah per cert, parlem del corriol que surt del Coll de la Bauma i que baixa a Bagà....es veu que és una baixada disfrutona...agenda???
En resum, 40km, 1815m de desnivell, el 90% dels quals a l'inici i de cop per fer el Balandrau.
Quedem a les 8 a Ribes, baixo amb cotxe com sempre, i als 2 minuts d'arribar apareixen ells, i el Llordella? Doncs el pajaru s'havia deixat les eines i roba de guerra a casa....pantaló ample, samarreta ample, camelback, casco "endurero", i una 29" d'Specialized, doble suspensio amb 150mm de recorregut per roda...Clar com que sortia amb dos "pringats" es va dur la bici per disfrutar baixant.
Tenia molts temors per la pujada, si el tio posava ritme normalet jo moriria intentant seguir-lo, bé seguir-los, perque l'Albert no és manco i també apreta. Bé primeres rampes en fred i ja em deixen, i decideixo que no penso deixar-m'hi la vida, si han d'esperar que esperin. Arribem a la pista principal, la que porta a Tregurà i posen ritmo, em quedo un rato al costat xerrant alegrament, i a la mínima acceleració, jo no responc i em quedo sol, al rato frenen una mica i els atrapo, i seguim xerrant, al Llordella li crea curiositat el tema de Cyclo i es queda a xerrar amb mi, i l'Albert aprofita per accelerar, i ell com que és de mentalitat competitiva, no li dona ni un metre. I aixi tota la pujada, jo al meu rotllo i ells ara apreato ara afluixo, això si, el Pro movent el tractor que duia amb una facilitat pasmosa, suar suava, pero bufar, gens!
Parem a omplir aigua a mig camí, i seguim pujant amb la mateixa tònica, a voltes sol a voltes amb ells. Coronem el coll i planejem fins el trencant cap al Balandrau, ens explica mil batalletes de les seves curses preferides, TransAndes Challenge, BreckEpic, Cape Epic, etc...sobre la Cape Epic, diu que és la cursa de les curses a nivell d'organització i tracte al ciclista, però que és dura de collons i que hi ha molta pista, on normalment la tàctica és agafar el grup del teu nivell i rodar km's i km's a roda xupant pols a una mitja de 25 per hora, i al final intentar fotre algún pal, per anar millorant la classificació, l´ultim any van fer 12ens absolut...Jurlll...
Explica que la més guapa la TransAndes i la BreckEpic, aquesta última paradís del singletrack, i sempre per sobre dels 3000m a Colorado, amb etapes curtes de 45/50km però que l'alçada afecta molt el rendiment al que estàn habituats. I a la TransAndes el millor menjar i beguda, vins de qualitat a escollir i cerveses a tutiplen per sopar, i bon menjar.. aquesta és la nostra!!!! Ah bueno i qu emolt xula, Andes i tal i tal....trialeres infinites, bla bla bla..... ;-)
Començem la part més dura, per anar a buscar el coll de 3 pics. Aquí desconecto i poso la meva marxeta per sobreviure, ells s'en van amb facilitat, coronem el coll, impossible el trosset final...bé impossible pels mortals...a que no sabeu qui ho va pedalar tot...
A partir d'aqui trossos de pedalar i trossos bici al coll, fins l'última apretada al cim, carregant la bici. Coronem el Balandrau finalment, no trigo massa més que ells, uns 5 minuts, fent tota la pujada amb 2h32m sense les paradetes curtíssimes que hem fet...i el Llordella em diu, estàs fi, estàs fi....quin tio més diplomàtic, jejeje. Ens felicitem tots 3 pel cim aconseguit, i ens abriguem una mica, menjem una mica, i marxem, puja boira i s'acosta mal temps. El cim està força concorregut, i alguns dels excursionistes que hem passat a la pujada ens miren amb cara d'incredulitat, no n'hi ha per menys...
Comença la diversió, tot baixada. Primera part tècnica i dreta, pedra i rocs, ells dos ho baixen amb prestancia, jo camino les parts més xungues. El Llordella amb el tractor, disfrutatnt, fent saltets i jugant amb les pedres com un nen. Després prats pirinencs, fins arribar al bosc, ho encadenem bé tot i no fem com l'altre cop que hi vaig anar, que vam haver de fer un flanqueig per un corriol de "merda" inpedalable... Agafem el camí marcat, que és força divertit i amable però sempre amb una pendent de les que no permet errors. A voltes hem de saltar algún tronc, però encadenem bé i apareixem a la trialera que baixa a Serrat. Una trialera de les divertides i fàcils, estil Collserola.
Enlloc d'anar a Serrat i fer els corriols fàcils per arribar a Ribes, pujem a Batet, per anar fins Can Pussons per fer la trialera de Sant Cristòfol, l'Albert li vol ensenyar al Joan, vejam que li sembla. Per mi és una trialera 50/50. O sigui mitja sobre la bici i mitja a peu, em sembla impossible fer-la amb la bici sencera. Però ells són més tècnics, l'ALbert quasi la baixa tota, i el Joan tota. Després em confessa que amb la rígida no l'hagués fet tota, i que prefereix corriols amb més flow, per correr i disfrutar.
I arribem a Ribes just a temps per evitar el xafec. Despedida i fins un altre.
Ah per cert, parlem del corriol que surt del Coll de la Bauma i que baixa a Bagà....es veu que és una baixada disfrutona...agenda???
En resum, 40km, 1815m de desnivell, el 90% dels quals a l'inici i de cop per fer el Balandrau.
dimecres, 12 d’agost del 2015
Trobant flow
Ahir dimarts vam quedar a les 7 del matí per acompanyar a un dels habituals fins a Sant Joan de les Abadeses, ell continuarà cap a Vallfogona.
Sortim de Ribes direcció el Taga per la ruta "suau", juas juas juas. Prenem una draçera per una pista abandonada que s'està convertint en corriol, amb un últim tros pedregós impossible. Tot i ser una dracera a mi s'em fa més còmode que la pujada habitual que encadena rampes molt dures amb descansos, però que van fent mal a les cames.
Enfilem el tram més dur per arribar als peus del Taga, una diagonal empinada i trencada, on si falles, perds ritme i ja costa completar-la sense peus. Per primer cop la pedalo sencera i ja ens plantem a l'abeurador de vaques. D'allà seguim pujant per prats i ens plantem al corriol que baixa del Taga, que seguim uns centenars de metres de baixada, és divertit i net, un miracle! Ens plantem a la Portella d'Ogassa per canviar de vall, toca baixada, i el primer tram es factible, empinat però força net. Després es complica i és ple de pedra i jo pateixo per no perdre el control, la falta de costum de baixar per pedra, i vaig de banda a banda del camí en els trossos que soc capaç de fer.
Arribem a St Martí d'Ogassa i seguim per la pista emporlanada fins un trencant on comença una llarga baixada fins Sant Joan de les Abadeses.
La promesa de "flow" es compleix, fem el primer tram, ohhhhhh!!! divertit, fàcil, amb "flow", algún pas de pedres assequible i divertit i força llarg...després d'aquest tram arribem a una cantera, i agafem el segón tram de corriol, i aquest ja és d'aquells de fantasia! Entre pins, net, tou, sense trampes, on agafes velocitat, la bici s'gafa de maravella i disfrutes com un porc en una bassa de fang. Encadenem amb el tercer i últim tram, que també és com l'anterior amb lúnica dificultat d'un aflorament de pedra enmig que baixem a tope emocionats per les anteriors alegries. Tot és més fàcil quan vens de disfrutar de valent.
S'acaba la baixada a Sant Joan mateix i apareixem a la Ruta del Ferro. Ens despedim de l'Albert i continuem nosaltres per la Ruta del Ferro una estona fins trobar el trencant de la pujada de la Tuta. Una pista que ens ha de portar a Coll de Jou i ja poder baixar cap a Ribes.
Començem alegres, i mica en mica la calor s'apodera de nosaltres i deixem de xerrar, i cadascú al seu ritme. És una pista pesada, ample, no massa pendent, però molt llarga.
Arribem al creuament per anar al monument a Xirinachs, i decidim acabar la tortura de la pista, per dirigir-nos a Saltor, així ens distreurem amb un entretingut corriol que ens deixarà a Saltor. I desde el coll agafem la pista de baixada fins la carretera general. 9 km de velocitat pura sense cap dificultat. Arribem a la carretera i enfilem cap a Ribes. A mi em comença a sobrevolar el "tio del mazo" que aconsegueixo espantar als ultims metres abans d'arribar al poble. Afortunadament tenia el cotse a Ribes!
50km i 1850m de desnivell.
Ruta panoràmica i bonica, dura, però divertida en les baixades, que en aquest cas compensa pels durs esforços.
Sortim de Ribes direcció el Taga per la ruta "suau", juas juas juas. Prenem una draçera per una pista abandonada que s'està convertint en corriol, amb un últim tros pedregós impossible. Tot i ser una dracera a mi s'em fa més còmode que la pujada habitual que encadena rampes molt dures amb descansos, però que van fent mal a les cames.
Enfilem el tram més dur per arribar als peus del Taga, una diagonal empinada i trencada, on si falles, perds ritme i ja costa completar-la sense peus. Per primer cop la pedalo sencera i ja ens plantem a l'abeurador de vaques. D'allà seguim pujant per prats i ens plantem al corriol que baixa del Taga, que seguim uns centenars de metres de baixada, és divertit i net, un miracle! Ens plantem a la Portella d'Ogassa per canviar de vall, toca baixada, i el primer tram es factible, empinat però força net. Després es complica i és ple de pedra i jo pateixo per no perdre el control, la falta de costum de baixar per pedra, i vaig de banda a banda del camí en els trossos que soc capaç de fer.
Arribem a St Martí d'Ogassa i seguim per la pista emporlanada fins un trencant on comença una llarga baixada fins Sant Joan de les Abadeses.
La promesa de "flow" es compleix, fem el primer tram, ohhhhhh!!! divertit, fàcil, amb "flow", algún pas de pedres assequible i divertit i força llarg...després d'aquest tram arribem a una cantera, i agafem el segón tram de corriol, i aquest ja és d'aquells de fantasia! Entre pins, net, tou, sense trampes, on agafes velocitat, la bici s'gafa de maravella i disfrutes com un porc en una bassa de fang. Encadenem amb el tercer i últim tram, que també és com l'anterior amb lúnica dificultat d'un aflorament de pedra enmig que baixem a tope emocionats per les anteriors alegries. Tot és més fàcil quan vens de disfrutar de valent.
S'acaba la baixada a Sant Joan mateix i apareixem a la Ruta del Ferro. Ens despedim de l'Albert i continuem nosaltres per la Ruta del Ferro una estona fins trobar el trencant de la pujada de la Tuta. Una pista que ens ha de portar a Coll de Jou i ja poder baixar cap a Ribes.
Començem alegres, i mica en mica la calor s'apodera de nosaltres i deixem de xerrar, i cadascú al seu ritme. És una pista pesada, ample, no massa pendent, però molt llarga.
Arribem al creuament per anar al monument a Xirinachs, i decidim acabar la tortura de la pista, per dirigir-nos a Saltor, així ens distreurem amb un entretingut corriol que ens deixarà a Saltor. I desde el coll agafem la pista de baixada fins la carretera general. 9 km de velocitat pura sense cap dificultat. Arribem a la carretera i enfilem cap a Ribes. A mi em comença a sobrevolar el "tio del mazo" que aconsegueixo espantar als ultims metres abans d'arribar al poble. Afortunadament tenia el cotse a Ribes!
50km i 1850m de desnivell.
Ruta panoràmica i bonica, dura, però divertida en les baixades, que en aquest cas compensa pels durs esforços.
diumenge, 2 d’agost del 2015
Paseando a Miss Daisy
Diumenge 2.Agost.2015
Ja som al Agost i a aquest mes sempre es produeix desbandada per vacances per lo que avui ens hem trobat el Jose i jo per fer una sortideta tranquila.
El titol de la entrada ve com a resultat de que diumenge passat el Jose va sortir amb l'Albert i avui ho fa amb mi, i clar actualmente ni l'Albet ni jo estem per tirar cohets i el Jose fa una bona obra treien de paseig a dos paios de forces limitades. Per aixo lo de "Paseando a Miss Daysi" Ja Ja Ja
Avui a primera hora la temperatura era força agradable i pujem cap a dalt amb alegría. Alegria que jo pagaría a no tardar. Las opcions facils estaban tancades , Ca La Carme i Can Jane, per lo que decidim acostanse a Santa Creu per las posibilitats que ofereix.
A mi tal com pujaba per la carretera la idea de anar fis alla em feia tremolar i si hagues pogut hagues esmorçat a Can Trampes a la plaça de Vallvidrera per continuar fis als bomber i empendra una bonica baixada cap a la ciutat.
Pero com el Jose anaba uns metros per davant, els famosos metros, ha girat cap a la carretera de Molins i per fer la pista fins al merendero Cremat. Ell ha fet Can LLevallol, jo no clar, despres pista fins els oKupes. En Aquells moments jo ja m'habia encigalat i com el Jose volia fer un petit bucle per el costat de la trialera del Berni jo he dit de fer el bucle mes gran per lo que hem baixat , deixan el cotxe abandonat a l'esquerra, per la pista que baixa a Can Busquets per tombar despres a l'esquerra i fer el corriol de la Font amagada i tornar a sortir a la carretera de Molins pero ja passat Santa Creu. La ruta preciosa i el terra , sense pols , magnific.
Arribada a la carretera, la creuem i baixem tot cap a baix per anar a buscar las rampas per pujar a Can Portell per darrera. Se coneix que m'estaban fen efecte els entrenos de 12 Kms, que faig Dimecres amb el Edu.
A dir veritat si be es cert que la pujada la he fet amb resignacio, la he fet tota sense problemas, pero nomes per poder gaudir de la baixada i de la pista fins la cadena ha valgut la pena. Hem baixat donan pedals fins la cadena gaudin un rato llarg.
Arribem a Can Portell i despres de un bon esmorçar decidim fer una tornada completeta per que la sortida sigui de matxotes.Carretera fins al Muro , baixada molt txunga perque esta tot aixecat amb molta pedra, com si haguesin passat maquinas i arribant abaix torçar a l'esquerra cap a La Cova per agafar la trialera amb aflorament de pedras que torna a deixarte a la pista al costat de La Salut.
Feia temps que no pasaba per allí i el cert es que al esglao del mig m'he cagat, se que el feia per la esquerra, pero he fet un renuncio absolut. La resta la mar de be traçant net i polit.
Pista fins a la Salu, bosquet , camps i arribada a Sant Just fet una merda, amb una temperatura ara ja molt alta, que ha fet que paresim a refrescar.nos a la Font de La Calor.
Pujada per pista fins al Poni Club, jo anaba petat, anem a buscar el corriol que ens porta fins la ladera.
La ladera ha estat un suplici, cada troç de pujada ho he caminat i tan sols tenia esma per pedalar els troços planers i las baixadetas, pero per fi em arribat a la plaça Mireia i desde allí tot cap a baix, per Esplugues, com li agrada al Jose, fins al Cervantes i cap a casa.
No hem mesurat exactament els Kms, pero creiem que ha estat al voltant del 40, variats i sobretot molt divertís.
Miss Daisy s'ho ha passat d'allo mes be
Ja som al Agost i a aquest mes sempre es produeix desbandada per vacances per lo que avui ens hem trobat el Jose i jo per fer una sortideta tranquila.
El titol de la entrada ve com a resultat de que diumenge passat el Jose va sortir amb l'Albert i avui ho fa amb mi, i clar actualmente ni l'Albet ni jo estem per tirar cohets i el Jose fa una bona obra treien de paseig a dos paios de forces limitades. Per aixo lo de "Paseando a Miss Daysi" Ja Ja Ja
Avui a primera hora la temperatura era força agradable i pujem cap a dalt amb alegría. Alegria que jo pagaría a no tardar. Las opcions facils estaban tancades , Ca La Carme i Can Jane, per lo que decidim acostanse a Santa Creu per las posibilitats que ofereix.
A mi tal com pujaba per la carretera la idea de anar fis alla em feia tremolar i si hagues pogut hagues esmorçat a Can Trampes a la plaça de Vallvidrera per continuar fis als bomber i empendra una bonica baixada cap a la ciutat.
Pero com el Jose anaba uns metros per davant, els famosos metros, ha girat cap a la carretera de Molins i per fer la pista fins al merendero Cremat. Ell ha fet Can LLevallol, jo no clar, despres pista fins els oKupes. En Aquells moments jo ja m'habia encigalat i com el Jose volia fer un petit bucle per el costat de la trialera del Berni jo he dit de fer el bucle mes gran per lo que hem baixat , deixan el cotxe abandonat a l'esquerra, per la pista que baixa a Can Busquets per tombar despres a l'esquerra i fer el corriol de la Font amagada i tornar a sortir a la carretera de Molins pero ja passat Santa Creu. La ruta preciosa i el terra , sense pols , magnific.
Arribada a la carretera, la creuem i baixem tot cap a baix per anar a buscar las rampas per pujar a Can Portell per darrera. Se coneix que m'estaban fen efecte els entrenos de 12 Kms, que faig Dimecres amb el Edu.
A dir veritat si be es cert que la pujada la he fet amb resignacio, la he fet tota sense problemas, pero nomes per poder gaudir de la baixada i de la pista fins la cadena ha valgut la pena. Hem baixat donan pedals fins la cadena gaudin un rato llarg.
Arribem a Can Portell i despres de un bon esmorçar decidim fer una tornada completeta per que la sortida sigui de matxotes.Carretera fins al Muro , baixada molt txunga perque esta tot aixecat amb molta pedra, com si haguesin passat maquinas i arribant abaix torçar a l'esquerra cap a La Cova per agafar la trialera amb aflorament de pedras que torna a deixarte a la pista al costat de La Salut.
Feia temps que no pasaba per allí i el cert es que al esglao del mig m'he cagat, se que el feia per la esquerra, pero he fet un renuncio absolut. La resta la mar de be traçant net i polit.
Pista fins a la Salu, bosquet , camps i arribada a Sant Just fet una merda, amb una temperatura ara ja molt alta, que ha fet que paresim a refrescar.nos a la Font de La Calor.
Pujada per pista fins al Poni Club, jo anaba petat, anem a buscar el corriol que ens porta fins la ladera.
La ladera ha estat un suplici, cada troç de pujada ho he caminat i tan sols tenia esma per pedalar els troços planers i las baixadetas, pero per fi em arribat a la plaça Mireia i desde allí tot cap a baix, per Esplugues, com li agrada al Jose, fins al Cervantes i cap a casa.
No hem mesurat exactament els Kms, pero creiem que ha estat al voltant del 40, variats i sobretot molt divertís.
Miss Daisy s'ho ha passat d'allo mes be
dissabte, 1 d’agost del 2015
La volta al Montgrony
Diumenge 26 Juliol. La volta al Montgrony...en bici?
Aquesta semana pujo a buscar refugi de la calor i l'estres urbanita a les muntanyes, i que millor que aprofitar per visitar al nostre cap de taller i pujar a Campelles per fer l'excursio de la volta al Montgrony que tenim pendent.
A les 8:35 surto del cotxe per fer benzina a Campdevanol i ja noto la agradable fresqueta de la muntanya i com l'ambient no es humit i no hi ha la xafogor de la costa! Que be!!!
Comencem a pedalar a les nou, sortin de Campelles suaument per pista de nivell assequible. Anem directes sense fer la volta pel refugi cap a la falda de la Cuvill. Arribem a la cruilla on comença la pujada de la Cuvill, pero deixem la pujada a l'esquerra i continuem per pista guanyan desnivell molt suau i agradablement.
Pero la gloria del ciclista es efimera i aviat s'acaba la pista i traspasem un filat de ramat per adentrarnos en un prat de pastura que hem de superar per creuar a l'altre vessant del coll.
Segons el Bernat, es pot pedalar i fer-ho amb bici, es una questio d'actitud, el truc consisteix en anar fent ziga-zages al pujar....I UNA MERDA!!!! Quan vols girar cap amunt no tens forces i no trobes mai el moment.
Diria que es impossible sino fos perque l'any passat vaig veure amb el Pepitu com els bikers autoctons del Ripolles fan servir aquest sistema i pujen prats impossibles com si res.
Aixo si, entre curva i curva, entre esbufeg i esbufeg, aixeques el cap, mires l'horitzo i veus unes vistes de montanyes impresionants!
Despres de deixar el fetge pujant, ve la baixada, ara compensarem...ERROR, ERROR, ERROR!!!!!!
la baixada consisteix en baixar prat avall amb molta pendent fins trobar unes pedres que ens fan baixar i caminar un tros fins trobar, no m'atreveixo a definir-lo com a cami, un pas natural, ple de sots i pedres que finalment ens deixa en un prat que baixes pel mig fins trobar una font pels animals i una pista de pastura que puja fins la font. Ara si que podem relaxar una mica el cos baixant tranquils per una pista en estat descuidadet pero acceptable.
Total de broma caminant entre pujar i baixar, tres quilometrets.
Despres arribem al santuari de Montgrony, on parem a esmorçar, tota una novetat pel Bernat!
Continuem sortin del santuari baixant per una trialera tecnica de nivell, el Bernat ha vist auctoctons que la fan, per mi es inassequible. Despres de caminar un tros la cosa es suavitza i es pot pedalar, es una trialera maca, pero li falta el flow mimoso de la costa!😉😉😉
Despres sortim a una pista que segons el Bernat es el tram mes caloros i que a mi em sembla una pista maca, assequible i ciclable. Un altre cop la felicitat efimera del biker, quan estava gaudint de la pista s'acava i comença un sender de montanya que a voltes es pedala a voltes camines afloraments de pedra amunt...
Despres d'una estona s'acaba el sender i sortim a una pista de les rodalies de la Baell, ara toca recuperar-se en una font ben fresca i pedalar a bon ritme per una pista que puja com el carrer entença fins a Campelles.
Total 31 km i segons l'exagerat del Strava 1800m desnivell.
Cal mencionar que actualment el meu estat de forma es deprobable, penos, soc home de 20 km i 300 m desnivell de corriols mimosos, no estic per aventures de montanya de veritat. Per aixo vaig patir mes del conte i tot i que la ruta te un parell de trampes es molt maca i val la pena de pujar tots una vegada a fer-la...encara que sigui nomes que per buidar la nevera del Bernat de cervesses com a venjança!!!!😀😀😀
Per mi va ser un dia diferent i molt maco. Agrair la hospitalitat magnifica com sempre del Bernat i la Monica, una abraçada desde aqui.
Aquesta semana pujo a buscar refugi de la calor i l'estres urbanita a les muntanyes, i que millor que aprofitar per visitar al nostre cap de taller i pujar a Campelles per fer l'excursio de la volta al Montgrony que tenim pendent.
A les 8:35 surto del cotxe per fer benzina a Campdevanol i ja noto la agradable fresqueta de la muntanya i com l'ambient no es humit i no hi ha la xafogor de la costa! Que be!!!
Comencem a pedalar a les nou, sortin de Campelles suaument per pista de nivell assequible. Anem directes sense fer la volta pel refugi cap a la falda de la Cuvill. Arribem a la cruilla on comença la pujada de la Cuvill, pero deixem la pujada a l'esquerra i continuem per pista guanyan desnivell molt suau i agradablement.
Pero la gloria del ciclista es efimera i aviat s'acaba la pista i traspasem un filat de ramat per adentrarnos en un prat de pastura que hem de superar per creuar a l'altre vessant del coll.
Segons el Bernat, es pot pedalar i fer-ho amb bici, es una questio d'actitud, el truc consisteix en anar fent ziga-zages al pujar....I UNA MERDA!!!! Quan vols girar cap amunt no tens forces i no trobes mai el moment.
Diria que es impossible sino fos perque l'any passat vaig veure amb el Pepitu com els bikers autoctons del Ripolles fan servir aquest sistema i pujen prats impossibles com si res.
Aixo si, entre curva i curva, entre esbufeg i esbufeg, aixeques el cap, mires l'horitzo i veus unes vistes de montanyes impresionants!
Despres de deixar el fetge pujant, ve la baixada, ara compensarem...ERROR, ERROR, ERROR!!!!!!
la baixada consisteix en baixar prat avall amb molta pendent fins trobar unes pedres que ens fan baixar i caminar un tros fins trobar, no m'atreveixo a definir-lo com a cami, un pas natural, ple de sots i pedres que finalment ens deixa en un prat que baixes pel mig fins trobar una font pels animals i una pista de pastura que puja fins la font. Ara si que podem relaxar una mica el cos baixant tranquils per una pista en estat descuidadet pero acceptable.
Total de broma caminant entre pujar i baixar, tres quilometrets.
Despres arribem al santuari de Montgrony, on parem a esmorçar, tota una novetat pel Bernat!
Continuem sortin del santuari baixant per una trialera tecnica de nivell, el Bernat ha vist auctoctons que la fan, per mi es inassequible. Despres de caminar un tros la cosa es suavitza i es pot pedalar, es una trialera maca, pero li falta el flow mimoso de la costa!😉😉😉
Despres sortim a una pista que segons el Bernat es el tram mes caloros i que a mi em sembla una pista maca, assequible i ciclable. Un altre cop la felicitat efimera del biker, quan estava gaudint de la pista s'acava i comença un sender de montanya que a voltes es pedala a voltes camines afloraments de pedra amunt...
Despres d'una estona s'acaba el sender i sortim a una pista de les rodalies de la Baell, ara toca recuperar-se en una font ben fresca i pedalar a bon ritme per una pista que puja com el carrer entença fins a Campelles.
Total 31 km i segons l'exagerat del Strava 1800m desnivell.
Cal mencionar que actualment el meu estat de forma es deprobable, penos, soc home de 20 km i 300 m desnivell de corriols mimosos, no estic per aventures de montanya de veritat. Per aixo vaig patir mes del conte i tot i que la ruta te un parell de trampes es molt maca i val la pena de pujar tots una vegada a fer-la...encara que sigui nomes que per buidar la nevera del Bernat de cervesses com a venjança!!!!😀😀😀
Per mi va ser un dia diferent i molt maco. Agrair la hospitalitat magnifica com sempre del Bernat i la Monica, una abraçada desde aqui.
dilluns, 27 de juliol del 2015
Quina son....
Dons si, a les 8 (si, a les 8, cosa rara, però avui he arribat a l'hora) ens hem trobat en Jose i jo mateix al lloc de sempre. Que si algú ha volgut anar a fer l'homenet a al Pirineu allí amb els Bernis (osos pirinencs nostrats). Que si "allí abajo está Molints de Rei y tiene playa", i que l'abuelo ha de fer d'abuelo quan la nena està fotuda... total que al final, de fet érem una parella, que no es igual que ser una parella de fet!!!
Remuntant cap a carretera de les aigües amb parada per informar en Salva el que ja era clar.... esmorzar a Ca la Carme. De fet tots dos hem dormit poc, i la cosa va justa.
Jo li dono conversa a en Jose, a veure se s'ofega xerrant, però això que amb l'amic Salva funciona, amb ell no... està fort el cabrón, i em porta esbufegant.
Aigües, bombers, i llavors, una bucle d'aquells que dius... paqué????? però es el que te la son, que no et deixa pensar gaire. Budellera avall, a lo loco (y sin faldas). Remuntar el revolt de les monges, com si anéssim a Vila Joana, però no..... un cop sortim a la pista que baixa cap a l'Entrepa, res de baixar, que es dolent es veu... amunt cap a la carena, un cop a dalt, ens desviem a la dreta direcció al coll de la Vinaixa, per agafar uns metres abans d'arribar, la trialera de la dreta. Baixada de vertigen, en Jose està loku, hi ha un parell de baixades que li fan perdre el senderi... altre cop a la pista, i ara si, baixem (per fi) a ca la Carme, on hem quedat amb en Salva.
Després de un bon esmorzar i una bona xerrada, ens acomiadem den Salva, i fem via cap al pantà. Remuntem fins a Vallvidrera, Turó den Corts, i cap a la plaça Mireia. I per rematar, la trialera, on en Jose altre cop es torna a desmelenar!!!
Total 35,6 km i 864m de desnivell. Donades les expectatives de primera hora, no ha estat gens malament !!!
Remuntant cap a carretera de les aigües amb parada per informar en Salva el que ja era clar.... esmorzar a Ca la Carme. De fet tots dos hem dormit poc, i la cosa va justa.
Jo li dono conversa a en Jose, a veure se s'ofega xerrant, però això que amb l'amic Salva funciona, amb ell no... està fort el cabrón, i em porta esbufegant.
Aigües, bombers, i llavors, una bucle d'aquells que dius... paqué????? però es el que te la son, que no et deixa pensar gaire. Budellera avall, a lo loco (y sin faldas). Remuntar el revolt de les monges, com si anéssim a Vila Joana, però no..... un cop sortim a la pista que baixa cap a l'Entrepa, res de baixar, que es dolent es veu... amunt cap a la carena, un cop a dalt, ens desviem a la dreta direcció al coll de la Vinaixa, per agafar uns metres abans d'arribar, la trialera de la dreta. Baixada de vertigen, en Jose està loku, hi ha un parell de baixades que li fan perdre el senderi... altre cop a la pista, i ara si, baixem (per fi) a ca la Carme, on hem quedat amb en Salva.
Després de un bon esmorzar i una bona xerrada, ens acomiadem den Salva, i fem via cap al pantà. Remuntem fins a Vallvidrera, Turó den Corts, i cap a la plaça Mireia. I per rematar, la trialera, on en Jose altre cop es torna a desmelenar!!!
Total 35,6 km i 864m de desnivell. Donades les expectatives de primera hora, no ha estat gens malament !!!
diumenge, 12 de juliol del 2015
Dissabte 11 de Juliol. La nocturna.
Com cada any arriba l'estiu i el collserola team fa una nocturna. Aquest any per diversos motius només podien venir el Salva, Jose i jo, es a dir, el Santa Cruz team. Clar que tambe podem tornar a fer una nova nocturna amb tots al agost, o setembre...
Aquests any fem una variació interesant, quedar directament a Sant Cugat, botiga santacruz, al costat, a 500m, del pí d'en Xandri. El Salva i Jose pujen en cotxe desde Barcelona i jo desde Mataró. D'aquesta manera ens estalviem la pujada amb bici desde la ciutat fins la montanya i sobretot la tornada per la ciutat de nit.
Ens trobem a les set pasades, revisem pressions de neumàtics i comencem la marxa. Primers metres de jijijaja i practicament sense escalfar ja ens trobem a l'entrada del Grito, flow aqui, flow allà i sortim a la pista que puja a la casa abandonada, on tornem a enllaçar corriols amunt i avalla per anar a sortir al nus de la trinitat, remontar fins la part de darrera de can coll i de nou corriol que ens deixa al corriol dels esglaons que transita de flor de maig fins la bobila de can coll. Remontem pel corriol i agafem el primer trencall a al dreta, un nou corriol que puja fins la pista, pero abans ens desviem per un corriol on enllacem amb el corriol que ens va ensenyar l'Albert i que surt de flor de maig. Aixi voltes i més voltes corriol amunt, corriol avall, anant sentint crits de satisfacció produits per la sobredosis de flow.
Nomes una incidencia a remarcar en aquests primers deu quilometres de corriols, una "chupada" de cadena en un repechon per part de la bici del Salva com feia temps que no veia. Una volta sencera de cadena ben incrustada entre els radis i el cassete dels pinyons. Força estona per poder arreglar l'averia, amb una infima clau allen anar fent palanca contra els radis per anar lliberant esglao a esglao de la cadena...menys l'ultim que no hi havia manera i no hi havia espai per fer palanca. Per un moment pensava que no treiem la cadena i s'havia acabat la sortida. Llavors en un intent desesperat vem montar la roda de nou i fem força amb els pedals la vem poder lliberar. Buf!
Marejats i exitats de tant corriol amunt i avall i de tant de flow sortim de nou al Pi d'en Xandri i remontem la pista fins a can Borrell. El Jose està exhultant i dona goig mirar com va jugant com un nen amb el corriol que s'enfila per la pared dreta de la pista. Està tot cofoi.
De can Borrell continuem pujant per la pista fins can Jané. Aqui tinc un moment de figa, el relax despres de un inici tant fulgurant als corriols, que el Salva aprofita per atacar-me i relergar-me al fons de tot del sollado.
Sopem a can Jane com uns reiets, i sobretot bebemt com uns assedegats enmig del dessert, les cervesses cauen com si fos aigüa, el Salva s'acaba assosegant amb 4 mitjanes!, Jose i jo amb dos i gasossa. Feia una nit molt calurossa i l'exitacio dels corriols ens havia emocionat.
Arriba l'hora de tornar a pedalar ja de plena nit, montem les lluns i OH! El Salva s'ha deixat el suport de la llum...surt l'Isidre al rescat amb unes brides que no acaben de funcionar i finalment amb la clàssica goma de pollastre multiusoso que serveix una mica per a tot acabem de fixar la llum al manillar.
Pugem per la pujada clàssica de Sant Medir fins remontar la pista.Em noto molt relaxat, massa, el meu cos es pensava que ja estavem de pedalar, i ara retornar en costa molt, tinc un dolor de cames brutal.
Canvia molt el rodar de nit, i encara que les llums modernes son potentes, no tenim bona referencia del relleu del cami i el Salva s'acaba menjant tots els afloraments de pedra de la pujada. Al arribar adalt la pista proposo anar a buscar el forat del vent i baixar per alguna pista fins can coll per tal de fer la volta mès llarga, enlloc de remontar fins la font groga i baixar per on li agrada al Jose per tornar a sortir a can Jane i baixar per la pista que em pujat.
Aixi, que enfilem fins el forat del vent. La baixadeta que hi ha a la pista i que normalment fem cagant llets, de nit es complica, te molta sorra i anem molt a poc a poc, per lo que descartem baixar a can coll per algun camí més trialer i decidim baixar per el camí de la viga torta.
Fa temps que no pasava per allà i trobo canviat, arà es una pista de dalt a baix, tot i que de nit a mí ja m'esta bé. Ja he tingut suficient dossis de corriol a primera hora del vespre.
Destacar el repechon de can Cata, quin mal de cames ens fa. I sobretot, enlloc de fer l'enllaçada final fins a can Coll per el corriol de sempre, anem per la pista i cony! resulta que no para de picar cap amunt i fins i tot te algun repechon curt pero durilo.
Desde can coll, remontem per carretera fins la pista de can Borrell, i de la masia tornem a enllaçar a la pista del Pi d'en Xandri. Baixem sense cap incidencia i amb la calma fins Sant cugat.
Finalment surten 34km i 1000m desnivell. Aixo tenin en compte que son tots de muntanya i no hi els 7 o 8 km de pujar desde poble sec mes els 7 o 8 de baixar, que hagues deixat la sortida en una sortida de "machotes" de 50km.
Sortida clarament de dos parts, una primera abans de sopar de gaudir com a bojos amb 10km practicament seguits enllaçant corriols, i una segona part nocturna despres de sopar de pista i fer km per arrodonir la sortida.
Una gran tarda/nit de bicicleta amb els amics, llastima no ser-hi tots, pèr tant això s'hauria de repetir amb més quuorum abans que s'acabi l'estiu.
Aquests any fem una variació interesant, quedar directament a Sant Cugat, botiga santacruz, al costat, a 500m, del pí d'en Xandri. El Salva i Jose pujen en cotxe desde Barcelona i jo desde Mataró. D'aquesta manera ens estalviem la pujada amb bici desde la ciutat fins la montanya i sobretot la tornada per la ciutat de nit.
Ens trobem a les set pasades, revisem pressions de neumàtics i comencem la marxa. Primers metres de jijijaja i practicament sense escalfar ja ens trobem a l'entrada del Grito, flow aqui, flow allà i sortim a la pista que puja a la casa abandonada, on tornem a enllaçar corriols amunt i avalla per anar a sortir al nus de la trinitat, remontar fins la part de darrera de can coll i de nou corriol que ens deixa al corriol dels esglaons que transita de flor de maig fins la bobila de can coll. Remontem pel corriol i agafem el primer trencall a al dreta, un nou corriol que puja fins la pista, pero abans ens desviem per un corriol on enllacem amb el corriol que ens va ensenyar l'Albert i que surt de flor de maig. Aixi voltes i més voltes corriol amunt, corriol avall, anant sentint crits de satisfacció produits per la sobredosis de flow.
Nomes una incidencia a remarcar en aquests primers deu quilometres de corriols, una "chupada" de cadena en un repechon per part de la bici del Salva com feia temps que no veia. Una volta sencera de cadena ben incrustada entre els radis i el cassete dels pinyons. Força estona per poder arreglar l'averia, amb una infima clau allen anar fent palanca contra els radis per anar lliberant esglao a esglao de la cadena...menys l'ultim que no hi havia manera i no hi havia espai per fer palanca. Per un moment pensava que no treiem la cadena i s'havia acabat la sortida. Llavors en un intent desesperat vem montar la roda de nou i fem força amb els pedals la vem poder lliberar. Buf!
Marejats i exitats de tant corriol amunt i avall i de tant de flow sortim de nou al Pi d'en Xandri i remontem la pista fins a can Borrell. El Jose està exhultant i dona goig mirar com va jugant com un nen amb el corriol que s'enfila per la pared dreta de la pista. Està tot cofoi.
De can Borrell continuem pujant per la pista fins can Jané. Aqui tinc un moment de figa, el relax despres de un inici tant fulgurant als corriols, que el Salva aprofita per atacar-me i relergar-me al fons de tot del sollado.
Sopem a can Jane com uns reiets, i sobretot bebemt com uns assedegats enmig del dessert, les cervesses cauen com si fos aigüa, el Salva s'acaba assosegant amb 4 mitjanes!, Jose i jo amb dos i gasossa. Feia una nit molt calurossa i l'exitacio dels corriols ens havia emocionat.
Arriba l'hora de tornar a pedalar ja de plena nit, montem les lluns i OH! El Salva s'ha deixat el suport de la llum...surt l'Isidre al rescat amb unes brides que no acaben de funcionar i finalment amb la clàssica goma de pollastre multiusoso que serveix una mica per a tot acabem de fixar la llum al manillar.
Pugem per la pujada clàssica de Sant Medir fins remontar la pista.Em noto molt relaxat, massa, el meu cos es pensava que ja estavem de pedalar, i ara retornar en costa molt, tinc un dolor de cames brutal.
Canvia molt el rodar de nit, i encara que les llums modernes son potentes, no tenim bona referencia del relleu del cami i el Salva s'acaba menjant tots els afloraments de pedra de la pujada. Al arribar adalt la pista proposo anar a buscar el forat del vent i baixar per alguna pista fins can coll per tal de fer la volta mès llarga, enlloc de remontar fins la font groga i baixar per on li agrada al Jose per tornar a sortir a can Jane i baixar per la pista que em pujat.
Aixi, que enfilem fins el forat del vent. La baixadeta que hi ha a la pista i que normalment fem cagant llets, de nit es complica, te molta sorra i anem molt a poc a poc, per lo que descartem baixar a can coll per algun camí més trialer i decidim baixar per el camí de la viga torta.
Fa temps que no pasava per allà i trobo canviat, arà es una pista de dalt a baix, tot i que de nit a mí ja m'esta bé. Ja he tingut suficient dossis de corriol a primera hora del vespre.
Destacar el repechon de can Cata, quin mal de cames ens fa. I sobretot, enlloc de fer l'enllaçada final fins a can Coll per el corriol de sempre, anem per la pista i cony! resulta que no para de picar cap amunt i fins i tot te algun repechon curt pero durilo.
Desde can coll, remontem per carretera fins la pista de can Borrell, i de la masia tornem a enllaçar a la pista del Pi d'en Xandri. Baixem sense cap incidencia i amb la calma fins Sant cugat.
Finalment surten 34km i 1000m desnivell. Aixo tenin en compte que son tots de muntanya i no hi els 7 o 8 km de pujar desde poble sec mes els 7 o 8 de baixar, que hagues deixat la sortida en una sortida de "machotes" de 50km.
Sortida clarament de dos parts, una primera abans de sopar de gaudir com a bojos amb 10km practicament seguits enllaçant corriols, i una segona part nocturna despres de sopar de pista i fer km per arrodonir la sortida.
Una gran tarda/nit de bicicleta amb els amics, llastima no ser-hi tots, pèr tant això s'hauria de repetir amb més quuorum abans que s'acabi l'estiu.
Dia d'estreno.
Fa temps que el Dani de Ribes pensava en canviar-se la bici, i n'haviem anat parlant sovint, fins que un bon dia es va plantar a casa per pendre mides i decidir muntatge. L'encarrec doncs estava en marxa.
Finalment aquesta setmana passada vaig rebre tot el material i vaig poder muntar-la. Un cop muntada i ell avisat, els nervis van aparèixer, li aniria bé, havia encertat la geometria? Tot i estar convençut de la meva feina, els nervis van ser inevitables. La va venir a buscar i d'entrada va flipar...vam ajustar postura, i el vaig acompanyar fine el Baell, se l'emportava posada i l'estrenava baixant el corriol de Montagut. Al Baell em vaig despedir i vam quedar per sortir dissabte com sempre, i per això no vaig venir a la nocturna.
Dissabte sortim de Ribes, i li proposo fer els dos corriols més divertits de la zona, el de Serrat i el del Refugi, que per altre banda tenen la desavantatge que s'ha de pujar un coi de pista llarga i aburrida, i dos cops per poder fer ambdós corriols.
Pujem a RibesAltes per pista i agafem el corriol de Vilardell o de les runes, per evitar un bon tros de pista. Apareix el primer problema amb la bici, bé amb el tubeless, encara no ha sellat del tot i va perdent una mica d'aire. Coi de tubeless!!! Arribem a la pista i anem pujant a bon ritme. Un cop passat el refugi l'entorn cambia i et trobes pedalant per l'alta muntanya amb vistes espectaculars, de cop darrera una corba apareixen uns isards, que en detectar-nos surten esberats muntanya avall, aquests si que son uns free-riders!!!
Arribem a l'entrada del primer corriol i baixem a bon ritme, el Dani s'escapa, s'encigala de valent amb el factor bici nova i roda grossa.
A Serrat ja apreta la calor i ens refresquem a la font. Anem a buscar el torrent de Serrat, un lloc preciós i màgic. I tornem a la pista de pujada, l'últim kilòmetre el Dani m'ataca i finalment cedeixo, em surt el cor per la boca. Arribem al refugi i ens refresquem. Ens tirem pel corriol com locus i tot ell és un AHHHHHHHHH OOOOHHHHHHHHH BUAHHHHHHHHHHHHHH
Els ultims metres s'em apareix la verge i salvo una caiguda a molta velocitat, i gràcies al neumatic nou que duc, que quan trobo el Dani, baixo de la bici i li donc un petó, al pneumàtic!
Seguim baixant per corriol una estona, no tant orgasmàtic però bé! I anem fent cap a Pardines per travessar a l'altre banda de la vall. La calor apreta i ja no trobem protecció del bosc.
A Pardines la temptació del bar per mi és gran, però aqui no s'esmorza, continuem doncs per baixar al fons de la Vall, remuntar per poder acabar la sortida amb la trialera de Fortins. Dures pujades fins la Falgosa i un rodar suau fin l'entrada de la trialera. És d'aquelles que vas al filo del desastre i un error et condemna i t'acollona pel reste...em defenso bé fins el pas de l'arbre on arribo estressat i cansat i renuncio ni tant sols a acostarm-hi, el Dani ho ha probat i quasi surt volant per davant... Finalment arribem a Ribes.
Bones sensacion el primer dia d'estreno per part del Dani, la bici promet grans alegries!
Finalment aquesta setmana passada vaig rebre tot el material i vaig poder muntar-la. Un cop muntada i ell avisat, els nervis van aparèixer, li aniria bé, havia encertat la geometria? Tot i estar convençut de la meva feina, els nervis van ser inevitables. La va venir a buscar i d'entrada va flipar...vam ajustar postura, i el vaig acompanyar fine el Baell, se l'emportava posada i l'estrenava baixant el corriol de Montagut. Al Baell em vaig despedir i vam quedar per sortir dissabte com sempre, i per això no vaig venir a la nocturna.
Dissabte sortim de Ribes, i li proposo fer els dos corriols més divertits de la zona, el de Serrat i el del Refugi, que per altre banda tenen la desavantatge que s'ha de pujar un coi de pista llarga i aburrida, i dos cops per poder fer ambdós corriols.
Pujem a RibesAltes per pista i agafem el corriol de Vilardell o de les runes, per evitar un bon tros de pista. Apareix el primer problema amb la bici, bé amb el tubeless, encara no ha sellat del tot i va perdent una mica d'aire. Coi de tubeless!!! Arribem a la pista i anem pujant a bon ritme. Un cop passat el refugi l'entorn cambia i et trobes pedalant per l'alta muntanya amb vistes espectaculars, de cop darrera una corba apareixen uns isards, que en detectar-nos surten esberats muntanya avall, aquests si que son uns free-riders!!!
Arribem a l'entrada del primer corriol i baixem a bon ritme, el Dani s'escapa, s'encigala de valent amb el factor bici nova i roda grossa.
A Serrat ja apreta la calor i ens refresquem a la font. Anem a buscar el torrent de Serrat, un lloc preciós i màgic. I tornem a la pista de pujada, l'últim kilòmetre el Dani m'ataca i finalment cedeixo, em surt el cor per la boca. Arribem al refugi i ens refresquem. Ens tirem pel corriol com locus i tot ell és un AHHHHHHHHH OOOOHHHHHHHHH BUAHHHHHHHHHHHHHH
Els ultims metres s'em apareix la verge i salvo una caiguda a molta velocitat, i gràcies al neumatic nou que duc, que quan trobo el Dani, baixo de la bici i li donc un petó, al pneumàtic!
Seguim baixant per corriol una estona, no tant orgasmàtic però bé! I anem fent cap a Pardines per travessar a l'altre banda de la vall. La calor apreta i ja no trobem protecció del bosc.
A Pardines la temptació del bar per mi és gran, però aqui no s'esmorza, continuem doncs per baixar al fons de la Vall, remuntar per poder acabar la sortida amb la trialera de Fortins. Dures pujades fins la Falgosa i un rodar suau fin l'entrada de la trialera. És d'aquelles que vas al filo del desastre i un error et condemna i t'acollona pel reste...em defenso bé fins el pas de l'arbre on arribo estressat i cansat i renuncio ni tant sols a acostarm-hi, el Dani ho ha probat i quasi surt volant per davant... Finalment arribem a Ribes.
Bones sensacion el primer dia d'estreno per part del Dani, la bici promet grans alegries!
dimecres, 8 de juliol del 2015
dimarts, 7 de juliol del 2015
Un Maillot molt suat..
Diumenge 5.07.2015
Primera sortida despres de las mini vacances i las perspectives son molt dolentes.
Totes las previsions apuntan a una forta calor per tot el dia i a mi personalment la calor em fa patir molt.... pero amb que no pateixo jo amb la puta bici!!!
Per un altre banda el Duke ens va informar que a Can Jane habían possat en marxa una oferta de maillot i esmorçar per un preu molt raonable i clar la pela es la pela.
Ens trobem el Jose l'Albert i jo mateix per pujar cap a Collserola a trobar.nos amb l'Edu que nomes podrá fer mitja sortida per circunstancias familiars. Son dos quarts de nou i la calor ja es fa notar, sort que el ritme es molt tranquil i aixo ens permet arribar al Mirador sense massas problemas. Continuem fins les Aigues i d'alli cap a la pujada de la Font den Borni. Durant el trajecte per les Aigues hem vist, be hem sentit , a dos bikers fotres una trompada per anar fent el locu. Un ha volgut tancar una corva i s'ha fotut amb el que venia per l'altre costat. Començar aixi el dia es per fotre el camp.
A la pujada de la Font l'Alber ha fet la seva demarrada particular un cop passat el pont del Funi i jo m'he trobat una mica mes endevant al Jose pujant tot txino txano sense voler apretar el minim.
La calor ja es intense i encara es molt d'hora. Arribada al Pla dels Maduixers i baixem cap a Vista Rica , lloc de trobada amb l'Edu. Ens estranya que no hagi dit res i quan eran a punt de trucar.lo ha aparegut pujant per l'esquerra, pujada Jose, i ha explicat que s'ha deixat el mobil a Mataro!!
Remontem la carretera i anem a fer un Viaducte que fa mooolt temps que no fem.... i es nota.
Quin patiment. Ja en el primer troç que va per sobre del turo cap a las ruines de pavello i baixa en trialera se m'han aperegut totes les pors. He baixat completament cagat i ha hagut un lloc en que he baixat sobre la bici pero no pas portant la bici. Et dones comte que la hostia nomes la has salvat per sort i aixo fa que encara ho fagis pitjor.
El Edu anaba fent, pero amb mes peus dels normals i la resta anabem renegant, pasant quasi tots els troços complicats a peu, cert es que la falta de practica influeix, i tambe el cami esta molt cambiat , pero era clar que no teniam el millor dia.
Completem la baixada pel corriol que ens deixa a la entrada de Can Jane. Hem arribat sans i estalvis que ja ha estat be perque hem salvat alguna que altre hostia.
L'Isidre ens ha rebut amb molta al.legria, aquest txaval es molt maco i acollidor, fa que et trobis molt a gust . Ens hem entaulat i llavors ens ha explicat lo del Maillot de Can Jane. Maillot i esmorçar 20 Euros. i el maillot en veritat es molt maco, un disseny i colors molt encertatsi el preu molt bo.
Hem esmorçat be i despres l'Edu ja ha marxat, naltros teniem mandra i por a la calda que ens esperaba, per aixo hem fet u altre cerveceta, per agafar valor. Ha funcionat i hem fet una bona pujada per Sant Medir, costat Jose, que en sec , molt sec, es deixar fer i es molt ombrivola.
Arribada a Vista Rica amb una calda abrasadora i tras remullarme enfilem per anar cap a la Font den Borni. L'asfalt esta engantxos i pujar una escalfor de terra que fa que la cara cremi, sort que es poc troç i arribem per fer la baixada amb la esperança que correra una mica mes l'aire.
Craso Error. Hi han hagut troços que semblaba que tenies un secador a sobre perque el aire era tan calent ue cremaba i no hem aconseguit baixar la temperatura. Aigues on l'Alber es despedeix per fer el Tieso i el Jose i jo rodem una mica mes, sols, completament sols, per les Aigues.
Ni las sargantanes s'atrevian a sortir per passeijar. Baixada per la carretera i de seguit fins a casa.
Total 36.8 Kms molt suats, pero el Maillot es molt txulo.
Pd. El Fletxa no ha pogut ser amb naltros perque per desgracia el seu pare esta fotut. Anims Josep.
Primera sortida despres de las mini vacances i las perspectives son molt dolentes.
Totes las previsions apuntan a una forta calor per tot el dia i a mi personalment la calor em fa patir molt.... pero amb que no pateixo jo amb la puta bici!!!
Per un altre banda el Duke ens va informar que a Can Jane habían possat en marxa una oferta de maillot i esmorçar per un preu molt raonable i clar la pela es la pela.
Ens trobem el Jose l'Albert i jo mateix per pujar cap a Collserola a trobar.nos amb l'Edu que nomes podrá fer mitja sortida per circunstancias familiars. Son dos quarts de nou i la calor ja es fa notar, sort que el ritme es molt tranquil i aixo ens permet arribar al Mirador sense massas problemas. Continuem fins les Aigues i d'alli cap a la pujada de la Font den Borni. Durant el trajecte per les Aigues hem vist, be hem sentit , a dos bikers fotres una trompada per anar fent el locu. Un ha volgut tancar una corva i s'ha fotut amb el que venia per l'altre costat. Començar aixi el dia es per fotre el camp.
A la pujada de la Font l'Alber ha fet la seva demarrada particular un cop passat el pont del Funi i jo m'he trobat una mica mes endevant al Jose pujant tot txino txano sense voler apretar el minim.
La calor ja es intense i encara es molt d'hora. Arribada al Pla dels Maduixers i baixem cap a Vista Rica , lloc de trobada amb l'Edu. Ens estranya que no hagi dit res i quan eran a punt de trucar.lo ha aparegut pujant per l'esquerra, pujada Jose, i ha explicat que s'ha deixat el mobil a Mataro!!
Remontem la carretera i anem a fer un Viaducte que fa mooolt temps que no fem.... i es nota.
Quin patiment. Ja en el primer troç que va per sobre del turo cap a las ruines de pavello i baixa en trialera se m'han aperegut totes les pors. He baixat completament cagat i ha hagut un lloc en que he baixat sobre la bici pero no pas portant la bici. Et dones comte que la hostia nomes la has salvat per sort i aixo fa que encara ho fagis pitjor.
El Edu anaba fent, pero amb mes peus dels normals i la resta anabem renegant, pasant quasi tots els troços complicats a peu, cert es que la falta de practica influeix, i tambe el cami esta molt cambiat , pero era clar que no teniam el millor dia.
Completem la baixada pel corriol que ens deixa a la entrada de Can Jane. Hem arribat sans i estalvis que ja ha estat be perque hem salvat alguna que altre hostia.
L'Isidre ens ha rebut amb molta al.legria, aquest txaval es molt maco i acollidor, fa que et trobis molt a gust . Ens hem entaulat i llavors ens ha explicat lo del Maillot de Can Jane. Maillot i esmorçar 20 Euros. i el maillot en veritat es molt maco, un disseny i colors molt encertatsi el preu molt bo.
Hem esmorçat be i despres l'Edu ja ha marxat, naltros teniem mandra i por a la calda que ens esperaba, per aixo hem fet u altre cerveceta, per agafar valor. Ha funcionat i hem fet una bona pujada per Sant Medir, costat Jose, que en sec , molt sec, es deixar fer i es molt ombrivola.
Arribada a Vista Rica amb una calda abrasadora i tras remullarme enfilem per anar cap a la Font den Borni. L'asfalt esta engantxos i pujar una escalfor de terra que fa que la cara cremi, sort que es poc troç i arribem per fer la baixada amb la esperança que correra una mica mes l'aire.
Craso Error. Hi han hagut troços que semblaba que tenies un secador a sobre perque el aire era tan calent ue cremaba i no hem aconseguit baixar la temperatura. Aigues on l'Alber es despedeix per fer el Tieso i el Jose i jo rodem una mica mes, sols, completament sols, per les Aigues.
Ni las sargantanes s'atrevian a sortir per passeijar. Baixada per la carretera i de seguit fins a casa.
Total 36.8 Kms molt suats, pero el Maillot es molt txulo.
Pd. El Fletxa no ha pogut ser amb naltros perque per desgracia el seu pare esta fotut. Anims Josep.
dimecres, 17 de juny del 2015
Sort dels Amics
Diumenge 14.6.15
Per part meva la sortida de aquest diumenge es podría simplificar amb una paraula : Merda!!!
Va ser un d'aquest días en que no vas be i ho notes desde el primer moment. Ja a Gran de Sarria vaig tenir que possar plat petit perque no tenia gens de força, pero era nomes a les cames. No em trobaba cansat era una sensacio tota rara que feia que a la que apretaba una mica deixes de tenir força per pitjar els pedals.
Be , primer de tot tindria que haber dir que anaba ben acompanyat amb el Duke i el Pathfinder i el ritme era de sortida globera absoluta. L'Albert había dormit poc i el Jose encara no estaba recuperat de la " Feina" a Eivissa, ejem ejem.... Records Tatiana!!!
Per tant no puc dir que anes amb el ganxo, tan sols no hi anaba. Una Merda
Decidim anar a Ca la Carme fen un directe fins las aigues, bombers i Budellera. Vuelven los Clásicos!!. pujada per la carretera poc a poc i ariibada a les Aiguas incapacitat per posar el plat mitja amb un desarrollo una mica fort. Rodar per veuse si escalfan les cames i pujada per bombers molt trnqui. Sense cap sentit de canasanci ni esbufegs ni res de aixo, pero las cames no anaban be.
Arribem a dalt i jo decideixo no menjarme mes el coco i baixo per la Budellera directe mentres els companys fan el bucle classic del cami del Totxo per fer els corriols cap a Vi.la Joana.
Arribo , agafo taula i despres de una estona arriban ells. Bon esmorçar, bona txerrada i quan ja ens toca el sol decidim marxar cap el panta per tornar per la ladera.
Primer troç del panta be , fent les escales sensa problemas pero quan comença la pujada mes seria , un altre cop sensa forces. Tot el Panta caminan, tot fins la pista de a dalt. L'Albert tampoc te ganes de fer ladera i anem cap el Turo d'en Cors per careneixar i anar a baixar cap a ala plaça Mireia.
Ha hagut un moment de dubte si fer o no fer Sant Pere Mártir en Honor del Fletxa.... pero s'ha passat de seguida Ja ja ja
Plaça Mireia i corriol de Esplugues on el Jose es deixa anar com un locu i el perdem de vista. No se que te aquest xicot amb aquest troç, pero sembla un pro fent un descens.
No se si per culpa de anar a saco o perque te la maquina descuidadeta el Jose a Punxat i s'ha emprenyat una mica per lo que ha tingut unes paraules amb la bici, recordó una pedalada que tambe l'hi va pasar jajaja, enrecordanse de pas de la Mara que va parir a les Rocket Run.
Possar aire i anar tirant fins a casa. Total 30 Kms Clasics pero amb unes sensacions molt raretes.
Per part meva la sortida de aquest diumenge es podría simplificar amb una paraula : Merda!!!
Va ser un d'aquest días en que no vas be i ho notes desde el primer moment. Ja a Gran de Sarria vaig tenir que possar plat petit perque no tenia gens de força, pero era nomes a les cames. No em trobaba cansat era una sensacio tota rara que feia que a la que apretaba una mica deixes de tenir força per pitjar els pedals.
Be , primer de tot tindria que haber dir que anaba ben acompanyat amb el Duke i el Pathfinder i el ritme era de sortida globera absoluta. L'Albert había dormit poc i el Jose encara no estaba recuperat de la " Feina" a Eivissa, ejem ejem.... Records Tatiana!!!
Per tant no puc dir que anes amb el ganxo, tan sols no hi anaba. Una Merda
Decidim anar a Ca la Carme fen un directe fins las aigues, bombers i Budellera. Vuelven los Clásicos!!. pujada per la carretera poc a poc i ariibada a les Aiguas incapacitat per posar el plat mitja amb un desarrollo una mica fort. Rodar per veuse si escalfan les cames i pujada per bombers molt trnqui. Sense cap sentit de canasanci ni esbufegs ni res de aixo, pero las cames no anaban be.
Arribem a dalt i jo decideixo no menjarme mes el coco i baixo per la Budellera directe mentres els companys fan el bucle classic del cami del Totxo per fer els corriols cap a Vi.la Joana.
Arribo , agafo taula i despres de una estona arriban ells. Bon esmorçar, bona txerrada i quan ja ens toca el sol decidim marxar cap el panta per tornar per la ladera.
Primer troç del panta be , fent les escales sensa problemas pero quan comença la pujada mes seria , un altre cop sensa forces. Tot el Panta caminan, tot fins la pista de a dalt. L'Albert tampoc te ganes de fer ladera i anem cap el Turo d'en Cors per careneixar i anar a baixar cap a ala plaça Mireia.
Ha hagut un moment de dubte si fer o no fer Sant Pere Mártir en Honor del Fletxa.... pero s'ha passat de seguida Ja ja ja
Plaça Mireia i corriol de Esplugues on el Jose es deixa anar com un locu i el perdem de vista. No se que te aquest xicot amb aquest troç, pero sembla un pro fent un descens.
No se si per culpa de anar a saco o perque te la maquina descuidadeta el Jose a Punxat i s'ha emprenyat una mica per lo que ha tingut unes paraules amb la bici, recordó una pedalada que tambe l'hi va pasar jajaja, enrecordanse de pas de la Mara que va parir a les Rocket Run.
Possar aire i anar tirant fins a casa. Total 30 Kms Clasics pero amb unes sensacions molt raretes.
dissabte, 13 de juny del 2015
Retorn a Collserola.
Ahir divendres, cita amb un potencial client, on? Parking de las Aigües. ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡!!!!!!!!!!!!! ohhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!! I a l'hora aquella bona, 16.30. I un amant dels corriols!
Sortim i comencem a pujar per Can Borni, ritme altet, i entre anar xerrant i la digestió, esbufego una mica, arribem a dalt, se m'ha fet curta la pujada, només 3km ;-) Baixem el trosset de carretera i enfilem pels cotxinillos, ai mare! jeje.
Arribem a dalt a la font i anem de baixada a agafar l'enllaç aquell furiós i on sempre ens embalantonem, plaçoleta de la variant trialera de la pedra, però seguim el corriol, i baixem a fondo, ell baixa com un tiro, i no el puc seguir, i porta rigida total! I amb neumatics de 2.35 de 29" amb llantes de 50mm, que fan que les rodes semblin les de la fat del Palmer...arribem a la pista i seguim baixant per entrar per la tumba merovingia, a la pala final algun fill de sa...ha posat tot de branques i troncs enmig, el Luis se les menja totes ja que no les havia vist...i s'en recorda de tota mena de gent!
Continuem per la pista i anem a buscar el corriol que baixa als Ferrocarrils, ohhhhh!!! Creuem carretera i cap a la Sagrada Família, ara ara rampots estil Ripollès! és la meva! Que va, el tio no cedeix un pam. Està entrenant per la Transpyr i va fort fort! Remuntem per anar a buscar els okupes, sortim a la carretera i anem a buscar el corriol del senglar!!! Ohhhhhhhh!!!! seguim baixant per la trialera de la Sargantana, el terreny està una mica trencat, no sé si les ultimes plujes han fet mal...però traço bé, deixo que la 29 fagi la feina, i vaig passant les pedres amb prestancia.
PSSSSSSSSSSSSTTTTTTTTTTT, cagada! El Luis ha foradat la coberta!, però és un tio preparat per la vida moderna, i treu un kit de reparació Tubeless, i amb 10 minuts ja estem en marxa. Rematem la trialera amb prestancia, no he deixat anar un sol peu! OOOOOOhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!
Comencem a remuntar per la Cova, collons no bebeu tanta aigua que la font està seca! I quina calor i humitat que fa a Barcelona, per culpa vostre quasi em deshidrato! Intercambiem les bicis perque tasti la Totxo. Aquí és on Cyclo atesta el golpe definitivo, un cop has tastat la Totxo, el dipòsit per la cosntruccio ja està al saco!! jeje!. Pujem a bon ritme, ara anem fent, passem Vallvidrera, entrem a la Budallera per anar per darrera l'antena a buscar Cochinillos de nou, ara de baixada, i arribem a la font fent les arrels, que sembla una autopista. A la font es troba un amic i s'ens ajunta. Baixem per darrera la font, l'autèntic corriol de la font groga. OOOOOOhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!! He de fer peu als esglaons del mig, he apuntat malament la roda de davant i quasi em menjo el esglaons embalantonat.
Seguim baixant per la clàssica fins el creuament i fem una plàcida baixada fins Can Borrell! Travessem carretera i enfilem el corriol de pedres per anar a buscar la pujada dels caçadors. 2 dels trams de pedra no hi ha collons i soc incapaç de fer-los i com que ells van més ràpid no he pogut veure com ho fan.
En fi, pujada cap amunt i trenquem per pujar per les 3 maries. I després a la dreta, proposo pujar pel corriol de carena, però es rajen! jajajaja, sort que s'han rajat, és una mica heavy pujar per allí no?
Forat del vent, turó de sobre la font groga, i anar a buscar Can Borni, atajo i baixada de les escales! OOOHhhhhhhhhhhh, el Luis rebenta altre cop i acaba a peu fins el parquing. Ens despedim, i enfilo tornada cap a Campelles.
Una bona sortida de retrobada amb el paradís Collserolenc! uns 36km de gaudir i recordar moltes coses!
Sortim i comencem a pujar per Can Borni, ritme altet, i entre anar xerrant i la digestió, esbufego una mica, arribem a dalt, se m'ha fet curta la pujada, només 3km ;-) Baixem el trosset de carretera i enfilem pels cotxinillos, ai mare! jeje.
Arribem a dalt a la font i anem de baixada a agafar l'enllaç aquell furiós i on sempre ens embalantonem, plaçoleta de la variant trialera de la pedra, però seguim el corriol, i baixem a fondo, ell baixa com un tiro, i no el puc seguir, i porta rigida total! I amb neumatics de 2.35 de 29" amb llantes de 50mm, que fan que les rodes semblin les de la fat del Palmer...arribem a la pista i seguim baixant per entrar per la tumba merovingia, a la pala final algun fill de sa...ha posat tot de branques i troncs enmig, el Luis se les menja totes ja que no les havia vist...i s'en recorda de tota mena de gent!
Continuem per la pista i anem a buscar el corriol que baixa als Ferrocarrils, ohhhhh!!! Creuem carretera i cap a la Sagrada Família, ara ara rampots estil Ripollès! és la meva! Que va, el tio no cedeix un pam. Està entrenant per la Transpyr i va fort fort! Remuntem per anar a buscar els okupes, sortim a la carretera i anem a buscar el corriol del senglar!!! Ohhhhhhhh!!!! seguim baixant per la trialera de la Sargantana, el terreny està una mica trencat, no sé si les ultimes plujes han fet mal...però traço bé, deixo que la 29 fagi la feina, i vaig passant les pedres amb prestancia.
PSSSSSSSSSSSSTTTTTTTTTTT, cagada! El Luis ha foradat la coberta!, però és un tio preparat per la vida moderna, i treu un kit de reparació Tubeless, i amb 10 minuts ja estem en marxa. Rematem la trialera amb prestancia, no he deixat anar un sol peu! OOOOOOhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!
Comencem a remuntar per la Cova, collons no bebeu tanta aigua que la font està seca! I quina calor i humitat que fa a Barcelona, per culpa vostre quasi em deshidrato! Intercambiem les bicis perque tasti la Totxo. Aquí és on Cyclo atesta el golpe definitivo, un cop has tastat la Totxo, el dipòsit per la cosntruccio ja està al saco!! jeje!. Pujem a bon ritme, ara anem fent, passem Vallvidrera, entrem a la Budallera per anar per darrera l'antena a buscar Cochinillos de nou, ara de baixada, i arribem a la font fent les arrels, que sembla una autopista. A la font es troba un amic i s'ens ajunta. Baixem per darrera la font, l'autèntic corriol de la font groga. OOOOOOhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!! He de fer peu als esglaons del mig, he apuntat malament la roda de davant i quasi em menjo el esglaons embalantonat.
Seguim baixant per la clàssica fins el creuament i fem una plàcida baixada fins Can Borrell! Travessem carretera i enfilem el corriol de pedres per anar a buscar la pujada dels caçadors. 2 dels trams de pedra no hi ha collons i soc incapaç de fer-los i com que ells van més ràpid no he pogut veure com ho fan.
En fi, pujada cap amunt i trenquem per pujar per les 3 maries. I després a la dreta, proposo pujar pel corriol de carena, però es rajen! jajajaja, sort que s'han rajat, és una mica heavy pujar per allí no?
Forat del vent, turó de sobre la font groga, i anar a buscar Can Borni, atajo i baixada de les escales! OOOHhhhhhhhhhhh, el Luis rebenta altre cop i acaba a peu fins el parquing. Ens despedim, i enfilo tornada cap a Campelles.
Una bona sortida de retrobada amb el paradís Collserolenc! uns 36km de gaudir i recordar moltes coses!
dijous, 4 de juny del 2015
Diumenge Variat
Diumenge 31 de Maig 2015
Aquest diumenge teniam que ser tres El Fletxa El Duke i jo mateix , pero a ultima hora el Edu tambe s'apunta encara que nomes fins l'hora de esmorçar.
Se coneix que se esta machacan per San Cugat i te moltes ganes de ensenyar.nos noves descobertes.
Ja que el Edu no te gaire temps i com hem quedat a Vista Rica enfilem cap a dalt a un ritme molt alt, al menys per mi , fent tota la carretera fins Vallvidrera on jo arribo esbufegan mentre els amics m'esperan amb cara de pau. Ni sienten ni padecen!!!
Carretera fins a Vista Rica i al arribar a la cruilla el Jose i el Pepitu se lanzan a tumba abierta sense adonarse que el Edu ja estaba allí. Uns cuants crits, perque " van como locus " i la calma torna al grup.
L'Edu ha deixat el cotxe a Can Coll per poder marxar rapid i ha estat tota la estona intentan convençe'em de que la pujada es fa amb un pis pas , que total nomes son 8 Kms que com de enganyats estem que si patatin que si patatan... Edu que jo he mort unes cuantas vegadas tornan de Can Coll per San Medir!!!!
Be, anem a buscar la trialera de Probike que fa poc la varem fer el Jose i jo, i avui estaba encara millor perque habien tret uns arbres que eren al mig. Trobem gent extranya a les ruines de la Masia, i sembla que no els hi ha fet gracia que passesim. Que les den a los caminaires talibans!!!
Fem tota la baixada amb molta prestancia i gaudin moltissim per arribar a les proximitats de la Hipica Severino, buenos jinetes y mejores vinos, per fer els corriols nous que vam trovar amb el Jose la ultima vegada.
Sortim al Pi d'en Xandri i allí el Edu pren la direccio i ens porta per una serie de corriols recargolats i divertidisims per arribar fins a Can Coll. Es produeix el bateig de un nou indret, placeta que hi ha darrera Masia Can Coll passa a denominarse " El Nus de la Trinitat". Llastima que no hi fos l'Ada Colau que hagues pogut fer la seva primera inaguracio com a Alcaldesa, encara que crec que allo es Sardanyola.
Deixem a l'Edu al seu cotxe i anem ha esmorçar , crec que amb mes de 20 Kms la majoria fantastics amb trialera i corriols a dojo.
Nomes seure apareix el Edu i s'apunta a esmorçar perque hem arribat ben d'hora i te temps de estar amb naltros. Millor aixi segur que riurem mes.
El Edu marxa amb cotxe, Edu port'am a casaaa!!, i decidim tornar per la viga despres de omplir aigua a Can Coll. Fem el petit bucle clasic i ostitu la part de les pedres esta molt malament i he tingut un petit ensurt. Be, pista de Can Cata on començo a notar "gamba di legno" i pujada per la viga.
A mi m'agrada pujar per aquí,es un desnivell que es deixa fer i que em permet agafar el ritme adecuat per anar escalfan sense gastar massa ja que tinc present que el troç final es molt dur.
Arribar a el primer corriol a la dreta i Oh sorpresa!! el corriol es ara una pista no gaire ample pero ja no hi han aquells passos amb esbarcers que feien que a mes de força hi tinguesis que posar técnica,
fins i tot , els troços de pedres mes costeruts han desaparegut i ara, per desgracia meva , ja no hi ha excusa per baixar de la bici, o sigui que cops de ronyons i cap a dalt.
El darrer corriol el desestimem ja que les ultimas vegades tot eran esbarcers i puntxades..
Rampa demolidora a dalt i jo no puc amb ella, faig el que puc pero arriba un moment que noto una escalfor al cap que em fa dir que prou. Uns metros endevant el Jose fa peu a terra, a arribat a un nivel de pulsacions que l'angoixan i s'estima mes , amb bon criteri, no forçar mes la maquina. I el Fletxa? El Fletxa com diuen al Giro anaba "escatenatto". Amb aquell patiment que transmet de vegades anaba poc a poc pero sense deixar de creure fent els metros fins al final. Molt be Noi!!! sempre t'ho hi dit m'agradaria tenir la teva voluntad per no donarte per vençut. Felicitats.
Arribada a la trialera de la llum i agafem la pista nova que ens porta fins el Forat del Vent,tinc bones sensacions i encara que vaig el ultim, quina novetat, no em trobo tan derrotat com altres vegades.
Pujade de Llars Mundet, cony de troç, i cami cap a Vista Rica, el solet apreta pero s'aguanta be.
Be quan menos ho esperas arriba , i a mi "El tio del Mazo" m'harribat a la pista de Vista Rica, Tot d'una las cames han dit que prou i ja no podía bellugar els pedals de forma lleugera, asi que "txino- txano" per arribar. Aigua fresca i cap a la baixada de la Font del Borni, on el Jose l'hi ha fotut un susto a un pobre biker al fer un recte Ja Ja Ja. Aiguas i Tieso per arribar a Casa amb uns 49 Kms. molt variats i divertits.
Pd. estic escribint aquesta crónica el Dijous i ahir vaig anar fins San Cugat per fer els mateixos corriols i alguns mes amb l'Edu. Quina diferencia fer.los sense els 20 Kms a les cames Es molt mes divertit.
Aquest diumenge teniam que ser tres El Fletxa El Duke i jo mateix , pero a ultima hora el Edu tambe s'apunta encara que nomes fins l'hora de esmorçar.
Se coneix que se esta machacan per San Cugat i te moltes ganes de ensenyar.nos noves descobertes.
Ja que el Edu no te gaire temps i com hem quedat a Vista Rica enfilem cap a dalt a un ritme molt alt, al menys per mi , fent tota la carretera fins Vallvidrera on jo arribo esbufegan mentre els amics m'esperan amb cara de pau. Ni sienten ni padecen!!!
Carretera fins a Vista Rica i al arribar a la cruilla el Jose i el Pepitu se lanzan a tumba abierta sense adonarse que el Edu ja estaba allí. Uns cuants crits, perque " van como locus " i la calma torna al grup.
L'Edu ha deixat el cotxe a Can Coll per poder marxar rapid i ha estat tota la estona intentan convençe'em de que la pujada es fa amb un pis pas , que total nomes son 8 Kms que com de enganyats estem que si patatin que si patatan... Edu que jo he mort unes cuantas vegadas tornan de Can Coll per San Medir!!!!
Be, anem a buscar la trialera de Probike que fa poc la varem fer el Jose i jo, i avui estaba encara millor perque habien tret uns arbres que eren al mig. Trobem gent extranya a les ruines de la Masia, i sembla que no els hi ha fet gracia que passesim. Que les den a los caminaires talibans!!!
Fem tota la baixada amb molta prestancia i gaudin moltissim per arribar a les proximitats de la Hipica Severino, buenos jinetes y mejores vinos, per fer els corriols nous que vam trovar amb el Jose la ultima vegada.
Sortim al Pi d'en Xandri i allí el Edu pren la direccio i ens porta per una serie de corriols recargolats i divertidisims per arribar fins a Can Coll. Es produeix el bateig de un nou indret, placeta que hi ha darrera Masia Can Coll passa a denominarse " El Nus de la Trinitat". Llastima que no hi fos l'Ada Colau que hagues pogut fer la seva primera inaguracio com a Alcaldesa, encara que crec que allo es Sardanyola.
Deixem a l'Edu al seu cotxe i anem ha esmorçar , crec que amb mes de 20 Kms la majoria fantastics amb trialera i corriols a dojo.
Nomes seure apareix el Edu i s'apunta a esmorçar perque hem arribat ben d'hora i te temps de estar amb naltros. Millor aixi segur que riurem mes.
El Edu marxa amb cotxe, Edu port'am a casaaa!!, i decidim tornar per la viga despres de omplir aigua a Can Coll. Fem el petit bucle clasic i ostitu la part de les pedres esta molt malament i he tingut un petit ensurt. Be, pista de Can Cata on començo a notar "gamba di legno" i pujada per la viga.
A mi m'agrada pujar per aquí,es un desnivell que es deixa fer i que em permet agafar el ritme adecuat per anar escalfan sense gastar massa ja que tinc present que el troç final es molt dur.
Arribar a el primer corriol a la dreta i Oh sorpresa!! el corriol es ara una pista no gaire ample pero ja no hi han aquells passos amb esbarcers que feien que a mes de força hi tinguesis que posar técnica,
fins i tot , els troços de pedres mes costeruts han desaparegut i ara, per desgracia meva , ja no hi ha excusa per baixar de la bici, o sigui que cops de ronyons i cap a dalt.
El darrer corriol el desestimem ja que les ultimas vegades tot eran esbarcers i puntxades..
Rampa demolidora a dalt i jo no puc amb ella, faig el que puc pero arriba un moment que noto una escalfor al cap que em fa dir que prou. Uns metros endevant el Jose fa peu a terra, a arribat a un nivel de pulsacions que l'angoixan i s'estima mes , amb bon criteri, no forçar mes la maquina. I el Fletxa? El Fletxa com diuen al Giro anaba "escatenatto". Amb aquell patiment que transmet de vegades anaba poc a poc pero sense deixar de creure fent els metros fins al final. Molt be Noi!!! sempre t'ho hi dit m'agradaria tenir la teva voluntad per no donarte per vençut. Felicitats.
Arribada a la trialera de la llum i agafem la pista nova que ens porta fins el Forat del Vent,tinc bones sensacions i encara que vaig el ultim, quina novetat, no em trobo tan derrotat com altres vegades.
Pujade de Llars Mundet, cony de troç, i cami cap a Vista Rica, el solet apreta pero s'aguanta be.
Be quan menos ho esperas arriba , i a mi "El tio del Mazo" m'harribat a la pista de Vista Rica, Tot d'una las cames han dit que prou i ja no podía bellugar els pedals de forma lleugera, asi que "txino- txano" per arribar. Aigua fresca i cap a la baixada de la Font del Borni, on el Jose l'hi ha fotut un susto a un pobre biker al fer un recte Ja Ja Ja. Aiguas i Tieso per arribar a Casa amb uns 49 Kms. molt variats i divertits.
Pd. estic escribint aquesta crónica el Dijous i ahir vaig anar fins San Cugat per fer els mateixos corriols i alguns mes amb l'Edu. Quina diferencia fer.los sense els 20 Kms a les cames Es molt mes divertit.
dimarts, 26 de maig del 2015
Problemas informáticos que no se resolver....continuo.
Vaig gaudir molt de la tornada. Els corriols que feia amb la Foska. Ah!!!
El José Anava disfrutant al meu costat, el Pepitu darrera nostre no perdía comba, i despres confesaria que no li caldra anar a la montanya rusa durant una temporada.
El Salva Anava enrerra, cagant-se amb tot en general i amb mi en particular. No va poder gaudir de les baixades, ba segons ell Per lo curtes que eres, i va patir mooolt a les pujades, puuuuuuuuuuuuuujades segons ell.
Recordo haver experimentat aquestes mateixes sensacions les primeres vegades que feia aquesta tornada, patint a 160 pulsacions i pensant en la puta baixada final que no arribava mai!!!
Finalment sortim a la ciutat i arrivem a casa amb 36km i 970 m de desnivell.
Sembla poc pero va ser entretingudet.
Vaig gaudir molt de la tornada. Els corriols que feia amb la Foska. Ah!!!
El José Anava disfrutant al meu costat, el Pepitu darrera nostre no perdía comba, i despres confesaria que no li caldra anar a la montanya rusa durant una temporada.
El Salva Anava enrerra, cagant-se amb tot en general i amb mi en particular. No va poder gaudir de les baixades, ba segons ell Per lo curtes que eres, i va patir mooolt a les pujades, puuuuuuuuuuuuuujades segons ell.
Recordo haver experimentat aquestes mateixes sensacions les primeres vegades que feia aquesta tornada, patint a 160 pulsacions i pensant en la puta baixada final que no arribava mai!!!
Finalment sortim a la ciutat i arrivem a casa amb 36km i 970 m de desnivell.
Sembla poc pero va ser entretingudet.
Diumenge 24 de Maig del 2015
Per motius familiars els diumenges no puc baixar a collserola a sortir amb els amics. Per aixo, aquesta setmana la colla ha pujat al Mataro a gaudir del flow maresmeny.
Som quatre de sis, top un luxe pels temps que corren. A saber, el Jose, Salva, Pepitu i un servidor.
Comencem a rodar a les nou. Anem a buscar la Riera i remontes plácidament fins sota el pont, Bell Raco i agafem l'inici del coll de Parpers, d'alla surt una pista que remonta el coll mooolt suaument. El Pepitu definiría la pujada com la manera mes suau de remontar alCada per poder baixar alguna cosa.
Despres de la pista, corrió la amunt, i mes corriol, els dels avis, i just abans d'arribar a una massia que trobem abans de Sant Carles, tranquem Per un corriol fácil de bailada. Abans era perfecte, deixar correr la bicicleta i vigilar nomes a les curves. Ara, el saludo ha fet feina i hi ha un petit regerot que has de anar creuant i no et deixa correr a lo loco.
Enmig del corriol, petita zona de pujada asequible per enllacar amb una trialera, creuar-la i agafar un nou corriol de flow total que enllaca amb la bailada del túnel final.
Tot plegat ens deixa de nou a la Riera, sota de l'autopista, amb un bucle de 15km.
Remontada de la Riera fins Dosrrius a bon ritme i esmorcem amb 20km a les calmes...
El CITA ens espera!
Sortim per darrera de Dosrrius a buscar la pujada del CITA, nomes comencar trobem les rampes mes dures que fan pupita. Jose es destaca facilment, a prop el segueix el Pepitu, i el Salva i jo ens ho mirem desde el sollado.
Tres km de pujada amb 400m de desnivell que amb les cames fredes del esmorzar me deixen caneao.
Aixo si, quines escultures mes maques a la part final, que bonic pedalar i fer cultura!
Tremquem la pista a la dreta per iniciar una serie de corriols que son, fáciles, divertits, i de baixada. Tot i que personalment he fet aquesta serie mes vegades al revés, es a dir, de pujada, ja que la Volta de corriols que me va ensenyar l'Albert comencava pujante pero aqui.
Gairabe al final dels corriols, abans de fer l'ultim que ens deixaria a la pista de sobre la Riera, hi ha una opció de anar a buscar la tornada fins Mataro Per corriols, tornada que m'agrada mooolt, infinitament mes divertida, pero tambe mooolt mes trencacames, ja que no deixes de pujar i baixar tota l'estona.
El Salva li diu encerrona, pero NO! Vaig avisar, Susto o Muerte? Riera o Corrriols? Davant l'indiferencia general: tot me esta be, a mi me es igual... Vais escollir els corriols. Un altre día no pasara, ja no em deixarant escollir a mi, ja ja ja
Vaig gaudir molt dela
Per motius familiars els diumenges no puc baixar a collserola a sortir amb els amics. Per aixo, aquesta setmana la colla ha pujat al Mataro a gaudir del flow maresmeny.
Som quatre de sis, top un luxe pels temps que corren. A saber, el Jose, Salva, Pepitu i un servidor.
Comencem a rodar a les nou. Anem a buscar la Riera i remontes plácidament fins sota el pont, Bell Raco i agafem l'inici del coll de Parpers, d'alla surt una pista que remonta el coll mooolt suaument. El Pepitu definiría la pujada com la manera mes suau de remontar alCada per poder baixar alguna cosa.
Despres de la pista, corrió la amunt, i mes corriol, els dels avis, i just abans d'arribar a una massia que trobem abans de Sant Carles, tranquem Per un corriol fácil de bailada. Abans era perfecte, deixar correr la bicicleta i vigilar nomes a les curves. Ara, el saludo ha fet feina i hi ha un petit regerot que has de anar creuant i no et deixa correr a lo loco.
Enmig del corriol, petita zona de pujada asequible per enllacar amb una trialera, creuar-la i agafar un nou corriol de flow total que enllaca amb la bailada del túnel final.
Tot plegat ens deixa de nou a la Riera, sota de l'autopista, amb un bucle de 15km.
Remontada de la Riera fins Dosrrius a bon ritme i esmorcem amb 20km a les calmes...
El CITA ens espera!
Sortim per darrera de Dosrrius a buscar la pujada del CITA, nomes comencar trobem les rampes mes dures que fan pupita. Jose es destaca facilment, a prop el segueix el Pepitu, i el Salva i jo ens ho mirem desde el sollado.
Tres km de pujada amb 400m de desnivell que amb les cames fredes del esmorzar me deixen caneao.
Aixo si, quines escultures mes maques a la part final, que bonic pedalar i fer cultura!
Tremquem la pista a la dreta per iniciar una serie de corriols que son, fáciles, divertits, i de baixada. Tot i que personalment he fet aquesta serie mes vegades al revés, es a dir, de pujada, ja que la Volta de corriols que me va ensenyar l'Albert comencava pujante pero aqui.
Gairabe al final dels corriols, abans de fer l'ultim que ens deixaria a la pista de sobre la Riera, hi ha una opció de anar a buscar la tornada fins Mataro Per corriols, tornada que m'agrada mooolt, infinitament mes divertida, pero tambe mooolt mes trencacames, ja que no deixes de pujar i baixar tota l'estona.
El Salva li diu encerrona, pero NO! Vaig avisar, Susto o Muerte? Riera o Corrriols? Davant l'indiferencia general: tot me esta be, a mi me es igual... Vais escollir els corriols. Un altre día no pasara, ja no em deixarant escollir a mi, ja ja ja
Vaig gaudir molt dela
Subscriure's a:
Missatges (Atom)