Dies enrera em vaig assabentar d'una cursa de mtb a Ripoll, Terra de Comtes, que formava part del circuit de Copa Gironina. A priori no era una cursa on m'hi veiessiu el pel avui en dia, però s'anunciava com un circuit de 30km d'una sola volta ple de corriols i trialeres. I ahir un noi de Ripoll amb el que vam sortir a fer un tomb per la Vall de Ribes, em va confirmar que era un circuit molt guapo i que disfrutaria amb els corriols, pero oju! que era dura!
Aixi doncs a les 9.30 d'avui en parrilla de salida davant l'Ajuntament de Ripoll! Manguitos i xaleco s'haguessin pogut quedar al cotxe, quina calor!
Objectiu del dia, pedalar tranquil i disfrutar dels corriols i trialeres, que li donguin pel cul al cronòmetre! LOS COJONES!
PAM, sortida, i als 10 segons ja rodava a 40km/h! Em trobo a en Dani, un noi que va venir amb bici ahir, i em diu, però que es aixòoooo???? Resposta meva, A FONDOOOOOO!!! 45km/h!!! jajajaj
(Visió de futur en aquell moment: això acabarà malament!)
Primera pujada, en fila india ja... ritme alt, potser al 90%, es va fent corriol i cada cop més maco...i jo pensava, cony aquest corriol de baixada...
Coronem la primera pujada, gir 180º i descens, entro a lo loco al descens, i m'adono que vaig zombie total, modo AUTO... no puc pensar, no puc pendre decisions, i en arribar a baix dic, ei! prou! amb calma...
A la següent pujada em prenc les coses amb filosofia, pero part del mal ja està fet.
En aquella pujada arriben els de la curta, categories infantils, cadets, juniors, demanant pas i adelantant, collons la canalla!!!! I no, jo ja no soc de la canalla, soc master molts anys ja...
Es maco veure les ganes que hi posen i lo serios que van, a lo PRO, a lo Chris Froome, postureo PRO!
En fi, corriols d'escandol, trialeres de les de ai ai ai... i al sortir a una clariana em relaxo, miro el GPS a veure quan queda, i al SUELO!!! M'he zampao un arbre! M'ha girat el manillar i de morros al terra, quina sentida a l'intern de la cuixa!!! Dolorrrrr!!!
Bé a patir mes...ja nomes queda una pujada d'uns 300m de desnivell i despres baixada i algun repechon...
S'acaba la pujada llarga, estic mort, no puc ni mastegar i no menjo res a l'avituallament, ERROR!
Trialera avall, flojera, ja no coordino i soc incapaç de traçar amb cert criteri...modo I WILL SURVIVE. Cames buides, els braços intentant fer lo que les cames no fan, DRAMA! jajajaj
Per mes inri, el sillin a les baixades em va acariciant la zona on m'he fet mal. Acabar sense sillin hagues estat molt gayer, aixi que a aguantar-se toquen.
I al tran tran fins a meta, fet caldo! Buti de rigor, xerradeta i cap a casa!
Conclusions,
-Ficar-se en una parrilla de carreres es perillós i poc sa.
-Cal fer cas del que un decideix en primera instància i no deixar-se portar per uns eixalabrats.
Circuit doncs molt guapo, i amb corriols i trialeres dels que trobava a faltar, llàstima que no ho he disfrutat del tot, per culpa d'haver intentat fer el PRO durant 30 minuts...
diumenge, 27 d’octubre del 2013
divendres, 25 d’octubre del 2013
dilluns, 21 d’octubre del 2013
Un altre ciclisme?
Ahir ens vam reunir 40 ciclistes de totes les edats i condició, el 95% d'ells amb bicicleta de cross o "Gravel". Vam recórrer 75 km i uns 900m de desnivell de pistes, carreteretes secundàries i camins del Baix Empordà.
Vam sortir de Monells i vam arribar fins el Montgrí donant-li la volta i baixant de nou cap a Monells.
Una disciplina diferent, per la qual no fa falta una MTB, ja que el terreny es franc i fàcil. Rodant amb una bicicleta rígida i de pneumàtics prou estrets. Vaig fer mitja pedalada tranquilament i mitja pedalada a fondo quasi deixant-me la pell per guiar a 2 companys que s'havien quedat sense indicacions del GPS.
Per cert, un dels encertats arguments de la sortida és "...No disposareu d’avituallaments: els bars dels pobles tenen molt més ambient..."
No, no es un altre ciclisme, però la intuició és que cada cop mes veure'm mes ciclistes practicant aquesta modalitat, i amb Cyclo us podeu fer una bici específica per tal menester. :-)
.jpg)
Vam sortir de Monells i vam arribar fins el Montgrí donant-li la volta i baixant de nou cap a Monells.
Una disciplina diferent, per la qual no fa falta una MTB, ja que el terreny es franc i fàcil. Rodant amb una bicicleta rígida i de pneumàtics prou estrets. Vaig fer mitja pedalada tranquilament i mitja pedalada a fondo quasi deixant-me la pell per guiar a 2 companys que s'havien quedat sense indicacions del GPS.
Per cert, un dels encertats arguments de la sortida és "...No disposareu d’avituallaments: els bars dels pobles tenen molt més ambient..."
No, no es un altre ciclisme, però la intuició és que cada cop mes veure'm mes ciclistes practicant aquesta modalitat, i amb Cyclo us podeu fer una bici específica per tal menester. :-)
.jpg)
dissabte, 19 d’octubre del 2013
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Cap al cel...
Ahir, després d'uns dies de repòs, l'esquena em tenia fregit, vaig decidir agafar la bici i fer ruta llarga, el pla era fer carretera, fins Setcases i tornada pel mateix lloc, rodar i fer kilometres, a l'últim moment vaig canviar el pla, bici de cross, anar fins Vilallonga del Ter, enfilar-me cap a Tregurà i després per pista pujar cap a les aproximacions del Balandrau i baixar cap a Ribes, fent així una volta sense tornar pel mateix lloc.
A les 10.30 vaig començar, tenia 3 hores i mitja, ja que havia deixat la Mónica a Ribes, i a les 14 l'havia de recollir.
Carretera i manta cap a Vilallonga, kilometres força plans, un dia espectacular i molta rasca fins Campdevànol, el sol hi era, però les muntanyes el tapaven. Arribat a Camprodón, tenia dubtes, no sabia si seria capaç d'arribar a temps, encara era a temps de donar mitja volta, però l'esperit aventurer va dir endavant.
Fins a Tregurà ja vaig notar que la maquineta no estava fina, masses dies inactiu, però ara si que no hi havia volta enrera, per dalt em quedaven uns 25 kilometres, enrera n'havia de fer 50. Amunt!
La pista cimentada s'acaba i comença la pista forestal, menjo al última barreta i xino xano vaig guanyant alçada, els primers simptomes de cames buides apareixen i el 28-27 de desarrollo a vegades es trona feixuc tot i estar pedalant per pista d'un 6-8% de desnivell, junt amb trossos trencats, fa que vagi massa "atrancat", per tant més cansament.
Desconeixia la longitud de la pujada i vaig trucar, - 'no sé si arribaré a temps, ho intentaré' Em vaig guardar l'estic mort, per mi...
Definitivament el motoret estava ja sense gasolina i no sabia que m'esperava, la por més gran era que el desnivell augmentés, vaig haver de parar a descansar i recuperar una mica, així com caminar per descansar la musculatura. Per fi es va acabar la pujada i veia com la pista a partir d'ara era plana, ufff.
Per acabar de posar la cirereta, vaig acabar l'aigua, i afortunadament va apareixer un rierol, vaig mirar amunt i no es veien vaques, aigua potable i fresca doncs! Al cap d'uns metres vaig trobar un refugi de pastors, vaig entrar-hi i hi havia uns sobres de Sopinstant, em va passar pel cap buidar-ne un dins el bido, vejam si em carregava les piles, però vaig dubtar força que en fred fes res...
Comença una lleugerea biaxada i psssssssssssssssssssssss, punxada! Merda! Mentre canviava va parar un vehicle,- Necessites ajuda? Una parella molt amables es van interessar, - Doncs si tenen alguna coseta de menjar em farien un gran favor. - No noi, de menjar no en portem pas, ara baixem a veure si trobem un restaurant per dinar. - Que hi farem, moltes gràcies!
Calia patir doncs... Vaig muntar la roda i continuar, no se perque però l'efecte pajara havia desaparegut, i per sort no quedava cap pujada. Això si no podia arriscar el més mínim a la baixada, no tenia res mes de recanvis. I la pista no era del tot amable, amb una MTB encara, però amb la Cross, calia vigilar i molt. Vaig mirar el rellotge, les 3! buffff, no em podia comunicar.
Pista avall, patint i amb les mans al limit, les bicis de cross no frenen, només desacceleren...
Per fi va arribar el ciment i carretera, i a les 15.45 em vaig plantar a Ribes, evidentment bronca i merescuda!
Una bonica ruta que no vaig poder disfrutar del tot, vaig calcular malament i no sabia com era el tros de muntanya. Al final em van sortir uns 80 km suposo, el GPS es va bloquejar, no va suportar tanta "traqueteo" a la baixada
A les 10.30 vaig començar, tenia 3 hores i mitja, ja que havia deixat la Mónica a Ribes, i a les 14 l'havia de recollir.
Carretera i manta cap a Vilallonga, kilometres força plans, un dia espectacular i molta rasca fins Campdevànol, el sol hi era, però les muntanyes el tapaven. Arribat a Camprodón, tenia dubtes, no sabia si seria capaç d'arribar a temps, encara era a temps de donar mitja volta, però l'esperit aventurer va dir endavant.
Fins a Tregurà ja vaig notar que la maquineta no estava fina, masses dies inactiu, però ara si que no hi havia volta enrera, per dalt em quedaven uns 25 kilometres, enrera n'havia de fer 50. Amunt!
La pista cimentada s'acaba i comença la pista forestal, menjo al última barreta i xino xano vaig guanyant alçada, els primers simptomes de cames buides apareixen i el 28-27 de desarrollo a vegades es trona feixuc tot i estar pedalant per pista d'un 6-8% de desnivell, junt amb trossos trencats, fa que vagi massa "atrancat", per tant més cansament.
Desconeixia la longitud de la pujada i vaig trucar, - 'no sé si arribaré a temps, ho intentaré' Em vaig guardar l'estic mort, per mi...
Definitivament el motoret estava ja sense gasolina i no sabia que m'esperava, la por més gran era que el desnivell augmentés, vaig haver de parar a descansar i recuperar una mica, així com caminar per descansar la musculatura. Per fi es va acabar la pujada i veia com la pista a partir d'ara era plana, ufff.
Per acabar de posar la cirereta, vaig acabar l'aigua, i afortunadament va apareixer un rierol, vaig mirar amunt i no es veien vaques, aigua potable i fresca doncs! Al cap d'uns metres vaig trobar un refugi de pastors, vaig entrar-hi i hi havia uns sobres de Sopinstant, em va passar pel cap buidar-ne un dins el bido, vejam si em carregava les piles, però vaig dubtar força que en fred fes res...
Comença una lleugerea biaxada i psssssssssssssssssssssss, punxada! Merda! Mentre canviava va parar un vehicle,- Necessites ajuda? Una parella molt amables es van interessar, - Doncs si tenen alguna coseta de menjar em farien un gran favor. - No noi, de menjar no en portem pas, ara baixem a veure si trobem un restaurant per dinar. - Que hi farem, moltes gràcies!
Calia patir doncs... Vaig muntar la roda i continuar, no se perque però l'efecte pajara havia desaparegut, i per sort no quedava cap pujada. Això si no podia arriscar el més mínim a la baixada, no tenia res mes de recanvis. I la pista no era del tot amable, amb una MTB encara, però amb la Cross, calia vigilar i molt. Vaig mirar el rellotge, les 3! buffff, no em podia comunicar.
Pista avall, patint i amb les mans al limit, les bicis de cross no frenen, només desacceleren...
Per fi va arribar el ciment i carretera, i a les 15.45 em vaig plantar a Ribes, evidentment bronca i merescuda!
Una bonica ruta que no vaig poder disfrutar del tot, vaig calcular malament i no sabia com era el tros de muntanya. Al final em van sortir uns 80 km suposo, el GPS es va bloquejar, no va suportar tanta "traqueteo" a la baixada
dilluns, 7 d’octubre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)