Ja que el "cronista" esta por los Madriles i aquest Diumenge dos membres de la colla varen sortir, fare una petita descripcio del que va passar.
El titol be donat perque al sortir el Duke i jo no varem poder estarnos de pensar en els començaments dels nostres inicis per Collserola amb aixo del Mtb. de debo.Varem riure una estona recordan el optimisme que teniem quan varem pujar la primera vegada i vam saber que les rutes senyalades pel parc eran de 15 o 20 Kms.com a molt.Per naltros que feiem cada Diumenge mes de 40 Kms. anant al Prat i voltant pel Delta. Pan Comido!! La "Sargantana" ens va posar al nostre lloc "a las primeras de cambio"
Ja os podeu imaginar quina frustracio, el pas del anys em demostrarian que allo era una frustracio molt petita comparada amb les que vindrian despres.
Be la sortida va ser entretinguda i rapida perque quan mes poca gent hi va menys debats.Pujada clasica per carretera el Duke txiulan i jo tambe pero per culpa dels pulmons, carretera de les Aigues i llavors a mi se m'acut probar una pujada mitica pero que jo no habia fet mai. Despres del parquing de les Aigues seguir i enfilar'nos tot dret cap a Can Borni per una pista asfaltada que al final te un dret que et fa caure d'esquenes, literalment.Jo no vaig poguer, vaig fer peu faltan uns 30 mts. pero "el amigo" fins dalt , aquest paio es un superdotat, despres acabar de pujar fins adalt, llavors la pista de Can Borni em va semblar molt light, encara que em notaba les cames perjudicades.
Baixada cap a Sant Medir pel canto esquerre, alli vam trobar el Sergi i la seva txicota, vam agafar la ruta cap a la Ciudad de los Muchachos, tornar a pujar cap a dalt i fer el viaducte, pasant per sota per agafar el corriol i enfilar cap a Can Jane. Aqui tinc que fer una esmena al maravellos espirit ciclista.Baixavem per la trialera molt tranquils fins que varem arribar al primer punt dificil de debo de la baixada,aquells esglaons de pedra i la devallada cap a la esquerra que vam fer caminat, pero het aqui que varen arribar un altre grup de ciclistes i un servidor "ni corto ni perezoso" ni curt ni mandros vaig escomensar a baixar a tota pastilla traçan com un boig pel mitg de les pedres seguit per un dels ciclistes. Una Mierda me vas a pasar!! vaig pensar pero no conseguia deixar'lo enrera.Quan arribo a la placeta per anar cap a Can Jane descobreixo que el paparre que anabe darrera era el Duke. Aixi som el cilistes no la habia vist mai baixar de aquella manera, pero es que ell va pensar el mateix que jo "Una Mierda me vais a pasar.
Esbufegant arribem a can Jane i fem els honors de l'esmorçar.Despres pujade pel bont rollo ,tenim que escomençar a pensara cambiar'li el nom, i al final arribada a la plaça de la Merda i em deixo convencer per pujar per la trialera.Esta força be es molt divertit i nomes trobo inciclable el troçs de la curva.Ja que jo tenia presa baixem directa per la Arrabassada cap a casa.Bon temps bona sortida i bona companyia, encara que tots plegats haguesim rigut mes.
dimarts, 30 d’agost del 2011
divendres, 26 d’agost del 2011
dijous, 25 d’agost del 2011
dimecres, 24 d’agost del 2011
Como joder unas calas
Primer paso: elaborar una ruta de alta montaña.
Hoy, miércoles 24 de agosto hemos tenido la bonita idea de rodar por las valles de nuria, lo de rodar es una ironia. Ruta: Ribes de freser-Queralbs-Fontalba-Nuria-Queralbs-Ribes de freser.
Segundo paso: busqueda de información y documentación. Si te cuesta encontrar información sobre el recorrido escogido...desconfia, y mucho! Las grander rutas espectaculares son muy frecuentadas y por tanto cuentan con mucha información y descripciones de sus usuarios, los ciclistas. Repito, si no encuentras información ciclista sobre el recorrido, o encuentras muy poco, desconfia, y aborta la salida si la poca información descrita requiere de un "alto nivel técnico".
Tercer y último paso: camina sobre rocas y tarteras unas tres horas. Si las calas son nuevas puede ser que necesites una hora adicional.
Sí amiguitos, tres horas es lo que hemos tardado en recorrer el sendero montañero que va desde Fontalba, donde finaliza la pista ciclable, hasta encontrar un camino de escapatoria cerca de Queralbs. No existen palabras en el lenguaje humano para expresar nuestra desesperación...y no nos podemos quejar porque sabíamos a lo que ibamos, eramos conscientes de las grandes posibilidades de caminar todo el camino del cremallera de nuria. Para que os hagais una idea, tres horas de cami de les bat eries, el cami de montserrat a collbato.
Como aspectos positivos: empezat el día con 6 km de idilica carretera (de esas que te hacen preguntar porque no hacemos ciclismo de carretera) hasta Queralbs, seguir con 11 km de subida hasta fontalba, primero una pista demoledora por sus piedras y baches que te masajean constantemente el cuello y hombros, luego mejora mucho y sube, sube, sube, sube, sube, se acaban los pinos y sube, sube, empiezan las enormes piedras y vistas espectaculares, así como grandes barrancos, y sube y sube y casi tocas el cielo y sube y sube y... por fin llegas a la cima del monte y estas practicamente a la altura del Puigmal, un sendero te separa de subir a su cima, y bajo tus pies toda la valle a un lado y al otro el refugio de Nuria y más abajo el santuario. El bernat ya nos mostrara sus fotos. Más conceptos positivos: temperatura ideal, sin humedad ni bochorno! La pista auxiliar del cremallera que nos ha salvado a la vuelta de dos horas de sendero, el agua pura y fresca, la belleza de la alta montaña, y por último pero no menos importante, la compañia.
Si sumamos los 6 km de carretera iniciales a los 11 de subida por pista, salen 17 km seguidos de subida! no he podido con ellos, al final de la pisa he tenido que andar dos veces porque el cuerpo no me respondia, no estoy acostumbrado a tanto rato seguido de subida, en collserola en 17 km hacemos dos o tres subidas, con sus respectivas bajadas, y la postura corporal cambia con mucha más frecuencia. En resumen, no soy hombre de grandes puertos, no me han entrenado para eso en el sollado, je je je.
Hoy, miércoles 24 de agosto hemos tenido la bonita idea de rodar por las valles de nuria, lo de rodar es una ironia. Ruta: Ribes de freser-Queralbs-Fontalba-Nuria-Queralbs-Ribes de freser.
Segundo paso: busqueda de información y documentación. Si te cuesta encontrar información sobre el recorrido escogido...desconfia, y mucho! Las grander rutas espectaculares son muy frecuentadas y por tanto cuentan con mucha información y descripciones de sus usuarios, los ciclistas. Repito, si no encuentras información ciclista sobre el recorrido, o encuentras muy poco, desconfia, y aborta la salida si la poca información descrita requiere de un "alto nivel técnico".
Tercer y último paso: camina sobre rocas y tarteras unas tres horas. Si las calas son nuevas puede ser que necesites una hora adicional.
Sí amiguitos, tres horas es lo que hemos tardado en recorrer el sendero montañero que va desde Fontalba, donde finaliza la pista ciclable, hasta encontrar un camino de escapatoria cerca de Queralbs. No existen palabras en el lenguaje humano para expresar nuestra desesperación...y no nos podemos quejar porque sabíamos a lo que ibamos, eramos conscientes de las grandes posibilidades de caminar todo el camino del cremallera de nuria. Para que os hagais una idea, tres horas de cami de les bat eries, el cami de montserrat a collbato.
Como aspectos positivos: empezat el día con 6 km de idilica carretera (de esas que te hacen preguntar porque no hacemos ciclismo de carretera) hasta Queralbs, seguir con 11 km de subida hasta fontalba, primero una pista demoledora por sus piedras y baches que te masajean constantemente el cuello y hombros, luego mejora mucho y sube, sube, sube, sube, sube, se acaban los pinos y sube, sube, empiezan las enormes piedras y vistas espectaculares, así como grandes barrancos, y sube y sube y casi tocas el cielo y sube y sube y... por fin llegas a la cima del monte y estas practicamente a la altura del Puigmal, un sendero te separa de subir a su cima, y bajo tus pies toda la valle a un lado y al otro el refugio de Nuria y más abajo el santuario. El bernat ya nos mostrara sus fotos. Más conceptos positivos: temperatura ideal, sin humedad ni bochorno! La pista auxiliar del cremallera que nos ha salvado a la vuelta de dos horas de sendero, el agua pura y fresca, la belleza de la alta montaña, y por último pero no menos importante, la compañia.
Si sumamos los 6 km de carretera iniciales a los 11 de subida por pista, salen 17 km seguidos de subida! no he podido con ellos, al final de la pisa he tenido que andar dos veces porque el cuerpo no me respondia, no estoy acostumbrado a tanto rato seguido de subida, en collserola en 17 km hacemos dos o tres subidas, con sus respectivas bajadas, y la postura corporal cambia con mucha más frecuencia. En resumen, no soy hombre de grandes puertos, no me han entrenado para eso en el sollado, je je je.
divendres, 19 d’agost del 2011
dimarts, 16 d’agost del 2011
Martes 16 de agosto
ruta: zizur menor(al lado de iruna)-aiegi(al lado de lizarra). 42 km.
salgo a las diez de la manana bajo un sol abrasador que promete dolor. paso por las calles de zizur mirando a la gente por si veo a vicente garcia, no lo veo. nada mas salir del pueblo la primera subida del dia: el alto del perdon, no es muy dura pero el terreno es muy pedregoso, y la bajada todo piedra suelta, pobres peregrinos cargados con las alforjas! que recuerdos!
despues de los primeros tramos de bajada fuertes el camino se suaviza y es un dulce paseo hasta el puente de la reina, pueblo a mitad de la ruta donde almuerzo.
despues del puente empieza la segunda subida del dia, la pista es buena pero son las doce y el sol cae a plomo, me sudan hasta los dientes! llego a manyeru desciende un poco el camino y vuelve a subir hasta ciuraqui, no es mucha subida pero el camino es muy malo para rodar, es una antigua calzada romana.
bajo del pueblo dando botes por las piedras, con el sol achicharrandome y empiezo la ultima subida del dia que me lleva a lorca. aqui la pista es mejor pero sube mas, son las dos del mediodia y el calor es terrible, me sale humo de la cabeza. llego a la plaza del pueblo y me abvalanzo sobre la fuente, me refresco y continuo. desde lorca solo queda un suave descenso entre campos de trigo hasta lizarra (estella) y de ahi un kilometro hasta aiegi, a casa y a la ducha de agua fria!!!
atencion momento nyonyo:
bonitas excursiones estoy descubriendo por aqui, pero me falta vuestra companyia, esto de la bici es aburrido sin vosotros!
diumenge, 14 d’agost del 2011
Tot pasant calor
Com que el "cronista" oficial de la colla es de vacances vull continuar amb la seva feina de fer la cronica de la sortida dominical.
Avui ens hem trobat que la canalla no hi era, i el Pathfinder,el Duke i jo mateix nomes teniem el dubte de on anar a esmorçar.Cal a dir que les posibilitats son minses degut a les dates on ens trobem.Despres de un breu col-loqui i veient que el amic Bernat no es presentave hem decidit a proparnos a la vora de Les Planes per probar amb la oferta del lloc.Pugem per la carretera,tot un clasic, i encara que l'Albert esta disposat a pujar pel carrer del Carroç,el conseguim convercer per continuar tot dret.
Arribo al mirador amb problemes a la cama dreta,problemes que es repetirant pujant per Can Borni,i que fant que hem plantegi girar cua cap a casa.Arribo dalt de tot de Can Borni "muy perjudicado" i preocupat perque els meus amics s'han fet vells esperant-me.Fem la baixada per carretera per anar per la Arrabasada anant a petar a sobre de Vila Joana per fer els corriols i aixi en un pet ens plantem a baix de tot.
Cal a dir que els corriols estan tots molt secs i pedregosos,fent el recorregut tot un exercici de relliscades i derrapatges, "pero cagaitos".
Parem a esmorçar al Piña 2, i la veritat es que a estat força be.Despres, discusio per la ruta i al final decidim pujar per sota el pont.
Deu meu quina calda!! Ha estat un martiri, ni una puta ombra a tota la pujada.Els maquines que anaben amb mi han "puesto ritmaco" i jo com sempre "he puesto ritmillo".
Be el cert es que he arribat cansat pero sençe estar catatonic, per lo que el Jose s'ha aprofitat i ma fet pujar fins als containers.L'Albert a marxat directa per la pista,"Cobarderrr" i nosaltros hem buscat la trialera per anar a petar al la pujada de la cova.Pero no l'ha hem trobat, per lo que hem decidit fer tota la ladera fins al tenis i despres baixar per Esplugues.La ladera estaba molt divertida i a mes a mes ombrivola,cosa per agrair,arribada al Cervantes i passeig per la Diagonal tot baixant cap a casa.
Resum de un dia molt caluros on la pols i la sorra ens han fet companyia tota la sortida.
Avui ens hem trobat que la canalla no hi era, i el Pathfinder,el Duke i jo mateix nomes teniem el dubte de on anar a esmorçar.Cal a dir que les posibilitats son minses degut a les dates on ens trobem.Despres de un breu col-loqui i veient que el amic Bernat no es presentave hem decidit a proparnos a la vora de Les Planes per probar amb la oferta del lloc.Pugem per la carretera,tot un clasic, i encara que l'Albert esta disposat a pujar pel carrer del Carroç,el conseguim convercer per continuar tot dret.
Arribo al mirador amb problemes a la cama dreta,problemes que es repetirant pujant per Can Borni,i que fant que hem plantegi girar cua cap a casa.Arribo dalt de tot de Can Borni "muy perjudicado" i preocupat perque els meus amics s'han fet vells esperant-me.Fem la baixada per carretera per anar per la Arrabasada anant a petar a sobre de Vila Joana per fer els corriols i aixi en un pet ens plantem a baix de tot.
Cal a dir que els corriols estan tots molt secs i pedregosos,fent el recorregut tot un exercici de relliscades i derrapatges, "pero cagaitos".
Parem a esmorçar al Piña 2, i la veritat es que a estat força be.Despres, discusio per la ruta i al final decidim pujar per sota el pont.
Deu meu quina calda!! Ha estat un martiri, ni una puta ombra a tota la pujada.Els maquines que anaben amb mi han "puesto ritmaco" i jo com sempre "he puesto ritmillo".
Be el cert es que he arribat cansat pero sençe estar catatonic, per lo que el Jose s'ha aprofitat i ma fet pujar fins als containers.L'Albert a marxat directa per la pista,"Cobarderrr" i nosaltros hem buscat la trialera per anar a petar al la pujada de la cova.Pero no l'ha hem trobat, per lo que hem decidit fer tota la ladera fins al tenis i despres baixar per Esplugues.La ladera estaba molt divertida i a mes a mes ombrivola,cosa per agrair,arribada al Cervantes i passeig per la Diagonal tot baixant cap a casa.
Resum de un dia molt caluros on la pols i la sorra ens han fet companyia tota la sortida.
dissabte, 13 d’agost del 2011
divendres, 12 d’agost del 2011
Cardo borriquero
hola, una foto de la flor que esmentaba el salva en el sopar.
eguzki lore, la flor del sol (el cardo borriquero) que segun cuenta la tradicion basca sirve para espantar las brujas y se colocan en las entradas de las casas.
dimecres, 10 d’agost del 2011
Miercoles 10 agosto. Hacia Santiago!
una pequena vuelta, apenas 8 km de ir i 8 de volver. salida desde aiegui, a pie del mismo camino de santiago, hasta el pueblo de al lado, luquin (venga bromas con el bisone)
lo bueno ha estado descubrir uns corriols al lado de casa, de los 8 km mas de la mitad por corriol, para muestra una foto
dimarts, 9 d’agost del 2011
Dissabte 6 Agost 2011: De nit pel bosc.
Tot arriba en la vida, i com cada any, fidels a la tradició, arriba la sortida nocturna per collserola.
Quedem a les 7 de la tarda a la plaça de Sarria, pujem per la carretera fins a Vallvidrera, fa molta xafogor, molta calor i ens afecte en les idees i decisions, nomes així s'enten que algu tingues la "bonica" idea de pujar pel carrer del carroç, i de que tots el seguissim de manera inconscient, bé tots no que encara queda gent responsable entre la colla (que surten en calcotets a donar la cara per el grup en plena nit de farra..."Ah, no, no hem sentit res, no passa res..."). Mencionar la pujada del Bernat que a cada repechon anaba guanyan distancia envers els seus perseguidors, arriban el primer destacat adalt de les aigües.
Una vegada en vallvidrera, corriols de sota l'antena, camí del totxo fins a can cortes, allà carretera fins a la trialera de Probike. Per mi hi han dos moments magics en les nocturnes, quan es pon el sol i cau la llum que la muntanya agafa una llum ençissadora i despres de sopar quan rodem a les fosques encomenats a les llums de les llanternes. La trialera de probike la vem fer amb una d'aquestes llums, la de la posta de sol, on una part del bosc sembla dormir-se perque una altre es desperti. El corriol està molt maco, fantàstic, no te trampes ocultes encara que està cobert tot de fulles caigudes, i es d'un nivell asequible, amb el que es pot deixar correr la bici.
Al final de la trialera, pista fins la hipica Severino (buenos jinetes, mejor vino) i corriol fins la torre negra i el pi d'en Xandri. Llavors faltaba la cirera del pastis, el grito! Però l'únic grito que es va escoltar va ser el de protesta per part del Salva perque la resta vem renunciar al corriol per por de que es fes fosc, negra noche, i d'arribar tard al sopar, AH! ALERTA PALABRAS MAYORES, EL SOPAR.
Després de remontar per la pista, per la pista i tots els corriolets adyacents de la mateixa, arribem a can Borrel i continuem la pista fins a can Jane, on vem sopar. Cal destacar el tiberi que ens vem fotre, dues hores i mitja a can Jane poden donar una idea de la magnitut de l'esdeveniment, com ha comentat el Bernat, allò semblaba la festa de la cervessa. Vem arribar suats i assedegats, i les primeres cervesses es van "evaporar" al instatnt, després peus de porc, galtes, amanides...
Sortim de can Jane a les dotze tocades, es negra nit, i comencen els riures facils i els ui ui ui ai ai ai. Per començar amb bon to la nit agafem el cami de la font, les aparicions marianes, que porta de can Jane a sant Medir, fer referencia a Ella Laraña, que no va morir en mans de Sam con deian les croniques de l'epoca, sino que es va traslladar de mordor a sant Medir, i surt de nit a caçar...
De sant Medir pujem per pista fins el bon rotllo, que com sempre de bon rotllo no té rés, i arribem a la plaça de la merda, seguim fins adalt i anem a buscar els turrons de sobre la font groga. Aquesta pujada així, abotepronto, no té rés d'especila, el fet diferencial es la llum, recordar que era de nit, negra nit, i no es veia rés de rés. Camvia molt la perspectiva i el terreny sota la llum de la llanterna, i això que cada vegada anem més preparats i portem millors llums.
Gracies Palmer per deixar-me la teva llum, per primera vegada vaig poder gaudir d'una nocturna i anar relaxat sense patir per no veure rés i no saber per on va la bici. Amb la lupine sembla que sigui de dia, no tens la perspectiva correcte però veus perfectament, i pots correr baixant i tot.
De la font groga, pista de can Borni cap avall, arrels i aigües, el tieso i la ciutat. Ah! el Salva i jo casi ens enclastem contra dos porcs senglars a la pista de can Borni que es van creuar just davant nostre!
Bonica sortida noctura estival, ara falta fer una nocturna invernal...
Quedem a les 7 de la tarda a la plaça de Sarria, pujem per la carretera fins a Vallvidrera, fa molta xafogor, molta calor i ens afecte en les idees i decisions, nomes així s'enten que algu tingues la "bonica" idea de pujar pel carrer del carroç, i de que tots el seguissim de manera inconscient, bé tots no que encara queda gent responsable entre la colla (que surten en calcotets a donar la cara per el grup en plena nit de farra..."Ah, no, no hem sentit res, no passa res..."). Mencionar la pujada del Bernat que a cada repechon anaba guanyan distancia envers els seus perseguidors, arriban el primer destacat adalt de les aigües.
Una vegada en vallvidrera, corriols de sota l'antena, camí del totxo fins a can cortes, allà carretera fins a la trialera de Probike. Per mi hi han dos moments magics en les nocturnes, quan es pon el sol i cau la llum que la muntanya agafa una llum ençissadora i despres de sopar quan rodem a les fosques encomenats a les llums de les llanternes. La trialera de probike la vem fer amb una d'aquestes llums, la de la posta de sol, on una part del bosc sembla dormir-se perque una altre es desperti. El corriol està molt maco, fantàstic, no te trampes ocultes encara que està cobert tot de fulles caigudes, i es d'un nivell asequible, amb el que es pot deixar correr la bici.
Al final de la trialera, pista fins la hipica Severino (buenos jinetes, mejor vino) i corriol fins la torre negra i el pi d'en Xandri. Llavors faltaba la cirera del pastis, el grito! Però l'únic grito que es va escoltar va ser el de protesta per part del Salva perque la resta vem renunciar al corriol per por de que es fes fosc, negra noche, i d'arribar tard al sopar, AH! ALERTA PALABRAS MAYORES, EL SOPAR.
Després de remontar per la pista, per la pista i tots els corriolets adyacents de la mateixa, arribem a can Borrel i continuem la pista fins a can Jane, on vem sopar. Cal destacar el tiberi que ens vem fotre, dues hores i mitja a can Jane poden donar una idea de la magnitut de l'esdeveniment, com ha comentat el Bernat, allò semblaba la festa de la cervessa. Vem arribar suats i assedegats, i les primeres cervesses es van "evaporar" al instatnt, després peus de porc, galtes, amanides...
Sortim de can Jane a les dotze tocades, es negra nit, i comencen els riures facils i els ui ui ui ai ai ai. Per començar amb bon to la nit agafem el cami de la font, les aparicions marianes, que porta de can Jane a sant Medir, fer referencia a Ella Laraña, que no va morir en mans de Sam con deian les croniques de l'epoca, sino que es va traslladar de mordor a sant Medir, i surt de nit a caçar...
De sant Medir pujem per pista fins el bon rotllo, que com sempre de bon rotllo no té rés, i arribem a la plaça de la merda, seguim fins adalt i anem a buscar els turrons de sobre la font groga. Aquesta pujada així, abotepronto, no té rés d'especila, el fet diferencial es la llum, recordar que era de nit, negra nit, i no es veia rés de rés. Camvia molt la perspectiva i el terreny sota la llum de la llanterna, i això que cada vegada anem més preparats i portem millors llums.
Gracies Palmer per deixar-me la teva llum, per primera vegada vaig poder gaudir d'una nocturna i anar relaxat sense patir per no veure rés i no saber per on va la bici. Amb la lupine sembla que sigui de dia, no tens la perspectiva correcte però veus perfectament, i pots correr baixant i tot.
De la font groga, pista de can Borni cap avall, arrels i aigües, el tieso i la ciutat. Ah! el Salva i jo casi ens enclastem contra dos porcs senglars a la pista de can Borni que es van creuar just davant nostre!
Bonica sortida noctura estival, ara falta fer una nocturna invernal...
diumenge, 7 d’agost del 2011
Irati 2011
Més val tard que mai, per fi he creat una galería de fotos de la passada aventura a Irati.
www.closeup.es
Menú de l'esquerra...
www.closeup.es
Menú de l'esquerra...
La festa de la cervesa ja no es a l'octubre!!!!!
Queda clar que entre les moltes virtuts de l'Isidre no hi ha la fotografia...i bé, rescatant fotos del mòbil, he recuperat al senyor de la sidra...
Rectificacion
Tot esperant la "cronica" del Sr.Forner vull fer una rectificacio envers una informacio que vaig deixa sobre la taula quan parlavem del Okavango.Jo vaig dir,fruit del meu estat etilocianotic que el Delta del Okavango estaba format per el riu Niger.El Fletxa va comentar que li semblava massa distancia.Tenia ell rao, el Delta del Okavango el forma el riu Okavango, masa imaginatius no son amb el noms.Per al meus descarreg tinc que dir que tant el Okavango, com el Niger ,com el Nil son rius "aloctonos" es a dir rius que transcorren per terrenys molt arids tranformant el seu delta amb una exhuberancia magnifica.
dijous, 4 d’agost del 2011
dilluns, 1 d’agost del 2011
FLETXA NEGRA: un "single" per Collserola.
Amb un "estat ventral lamentable" degut a una cloïssa gallega trencada i crua que vaig menjar divendres de matinada i que tenia un sabor no agradable (que ningú malpensi, que ens coneixem!) vaig decidir sortir diumenge al matí per corraborar dues coses: no vaig veure arbres trencats pels indrets on vaig pedalar però que la pluja torrencial va erosionar força el terreny (aquest juliol hem tingut dues tempestes ben fortes).
La meva sol.litut sembla que em fa fer coses imprevisibles i si la darrera vegada vaig descobrir el corriol de la Font de Sant Ramón aquesta vaig pujar a Les Aigües per Carrer de Carroç (el que surt a la curva al costat del Lluna de Nit), no l'havia fet mai i el vaig trobar dur, però no tant com la pujada que s'agafa a la dreta abans de l'estació dels FFGG.
Vaig esmorzar dues tonteries al costat del Turó d'en Corts assegut a un banc i mirant al sol, tot sól i despreocupat. Al final 43 qm: un clàssic.
Arriba la nocturna: bona companyia... masculina, bons focus, bona ruta i bon sopar.
LLarga vida al btt!.
La meva sol.litut sembla que em fa fer coses imprevisibles i si la darrera vegada vaig descobrir el corriol de la Font de Sant Ramón aquesta vaig pujar a Les Aigües per Carrer de Carroç (el que surt a la curva al costat del Lluna de Nit), no l'havia fet mai i el vaig trobar dur, però no tant com la pujada que s'agafa a la dreta abans de l'estació dels FFGG.
Vaig esmorzar dues tonteries al costat del Turó d'en Corts assegut a un banc i mirant al sol, tot sól i despreocupat. Al final 43 qm: un clàssic.
Arriba la nocturna: bona companyia... masculina, bons focus, bona ruta i bon sopar.
LLarga vida al btt!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)