Spots film, ...ala, altre jingle de 20", Ironman Destination també ens el publica, clar, si mola, ja direu el que...
dimarts, 31 de gener del 2012
STORYBOARD O NO....
En primer lloc Montjuich, es veu Barcelona i la montanya de fons, zoom rapid a la montanya i iamtges trepidants per els boscos del castell, desde Montjuich enfoquem Collserola, després Collserola i imatges per senders de Collserola, finalment, el skyline de Barcelona i el texte Bcn
diumenge, 29 de gener del 2012
BCN SPORTS FILM
Amb el Berni hem parlat de preparar una pel.licula de 20" per aquest Festival, hian 1000 eurazos de premi, Albert ets part imprescindible...¿Ho probem nois?, va per davant aquesta peça que dura exactament 20" com proba.
Diumenge 29 de gener, 2012
El típic diumenge d'ivern en el que fa molt de fred i el grajo más que volar bajo se arrastra por los suelos.
Sí, ens trobem a les aigües amb una temperatura baixa i tot i anar ven abrigats la musculatura no agafa el to. Pujem per carretera fins al trencall de molins, i arribem per darrera a vallvidrera, enlloc d'enfilar cap el merendero cremat, fem un bucle gentilesa del Salva, ens condueix per un carrero i de cop rampage avall, amb esglaons i fullaresca humida, a mitja baixada peu a terra però el Salva i el Pepitu fan una bona exhibiciò i baixan tot. Despres un bonic corriol ens condueix a la font del pantà, repechon amunt i ladera del pantà fins el merendero cremat. Continuem per la pista, continua la sensació de fred espantosa, els dits de mans i peus fam mal, així que descartem propostes interessants: que si la trialera del albert per aquí, que si pujar la trialera del fede per allà, i anem directes a la sagrada familia, el pepitu torna a mostrar el seu bon taranna baixant i agafà la variant trialera, el segueixo però fallo, peu a terra i adios. Arriben rapidament avall, carretera i Ca la carme.
Esmorçar llarg, amb delicatessen en forma de morcilla farcida de ceba i arròs, el día no millora i la temperatura tampoc. Ens armen de valor i sortim del cau. Nomes sortir i enfilar la primera i temible curva cap amunt començo a tremolar del fred, el jose i el salva es pixen de riure al meu costat, les orelles ni les sento del fred i entre el fred, els riures no puc amb el repechon, en quedo enrerre marcant un ritme taichi de supervivencia après al sollado desprès de llargs anys d'aprenentatge amb el guru salva. Arriba el descansillo, la cosa millora una mica i continuo marcant el meu ritme diesel, arribo al trencall del corriol del Jose, per allà pujarem i la colla està parada esperant-me, arribo i sense aturar-me continuo (es lleig però és la unica manera que tinc d'atacar arà mateix) començo el corriol i deseguida arriba el jose i al crid de "edu, estas molestant" en fot una repassada i en deixa enrera, apreto els dents i procuro no perdre massa terreny, el camí es molt humit i rellisca molt, aixó el fa complicat als repechons de pedra i en un d'ells un senyor caminant no es retira de la traçada bona i fa que el jose camini, aprofito i li torno la jugada, el paso, apreto els dents i treient el fetge per la boca aconsegueixo arribar adalt la pista primer, tot i que el jose en trepitxa els talons i arriba engantxat a mí. En sorpren agradablement el salva que també arriba aprop nostre, ha castigat al pepitu. Pista fins a vallvidrera i debat, que fent, que deixen de fer, per bombers, per carretera per aquí per allà, al final el cap de colla en l'ombra Salvatorre mana rock'and'roll, baixarem per els bombers. Ah! quins records, quan erem joves vem tindre una epoca "freeriders", baixavem com a locos per les trialeres, bombers, arrels, torrentera, guardia urbana, camí de carena...Ah! com baixaven enfilant-nos per les parets, fent projeccions i sentint el flow. Tot això queda molt lluny i ara uns bombers ens venen grans, tot just paso una cresta de pedres abans del primer rampage i ja estic content. Estem massa rovellats, tenim les trialeres molt descuidadetes, haurem de possar-nos les piles.
Carretera d'aigües i cap a casa corrent a buscar la dutxa d'aigua calenteta!!!
Sí, ens trobem a les aigües amb una temperatura baixa i tot i anar ven abrigats la musculatura no agafa el to. Pujem per carretera fins al trencall de molins, i arribem per darrera a vallvidrera, enlloc d'enfilar cap el merendero cremat, fem un bucle gentilesa del Salva, ens condueix per un carrero i de cop rampage avall, amb esglaons i fullaresca humida, a mitja baixada peu a terra però el Salva i el Pepitu fan una bona exhibiciò i baixan tot. Despres un bonic corriol ens condueix a la font del pantà, repechon amunt i ladera del pantà fins el merendero cremat. Continuem per la pista, continua la sensació de fred espantosa, els dits de mans i peus fam mal, així que descartem propostes interessants: que si la trialera del albert per aquí, que si pujar la trialera del fede per allà, i anem directes a la sagrada familia, el pepitu torna a mostrar el seu bon taranna baixant i agafà la variant trialera, el segueixo però fallo, peu a terra i adios. Arriben rapidament avall, carretera i Ca la carme.
Esmorçar llarg, amb delicatessen en forma de morcilla farcida de ceba i arròs, el día no millora i la temperatura tampoc. Ens armen de valor i sortim del cau. Nomes sortir i enfilar la primera i temible curva cap amunt començo a tremolar del fred, el jose i el salva es pixen de riure al meu costat, les orelles ni les sento del fred i entre el fred, els riures no puc amb el repechon, en quedo enrerre marcant un ritme taichi de supervivencia après al sollado desprès de llargs anys d'aprenentatge amb el guru salva. Arriba el descansillo, la cosa millora una mica i continuo marcant el meu ritme diesel, arribo al trencall del corriol del Jose, per allà pujarem i la colla està parada esperant-me, arribo i sense aturar-me continuo (es lleig però és la unica manera que tinc d'atacar arà mateix) començo el corriol i deseguida arriba el jose i al crid de "edu, estas molestant" en fot una repassada i en deixa enrera, apreto els dents i procuro no perdre massa terreny, el camí es molt humit i rellisca molt, aixó el fa complicat als repechons de pedra i en un d'ells un senyor caminant no es retira de la traçada bona i fa que el jose camini, aprofito i li torno la jugada, el paso, apreto els dents i treient el fetge per la boca aconsegueixo arribar adalt la pista primer, tot i que el jose en trepitxa els talons i arriba engantxat a mí. En sorpren agradablement el salva que també arriba aprop nostre, ha castigat al pepitu. Pista fins a vallvidrera i debat, que fent, que deixen de fer, per bombers, per carretera per aquí per allà, al final el cap de colla en l'ombra Salvatorre mana rock'and'roll, baixarem per els bombers. Ah! quins records, quan erem joves vem tindre una epoca "freeriders", baixavem com a locos per les trialeres, bombers, arrels, torrentera, guardia urbana, camí de carena...Ah! com baixaven enfilant-nos per les parets, fent projeccions i sentint el flow. Tot això queda molt lluny i ara uns bombers ens venen grans, tot just paso una cresta de pedres abans del primer rampage i ja estic content. Estem massa rovellats, tenim les trialeres molt descuidadetes, haurem de possar-nos les piles.
Carretera d'aigües i cap a casa corrent a buscar la dutxa d'aigua calenteta!!!
dimecres, 25 de gener del 2012
Hasta los Huevos
Acabo de enterarme de la absolucion de los dos pajaros de Valencia, El Camps y el Costa.Todas las pruebas, los documentos ,las grabaciones y los testigos no han servido para nada.Esta mañana El Pais publicaba una foto donde se veia a un miembro destacado de Nuevas Generaciones y qe ha seguido el dia a dia del juicio, en el hotel donde estaban encerrados y custodiados, se supone, los jurados.Hace unos dias un periodista hizo notar el hecho de que dos jurados pasaban olimpicamente de comprobar las pruebas que durante el jiicio se les presentaban.
Para que ahora me exijan que cumpla con mis obligaciones fiscales y sea honrado. Les pueden dar mucho por culo.
PD. por si no os habeis dado cuenta , estoy muy cabreado , y eso que todavia no ha empezado el futbol Ja Ja ja
Para que ahora me exijan que cumpla con mis obligaciones fiscales y sea honrado. Les pueden dar mucho por culo.
PD. por si no os habeis dado cuenta , estoy muy cabreado , y eso que todavia no ha empezado el futbol Ja Ja ja
dimarts, 24 de gener del 2012
la penya del moro
He trobat un video de una colla fent el Muslim Pass i arribant fins a baix de tot del bosquet.
Webs Cyclo
Us deixo els links de Cyclo:
Web oficial: www.cyclobicycles.com
Blog (noticies i fotos): cyclobicycles.tumblr.com
Facebook: www.facebook.com/cyclobicycles
Web oficial: www.cyclobicycles.com
Blog (noticies i fotos): cyclobicycles.tumblr.com
Facebook: www.facebook.com/cyclobicycles
diumenge, 22 de gener del 2012
Poblat Iberic 22 Gener 2012
Aquest mati la colla estava disminuida per la absencia del Fletxa i del Forner.El primer esta com el Carlos Sainz estrenan cotxe i el altre avui feia de Stanley explorant el Corredor.Hem fet la trobada habitual i els quatre hem puxat txino-txano,com agraiexo aquest ritme, cap a Collserola.El Bernie a proposat fer la volta per el Coll del Moro que va fer aamb el Pepitu, i com no tenim criteri hem aceptat.Aribada a les aiguas, tras la parada habitual al Blackberry seesight,i enfilem cap a San Pere Martir per obrir boca. Problemes per el Berni amb la cadena. cosa que aprofita el Duke per fer-li un atac en tota regla.mentres tan l'Albert i jo pujabem al nostre ritme, pero el traidor comença a parlarme del "pepe" i jo me liat a txarrar i he perdut l'esma, cosa que ell ha aprofitat per marxar, pero es veu que ha tingut una trucade, o a vist uns ocells verds, Ja ja ja, i sa parat un rato.
Desde San Pere Martir hem fet la carena, alguns per el corriol, i hem anat a petar al Merendero Cremat.Ladera per arribar a fins a les pistes al voltant del Coll del Moro. Muslim Pass, baixada divertida per que calia anar amb compte, i sorpresa bucle de pujada per anar abuscar la tialera que ens porta al bosquet al costa de La Salut de S. Feliu.Esmorcem rapidament, ja ja ja, i carretra i mant.El Berni ja no te Tracks, per lo que ara mana la intuicio, cagada pastorets. Tornem a pujar per la pista cap al Muslim Pass i tras un petit renuncio, el Duke "se arma de valor" i se enfila per una trialera. La hem patejat tota, pero hem descobert que era "muy bonita" i hem continuat per arribar a dalt de tot del Muslim Pass, on hi ha un poblat Iberic. Petit descans i baixada per 'altre banda, molt mes asequible per pujar, dubtes i al final cap a la pujada de la Cova.Pujada a ritme i alli el Cap de Taller l'hi ha tornat la jugada al Duke. li ha donat corda i al final , Ataque, per coronar. Merendero Cremat. Aigues i Tieso per acabar la ruta de forma mes o menys digne, per part meva eh? que hi ha gent que esta que se sale.
Desde San Pere Martir hem fet la carena, alguns per el corriol, i hem anat a petar al Merendero Cremat.Ladera per arribar a fins a les pistes al voltant del Coll del Moro. Muslim Pass, baixada divertida per que calia anar amb compte, i sorpresa bucle de pujada per anar abuscar la tialera que ens porta al bosquet al costa de La Salut de S. Feliu.Esmorcem rapidament, ja ja ja, i carretra i mant.El Berni ja no te Tracks, per lo que ara mana la intuicio, cagada pastorets. Tornem a pujar per la pista cap al Muslim Pass i tras un petit renuncio, el Duke "se arma de valor" i se enfila per una trialera. La hem patejat tota, pero hem descobert que era "muy bonita" i hem continuat per arribar a dalt de tot del Muslim Pass, on hi ha un poblat Iberic. Petit descans i baixada per 'altre banda, molt mes asequible per pujar, dubtes i al final cap a la pujada de la Cova.Pujada a ritme i alli el Cap de Taller l'hi ha tornat la jugada al Duke. li ha donat corda i al final , Ataque, per coronar. Merendero Cremat. Aigues i Tieso per acabar la ruta de forma mes o menys digne, per part meva eh? que hi ha gent que esta que se sale.
Investigant el Corredor.
Diumenge 22 de gener del 2012. Sortida desde Mataró fins al santuari del Corredor.
Surto de casa a les 10, segur que el collserola team està fart de fer kilòmetres i jo tot just començo. Molt a prop de casa i mitjançant un carril bici arribo a la riera d'Argentona. Hi ha un passeig al costat, a voltes corriol a voltes pista. Es pot seguir aquest camí fins a Dosrrius i té més o menys 10 kilòmetres. Una vegada arribo a Dosrrius, enfilo la carretera de Llinars del valles fins al trencall del parc del Corredor. Segur que hi ha alguna forma de fer aquest tram per camí de muntanya, però avui vaig a lo segur i agafo la carretera, 4 kilòmetres fins al trencall, de pujada tots menys un petit descans, bonica carretera per una bici adient, una cyclo de carretera potser???
La pista que porta de la carretera fins adalt el santuari del corredor està farcida de caminets, pistes i corriols que surten a les bandes, hi ha moltes variants i opcions, molta feina a investigar. El camí es tot pujada fins al santuari, a vegades asfalt, altres pista, 7 kilòmetres, que sumats als 4 anteriors fan una pujada desde Dosrrius de 11 kilòmetres, no està malament per començar. Al santuari hi ha un bar on podriem esmorçar, fins a les 11 serveixen calent, rotllò santa creu, avui hem pres dos cocacoles i una llesca amb xoriço per 6 amb 60, crec que està bé.
Al santuari hi han diversos camins, un dells marca el coll de Papers, una bonica carretera que va fins a la Roca del valles hi que es pot enllaçar amb el camí de la riera d'Argentona, investigare una possible baixada desde el santuari fins el camí de la riera passant per el coll de papers enlloc de baixar per dosrrius.
De moment si un día voleu venir per aquestes contrades, desde mataró fins al santuari hi han 21 kilòmetres, 10 plans i 10 de pujada. Una vegada en el santuari esmorçar, buscar algun bucle per internet i tornada a mataró. Continuarem investigant.
Queda convocat oficialment a través d'aquest anunci el sopar del collserola team a Mataró el proper día 25 de febrer del 2012, carrer General LLauder nº 145, baixos 1º. C.P: 08302.
Jose, com a music oficial de la colla podries portar alguna coseta de musica per ambientar. Tu coneixes millor els gustos de la colla que són molt raros, je je je.
P.D: A can Janè ja tenen "mantecadora"! això vol dir que els gelats són mes cremosos i airejats, ja no són mazacotes.
Surto de casa a les 10, segur que el collserola team està fart de fer kilòmetres i jo tot just començo. Molt a prop de casa i mitjançant un carril bici arribo a la riera d'Argentona. Hi ha un passeig al costat, a voltes corriol a voltes pista. Es pot seguir aquest camí fins a Dosrrius i té més o menys 10 kilòmetres. Una vegada arribo a Dosrrius, enfilo la carretera de Llinars del valles fins al trencall del parc del Corredor. Segur que hi ha alguna forma de fer aquest tram per camí de muntanya, però avui vaig a lo segur i agafo la carretera, 4 kilòmetres fins al trencall, de pujada tots menys un petit descans, bonica carretera per una bici adient, una cyclo de carretera potser???
La pista que porta de la carretera fins adalt el santuari del corredor està farcida de caminets, pistes i corriols que surten a les bandes, hi ha moltes variants i opcions, molta feina a investigar. El camí es tot pujada fins al santuari, a vegades asfalt, altres pista, 7 kilòmetres, que sumats als 4 anteriors fan una pujada desde Dosrrius de 11 kilòmetres, no està malament per començar. Al santuari hi ha un bar on podriem esmorçar, fins a les 11 serveixen calent, rotllò santa creu, avui hem pres dos cocacoles i una llesca amb xoriço per 6 amb 60, crec que està bé.
Al santuari hi han diversos camins, un dells marca el coll de Papers, una bonica carretera que va fins a la Roca del valles hi que es pot enllaçar amb el camí de la riera d'Argentona, investigare una possible baixada desde el santuari fins el camí de la riera passant per el coll de papers enlloc de baixar per dosrrius.
De moment si un día voleu venir per aquestes contrades, desde mataró fins al santuari hi han 21 kilòmetres, 10 plans i 10 de pujada. Una vegada en el santuari esmorçar, buscar algun bucle per internet i tornada a mataró. Continuarem investigant.
Queda convocat oficialment a través d'aquest anunci el sopar del collserola team a Mataró el proper día 25 de febrer del 2012, carrer General LLauder nº 145, baixos 1º. C.P: 08302.
Jose, com a music oficial de la colla podries portar alguna coseta de musica per ambientar. Tu coneixes millor els gustos de la colla que són molt raros, je je je.
P.D: A can Janè ja tenen "mantecadora"! això vol dir que els gelats són mes cremosos i airejats, ja no són mazacotes.
dimecres, 18 de gener del 2012
Diumenge 15 de gener del 2012
Primera sortida en ruta del any. Començo bé, ja que m'equivoco de carretera i faig tard a la cita. Arreglem l'error quedant al parking de la carretera de les aigües. Fa un fred que pela, i sense temps a escalfar ni molt menys a trencar a suar aquesta gent m'enfilen bombers amunt, intento xerrar i mostrar alegria cap els amics, però només arribo a "que, com va?" que ja m'han tret 5 metres i no escolto la resposta. Aixi tots, el Jose i el Bernat, seguits del Albert i el Salva. En quedo a la sentina expiant els excessos del nadal.
Anem per darrera la torre de colserola a buscar el camí del toxo, trialera cochinillos per la esquerra per anar a sortir a can Cortes, carretera i a buscar els camins de Sol i Aire. Tota aquesta estona vaig fent com puc, més aviat arrosegant-me ja que encara no havia trencat a suar. Per fer una idea del meu estat "refatot" només cal reproduir alguns comentaris "ficat darrera l'Eduard, amb el cul que té para tot el vent". TE PAECE QUE...
Arribem a Sol i Aire i ens tirem trialera avall. "Que BONITO", és la definició del corriol. Baixem bastant avall fins a la pedra del final on ens parem. Avui no hi ha espectacle i ningu surt volant per davant.
Pista de can Borrell i remontem, alguns per la pista altri fent cabrioles per els marges.
QUE BONITO.
Que llarg es pot fer el camí a vegades! Quina agonia de can Borrell fins a can Jane, a més amb el Salva davant mantenint aquella distància de castigo que tant famosa a fet el Jose.
Bonic esmorçar amb els primers calçots de la temporada. Que cabrons que sou, no em veu deixa ni tastar-los, en va passar com el fuet de Sant Estebe d'en Bas!!!
Sortim de can Jane i pujem per la pista de sant Medir, quin fred que fà, així no podré trencar a suar, agafem el trencall del bon rotllo ja que el terreny és molt humit i la variant del Jose deu ser impossible. A la plaça de la merda, el Jose i el Bernat afronten el corriol dels ocellaires, que valents, l'Albert a marxat a l'anterior cruïlla i el Salva i jo continuem per pista, el capità continua amb la seva distància de castig, però faltan 20 metres faig un atàc sorpressa i després d'un lllarg esprint de 10 metres en el que creia que en moria, l'avanço i arribo davant. Més tard intento fer el mateix amb el Jose arribant a la font Groga, però el capo és el capo i en diu que tonterias las justas.
Can Borni avall i agafem la trialera de les pedres que hi ha en el descansillo de la pujada, està divertidota i gairabé la fem tota, ens falta fer la sortida.
Aigües i cap a casa a reflexionar, aquet diumenge he disparat les alarmes i he de millorar urgentment el meu estat de forma, perdre pes i recuperar l'energia.
Anem per darrera la torre de colserola a buscar el camí del toxo, trialera cochinillos per la esquerra per anar a sortir a can Cortes, carretera i a buscar els camins de Sol i Aire. Tota aquesta estona vaig fent com puc, més aviat arrosegant-me ja que encara no havia trencat a suar. Per fer una idea del meu estat "refatot" només cal reproduir alguns comentaris "ficat darrera l'Eduard, amb el cul que té para tot el vent". TE PAECE QUE...
Arribem a Sol i Aire i ens tirem trialera avall. "Que BONITO", és la definició del corriol. Baixem bastant avall fins a la pedra del final on ens parem. Avui no hi ha espectacle i ningu surt volant per davant.
Pista de can Borrell i remontem, alguns per la pista altri fent cabrioles per els marges.
QUE BONITO.
Que llarg es pot fer el camí a vegades! Quina agonia de can Borrell fins a can Jane, a més amb el Salva davant mantenint aquella distància de castigo que tant famosa a fet el Jose.
Bonic esmorçar amb els primers calçots de la temporada. Que cabrons que sou, no em veu deixa ni tastar-los, en va passar com el fuet de Sant Estebe d'en Bas!!!
Sortim de can Jane i pujem per la pista de sant Medir, quin fred que fà, així no podré trencar a suar, agafem el trencall del bon rotllo ja que el terreny és molt humit i la variant del Jose deu ser impossible. A la plaça de la merda, el Jose i el Bernat afronten el corriol dels ocellaires, que valents, l'Albert a marxat a l'anterior cruïlla i el Salva i jo continuem per pista, el capità continua amb la seva distància de castig, però faltan 20 metres faig un atàc sorpressa i després d'un lllarg esprint de 10 metres en el que creia que en moria, l'avanço i arribo davant. Més tard intento fer el mateix amb el Jose arribant a la font Groga, però el capo és el capo i en diu que tonterias las justas.
Can Borni avall i agafem la trialera de les pedres que hi ha en el descansillo de la pujada, està divertidota i gairabé la fem tota, ens falta fer la sortida.
Aigües i cap a casa a reflexionar, aquet diumenge he disparat les alarmes i he de millorar urgentment el meu estat de forma, perdre pes i recuperar l'energia.
dilluns, 16 de gener del 2012
diumenge, 15 de gener del 2012
Documentos Historicos
Mirant documentacio antiga he trobat tres imatges maravellosas, o com diria algu de la colla, Bonitas.
Els Esclops Blancs i Purs.
El Regalo Mas Esperado
Hasta los Campeones caminan.
Els Esclops Blancs i Purs.
El Regalo Mas Esperado
Hasta los Campeones caminan.
dilluns, 9 de gener del 2012
Recuperacio
Avui dilluns, veient el meu estat lamentable quan vaig arribar a casa despres de la sortida dominical he anat aa Santuari de la Mare de Deu del Munt, a demanar-li consell a Mossen Cinto Verdaguer, patro del ciclistes de Vila Joana, i m'ha dit amb veu gruixuda ; Proteina i Hidratacio, i "en eso estamos"
diumenge, 8 de gener del 2012
Diumenge 8 de gener del 2012
Primera sortida del any, i tal com marqua la tradició hem pujat a santa creu d'olerdola. He trobat als amics al pont de la carretera de les aigues, hem pujat directes per la carretera fins a vallvidrera, escorçan per carretera de molins per guanyar e merendero cremat. Les primeres sensacions sobre la bicicleta desprès d'un mes d'abstinencia són extranyes, el Bernat, el Pepitu i jo fem el corriol fins el merendero i vaig molt lent de reflexes baixant i trec el fetge per la boca als repetxons de pujada. Sera un dia de sollado...o sentina!
Agafem la pista del pantà i pujem per els okupas fins als containers, carretera enllaç per el corriol del cotxe i trialera del Bernat i ja hi son a can Portell. Baixant la trialera del Bernat m'he trobat més comode sobre la bici, però he trobat molt canviada la traçada i anava desorientat buscant l'antiga traçada mentre el Salva m'apretava per darrere...que malament sona això i més amb lo malpensats que sou, vull dir que en tiraba l'ale al coll, vamos que me soplaba la nuca coño!
Esmorçen uns ous ferrats amb cava, tal com mana la tradició, i completem el nuvòl amb cigalons i xupitos. Sortim amb aquella alegria que dona l'alcohol tot decidis cap a la creu, aquest any seguim un suggeriment del Bernat i ataquem la dura pujada per darrera, es a dir, pista fins la masia de can ribes, on vem tastar el nou restaurant, camí fins a la casa i corriol fins la cantera, on hem de remontar pe uns rampots de nivell fins assolir la cota habitual i començar l'escomessa del mític repetxon en curva. Vaig molt enrere mig maregat per la falta d'oxigen i no puc explicar les posicions de la colla, no se si el Jose ha marcat territori, si el Berni ha plantat cara, no se com haura estat l'Albert i no se si el Pepitu haura donat els seus classics "bandazos" en la curva.
Una vegada dalt la creu la tipica ullada al horitzò desde les altures i a buscar la trialera de la tambè mítica pedra enmig. El Salva obre via, es llança amb aquella alegria i jo l'intento seguir. Arribem a la pedra, el Salva no s'ho pensa molt i es tira amb aquella seguretat dels valents, jo el veig tant fi que en dona confiança i m'hi tiro. Arriba el torn del Pepitu, aquest any arriba amb desició, amb la desició de aturar la bici i fer un renuncio...aquest any tampoc, arriba el Berni, amb dubtes, de tots es sabut un dels principis bàsics del mtb, si no estàs segur no ho facis, el Bernat ignora el principi i amb manillar tremolos i entre crits de "vinga" "dexala caure" es tira, baixa la pedra i es marca un vol de celebració amb pirueta acrobatica i aterratje de peu, molt bonic si senyor (si no fos per la cara de panic que possaba mentre volaba). L'Albert i el Jose treuen el sentit comú i baixen a peu. La resta de la trialera resulta distreta i seguint el mestre Rovira arriben abaix amb nomes un peu en un "pas cornejo". Abaix descobrim que el neumatic del Berni ha perdut grip degut al graining de la fulleresca, desmonta la roda i comprovem que mou ritmicament i de manera molt sensual un muscul de la natga del cul quan fa servir la manxa, com deu disfrutar la Mònica!
A la carretera el Pepitu i l'Albert marxen que ja es tard i es passa l'arroç, la resta anem a buscar el corriol de darrera la trialera del Bernat i remontem fins els containers, allà el Salva baixa per carretera i el Jose, Bernat i jo baixem per la trialera de les pedres. Feia molt temps que no passaba per allá, i al igual que la trialera del Bernat la trobo molt canviada, malgrat que vaig més suelto que de bon matí deixo tres peus en la trialera. Arriben abaix i carretera cap a casa.
Ha estat un bon retrobament amb els amics i la bicicleta, no ha estat una tirada llarga de kilometres però per no ha estat gens malament per començar.
Agafem la pista del pantà i pujem per els okupas fins als containers, carretera enllaç per el corriol del cotxe i trialera del Bernat i ja hi son a can Portell. Baixant la trialera del Bernat m'he trobat més comode sobre la bici, però he trobat molt canviada la traçada i anava desorientat buscant l'antiga traçada mentre el Salva m'apretava per darrere...que malament sona això i més amb lo malpensats que sou, vull dir que en tiraba l'ale al coll, vamos que me soplaba la nuca coño!
Esmorçen uns ous ferrats amb cava, tal com mana la tradició, i completem el nuvòl amb cigalons i xupitos. Sortim amb aquella alegria que dona l'alcohol tot decidis cap a la creu, aquest any seguim un suggeriment del Bernat i ataquem la dura pujada per darrera, es a dir, pista fins la masia de can ribes, on vem tastar el nou restaurant, camí fins a la casa i corriol fins la cantera, on hem de remontar pe uns rampots de nivell fins assolir la cota habitual i començar l'escomessa del mític repetxon en curva. Vaig molt enrere mig maregat per la falta d'oxigen i no puc explicar les posicions de la colla, no se si el Jose ha marcat territori, si el Berni ha plantat cara, no se com haura estat l'Albert i no se si el Pepitu haura donat els seus classics "bandazos" en la curva.
Una vegada dalt la creu la tipica ullada al horitzò desde les altures i a buscar la trialera de la tambè mítica pedra enmig. El Salva obre via, es llança amb aquella alegria i jo l'intento seguir. Arribem a la pedra, el Salva no s'ho pensa molt i es tira amb aquella seguretat dels valents, jo el veig tant fi que en dona confiança i m'hi tiro. Arriba el torn del Pepitu, aquest any arriba amb desició, amb la desició de aturar la bici i fer un renuncio...aquest any tampoc, arriba el Berni, amb dubtes, de tots es sabut un dels principis bàsics del mtb, si no estàs segur no ho facis, el Bernat ignora el principi i amb manillar tremolos i entre crits de "vinga" "dexala caure" es tira, baixa la pedra i es marca un vol de celebració amb pirueta acrobatica i aterratje de peu, molt bonic si senyor (si no fos per la cara de panic que possaba mentre volaba). L'Albert i el Jose treuen el sentit comú i baixen a peu. La resta de la trialera resulta distreta i seguint el mestre Rovira arriben abaix amb nomes un peu en un "pas cornejo". Abaix descobrim que el neumatic del Berni ha perdut grip degut al graining de la fulleresca, desmonta la roda i comprovem que mou ritmicament i de manera molt sensual un muscul de la natga del cul quan fa servir la manxa, com deu disfrutar la Mònica!
A la carretera el Pepitu i l'Albert marxen que ja es tard i es passa l'arroç, la resta anem a buscar el corriol de darrera la trialera del Bernat i remontem fins els containers, allà el Salva baixa per carretera i el Jose, Bernat i jo baixem per la trialera de les pedres. Feia molt temps que no passaba per allá, i al igual que la trialera del Bernat la trobo molt canviada, malgrat que vaig més suelto que de bon matí deixo tres peus en la trialera. Arriben abaix i carretera cap a casa.
Ha estat un bon retrobament amb els amics i la bicicleta, no ha estat una tirada llarga de kilometres però per no ha estat gens malament per començar.
dissabte, 7 de gener del 2012
Dejo la Btt
Despues de ver este video del gimnasio donde va el Duke a nadar y a practicar barra fija
!DEJO LA BICI!!
!DEJO LA BICI!!
dimarts, 3 de gener del 2012
FELIÇ 2012
"Al vostre costat he vist coses que altres no creurien, naus cremant més enllà d'Orió. He vist brillar Raigs-C dins l'obscuritat, prop de la Porta de Tannhäuser. Tots...aquests moments...es perdran en el temps...com llàgrimes dins la pluja..."
Per un 2012 ple d'aventures!! Molta sort!!
Per un 2012 ple d'aventures!! Molta sort!!
MARCEL CRANC
Crec que val la pena que escolteu a aquest cantant mallorquí, mes que res per que es AMIC
diumenge, 1 de gener del 2012
"Cronoescalada de Cap d'Any" el proper dia 8?
...cal mantenir les tradicións!!!
jo el darrer dia de l'any, com a entreno per a la "cronoescalada d'any nou" vaig sortir de Sant Feliu... Pujar fins a Santa Creu, per la pista de la esquerra, la que cal pujar el caminet i les escales fins al merendero, i continuar després per la mateixa pista fins a l'inici del "muro" que per sort no varem fer, però la alternativa, potser era pitjor. Trencar a la esquerra per la pista que mena a la Sargantana... per la part mes dura!!!
De la Sargantana, per la pista primer, i després el corriol del "Renault 10" fins a la trialera d'en Bernat, i en lloc de ferla, trencant a la dreta pel corriolet, i abans de sortir a la carretera, cap a la dreta, en sentit contrari, per fer el caminet aquell que va aguantant altura, i passa per la font de Can Mallol (que a pesar que la van arreglar i posar banquets, ja torna a estar emboscada), després baixar a Can Busquets, i Rierada, fins al pon dels "voluntaris", per pujar altre cop fins a la carretera. Carretera amunt, fins el camí que baixa a la dreta a enllaçar amb el de la font del ferro... Can Tintoré, Molins, i fi de festa a Sant Feliu...
...a les campanades m'han tingut que ajudar amb el raïm... que sol no podia!!!
BON ANY A TOT HOM !!!!!
jo el darrer dia de l'any, com a entreno per a la "cronoescalada d'any nou" vaig sortir de Sant Feliu... Pujar fins a Santa Creu, per la pista de la esquerra, la que cal pujar el caminet i les escales fins al merendero, i continuar després per la mateixa pista fins a l'inici del "muro" que per sort no varem fer, però la alternativa, potser era pitjor. Trencar a la esquerra per la pista que mena a la Sargantana... per la part mes dura!!!
De la Sargantana, per la pista primer, i després el corriol del "Renault 10" fins a la trialera d'en Bernat, i en lloc de ferla, trencant a la dreta pel corriolet, i abans de sortir a la carretera, cap a la dreta, en sentit contrari, per fer el caminet aquell que va aguantant altura, i passa per la font de Can Mallol (que a pesar que la van arreglar i posar banquets, ja torna a estar emboscada), després baixar a Can Busquets, i Rierada, fins al pon dels "voluntaris", per pujar altre cop fins a la carretera. Carretera amunt, fins el camí que baixa a la dreta a enllaçar amb el de la font del ferro... Can Tintoré, Molins, i fi de festa a Sant Feliu...
...a les campanades m'han tingut que ajudar amb el raïm... que sol no podia!!!
BON ANY A TOT HOM !!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)