Avui no he tingut un bon día

Quan arriba el dumenge el meu cos, com si d'una droga es tractés, necesita la seva dosis de adrenalina, necesita segregar las endorfinas que durant la llarga setmana "laboral" tant ajudan a afrontar els problemas i que es van esgotan i em fan esperar el proxim dumenge amb força ansietat. Aquest dumenge, venía a cero d' endorfinas, i no em trobaba del tot bé, em costaba mantindre un ritme espiratori (Sobre tot avants d'esmorçar), vaig arribar sensa gana a Can Janer (Mal síntoma per mi...), i clar, malgrat que la vostre companyía em fa oblidar molts dels problemas que ting, no estaba gaira en pau amb mi mateix, aixó fa que sigui més critic amb quasi be tot, i que respongui cosas que no penso (...Uno es esclavo de sus palabras y dueño de sus silencios?...), per tant, i sensa voler pecar d'un excés de sensiblería, grácies per la companyía que em feu tots i cadascun de vosaltres, per ser com sou, per la toleráncia que teniu, per la comprensió que demostreu, la amistat que gratuitament doneu, sensa vosaltres no esperaría las sortidas en bici com las espero.

PD. El toro com animal m'agrada molt, "la fiesta nacional" no es mi fiesta nacional, encara que no ho entengui em dona igual que el Berni plori quan veu al senyor dels lleons abraçar a un tigre, i no, no em sembla bé que un tiu vaigi a la presó per cremar una foto...

PASARELA GAUDI

Desde la capital del Reino.

Recuerdos para mis amigos cules desde el centro de Madrissss!

Pd. Los Cuatro Fantasticos estan persiguiendo a Estela Plateada o a Estela Blanca?

Antología del dolor!

Si, ja está, ja ha passat, ahir ho vam fer, 38km de res, i uns 2000 o metres de desnivell, classificació: els dos ultims de la pedalada, pero això és el de menys, vam acabar la carrera més dura que jo he fet mai, durant el primer kilometre quan em vaig poder acostar al Josep, perque ell esta mes fort que jo tot i que a la meta li vaig treure uns minutetes, li vaig dir entre esbufecs, nene, que deu ens agafi confessats! i collons la premonicio mes dura era poc! quines rampes! quines pujades! no hi havia collons de poder pedalar, la bici s'encabritava, el cor es disparava , les cames volien explotar i un no tenia mes remei que posar peu a terra, imagineu-vos el muro pero una mica mes i aixo ho veies cada cop que aixecaves el cap, desolador! si haguessim pogut pedalar otro gallo cantaria!, pero en fi tant d'esforç ens va ser retornat en forma de trialera de somni, de les deu millors que he vist mai, una maravella de "flow", peraltes, pujadetes suaus, bosc, wallrides, cano emboscat, una maravella, una joia a la que nomes es pot accedir amb dolor, mucho dolor! i despres de la trialera, 4km inhumans! dels 1800 als 2600, en 4 km! imagineu! Per acabar la cursa descens maco per trialera i pista, unes cuantes rampes mes! despres un "rampage" digne de New World Disorder a on el Josep se li va apareixer la verge i de veritat, aquesta vegada si que la va veure, encara sento els seus crits quan tanco els ulls, berni berni berniiii, ahhhhh ahhhhhh ahhhhhhh i silenci, pero afortunadament no va passar res. I ja per acabar una pista vermella del bike park grandvalira, ciclable si bueno...jeje

I aixi es com va anar el diumenge 16 de setembre, pero estem contents, ho vam aconseguir i aixo es el record que ens enduem, grans paisatges, un dur dia de mountain bike, camins de somni, suor, marejos pero alegria i joia! La joia que ens produeix passar un diumenge sobre la bici alla on sigui, amb amics, i de ben segur que repetirem, a Grandvalira no ho crec, a no se que estiguem moltttttt més forts! pero repetirem...

Una abraçada a tots...

Un canal de TV sobre MTB??????

http://freetube.110mb.com/index.php?view=7bXRi

arros amb verduras, kiche, pastís i descens vertiginós...

El pasat dilluns vaig se convidat a dinar un arros a Cal Cap de Taller, amb la companyía del nostre mistic amic Edu, que va el.laborar artesanalment els postres. Ting que confessar que tenía las mevas dubtes, ¿homenots que baixan "a tumba abierta" a Collserola, que cercan amb la bici als seus limitis a las impresionants montanyas alpinas, amb sensibilitat culinaria?, doncs si, un Kiche amb seba confitada i bacon, un arros francament melós amb verduras i per acabar amb el festival de sabors un pastis de poma generós i perfectament elaborat, i després, desde el seient confortable, la sobretaula, la xerrada i com a colofón uns vertiginosos descensos i un repte a diversos woodparks de las Rocallosas i els Alps.
El Pedraforca ja!!! el sopar , la sobretaula i la xerrada, els riures i al día següent, la bici de veritat no virtual.

Novetats!

Engegueu els altaveus quan entreu al bloc, l'estimable music del grup ens deleita amb una emotiva peça seva per títol, Mediterrània.

Guitarres: Jose Luis Cruz
Enregistrament: Bernat Vilaginés
Al llit fent una bacaina: Eduard Arboç, o feia de musa?

Disdruteu-la.

Quan? quan? quan?

Amics, companys, estimats, benvolguts...

Quan anem al Pedraforca????

Recordeu...el comfortable bungalow, les seves parets de fusta, els seus sofas; El Forn, la descoberta culinaria de tota la comarca! (El ferran adria que n'aprengui), el gresolet, el colell, la nova trialera i si m'ho demaneu farem ruta nova i tot, o no....els classics sempre estan be...

Ho necessito ja! jeje no podem acabar l'any sense el nostre Pedra....

Si! les fotos anteriors m'han posat nostalgic! i que???

Sóc un reconvidat!

El Mount Robson (quasi 3900 m.)

Circulant per damunt del Glaciar Colùmbia.














Un iceberg front les costes de Greenland.












vista de Vancouver des de Fals Creek.

Spirit Island a Maligne Lake i Morraine Lake.

Lake Louise amb la glacera Victòria i vista des de l'helicòpter de la característica roca de les muntanyes.


Llac Esmeralda.

Gràcies a la rapidesa del company Albert (com homenatge a la seva persona escric amb el nou color VERD ALTAFULLA) he estat de nou acceptat amb tots els drets al blog dels bikers de Collserola. Aprofito l'esdeveniment per mostrar-vos unes fotografies del meu accidentat viatge a la costa oest i a les rocalloses canadenques. Bona sortida i bon esmorzar per aquest meu primer diumenge després de les vacances, les úniques seqüeles son un cul ben dolorit Us proposo visitar la web http://www.ciclistasavall.org/ i contrastar l'informació de la MARXA D'OR 2007 del proper diumenge 21 d'octubre. Observeu el perfil, cota máx i mín, quilòmetres i desnivell acumulat... sembla una pedalada amb bona mitjana de velocita Salut per a tothom!.

Mes retorno al pasado...

Kapitan Kastanya, el Duke de Kent i en Pathfinder en una de les primeres sortides mítiques...
Bicis lleugeres... simples... cossos esvelts... atlètics... i el cabell... aiss el cabell...