Diumenge 26.04.2015
A la fi de anar retrobant un punt de forma que ens permet gaudir de la btt. avui ens proposem començar a fer sortides de homenots.
Ens trobem el Jose i jo i tirem cap a la plaça Borras on ens espera,al final ha estat al revés, el Edu, per portar.lo a fer un petit corriol de descoberta recent a la zona de can Balasc.
Pujada per carretera de millor forma que la ultima vegada, pero encara notan la inactivitat dels ultims mesos. Tot directe fins a Vallvidrera per agafar la pista cap al Mrendero Cremat, fent la variant Fon Llevallol variant Pepitu.
Pista cap a Can Castellvi de Dalt i baixada cap a la dreta per anar a buscar la pista cap a sota el pont, per poder fer el corriol que desde practicament la primera curva baixa per el mig del bosc amb unas traçades força rapides i divertidas sense cap tipus de dificultat fins ben be el final de la pista. Tan sols la sortida amb una mica mes de pendent i terreny lliscant fan pendre una mica mes de precaucio.
El Edu no ho coneixia i ha estat una petita sorpresa, la primera del dia.
Arribem a Can Balasc i trobem a faltar els putos gossos que surtien bordan i enpantai.nos fent que pujesim en pla " maricon el ultimo". Per cert la primera rampa es un martiri i las meves cames m'ho recorden de inmediat.
Despres la trialera cap a Can Busquets, fantástica, em far tornar a gaudir de la bici, fent que m'oblidi del mal de cames i del esforç. Ara encara es rápida pero esta en un punt que no si val a badar, amb uns punts tecnics molt divertits i uns camvis de traçada que fant que tota ella sigui de puta mare.
Crua realitat , torno a patir pel corriol que enllaça cap a la Esquinita on esmorçarem.
El Edu va aguantant el ritme del Duke i jo els veig amb ulls plorosos desde una certe distancia .
Bon esmorçar i despres anem cap a la Salut, per probar, i aqueste es l'altre novetat, uns corriols que varem descubrir el Jose i jo, i despres varem ampliar amb l'Abert, uns de aquells diez que no vam agafar la bici.
Be que puc dir, lo principal que amb tants anys de correr per Collserola, encara hi han llocs nous i sorprenets. Hem fet uns corriols llarguets facils i divertits, Arribant a zones desconegudes, amb un grau de dificultat minima lo que permet anar molt rapid, no ara que encara no coneixas be el terreny, pero si en un futur, Hem fet una bona empalmada de corriols i hem acabat en un punt, entre San Cugat i Rubi. Genial!!!
Ara be lo fotut es que es te que tornar, i la pujada,sense ser una Sargantana, te nivell i a mes a mes pujas a la pista cap a la Salut " A tomar per Cul de Casa"
Fins aquell moment jo anaba mantenin.me, pero a partir d'aquell moment devallada física. Ritme tranquil i pressa de decisions, jo volia agafar el tren, pero com no tinc criteri he proposat pujar per la trialera que puja desde Can Busquets fins a la Sargantana, alla on el Fletxa va tenir llum per mitja hora.
La pujada un martiri, he caminat tota la part técnica i part de la pista, pero se coneix que el Forner ha fet una petita exhibicio, despres de la cual ha dit prou i a posat el modo supervivencia.
Carretera fins als containers, desestimacio de qualsevol altre ruta que no fos carretera i avall.
Merendero cremat , pista cap a Vallvidrera i carretera fins a deixar al Forner al cotxe, moment en que s'ha fet present el perque de las mevas dificultats. La roda de darrera anaba frenada completament!!! Ahhhh amigo!!! Ara s'explica tot!!! Ja Ja ja
Baixada cap a casa amb mal de cames pero amb la sensacio de haber aprofitat un Diumenge de Mtb de debo.
Pd. Edu menys mal que no varem pujar a Sant Pere Martit eh??.
dilluns, 27 d’abril del 2015
dilluns, 13 d’abril del 2015
Petita Retrobada
Diumenge 12.04.15
De nou un altre sortida per anar agafant forma de cara als futurs reptes, plena de patiment i tambe de al.legria per els petits guanys.
Avui en principi ens teniam que trobar una bona part de la colla, pero una mala nit amb frequents sprints cap al lavabo, han fet imposible que el Pathfinder pogues sortir. Per un altre banda el Edu tenia que fer un aproximament cap a la muntanya ja que les obligacions familiars, li feien no poder extendre la sortida mes enlla de dues hores.
El Pepitu , creiem que esta fent un intensiu solitari de btt,per poder donar.li una sorpresa al Berni quan arribi l'hora de pujar a La Cuvil Ja Ja Ja.
Amb aquest panorama el Duke i jo hem començat a pujar cap a Sarria per trobarnos amb l'Edu, pero el noi ,ansios, ha fet mig cami de bajada per castigarme i desde un principi s,ha aliat amb el Jose per marcar ritme.
Tot arribant a la primera rampa de Vallvidrera ha fet una mica de figa i s'ha deixat anar, pero no per morir sino per agafar enbrençida i treurens las pegatinas al troç planer abans de arribar al Carroç.
El Duke no ha tingut cap problema per agafar.li la roda , jo he pensat que eran focs de encenalls i he dixat fer. Craso error el paio no sols no ha afluixat sino que ha mantingut una distancia que ha fet del tot imposible que l'atrapes.
Ni quan esta fet una merda puc amb ell!!! Cony de cucaracha!!!
A partir de allí pujada tranquila fins les aigues i amb un rodar al.legre ens apropem a la pujada del bombers, de nou el noi fa el pena i em prega que no l'ataqui. Qu no l'ataqui quan jo prou feina tenia per seguir el ritme, amb un mal de came , la dreta concretamant, que no em deixaba en pau.
A tot aixo el Duke amb els seus metros de marge, contemplaba el bonic paisatge de una Barcelona llampant.
Arribem a Vallvidrera i tirem cap el Merendero Cremat despedint al Edu que baixa cap a buscar el cotxe mentres naltros enfilem cap a Sagrada Familia, aprofitem la baixada per investigar un corriol que ens había parlat el Palmer, pero que despres de uns quans metros es far de mal portar i no queda clar que allo tingui sortida ja que sembla anar a petar contra la Autopista.
Remontada cap a la Budellera, pero jo no tins esma per pujar ja que la came em continua fent la guinsa, crec que per la modificacio de la alçada del sillín.
Esmorçem a la Carme i despres si que txino.txano fem la Budellera per despres anar abaixar pels Bombers arrels i tota Les aigues per anar a baijar per Esplugues per rodar una mica. Baixada rápida, llastima que allo no sigui mes llarg i cervantes i Diagonal. Total 41.8 Kms que van suman .
Lo millor de la sortida rodar amb l'Edu que feia molt temps que no ho feia , lo pitjor que em falta moltes sortidas per gaudir completamente, pero piano piano sen va lontano.
De nou un altre sortida per anar agafant forma de cara als futurs reptes, plena de patiment i tambe de al.legria per els petits guanys.
Avui en principi ens teniam que trobar una bona part de la colla, pero una mala nit amb frequents sprints cap al lavabo, han fet imposible que el Pathfinder pogues sortir. Per un altre banda el Edu tenia que fer un aproximament cap a la muntanya ja que les obligacions familiars, li feien no poder extendre la sortida mes enlla de dues hores.
El Pepitu , creiem que esta fent un intensiu solitari de btt,per poder donar.li una sorpresa al Berni quan arribi l'hora de pujar a La Cuvil Ja Ja Ja.
Amb aquest panorama el Duke i jo hem començat a pujar cap a Sarria per trobarnos amb l'Edu, pero el noi ,ansios, ha fet mig cami de bajada per castigarme i desde un principi s,ha aliat amb el Jose per marcar ritme.
Tot arribant a la primera rampa de Vallvidrera ha fet una mica de figa i s'ha deixat anar, pero no per morir sino per agafar enbrençida i treurens las pegatinas al troç planer abans de arribar al Carroç.
El Duke no ha tingut cap problema per agafar.li la roda , jo he pensat que eran focs de encenalls i he dixat fer. Craso error el paio no sols no ha afluixat sino que ha mantingut una distancia que ha fet del tot imposible que l'atrapes.
Ni quan esta fet una merda puc amb ell!!! Cony de cucaracha!!!
A partir de allí pujada tranquila fins les aigues i amb un rodar al.legre ens apropem a la pujada del bombers, de nou el noi fa el pena i em prega que no l'ataqui. Qu no l'ataqui quan jo prou feina tenia per seguir el ritme, amb un mal de came , la dreta concretamant, que no em deixaba en pau.
A tot aixo el Duke amb els seus metros de marge, contemplaba el bonic paisatge de una Barcelona llampant.
Arribem a Vallvidrera i tirem cap el Merendero Cremat despedint al Edu que baixa cap a buscar el cotxe mentres naltros enfilem cap a Sagrada Familia, aprofitem la baixada per investigar un corriol que ens había parlat el Palmer, pero que despres de uns quans metros es far de mal portar i no queda clar que allo tingui sortida ja que sembla anar a petar contra la Autopista.
Remontada cap a la Budellera, pero jo no tins esma per pujar ja que la came em continua fent la guinsa, crec que per la modificacio de la alçada del sillín.
Esmorçem a la Carme i despres si que txino.txano fem la Budellera per despres anar abaixar pels Bombers arrels i tota Les aigues per anar a baijar per Esplugues per rodar una mica. Baixada rápida, llastima que allo no sigui mes llarg i cervantes i Diagonal. Total 41.8 Kms que van suman .
Lo millor de la sortida rodar amb l'Edu que feia molt temps que no ho feia , lo pitjor que em falta moltes sortidas per gaudir completamente, pero piano piano sen va lontano.
dilluns, 6 d’abril del 2015
A Poc a Poc
Dilluns 6 de Abril 2015
Per Setmana Santa tothom marxa o te compromisos , es per aixo que avui em sortit el Duke i jo a donar un tombet per Collserola. Em sortit a les 9 i despres de fer pujada clásica fins a les Aigues em anat cap a Font den Borni, jo ja tenia "Gamba di Legno" i las pedalades em costaban un collo i part del altre, pero qui algo vol algo li costa i jo vull estar be per poder fer aquest any algunes coses que tinc ficades al cap.
Arribats a dalt em baixat cap a Sant Cugat per baixar a la Carme per la part de darrera, remontada per agafar tot el corriol clasic de la Budellera, el terreny estaba fantastic i es podía anar molt rapid deixan corre la bici. Atxutxaba al Jose pero cada vegada que minbaba la pendent el perdia i al final al troç de pujadeta fins a la cadena l'hi perdut de vista, i aixo que es rugula el tio!!!
Bon esmorçar a La carme i despres jo , una mica euforic, li proposso pujar per sota el pont de la Autopista. Dicho y hecho, em passat molt fred al troç de carretera que ha marxat nomes començar a pujar. Tai.chi absolut fins a Can Castellvi de Dalt i despres rodar tranquils fins merendero cremat per anar per darerra a Vallvidrera per anar a petar al Turo d'en Cors on em pogut tornar a deixar correr las bicis, pero aquest cop el terreny molt sec i lliscant per culpa de la pols i la sorra.
Poc freno i suavitat en las traçades per aconseguir bon ritme i potser a estat de las vegades que mes rapid he baixat, anticipant totes les curves i passant per sobre de las pedres .
Nomes per aquesta baixada m'ha valgut tota la sortida.
Aigues fins al Mortirolo, moltisima pedra suelta i cap a casa que feiem tard.
Total una mica mes de 36 Kms amb un bon desnivell i content perque malgrat la "Gamba di Legno" ha estat una molt bona sortida.
Poc a Poc tornarem a gaudir... de las pujades.
Per Setmana Santa tothom marxa o te compromisos , es per aixo que avui em sortit el Duke i jo a donar un tombet per Collserola. Em sortit a les 9 i despres de fer pujada clásica fins a les Aigues em anat cap a Font den Borni, jo ja tenia "Gamba di Legno" i las pedalades em costaban un collo i part del altre, pero qui algo vol algo li costa i jo vull estar be per poder fer aquest any algunes coses que tinc ficades al cap.
Arribats a dalt em baixat cap a Sant Cugat per baixar a la Carme per la part de darrera, remontada per agafar tot el corriol clasic de la Budellera, el terreny estaba fantastic i es podía anar molt rapid deixan corre la bici. Atxutxaba al Jose pero cada vegada que minbaba la pendent el perdia i al final al troç de pujadeta fins a la cadena l'hi perdut de vista, i aixo que es rugula el tio!!!
Bon esmorçar a La carme i despres jo , una mica euforic, li proposso pujar per sota el pont de la Autopista. Dicho y hecho, em passat molt fred al troç de carretera que ha marxat nomes començar a pujar. Tai.chi absolut fins a Can Castellvi de Dalt i despres rodar tranquils fins merendero cremat per anar per darerra a Vallvidrera per anar a petar al Turo d'en Cors on em pogut tornar a deixar correr las bicis, pero aquest cop el terreny molt sec i lliscant per culpa de la pols i la sorra.
Poc freno i suavitat en las traçades per aconseguir bon ritme i potser a estat de las vegades que mes rapid he baixat, anticipant totes les curves i passant per sobre de las pedres .
Nomes per aquesta baixada m'ha valgut tota la sortida.
Aigues fins al Mortirolo, moltisima pedra suelta i cap a casa que feiem tard.
Total una mica mes de 36 Kms amb un bon desnivell i content perque malgrat la "Gamba di Legno" ha estat una molt bona sortida.
Poc a Poc tornarem a gaudir... de las pujades.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)