dijous, 31 de desembre del 2015
dimecres, 30 de desembre del 2015
La Darrera del Any
27 Decembre 2015
Ja hi tornem a ser. Un any ha passat i aquí ens trobem tres membres del Team dispossats a continuar la tradicio que ens portara a la Creu d'Olorda per despedir l'any que ja s'acaba.Disortadament no hi som tots, el Edu a Nafarroa, el Berni al Ripolles i l'Albert ...al llit.
Ens trobem el Jose, el Fletxa i un servidor al lloc de sempre i com els ultims días el Fletxa no te fred, pero jo estic congelat
No estem per massa romanços i tirem per el dret amb la intencio de decidir sobre la marxa si fariem un directe o potser un bucle de aproximacio per gaudir mes de la bici.
A mesura que pugem tambe puja la temperatura i a mi menys las cames se m'escalfa tot i despres de tres setmanes sense sortir he perdut el punt i pateixo. Clar que tambe influeix els excesos de aquests días de comilonas.
Directe per carretera fins a la placeta de darrera del Vallvidrera, merendero cremat i cap a Can Castellvi de dalt. Tinc tentacions de anar a Ca la Carme, que fa molts dia que no els veig i vull saludar.los i donar.los las felicitacions pertinents, pero els companys no em deixan, per lo que continuo patint uns 30 metros enrera veient al Duke lleuger i al Pepitu esforçanse pero mantenint el tipus.
Okupes i anada a buscar la trialera del Berni, pero allí els sorprenc i els proposso fer el corriol que va per sota i acaba sortint a la carretera de Molins. Ha estat lo millor de la sortida, esta molt net i el terreny fantastic. Alguns indrets son de filmacio i podría ser a cualsevol dels llocs que ens omplen els ulls amb la pelis de mtb.
Creuem la carretera i baixem per anar a petar a Can Portell per darrera fent les rampes dels collons. vull dir les que ens portaran un altre cop a dalt. Gracias Jose por castigarme asi!!!
Ens trobem un grup de bikers a la entrada de la trialera i un bichu una mica mes i ho fa... de pujada.
Quin maquina!!! Grup de ciclistes pujan que no ens han deixat fer corra la bici i despres uns altres baixant fent tap a la part mes rápida. Una putada perque el Pepitu anava llençat.
Aprofito per fer un incis, el Jose ha tornat a sortir amb la 29 rigida i si be es molt rápida per pistas, als troços trencats perds molt fent traçades per no menjarte els obstacles. Decididament no em comprare una rigida. Soc massa gran per aixo. Ja Ja ja
Be, pujada cap a Can Portell intentan mantener la poca dignitat que em queda i arribant quan els companys prenian el café. Tradicio i esmorçar de ous farrats i patates fregidas amb cava. Tot molt bo i tenin en compte els plat cava i cafes no surt gens car.
Acabada la comedia gastronómica sortim , amb un fred de la hostia i tirem cap a Can Ribes per pujar per darrera, es molt ms maco, fem el corriol i a la cantera agafem les primeras rampes i jo no puc amb la meva anima. Primer peu a terra, avui no pujare pedalant i van ....
Aconsegueixo pedalar tota la resta fins a la famosa curva a on em rendeixo mentres un runner em passa amb aquella al.legria. Camino tota la resta fins la Creu. no tinc esma ni per fer el troç intermig, i tinc temps de veure al Fletxa peu a terra, li ha fallat per ben poc i jo se perque.
Tirem enrrera una estona i tornem a situar.nos a Can Portell, si be he dit que varem esmorçar ous farrat i patates jo vaig afegir bacon, oferint.los als meus companys. El Fletxa es nega al bacon pero arrasa amb las patates que jo no menjo i clar aquest exces ha estat definitiu per no poder fer la corva ja ja ja
El Jose tambe ha parat pero ell ha estat perque el xivato l'avisat que estaba als limits i amb allo no es pot fer bromas.
Petita estona a dalt , fotos i cap avall, jo desestimo rapidament la trialera perque estic molt cansat i no em veig amb masses forçes per afrontar alguns dels passs de la trialera. Probem un cami que hem vist pujant i despres de una baixada amb molta pendent, pero fácil, hem anar a petar a la sortida de la carretera que puja per la Cantera.
Tirem cap a la dreta, baixant fins a la cimentera, per anar a buscar els voltants del la Salut de Sant Feliu i allí el Fletxa ens ensenya un petit corriol, pero molt divertit, que ens porta practicament al final de la pista , al costat de La Salut.
Corriol del bosquet, patin com un porc, i allí baxant per el troç de pedres, que ara esta bastant malament el Jose ha estat a punt de perdre els empastes de la boca per culpa de la falta de suspensio.
Quina forma de rebotar ja ja ja. Be jo no he vist perque anava mitja hora tard.
Tirem per els camps per anar a pujar per la Beca o la Ladera quan ens adonem que ja es molt tard, per lo que decidim tornar per las torres de Sant Just cap a Esplugues i Finestrelles, menys mal, perque encara que hem anat mes rapid i las cames em feien pupa m'hi estalviat la Beca Uffff.
Ens despedim del Fletxa al Cervantes , ell te molta pressa i el Jose i jo tirem txino txano cap a casa
Total uns 47 Kms de sortida per cumplir amb las tradicions.
PD-. Hem pujat a la Creu un altre any, aquest per mi ha tingut la alegría de la meva neta petita, pero tambe la tristor de lo malalta que va estar i al final la recaiguda de la Eva, per lo que desitjo que el proper any sigui molt mes bo per tots naltros.
Dias com aquest trobo molt a faltar els que no vareu poder ser. Una abraçada.
.
Ja hi tornem a ser. Un any ha passat i aquí ens trobem tres membres del Team dispossats a continuar la tradicio que ens portara a la Creu d'Olorda per despedir l'any que ja s'acaba.Disortadament no hi som tots, el Edu a Nafarroa, el Berni al Ripolles i l'Albert ...al llit.
Ens trobem el Jose, el Fletxa i un servidor al lloc de sempre i com els ultims días el Fletxa no te fred, pero jo estic congelat
No estem per massa romanços i tirem per el dret amb la intencio de decidir sobre la marxa si fariem un directe o potser un bucle de aproximacio per gaudir mes de la bici.
A mesura que pugem tambe puja la temperatura i a mi menys las cames se m'escalfa tot i despres de tres setmanes sense sortir he perdut el punt i pateixo. Clar que tambe influeix els excesos de aquests días de comilonas.
Directe per carretera fins a la placeta de darrera del Vallvidrera, merendero cremat i cap a Can Castellvi de dalt. Tinc tentacions de anar a Ca la Carme, que fa molts dia que no els veig i vull saludar.los i donar.los las felicitacions pertinents, pero els companys no em deixan, per lo que continuo patint uns 30 metros enrera veient al Duke lleuger i al Pepitu esforçanse pero mantenint el tipus.
Okupes i anada a buscar la trialera del Berni, pero allí els sorprenc i els proposso fer el corriol que va per sota i acaba sortint a la carretera de Molins. Ha estat lo millor de la sortida, esta molt net i el terreny fantastic. Alguns indrets son de filmacio i podría ser a cualsevol dels llocs que ens omplen els ulls amb la pelis de mtb.
Creuem la carretera i baixem per anar a petar a Can Portell per darrera fent les rampes dels collons. vull dir les que ens portaran un altre cop a dalt. Gracias Jose por castigarme asi!!!
Ens trobem un grup de bikers a la entrada de la trialera i un bichu una mica mes i ho fa... de pujada.
Quin maquina!!! Grup de ciclistes pujan que no ens han deixat fer corra la bici i despres uns altres baixant fent tap a la part mes rápida. Una putada perque el Pepitu anava llençat.
Aprofito per fer un incis, el Jose ha tornat a sortir amb la 29 rigida i si be es molt rápida per pistas, als troços trencats perds molt fent traçades per no menjarte els obstacles. Decididament no em comprare una rigida. Soc massa gran per aixo. Ja Ja ja
Be, pujada cap a Can Portell intentan mantener la poca dignitat que em queda i arribant quan els companys prenian el café. Tradicio i esmorçar de ous farrats i patates fregidas amb cava. Tot molt bo i tenin en compte els plat cava i cafes no surt gens car.
Acabada la comedia gastronómica sortim , amb un fred de la hostia i tirem cap a Can Ribes per pujar per darrera, es molt ms maco, fem el corriol i a la cantera agafem les primeras rampes i jo no puc amb la meva anima. Primer peu a terra, avui no pujare pedalant i van ....
Aconsegueixo pedalar tota la resta fins a la famosa curva a on em rendeixo mentres un runner em passa amb aquella al.legria. Camino tota la resta fins la Creu. no tinc esma ni per fer el troç intermig, i tinc temps de veure al Fletxa peu a terra, li ha fallat per ben poc i jo se perque.
Tirem enrrera una estona i tornem a situar.nos a Can Portell, si be he dit que varem esmorçar ous farrat i patates jo vaig afegir bacon, oferint.los als meus companys. El Fletxa es nega al bacon pero arrasa amb las patates que jo no menjo i clar aquest exces ha estat definitiu per no poder fer la corva ja ja ja
El Jose tambe ha parat pero ell ha estat perque el xivato l'avisat que estaba als limits i amb allo no es pot fer bromas.
Petita estona a dalt , fotos i cap avall, jo desestimo rapidament la trialera perque estic molt cansat i no em veig amb masses forçes per afrontar alguns dels passs de la trialera. Probem un cami que hem vist pujant i despres de una baixada amb molta pendent, pero fácil, hem anar a petar a la sortida de la carretera que puja per la Cantera.
Tirem cap a la dreta, baixant fins a la cimentera, per anar a buscar els voltants del la Salut de Sant Feliu i allí el Fletxa ens ensenya un petit corriol, pero molt divertit, que ens porta practicament al final de la pista , al costat de La Salut.
Corriol del bosquet, patin com un porc, i allí baxant per el troç de pedres, que ara esta bastant malament el Jose ha estat a punt de perdre els empastes de la boca per culpa de la falta de suspensio.
Quina forma de rebotar ja ja ja. Be jo no he vist perque anava mitja hora tard.
Tirem per els camps per anar a pujar per la Beca o la Ladera quan ens adonem que ja es molt tard, per lo que decidim tornar per las torres de Sant Just cap a Esplugues i Finestrelles, menys mal, perque encara que hem anat mes rapid i las cames em feien pupa m'hi estalviat la Beca Uffff.
Ens despedim del Fletxa al Cervantes , ell te molta pressa i el Jose i jo tirem txino txano cap a casa
Total uns 47 Kms de sortida per cumplir amb las tradicions.
PD-. Hem pujat a la Creu un altre any, aquest per mi ha tingut la alegría de la meva neta petita, pero tambe la tristor de lo malalta que va estar i al final la recaiguda de la Eva, per lo que desitjo que el proper any sigui molt mes bo per tots naltros.
Dias com aquest trobo molt a faltar els que no vareu poder ser. Una abraçada.
.
dimarts, 1 de desembre del 2015
Lo Riu Lo Riu
Diumenge 29 de Novembre 2015.
Sortida una mica rareta per mi ja que si be tenia ganes de tornar a agafar la bici despres de les bones sensacions de las darreres sortides, per altre banda el trangol del Dilluns feia que no tingues el cap per massas historias. Al final , i com sempre, el pragmatisme de la meva dona m'ha fet veure que lo millor era sortir per distreurem i aixi fer.ho tot amb la máxima normalitat. Encara que crec que la realitat es que quan no surto diumege em posso inaguantable a donar voltes per casa com un gilipollas i ella es puja per las pareds Ja Ja ja
Be ens trobem el Fletxa , el Jose i jo al lloc de sempre i encara que el Pepitu diu que no fa fred jo estic glassat. Pujada clásica per fer un directe cap a Vallvidrera i anar carenejant per acostar.nos a la zona de Vallpineda per ensenyar.li al Fletxa els nou corriols dels voltants del Papiol.
Fa uns diumenges que a la pujada de Vallvidrera trobem un señor gran gran amb una bici tuneada, amb retrovisors i radio incorporada que tot txino txano fa via cap al Tibidabo. Avui jo no tenia cames i no el podía deixar massa enrera i tota la primera rampa fins el carrer del Carroç he anat acompanyat de Juanito Valderrama i Dolores Abril. La carretera , el vent de cara .l'esforç. el paisatge i la música sobretot la música feian que em vinguesin al cap las imatges de.... Filme Von Draussen Ja ja ja.
Tot ariban a la placeta de anada cap el merendero cremat, el Fletxa , que tambe tenia ganes de ensenyarnos descobertas novas , ens ha portat per un corriol per sobre del cami de la Llanega i que et deixa al costat del baixador de Vallvidrera, cortet pero entretingut.- Amb el cambi de plans hem fet tot el troç de carretera fins a la pujada de sota el pont, el fred era tremendo, i despres de las primeras rampes hem tirat cap a Can Balasc, de forma premonitoria hem parlat dels gossos, i hems arribat a la trialera que ens portara cap a Can Busquets.
El ultim dia , amb la trialera tota molla, vaig fer una baixada deplorable mentres el Duke em pasaba la ma per la cara per lo que avui tenia comptes pendents amb la trialera i amb el Duke, Edu no ets el unic que es renconios ja ja ja. La baixada ha estat molt bona , exceptúan un troç que ara no tinc collons per fer.ho, deixan corre la bici amb el trerreny molt noble.
Arribada a Can Busquets i pista cap el Bar Catala, antiga Esquinita, a on hem esmorçat de conya, el Fletxa amb cullera i tot. Conversas distesas i una mica de mandra per tornar a sortir, la temperatura encara era baixa, pero despres de la rampa fins a la Casa Blava una caloreta ens ha gafat a tots i ja no la hem deixat fins a Barna.
Els nous corriols de Vallpineda son una meravella, pican cap a baix amb una pendent que et deixa corre pero sense grans desnivells i son prou llargs , mes de 1 Km. el troç que hem fet, per gaudir de la bici durant força estona. Al final una pujada per pista , amb alguna rampa una mica dura, ens torna a portar a prop de la Salut del Papiol i a la entrada mateixa de la trialera del Papiol.
A la entrada de la trialera , jo no m'he adonat, pero se coneix que un gos s'ha abraonat cap el Jose i aquest ha fet un aceleron del quince.
Be els corriols anteriors están prou be pero la trialera del Papiol esta en un punt optim, es pot corre molt i amb molta seguretat, tan sols hi ha un lloc de comte, una curva a esquerrar amb unes arrels fen esglaons, tot lo demes es pura adrenalina.
Arribada a la Bovila i decidim anar a fer las pistas de baixada fins la Rierada per un cami nou que varemtrobar el Jose i jo fa uns messos, Ens hem confos i hem anat per un altre lloc fins a petar al costat de una finca , amb tanca de feroo, on uns gossos han vingut a tota hostia cap a naltros, un dels gossos, una mala bestia, ha saltat la tanca i a començat a seguirnos. El Jose que ho ha vist a fotut un crit de " Cuidaco que el perro ha saltado" i al mateix momento jo m'he cagat al culotte. Collons quin susto perque era un troç de animal. Un cop ens hem allunyat el gos ha girat cua. Fill de Puta!!!
Amb les indicacions de una parella hem arribat fins al final de la Rierada, al restaurant Can Jovell, i d'alli cap a Lo Riu per tornar pel Llobregat.
Tornada molt tranquila, exceptúan un troç que el Jose ha fotut llenya i jo he aconseguit agafar.li roda, mentre el Pepitu uns metros darrera demanaba socorro Ja Ja Ja. Parada técnica per fer una pixadeta de germanor i arribada a Barna per Bellvitge a on com sempre ens hem perdut.
Despedida al Fletxa i tixnotxano cap a casa . Total 56 Kms amb troços molt divertits.
Pd. Primera . L'ultima vegada que vaig fer Lo Riu amb el Jose anaba tant petat que es va fer etern. Ahir amb bones cames i pedalant molta estona a mes de 25 Kms a l'hora la tornada va ser molt recomenable.
Segona. Al primer troç de riu ho varem pasar recordant anecdotes de Irati i del Pedraforca i la veritat hem van fer moltes ganes de tornar.hi
Tercera i la mes grossa . El Duke va venir amb una Trek de 29 per probarla i nomes li faltaba aixo, tenir mes inercia. Pa darle de comer aparte !!!
Sortida una mica rareta per mi ja que si be tenia ganes de tornar a agafar la bici despres de les bones sensacions de las darreres sortides, per altre banda el trangol del Dilluns feia que no tingues el cap per massas historias. Al final , i com sempre, el pragmatisme de la meva dona m'ha fet veure que lo millor era sortir per distreurem i aixi fer.ho tot amb la máxima normalitat. Encara que crec que la realitat es que quan no surto diumege em posso inaguantable a donar voltes per casa com un gilipollas i ella es puja per las pareds Ja Ja ja
Be ens trobem el Fletxa , el Jose i jo al lloc de sempre i encara que el Pepitu diu que no fa fred jo estic glassat. Pujada clásica per fer un directe cap a Vallvidrera i anar carenejant per acostar.nos a la zona de Vallpineda per ensenyar.li al Fletxa els nou corriols dels voltants del Papiol.
Fa uns diumenges que a la pujada de Vallvidrera trobem un señor gran gran amb una bici tuneada, amb retrovisors i radio incorporada que tot txino txano fa via cap al Tibidabo. Avui jo no tenia cames i no el podía deixar massa enrera i tota la primera rampa fins el carrer del Carroç he anat acompanyat de Juanito Valderrama i Dolores Abril. La carretera , el vent de cara .l'esforç. el paisatge i la música sobretot la música feian que em vinguesin al cap las imatges de.... Filme Von Draussen Ja ja ja.
Tot ariban a la placeta de anada cap el merendero cremat, el Fletxa , que tambe tenia ganes de ensenyarnos descobertas novas , ens ha portat per un corriol per sobre del cami de la Llanega i que et deixa al costat del baixador de Vallvidrera, cortet pero entretingut.- Amb el cambi de plans hem fet tot el troç de carretera fins a la pujada de sota el pont, el fred era tremendo, i despres de las primeras rampes hem tirat cap a Can Balasc, de forma premonitoria hem parlat dels gossos, i hems arribat a la trialera que ens portara cap a Can Busquets.
El ultim dia , amb la trialera tota molla, vaig fer una baixada deplorable mentres el Duke em pasaba la ma per la cara per lo que avui tenia comptes pendents amb la trialera i amb el Duke, Edu no ets el unic que es renconios ja ja ja. La baixada ha estat molt bona , exceptúan un troç que ara no tinc collons per fer.ho, deixan corre la bici amb el trerreny molt noble.
Arribada a Can Busquets i pista cap el Bar Catala, antiga Esquinita, a on hem esmorçat de conya, el Fletxa amb cullera i tot. Conversas distesas i una mica de mandra per tornar a sortir, la temperatura encara era baixa, pero despres de la rampa fins a la Casa Blava una caloreta ens ha gafat a tots i ja no la hem deixat fins a Barna.
Els nous corriols de Vallpineda son una meravella, pican cap a baix amb una pendent que et deixa corre pero sense grans desnivells i son prou llargs , mes de 1 Km. el troç que hem fet, per gaudir de la bici durant força estona. Al final una pujada per pista , amb alguna rampa una mica dura, ens torna a portar a prop de la Salut del Papiol i a la entrada mateixa de la trialera del Papiol.
A la entrada de la trialera , jo no m'he adonat, pero se coneix que un gos s'ha abraonat cap el Jose i aquest ha fet un aceleron del quince.
Be els corriols anteriors están prou be pero la trialera del Papiol esta en un punt optim, es pot corre molt i amb molta seguretat, tan sols hi ha un lloc de comte, una curva a esquerrar amb unes arrels fen esglaons, tot lo demes es pura adrenalina.
Arribada a la Bovila i decidim anar a fer las pistas de baixada fins la Rierada per un cami nou que varemtrobar el Jose i jo fa uns messos, Ens hem confos i hem anat per un altre lloc fins a petar al costat de una finca , amb tanca de feroo, on uns gossos han vingut a tota hostia cap a naltros, un dels gossos, una mala bestia, ha saltat la tanca i a començat a seguirnos. El Jose que ho ha vist a fotut un crit de " Cuidaco que el perro ha saltado" i al mateix momento jo m'he cagat al culotte. Collons quin susto perque era un troç de animal. Un cop ens hem allunyat el gos ha girat cua. Fill de Puta!!!
Amb les indicacions de una parella hem arribat fins al final de la Rierada, al restaurant Can Jovell, i d'alli cap a Lo Riu per tornar pel Llobregat.
Tornada molt tranquila, exceptúan un troç que el Jose ha fotut llenya i jo he aconseguit agafar.li roda, mentre el Pepitu uns metros darrera demanaba socorro Ja Ja Ja. Parada técnica per fer una pixadeta de germanor i arribada a Barna per Bellvitge a on com sempre ens hem perdut.
Despedida al Fletxa i tixnotxano cap a casa . Total 56 Kms amb troços molt divertits.
Pd. Primera . L'ultima vegada que vaig fer Lo Riu amb el Jose anaba tant petat que es va fer etern. Ahir amb bones cames i pedalant molta estona a mes de 25 Kms a l'hora la tornada va ser molt recomenable.
Segona. Al primer troç de riu ho varem pasar recordant anecdotes de Irati i del Pedraforca i la veritat hem van fer moltes ganes de tornar.hi
Tercera i la mes grossa . El Duke va venir amb una Trek de 29 per probarla i nomes li faltaba aixo, tenir mes inercia. Pa darle de comer aparte !!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)