Tornan a pedalar... i van....

Diumenge  22 Febre 2015
 Escric la crónica del Diumenge en Dijous, fins ahir em feien mal las cames i el cul, merda de tornada, pero es lo que te el marxar. Ara unes quantes sortides patin i despres ja podre fer allo que mes m'agrada. Quedarme l'ultim veient els meus amics gaudin de la bici mentres jo em cago en tot!!!
 Be , la sortida ha estat marcada a primera hora per un fred de collons, portaba guants llrags normals i me els he tingut que cambiar per els de hivern gruixuts nomes començar a pujar..
 Pujada clásica cap a Valvidrera dels tres membres presents, l'Albert, el Jose i un servidor tancan filas. Dolor a les cames tota la estona per la inactivitat i per el fred que no deixaba escalfar ni un momento.
Ara que el Jose i l'Albert si que s'han escalfat a la carretera picanse amb un paio que els hi fet un mal gesto o una mala cara o potser ha esbufegat molt fort. La questio era picarse... Com son alguns ciclistes.
 Aigues fins als Bombers i pujada molt tranquila, jo patia per els companys perque esperan.me anaban tan poc a poc que tenia por no caiguesin.
Agafen cami  sota la antena i fem la variant de la trialera que baixa cap a la Budellera, rápida i engrescadora malgrat que curta. continuem baixant i prenem l'antic cami de la Font de la Budellera que feia anys que no feiem. Mala idea , el ultim tram son escales inciclables i alla ens hem adonat del fred als peus, caminar amb els peus gelats no es bon plan.
 Fem el caminet per el fondo de la vall per anar a pujar el corriol clasic de Ca la Carme i a la entrada l'Albert ha tingut un ensurt amb una fusta mullada que quasi li costa un disgust.
Esmorçem i rebem la noticia de que el Palmer no pujara, ningu s'ha extranyat, i llavors apareix el Fletxa, que no tenia mases ganes pero al final s'ha decidit i ens ha trobat. Be per ell!!!
Tornada per el panta i jo soc home mort, em defenso com puc pero el troç de la Font ja no dic ni faba.
Prenem el desvio de Can Llevallol i l'Albert s'estima mes anar per un cami mes tranqui, encara fa poc de la operacio i fa respecte tenir un mal tanto.
Aribem al merendero cremat i anem a buscar la ladera on s'ens ha ajuntat un jovencell perdut, que volia anar a San Pere Mártir. ha vingut amb naltros tota la ladera i ha al.lucinat.
Nota apart . al repechon que hi al mig el Fletxa i jo l'hem deixat pasar i ha fet figa , despres els dos "matures" ho hem fet amb molta prestancia...jajaja
Arrivem a la plaça Mireia i baixem cap a Esplugues  per anar per sobre de Finestrelles cap a la Font del lleo, no m.enrecordaba de les rampes del puto caminet.
Baixada cap a cas amb els comiats habituals.
 Be sortida molt clásica per anar agafan ritme, marcada per el fred intens de primera hora.
Total 32 Kms.

IRATI... any 1

Flow, enduro duro, a Ripoll

Fa temps que tinc pendent anar a fer unes voltes per Ripoll, on tinc controlades algunes baixades que fan els bikers locals, i avui he trobat un vídeo de una d'elles, El Catllar, una muntanya que hi ha a l'oest de Ripoll...al loro perque sembla que han fet feina i de la bona. Aquesta setmana vinent hi vaig!

Flow de debo!1

Victor Smith: Dawn of the 29er from Reilly Kintzele on Vimeo.

Ja no m'enrecordo!!!

Fa tant tepms que no surto que ja no m'enrecordo. Per aixo he tingut que buscar ajuda externa per re-situarme

http://www.mtbr.com/cat/resources/videos/video-action-sports/ride-like-a-pro-with-bruce-spicer/prd_464021_155crx.aspx

SEGUEIXO ACOVARDIT PEL FRED

Us podria dir que el meu cardiòleg em recomana que no em exposi a un fred extrem o almenys que suposi cap patiment per a mi, i seria veritat, a més, les meves pulsacions s'eleven per sobre del que es normal per mi amb el fred, i també es cert, per alguna cosa estic sempre pendent del meu pulsòmetre i us asseguro que conec a la perfecció la resposta del meu cor als esforços.
Però el motiu de no voler sortir en bici en els horaris habituals és més trivial, no suporto el vent fred de l'hivern, em posa molt nerviós, em costa entrar en calor i no li trobo encant algun a les baixades en les que se't congelen les mans i peus després d'haver fet una pujada amb decisió, peró...

...m'encanta la bici, m'encanta rodar pels camins, sortejar arrels i pedres, sentir el cor a sac pujant algun repetjó exigent, encara que sigui a Montjuïc!!, i sentir el sol a la cara, i la vibració en el braços, les cames i l'esquena ... en fi ...
De casa meva a les Columnes, sobre les fonts de Montjuïc, Poble Espanyol, pujada clàssica per darrere del Sant Jordi, pel sender, mirador a la Caseta del Migdia, camí de Ronda fins al castell, de nou per darrere, senders i trialeres fins avorrir, baixada fins al cementiri, part del circuit de btt de la copa catalana, de nou al Sant Jordi caminet fins l'INEF, avinguda de l'Estadi cap amunt, torno a pujar cap al Castell però pel desviament que va a la bàscula, després giro a l'esquerra amb l'objectiu de baixar cap als Tres Pins per un camí nou que vaig veure, de nou en el circuit, Castell per amunt en aquesta ocasió pels jardins, agradable i tranquil, un cop a dalt de nou camí de ronda i torno a baixar per tots els senders possibles aquesta vegada pujo a l'esplanada per sobre del cementiri, tinc molt fred i alli fa solbaix i em dirigeixo a la Fuxarda, pas per enmig dels escaladors (També són ganes), de nou al Poble Espanyol aquest cop de baixada, de nou sa les Columnes i d'allí a l'INI, pujada fins al Pati dels Tarongers, les Cascades, Palau Nacional, Etnològic i cap a casa ...

Añadir leyenda