Collserola entorn al 1900

Tal com era el nostre bikepark fa més de un segle...
exposició de fotos interessant a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Trialera del Acueducto en Collserola (o Viaducto o Transversal) 2012-07-07

Bon Nadal o no?

Bon Nadal

15 DE DESEMBRE, ENS SEGUIM MANTENINT...

A la espera d'altre cróniques, publico la de diumenge passat:

A la una de la matinada de diumenge, a l'hora de preparar la bici per sortir al matí,  em vaig adonar de que la roda davantera estaba punxada, vaig pensar, no comencem bé el dia, però com tot és susceptible de millorar o empitjorar ...
Quedem a les 9 amb l 'Albert, últimament estem fent sortides de "manteniment" però cauen prop de 40 quilòmetres, està bé, és relaxat i com a mi el fred m'afecta especialment, una hora més tard em resulta més agradable, agraeixo un cop més la tolerància dels meus companys i amics!  Ens trobem a Plaça d'Espanya i pugem per la ruta habitual fins el desviament a l'esquerra de sota el pont de la carretera de Vallvidrera, ens encaminem cap a Sant Pere Martir, pugem tranquil·lament xerrant, en baixar per uns dels senders paral·lel a la pista m'adono que la roda davantera l'he deixat molt fluixa, quin ensurt hagués pugut tindre, un cop arribem a la plaça del Turó d'en Cors agafem el camí de l'esquerra, i anem a Vallvidrera decidim prendre el camí alternatiu del Pepito que ens porta a Can Llevallol, el sender està de vici i és un plaer, d'aquí al Pantà, i d'aquí a Ca la Carme on ens trobem amb el Salva, té veu de machote, está refredat, lamentablement no apareix el Pepito, pensabem que faria un cafetó amb nosaltres. Esmorzar dilatat, tranquil (El Bernat, que és mig bruixot ens envia un WSP dient que ja està bé i que ens posem a pedalar), ell està a Ventola, amb la bici, però sembla que a temperatura agradable. Sortida cap avall pel camí que utilitzem per pujar habitualment, està divertit, d'aquí a buscar el sender del Pinya i d'aquí al revolt de les monges, Budellera dalt, d'aquí als bombers, arrels, aigües, mortirolo i cap a casa, uns 37 km m'indica Albert, bé, he segregat endorfines, no estic cansat.

Una mica d'espectacle! - Martyn Ashton

No es el Mateix..

Despres de llegir les croniques del Berni un te la impresio de que no fa el que realment li agrada, pero aquest comentari es mes propi de un sentit de frustracio que de realitat. Tot be per la llarga conversa que hem mantingut avui el Jose, l'Albert i jo mateix envers el cami que esta prenen la nostra colla. Tots tres em aportat la nostra visio per saber cap a on anem.L'Albert es ara ple d'ilusio amb la nova maquina que tindra properament, no se si al Gener o a la Ghost!!! quin chiste mes bo. El Jose que esta disfrutant de la nova oportunitat que li ha dont la vida per fer mtb. i jo... be jo no ho tinc gaire clar, a part de las circumstancias que estic vivint el cert es que ja fa temps que aixo de aixecarme per patir hem costa mol, pero mol mol. Quan penso amb la sortida nomes vec els troços que no m'agraden i llavors tinc clar que ho deixo, pero despres trobo un dia com avui, que malgrat repetir una ruta tantes vegades feta i uns primers Kms dessabedors per la meva condicio fisica de cop i volta tot es transforma en felicitat nomes per el fet de gaudir de un corriol fantastic i una baixada esbojerrada amb risc de pinya per la humitat, sentin el sorroll de la bici volant per sobra de las pedres i els crits de joia del company que tens darrera qui esta gaudint tan com tu per un troçet de felicitat en forma de corriol. Llavors tot canbia i ja vols tornar a patir, i quan lleigexas la cronica de un amic que es a la muntanya de debo, alla on el dolor pot ser inaguantable, nomes tens ganes de posar.te en forma i anar un dia per rodar per aquells paisatges.

Tornem-hi

Us poso algunes fotos recents i crònica.

Divendres vaig tornar a reempendre l'activitat ciclistica després de 3 setmanes de fer el ronso, entre el fred i mal temps no hi havia dallonses de pedalar.
Vaig quedar amb un noi de Ribes, el Dani, i vam anar a fer una volta curta. A ribes fotia un fred del copon a les 9, -1º, menys que a Campelles, inversió tèrmica. Doncs corriol cap amunt per anar a parar al poble de Bruguera. Corriol dur de collons i en mal estat pel pas de les vaques... corriol, aigua, fang i vaques són mala cosa!
Un cop a Bruguera enfilem al repetidor a sota del Tàga, alli parem a fer la barreta i contemplar la vista, dia magnífic, alli dalt 15 graus...ja sobrava tot. Anar fent i pam, a terra, altre cop per culpa del mal estat del camí, resultat, esquinç en un dit. Res important, continuem baixant cap a Pardines, arribant a Pardines hi ha un muraco, que el Mortirolo és una broma al costat. Un cop a Pardines, cap a Ribesaltes, i anar a buscar un parell de corriols, un d'ells Edu el que vam fer aquell dia. Pero enlloc de continuar amunt baixem per corriol fins la carretera. I retorn a Ribes. 30km i 1000 de desnivell.

I com que el dit no em feia gaire mal, avui he sortit altre cop a buscar un corriol que em va dir el Dani des del poble de El Baell fins el Balneari de Ribes. Surto de Campelles per corriol, si Edu, el que vam fer. Estava força més net i 3 o 4 curves de 180 se m'han creuat, masses dies de festa, cal practicar més. Arribo a la carretera de El Baell i enfilo fins el poble, d'allí surt el corriol, fantastic, serpentejant dins el bosc i ple de fullaraca, d'aquella d'anar patint una mica. M'en surto prou bé deixant només un parell de peus. En un dels trams mes guapos, un filat enmig talla una mica el rollo, res que no se solucioni treient-lo i pedalant després.
Arribat al balneari, travesso la nacional i passo per l'antiga estació de Renfe, Aguas de Ribas. Aqui hi ha hagut molt de caler! M'enfilo per Portland a buscar l'últim corriol de la jornada, a la obaga, per tant terreny dur i gelat, però divertit, que em deixa a Ribes. Per no pujar per carretera, vaig a buscar la pujada de Roques Blanques, un muraco que ja coneix l'Edu, en 2km et plantes a Campelles traient el fetge per la boca. Total, 20km i 700 de desnivell.

Para cuando el nuestro....

un article interessant

un article interessant!