Frustracio

Imatge impactant on es veu la frustracio reflectida al rostre de aquets herois, que patint molt per no poder cumplir el seu sommi, mostren una serenor magnifica tot pensant amb la felicitat que en aquells moments estaban gaudin els seus companys de travessa.El vostre gaudir va ser la nostra força.Salut companys

El Pedraforca

Diumenge 27 de maig del 2012.
Bikers: Bernat, Pepitu, Jose, Salva i Eduard.
Ruta: la volta al Pedraforca amb tres ports; grassolet-bauma-collell, josa, la mola.

Arrivem a Gósol el dissabte a la tarda, contents i amb aquelles ganes e il.lusió de les grans ocasións, de les grans rutes. Ens instal.lem a la casa i després de fer un passeig pel poble preparem el sopar, el Bernat un delicios plat de pasta a la carbonara autèntica, rés de crema de llet, el Pepitu una
magnífica parrilada de peix, de la peixeteria de confiança, ja ja ja, i jo un pastís de formatge amb "coulise" de fruits vermells. Tot això regat considerablement amb tres, TRES!!! ampolles de sidra i cervesses. S'ha de preparar bé el cos per patir!
Diumenge, les 7 del matí, comença a moure's el personal. Sembla que tindrem bon temps, baixem al cal Peraire a pendre el café i recollir els entrepans. Les nou, comença el espectacle...primeres pedalades plàcides per la carretera per guanyar el coll de la trapa i després deixar caure la bici fins Saldes, i el riu, aquí s'acaba la comedia i comença la primera gran pujada del día, el gressolet, que continua amb la bauma i continua amb el collell, casi na! Tenia sensacions extranyes al començar a pujar, sabia que el día es faria molt llarg i calia reservar, no havia esmorçat gaire i tenia gana. Arrivem al àrea del Gressolet i parem, menjo una barreta i continuem pujant la Bauma, continuo amb ganota, arrivem adalt i menjo un altre, l'última, que va funcionar molt bé i amb permís del Bernat que estaba sobrat, vaig poder coronar el collell jugant a mantenir distàncies amb el Pepitu mentres el Jose cuidava del Salva que se li acumulava la feina al sollado. Com canviaríen les coses al llarg de la jornada i com trobaria a faltar aquella barreta!
El temps adalt del collell s'estava posant ruful, nuvols baixos i una mica de boira envolicavant l'enforcadura del pedraforca, bufava vent i la parada per menjar l'entrepa va tenir que ser rapideta. Aquell entrepanet va quedar curt.

Baixada d'aquelles tensas cap a la carretera de Josa, no per la complicació tècnica sino per el tipus de terreny, pedregos i suelto que et manté en tensió per tal de mantenir l'equilibri. Arrivem a la carretera i deixem el paradis a l'esquerra, una plàcida pujada per carretera fins gòsol, per agafar l'infern d'un nou port, el coll de Josa. Aquesta pujada es deixa fer bé, si la prens amb calma, te una primera part més fàcil Jose amb una gran facilitat en fa un interior de llibre en plena pujada. La cosa es posava magra quan el Salva va explotar i va dir prou, "m'en torno abaix i us espero a Tuixen", jo pensava que si habiem de continuar pujant a aquell ritme tambè en tornava, peró vem fer veure que s'habia de continuar, no ens podiem rendir al segon port, no, com a mínim haviem d'arrivar al tercer. En aquestes converses estavem, que si que no, quan arriva el Pepitu i diu: Salva, treute els manguitos que canvia el mon. Que collons de manguitos si es una samarreta, li espeta el Salva. Vist el panorama el Pepitu continua amunt amb aquella gran mentida ciclista: ja m'agafareu. A tot aixó el Bernat no s'havia adonat de rés degut a la distància que portava, amb aquella facilitat del mountain bikes hero. Continuem la marxa cap adalt amb un ritme mol més tranquil, del ordre de dos pinyons, i mimant la distància amb el Salva, deixant-lo al seu aire però que ens veies com a referencia. Arrivem adalt del coll i trobem estirats al solets com dos reiets el Pepitu i el Bernat, en la tónica del día es arribar tots adalt i espatllar-se el sol, amb el que poc descans i cap avall. Baixada bruta, d'aquestes que no et deixan recuperar gaire perquè has de mantenir un punt de tensió degut al terreny, pedregos i amb trampes. Em trobo comode i baixo amb un punt de velocitat alegre que em permet passar per sobre las pedres amb comoditat, el Pepitu baixa engantxat darrera meu, molt bé, però s'emociona massa i en una paella prova de fer-me un interior, la traçada neta era per fora, per dins les pedres no es porten gaire bé amb els pneumàtics i l'escup, perdent l'equilibri i aterritzant al terra amb el genoll. No hi han danys greus però sí una bona rascada de xapa i pintura. L'escola interiorista del Jose tenia millor pla d'estudis que la del Pepitu. Continuen avall, arribem a un rierol on el Pepitu neteja la ferida i repechon, més llarg que curt, fins adalt per arribar a Cornellana. Parada a la font per refrescar-nos i recaregar aigua i baixar a Fonolls. Agafem una pista empaellada i plena de pedretas sueltas que ens condueix fins el molí de Fonolls. El Pepitu ja ha quedat servit de paellas i es pren la baixada amb calma, només patim un incident en forma de llantada per part del Jose que s'estava animant i agradant-se saltant pedres.

Molí de fonolls, parada tècnica per dinar. La resta d'entrepa i un pica pica d'embutits del país. Són les quatre i ja portem al voltant dels 60km, amb dos ports ven macos a les cames. Ara mateix ja hem fet la rutina habitual dels diumenges, de fet més dura i tot, i el cos interpreta aquesta parada com el final del esforç. Error, gran error, sortim del molí en direcció de Tuixent per una agradable pista que transcorre paral.lela a la carretera i puja suaument fins Tuixent, però les cames que es pensavem que ja haviem acavat estàn fredes i "tiesas", els petits i suaus repechons es converteixen en puertacos, i cal possar el platillo. El Bernat, Jose i Pepitu ens han deixat enrera, van bé, però al Salva i a mí s'ens està atravessant aquesta aproximació al port, i nomes es aixó, l'aproximació! Que encara queda el més dur, el coll de la Mola, se masca la tragedia.
Tuixent, ja el tenim aquí, carretera direcció Sant Llorenç de Morunys, una lleugera baixada i apareix la paella on surt la pista del infern, vull dir el coll de la mola. En aquest tros carretera pasen coses, el Jose roda darrera meu, deixem caure la bici sense pedalar, esperem al Salva i de cop i volta en giro i el Jose ja no hi es...misteri per resoldre. Arrivo a la cruilla on esperen el Bernat i el Pepitu, el Jose no apareix i el Salva tampoc...misteri, al cap d'una estona apareix el Salva amb un pot de loctite sortint d'una butxaca del camelbag, sí, ens vem adonar, i resolt el misteri, el Jose ha bloquejat el buje de la roda i no pot continuar, la té clavada i no gira. El Salva que és molt generos s'ofereix solidariament a fer companyia al Jose mentres la resta del grup continuem "gaudint" de la bici port amunt per anar a buscar el cotxe i rescatar els companys caiguts. No ens podem fer carrec del greu que els sap no poder continuar i tenir que esperar el cotxe estirats al solet. El Bernat que juga en un altre lliga agafa les claus de la casa i ens deixa enrera a la segona curva de pujada amb una facilitat pasmosa mentre el Pepitu i jo comencem amb calma la llarga pujada de 10 km. Els primers tres kilòmetres són de pista bona, es deixan fer molt bé i els fem conservant, em noto buit d'energia, patirem. Despres una petita baixada de 200 metres fins una àrea de lleure i comença un altre história, la pista es torna més farragosa, més pedres i mes repechonets cabrons, sense trampes ni muros infernals, però la mola et matxaca amb la paciència del martillo pilon, et va picant a les cames corva darrera corva, metre darrera metre, fins que t'esgota i et deixa buit. A meitat de la pujada, als 5km, trobem el trencall del coll de Port, aquí m'agafa el Pepitu amb aquell esperit lluitador de no rendir-se mai, pedalem junts uns metres i ja no puc més, he de parar i posar peu a terra. Per segona vegada el coll de la mola m'ha vencut, els humans no guanyem mai a la montanya, èlla és deixa guanyar a vegades. A partir d'aquest punt comença el típic calvari ciclista de quan estat totalment fos, un tros caminant i un tros en bici, tot a 3km/hora. Arriva un punt que m'agafen rampes caminat i tot, haig de parar i descansar una estona, com trobo a faltar aquella barreta de la Bauma! A partir d'aquí un tros en bici i dos troços caminant. Tot i el patiment, la sensació és màgnifica, no es sent rés, la sensació es de soletat davant la natura, nomes s'escolten els ocells als arbres (menys mal, s'arriva a escoltar un porc senglar o un ós i no podria escriure aquesta cronica, al seu estomac no hi ha cobertura). Després de dos hores per fí veig la figura del Pepitu, alegre i feliç adalt del coll, al costat de la torre elèctrica que feia un hora es veia petiiiiita al horitzó. S'ha acabat el patiment, una mica de llimonada que generosament m'ha guardat el Pepitu per recuperar i pista avall cap al camping de Gòsol. La baixada no te gran cosa, deixar caure la bici perqué no hi forces per rés més. Hi ha un GR que talla la pista que fa ziga-zaga, però cap dels tres, Bernat (una hora i pico abans!!!) Pepitu o jo tenim esma per provar el corriol, prou feina tenim per aguantar la bici a la pista pedregosa.

No ho sembla, però cal avisar als organitzadors de la Volta a Catalunya o la Vuelta o el Tour, que del camping de Gòsol a cal Tinent, ja un superpuertacodelahostia on poder fer un final d'etapa d'aquest ratoners que ni el purito te collons a pujar amb dignitat.

Les 8 del vespre quan arrivem a cal Tinent amb vuitanta i pico kilòmetres a les cames i tres senyor ports, deu n'hi do, no està gens malament...el cronista es veu obligat a censurar aquesta part per tal de no deixar "mal sabor de boca" als lectors...quan arriven el Bernat amb el Jose i el Salva, que es mostran super tristos de no haber pogut fer l'últim port del día. Dutxes i a sopar que es tard.

No deixin de tastar les "olles podrides" de cal Paraire.
Quan tornem a rematar el coll de la mola? El Jose i el Salva el tenen pendent, i jo vull tornar a provar de pujar-lo sense caminar.

Les dades tècniques...

Aquí teniu el link a les dades tècniques:


http://app.strava.com/rides/9548362

un parell d'enllaços...

Us deixo un parell d'enllaços que crec prou interessants...

http://www.youtube.com/watch?v=4tNbXwgI22E

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=u4hyHHLtjf4

Pedraforca 2012

Ja la tenim a sobre, aquesta mítica, i em sap greu que no vingui l'Albert. Jo tinc que sortir dissabte a la tarda, i com a mínim el Salva està en la mateixa situació. Podem comptar amb l'esmorzar del dilluns: les sardines en escabetx... ara bé es un àpat que pot fluctuar segons hagi o no pujada al Pedra dilluns... però hi seran!. Pel segon plat de dissabte hi ha quorum en un filet de llobarro a la planxa. Canviant de tema avui he anat al gimnàs i entre altres activitats he fet la classe de spinning i estic content perquè les molèsties de la caiguda a Begues no m'han incomodat el pedaleig, també des de dissabte el dolor que tenia va en forta disminució. Black arrow dixit.

Diumenge 20 maig

Ploua, que de fora bufa s'ha vent...
Sí, després d'una semana amenaçadora, murphy como no, a escollit el diumenge per deixar caure la tempesta. Pluja forta al mati i sortida suspesa.
Hem feia molta ilusió que pujesiu a rodar per els corriols de mataró, però el pitjor es aturar-se una semana abans del pedraforca, hages preferit un sol radiant i poder sortir a rodar per collserola o per on sigui.
En fi, queda pendent, espero que pujeu algun día.

L'encerrona de Begues

Diumenge 13 de Maig. Sortida per noves terres, barcelona sants-begues. 65 km de no res, je je je.
Sí nens i nenes del cap dret, avui hem tornat a fer kilometrada i no ha estat gens malament. Començavem el dia rodan placidament per la bordeta fins guanyar hospitalet i cornella, s'escoltaven converses i riures i les cames anaven practicament soles. A cornella l'estadi del espanyol, creuar el llobregat i endisar-nos per els camps agrícoles del prat. Continuava  l'alegria en les cames. Guanyem sant boi, viladecans i començem a enfilar-nos suament per darrera cap a Sant Ramon, primera "tachuela" de la jornada. Marco ritmet i de prop en segueixen el Jose, Bernat i Pepitu, tancant files el Albert i el Salva. A dos corves de coronar el cim agafem un corriol interessant que ens porta cap avall en direcció sant climent, on pujem fins el cementiri i llavors comença una exigent pujada fins adalt la carretera de torelles a begues. La pujada "se las trae", te forts repechons i es llargeta, has de estar preparat per no patir fins l'extenuació. Cal remarcar que quan sembla que tot ha passat, inclus després de fer una petita bajadeta per recupera l'alè, arriba el repechon final fins la carretera, no és massa llarg però té unes rampes brutals i a més el terreny es sorrenc, patina i s'engantxa la bici com una puça. Cal dir que si en la primera part de la pujada el jose i un servidor hem marcat el ritme, en aquest últim tros el Bernat ha estat intractable i ha pujat amb aquella prestància dels millors.
Adalt en la carretera enlloc de pujar per la mateixa fins a begues, el Bernat ens condueix per un bonic corriol de suau pujada fins a begues. Trobem un grup ciclista i preguntem on esmorçar i recuperar les malmeses energies, despres de uns "bandazos" propis del collserola team i de preguntar (el vell gps de tota la vida) als peatons de la zona trobem la masia antigacuadradecavalls on hem esmorçat força bé, tant de contingut com de preu, tot i que el Pepitu no ha quedat del tot satisfet amb el seu entrepà de truita...
El "planing" del día era pujar fins a begues, gairabé tot pujada i durilla, ja ho habiem sofert, esmorçar i camí de tornada, 95% de baixada. Aquí el cap de taller ens mostra el seu humor negre i ens deixa caure l'insinuació de fer uns bucles per uns corriols fantàstics abans de agafar el camí de tornada...ens temptà i mosseguem l'esqué, ja hem caigut a l'encerrona!!!
Efectivament, sortim d'esmorçar i començem a pujar, agafem un corriol i...cap amunt, el bucle està resultant exigent, al final hilvanemt dos corriolets de baixada força divertits. Després continua la festa amb una pujada per pista fins unes antenes per agafar una trialera, l'Albert està tocat i a mitja pujada decideix girar cua, home savi, la resta continuem pujant enganyats amb allò de "no pot faltar gaire..." em pesa l'esmorçar (sobre tot el donut, je je) i el Jose s'escapa als repechons d'aquesta "tachuela", al final aconsegueixo agafar-lo estirant les pulsacions al màxim. La trialera de baixada no està malament, no té gaire dificultat tècnica però el terreny és molt pedregos i suelto, amb el que has de estar alerta tota l'estona i esgota molt, resultat de tot plegat: el Pepitu s'en va d'excursió per els aires, cau en els matorrals però es deixa una bona marca al genoll.
Després d'aquest fantàstic bucle de corriols gentilessa del cap de taller, ens retrobem amb l'Albert a la carretera de Begues, baixem uns metres i agafem una nova trialera que ens baixara fins sant Climent. Repetició de la jugada, camí sense grans dificultats tècniques però terreny exigent amb totes les dificultats del mon, resultat: l'Eduard sèn va d'excursió encigalats per un miratge de wallrides maresmenys, rascadeta de res al braç. La trialera ens deixa força avall i aprop de sant climent, però encara queden repechons i "tachueles" que tot el grup menys el Bernat creiem que superen el "5%" de pujada de la tornada. Donada la situació rodejem sant Ramon de tornada, mirant amb ganes de gresca però sense forçes, així donc continuem fins sant Boi i els camps agrícoles del prat, arà els riures i converses ja no s'escoltem amb l'alegria del matí, i les cames ja no van soles, van acompanyades d'un dolor intens...Estadi de l'espanyol, cornella i llaaaaarga carretera de la bordeta amb trampes amagades i tot en forma de "tachueles" com la de Aprestadora. Per fí, arribem a Sants després de la genys menyspreable xifra de 65 kilómetres en les cames, un bon entrenament per el Pedraforca.

P.D: a veure si rematen el mes de maig i la proxima semana fem la ruta del maresme!!!

Dades de l'entrenament de Begues

Dimecres 9 de maig..segon dragon khan de la semana

Si amics, aquest dimecres ha pujat el Bernat a fluir per el maresme. Sortim de casa a dos quarts de nou, començem el mati amb una petita pujada per agafar to, el hombre del mazo le hace ojitos al cap de taller i quan està apunt d'abraçar-lo agafem un corriolet avall fins la riera d'argentona, roda placit fins el Bell racó i agafem un corriol de pujada magnific, suau i bonic, que ens porta adalt del coll de papers, urbanització de sant carles i pujada durilla per pista fins adalt la Torrasa. El Berni li ha pogut donar carbasses al hombre del mazo i ja recuperat m'ha tret els colors en aquesta darrera pujada...haure de sortir més amb l'Albert, ja ja ja.
Desde la torrasa comença el Dragon khan, fantàstic! Començem a baixar a les 10, i a dos quarts d'once arribem a esmorçar a dosrrius. Es podria rematar la ruta com el dilluns, pujant fins adalt de tot a buscar can Brugera i baixar per diversos corriols, pero la pujada es dura, com una sargantana, i el rellotge s'en tira a sobra, així que riera d'argentona avall com un llamp fins a casa. 33km en total que no estan gens malament per el Pedraforca.
Nois, aneu posant data que us tenim preparada una ruteta delicatessen!!!

Per fer Boca..

DRAGON KHAN

Dragon khan, dragon khan, dragon khan, dragon khan....Vigileu amb aquest nom, una vegada que hagueu probat el dragon khan no voldreu deixar de fer-lo. Així que crec que no us l'ensenyare perquè ja us veig totes les semanes al Maresme, deixant-vos el parking, fent el bermut a la terrasa, buidant-me la nevera de cervesses, omplint-me de pels la dutxa, ocupant els sofas per dormir...no, no i no, millor no veniu al dragon khan, aneu a port aventura si voleu "flow".
Avui dilluns he sortit " a passejar" amb l'Albert, m'havia de treure el mono de corriols d'ahir ja que no vaig fer "los parques de barcelona", ja ja ja.
No se quans km hem fet, sobre els trenta més o menys, se que hem anat semi directes a dosrrius i desde allà remontat per una pujada suau fins el dragon khan, no hi ha paraules per definir-lo, es...busqueu-lo a internet.
El final del dragon khan et deixa a dosrrius de nou i desde allà la traca final, una pujada rotllo sargantana fins adalt de tot per anar a buscar "l'arqueòleg" un altre trialera divertida, tot i que avui em fet la variant heavy.
Total, tres horetes de "passeig" per anar preparant el pedraforca, que s'ha coneix que em tenen ganes...je je je.

P.D: i dimecres un altre passeig fins llinars a fer la balena.

Me l'envolica per regal...

Sí, aquest diumenge era el día de la mare i es veu que el Bernat ha pensat de regalar-li un pneumàtic, envolicadet i tot. Ja heu vist la foto. Molt bonic.
Es preveia un bonic diumenge de bici, kilometrada fins a cerdanyola i trialera de probike amb aquella fluidesa. Trobo al grup pujant per la carretera, els primers són l'Albert i el Pepitu que fan tasques de sollado, més endevant el Salva guerrillero amb el Bernat i el Jose. Ens trobem a les aigües i després de concretar la ruta enfilem carretera amunt fins vallvidrera, a bon ritme, hi ha ganes. Despres de veure la futura seu del club social collserola team, (Salva a veure si afinem la punteria del cuponazo) anem per la torre de comunicacions a buscar el camí del totxo, evitant bucles tot i les protestes del personal...en aquell moment no sabiem pas que serien l'ùnic corriol que haguesim fet...can cortes, urbanització asfaltada fins la masia okupada i...aquí comença el camí que baixa al fons de la vall i ens porta a la carretera de sant cugat on empalmar amb la trialera de probike.
El camí comença perdut per les males herbes, mala senyal, continua tapant-se i amb la traçada no molt neta, llisca molt el terreny pedregos ja que és molt humit, i amb aquestes circunstàncies estem quan el Bernat emocionat amb els "apoios" i les tècniques maresmenyes busca una pedra on recolçar-se per sortir disparat i...pam! la pedra es com un silex japones i talla la coberta com si fos de mantega, ja podem dir adeu als kilometres, corriols, trialeres, apoios i tota la resta d'elements superficials del mountain bike per centrar-nos en la essencia que ens uneix...L'ESMORÇAR!!!
Desprès de fer una reparacio Mac Giver total com es pot veure en el magnifíc reportatge fotogràfic del Bernat, no ens queda més remei que baixar amb prudencia a buscar la carretera de les planes i el bar la esquinita. Esmorçar fantàstic amb copa de cava i cigalò per cel.lebrar que el Salva ja és avi. Tornada directe per la carretera de les planes amb variant per el camí de la llanega, on foto una miqueta de ritme a veure que tal, normalitat ja que el Berni no pot forçar la bici, el Jose darrera meu, el Pepitu després i al final el Salva atacant l'Albert, lleig.
Dispersió per tornar, el Salva i el Jose a rodar per les aigües, el Flecha al mortirolo, l'Albert i el Bernat carretera i jo al cotxe.

Crònica visual

L'incident i reparació made by Pathfinder:

La bèstia no tant bèstia:

Els fantastics entrepans de L'Esquinita:

El rollo vintage:

I..................... El Chulito de la Llànega!:

Reserva Feta

Esta feta la reserva per el cap de setmana del 26 al 28 de Maig a Cal Tinent.El Preu per la casa Dissabte, Diumenge i Dilluns es de 200 Eu. Nomes cobren dues nits a dormir, 40 Eus, per barba.Hem sembla fantastic. Si algu vol pujar el Divendres es tindria que afegir 100 Eus. mes.
Crec que el preu es imbatible, la casa ja la coneixem i ja no tenim que tornar a passar por, que els espirits son amigables.
Estic desitjan veure al Bernie fen sang de "los Chulitos de la LLanega". Fletxa a tu t'espero al Coll del Jovell.Albert no vagis a Saragossa, que nomes tene l'Ebre.

Dos bons atacs.

Trobada amb els amics, faltaben el Fletxa i el Edu, per tornar a gaudir, qui pugui, del bonic esport del Mtb.
Ja pujan per Sarria noto que les cames no txutan be, vamos como el Sergio Ramos, i nomes començar les rampas de Vallvivrera demano socors.M'arrosego tractan de mantenir el tipus, sort que l'Albert tambe esta "de lo suyo" i es mante a costat meu.Arribada a les Aigues on sembla que rebifo una mica, pero no ,  falsa alarma, pujada dolorosisima per Can borni, on se m'apareixan tots els fantasmes de la bici.Sol , l'Albert mantenin un ritme sostingut fa rato que ha marxat cap amunt tot seguin l'estel de els dos pajaros, que ni sienten ni padecen, acabo de pujar fins a la carretera amb la intencio de tornar cap a casa.
A dalt, convençut per els companys els acompanyo cap a la trialera del Sol i Aire, i despres els hi agraeixo molt ja que he disfrutat com un berro, i aixo que era una autentica pista de patinatge, on els sustos es succeian un rera l'altre.Els troços de predra eran realment dificils, on costaba molt, no ja anar en bici sino solamen caminar amb la bici.Unes quantes relliscades i arribem al final, deixam'me per ultima hora la morrada del dia.Una arrel i una pedra totes dues molles han fet que sortis per les orelles de la bici.
Remuntada amb alegria cap a can Gener, on hem pagat part del convit de casament del Isidre.Crec que s'han equivocat amb el preu, perque ha sigut realment car.Ja ho esbrinarem.
Pujada per el bon rotllo on el Jose ha possat un ritme "de los suyos, pa probarse"i curiosament el Cap de Taller s'ha quedat amb el poble.Pujada amb ritme fins trobar de nou al Duke, que s'habia relaxat, moment que he aprofitat per fer un atac devastador que ha durat 15 metros i m'ha servit per escorçarme uns quants anys de vida, el Berni m'ha agafat en un moment , el Jose tot seguit i l'Albert al tran tran tambe m'ha passat per sobre.Tot un exit el meu atac. Pero en guardabe un altre encara que diferent.
Trialera cap amunt, menys dos troçets tota damunt de la bici i retrobada amb l¡Albert per anar cap a Vista Rica.El Berni tot sol,claro como entrenamos con los mejores, ha pujat el turo en lloc de anar per la pista.
Doncs alli a Vista Rica ha tingut lloc el segon atac del dia , el definitiu.per mi i per el meu coll, ja que no se quina mala bestia m'ha atacat pero ma deixat tres fiblades que m'ha deixat el coll com una sobrasada.Escric aixo despres de pendrem la meva capsula de antihestaminics i posarme la pomada amb cortisona.Aquesta nit i tingut febre i tot.
Be , baixada per la font del Borni, i despres el corriol del Museo de la Ciencia que feia temps que no el feiem i ara esta mol divertit,  a les curves han fet uns peraltes on es pot practicar la tecnica Maresmeña de "los apoyos"
Un altre dia de patir i de gaudir amb la bici i la companyia dels amics.