diumenge, 31 d’agost del 2014
Diumenge 31 de Juliol
Aquest diumenge no queda ningu de la colla per sortir, bé, queda el Pepitu pero està en fase possar-se en forma i sortir clandestinament de 7 a 11 sense parar i fer km.
El meu germa feià anys que no sortia per collserola, desde que surt amb l'agrupació del prat, i li feià gràcia anar a veure la Carme. Aixi doncs quedem els germans malasombra per fer entremaliadures per collserola.
Quedem al parc Cervantes, ell ve pedalant desde el Prat, jo vinc amb el cotxe i el deixo a la plaça Borras, on sempre. Comencem a pujar per sant joan de deu, ell no havia vist el parc que han fet darrera, i la pujada de sempre fins la plaça. Agafem aqui la ladera sensera desde abaix de tot, el meu germa li fa yuyu el marge pujant i pateix als trams més expossats, pero com que està fort com un toro ho compensa als trams de pujada i anem fem a bon ritme.
Al arribar al final de tot, abans de sortir a la pista de la hípica que puja al merendero cremat, trenquem per un corriol que ens ensenyar el Bernat i que porta abaix a la hípica, acaba amb un sifò. Creuem la pista i de nou corriol fins la font que tambè ens ensenyar el Bernat. Acabem sortin davant el club de tenis, arà toca remontar per l'asfalt fins engantxar amb el corriol que condueix de nou al merendero cremat.
Desde el merendero la ruta de la setmana passada, pista per darrera del pantà per anar a buscar la baixada de la Sagrada familia, caminet amunt fins revolt de les monges i budellera amunt. Al arribar a la cruïlla agafem la variant llarga, a la dreta, remontar la budellera fins adalt de tot, sortir sota l'antena, camí del totxo i baixar pel corriol que li agrada al Jose fins sortir a la Carme. Un bucle bonic, es pot rematar encara més anant a buscar la trialera que hi ha pasat la tumba menovingia, la de la pasada setmana, queda pendent per un altre dia.
Esmorçar agradable i sorpresa per la Carme. ji ji ja ja i continuem la marxa.
Tambè fem la retornada de la setmana pasada, pujada per darrera de vilajoana, seguir la pista fins el final i enllaçar amb el camí de la dreta per pujar a buscar el final del camí del totxo. Baixada pels cochinillos i per can Borni, arrels i aigues fins baixar per el mortirolo. Quin mal moment he passat despres de esmorçar, me quedat com sense forces i he tingut que pujar amb tot el desarrollo fins arribar al camí del totxo, després he anat millorant i a les aigües hem rodat fort.
Despedida a la ciutat, éll cap al Prat i jo a buscar el cotxe cap a Mataró. Una sortida molt emocionant per mí.
Coses: avui es notaba que ha tornat tothom de vacances, quina gentada en bici, corrents, caminant...a la ladera hem tingut que parar diverses ocasions per deixar passar gent.
El meu germà ha fet un oferiment que farà riure molt al Albert (fa trescents anys que espera i nomes vem anar un cop, fa tant de temps que no recordem clarament si hi va haver cava o no)
Diu que a veure si baixem un dia a Miami, que podem baixar un dissabte a la tarda i dormir a casa seva, fer bici el diumenge al mati i dinar una parrilada a la brasa a casa seva, i si anem en temporada d'estiu podem banyar-nos a la piscina!
Queda a la llista de sortides pendents que no s'acabem mai:
Sortida a Campelles
Sortida variant nova al Cabreres
Sortida a Altafulla
Sortida a Montseny
Sortida a Irati
Sortida al Portell del infern
Sortida al Pedraforça
Paro ja que em canso de escriure! je je je
dijous, 28 d’agost del 2014
Mig de Vacances
Diumenge 24 Agost
Aquest Diumenge ens hem trobat el Duke, el Edu i Jo per fer una petita sortida per Collserola. L'Edu feia molt de temps que no ens veía i jo feia molt de temps que no sortia. Per la seva banda el Jose había cambiat part de la transmissio de la bici i no estaba del tot segur de com li funcionaria.
Ens trobem on sempre i pujem per carretera fins a les Aigues i allí decidim anar cap a Sant Pere Mártir. Jo ja vaig fos pero tinc que reconeixer que la pujada de Sant Pere m'agarada molt. Tinc la sensacio de estar a algún altre lloc i encara que pateixo, i molt, es dolor bueno.
Carenejem fins al Turo d'en Cors , el Edu juganer per els corriols, el Jose proban la bici a alguns corriols i jo fet una merda pere pista rosseganme, encara que he marcat territorio amb un parell que estaban pitjor que jo. Encara soc ciclista!!!!
tirem cap el merendero cremat i els dos pajaros fant Can Levallol, pista fins a Sagrada Familia per anar cap a La Carme, pero abans pujada per el primer troç de la Budellera i bajada de un menda cap a esmorçar mentrestant ells fan el bucle de la trialera i remontan de nou al bar.
Bon esmorçar com sempre i a mi despres de esmorçar m'ha afectat la llei de Murphy.
Abans de que arrrivaren els companys hi habían tres paios fent el fantasme per on deixem las bicis que no feian bona pinta, mosca he decidit possar un petit candau per asegurar la bici i llavors ha aparegut en Murphy dels pabrots i ja no hem deixaba tornar.ho a obrir,
Demanu unas tenalles per trencar la cadena, a la primera llavors tampoc es que fos un candau molt segut, i nomes trencar la cadena el candau s'ha obert a la primera jajaja
Be despres d'aixo hem pujat per la clásica fins als cochinillos, per sota la antena i arribant a la carretera remontan per baixar per Bombers i fer les arrels, que cada dia están mes txungues.
Rodar per Aigues carretyera avall i cap a casa. Total 38 Kms, i poca calor.
Ara marxo de vacances i espero a la tornada posarme les piles per fer el Montseny. Salut companys.
Aquest Diumenge ens hem trobat el Duke, el Edu i Jo per fer una petita sortida per Collserola. L'Edu feia molt de temps que no ens veía i jo feia molt de temps que no sortia. Per la seva banda el Jose había cambiat part de la transmissio de la bici i no estaba del tot segur de com li funcionaria.
Ens trobem on sempre i pujem per carretera fins a les Aigues i allí decidim anar cap a Sant Pere Mártir. Jo ja vaig fos pero tinc que reconeixer que la pujada de Sant Pere m'agarada molt. Tinc la sensacio de estar a algún altre lloc i encara que pateixo, i molt, es dolor bueno.
Carenejem fins al Turo d'en Cors , el Edu juganer per els corriols, el Jose proban la bici a alguns corriols i jo fet una merda pere pista rosseganme, encara que he marcat territorio amb un parell que estaban pitjor que jo. Encara soc ciclista!!!!
tirem cap el merendero cremat i els dos pajaros fant Can Levallol, pista fins a Sagrada Familia per anar cap a La Carme, pero abans pujada per el primer troç de la Budellera i bajada de un menda cap a esmorçar mentrestant ells fan el bucle de la trialera i remontan de nou al bar.
Bon esmorçar com sempre i a mi despres de esmorçar m'ha afectat la llei de Murphy.
Abans de que arrrivaren els companys hi habían tres paios fent el fantasme per on deixem las bicis que no feian bona pinta, mosca he decidit possar un petit candau per asegurar la bici i llavors ha aparegut en Murphy dels pabrots i ja no hem deixaba tornar.ho a obrir,
Demanu unas tenalles per trencar la cadena, a la primera llavors tampoc es que fos un candau molt segut, i nomes trencar la cadena el candau s'ha obert a la primera jajaja
Be despres d'aixo hem pujat per la clásica fins als cochinillos, per sota la antena i arribant a la carretera remontan per baixar per Bombers i fer les arrels, que cada dia están mes txungues.
Rodar per Aigues carretyera avall i cap a casa. Total 38 Kms, i poca calor.
Ara marxo de vacances i espero a la tornada posarme les piles per fer el Montseny. Salut companys.
dijous, 21 d’agost del 2014
dilluns, 11 d’agost del 2014
Dia de manteniment
Dia de manteniment,
si... o no.
A les 8,20 ens
trobem en Pepito i jo mateix i comencem a pujar cap a Collserola,
mentre negociem la ruta de manteniment.
Al final la cosa
queda en pujar per Avda. Pearson, per seguir una pista en pujada que
acaba portant-nos a la part alta de Ciutat Diagonal, on seguim cap a
la plaça Mireia, i sense descans cap a la Carretera de les Aigües.
I ja que estem aquí, no seguim cap a Sant Pere màrtir? Més que
res, per «mantenir» la pujada. I si, ens mantenim... en Pepito, es
manté davant, amb una còmoda avantatjat, i jo, doncs jo, mantenint
la dignitat... o no.
Baixada ràpida i
tobogans, com sempre, fins al turó d'en Corts, amb ensurt inclòs,
que sempre hi ha el gilipolles que puja Sant Pere Màrtir, fent
«caballitos» i es fot a la traçada d'en Pepito... en fi, que com
els nens de Fàtima, el tres hem vist la Verge...
Baixada al Pantà
per la trialera que va descobrir el Peixater, que es baixa bé, però
en 4 dies tindrà un reguerot digne de... , bé, un reguerot
important !!
Del Pantà, Sta
Maria de Vallvidrera, i riera amunt... quan sento que el meu
entrenador personal, diu... i si per seguir el manteniment pugem a ca
la Carme, pel revolt de les Monges?
Comencem a pujar
pista amunt del revolt, quan ens creuen dos bikers a peu, que baixen,
un amb les dues bicis, i l'altre amb un braç en cabestrell. En
Pepito, sense aturar-se els hi diu... «has tingut mala sort». Per
un moment he pensat que si vendre peix no li funciona sempre podrà
fer de vident...
Un cop a Vilajoana,
era tot potes enlaire, i la Carme i en Julian, han tancat per
vacances, així que cap avall per anar a esmorzar al ex-bareto paki
(o similar) que hi ha a la plaça en front de l'estació dels FGC.
Ara el bareto es
regentat per gent del país, i sorpresa grata, ens han posat una
amanida de tomàquet ceba i olives «gentilesa de la casa», encara
que en Pepito no ho veia clar.
I bé, la veritat,
no ens ho han cobrat, però si tenim en compte que hem pagat 9 euros
per cap, per una torrada de tonyina, una de truita, cervesa gasosa i
clara, cafè i menta poniol, doncs si, la veritat es que no sortia a
la factura, però, directament s'ho han cobrat. Ara que els de la
taula del costat , que s'han pimplat una ampolla de orujo d'herbes
ells solets, encara deuen estar fregant plats.
Un cop recuperades
les forces, hem baixat per passar sota el pont, i pujar amb aquella
alegria cap a Can Castellví de dalt, Turó de Castellví, i trialera
cap Can Llevallol, Can Cuyas, Turó d'en Corts, Aigües, i tornada
cap a Plaça Mireia, Sant Joan de Deu, Cervantes NON STOP !!! lo que es coneix com «sortida de manteniment» de 40 km.
En fi, que jo marxo
a Comarruga, que almenys la gent d'allà baix, no estan tan bojos!!!!
dijous, 7 d’agost del 2014
dilluns, 4 d’agost del 2014
Balandrau 2/08/14
Rebo un missatge del Carles Bernat, un biker conegut de Barcelona, pujen a fer el Balandrau dissabte, -xino xano i a disfrutar; em diuen...ja veurem. Quedem a les 8 a Ribes, finalment 8.30, un noi que puja de Barcelona va tard. Finalment a les 8.45 començem la sortida 6 bikers, inclòs el Dani, que ja sabeu que li van aquests saraus!
Cap a la collada de Meianell, 15 km non-stop de pujada per pista una mica pestosa i pesada, més per la distància que per la pujada. Arribats a Meianell, reagrupament i contineum per falso llano fins el desviament per començar a escalar. Primer tram bucòlic, fa un dia preciós i soleiat, de moment. Desviament a l'esquerra per la pista que puja de l'altre vessant, i assolim un altre collet, emb un petit estany, i amb les vistes del que ens espera, al fons es veu el coll de 3 Pics, sembla mentida que es fes una pista per arribar-hi. Amunt per pista doncs, fortes rampes i descansillos, que permeten agafar aire.
Vaig en companyia de l'Ernst, un holandès afincat a Barcelona que fa 20 anys corria en semi-prefessionals de carretera a Holanda, ho va deixar i fa dos anys que fa MTB. Quien tuvo retuvo!
Assolim el coll de 3 Pics, els últims metres impossibles o no, pregunteu-li al Dani...el paio quasi ho pedala tot! Fabuloses vistes a Coma de Vaca, Bastiments, Pic de l'Infern... I ara toca empenyer, i de tant en tant es pot pedalar per corriol d'alta muntanya, fins el mur final de uns 20 minuts empenyent i carregant bici fins el cim! 2585m.
Si, ja hi som, fotos de rigor, i no ens entretenim massa, el mal temps previst comença a fer acte de presència, grans nuvolades créixen ràpidament i el sol va desapareixent. Comencem a baixar per trialera rocosa, i després més assequible fins els primers prats.
El Víctor que duu una doble i baixa molt bé, es tira a lo loco, i el Ernst darrera, ens ho mirem desde una mica més amunt, se masca la tragedia, efectivament, la bici li fa un parell de amagos de helicoptero, i al tercer, PAM, a terra! Per sort chapa i pintura....
Continuem per prats a buscar el corriol, comença a ploure i el terreny es va posant delicat, baixar per herba mullada te molt de morbo, toques massa el fre i la bici et fa un 360º preciós! Arribem per fi al corriol, que en baixa a Serrat, corriol molt maco i llarg, passa al meu rànking en tercera posicio dels favorits.
A Serrat el cel ja no aguanta mes i comença a ploure de valent. Decidim retallar el tros final de sortida, i baixem per carretera, ja xops, de cop para, surt el solet, i en un parell de kilometres ja som a Ribes quasi secs. Un cim més a la butxaca, 40km, i 1700 de desnivell, tots al principi. Ja només em queda el Puigmal, de la triada ciclable de la vall, paraules majors! T'en recordes Edu? I aquí el vídeo que va grabar el Víctor de la sortida
Cap a la collada de Meianell, 15 km non-stop de pujada per pista una mica pestosa i pesada, més per la distància que per la pujada. Arribats a Meianell, reagrupament i contineum per falso llano fins el desviament per començar a escalar. Primer tram bucòlic, fa un dia preciós i soleiat, de moment. Desviament a l'esquerra per la pista que puja de l'altre vessant, i assolim un altre collet, emb un petit estany, i amb les vistes del que ens espera, al fons es veu el coll de 3 Pics, sembla mentida que es fes una pista per arribar-hi. Amunt per pista doncs, fortes rampes i descansillos, que permeten agafar aire.
Vaig en companyia de l'Ernst, un holandès afincat a Barcelona que fa 20 anys corria en semi-prefessionals de carretera a Holanda, ho va deixar i fa dos anys que fa MTB. Quien tuvo retuvo!
Assolim el coll de 3 Pics, els últims metres impossibles o no, pregunteu-li al Dani...el paio quasi ho pedala tot! Fabuloses vistes a Coma de Vaca, Bastiments, Pic de l'Infern... I ara toca empenyer, i de tant en tant es pot pedalar per corriol d'alta muntanya, fins el mur final de uns 20 minuts empenyent i carregant bici fins el cim! 2585m.
Si, ja hi som, fotos de rigor, i no ens entretenim massa, el mal temps previst comença a fer acte de presència, grans nuvolades créixen ràpidament i el sol va desapareixent. Comencem a baixar per trialera rocosa, i després més assequible fins els primers prats.
El Víctor que duu una doble i baixa molt bé, es tira a lo loco, i el Ernst darrera, ens ho mirem desde una mica més amunt, se masca la tragedia, efectivament, la bici li fa un parell de amagos de helicoptero, i al tercer, PAM, a terra! Per sort chapa i pintura....
Continuem per prats a buscar el corriol, comença a ploure i el terreny es va posant delicat, baixar per herba mullada te molt de morbo, toques massa el fre i la bici et fa un 360º preciós! Arribem per fi al corriol, que en baixa a Serrat, corriol molt maco i llarg, passa al meu rànking en tercera posicio dels favorits.
A Serrat el cel ja no aguanta mes i comença a ploure de valent. Decidim retallar el tros final de sortida, i baixem per carretera, ja xops, de cop para, surt el solet, i en un parell de kilometres ja som a Ribes quasi secs. Un cim més a la butxaca, 40km, i 1700 de desnivell, tots al principi. Ja només em queda el Puigmal, de la triada ciclable de la vall, paraules majors! T'en recordes Edu? I aquí el vídeo que va grabar el Víctor de la sortida
diumenge, 3 d’agost del 2014
3 D'AGOST: UNS ANUNCIS INCOMPLETS.
Sortida interessant protagonitzada pels 3x55. La proposta d'en Jose és engrescadora perquè tornar a visitar indrets darrerament oblidats té el seu puntet. L'Albert ha saltat de la convocatòria al darrer moment però és un noi ja acostumat a rebre missatges SOS per sol.lucionar problèmes metereològics i avaries mecàniques i les seves reaparicions son molt cel.lebrades.
Sortim direcció Collserola i l'aproximació als Anuncis, per no enderrerir-nos, és bastant directa. En Salva no nota les cames en el seu millor moment i marca un ritme sense sobresalts, d'en Jose ja no parlo, i jo en terra de ningú però amb les bones sensacions que aporten el descans de dissabte a la tarda i una temperatura a primera hora pròpia de primers de juny amb poca humitat.
Amunt fins els corriols de sota l'antena i cochinillos per retrobar-nos amb en Salva que ha elegit fer tot carretera fins Vista Rica Pista fins el Forat del Vent (jo bucle... of course¡) i baixem per la trialera i seguits de pistes per apropar-nos al destí. Els corriols d'aproximació amb bones regateres els hem disfrutat... així si t'obliguen a estar molt atents. Incidències viscudes 2: senyora jubilada amb les calces baixades fent les seves necessitats i paradqa tècnica del Salva per mateix motiu... ara bé: ell ha estat decorós. No ens hem fet la llossa... arribes en pujada, ens faltava dominar mes el terreny... no passa res: avui no toca... però tornarem.
Fins el mirador dels anuncis tot està molt net i el sotabosc és quasi inexistent. Hem baixat fins avall per la millor opció possible però finalment hem descobert que el petit pas al costat de la valla que ens separa de l'autopista està malmès per sempre. Veritables canalots insalvables que ens han situat en una situació delicada, principalment al Salva, que anava davant. Hem fet marxa enrere com hem pogut i desprès d'escollir una pista petita que al finalera un cul de sac i que també ens ha obligat a fer marxa enrera, al costat d'unes edificacions ramaderes on els gossos demostràven veritable mala llet .Hem aconseguit creuar la petita vall i pujar fins la carretera, després a l'esquerra i amunt pel corriol mític sota un solet i caloreta que encara el feien mes bonic. Retrobament a dalt, al costat de la cisterna, finalment de baixada hem elegit fer el corriol històric, tot ens sentiem bé, en Jose ha entrat el primer, amb plat mitjà encarant el primer tram de pujada tècnica asequible... Mon dieu!: s'ha carregat tota la zona darerra del canvi. Avaria gravíssima que ha tallat la sortida de cop... que fem que no fem, recollim material pel terra escampat: en Jose dessolat: esto es un aviso en mi primer día de vacaciones... tranquil home, que no passa res... sentim veus que provenen de l'inici del corriol i apareixen dos bikers que també semblaven molt curtits; en veure el panorama ens han donat l'idea: escurçeu la cadena i transformeu la bici en una single... sol.lució d'emergència per arribar pedalant a la civilització. Hem baixat caminant fins la pisteta, ens ho hem mirat, ho hem vist factible i jo m'he erigit en cap de taller provisional... que mal está el sector JAJAJA¡ Ens hem sortit, assessors tècnics i reportatge pel WhatsApp per fer saber a la colla la magnitud de la tragèdia, amb SOS inclòs perquè el noi de la Renault aparegués salvador. Jo ja no se res mes. Avall tots pedalant i comiat de bones vacances.
Torno sol ha bcn. Tinc que ser puntual i hem sentia bé. Passo per davant de Can Catà i desprès giro a la dreta per pista fins arribar a la cadena de la viga. M'he fet tota la pista de pujada fins la carena,aturant-me a menjar una barreta davant del tram més exigent de pujada. Arribo a dalt i he pujat per la torre de la llum, corriolet i cap a el Portell de Valldaura, pista i amunt fins el Turó de La Font Groga, fins a dalt, trialera avall i Vista Rica, on he omplert aigua, he sentit el sorol d'esgotament de bateria del mòbil, anava bé de temps. Corriol amunt, carretera i avall per Can Borni fent tot lo maco.
Aïgues fins Mortirolo, variant Berni (castigada per les darreres plujes) i escales del Monestir. Tot fantàstic. He arribat a casa amb els 48.8qms ja sabuts, la family contenta i amb una fita pendent: no se si tornaré a fer una gran sortida pels llocs dels que tinc tan bons records... però la mítica dels anuncis sencera aquesta tardor jo crec que sí.
Bona setmana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)