Ahir diumenge 28, ens vam desplaçar a Ogàssa per participar a la BTT Minera 2013. Una pedalada "popular" de 33km no competitiva, amb versió curta de 28 km. I més que una crònica això serà una reflexió.
Us dono algunes dades perque us en feu una idea. Al km 18 aprox, es trobava l'esmorzar, i ja portava 1100m de desnivell positiu. I amb dues trialeres de baixada de agarrate moreno. Una impossible pels mortals, i l'altre un preciós camí dins una fageda amb una pendent estressant sense un sol descans que posava a proba els nervis del mes valent. Personalment vaig optar per sortir per darrera el sillin per poder parar i acabar a peu, els meus nervis no ho van aguantar. Després d'aquest corriol que duia a un torrent, calia sortir d'allà es clar, bé, ni amb un plat de 10 dents i un pinyó de 50 ningú ho hagués pedalat, a arrossegar la bici... Bé, vaig arribar dels 15 primers a l'esmorzar, i dels de davant ningú havia parat a fer el bocata típic de buti. ¿Popular? Aixi que vaig ser el primer a catar una bona buti.
Segueixo en marxa, després d'esmorzar 300m de desnivell del tirón amb pendents del 20% o mes...
Arribo al punt mes alt, i au camp a través durant 2 o 3km per prats de alfals trepitjada, allò no era un camí. 2 sustos de pedra/forat, i a la tercera volo pels aires, em començo a mosquejar...Arribo a l'últim avituallament, i només pot quedar baixada...si, baixada per trialera impossible de motos de trial. ¿Popular? i curts rampots a peu per anar enllaçant camins en desús trepitjats per moto per fer-hi passar ciclistes ingenus com jo... camins impossibles per cert. Emprenyat i enfadat acabo la "pedalada". 28km i 1500m de desnivell diu el Garmin ¿Popular?. En teoria eren 33, 5km desapareguts per la cobertura GPS, o perque al caminar tant lent no comptabilitza...qui sap...
I jo pregunto, és necessari que tot sigui "extrem" perque la gent disfruti avui en dia? Cal portar-ho tot al límit? Aquesta tendència a organitzar probes "impossibles" perque la gent se senti realitzada patint com esclaus no l'entenc.
Una abraçada a tothom!
dilluns, 29 de juliol del 2013
diumenge, 28 de juliol del 2013
DIUMENGE 28 DE JULIOL. ANE ANY 0: BENVINGUDA
divendres, 26 de juliol del 2013
.jpg)
dimarts, 23 de juliol del 2013
dilluns, 22 de juliol del 2013
SORTIR EN DIUMENGE.
A mi això de la pràctica del btt em distreu molt i per aquest motiu i, malgrat saber que no sortiria ningú no vaig tenir problema, com ja he fet altres vegades, en preparar una sortideta matinal.
Ruta:
Mortirolo, Aigües a l'esquerra per pujar Sant Pere Màrtir, pista fins el Turó d'en Cors, corriol de la esquerra per anar a buscar la placeta i pista cap a "El merendero cremat", entrar a Can Llevallol i fer el corriol intermig per tornar de nou a la pista (aquesta descoberta, feta al revés, te una entrada una mica exigent a platillo on val la pena agafar inercia prèvia, després es fa tota). Merendero cremat i pista per després pujar fins el corriol dels okupes i containers. Baixar la sargantana i abans d'arribar a la vall de Sant Feliu a la dreta fins arribar a la pista d'aproximació al "Muro": L'he pujat amb esforç i sense gaires complicacions tècniques. Carretera fins de nou als containers, pista fins arribar a la trialera de Les Pedres, pista fins la trialera del Turó d'en Corts, Aigües fins el mirador de Finestrelles i tornada per baixar el Mortirolo i el corriol paral.lel al Parc de l'Oreneta. Avall fins a casa: 38,5 Qm.
Observacions:
Imagino que les plujes torrencials de la matinada de dimecres son les culpables del mal estat d'alguns tarms exposats a forta pendent perquè el Mortirolo està gairebé impracticable al tram de dalt i el corriol paral.lel al Parc de l'Oreneta te regateres on cal anar molt en compte i han transformat la primera part en una trialera sovint sorrenca.
Aviat a casa i els debers fets amb una temperatura que castiga.
Bona setmana a tothom.
dimarts, 16 de juliol del 2013
Dimarts 16 de Juliol. Saliendo con los mejores.
Aquest dimarts he sortit amb el Josep del Palmer, i m'ha donat lo meu, lo teu i lo del vei. 57 km que m'han deixat tremolant.
Sortim del bar tocades les tres, a trenta i pico de graus la calor apretava de valent. Remontem montjuic fins l'estadi i baixem a buscar la zona franca per rodar fins el prat. Sí, maco no es, pero sortir de Barcelona no es sortir de Campelles ni de Mataró.
Bufa vent, i tot i així la calor castiga de valent. No em trobo comode sobre la bici i no acabo d'agafar el cop de pedal, ho passo malament darrera el Josep. Arrivem al Prat i agafem el passeg del riu Llobregat fins Molins. El camí es gairabé pla, pero continuo asfixiat sota el sol i sense cop de pedal. Estic patint com el Salva fa dos setmanes. El passeig del riu esta bé, si mires els quatre arbres i el riu, si mires a l'altre banda veus les vies del tren i l'autopista.
Arrivem a Molins i abans de anar a buscar la part final de la rierada per remontar li demano al Josep de parar, necesito fer un beure o em deshidrataré. Parem en un bar i em foto mig litre de llimonada, el Josep un gelat maridat amb coca cola. Portem 25 km i estic per llançar la tovallola, Molins té estació de tren oi? Pero no, sortir amb els millors no contenpla aquest tipus d'escapatories propies de sollados. Així que prou tonteries i en marxa.
Remontem rierada fins trencar en un punt per una pista que s'enfila suaument fins sant Bartolomeu de la Quadra. Continuo amb males sensacions, pero estar dins de la montanya m'ajuda a portar el patiment. Desde Bartolomeu agafem la carretera que va cap a can Castellvi d'abaix i just sortir de les cases i entrar en la propia carretera agafem un corriol ample/pista estreta que surt a ma esquerra, acava en un corriol bonic i fàcil que baixa fins de nou fins la riera, en un punt on hi ha un sal d'aigua amb una mena de caleta per banyar-se. Interessant.
Remontem de nou per la riera fins sortir a can Castellvi d'abaix. Carretera i pisteta d'enllaç per anar a buscar la pujada de las eses del pont. Sembla que començo a tenir sensacions, ja era hora després de gairabé 40 km.
Pujo amb calma i patiment fins la carretera. Continuem remontant fins arribar al corriol que vem fer després de sopar a la nocturna. Necesitem un nom per aquest tram! Quan arrivo adalt em llenço com un boig trialera del Berni avall fins santa Creu.
Ara es el Josep qui proposa un beure, i jo encantat. Ens tragem unes llaunes i unes aigues, estem mig deshidratats amb aquesta calorada.
Continuem per la carretera fins els containers, i allà anem a buscar la trialera de les pedres de can Pascula, tal com vem fer a la nocturna. Com canvia el camí amb llum artifical o a ple sol!
Arrivem avall sense incidencies, estic content de trepitjar trialeres i arà em noto bé. Continuem per la pista fins el merendero cremat i fem la nova variant "Pepitera" de can LLavallol, Vallvidrera i mentres el Josep baixa per la carretera (ja ha tingut la seva dosis de pedres i arrels avui) jo vaig a buscar el turo d'en Cors per llançar-me com un boig.
Carretera fins la ciutat i 57 km al arribar a Sants Estació. Arà feià temps que no rodava tants km i estic content i cansat a parts iguals. Encara que la primera part de la sortida fos gairabé plana, la calor m'ha castigat i ho he passat molt malament. La segona part he disfrutat molt més al poder recuperar sensacions.
Bé, després del entreno d'avui estic a punt per l'ultima sortida abans de la paternitat, el proxim diumenge 1234123471289347 km per despedir!!!!!!
AH callà, que no hi sou, que marxeu tots i hem deixeu solet! Cabrons!!!!
Sortim del bar tocades les tres, a trenta i pico de graus la calor apretava de valent. Remontem montjuic fins l'estadi i baixem a buscar la zona franca per rodar fins el prat. Sí, maco no es, pero sortir de Barcelona no es sortir de Campelles ni de Mataró.
Bufa vent, i tot i així la calor castiga de valent. No em trobo comode sobre la bici i no acabo d'agafar el cop de pedal, ho passo malament darrera el Josep. Arrivem al Prat i agafem el passeg del riu Llobregat fins Molins. El camí es gairabé pla, pero continuo asfixiat sota el sol i sense cop de pedal. Estic patint com el Salva fa dos setmanes. El passeig del riu esta bé, si mires els quatre arbres i el riu, si mires a l'altre banda veus les vies del tren i l'autopista.
Arrivem a Molins i abans de anar a buscar la part final de la rierada per remontar li demano al Josep de parar, necesito fer un beure o em deshidrataré. Parem en un bar i em foto mig litre de llimonada, el Josep un gelat maridat amb coca cola. Portem 25 km i estic per llançar la tovallola, Molins té estació de tren oi? Pero no, sortir amb els millors no contenpla aquest tipus d'escapatories propies de sollados. Així que prou tonteries i en marxa.
Remontem rierada fins trencar en un punt per una pista que s'enfila suaument fins sant Bartolomeu de la Quadra. Continuo amb males sensacions, pero estar dins de la montanya m'ajuda a portar el patiment. Desde Bartolomeu agafem la carretera que va cap a can Castellvi d'abaix i just sortir de les cases i entrar en la propia carretera agafem un corriol ample/pista estreta que surt a ma esquerra, acava en un corriol bonic i fàcil que baixa fins de nou fins la riera, en un punt on hi ha un sal d'aigua amb una mena de caleta per banyar-se. Interessant.
Remontem de nou per la riera fins sortir a can Castellvi d'abaix. Carretera i pisteta d'enllaç per anar a buscar la pujada de las eses del pont. Sembla que començo a tenir sensacions, ja era hora després de gairabé 40 km.
Pujo amb calma i patiment fins la carretera. Continuem remontant fins arribar al corriol que vem fer després de sopar a la nocturna. Necesitem un nom per aquest tram! Quan arrivo adalt em llenço com un boig trialera del Berni avall fins santa Creu.
Ara es el Josep qui proposa un beure, i jo encantat. Ens tragem unes llaunes i unes aigues, estem mig deshidratats amb aquesta calorada.
Continuem per la carretera fins els containers, i allà anem a buscar la trialera de les pedres de can Pascula, tal com vem fer a la nocturna. Com canvia el camí amb llum artifical o a ple sol!
Arrivem avall sense incidencies, estic content de trepitjar trialeres i arà em noto bé. Continuem per la pista fins el merendero cremat i fem la nova variant "Pepitera" de can LLavallol, Vallvidrera i mentres el Josep baixa per la carretera (ja ha tingut la seva dosis de pedres i arrels avui) jo vaig a buscar el turo d'en Cors per llançar-me com un boig.
Carretera fins la ciutat i 57 km al arribar a Sants Estació. Arà feià temps que no rodava tants km i estic content i cansat a parts iguals. Encara que la primera part de la sortida fos gairabé plana, la calor m'ha castigat i ho he passat molt malament. La segona part he disfrutat molt més al poder recuperar sensacions.
Bé, després del entreno d'avui estic a punt per l'ultima sortida abans de la paternitat, el proxim diumenge 1234123471289347 km per despedir!!!!!!
AH callà, que no hi sou, que marxeu tots i hem deixeu solet! Cabrons!!!!
diumenge, 14 de juliol del 2013
Dissabte 13 de Juliol. La nocturna.
Com cada estiu sortim a fer la clàsica nocturna del any. Ens reunim tots els bikers disponibles, sis, inclós el Bernat que ha baixat expresament per la ocasió, davant el corte ingles de la diagonal. Són el Jose, Salva, Albert, Pepitu, Bernat i un servidor.
Comencem a rodar a dos quarts de vuit carril bici amunt en busca del parc cervantes per pujar via sant joan de deu fins la plaça mireia i agafar la ladera desde abaix de tot.
En les primeres pedalades de la avinguda diagonal ja es pot apreciar la formació de dos grups, el Cyclo team i el Patxanga team. En la pujada per sant Joan de Deu el Salva i l'Albert comencem a patir les primeres rampes del dia i el seu via crucis particular, el Pepitu es mostra il.lusionat i amb moltes ganes, el Berni amb un estat molt bó de forma amb aquest entrenos de Tour que fa, el Jose va fort a la "chita callando" .
Comencem la ladera, mooolt maca a l'hora baixa. Per darrera el Salva i Albert continuen patint als repechons i als marges exposats, el Pepitu s'esforça dignament aprop del grup davanter que comanda el Jose a un ritme altet que em costa de mantenir, fins que utilitzo la guerra bruta i li crido: que anem passats de pulsacions!, amb el que s'espanta i baixa radicalment de ritme. Ara em quedo darrera del Berni, que en una zona de repechons em fot un canvi de ritme que em deixa clavat i el perdo de vista.
Zona de curves, repechon i la petita baixada, on arà soc jo qui ataca de sopeton al Bernat. I així entre atacs i riures anem fent i arrivem al final de la ladera, remontem fins el merendero cremat i fem dos sortides, la llarga i la curta.
El team Cyclo conformat pel Berni, Pepitu i un servidor continuem per la ladera fins la pujada de la cova, després enllacem amb la trialera que baixa fins la pujada de la sargantana. La trialera està molt seca i permet canvis de trajectoria en els afloraments de pedra, està ideal per baixar.
Arrivem a la Sargantana i toca remontar tota la diversió que hem baixat. Els repechons son durs, però curts i amb descansillos entre ells (em recorda la pujada del CITA de dosrrius). Intento apropar-me al Bernat, però està fortissim i es imposible, em deixa sense esforç aparent en el repechon final, mentrestant el Pepitu s'esforça uns metres darrera nostre impasible al telefon que sona insistenment al seu mallot.
Quan arrivem adalt de la Sargantana no trobem a la resta del grup, Jose, Salva i Albert. Provem de trucar i no hi ha cobertura, així doncs decidim continuar fins santa Creu pensant que els trobarem allà. Em llenço com un boig trialera del Bernat avall per això del Strava, el Bernat engantxat darrera, total per rés perque després conprovaré que el meu temps es de pena. Arà que la baixada a "lo loco" no ens la treu ningu, i resulta molt excitant.
Finalment arrivem a Can Ribes i no trobem la colla, el Salva ha puntxat i aixó els ha fet retrasar.
Sopem com a besties, primers, segons, postres, cafes, cervesses, vi... en aquesta orgia només falten els txupitos, ens estem fent grans!!!
Ja a les fosques sortim de can Ribes per pujar per darrera la cimentera fins santa Creu. Les típiques incidencies nocturnes; motls petits insectes, la llum que ara no funciona bé, el canvi de percepció del relleu del camí...
Així anem fent entre ji ji, ja jas fins santa Creu, anem a buscar el caminet de darrera i remontem fins la sargantana i els containers, i anem a buscar la trialera de les pedres per la banda dreta.
Merendero cremat i els Pepitu ens ensenya una nova variant ligth del corriol de LLavallol, interesant. Rematem la jornada amb un turo dèn cors esbojarat, carretera d'aigües i baixem a la ciutat pel carrer del Carroç per evitar la carretera.
Al final 34 km en una interessant sortida en que em tingut tot tipus de terreny i circunstancies.
Menció especial pel nostre amic Bernat que ha baixat de les montanyes per la ocasió. Ja us dic que fa mandra baixar de Mataró, doncs desde Campelles....
Comencem a rodar a dos quarts de vuit carril bici amunt en busca del parc cervantes per pujar via sant joan de deu fins la plaça mireia i agafar la ladera desde abaix de tot.
En les primeres pedalades de la avinguda diagonal ja es pot apreciar la formació de dos grups, el Cyclo team i el Patxanga team. En la pujada per sant Joan de Deu el Salva i l'Albert comencem a patir les primeres rampes del dia i el seu via crucis particular, el Pepitu es mostra il.lusionat i amb moltes ganes, el Berni amb un estat molt bó de forma amb aquest entrenos de Tour que fa, el Jose va fort a la "chita callando" .
Comencem la ladera, mooolt maca a l'hora baixa. Per darrera el Salva i Albert continuen patint als repechons i als marges exposats, el Pepitu s'esforça dignament aprop del grup davanter que comanda el Jose a un ritme altet que em costa de mantenir, fins que utilitzo la guerra bruta i li crido: que anem passats de pulsacions!, amb el que s'espanta i baixa radicalment de ritme. Ara em quedo darrera del Berni, que en una zona de repechons em fot un canvi de ritme que em deixa clavat i el perdo de vista.
Zona de curves, repechon i la petita baixada, on arà soc jo qui ataca de sopeton al Bernat. I així entre atacs i riures anem fent i arrivem al final de la ladera, remontem fins el merendero cremat i fem dos sortides, la llarga i la curta.
El team Cyclo conformat pel Berni, Pepitu i un servidor continuem per la ladera fins la pujada de la cova, després enllacem amb la trialera que baixa fins la pujada de la sargantana. La trialera està molt seca i permet canvis de trajectoria en els afloraments de pedra, està ideal per baixar.
Arrivem a la Sargantana i toca remontar tota la diversió que hem baixat. Els repechons son durs, però curts i amb descansillos entre ells (em recorda la pujada del CITA de dosrrius). Intento apropar-me al Bernat, però està fortissim i es imposible, em deixa sense esforç aparent en el repechon final, mentrestant el Pepitu s'esforça uns metres darrera nostre impasible al telefon que sona insistenment al seu mallot.
Quan arrivem adalt de la Sargantana no trobem a la resta del grup, Jose, Salva i Albert. Provem de trucar i no hi ha cobertura, així doncs decidim continuar fins santa Creu pensant que els trobarem allà. Em llenço com un boig trialera del Bernat avall per això del Strava, el Bernat engantxat darrera, total per rés perque després conprovaré que el meu temps es de pena. Arà que la baixada a "lo loco" no ens la treu ningu, i resulta molt excitant.
Finalment arrivem a Can Ribes i no trobem la colla, el Salva ha puntxat i aixó els ha fet retrasar.
Sopem com a besties, primers, segons, postres, cafes, cervesses, vi... en aquesta orgia només falten els txupitos, ens estem fent grans!!!
Ja a les fosques sortim de can Ribes per pujar per darrera la cimentera fins santa Creu. Les típiques incidencies nocturnes; motls petits insectes, la llum que ara no funciona bé, el canvi de percepció del relleu del camí...
Així anem fent entre ji ji, ja jas fins santa Creu, anem a buscar el caminet de darrera i remontem fins la sargantana i els containers, i anem a buscar la trialera de les pedres per la banda dreta.
Merendero cremat i els Pepitu ens ensenya una nova variant ligth del corriol de LLavallol, interesant. Rematem la jornada amb un turo dèn cors esbojarat, carretera d'aigües i baixem a la ciutat pel carrer del Carroç per evitar la carretera.
Al final 34 km en una interessant sortida en que em tingut tot tipus de terreny i circunstancies.
Menció especial pel nostre amic Bernat que ha baixat de les montanyes per la ocasió. Ja us dic que fa mandra baixar de Mataró, doncs desde Campelles....
La canço es de la Zazie, i es diu...............CYCLO!!, per tu Berni
La canço i la interpret a mi m'agradant molt, i rodar per llocs que surten segur que tambe
dijous, 11 de juliol del 2013
dilluns, 8 de juliol del 2013
A Le Tour
Aquest cap de setmana em van convidar a anar a veure el Tour de França i a rodar pels voltants de Ax les Thermes.
Vam arribar divendres al matí. Un cop allotjats i canviats, vam sortir a fer la primera ruta. Sortir d'Ax les Thermes vol dir escalar ports de muntanya. I ens vam enfilar cap al Col du Pradel. Un port molt maco i estret, trànsit nul i bones vistes. Vam rodar tranquilets i agrupats, era el primer del dia i calia reservar forces pel que vindría. El Col du Pradel són 14,5km i 911 metres de desnivell, amb rampes entre el 6% i el 10%. Coronat el coll baixem durant força estona al fons de la vall a buscar el mític Col du Pailheres. La ruta inclou alguns "no puertos", que sembla que no però si, cremen. La calor comença a ser asfixiant.
Arribem a las "estribaciones del puerto" i comencen a aparèixer les senyals de ruta del Tour de França. Tururut tutut! comença el port. 15km per davant. Les forces són justes i al primer dels pobles preguntem on podem dinar.
A Mijanes, 5km amunt, allí trobem un lloc que ens donen de menjar a les 3 de la tarda, i només poden fer truites, el cuiner ja ha plegat, som a França i ja fa hores que han dinat. Arrasem amb tot el que ens porten a taula, cerveses incloses, cafe insulso i som-hi. El sol cau a plom, i el cop de calor a l'arrencar és important! Afrontem les primeres rampes del port i el grup es converteix en un salvese quien pueda! Ens trobarem a dalt, cadascú al seu ritme. La pujada es fa més entretinguda per la quantitat de gent que ja està acampada al costat de la carretera per veure la caravana del Tour l'endemà. És divertit veure com tothom va preparant la festa, pintant l'asfalt, buscant el lloc adequat, i donant-nos ànims a cada rampa. Pailheres és molt escènic, té una zona de paelles encadenades molt maca i al fons es veu el final del port, el final del martiri. Per fi a dalt. 15km i mes de 1100 metres de desnivell. Rampes dures del 10% i algu més, així com uns descansillos. Arribo a dalt emocionat. He perdut la virginitat als Pirienus del Tour. El coll és una festa, bars dins d'unes carpes, molt d'ambient i la gent fent la seva festa. Això del Tour és un xou! Ens abriguem una mica i avall! Arribem a l'apartament, dutxa, relax i sopar. No hi ha forces per mes.
L'endemà anem a veure el Tour. La questió és pujar aviat per trobar un bon lloc a l'ombra. Ho fem en bici entre la multitud de gent que puja. Desde el dia anterior ja no deixen pujar vehicles que no siguin d'organització. Cal fer motxileta per pujar menjar, aigua, roba i calçat per estar còmodes. Son moltes hores d'espera fins que passa el Tour. La pujada a Ax 3 Domains son uns 10 km, i uns 700m de desnivell, rampes del 8 al 10%, com que només farem això avui pujem alegres i al final apreto. Podem pujar fins els ultims 100 metres on ja està tallat, no podem creuar la línea de meta ja que hi traballen. Ens instalem a 3 km de meta. I a esperar. Per fi arriba la caravana de la cursa, primer la caravana publicitària, molts vehicles tunejats per les cases comercials. Reparteixen regals de merchandising. Ben bé es mitja hora o mes de show.
Després el silenci, i quan ja comences a agaobiar-te, el rum rum dels helicopters de televisió, arriba el Tour! La gent es va tancant sobre la carretera fent el típic passadis que veiem a televisió. Passa la gendarmerie i arriba el primer ciclista, crits i emoció, Froome va escapat, buff com puja, suant com un animal i a una velocitat surrealista. Darrera Porte, encara mes suat però també escapat, i darrera Valverde. En una mitja horeta passen tots els ciclistes, un degoteig constant que s'acaba amb un parell de grupetos que pujen suau però amb unes cares que indiquen el patiment que han sofert. Mentre pujen els ultims, els primers baixen amb bici cap a l'hotel, és una mica caòtic i els Pro's duen un xiulet per anar avisant. C'est fini. Recollim el campament i avall que fa baixada. Centanars de ciclistes i caminaires baixant cap al poble i enmig els professionals que van baixant també una mica a lo loco, sino hi ha cap accident es un miracle. Els gendarmes ho intenten organitzar però la veritat que sembla una corrida de San Fermín.
Arribem a l'apartament on també s'allotjen el Team Europcar i el Saxo Bank. Veiem la trastienda del tour. Mecànics netejant i ajustant bicis, rentadores plenes de roba suada. I algún professional com en Thomas Voeckler relaxant-se de xarleta amb els membres de l'equip. Toca relaxar-se i ens donem un banyet a la piscina. Després cap a sopar. De camí veiem el chef de Saxo Bank cuinant el sopar al carrer dins el camió cuina. Sopar opulent a la francesa, tartifflettes, amanides de crudites, magret, bou, i gelats acompanyats de tonelades de chantilli. Passeig pel poble on encara algun equip esà pencant de valent per deixar-ho tot apunt per l'endemà. Bicis netes, cotxes nets, autocars nets, etc. Es impressionant com brilla tot un cop acabat el xou diari, el Tour és un gran aparador. Increíble el dispendi de l'Sky, els vehicles, Jaguars full equip, les roulottes, camions enormes convertibles, etc.. Tot passejant ens trobem a en Chris Froome que accedeix amablement a fer-se una foto amb nosaltres. Molt simpatic i alegre, es curiós perque en un moment donat cambia el xip i comença a dir les tipiques frases de roda de premsa. Tot està molt estudiat, i per un moment ell s'havia sortit del guió.
A dormir, demà s'ha de pedalar. Ens llevem i els equips encara no han marxat. Les bicis carregades dalt dels cotxes i tot a punt. La fortuna que hi ha dins els camions taller i sobre els cotxes es incalculable. Els membres dels equips van acabant el seu esmorzar, diferenciat del que nosaltres tenim al restaurant dels apartaments... Un cop esmorzats anem a fer el pipa i xerrem amb un dels mecanics de l'equip del Contador. Li pregunten que tal el dia abans, la resposta, ...lo paso muy mal por la alergia al polen, este verano tardío ha llenado de polen el fondo de los valles i como ahora no pueden tomar casi ningún medicamento, lo pasan muy mal... Pues eso...pues vale...
Després apareix el mateix Contador i el grup es fa una foto amb ell. A mi em dona la sensació de ser bastant més estirat que en Froome.
I ens canviem i anem a pedalar, avui toca Col du Chioula i Plateau de Beille...ah amigos, aquest últim son figues d'una altre paner...continuarà!
I les fotos:
https://drive.google.com/folderview?id=0B3ym7FeNyTc8NF8wNWprYXV1eTA&usp=sharing
A Mijanes, 5km amunt, allí trobem un lloc que ens donen de menjar a les 3 de la tarda, i només poden fer truites, el cuiner ja ha plegat, som a França i ja fa hores que han dinat. Arrasem amb tot el que ens porten a taula, cerveses incloses, cafe insulso i som-hi. El sol cau a plom, i el cop de calor a l'arrencar és important! Afrontem les primeres rampes del port i el grup es converteix en un salvese quien pueda! Ens trobarem a dalt, cadascú al seu ritme. La pujada es fa més entretinguda per la quantitat de gent que ja està acampada al costat de la carretera per veure la caravana del Tour l'endemà. És divertit veure com tothom va preparant la festa, pintant l'asfalt, buscant el lloc adequat, i donant-nos ànims a cada rampa. Pailheres és molt escènic, té una zona de paelles encadenades molt maca i al fons es veu el final del port, el final del martiri. Per fi a dalt. 15km i mes de 1100 metres de desnivell. Rampes dures del 10% i algu més, així com uns descansillos. Arribo a dalt emocionat. He perdut la virginitat als Pirienus del Tour. El coll és una festa, bars dins d'unes carpes, molt d'ambient i la gent fent la seva festa. Això del Tour és un xou! Ens abriguem una mica i avall! Arribem a l'apartament, dutxa, relax i sopar. No hi ha forces per mes.
L'endemà anem a veure el Tour. La questió és pujar aviat per trobar un bon lloc a l'ombra. Ho fem en bici entre la multitud de gent que puja. Desde el dia anterior ja no deixen pujar vehicles que no siguin d'organització. Cal fer motxileta per pujar menjar, aigua, roba i calçat per estar còmodes. Son moltes hores d'espera fins que passa el Tour. La pujada a Ax 3 Domains son uns 10 km, i uns 700m de desnivell, rampes del 8 al 10%, com que només farem això avui pujem alegres i al final apreto. Podem pujar fins els ultims 100 metres on ja està tallat, no podem creuar la línea de meta ja que hi traballen. Ens instalem a 3 km de meta. I a esperar. Per fi arriba la caravana de la cursa, primer la caravana publicitària, molts vehicles tunejats per les cases comercials. Reparteixen regals de merchandising. Ben bé es mitja hora o mes de show.
Després el silenci, i quan ja comences a agaobiar-te, el rum rum dels helicopters de televisió, arriba el Tour! La gent es va tancant sobre la carretera fent el típic passadis que veiem a televisió. Passa la gendarmerie i arriba el primer ciclista, crits i emoció, Froome va escapat, buff com puja, suant com un animal i a una velocitat surrealista. Darrera Porte, encara mes suat però també escapat, i darrera Valverde. En una mitja horeta passen tots els ciclistes, un degoteig constant que s'acaba amb un parell de grupetos que pujen suau però amb unes cares que indiquen el patiment que han sofert. Mentre pujen els ultims, els primers baixen amb bici cap a l'hotel, és una mica caòtic i els Pro's duen un xiulet per anar avisant. C'est fini. Recollim el campament i avall que fa baixada. Centanars de ciclistes i caminaires baixant cap al poble i enmig els professionals que van baixant també una mica a lo loco, sino hi ha cap accident es un miracle. Els gendarmes ho intenten organitzar però la veritat que sembla una corrida de San Fermín.
Arribem a l'apartament on també s'allotjen el Team Europcar i el Saxo Bank. Veiem la trastienda del tour. Mecànics netejant i ajustant bicis, rentadores plenes de roba suada. I algún professional com en Thomas Voeckler relaxant-se de xarleta amb els membres de l'equip. Toca relaxar-se i ens donem un banyet a la piscina. Després cap a sopar. De camí veiem el chef de Saxo Bank cuinant el sopar al carrer dins el camió cuina. Sopar opulent a la francesa, tartifflettes, amanides de crudites, magret, bou, i gelats acompanyats de tonelades de chantilli. Passeig pel poble on encara algun equip esà pencant de valent per deixar-ho tot apunt per l'endemà. Bicis netes, cotxes nets, autocars nets, etc. Es impressionant com brilla tot un cop acabat el xou diari, el Tour és un gran aparador. Increíble el dispendi de l'Sky, els vehicles, Jaguars full equip, les roulottes, camions enormes convertibles, etc.. Tot passejant ens trobem a en Chris Froome que accedeix amablement a fer-se una foto amb nosaltres. Molt simpatic i alegre, es curiós perque en un moment donat cambia el xip i comença a dir les tipiques frases de roda de premsa. Tot està molt estudiat, i per un moment ell s'havia sortit del guió.
A dormir, demà s'ha de pedalar. Ens llevem i els equips encara no han marxat. Les bicis carregades dalt dels cotxes i tot a punt. La fortuna que hi ha dins els camions taller i sobre els cotxes es incalculable. Els membres dels equips van acabant el seu esmorzar, diferenciat del que nosaltres tenim al restaurant dels apartaments... Un cop esmorzats anem a fer el pipa i xerrem amb un dels mecanics de l'equip del Contador. Li pregunten que tal el dia abans, la resposta, ...lo paso muy mal por la alergia al polen, este verano tardío ha llenado de polen el fondo de los valles i como ahora no pueden tomar casi ningún medicamento, lo pasan muy mal... Pues eso...pues vale...
Després apareix el mateix Contador i el grup es fa una foto amb ell. A mi em dona la sensació de ser bastant més estirat que en Froome.
I ens canviem i anem a pedalar, avui toca Col du Chioula i Plateau de Beille...ah amigos, aquest últim son figues d'una altre paner...continuarà!
I les fotos:
https://drive.google.com/folderview?id=0B3ym7FeNyTc8NF8wNWprYXV1eTA&usp=sharing
diumenge, 7 de juliol del 2013
Diumenge 7 de Juliol. Gora San Fermín! i que algu apagui la calefacció siusplau
Avui arrivo just a les nou a la plaça Borras (tot i que estava en peus desde les set, però a casa s'ha de seguir la tradició i veure el "encierro"), aparco i pujo amb la bici fins les aigües on em trobo al Salva i el Pepitu esperant-me.
El Pepitu te ganes de revenja i vol treures l'espineta clavada que porta de la caiguda a la trialera del Sol i Aire. Així que agafem les aigües i rodem per anar a pujar per can Borni.
Curios estil el del Pixarreta per entrar a la pujada, derrapant a lo grande i.....sdfpdosufpw a terra! Comencem bé la jornada per espantar vells fantasmes.
Comencem a pujar i el Salva no acaba de trobar el ritme, veu que avui patirà. El Pepitu fà de Jose i es vol "provar" a can Borni. Comença marcant un bon ritme que em fa suar la cansalada per seguir-lo, fins que al repechon final passada la font, ataco i el deixo clavat. Al cap d'una estona arriva el Salva acalorat.
Agafem la carretera i baixem fins Sol i Aire (bé, en honor a la veritat fem un bucle tonto d'entrar com a can Cortes, ja que jo pensava que es baixava per allà).
Ha arrivat l'hora de la veritat per al Pepitu, arrivem a la trialera i comencem a baixar, bé, també s'ha de remontar un bon tram de pujada durillo. Ultimament veia al Bernat enfilar aquest tipus de tram amb alegria, que bé que puja un MBH. Mentrestant jo darrera seu intentava seguir la traçada, però a la segona dificultat técnica m'aturava: -vaig just, estit petat. Mentres que éll ho pujava tot. Avui m'he trobat que jo tenià que fer de Berni i pujar tot sense excuses, que dur es això del MHB!
Arrivem a la cruïlla i enfilem la trialera on el Pepitu es va matxacar el dit.......
(musica mental de psicosis....ñi ñi ñi ñi ñi ñi......)
Comencem a baixar esglaons de pedra i arrels i arriva el contragrao fatidit, però aquesta vegada el Pepitu va amb els cinc sentits alerta i la lliço apresa, amb el que aconsegueix sortir victorios de l'obstacle matant definitivament fantasmes del passat.
Al final però, la trialera es complica i acavem caminat fins sortir davant de can Borrell.
Pista fins can Coll. on el Salva llença un tímit atàc pero suficient per donar-li lo "suyo" al Pepitu que es queda uns pocs metres enrera. En aquesta colla de...no et pots despitar ni un moment.
I anar a buscar la torre de vigilancia per baixar a Cerdanyola per la trialera del "bujero". Aquí tothom faria el bucle de sempre, corriol que es fa trialera amb aquell petit punt infranquejable i que surt a la pista que puja a la torre. Doncs no, hàbilment el Pepitu li vent una moto de gran, grandisima cilindrada al Salva i el sedueix per pujar a la torre per un camí molt més interesant...
Sortim de can Coll com si anesim a buscar la ruta de can Cata, primer el corriol de sempre i llavors, enmig del corriol surt un petit corriol que puja cap amunt, suau primer i després amb més pendent i afloraments de pedra per acabar-ho d'arreglar. Acabes sortint al mig de la trialera que baixa de la torre, i clar, encara queda una bona pujada fins la torre, remontar un primer repechon durisim i després un altre fins la cruïlla, on llavors ja descanses planejant per una variant que condueix a la pista principal que puja a la torre.
El tram final he pogut fer-ho tot, però al inici he deixat anar uns peus, haruem de tornar. El Pepitu encantat darrera meu amb mountain bike de veritat i no pas de "gaiers". Però el que de veritat ha disfrutat l'experiencia ha estat l'estimat Salva que si portava un dia justet de forçes, aquesta trialera de pujada l'ha acabat de rematar i arriva totalment fos a la torre de vigilancia.
Recuperem l'alé i cap avall per la trialera del bujero. Inici fàcil però amb reguerot dels que has d'anar per dins i tens que vigilar amb els peus. Despres corriol ample i ràpid i arrivem a una cruïlla poc abans del bujero on surt un corriolet desde una torre eléctrica que resulta un bon final per la trialera del bujero ja que ens evita el tram final pels camps de cultiu. Bona trobada.
Finalment arrivem a can Olive on esmorcem com a reis a comparació de la pasada setmana, i per 8 euros. Són les dotzes i la calor apreta de valent. Sortim amb les forces justes i decidim tornar per un clàssic de l'estiu, can Borrel-sant Medir, buscant l'aixopluc de l'ombra.
Les aventures de la jornada passan factura al Salva i remontant de can Coll a can Borrell ja nota que patirà el que no està escrit. La calor apreta de valent i la pujada fins sant Medir es torna una odisea pel Salva que esta patint un cop de calor. En la font es remulla el cap i parem una estona per recuperar. Ja queda poc, nomes la pujada de sempre, fàcil però llarga, i que llaaarga es fa quan estat tocat i la pujas a platillo (fa dos mesos l'àmic Palmer em va aplicar un correctiu i vaig petar en aquesta pujada, no s'acabava maiiiii). El Pepitu i un servidor provem de marcar-li un ritme suau al Salva, però a cada revolt li anem treient uns metres sense voler.
Després d'una estona i un llarg calvari, per fí arriva el Salva i aconsegueix pujar fins la font Groga on es torna a refrescar, li surt fum del cap al pobre.
Definitivament avui està derrotat i decideix baixar per l'Arrabassada directe ja que no pot fer ni un metre més.
El Pepitu i jo remontem fins can Borni i baixem a les aigües per després baixar pel tieso a la ciutat.
Al final a mí em surten 37 km molt variats on hem fet de tot, pistes, carretera, corriols, trialeras, amunt i avall. Una bona i CALUROSA jornada de ciclisme.
P.D: Per acabar, arribar a casa, posar-me el banyador i anar a la platja a refrescar-me i rebaixar la temperatura.
El Pepitu te ganes de revenja i vol treures l'espineta clavada que porta de la caiguda a la trialera del Sol i Aire. Així que agafem les aigües i rodem per anar a pujar per can Borni.
Curios estil el del Pixarreta per entrar a la pujada, derrapant a lo grande i.....sdfpdosufpw a terra! Comencem bé la jornada per espantar vells fantasmes.
Comencem a pujar i el Salva no acaba de trobar el ritme, veu que avui patirà. El Pepitu fà de Jose i es vol "provar" a can Borni. Comença marcant un bon ritme que em fa suar la cansalada per seguir-lo, fins que al repechon final passada la font, ataco i el deixo clavat. Al cap d'una estona arriva el Salva acalorat.
Agafem la carretera i baixem fins Sol i Aire (bé, en honor a la veritat fem un bucle tonto d'entrar com a can Cortes, ja que jo pensava que es baixava per allà).
Ha arrivat l'hora de la veritat per al Pepitu, arrivem a la trialera i comencem a baixar, bé, també s'ha de remontar un bon tram de pujada durillo. Ultimament veia al Bernat enfilar aquest tipus de tram amb alegria, que bé que puja un MBH. Mentrestant jo darrera seu intentava seguir la traçada, però a la segona dificultat técnica m'aturava: -vaig just, estit petat. Mentres que éll ho pujava tot. Avui m'he trobat que jo tenià que fer de Berni i pujar tot sense excuses, que dur es això del MHB!
Arrivem a la cruïlla i enfilem la trialera on el Pepitu es va matxacar el dit.......
(musica mental de psicosis....ñi ñi ñi ñi ñi ñi......)
Comencem a baixar esglaons de pedra i arrels i arriva el contragrao fatidit, però aquesta vegada el Pepitu va amb els cinc sentits alerta i la lliço apresa, amb el que aconsegueix sortir victorios de l'obstacle matant definitivament fantasmes del passat.
Al final però, la trialera es complica i acavem caminat fins sortir davant de can Borrell.
Pista fins can Coll. on el Salva llença un tímit atàc pero suficient per donar-li lo "suyo" al Pepitu que es queda uns pocs metres enrera. En aquesta colla de...no et pots despitar ni un moment.
I anar a buscar la torre de vigilancia per baixar a Cerdanyola per la trialera del "bujero". Aquí tothom faria el bucle de sempre, corriol que es fa trialera amb aquell petit punt infranquejable i que surt a la pista que puja a la torre. Doncs no, hàbilment el Pepitu li vent una moto de gran, grandisima cilindrada al Salva i el sedueix per pujar a la torre per un camí molt més interesant...
Sortim de can Coll com si anesim a buscar la ruta de can Cata, primer el corriol de sempre i llavors, enmig del corriol surt un petit corriol que puja cap amunt, suau primer i després amb més pendent i afloraments de pedra per acabar-ho d'arreglar. Acabes sortint al mig de la trialera que baixa de la torre, i clar, encara queda una bona pujada fins la torre, remontar un primer repechon durisim i després un altre fins la cruïlla, on llavors ja descanses planejant per una variant que condueix a la pista principal que puja a la torre.
El tram final he pogut fer-ho tot, però al inici he deixat anar uns peus, haruem de tornar. El Pepitu encantat darrera meu amb mountain bike de veritat i no pas de "gaiers". Però el que de veritat ha disfrutat l'experiencia ha estat l'estimat Salva que si portava un dia justet de forçes, aquesta trialera de pujada l'ha acabat de rematar i arriva totalment fos a la torre de vigilancia.
Recuperem l'alé i cap avall per la trialera del bujero. Inici fàcil però amb reguerot dels que has d'anar per dins i tens que vigilar amb els peus. Despres corriol ample i ràpid i arrivem a una cruïlla poc abans del bujero on surt un corriolet desde una torre eléctrica que resulta un bon final per la trialera del bujero ja que ens evita el tram final pels camps de cultiu. Bona trobada.
Finalment arrivem a can Olive on esmorcem com a reis a comparació de la pasada setmana, i per 8 euros. Són les dotzes i la calor apreta de valent. Sortim amb les forces justes i decidim tornar per un clàssic de l'estiu, can Borrel-sant Medir, buscant l'aixopluc de l'ombra.
Les aventures de la jornada passan factura al Salva i remontant de can Coll a can Borrell ja nota que patirà el que no està escrit. La calor apreta de valent i la pujada fins sant Medir es torna una odisea pel Salva que esta patint un cop de calor. En la font es remulla el cap i parem una estona per recuperar. Ja queda poc, nomes la pujada de sempre, fàcil però llarga, i que llaaarga es fa quan estat tocat i la pujas a platillo (fa dos mesos l'àmic Palmer em va aplicar un correctiu i vaig petar en aquesta pujada, no s'acabava maiiiii). El Pepitu i un servidor provem de marcar-li un ritme suau al Salva, però a cada revolt li anem treient uns metres sense voler.
Després d'una estona i un llarg calvari, per fí arriva el Salva i aconsegueix pujar fins la font Groga on es torna a refrescar, li surt fum del cap al pobre.
Definitivament avui està derrotat i decideix baixar per l'Arrabassada directe ja que no pot fer ni un metre més.
El Pepitu i jo remontem fins can Borni i baixem a les aigües per després baixar pel tieso a la ciutat.
Al final a mí em surten 37 km molt variats on hem fet de tot, pistes, carretera, corriols, trialeras, amunt i avall. Una bona i CALUROSA jornada de ciclisme.
P.D: Per acabar, arribar a casa, posar-me el banyador i anar a la platja a refrescar-me i rebaixar la temperatura.
AVUI, DEL MAR A LA MUNTANYA
Aquesta setmana i respecte al treball, ha estat d'una d'aquelles que hauria d'evitar si o si, divendres estava rebentat, així que he decidit donar-me un respir, aquest matí platja i a per el stand up paddle, però la quantitat de gent que hi havia m'ha tallat, així després d'un bany cap a la piscina, i al arrivar a casa, he agafat la single i al Mirador, aquesta vegada si, bona música, i com a premi a l'ascens cerveseta 0,0!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)