Bon any nou!!!

Fall in Colorado - Yeti Cycles

DIUMENGE 28 de DESEMBRE. ELS CLASSICS OUS FERRATS

Aquesta semana baixo amb tren fins Barcelona. Quedo amb la colla a plaça de Sants per fer l'ultima sortida del any plegats, la tradicional ruta de Santa Creu d'Olerdola I els seus ous ferrats corresponents.

Quedem a les nou per evitar les hores més fredes del matí. Em trobo al solet al Jose I al Salva esperant-me, comemcen a pujar per avd Francesc Masia I el carrer Entença, l'Albert s'ha despitat amb l'hora I ens agafa a travesera amb entença.

Fem la pujada de sempre fins plaça Borras, agafem la carretera I amunt. Rapidament veiem com marca territori l'Albert I les seves classes de spining aixi com les sortides amb els nois d'Altafulla. Evidenment éll ho nega, explicant que fa un mes que no agafa la bici, evidenment es fals, nomes cal veure el ritme que porta.

El Jose aguanta molt dignament sobre la bici soportant un dolor lleu pero constant a la espatlla. Cal remarcar el merit del seu esforç, ja que fa dos mesos que no agafa la bici degut al malhaurat accident de moto que va patir.

Salva constant com un diesel va fen al sollado.

Pepitu ens espera a les aigües, tenia ganes de bici I ha sortit a l'hora de sempre per rodar una mica.

Al sortir mes tard I anar a la masia de santa creu a esmorçar estem limitats per l'hora I no tenim gaire temps per bucles ni comedies. Aixi que pugem directes per la carretera fins la cruïlla de molins, carretera I part de darrera de valvidrera, (han arreglat la placeta amb motius nadalencs I han possat una placa amb el nom, Plaça dels Pins). Agafem el cami cap al merendero cremat, jo faig la variant curta del Pepitu de can Llavalliol.

Continuem per la ruta del panta cap els okupes, fa fred I es comença a notar als peus. Aquest es l'unic punt de la sortida on l'Albert ens dona una mica de treva I ens deixa fer mentres xerra al sollado amb el Salva. Arrivem als okupas, estan de festa tots al pati, I sortim als containers. Carretera I desvio de la sargantana per agafar pista I corriol del cotxe abandonat, enllacem amb la trialera del Bernat. Trobem transit cap el final I ens taponen una mica la diversio. Mala sort.

Creuem la carretera I baixem a can Portell a esmorçar els tradicionals ous ferrats I l'ampolla de cava. Rematem amb uns carajillos I sortim envalentonats cap a la fita de cada any, pujar a la creu d'olerdola.

Sortin del restaurant baixant fins can Ribes es torna a notar el fred, aviat vindra la pujada que ens deixara “calentitos”. Fem la primera part del corriol, sortim a la cantera I girem a la esquerra per agafar el corriol de pujada que volteja la cantera. L'Albert es distancia rapidament per marcar territori I asolir la coronacio de la creu. El corriol ens deixa a la part final de la pista de sempre, abans de la curva. L'Albert fa estona que no el veiem, ja deu ser adalt, el Jose (amb dolor al hombro I molt de merit) I jo anem fen com podem, el Pepito va per darrera nostre, I el Salva tanca el grup al seu ritme com sempre.

Arrivo a la curva I les cames ja fan molt de mal, les pulsacions disparades, la punta del seient al cul (a mes pendent, mes a la punta. Quan es considera sexe anal? On es el limit?) i instintivament busques pujar un pinyo mes I baixar a un platillo mes petit quan saps positivament que ja fa estona que portes tot el desarrollo possat. Dolor, dolor bueno pero dolor.

Em distancio una mica del Jose a la curva. Despres de passar la curva sembla que ja estas, I si, estas destrossat I encara be un ultim tram fotut abans de enfilar l'ultima recta que porta a la creu. Alla dalt de la creu em trobo amb l'Albert pletoric fen fotos per inmortalitzar el moment.

Poc a poc van arribant tots. Primer el Jose, despres el fletxa I per acabar el Salva. Recuperem l'ale I ens fem un selfie a la creu perque quedi constancia de la fita.

Es l'hora de baixar a buscar la pedra de la trialera! El Jose baixara per la pista, li fa mal l'hombro I no vol arriscar-se a caure. L'Albert l'acompanya, ohhhhhhhh! Escandalo!! renuncio!!!!

Es coneix que a les classes de spining no recrean baixades tecniques, ji ji ji ji.

El Salva, el Pepitu I jo anem a la trialera a veure que ens trobem. Doncs que el terreny està molt bé I sec, en perfectes condicions. Arrivem amb confiança I seguretat a la pedra, la encarem per la canal de la esquerra, quadrem la bici en la traçada I la deixem caure avall amb elegancia I prestancia. Fet!

El Salva va darrera meu I repeteix moviments fent-se la pedra tambe amb naturalitat, continuem euforics I cridem, Pepitu vens? NOOOO! Amb to de rabia, volen dir, no m'he fet la pedra, no vinc, cabrons!

Gracies a la noblesa del terreny avui, afrontem les pedres I arrels d'abans de la canal final amb solvencia, aixi com la propia canal que anem creuant de banda a banda. Surt tot tant rodo que fins I tot la valla metalica que hi havia al final esta tirada per terra I es pot passar sense haver de baixar de la bici. Resultat, per primera vegada baixem a 0 la trialera sencera desde la creu fins la pista! Ole!

Al poc apareix el Pepitu I el Jose amb l'Albert. Sortim a la carretera I el Pepitu es despedeix ja que anira directe per carretera perque te presa. El Jose I jo anem fins la sargantana per la trialera del Bernat I el cotxe abandonat, ens agrada més que la carretera. Albert I Salva per la carretera. Nova demostracio del Albert que acaba atrapan de nou al Pepitu abans d'arribar als containers.

Ens retrobem als containers I baixem per la carretera fins el merendero cremat. Pista fins Vallvidrera, el Albert I jo fem la variant curta de llavaloil al reves (I ens trobem al final un grup de talibans dels tres metres que ens renyen per pedalar per aquests corriols). Anem a buscar turo d'en cors I baixem per la trialera.

Ja nomes queda rodar per les aigües, molt plena de gent passejant al solet, fins la plaça Mireia I baixar per la trialera fins el cervantes. El Jose I jo ens marquen un dual slalom al parc nou de esplugues, molt divertit.

Rodem tranquilament per la diagonal fins numancia, baixem I em despeixo dels companys a sant estacio amb 39 km. Bona ultima sortida del 2014!!!

Que tingueu molt bona sortida d'any I un feliç 2015. Millor que aquest I ple de sortides pendents acabades...Montgrony, Montseny, Irati, Albert...

Bon Any Nou

http://www.elfyourself.com/?mId=63613910.3

Bon Nadal

http://www.elfyourself.com/?mId=63605802.3

Ayayaaayyyy!!!

No surto que fa fred!!!

winter mtb vol2, "the white trail" from Ian Baquerin Audiovisual on Vimeo.

DIUMENGE 16 Novembre. Rierada, records I riu.

Aquesta semana baixo amb el cotxe fins Poble sec ja que el Salva té una bona ruta pensada I tornarem reseguint el riu Llobregat fins Bellvitge per entrar a la ciutat per la Gran via.

Aparco darrera el palau d'esports I trobo al Salva, baixem a plaça espanya I trovem al Albert. Son les 8 tocades I fa una rasca considerable, sobretot un vent fred que ens fa patir per remontar el carrer tarragona. A entença amb avd madrid trovem al Pepitu esperant-nos. El Salva ens explica la ruta: Pujar com sempre fins el merendero cremat, anar a buscar els okupas I la carretera de Molins, baixar per la trialera que porta a can Busquets, pero enlloc de baixar la trialera sencera nomes fer el primer tram per enllaçar amb el corriol que porta a la trialera del Bernat, tornar a sortir a la carretera I baixar el corriol que pujavem a vegades, el que enllaça amb la font del ferro. Pista direcció can Tintorer I a la cruïlla de sant Bartolomeu de la quadra pujar fins l'urbanització, remontar la Siberia I anar a esmorçar al bar aquell dels caçadors que porten uns nois nous, a can Castellvi, aprop de la casa blava.

Tot això per anar a esmorçar, si es llarg de llegir ja podeu pensar com deu ser de pedalar. Es el tipic mountain bike de salo que tant agrada practicar al collserola team.

Despres baixariem de nou a buscar la rierada per fer-la fins el final fins sortir a molins, buscar el riu llobregat I remontar fins bellvitge per entrar a la ciutat per la gran via.

El Pepitu està content d'escoltar la proposta, volta llarga com li agrada al “morenetu”, I proposa que per esmorçar enlloc de remontar la Siberia podriem probar, perque no es fes massa tard, d'esmorçar a Can Tintorer, ha escoltat que tenen menu ciclista I que està força bé. Aqui no erem conscients, pero es mascava la tragedia.

Enfilem a bon ritme Entença amunt, el Salva ens dona bona conversa sobre la situació politica del pais, fins que a l'alçada del Tomas se n'adona que xerra massa per pedalar aquest ritme. A plaça Borras ja agafa el seu ritme I deixa que pujem alegres la carretera el Albert, Pepitu I un servidor. Aviso para navegantes, marco un ritme alegre pujant I aquest parell no es desengantxen ni un milimetre, estan fortets.

A la cruïlla de Molins cambiem de carretera per anar a buscar el merendero cremat. El Salva va directe per la pista I la resta fem la variant mitjana de can llavaliol, es a dir, baixar fins les escales I remontar per la variant del Pepitu, aixi t'estalvies el tram final de pujada.

Desde el merendero cremat la volta de sempre per darrera per anar a buscar els okupas. Trobem en el tram de la massia un home gran en bici, sembla fàcil avançar-lo, la cadencia de pedaleig es baixa, pero de cop t'adones que costa molt agafar-lo, fins que quan el passes veus que porta una bici amb motor
elèctric! Ah! Amigo...acabaramos joe! Es un triliri en baicicleta electrica!!!

El Salva encara alucina com davant seu va accionar el motor I va remontar la sortida de la cadena a la pista com si fos pla. Bernat, ves pensant Cyclo electrics que tindras clients a la colla! Ja ja ja.

Continuem la marxa per la carretera, agafem la pista que surt davant de la sargantana I que habitualment fem fins el corriolet del cotxe abandonat. Avui, pero continuem pista avall fins enllaçar amb la trialera de baixada a can Busquets. Fem el primer tram I a l'alçada de una torre elèctrica surt la variant que enllaça amb la trialera del Bernat I la carretera de Molins. M'equivoco I continuo trialera avall fins que em truquen al mobil I en toca remontar de nou fins la torre elèctrica.
Aquesta enllaçada està molt maca, I es fa relativament fàcil, només hi ha un petit tram de pujada més dura.

Sortim de nou a la carretera de Molins I creuem per agafar la pista que es fa corriol I baixa al cami de la font del ferro. Sembla mentida que puguessim per allà, la part final de pujada o inicial de baixada tè molta pendent.
Sortim del tram més corrioler I enllacem amb la pista de la font del ferro, enlloc de anar cap a la font anem avall en busca de la pista gran que remonta a Santa Creu.

Al arribar a la cruïlla enlloc de remonta amunt baixem de nou en direcció can Tintorer. Pista no especialment maca, ampla I sense res especial a mencionar.

Arrivem a can Tintorer afamats, ja són les onze passades I tenim ganota, comentem que remontar la siberia per anar a esmorçar es una mica bestia. A veure que tal can Tintorer...
TANCAT!!!!!
ES TANCAT!!!!!
Són al parking buscant com entrar al restaurant I apareix una noia en cavall informat-nos que desde Juliol està tancat I no sap si tornaran a obrir!!!!
Incredulitat, decepció I a buscar solució,

Dues opcions clares, continuar baixant la pista fins Molins I esmorçar alli, o remontar una mica el cami baixat fins la cruïlla que porta a sant Bartolomeu de la Quadra I una vegada alli baixar a esmorçar al Julio. Optem per la segona proposta ja que la primera es molt directe illetja.

Remontem fins la cruïlla I canviem de pista per anar a Sant Bartolomeu. Hi ha molta gana I fem una petita parada tecnica per compartir una barreta que treu el Salva. Arrivem a la urbanitzacio I de nou sortim a la carretera de Molins que sembla que avui anem creuant de banda cada a cada tram de ruta.

Agafem la carretera que baixa a la rierada I trenquem a l'esquerra per el cami corriol/trialera que porta al salt d'aigüa que em va ensenyar l'amic Palmer. El Pepitu I l'Albert no coneixien el cami I els ha sorpres agradablement. L'Albert ja coneixia el salt d'aigüa de perseguir odonats, el Pepitu no I alucina una estona.

Remontem per la rierada fins el Julio, que SI està obert I finalment podem esmorçar!!!!!!!
Ha canviat el local, ara treballen més a la planta baixa, on han cobert gran part de la terrassa I a dalt nomes queden quatre taules. El Pepitu I jo menjem una truita de ceba que esta força bé. Salva I Albert botiffarrons, que segons el Salva no maten. Sigui com sigui s'ens ha obert el cel al arribar I poder esmorçar.

Sortim amb la planxa plena I contenta I reprenem el camí de la rierada entre records de epoques pretèrites. Feia temps que no pasavem per la rierada fins el final. El Pepitu no recordava haver-ho fet mai.

Sortim a Molins I tot està molt canviat, el Salva pregunta a un ciclista I trobem el camí que ens porta al riu. Una vegada al riu, ens queden gairbe 20 km fins la ciutat, si, tots plans, però s'han de fer I sembla que no pero costen.

Els moreneuts anem comentant la jugada pel riu: “per aqui vem passar” “com estava aixo de fang” “quin estres de gent per aqui”...el Salva va fent, I l'Albert comença a protestar que aixo del riu se li fa llarg I avorrit.

Finalment arrivem a Bellvitge I carrer amunt, carrer avall sortim a la Gran Via, agafem el carril bici I remontem.

Primer ens deixa el Pepitu a l'alçada del magoria, despres l'Albert just abans de plaça Espànya, aixi qualsevol, fent la sortida curta!!! je je je. Nomes quedem el Salva I jo per afrontar el port dur de veritat de la jornada...el carrer Lleida!!!! Fa tant respecte que enlloc de pujar pel port donem la volta per l'avinguda maria cristina fins les fonts per poder planejar una mica abans d'atacar el tram mes dur del palau d'esports! Je je je je.

Dades: segons l'Strava surten 56,4 KM 1.261 m desvnivell I una mitja de 12km. 4 h 42 m de pedaleig.

Una ruta diferent, sempre va bé per trencar la monotonia, molt pistera I asequible, amb algun tram de corriol molt bonic I la rierada.

UCI MTB XC World Cup Women RPA 2012 - Emily Batty

Ruta Montseny

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1804958

Nova descoberta

Diumenge 2.11.2014
Com els dos cronistes aficials de la colla, mes coneguts com "Els Morenetus", están a indrets distants avui ens hem trobat el Jose, l'Albert i jo mateig per fer una volta per Collserola, pero sense fer.nos mal.
Diumenge passat las vaig pasar putes, pero un sap que al ausencia porta penitencia i amb aquest cony de esport es paga de una forma dura.

Fem una pujada clásica per arrivar a les aigues, avui el ritme es mes tranquil i aixo em permet respirar tranquil i arrivar al mirador de Sarria amb condicions de articular paraules entenedores i amb aquestes paraules he aconseguit convencer als meus compis de anar a buscar un posible corriol que vaig veure a la ultima pujada per sota el pont, cap a Can Castellvi de Dalt.
Teniu en compte que jo aquella pujada la faig molt poc a poc, i aixo em permet mirar.ho tot molt be i veure coses que valtros amb la vostra velocitat no podeu.

Carretera de les Aigues fins a la pujada de Sant Pere Mártir, allí el Jose m'ha donat txarrera fins a dalt, mentres el Albert provaba les forces fent una pujada fulgurant. Ruta cap a Vallvidrera , merendero cremat, variant Can LLevallol per els cachas, i despres cap a Can Castellvi. Comencem la baixada i a la primera corva troben el corriol que despres de un bonic recarregut per mig del bosc ens deixa practicamen al començament de la pujada. Terreny molt bo per deixar corra la bici, tans sols la sortida es un mica estresant, pero tots la hem fet amb prestancia.
Pista per sota el pont i carretera amunt per anar a La Carme. Bon esmorçar i despres pujada per la Budellera, feia anys que no pujaba per allí, i es molt mes maca que la tradicional. Arribada a Vallvidrera, baixada per pista Bombers , arrels i despres Aigues fins a Esplugues per acabar al Cervantes. Al corriol de baixada per Espluges el Duke s'ha encigalat i ens ha fet anar a paso ligero fins als Tres Molinos. Molt divertit.
Be tornada per Diagonal i arribada a casa despres de fer 44 Kms, no especialmente durs pero si divertits.

El corriol nou obre la posibilitat de que quan anem cap a Can Busquets en lloc de baixar per el Tieso aquell, fer un petit bucle molt mes divertit.

Desde la Distancia

Diumenge 26.10.2014
Aquest mati anirem a fer els corriols de Cerdanyola, un lloc que sempre obre sorpresas i d'on sempre torno amb la sensacio de perdrem moltes coses.
Em trobo amb el Jose i despres anem a buscar l'Albert, el aire es fresquet pero el temps es molt agradable. Arrivem al punt de trobada i de seguida arriba el Pepitu. Pujem per Entença per arribar a Sarria i començar la pujada a Collserola.
Aquests días que había sortit amb el Jose i tambe amb l'Edu tenia la ventaja de que de alguna manera el ritme el marcaba jo, els hi feia pena pobret de mi, pero quan el grup es mes gran i sense que ningu apreti automaticament el ritme esdeve mes rapid, ara un i despres un altre, sense voluntarietat forçan la maquina de tal manera que el pobre desgraciat, jo mateix, es converteix en l'ultim eslabo de una cadena que cada vegada tiba mes...i finalment es trenca.
Ja pujan per la carretera tenia la sensacio, be la certeza de estar al lloc equivocat, per lo que vaig decidir anar a la meva, queda amb ells per esmorçar i pendrem les coses amb mes calma.
La meva insistencia va tenir un exit petit i vaig acabar anan amb els tres per las Aigues fins Font del Borni, de nou a pendre per cul, fins a Vista Rica. Jo vaig agafar la carretera fins la gossera i ells varen anar per la clásica. Cami cap el Juaco i aprofitant el petit corriol que va per sobre de la pujada de Llars Mundet l'Albert va probar que tal es podía caure de la bici nova i hi ha que reconeixar que li va sortir molt be. Txapa i Pintura.
Arribant a la carretera jo ja no podía mes i baixo per carretera, pero arribant a Can Valldaura agafo la pista dels Caçadors i vaig fins a Can Coll.
Per cert com era posible que pujesim per alla, si baixant ja es pateix. Erem joves i aixerebrats!!! Arrivbo a Can Olive i al cap de una estona arriba l'Albert, preocupat perque de la caiguda te un dolor al basso que li causa molestias. Poc despres arriban el Pepitu i el Jose .
Esmorçar de primera i apa cap els corriols.
Aquesta tornada que va aportar l'Albert es una pasada, jo vaig poder disfrutar.la amb las forces minsas que tenia, pero anava enganxat per aquells corriols que et fan gaudir de la bici de una forma maravellosa.
Sortida a la pista de can Borrell i de nou a patir, que li farem, pero content perque ja sabia de que moriría, pujada per San medir, petita aturada a Can Jane per parlar amb el Isidre, que s'ha possat gordo gordo, i nova demostracio de lo dolent que pot ser el Fletxa,Trompetes de Mort inoblidables, Ja Ja Ja
Els meus companys fan una pujada molt tranqui, ho se perque els tenia a la vista tota la estona i jo anava petat, fins el troç mes costerut on els vaig perdre.
Vista Rica de nou, Font del Borni i Aigues fins el Tieso. Baixada cap a casa. Total poc mes de 50 Kms. Bona sortida , de las que fan mal i a mi molt mal.
Pd. Com que varen haber troços que vaig fer sol no se ben be que varen fer els compis, be ho se pero m'estimo mes que ho expliqui quelcom altre.

Richmond Ride Center Rip

DIUMENGE 12 OCTUBRE. Ruta Salva per anar a la Carme

DIUMENGE 12 OCTUBRE. Ruta Salva per anar a la Carme

Després de la pallissa de la semana pasada, aquest diumenge em toca un dia tranquil de recuperació sortim amb la colla per fer jiji ja ja.

Comencem el mati amb quatre missatges, plou, no, si, sortim? Finalment eren quatre gotes que restaven dels xafecs nocturns I quedem per sortir. Arribo a les 8.45 a la plaça Borras on m'esperen el Salva I el Jose.

Decidim anar a la Carme, I per trencar la rutina que tant puteja al senyor Rovira ens proposa una pujada que li fa gràcia.

Comencem per la carretera fins les aigües, despres anem a buscar la plaça Mireia I baixem per la trialera que per cert està molt espatllada fins la font de la Beca. Corriolet per enllaçar amb la pista de dalt I avall, de nou corriol, molt maco, per enllaçar amb la pista del tenis. Pista avall fins sant just I enfilem el carrer amunt de la hipica de can Melic. Al tantu, aquest carrer es traïdor, t'enganya amb l'apariencia de carrer pero puja molt I es fa llarg.

Al final del carrer trenquem a l'esquerra per tornar a trepitjar terra I per agafar un corriol que primer baixa I després puja, acaba en una pista petita que remonta fins la montanya, a la pista que porta a la penya del moro. Remontem fins allà. El Salva va patint als repechons la seva idea de pujada a la Carma.

En sorpren aquesta ruta per anar a la Carma, es dura, pero diferent I entretinguda, proposo alguna floritura com baixar per la trialera del forn iberic (passem pel costat) I remontar per la cova, pero la gent em mira raro, com l'Albert el dia de la triologia, I abduint falta de temps I compromisos diversos anem directes per la pista I sortim a la curva de la pujada de la casa derruida. Dos repechons durs I secs ens deixen a l'inici de la ladera que ens condueix al merendero cremat.

Agafem la pista que porta a Vallvidrera I llavors trenquem per la variant de la llanega del Pepitu, enllacem amb la nova descoberta del Pixarreta per baixar al llag I sortim a la carretera. Insinuo remontar fins el revolt de les monges I tota la budellera per baixar el corriol del Jose. No hi ha quorum. El Salva diu que va directe a la Carma, I el Jose I jo no ens enteenm per remontar la primera part de la budellera, així que éll va amb el Salva I mentrestant jo faig el bucle.

Primer nomes volia remontar la primera part de la Budellera fins la cruïlla I enllaçar amb la pista a la Carma, pero m'encigalo I acabo pujant tota la Budellera per baixar per l'altre banda. Porto el maiot de la travessa I això obliga, no puc esmorçar amb 20km! Je je je je je

Esmorçar llarg I calmat a la Carma...rebatejada com la vella del gantxet! Ja ja ja

Remontada clàssica per les pistes de darrera fins el cami del totxo, agafar la curva de la font I enllaçar amb els cochinillos....fkjsdfoij faisjf fqie caminem dfijaifj dfief el fjsñdñfj diñsjcaks final dfañsj de lkdñjafñkf la dñaj dkasñj sdñfja trialera akñjfaj añjfa akjfñakjfañk afjñksdfjk kjf ksf ñfj que asdnma està ksñdjfñak kajfñkaj asfjñ molt kjfklfj sjfñksdjfk s 9erwe malament, moiosdjfas f dfj asdjf ksafj ksad jf molt mullada dkfjñdsjf asd fjñaldjsfkf rellisca kadsjfñdsjfasf kfasfjñkf I ens sñjfñasdfñlf askdñfjdasj djfkd kdfj jdfpao iei dksafñf kdsjfñ fem adkñjfkdsf caqueta dsfjañf asjfas isaf kdsfjsdajfk caminant adsjñfkasdjñfka el tubo final kasdfksadñjf kadsñfjsjfñafja as.

Tros de la cronica censurat per peticio dels membres de la sortida. ;-)

Carretera I font de can Borni avall, arrels a lo loco per no perdre costum I carretera d'aigües fins el mortirolo per acabar d'arrodonir la sortida de km.

Convinació de baixada Pepitenca: mortirolo, tros nou de la oreneta, rodejant els ponnis per fora del parc.

M'acompanyen fins el cotxe i ens despedim.

Sortida de 40 km tranquileta amb els amics pero entretinguda i diversa.

DIUMENGE 5 OCTUBRE. “La travessa” de Montserrat

DIUMENGE 5 OCTUBRE. “La travessa” de Montserrat

Ha arribat el dia D. Avui el Pepitu I un servidor fem la pedalada del club ciclista de sant joan despi, la travessa, que va desde sant joan despi fins montserrat.

Les previssions meterologiqués són de pluja, de fet ha tronat tota la nit. M'aixeco a les 5 I a Mataró no plou, agafo el tren cap a Barcelona, a Badalona trona I llampega, ay ay ay que patirem...a Barcelona-Sants em trobo amb el Pepitu que diu que al barri plou suau. Arrivem a Sant joan I plovisqueja...anem a la sortida amb el chubasquero possat I esperem cinc minuts...hi ha ambientillo I nervis per començar, per sort a l'horitzó es veu el cel clar, a l'esquena es veu barcelona amb el cel ben negre a sobre.

Sortim, primers km de rodar per la vora del riu llobregat. Hauria de ser una marxa tranquila, pero les pluges han fet mal I el terreny està fatal. El camí es un fangal, tolls d'aigüa aquí I allà que em d'anar esquivant mentres vas esquivant també els cilcistes que trobes per tot arreu...es una mica estressant la veritat.

En aquestes que en una de les decissions per esquivar l'aigua equivoco la traçada I perdo roda amb el Pepitu, que es creix amb l'aigua, I el perdo de vista. Valoro apretar per agafar-lo, pero la cursa és mooolt llarga I no es pot anar cremant forces a la lleugera.

A tot aixo arriba el km dotze I començo a flaquejar...ay ay ay, no portem gairabé rès I ja en crisis? Patirem molt! Penso que es per la merda del fang I l'estres de rodar en pilot, tranquil que ja falta poc de rodar pel riu, en aquests moments dessitjo que arribi la pujada! Que inconscient!!!

Per fí s'acaba el rodar pel riu, km 20 I primer avituallament. El Pepitu fa 5/10 minuts que ha arribat, comentem la jugada, està cofoi, s'el veu radiant...i ple de fang fins les celles! Ja ja ja. Rentem la cadena de la bicicleta com podem amb gotets d'aigüa al control, es un bloc de fang I grinyola per tot arreu. Prenem uns aquarius I platans I a rodar.

Estem per Castellbisbal, I per fi comença una mica de pujada que estirara el grup I permet rodar més tranquil. Primeres rampes fàcils pel poble fins que arribem a la montanya, aquí trobem la típica terra vermellosa de la zona que amb les plugues es una catifa de argila on la bici patina molt. A tot això cal sumar la bici plena de fang I el canvi que no funciona bé I xupa la cadena que es tot un bloc de fang, veig que a molta gent li passa això. Primeres rampes dures, tres seguides, exigents, molta gent caminant perque a més de tenir forces per pujar la rampa has de tenir sort de que no patinar amb el fang I que no falli la enfangada transmissió. Conflueixen els astres I tinc sort per poder pujar les tres rampes amb prestancià I elegancià...tota la que em faltaria trenta quilometres més tard! Ja ja ja

km 40, segon control. Aquí arribo jo primer, pero nomes baixar de la bici I treurem els guants per jalar ja arriba el Pepitu. Mengem un mini entrepa, més aquarius, que no falte! I platans!

Remprenem la marxa. Baixada enfangada que el Pepitu condueix amb seguretat, quatre pistes, remontem una mica I baixem per un corriolet que surt a una riera que baixa ben plena d'aigua. Impresiona molt I la gent fa tap, costa de llançar-se al aigua que baixa amb quantitat I força. Per sort hi ha gent de l'organització per animar a la gent I explicar que fer.

Veig al Pepitu que es llença com peix al aigüa...i jo darrera! Aigüa fins mitja cama, peus a dins del aigüa I mollats, almenys el canvi està quedant ben net!

Sortim de la riera, que anem creuant fins a cinc cops, I pujadot amunt que tothom acaba caminat pel tap de gent, fang I regerots que hi ha. Anem direcció Ullestret. Anem fent per pujades més suaus I per urbanitzacions fins anar a petar a Olesa. Baixada I sortim a la carretera per anar a buscar la Puda.

Km 50. Abans de la pujada control amb beguda I aliments. El Pepitu està esperant-me cofoi, ja hem superat l'equador de la cursa I falta poc per Monistrol. Mengem platans, un donut I aquarius que no falte!

Reprenem la marxa mentalitzats per afrontar la puda, una petita pujada de rampes dures pero curtes I despres baixar de nou al riu per rodar fins monistrol...això creiem pobre de naltros! Resulta que enguany l'organització ha variat el recoregut endurint-lo en aquest punt I fent-nos pujar tot el coll de la puda fins adalt de tot! Un desnivell pel morro de 300 metres quan portes 50 km! Amb rampes molt dures I exigents que tothom de la nostra zona camina. Tot aixo gratuit al meu entendre perque no culmina amb una baixada meravellosa ni cap corriol de somni, no, adalt de tot agafem una pista molt trencada I enfangada que ens baixa a una urbanitzacio que pertany al terme de Vacarisses, I per rematar l'encerrona cal remontar en pujada desde l'urbanització fins Monistrol. Ole ole, aquesta gent si que sabem putejar el personal I fer encerronas, no com un servidor amb el CITA, em queda molt per aprender!!! je je je

km 60. Monistrol. Si acabes la cursa aquí seria feliç, estic moolt esgotat, fins arà he anat fent amb dignitat, a voltes millor I a voltes pitjor, però s'acaben les forces I ara sera un calvari fins adalt. Penso seriossament en abandonar, pero se lo cabrons que sou I el mal que fa el whatsap I no puc retirar-me, haig de morir amb les botes possades!

Avituallament a Monistrol, a peu del funicular (quina tentació!!!) més platans I aquarius maridats en aquesta ocasio per uns trossos de pa de pessic molt bons. Parada un pel més llarga per intentar recuperar forces.

Sortime del control direcció el cementiri. El Pepitu comenta que han tornat a variar el recorregut I que no ha pujat mai pel cementiri. Resulta ser un camí més assequible que el que feien abans ja que no te les rampes dures inicials. Deu ser per compensar la ratonera de la Puda.

Tot I així el Pepitu em deixa enrera amb facilitats a les primeres rampes, está més sencer que jo I va millor. Aquest pla d'entreno seu li está donant resultats, en canvi veig que el meu falla estrepitossament, en falta preparació per afrontar l'ultima part amb dignitat.

La pujada acaba en una urbanització a mig camí de Santa Cecilia. Baixem una mica, bé, jo em deixo caure perque estic fa estona en modus supervivencia. Arribo de cop I volta a l'ultim control. Km 70. Em trobo al Pepitu euforic, es troba molt bé I ja falta molt poc, a més de veure...Aquarius! Ja ja ja I menjar platants en aquest control hi ha una persona amb oli per la cadena!!!! Per fí deixarem de sentir el nyigo nyigo esdandalos que ens acompanya fa molta estona.

Sortim del control, rampes suaus per la urbanització, enfilem un carrer llarg I el Pepitu crida rampa!, s'atura un moment per estirar la cama I jo penso arà és l'hora, baixo un pinyo I apreto tot lo que un cadaver moribunt pot apretar, ja ja ja. No he fet ni cent metre quant torno a sentir el Pepitu darrera meu, I abans d'acabar el carrer ja m'havia passat I deixat enrerra. Es lo que tenen els atacs del sollado, són ridiculs I ningú se n'adona!!! Snif snif snif

Pujada final fins Santa Ceciclia, 6 km per salvar 300 metres. Pujada suau que es deixa fer pero que en el meu lamentable estat s'en fa eterna I fins I tot tinc que caminar algun petit tram perque les cames no donen per més.

Ultims metres I trobem gent animant I cridant “vinga que ja està, falten quatre curves” I jo penso “no m'enganyeu cabrons, segur que encara falten més”. Doncs finalment, després de quatre curves, això sí, s'en van fer eteeeeernas, arriba la linia de meta. Creuo I em trobo la Miren fotografiant-me I el Pepitu amb l'Anne, quina imatge més maca troba la gent que t'estimes despres d'un calvari com aquest!!!!

Pepitu fa dotze minuts que ha arribat. Esta exhultant, jo estic content però massa esgotat, amb mal de cap de cansat I tot. Anem a buscar el entrepa I un aqua...Nooooo, estem farts d'Aquarius ja! Ni aquarius ni platan, ja jaja

Comentem la jugada uns instants I el Pepitu marxa a buscar el tren per tornar mentres jo recullo la bici I agafem el cotxe per tornar a casa.

Segons l'Strava 76 km I 2600m de desnivell. Buf, ja puc estar cansat, ja!

SEMPRE ENS POT QUEDAR AIXO

La mesura de la terra

Un vídeo poc ciclista però molt ben fet, he interessant.

Carn Fresca

Diumenge 28.09.2014

Despres de un estiu amb la bici abandonada torno aquest diumenge a Collserola. La promesa del Jose i la saviessa del Albert em fan pensar amb un dia tranquil de bici. A mes a mes el Jose portaría un noi de la seva escala, que per coses del desti tambe es conegut del Fletxa.
Com sempre que be algu nou i mes quan no saps quin nivel tindra et prens las coses amb calma. De seguida varem veure que el noi semblava una mica verd encara que deia que había fet mtb per Tarragona ara feia temps que no sortia regularment i nomes el fet de haber.se comprat una bici nova i tambe, perque no dir.ho, la admiracio que sentía cada vegada que veía arribar el Duke amb aquella pinta de Macho-Bike, varen fer que volgues tornar a sortir. i que millor que fer.ho amb el seu vei.
Be la ruta una clásica pujada fins Aigues, Font del Borni i despres anar a petar a Vista Rica per fer la baixada de la Esquerra i remontar per la dreta. Despres decidiriem en funcio del noi cap a on anavem, encara que la metereologia aconsellaba no marxar gaire lluny.
Tota la pujada per carretera el txaval es va engantxar al Jose i tan l'Albert com jo comentavem que allo no acabaría gaire be.
Arribada a les Aigues i a mi em semblave que el nou ja patia una mica, aquella sensacio que tens quan al sortir de una cuva li costa tornar a engantxar. Be de cop i volta amb una de les curves va i clava de darrera i la bici li fa un trompo anat a para a terra, nomes txapa i pintura. comencem a pujar per en Borni, com odio aquest cony de pujada, i el Duke i l'Albert pujan amb al.legria, el noi, per cert tambe es diu Albert, s'engantxa i jo quedo sol com un mussol renegan de la bici i dels amics que em porten a patir.
Arribo dal de tot i baixem cap a Vista Rica, tot esta ple de ciclistes, cami de la Esquerra i allí ja es nota que el Abert jove no te massa experiencia, tot baixant tranquils de se guida es queda darrera i el anem esperan. passa els troços mes complicats per la humitat sensa problemas i llavors ja enfilem la pujada. Jo vaig fotut, pero tot el terreny el conec i se que allo no es massa llarg. Marxan de nou el Duke i l'Albert i el noi , malgrat els meus consell els seguix, es jove, nomes te 28 anyets. Seguin el meu ritme, be pujant.lo una mica al cap de una estona engantxoa l'Albert i al noi, que ja va petadissim, i se de que parlo, fent unas ziga-zagas per falta de forces rebotant a totes les pedres. l'Alberet li va donan consells de com utillitzar els canvis per afrontar els esglaons, pero crec que ja esta amb hipoxia i no sent gaires coses.
l'Albert apreta una mica i jo aprofito la part mes dura per donar.li una bona lliço... en Bici no se hacen prisioneros!!! Ja ja aj que cabron. Arrivem a dalt i Albert el Jove apareix demanan socorro. Va molt tocat per lo que decidim fer un directe a Ca la Carme per Can Cortes.
Baixem carreterai a la pujada vol fer un petit esforç i peta definitivament. Ara si que soc bo i el guio amb consells sobre la traccio i la distribucio del pes sobre la bici. Torna a pujar a la bici i tot txino txano arrivem a Ca la Carme.
Molt bon esmorçar , com sempre, i lla vors apareix el Fletxa que esta seguint el sue training plan per arrivar sa i estalvi a Montserrat. Se el veu fort i content.
Comença a ploure de forma contundent, per lo que es decideix tornar amb tren. Albert el Jove no porta txubasquero i la Carme li deixa una bossa negre , cosa que ens porta els records de l'amic Edu i la seva imitacio de Quasimodo.
Be sortida molt tranqui espallada per la pluja, pero crec que si no hagues plogut haguessim tingut un problema amb la " Carn Fresca" jajaja

Macaskill altre cop.

Genial vídeo del Macaskill, com no... Aquest noi quan va néixer es va enfilar a un pal d'escombra i ja es devia aguantar de peu. Ah! li hauré de demanar que m'expliqui el truco del final per superar els filats de les vaques sense perdre ritme. Potser aquesta tarda ho provaré, o millor no...

Equipatge Impactant

Equipacio presentada per l'equip de ciclismo Colombia Bogota-Humana. La UCI ha expressat la prohibicio absoluta. No se per que?

DIUMENGE 16 DE SETEMBRE. LA TRIOLOGIA DE SANT JUST

Aquest diumenge estem per sortir el Albert, el Pepitu I un servidor. Baixo aviat a Barcelona per deixar el cotxe aparcat en la plaça Borràs I baixar a trobar als amics a la cruïlla Entença amb Tarradellas. Vull fer km ja que en tres setmanes tenim la pedalada a Montserrat.

Arribo I el Pepitu te una idea clara de la ruta. Explica que la pujada final a Montserrat es com si primer féssim un muro, després una sargantana I per acabar es suavitza com pujar la cova, en fi, que per anar agafant el concepte be vol fer una ruta on pugem les tres pujades!!!!

A mi em sembla be l'idea, I l'Albert ens mira amb cara de “esteu locus”.

A més, proposo adornar més la sortida pujant a Sant Joan de deu I agafar la ladera per arribar al merendero cremat.

Així doncs, enfilem Entença fins diagonal I tot xerrant de la diada arribem al Cervantes I cap amunt. Sant Joan, el corriol de sempre I al sortir a la carretera que puja a la plaça Mireia la creuem I anem a buscar la ladera desde el inici. A la ladera una mica de tot, ja sabeu, ara pujo, ara baixo, ara zona tecnica, ara un peu aquí, ara un peu allà...el Pepitu I jo gaudint mooolt el camí I l'Albert estressat amb el marge cagant-se amb la mare que...sembla que no li ha agradat el regal d'aniversari! ;-)

Acabem la ladera, pugem fins el merendero cremat I continuem encara l'ultim tram de ladera. L'Albert que ja esta fins al monyo de ladera enllaça aquest tram per la carretera. Ens retrobem al final del repechon que hi ha al final de la ladera, prenem el camí de la dreta que rodeja el turo, puja menys que per l'esquerra, I enfilem la baixada. Primer mes corriolenca I despres pista per acabar. Enllacem a la pista que remunta a la dreta per anar a buscar la trialera de baixada del forn ibèric. La baixem be, I sortim al inici de la nostra primera fita del dia, la pujada de la font de la cova.

Començo a marcar un ritme tranquil de 10km al davant, el Pepitu darrera, I l'Albert decideix que anem massa lents I em passa ràpid. Em passa pero fa com el Jose I es queda 15 metres per davant I torna a baixar el ritme, perquè ja no guanya distancia I jo tampoc li retallo. Primer l'ignoro I seguim fem la nostra, pero al final m'enganxa el cuc ciclista I pujo el ritme per veure si el puc agafar, baixo pinyo I pujo a 12 km per agafar-lo. Quan arribo a la seva alçada, l'Albert juganer baixa un pinyó I apreta, jo darrera, ara ja pugem a 14km. Aixi hem anat fem, deixant al Pepitu enrere I anant pujant I baixant un pinyo tota la estona...jo anava justet a 14km, però l'Albert pedalava molt suelto I es veia molt fort...fins els dos repechons final on ha fet BUM!!! I l'home del mazo li ha dit “vina aquí xato que t'explicaré quatre cosses”. Tot I axi hem pujat molt ràpid I a bon ritme, al poc de coronar ha arribat l'Albert I al poc el Pepitu.

En aquest punt l'Albert ha fet un “Salva”, es a dir, ha explicat que de fer no anava a sortir I que ja en tenia prou I es tornava a casa. Hem insistit perque no marxes I volíem canviar la ruta per no fer tantes pujades, pero no hi hagut manera I finalment ha marxat.

Es rumoreja que com a bon catala el que passava es que no volia estirar-se I convidar als amics al esmorzar pel seu flamant 56 aniversari.

Després de acomiadar-nos el Pepitu I un servidor continuem la ruta baixant la trialera que surt dalt de tot de la cova I que va a para al principi de la Sargantana. La trialera es complicada però factible, el terreny molt sec I sorrenc, algun peu aquí o allà però en línies generals molt be. Estem contens I a punt d'encarar la segona fita del dia, la Sargantana. Petita pausa per menjar una barreta, ja portem 20km, I Sargantana amunt.

Aquí el Pepitu I jo no juguem a fer canvis de ritme, el terreny no dona per floritures ja que les rampes I la pendent es molt mes gran que a la cova, aixi que agafem el nostre ritme I anem fem com bonament podem fins adalt.

Arribem a la carretera I anem pel camí de la dreta, el del cotxe abandonat, I després enllacem amb la trialera del Bernat per arribar a santa Creu I para a esmorzar per recuperar forces I afrontar el muro.

Esmorzem tot lo ràpid que el justet servei del bar ens deixa I seguim la marxa. Volem baixar la trialera de les escales que hi ha darrera el merendero, anem a buscar-la I ens liem seguint el camí recte. Acabem sortint a la pista que porta a la cimentera, dalt de tot afortunadament, remuntem de nou fins el merendero I ara si enfilem la trialera de les escales avall. Fem pocs trams amb bici I caminem, ens agafa rovellats I amb la panxa plena. Arribem a la pista que baixa fins el muro, enlloc de baixar com habitualment fem per la dreta directes al pont I encarar el tram mes dur del muro, baixem per l'esquerra, el que ens porta abaix a la masia que hi ha I a la pista que porta al inici de les tres pujades: cova, sargantana I muro, es a dir, farem el muro des de abaix de tot. Estem a punt d'afrontar la tercera fita del dia, el Muro.

Mateixa tàctica que a la Sargantana, agafar un ritme I anar fent com es bonament podem. Al creuar el pont el Pepitu es queda deu metres enrere, pero nomes deu, esta allí tota l'estona sense perdrem de vista. El tram del pont es molt dur, però la traçada esta mes neta que abans I el fem força be, a mi en castiga mes el quilometro que es fa mooolt llarg que queda de pujada una vegada superat el muro fins arribar a la carretera. El Pepitu arriba darrera pero en millors condicions.

La cosa no acaba aqui, ara encara hem de remuntar tota la carretera fins els containers. Bufffff, començo a tranques I barranques pausadament, el Pepitu m'espera, pero poc a poc les cames es van oxigenant I recupero forçes, el suficient per pasada la Sargantana atacar al Pepitu I arribar als containers primer, lleig, molt lleig, pero que puc fer si meu dibuixat aixi! Je je je je.

(Encara passo per aquest tram de carretera I em veig caminat I em moro de vergonya!!!)

Containers, enfilem la pista I anem a buscar la trialera de la torre de la llum per la variant de la pista que es mes llarga I aixi rodem una mica. Portem un mati que nomes pujem o baixem, no fem ni un quilometre pla!

Al inici del tram mes tècnic de la trialera, després de la pala on hi ha l'esglaó de pedra, es veu que el Pepitu ha tingut l'unic incident del dia. Ha dubtat I aixo la fet caure de manera tonta, res important, xapa I pintura.

Sortim de la trialera, pista fins el merendero cremat I remuntem per la pista fins Vallvidrera, avui ja em tenim prou de rampes I pujadetes I deixem llevallol per un altre dia. Turo d'en cors amb susto inclòs per un home que pujava I gaire be me l'empasso. Carretera d'aigües fins mortirolo I variant del Bernat per baixar a l'Oreneta amb variant del Pepitu per rodejar per l'exterior del parc l'hípica. Sortim davant el monestir I ens acomiadem, el Pepitu baixa pel monestir a casa I jo continuo per sobre la ronda fins la plaça Borràs on tinc el cotxe.

Finalment surten 42 km segons el compte km de la bici, 41 segons l'Strava I 1860m de desnivell. No es una tirada llarga de km, però no hi havia cap tros pla, tot era pujar I baixar. Ja sabem que el desnivell de l'Strva no es gaire fiable, però feu comptes, pujar tota la ladera, la cova, Sargantana I el Muro!!! casi na!!!!!!

Diumenge trialejant per Vallfogona de Riucorb

Conesa - Vallfogona from a p on Vimeo.

Motivacio Perfecte

Ride Positive. A Mountainbike Manifesto. from Filme von Draussen on Vimeo.

Diumenge 31 de Juliol

Aquest diumenge no queda ningu de la colla per sortir, bé, queda el Pepitu pero està en fase possar-se en forma i sortir clandestinament de 7 a 11 sense parar i fer km. El meu germa feià anys que no sortia per collserola, desde que surt amb l'agrupació del prat, i li feià gràcia anar a veure la Carme. Aixi doncs quedem els germans malasombra per fer entremaliadures per collserola. Quedem al parc Cervantes, ell ve pedalant desde el Prat, jo vinc amb el cotxe i el deixo a la plaça Borras, on sempre. Comencem a pujar per sant joan de deu, ell no havia vist el parc que han fet darrera, i la pujada de sempre fins la plaça. Agafem aqui la ladera sensera desde abaix de tot, el meu germa li fa yuyu el marge pujant i pateix als trams més expossats, pero com que està fort com un toro ho compensa als trams de pujada i anem fem a bon ritme. Al arribar al final de tot, abans de sortir a la pista de la hípica que puja al merendero cremat, trenquem per un corriol que ens ensenyar el Bernat i que porta abaix a la hípica, acaba amb un sifò. Creuem la pista i de nou corriol fins la font que tambè ens ensenyar el Bernat. Acabem sortin davant el club de tenis, arà toca remontar per l'asfalt fins engantxar amb el corriol que condueix de nou al merendero cremat. Desde el merendero la ruta de la setmana passada, pista per darrera del pantà per anar a buscar la baixada de la Sagrada familia, caminet amunt fins revolt de les monges i budellera amunt. Al arribar a la cruïlla agafem la variant llarga, a la dreta, remontar la budellera fins adalt de tot, sortir sota l'antena, camí del totxo i baixar pel corriol que li agrada al Jose fins sortir a la Carme. Un bucle bonic, es pot rematar encara més anant a buscar la trialera que hi ha pasat la tumba menovingia, la de la pasada setmana, queda pendent per un altre dia. Esmorçar agradable i sorpresa per la Carme. ji ji ja ja i continuem la marxa. Tambè fem la retornada de la setmana pasada, pujada per darrera de vilajoana, seguir la pista fins el final i enllaçar amb el camí de la dreta per pujar a buscar el final del camí del totxo. Baixada pels cochinillos i per can Borni, arrels i aigues fins baixar per el mortirolo. Quin mal moment he passat despres de esmorçar, me quedat com sense forces i he tingut que pujar amb tot el desarrollo fins arribar al camí del totxo, després he anat millorant i a les aigües hem rodat fort. Despedida a la ciutat, éll cap al Prat i jo a buscar el cotxe cap a Mataró. Una sortida molt emocionant per mí. Coses: avui es notaba que ha tornat tothom de vacances, quina gentada en bici, corrents, caminant...a la ladera hem tingut que parar diverses ocasions per deixar passar gent. El meu germà ha fet un oferiment que farà riure molt al Albert (fa trescents anys que espera i nomes vem anar un cop, fa tant de temps que no recordem clarament si hi va haver cava o no) Diu que a veure si baixem un dia a Miami, que podem baixar un dissabte a la tarda i dormir a casa seva, fer bici el diumenge al mati i dinar una parrilada a la brasa a casa seva, i si anem en temporada d'estiu podem banyar-nos a la piscina! Queda a la llista de sortides pendents que no s'acabem mai: Sortida a Campelles Sortida variant nova al Cabreres Sortida a Altafulla Sortida a Montseny Sortida a Irati Sortida al Portell del infern Sortida al Pedraforça Paro ja que em canso de escriure! je je je

Mig de Vacances

Diumenge 24 Agost

Aquest Diumenge ens hem trobat el Duke, el Edu i Jo per fer una petita sortida per Collserola. L'Edu feia molt de temps que no ens veía i jo feia molt de temps que no sortia. Per la seva banda el Jose había cambiat part de la transmissio de la bici i no estaba del tot segur de com li funcionaria.
Ens trobem on sempre i pujem per carretera fins a les Aigues i allí decidim anar cap a Sant Pere Mártir. Jo ja vaig fos pero tinc que reconeixer que la pujada de Sant Pere m'agarada molt. Tinc la sensacio de estar a algún altre lloc i encara que pateixo, i molt, es dolor bueno.
Carenejem fins al Turo d'en Cors , el Edu juganer per els corriols, el Jose proban la bici a alguns corriols i jo fet una merda pere pista rosseganme, encara que he marcat territorio amb un parell que estaban pitjor que jo. Encara soc ciclista!!!!
tirem cap el merendero cremat i els dos pajaros fant Can Levallol, pista fins a Sagrada Familia per anar cap a La Carme, pero abans pujada per el primer troç de la Budellera i bajada de un menda cap a esmorçar mentrestant ells fan el bucle de la trialera i remontan de nou al bar.
Bon esmorçar com sempre i a mi despres de esmorçar m'ha afectat la llei de Murphy.
Abans de que arrrivaren els companys hi habían tres paios fent el fantasme per on deixem las bicis que no feian bona pinta, mosca he decidit possar un petit candau per asegurar la bici i llavors ha aparegut en Murphy dels pabrots i ja no hem deixaba tornar.ho a obrir,
Demanu unas tenalles per trencar la cadena, a la primera llavors tampoc es que fos un candau molt segut, i nomes trencar la cadena el candau s'ha obert a la primera jajaja
Be despres d'aixo hem pujat per la clásica fins als cochinillos, per sota la antena i arribant a la carretera remontan per baixar per Bombers i fer les arrels, que cada dia están mes txungues.

Rodar per Aigues carretyera avall i cap a casa. Total 38 Kms, i poca calor.
Ara marxo de vacances i espero a la tornada posarme les piles per fer el Montseny. Salut companys.

GRAN TASCA LA DEL CENTRE BTT D IRATI, ESPECIALMENT PER LA SEVA CURTA TRAJECTORIA

Dia de manteniment

Dia de manteniment, si... o no.

A les 8,20 ens trobem en Pepito i jo mateix i comencem a pujar cap a Collserola, mentre negociem la ruta de manteniment.

Al final la cosa queda en pujar per Avda. Pearson, per seguir una pista en pujada que acaba portant-nos a la part alta de Ciutat Diagonal, on seguim cap a la plaça Mireia, i sense descans cap a la Carretera de les Aigües. I ja que estem aquí, no seguim cap a Sant Pere màrtir? Més que res, per «mantenir» la pujada. I si, ens mantenim... en Pepito, es manté davant, amb una còmoda avantatjat, i jo, doncs jo, mantenint la dignitat... o no.

Baixada ràpida i tobogans, com sempre, fins al turó d'en Corts, amb ensurt inclòs, que sempre hi ha el gilipolles que puja Sant Pere Màrtir, fent «caballitos» i es fot a la traçada d'en Pepito... en fi, que com els nens de Fàtima, el tres hem vist la Verge...

Baixada al Pantà per la trialera que va descobrir el Peixater, que es baixa bé, però en 4 dies tindrà un reguerot digne de... , bé, un reguerot important !!

Del Pantà, Sta Maria de Vallvidrera, i riera amunt... quan sento que el meu entrenador personal, diu... i si per seguir el manteniment pugem a ca la Carme, pel revolt de les Monges?

Comencem a pujar pista amunt del revolt, quan ens creuen dos bikers a peu, que baixen, un amb les dues bicis, i l'altre amb un braç en cabestrell. En Pepito, sense aturar-se els hi diu... «has tingut mala sort». Per un moment he pensat que si vendre peix no li funciona sempre podrà fer de vident...

Un cop a Vilajoana, era tot potes enlaire, i la Carme i en Julian, han tancat per vacances, així que cap avall per anar a esmorzar al ex-bareto paki (o similar) que hi ha a la plaça en front de l'estació dels FGC.

Ara el bareto es regentat per gent del país, i sorpresa grata, ens han posat una amanida de tomàquet ceba i olives «gentilesa de la casa», encara que en Pepito no ho veia clar.

I bé, la veritat, no ens ho han cobrat, però si tenim en compte que hem pagat 9 euros per cap, per una torrada de tonyina, una de truita, cervesa gasosa i clara, cafè i menta poniol, doncs si, la veritat es que no sortia a la factura, però, directament s'ho han cobrat. Ara que els de la taula del costat , que s'han pimplat una ampolla de orujo d'herbes ells solets, encara deuen estar fregant plats.

Un cop recuperades les forces, hem baixat per passar sota el pont, i pujar amb aquella alegria cap a Can Castellví de dalt, Turó de Castellví, i trialera cap Can Llevallol, Can Cuyas, Turó d'en Corts, Aigües, i tornada cap a Plaça Mireia, Sant Joan de Deu, Cervantes NON STOP !!! lo que es coneix com «sortida de manteniment» de 40 km.

En fi, que jo marxo a Comarruga, que almenys la gent d'allà baix, no estan tan bojos!!!!

GR-99 La película!! Camino natural del Ebro, Sástago - Tortosa Segunda parte

GR-99 La película!! Camino natural del Ebro, Sástago - Tortosa Segunda parte from a p on Vimeo.

GR-99 La película!! Camino natural del Ebro, Sástago - Tortosa Primera parte

GR-99 La película!! Camino natural del Ebro, Sástago - Tortosa Primera parte from a p on Vimeo.

Balandrau 2/08/14

Rebo un missatge del Carles Bernat, un biker conegut de Barcelona, pujen a fer el Balandrau dissabte, -xino xano i a disfrutar; em diuen...ja veurem. Quedem a les 8 a Ribes, finalment 8.30, un noi que puja de Barcelona va tard. Finalment a les 8.45 començem la sortida 6 bikers, inclòs el Dani, que ja sabeu que li van aquests saraus!
Cap a la collada de Meianell, 15 km non-stop de pujada per pista una mica pestosa i pesada, més per la distància que per la pujada. Arribats a Meianell, reagrupament i contineum per falso llano fins el desviament per començar a escalar. Primer tram bucòlic, fa un dia preciós i soleiat, de moment. Desviament a l'esquerra per la pista que puja de l'altre vessant, i assolim un altre collet, emb un petit estany, i amb les vistes del que ens espera, al fons es veu el coll de 3 Pics, sembla mentida que es fes una pista per arribar-hi. Amunt per pista doncs, fortes rampes i descansillos, que permeten agafar aire.
Vaig en companyia de l'Ernst, un holandès afincat a Barcelona que fa 20 anys corria en semi-prefessionals de carretera a Holanda, ho va deixar i fa dos anys que fa MTB. Quien tuvo retuvo!
Assolim el coll de 3 Pics, els últims metres impossibles o no, pregunteu-li al Dani...el paio quasi ho pedala tot! Fabuloses vistes a Coma de Vaca, Bastiments, Pic de l'Infern... I ara toca empenyer, i de tant en tant es pot pedalar per corriol d'alta muntanya, fins el mur final de uns 20 minuts empenyent i carregant bici fins el cim! 2585m.
Si, ja hi som, fotos de rigor, i no ens entretenim massa, el mal temps previst comença a fer acte de presència, grans nuvolades créixen ràpidament i el sol va desapareixent. Comencem a baixar per trialera rocosa, i després més assequible fins els primers prats.
El Víctor que duu una doble i baixa molt bé, es tira a lo loco, i el Ernst darrera, ens ho mirem desde una mica més amunt, se masca la tragedia, efectivament, la bici li fa un parell de amagos de helicoptero, i al tercer, PAM, a terra! Per sort chapa i pintura....
Continuem per prats a buscar el corriol, comença a ploure i el terreny es va posant delicat, baixar per herba mullada te molt de morbo, toques massa el fre i la bici et fa un 360º preciós! Arribem per fi al corriol, que en baixa a Serrat, corriol molt maco i llarg, passa al meu rànking en tercera posicio dels favorits.
A Serrat el cel ja no aguanta mes i comença a ploure de valent. Decidim retallar el tros final de sortida, i baixem per carretera, ja xops, de cop para, surt el solet, i en un parell de kilometres ja som a Ribes quasi secs. Un cim més a la butxaca, 40km, i 1700 de desnivell, tots al principi. Ja només em queda el Puigmal, de la triada ciclable de la vall, paraules majors! T'en recordes Edu? I aquí el vídeo que va grabar el Víctor de la sortida

3 D'AGOST: UNS ANUNCIS INCOMPLETS.

Sortida interessant protagonitzada pels 3x55. La proposta d'en Jose és engrescadora perquè tornar a visitar indrets darrerament oblidats té el seu puntet. L'Albert ha saltat de la convocatòria al darrer moment però és un noi ja acostumat a rebre missatges SOS per sol.lucionar problèmes metereològics i avaries mecàniques i les seves reaparicions son molt cel.lebrades. Sortim direcció Collserola i l'aproximació als Anuncis, per no enderrerir-nos, és bastant directa. En Salva no nota les cames en el seu millor moment i marca un ritme sense sobresalts, d'en Jose ja no parlo, i jo en terra de ningú però amb les bones sensacions que aporten el descans de dissabte a la tarda i una temperatura a primera hora pròpia de primers de juny amb poca humitat. Amunt fins els corriols de sota l'antena i cochinillos per retrobar-nos amb en Salva que ha elegit fer tot carretera fins Vista Rica Pista fins el Forat del Vent (jo bucle... of course¡) i baixem per la trialera i seguits de pistes per apropar-nos al destí. Els corriols d'aproximació amb bones regateres els hem disfrutat... així si t'obliguen a estar molt atents. Incidències viscudes 2: senyora jubilada amb les calces baixades fent les seves necessitats i paradqa tècnica del Salva per mateix motiu... ara bé: ell ha estat decorós. No ens hem fet la llossa... arribes en pujada, ens faltava dominar mes el terreny... no passa res: avui no toca... però tornarem. Fins el mirador dels anuncis tot està molt net i el sotabosc és quasi inexistent. Hem baixat fins avall per la millor opció possible però finalment hem descobert que el petit pas al costat de la valla que ens separa de l'autopista està malmès per sempre. Veritables canalots insalvables que ens han situat en una situació delicada, principalment al Salva, que anava davant. Hem fet marxa enrere com hem pogut i desprès d'escollir una pista petita que al finalera un cul de sac i que també ens ha obligat a fer marxa enrera, al costat d'unes edificacions ramaderes on els gossos demostràven veritable mala llet .Hem aconseguit creuar la petita vall i pujar fins la carretera, després a l'esquerra i amunt pel corriol mític sota un solet i caloreta que encara el feien mes bonic. Retrobament a dalt, al costat de la cisterna, finalment de baixada hem elegit fer el corriol històric, tot ens sentiem bé, en Jose ha entrat el primer, amb plat mitjà encarant el primer tram de pujada tècnica asequible... Mon dieu!: s'ha carregat tota la zona darerra del canvi. Avaria gravíssima que ha tallat la sortida de cop... que fem que no fem, recollim material pel terra escampat: en Jose dessolat: esto es un aviso en mi primer día de vacaciones... tranquil home, que no passa res... sentim veus que provenen de l'inici del corriol i apareixen dos bikers que també semblaven molt curtits; en veure el panorama ens han donat l'idea: escurçeu la cadena i transformeu la bici en una single... sol.lució d'emergència per arribar pedalant a la civilització. Hem baixat caminant fins la pisteta, ens ho hem mirat, ho hem vist factible i jo m'he erigit en cap de taller provisional... que mal está el sector JAJAJA¡ Ens hem sortit, assessors tècnics i reportatge pel WhatsApp per fer saber a la colla la magnitud de la tragèdia, amb SOS inclòs perquè el noi de la Renault aparegués salvador. Jo ja no se res mes. Avall tots pedalant i comiat de bones vacances. Torno sol ha bcn. Tinc que ser puntual i hem sentia bé. Passo per davant de Can Catà i desprès giro a la dreta per pista fins arribar a la cadena de la viga. M'he fet tota la pista de pujada fins la carena,aturant-me a menjar una barreta davant del tram més exigent de pujada. Arribo a dalt i he pujat per la torre de la llum, corriolet i cap a el Portell de Valldaura, pista i amunt fins el Turó de La Font Groga, fins a dalt, trialera avall i Vista Rica, on he omplert aigua, he sentit el sorol d'esgotament de bateria del mòbil, anava bé de temps. Corriol amunt, carretera i avall per Can Borni fent tot lo maco. Aïgues fins Mortirolo, variant Berni (castigada per les darreres plujes) i escales del Monestir. Tot fantàstic. He arribat a casa amb els 48.8qms ja sabuts, la family contenta i amb una fita pendent: no se si tornaré a fer una gran sortida pels llocs dels que tinc tan bons records... però la mítica dels anuncis sencera aquesta tardor jo crec que sí. Bona setmana.

IMPRESCINDIBLE PER LA IMATGE I L AVENTURA

Paradise

DIUMENGE 20 DE JULIOL. SORTIDA INESPERADA.

El despertador em lleva com cada diumenge, amb l'únic objectiu d'anar-me desvetllant de mica en mica per pasar un diumenge de platja i xiringuito amb la família. Surto a mirar el dia diverses vegades i progressivament els núvols alts i un vent destacat van guanyant protagonisme. Finalment pactem posposar-ho per dilluns i a les 9 hores surto de casa content, tinc que reconèixer-ho, per aquesta dominical inesperada. He anat a buscar la Diagonal i pel Parc de Cervantes encaro cap a Sant Joan de Déu amunt per anar a buscar la plaça Mireia pels corriols habituals i el darrer tram per la carretera amb les onze tapadores de la Fundició Dúctil Benito tan sovint enumerades mentalment. Ha estat una pujada memorable, em sentia molt bé, descansat i segur de mi mateix i he aconseguit fer un complet sen se posar el peu a terra en cap dels dos punts crítics del recorregut... Mon Dieu! no ho havia aconseguit mai fins avui! Amunt cap a Aïgues i per pista cap a Sant Pere Màrtir. He anat caranejant per pista i trialeres paral.leles fins el Turó d'en Cors, trialera avall i Aïgues de nou per pujar per carretera fins a la placeta i avall per la pista per entrar al corriol de Can Llevallol i a la curva la variant que vaig descobrir i apareixo finalment a darrera del Pantà de Vallvidrera. A la dreta he tirat amunt per enllaçar amb la vista que ens porta al Punt Verd i mes enllà he girat a l'esquerra i he baixat per la Font de Sant Ramon. Darrer tram trialer i he creuat la carretera per pasar al costat de Vil.la Joana i anar pujant (he saludat al Francesc, que baixava a esmorçar) fins gairebé a dalt i girar per la pujada sostinguda. Al arribar a dalt he continuat fins l'entrada als cochinillos, he decidit agafar el corriol de l'esquerra per anar a buscar el corriol de Can Ribes que per sota el Viaducte enllaça amb la trialera del mateix nom. He anat avall, amb seguretat i gaudint de cada instant i he aparegut a Can Jané per la pista directa. Tornada per la variant de la Font Groga, el sol ja dominava la jornada i és d'agraïr l'ombra que trobes per tot el recorregut de pujada, l'he feta tota i, desprès d'omplir la cantimplora, pel corriol he aparegut a la carretera i he pujat al cim del Tibidabo. Avall pel pàrking i he agafat els corriols de sota l'antena per, de nou carretera amunt baixar per bombers i trialera fins Aïgues. Amb plat gran he arribat fins Mortirolo, ariant Berni i escales del Monestir. Rentada de bici i cap a casa amb 45,03 qms. Ce matin avec vélo a été merveilleux!

Dissabte 19 de Juliol, 2014

Hora de trobada, 7.40. Maldición, no em sona el despertador i em desperto a les 8... Truco al Dani, diu que puja cap a Campelles mentre esmorzo i em vesteixo. Cosa mala, si la ruta acaba a Ribes, hauré de pujar a casa pedalant...Bé...a veure que ens depara el dia. Arriba el Dani i surto de casa, el dia no pinta bé, tapat i cau alguna gota tímida. Abans que em planteji una encerrona ell, salto jo, JA TINC RUTA! Si he de patir que sigui culpa meva, jejeje. Sortim baixant cap a Roca Aguda, per ciment i pista, allí travessem un torrent i agafem un corriol bucòlic i ciclable fins can Gasparó, una casa rural. Enfielm direcció Nevà, per pista, amb un puja i baixa suau, fins unes fortes rampes que ens porten a Can Baldrich. D'allà tot baixada fins Nevà, des d'on el Dani sap un corriol per anar a Planoles, fem mig corriol, perque la resta l'han arrasat fent una pista per treure troncs. Arribem als Maristes de Planoles i començem a enfilar. Fins ara només portem 350m positius, ara bé la torrada! Pujem a Ventolà per ciment. Sobre el poble mengem una mica i seguim, pista fàcil fins la que puja a la carretera del Collet de les Barraques, agafem aquesta, una pista que sembla que no però fa pupa, amb un augment progressiu de la pendent, fins un 11% i un empitjorament del terreny. Sempre ho acabo passant malament i perdo roda. Agafem asfalt i trobem la Font Freda, recuperem una mica i amunt, queden 3 km d'asfalt fins el coll. Un cop allí agafem pista a buscar el corriol dels Ventolanesos, que ens portarà a la Font de l'Home Mort. Es una trialera on a voltes cal fer peu i salvar algun roc i arrels, però molt ciclable i entretinguda, arribem al torrent i canviem de vessant, ens trobem uns ciclistes, un va molt perjudicat, coix i tot. Seguim ruta pel GR, que també a voltes cal caminar, però poc i planer o baixant, fins Queralbs, abans del poble innovem per 3 corriols consecutius que ens duen dins el poble. Bona troballa. A Queralns ens refresquem, el sol ha acabat guanyant i pica fort. Decidim baixar per carretera fins Ribes, on trobem un carretero conegut que ens acompanya fins el desviament del Baell, jo volia pujar per muntanya, però decideixo fer mes quilòmetres, però més suaus. El Dani també puja fins el desviament, ens despedim i continuo cap a Campelles, primer fort, però poc a poc em vaig quedant sense masses forces i poso modo "ja arribaré", calma i 140 pulsacions. Arribo a casa rostit amb uns 56km, 1700 de desnivell i mitjana de 11.5. Una volta maca i entretinguda, durilla i amb grans paisatges.

Diumenge 13 Juliol 2014

Diumenge de sortida restringida a dos membres de la colla, el Duke i jo mateix. Diferents obligacions fan que la resta no estuigui disponible, el Edu a Iruña,el Pepitu a la platja i l'Albert encara tocat per la caiguda al parking. Per descontat l'ultim membre continua la seva preparacio per assolir el Montblanc amb bicicleta fent Mtb per el Ripolles.
Com que fa dos Diumenges que no surto el Jose em deixa que trii la ruta i jo que soc tonto per tot aixo i faig molt ciclismo de salón li propossso de fer una aproximacio diferent a Ca La Carme.

Sortim per la Diagonal cap a San joan de Deu i pujem cap a munt fins arribar a la baixada de la Font de la Beca, per allí fint la variant del corriol de la dreta ens arribem fins a Can Melic i recordant un corriol de pujada que vaig fer unes quantes vegades amb el Edu i el Berni, quan sortiem per las tardes fa uns quant anys, ens enfilem tranquilament fina arribar a unas rampas fortes que ens porten a la meitad de la pujada del Muxer, be la pujada on varem trovar fa anys un tio entrenant amb un trineu tipus Pirenna.
Seguim pujant i decidim no fer la trialera que ens portaría fins la pujada de la cova, sino que continuem per la carena per sota del coll del Moro a trovar la pujada tremenda de la casa abandonada per arribar a la carretera de Vallvidrera a Molins.
Caganme en el puto ciclismo de salón vaig esbufegan per anant fent. Las rampes son durisimes i arribo al costat del Jose i fem la ladera fins el merendero cremat. baixem la fon de Llevallol , variant Pepitu, i agafem la nova trialera tambe del Pepitu que ens porta a la cua del panta. Un corriol divertit encara que una mica costarut pero tot ciclable i molt noble.
Arribem a Ca la Carme i esperem a l'Albert que ve a esmorçar amb naltros.
Bon esmorçar i bona compañía, despres del cachondeo a costa de tots els que no hi eren, el Jose i jo pujem per la tornada clásica fins a Can Cortes, pero allí jo vaig una mica encigalat i tirem cap el Viaducte per fer el bucle per sota del mateix.
Me cago en tooo!!! quin mal de cames, las forces ja m'han abandonat i ho passo mallament. Arribem a la carretera i un altre cop cap a Can Cortes, cochinillosi cap a sota de la Antena, Vallvidrera i remontar carretera per baixar per els bombers, la pista eh? que jo ja no tinc esma per res, no puc fer ni las arrels. Aigues, Tieso i cap a casa. Total 37.8 Kms. pero la primera part realment exigent e innovadora.
Pd. Baixant per la Beca he fotut la roda a una regatera i no he volat perque soc bona persona i Deu nostre Senyor em protegeix.

DIUMENGE 29 DE JUNY

Cap de setmana de gayers, ja que la colla es mobilitza I sortim de la rutina collserolenca/mataronina I marxem a les montanyes de veritat en busca del nostre estimat amic Bernat. Pujem a Campelles per fer una ruta pel Montgrony que ens ha preparat el Cap de Taller en la seva nova etapa de home de les muntanyes.

Pugem com els senyor el dissabte per tal de no matinar el diumenge I estar més frecos per la ruta, així de pas sopem junts I fem caliu.

 Arribem el dissabte a mitja tarda, amb un bon dia I un bon sol, descarreguem bultos I anem a veure la casa del Bernat que agrada molt al personal, cerveçeta I cap a la casa a preparar el sopar. Jiji ja jas I a dormir no massa tard, hi han ganes de pedalar tots junts per nous territoris.

Diumenge, 7 del matí, em desperto, sento veus, m'aixeco I em trobo al Jose I el Salva en calçotets amoinats perque plou, l'Albert vestit de ciclista de dalt a baix dient que quant s'axiecat ell a les 6 no plovia. Dubtes, nervis, decepció, llamps, trons, aigüa a mansalva, boira, I llavors missatge del Bernat “tranquils nois que ja esta parant, aixo ja passa I para de ploure” I efectivament, als 5 minuts para de ploure. Valorem si sortir o no, el Jose radicalment diu que no, no vol arriscar a mullar-se I passar fred ja que el seu cos ja no te ni un milimetre de greix, el Salva diu que ell tampoc vol sortir amb un dia així, l'Albert, encara vestit de ciclista, diu que no plovia quan ell s'aixecat, I el Pepitu I jo dubtem ja que tenim moltes ganes de bici I encara que sigui fer una miqueta....


Arriba el Bernat per fer un gabinet de crisis davant la tempesta. Ens assegura que ja ha passat lo fort I no ploura més fins la tarda. Jose I Salva definitivament no surten, l'Albert tampoc sembla que surti, ja que es posa a dormir de nou al llit vestit de ciclista I tot, el Pepitu I jo ens animem I farem una ruta alternativa més curta per pedalar una estona, aixi doncs, el Bernat avisa al seu company Dani que ja pot pujar que sortim. El Dani es un noi que viu a Ribes I també fa MTB I surt habitualment amb el Bernat per tal d'ensenayr-li camins I rutes de la zona.

Sortim gairabe a les nou el Pepitu I, Bernat, el Dani I un servidor, comencem a pedalar per sortir del poble emboirat I molt tapat, pero sense arribar a ploure. Enfilem una pista I comencem a pujar suaument, fa goig, llastima de dia, I anem remontant alçada, a voltes susaument, a voltes més durament, tot plegat fins arribar a un refugi on parem a pixar I menjar alguna barreta.

Desde el refugi planejem una mica I despres baixem per arribar a una cruïlla on enfilem una pujada que ens dura al cim del Cuvill, de 2000 metres. La pujada comença suau però de cop ve un dur repechon empedregat sense una traçada clara, despres descansillo I un nou repechon més llarg pero amb la pista amb millor estat. Finalment arribem a un pla I parem, el Bernat ens diu, arà la pista s'acaba I falta el tram final de pujada I el més dur, hem de pujar
per aqui....
per on?
Per aqui, recte amunt
Recte? Muntanya amunt? Si no hi ha cami!!!
Tranquils, es puja be, es fa tot menys un tram.

El Pepitu I jo ens mirem amb cara d'estaquirots, perplexes I increduls mentres el Dani ja s'enfila pels prats amunt gaudint del MTB propi d'aquestes contrades. El Bernat arrenca darrera seu I jo intento seguir al Bernat mentre el Pepitu tanca la marxa. Rapidàment el Dani guanya distància, està molt fort, es de la terra I es coneix perfectamet el comportament de la bici en aquest terreny, I per ell pedalar camp a traves muntanya amunt, o avall, es habitual I perfectament normal si fas bicicleta de montanya per aquestes contrades. A certa distància del Dani puja el Bernat, que s'esta habituant aquest tipus de terreny I està canviant el el xip mental per tal de redefinir els conceptes de corriol I cami per tal d'adaptar-se al seu no medi ambient. Tancant la marxa anem un servidor I el Pepitu, que al.lucinem del concepte camp a traves, que trobin normal anar en bici per aqui I de com pujen el Dani I el Bernat. Deixo els restos per intentar seguir el Bernat en el primer tram fins un abrebadero de vaques, all'a estic mort I ja no puc pedalar més, el Dani I el Bernat continuen un tros més fins que paren I bici al hombro remonten un repechon bastant fort mentre les cares del Pepitu I meves empenyen la bici son un poema!

Despres del tram més dur, el Dani I el Bernat es tornen a enfilar sobre la bici I acaben de pujar el cim, el Pepitu I jo estem en estat de shock I no podem pedalar, remontem l'ultim tram caminat. Sobre el cim es gira vent fort amb boira que et mulla, ens abriguem, alguns mes I altres autoctons com el Dani amb un buff en tenen prou (va en maniga curta!!!!).

Comencem a baixar...per un bonic corriol? Per una trialera tecnica? Per una pista de vistas increibles? No, no I no, camp a traves de nou, I encara que arà es baixada algun tram no es veu gens clar I el Pepitu I jo acabem caminat. Aquesta comedia dura una estona fins trobar una pista que planeja primer I despres baixa per tancar el bucle I anar a sortir on habiem començat la pujada una bona estona abans.

Desfem la pista plana en direcció al refugi pero abans d'arribar-hi agafem uns corriols que estan bé (molt bé per lo que s'estila en aquella zona) I que baixan fins a Campelles. La part final d'aquests corriols la fem sota la pluja, I l'entrada al poble sota una pedregada!!!

Deixem les bicis a casa del Bernat I anem corrents a dutxar-nos per treure els kilos de fang I entrar en calor. Al arribar a la casa trobem al Jose, Albert I Salva veient la tele tranquilament sota l'escalfor de la llar de foc.

Per com va començar la jornada, va anar prou bé I vem tindre molta sort de que nomes ploges arribant a Campelles, perque despres a la tarda, dinant a casa del Bernat I la Monica, va caure una bona pedregada.

Finalment agraïr efusivament la hospitalitat del Bernat I la Monica que ens van obrir les portes de casa seva I ens van faciclitar l'estada, aixi com prepara un magnific dinar amb productes de la terra. Moltes gràcies nois!