La prestancia del rider daurat

Vaya Prestancia.

Hoy he vueto a salir con unos amiguitos a rodar por Collserola. El recorrido ha estado muy bien aunque el Josep tiene dificultades para los trozos tecnicos.Josep tens que convençat que ho pots fer , si no no acabaras de disfrutar de las sortides.
Llegados al punto algido de la salida, la trialera oscura del Cap de Taller, ha pasado una de aquellas cosas que te pone en tu sitio y te aclaran mucho las cosas.
Retrocedo un poco, hasta la verbena de San Juan, donde estuvimos viendo el video Seasons de Mtb.Alli unos tios te dejan con la boca abierta por lo que hacen y piensas que tiene que ser la hostia tener esa "Prestancia", pues bien hoy en la Trialera Oscura, el Sr Eduard , nostre Forner Daurat, ha demotrado tener esa Prestancia.
El tio ha bajado un Rampage con una facilidad asombrosa, tan facil me ha parecido que he estado a punto de intentarlo, y al acercar la rueda a la entrada he tenido un "cubriment" y un poco mas y me escagarrino too.
Chaval tienes una clase tremenda, y estoy seguro que en otras circunstancias podria hacer muchas de las cosas que me alucinan en las pelis.
Recibe mi muestra de admiracion mas sincera y te ruego me permitas seguir aprendiendo de ti.

La veritat surt a la llum

Per aquells que pensen que entreno com un boig, si ho reconec i aquí estàn les proves abans que apareguin en qualsevol mitjà sensacionalista.

I LA NOCTURNA?

Que us sembla, aquest proper cap de setmana o el següent....

I LA NOCTURNA?

Que us sembla, aquest proper cap de setmana o el posterior

Campionats del món...

Durant el cap de setmana Teledeporte emet els Campionats del món de Mountain Bike:

http://www.rtve.es/television/parrilla/parrilla_television.shtml

aqui podeu veure la programació, si ho compleixen, ole...
(ultima hora)>>>>
Han tallat el descens quan estaven baixant els millors i la cosa era emocionant, era d'esperar que tallessin per donar un cony de partit de hoquei herba, de qui?? de la seleccio espanyola dels collons, com va dir el rubianes : EM CAGO EN LA PUTA ESPAÑÑA

Per tant recomano freecaster.com o emisores que donen els campionats...
avui a les 19, 4cross

i online:

http://freecaster.com/live/1000188_1004965

Ruta diumenge...proposta...

Pujem a les aigües, despres anem cap a sant pere martir, corriol fins dalt del turo d'en cors, anem a buscar la trialera de la pinassa o la de la dreta, per anar a parar a la ladera i acabar-la, passem per sota el merendero cremat i seguim per corriol fins dalt de la font de la cova, aqui podem baixar la font de la cova o fer la trialera. Despres, sargantana i al replà agafem la nova trialera que vaig descobrir, i llavors podem anar a esmorzar a dos llocs, 1- santa creu pujant pel muro, 2-ca la carme pujant per la cova i anant a baixar pel tiesso...

guapo ehhhh, i despres d'esmorzar??? ja veurem...

salut!!!

ui, no se si serà un dia de baixes degut a St Joan? l'Edu ja no pot venir no?...

Nova Penya Ciclista

Ho sento pero canvio de colla. Ja ho entenenu oi?

...LA NOCTURNA PER 2008 NENES!!

Hola nois ¿Pasa quelcom?¿No estem animats? els díes 21 i 22 de juny ens son propicis per fer la nocturna CUARTO CRECIENTE que.....

La insostenible atracció cap al costat fosc...

La Sargantana, dissabte a la tarda, les 4 aproximadament. Estic al repla de la pujada, allà d'on surt una trialera, es pot seguir amunt o es pot tornar a l'esplanada de baix. Però hi ha més opcions, desconegudes i ignorades, però hi son, i la bicicleta o jo enfilem el turo que queda a l'esquena, el terreny es tou i descompost, hi ha rastres, no se si son de bici, les petjades son gruixudes, poso el plat petit i amunt, 100 metres mes tard i passada una curva ben dura em trobo una torre de llum, fiasco, deu ser el típic camí que arriba a les torres de la llum. Però un instint, una crida del més enllà em fa vorejar la torre i buscar, més que buscar, el camí em troba a mi, només hi ha una possible direcció i es endavant, planejo uns metres, esquivo uns arbres, supero unes roques, la cosa promet, el camí està destapat i encara no he hagut de posar peu a terra. Segueixo envoltat d'una aura de misteri, el silenci es tanca sobre meu i nomes sento la friccio dels neumatics amb la pinassa i les fulles i la meva respiració, al cap de poc, el camí enfila cap avall, bé baixada, ciclable, toveta i fàcil, curva cap aquí curva cap allà, esquivo pins que m'abracen i sembla que m'obrin pas, cada metre és nou i el que be per davant és desconegut, cada pedra, cada arrel, cada curva...la cosa es complica, la pendent augmenta i la meva postura comença a buscar la seguretat i relaxació, tiro el cos enrera, estic espectant, no se que hi ha després de cada curva i em temo a cada metre el pitjor, un tallat o que el camí mori, pero entre silencis i petites derrapades per controlar la bici faig camí, ara ja no tinc volta enrera, i una successio de petites rampetes que m'enfilen cara avall em fan perdre desnivell, la intuicio em diu que vaig be, tinc confiança, el neumatic davanter s'arrapa a la terra i dibuixo amb el cos cada revolt que m'ajuda a para la velocitat i recomposar l'equilibri. Ara davant meu el cami es torna molt empinat, estic animat i m'hi tiro, uff la roda davantera s'espanta, es bloqueja i sembla que no vulgui seguir, em dona una fuetada pero consegueixo posar-la recta i torno a trobar el repòs, aquest avís em fa despertar, estic sol enmig de la muntanya, en un cami desconegut i prenc consciencia que no hauria de ser aquí, sol no, no hauria de ser aqui? S'acaba la trialera en un replà, veig la sortida a la pista, una pista que m'es familiar, l'inici del tot de la pujada de la cova, i la sortida és dificil, decideixo no arriscar i baixar a peu, tot i que m'ho miro amb ansia de fer-ho damunt la bici, un altre dia, un altre dia acompanyat ho podre intentar...l'ultima passa, ja soc a la pista, estic content, feliç...descanso 5 minuts, pujo a la bici i cap amunt...

Tarde de Extasis.

El pasado Miercoles me apunte a salir con dos "amiguitos" a hacer Mountain Bike. Hacia tiempo que no podia disfrutar entre semana de un recorrido por la montaña, en algunos momentos para algunos fue un Paseo, compartiendolo con dos colegas,
Aunque los paisajes sean los mismos, que en este caso no lo fueron ya que me enseñaron un sendero nuevo, la sensacion es muy diferente, como nueva. Añoro muchisimo los Viernes pasados en que saliamos a hacer el capullo en Bici, pero ahora me doy cuenta que no lo valoraba en su justa medida.
No es solo la bici, sino cuando lo haces, en mi caso un cambio de horario en mi curro me permitio, y espero repetir, gozar de unos momentos de felicidad y libertad pensando en mi recinto de m2.
Yo no tengo voluntad ni empeño para salir solo, no va conmigo, por eso agradezco mucho salir con alguien para pasarlo bien. Y si encima son dos tios que saben tanto todavia mejor, porque llevo muchos años haciendo bici, pero joder si te fijas , lo que llegas a aprender.
Gracias.

Yeti AS-R

Benvolgut senyor Vilagines, fa un temps voste expresaba els seus dubtes sobre el mon de la bicicleta: que si la 575, que si carbono, que titanio, que la as-r es la meva, etc.

Com sap, he tornat a cambiar de bici i precisament per aixo dimecres prestaba especial atencio a les sensacions i comportament de las maquinas. He aconseguit tornar-me a trobar molt comodo amb la cannondale, he recuperat un cert punt d´ilusio per fer bici i no nomes per esmorçar, m´ha permes mes posibilitats que no pas la heckler, en el sentit de que puja i roda millor (son tres kilos menys a arrosegar). Nomes en deixaba el regust amarg de renunciar al plaer de les baixades.

Dimecres vaig poder gaudir de nou al cent per cent de les baixades i trialeres, vaig tornar a fer el bombers com un campio (l´ultim dia amb la super v ho vaig caminar tot desde la rampa fins abaix), vaig fer a tope (I miracle sense llantar) les arrels, en vaig treure el mono de velocitat. Per altre banda, deseguida, al mateix carrer galileo, vaig pendre consciencia de la magnitud de la tragedia, aquesta bicicleta d´hojalata costa molt d´arrosegar, es molt mes tanque, no m´estranya que sigui estable a les baixades. Uf que patirem!

En vaig tindre que emplear a fons per pujar el mortirolo, i aixo que estic mig en forma! Voste sap que vem tindre un bonic rifirafe pujant cap als bombers per la carretera, despres de dos baixades de pinyons, no vaig poder arrosegar mes el monstre cap a voste, que gracil como una gacela del desierto, me dio pal pelo.

Totes aquestes reflexions vaig treure del canvi de bicicleta, pero encara en falta explicar una sensacio, un pensament que respon la seva pregunta sobre que fer amb la/es bici/s.

La yeti AS-R en va semblar una bici super completa, molt polivalent i sobre tot molt asimilada a voste, o a l´inreves, voste esta perfectament adadpat a la AS-R. Dona voste la sensacio de pujar molt comodo (amb permis del Salva), la bici es prou ratonera com per fer les laderes, va baixar perfectament la pinasa, puja com una bala la carretera, es defensa prou be als bombers (aqui en sembla que va fallar el pilot, que no se pas a quin boig seguia) roda estupenda a les aigües i "flota" de conya al mortirolo. Felicitats, te voste quelcom que s´asembla molt a la bici ideal.

No la cambi per aborriment.

Seguro que es Biker

http://es.youtube.com/watch?v=6_uz8VO08Rg

Vull tornaaarr!!!

ANTE EL MENOSPRECIO.

Ante el menosprecio de los participantes del concurso, he decidido publicar el Making off de la foto (Bueno, por respeto a la obra original no he incluido la foto presentada). Ala...