Un perfil de facebook interessant...

On podem trobar imatges tant sorprenets com aquesta... i moltes d'altres...
ajunta dues de les coses que més m'agraden... BikeGirls... sols hi falta la cervesa!!!

ENTRENAMENTS FURTIUS?

Com sabeu,  ahir era la revetlla de Sant Joan, i encara que jo no vaig anar a celebrar-la a cap lloc, sota de casa sí hi havía festa, així que crec que em vaig dormir sobre les quatre del matí, després d'escoltar a l'orquestra com si estigués als peus del llit. Desconeixia si algú de vosaltres sortia, peró tement la nit de festa del barri vaig preferir no comprometrem amb ningú. Ahir vaig montar la roda nova i em feia il-lusió provar-la, així que a les deu del mati m'he vestit de freerider (Quina ironía...), i he pujat cap a Collserola, carretera de Vallvidrera fins el Tibidabo, si, les atraccions. Després he seguit fins l'aparcament dels autocars, i he agafat la trialera que baixa fins la entrada dels Cochinillos, mala idea, he caminat més de la meitat, he fet els Cochinillos, remontar fins Can Borní, baixada fins a les arrels, i carretera de les Aigües fins el pont de la carretera de Vallvidrera, travesar-ho, i pujada fins Sant Pere Martir, baixada fins el corriol que porta a la entrada del Turó d'en Cors, Turó d'en Cors, Mortirolo i a netejar la bici, i després, cap el castell de Montjuich, no he fet la cerveçeta, ja era un pel tart, volteta turística i cap a casa.

DADES DE LA SORTIDA

Km: No ho se, no porto compte kilometres.

Desnivell: Vaig desinstal-lar el oruxmaps en un atac de venjança, així que tampoc ho se.

Sortir sol es un peñazo!!

Els Dimecres en bici...

Ahir era dimecres, això vol dir que toca bicleta. Aquesta vegada enlloc de sortir amb L'Albert i el Bernat per el maresme vaig baixar ben d'hora a barcelona per sortir amb l'amic Bernat per collserola.
Ens trobem al parking de les aigües a les 9, rodem per la carretera i pugem a bon ritme, es dimecres, per sant Pere martir, aquesta vegada aprenc com traçar correctamen una paella de pujada. Coronem i sense aturar-nos baixem a buscar la ladera, em poso davant i marco un bon ritme que el Bernat segueix sense cap problema, fem totes les curves ja que han tret l'arrel que molestava a la dificil. Arribem al final de la ladera i sense parar enllaçem amb el corriol que baixa cap avall a la font del rector (disculpa Pepitu si m'equivoco de font, em falta la teva precisió "nominalista", ja ja ja). Mentres vaig baixant i pedalant per enmig del bosc penso en el privilegi de gaudir de la muntanya entre semana, abans de anar a treballar, fantàstic.
Quan s'acaba la baixada enllacem amb la pista principal del tenis i anem a buscar l'hipica, amb il.lusió. Fa molta calor, i el bon ritme que portem així com la falta d'aliments comença a fer-se notar en les cames, al escomençar l'hipica el Bernat en pasa com si rés i em va guanyan metres a cada pedalada, fins el punt que en diu: agafarem la variant del corriol de l'esquera. Jo no conec aquesta variant, soc de fora, ja jaja, i vaig més enrera i esbufegant més del que es pensa el Bernat, així que no l'escolto i no el veig quan es desvia del camí. Total, que fem allò tipíc del collserola team, anem dos i fem dos grups, un pel corriol i l'altre per la pista. La calor apreta en aquells tres repechons verticals de la hipica, deu n'hi do, arribo suant com un berro adalt, cerco al Bernat per el merendero cremat, no el veig (jo no sabia que pujava per el corriol, creia que anava davant meu) i penso que haura continuat la marxa...per la font de can llavallol, com haviem quedat. El trocet de baixada es fantàstic, la font i...un repechon d'aquellls que s'enfila cada vegada més, esbufego, suo sang suor i llagrimes, em poso a 165 pulsacions, però aconsegueixo guanyar l'ultim metre i tombar el pas de l'arbre, petit descans de cinc metres, revolt i escales, m'enfilo pel costat i aquí ja perdo les forçes, defalleixo i en falla la precisio per retornar al camí, peu a terra, respirar fons i recuperar pulsacions per continuar, aixeco el peu i torna que no ha estat rés. Després de les escales la resta es bufar i fer ampolles. Baixem el corriol del panta, que maco, remontem fins a ca la Carme i a esmorçar (bueno Jose, una dura reunió de feina :-)).
Després d'esmorçar remontem per la pista principal fins a can Cortes i allà la pista que puja suaument fins el camí del totxo, baixem els cochinillos, can Borni i trialera de les escales fins el parking. Cal dir que aquesta segona part s'en fa una mica pesadeta al principi perquè em noto sense energia, sense forçes. El diumenge em va passar el mateix a can Olive i no viag espavilar fins la punxada del Jose. Ultimament em costa aixó de la digestió en bici, haure de tornar a les barretes i fer bucles mentres la resta esmorça???
Ja, ja ja ja ja.

NO ES PLAN NO?

Sovint, quan pel meu treball haig de viatjar pel Berguedá, Osona o Andorra, miro des del cotxe a banda i banda, les valls, les muntanyes del meu al voltant i em fixo en senderes, pistes que es perden en paratges que desconec. Puc i vull imaginar que aquests corriols i fins i tot les pistes condueixen a frondosos boscos, a cims des dels quals poden veure's excel·lents vistes, i fins hi tot sóc capaç d’escoltar el so del silenci a les muntanyes, el vent, els ocells, la meva respiració, el so de la bici en rodar per la terra. Avui m'he dirigit per l'estreta carretera secundària que va de Casserres a Graugés, una urbanització molt petita a la vora d'un llac i que pertany al municipi d’ Aviá, estava ennuvolat, avui era un d'aquests dies que el verd és molt més verd, i l'olor del bosc t'embolica, fa olor de fresc, a herba fresca, a arbres mullats, a puresa. De tornada a Casserres, amb les finestretes obertes de bat a bat encara que plovía, a no més de 20 per hora i sense creuar-me amb cap cotxe malgrat ser dia laborable (Salva como entiendo lo que me explicas de los lunes…), he tingut una visió, vaig a ficar la bici dins del cotxe cada dia, i en aquestes estones mortes que tinc de vegades al migdia, em  vestiré de feina i em perdré per aquests llocs, pedalaré fins a la Riera Clará, fins a Graugés, o fins a Tavertet, i fins a Ordino, per que no…., però no era una visió, era una il·lusió, per que no es pot fer veritat?, no és plan.

IBP

Diumenge 17 de Juny

Trobo als companys pujant per la carretera, tots menys el Pepitu (amb compromisos handbolians) i el Palmer (nomes surt amb els "pros", ja ja, una abraçada i felicitats per la sortida pirenaica). Aparco a les aigües i els baixo a buscar, trobo al jose i el Bernat pujant alegrement a bon ritme, darrera van fent l'Albert i el Salva. Decidim la ruta, anirem a can coll i esmorçarem a can Olive, anirem per els anuncis.
Comencem rodant per les aigues per pujar per can Borni, anem xerrant amb el Bernat i sense adonar-nos anem perdent la gent, menys el Jose que ens segueix, al descansillo ja no xarrem tant i començan a pujar les pulsacions, el Bernat apreta i el segueixo fins la font, hem perdut al Jose, i en la font el Bernat em perd a mí, que esbufegant veig com va guanyant metres a cada pedalada. Sembla que l'entreno en alçada dels pirineus va millor que el "flow" del maresme, ja ja ja.
Arrivem adalt i poc després apareix el Jose amb el seu bonic sonriure, després ve l'Albert, i a l'estona apareix el Salva "perjudicat" anunciant que d'anuncis res, que fa un renunció perque està per anar a casa. La tipica negociació que si que no, que tenemos un blog y sabemos como usarlo, i al final pactem una baixada suau a can coll, repetició de la semana anterior, la extrialera del santi. El salva s'en va directe cap a l'entrada del camí de carena, la resta fem una petit bucle, desde la font groga baixem per la pujada del Jose i pujada per el bon rotllo. La baixada es molt divertida, pots deixar correr molt la bici, el Bernat em va engantxat darrera com una paparra i tinc que aprofitar la traçada "dolenta" per treure uns metres gracies al basculant ja que el Berni porta la totxo rígida. El jose no es queda curt baixant. Remuntem el bon rotllo en un moment i retrobem al Salva, carretera amb atac de l'Albert i camí del Santi. Sí, han passat la maquina, però no crec que duri molt, quan vinguin les pluges de la tardor tot tornara poc a poc al seu estat salvatge, no crec que volguin obrir una via fixa de circulació de vehicles.
Remontem les tres maries i torrentera avall fins can coll....Ah! calla, que això era quan erem "joves" i feiem sortides "d'homenots", ja ja ja. Baixem per la pista directes a can coll per buscar can Olive, es tard, a tocar de les once, i tenim ganota. Esmorçar correcte a bon preu. Sortim a les 12 amb l'idea de tornar per la torre negra i la trialera de Probike o les vergonyes del Bernat, no queda clar de moment. Baixem a la riera i rodem per la pista, no veiem el caminet de la torre negra i acavem en el carril bici, previo paso por el sicotron para "recargar" neutrinos, direcció sant Cugat. Al arribar al poble el Salva treu un puntxo i amb un ràpid moviment que gairabé passa desaparcebut puntxa la roda del Jose, tuxen 2.0, mentres el Jose canvia es fa tard, les 12 i mitja i encara a Sant Cugat, el Salva està fos i decideix renunciar a la tornada, s'en va a buscar el tren i aquesta vegada no hi ha negociació possible, vol arribar a casa a dinar i no pas a l'hora de sopar. La resta decidim pujar per un clàssic: can borrell i sant medir.
La pista de can borrell la fem a bon ritme i resulta distreta amb els corriolets de les bandes, la pujada a sant medir ja es fa més llarga perqué tambè portem un puntet més de ritme, el justet per deixar esbufegant a l'Albert.
Arrivem a la font groga i anem a buscar can borni, baixem fins les aigües i l'Albert fa el tieso, es tard, el Bernat i el Jose m'acompanyen a buscar el cotxe, no calia, em se el camí, ho dic perque ja sabem el que passa, a cada corva s'incrementa un punt la velocitat i s'acaba amb el plat gran esprintant...

Per acabar la jornada avui he estrenat la temporada de platja, amb banyet i tot inclòs. Un bonic diumenge.

Prueba Inculpatoria

Dejo la prueba de mi renuncio en el dia de hoy, en mi defensa quiero aducir que mi estado de forma es lamentable, aunque se que eso es solo culpa mia, pero el calor y tambien el hecho de que el Duke ha tardado mas de lo pactado en tener alguna averia que me permitiera "ayudarle", ha provocado mi huida desde San Cugat. Por otro lado añado que mi trayecto hasta la estacion ha sido ha buen ritmo, y de que a pesar de tener el billete hasta Sarria, he optado por bajar en Baixador de Vallvidrera y subir por carretera, que con lo que me ha costado ha sido una idea muy desagradable

Goda nyheter!!

 
[…] And what about the bike. I am impressed, it handles excelent. I don´t know how much of a biker I am but for the last 15 year I use to bike 14000km every year.It is that kind of bike that you ride too hard and get tired too fast.It felt very responsive and I think it is a better kick than in my English. I can only agree with you that this is a good climbing bike. It can´t be much of a problem to sell your frames if you can convince people that steel can be as good as carbon […]

A la muntanya

Diumenge, 6.30 del matí, carreguem el flamant Peugeot del Palmer amb les bicis de ciclocross, i emprenem la marxa cap a la muntanya, bé, cap a l'alta muntanya. Anem cap a Bagà decidits i amb bon ritme, el trànsit a la carretera és nul i a les 8.30 ja som a Bagà, fa un dia rúful, ennuvolat, amb una miqueta de fresca i amb comulonimbus de tempesta cap a la zona del Pedra, la temperatura és ideal per anar amb bici i no morir de calor en els ports que ens esperen, però els nuvols no pressagien el millor per després de dinar, bé, a esmorzar! Fem un bocata de truita al primer bar que veiem obert, el bocata feia 2 pams però la truiteta era de l'estil de les del Pepitu, si era de 2 ous, ho vaig veure, però o el cuiner no sap fer truites o les gallines de Bagà no saben pondre ous. En fi, intent nul de Roca i cap al cotxe a canviar-nos.

Comencem la ruta, no hi ha temps per escalfar, tal i com surts de Bagà comença el Coll de Pal, i uns tristos 800 metres plans per avisar les cames que la cosa va de debò. 19 kilòmetres per davant de port amb rampes del 11,12, i 13%. La mitjana general és assumible, un 6,5%. Començem a ritme tranquil i disfrutant del paisatge i la fresqueta, i aquesta serà la tònica, hem sortit a disfrutar i no a morir. Van passant els kilometres i anem guanyant alçada, que visualment es palpa quan s'bre el bosc i anem veient troçets de carretera que ja hem vençut.

Arribem a una font, al kilometre 9 i parem a omplir d'aigua fresca i cristalina. El Palmer desapareix per uns instants, i torna, fa millor cara i sembla més lleuger, uhmmm que haurà anat a fer? No ho se, però a l'agafar la bici de nou es mou més bé sobre ella i la impulsa amb més força. Continuem devorant kilometres de Port, i cada cop l'espectacle és mes gran, Bagà es veu petit com si fos de joguina al fons de la vall. Ens creuem amb dues ambulancies que baixen i un cotxe de bombers... que estrany pensem que deu passar, ahhh es clar! La Transcatalunya sortia de la Molina i passava per Coll de Pal.

Bé com aquell que no vol la cosa arribem al Xalet de Pal i nomes queden dos kilometres de pujada. Ja ho tenim, i efectivament apareix davant nostre el cartell indicatiu, Coll de Pal, 2000 i pico metres, havent sortit de uns 800 metres, ens hem cascat 1200 de desnivell per començar el dia. No està malament, ens abriguem una mica, manguitos i paravent, i deixem l'asfalt per agafar pista. Si per aqui han passat tots els participants de la Transcatalunya, no queda ni rastre, ole per aquest fet, com a mínim el que ho organitza te consciència ecològica, altres coses no ho sé, toma puya!jajaja

Hem de baixar a la Molina, i seguim una pista bona  que va fent, amb la de ciclo Cross anem bé.
De cop mentre baixo sento presencies, serà la hipòxia, veig figures que es difuminen en el paisatge, en els camins, sento brugir de rodes...que passa? Estem en territori biker, estem al bell mig del Bike Park de la Molina i està ple de gladiadors amb les seves maquines que apreixen i desapareixen. Per una estoneta trobem a faltar les nostres mountain-bikes, enfilem una pista verda cap avall que a estones té massa desnivell pels ineficients frens d'una bicicleta de Cross. Anem fent a trocets perque les mans es carreguen de tant apretar la maneta. en una de les rectes el Palmer te problemes per parar la bici i sort d'un replà que li permet aturar-se, se cocia la tragédia! Arribem a una pista d'esquí i aqui s'ha acabat el bròquil, a caminar! Masses pedres massa pendent per unes rodetes de 35mm i uns frens de merda! Al fons de la pista es veuen passareles de fusta, jajajaja em venen al cap videos de bikers fent aquestes coses amb bicis de cross i sempre és elmateix, fer-se es pot fer! El problema és el pilot! Agafem un corriolet ja en la zona plana i anem fent ara ja més tranquils, em fico en un corriol marcat com a verd amb bon terreny i poca pendent per la bici de cross. Son uns pocs metres que m'ajuden a treure'm la tensió de les rampes anteriors.
Amb un pet ja som a La Molina. I això vol dir que toca pujar de nou. No parem, estem ben alimentats i bé de forcecs, a mes a mes la nuvolositat ens recomana moure el cul ràpid, pròxim objectiu Coll de la Creueta, desde La Molina una broma comparat amb pujar-lo desde la Pobla de Lillet. Això si els 4 kilometres de pujada son espectaculars, paisatge immens d'alta muntanya amanit amb nuvols negres i amaneçadors, de moment ni una gota, però un fort vent, que en algun tram ajuda i en altres perjudica. Ens plantem a la Creutea, de nou freguem els 2000 metres.
Tenim gana, ara si, i decidim que dinarem a Castellar de n'Hug. Ens deixem caure i amb un pet ja estem instalats a Cal Fanxico al centre de Castellar. Bona fonda on omplir la panxa i quan dic omplir dic omplir literalment, quins plats, per favor!!! A las fotos me remito! I els nostres plats son dels lleugers, perque veiem desfilar cada cosa que fa por! Sortim a reventar, no hi ha hagut collons de menjar postres! Voldriem dormir, fer una migdiada, però el cel no es clar del tot i continuem. Decidim agafar la carretereta cap al santuari de Montgrony! Quin encert, orgasme total, fantastica carretera d'un carril, totalment solitaria i amb uns boscos fantastics on només sentim el rodar de les rodes, els ocellets i el vent a la cara. Son uns 10 kilometres increibles, al revés no serien tant increibles, aquesta ruta que hem fet al revés es 10 vegades més dura que com l'hem fet. Ens plantem a la carretera de gombrèn a la Pobla, la que vam fer amb cotxe Edu, i el temps ja s'ha estabilitzat, el sol ha guanyat i de cop fa calor, guanyem el Coll de Merolla i baixem cap a la Pobla de Lillet disfrutatnt del descens i encadenant corba darrera corba, la carretera es nostra, però sempre cal obrir l'ull per si apareix algun cotxe.
Passem la Pobla i ara la carretera és més recte i directe cap a Guardiola, pica el vent de cara i comencem a fer relleus. Jo particularment quan em toca anar davant pateixo, i desitjo que el Palmer em dongui el seu relleu, el tio es mou com peix a l'aigua, amb les cames que té està en el seu terreny i ens plantem a la nacional amb un plis, remontar fins Bagà, i ja ho tenim! Calculo que ens hem cascat uns 2000 i pico de desnivell en 82 kilometres, ben disfrutats i aprofitats!

GREAT PERSONAL SENSATION: SUNDAY CYCLING

El dia s'aixeca amb núvols que no sembla que comportin pluja per incomodar als tres veterans que avui, puntualment, han arribat al punt de trobada per iniciar la sortida dominical per la nostrada Collserola. L'Albert, en Jose i jo pedalem, xerraires i decidits a trobar en Edu, que telefònicament ens avisa que te sortida amb la Miren. Desitjem un bon dia i nosaltres escollim intentar un completo i arribar puntuals a BCN perquè l'Albert pugui dinar a l'hora amb la familia. Carretera amunt i directes als camins i corriols de la base de l'antena del Tibidabo, pujada de pordland i cochinillos per arribar a l'aparcament de Vista Rica pel corriol. El Jose ens planteja arribar a la pujada de bon rotllo baixant per la pista de l'esquerra de l'aparcament. Ell va davant i el descens és preciós, el terra respón perfectament a les nostres traçades. Trobem diversos grups per la pista, els que baixen tenen menys nivell o experiència que nosaltres, als adelantar-nos agafem una ruta equivocada que ràpidament retrocedim, d'aquí al començament del bon rotllo l'Albert va davant del grup, ràpid i segur observo que està gaudint dels descens: traça genial i la nova coberta davantera l'hi dona seguretat. M'ha estat impossible agafar-lo i no puc menys que felicitar-lo per la gran exhibició de la que he estat testimoni. Una pujada pel bon rotllo amb els ànims a bon to, pedalem amb agilitat i amb un moment estem a dalt. L'inici del camí de carena ens porta de nou a trobar un grup poc experimentat, de nou adelantem i cap a la dreta per arribar a la carretera i així encarar-nos de nou amunt i arribar ràpid al Forat del Vent. Tots tenim bones sensacions i avall cap a la trialera del Santi. La punxada de la roda trasera del Jose a l'inici de la trialera ens ha trencat el bon promig que portàvem, jo no m'he adonat i els he esperat mes endavant. Serà la darrera vegada que conscienment l'anomeni trialera del Santi: l'han convertit amb una pista amb un desnivell pronunciat i sense rastres de les exposicions de pedres i roca que la feien tan divertida tècnicament. Ara també es asequible de pujada per bikers de nivell. Tot es pista fins que agafem el corriol de la dreta (intacte) que accedeix a la pista que porta a Les Tres Maries. El retard acumulat ens aconsella anar per la pista a l'esquerra, mes endavant entroncament amb la pista que baixa dels Caçadors i amb rapidesa Can Coll i cap a Cerdanyola cap a esmorzar: 7 euros, cafè inclòs i Red Bull de regal. De nou carretera amunt i a Can Coll trialera de pujada fins la torre dels forestals. Trialera de baixada, com sempre interessant i després acabem abaix pel corriol de la dreta que s'agafa abans de començar la forta pujada que ens porta al descens final. Divertis arribem a la pista i pugem per Can Catà. El Jose, que te una mica de mal de cap es posa davant i marca un ritme precís per tots. L'Albert manté el ritme malgrat que comença a notar que fa dies que no ha pogut sortir. Desprès del tram tècnic que aquesta vegada ningú ha conseguit superar les distàncies entre nosaltres augmenten, però de cap manera ningú es despenja. A dalt en Jose i jo fem els dubbies, coincidim amb l'Albert i fem el bateig de la nova pista ben dissenyada que ens porta al Pont de Valldaura: és una gran alternativa per evitar els revolts i l'asfalt de la carretera. Cal dir que observem que la trialera de la torre de la llum i la trialera que ens porta al pont de Valldaura encara semblen operatives. Continuem sempre per pista per arribar de nou a Vista Rica, trobem caminaires despreocupats pels altres usuaris de la pista, van pel mig i no semblen preocupar-se per ningú. L'Albert, prop de patir rampes a les cames puja per carretera i de nou la parella corriolera amunt per plegats arribar al descens per pista de Can Borni i la trialera final cap a la carretera de Les Aigües. Hem baixat pel tieso i Carrer Anglí avall amb bones sensacions de la sortida. M'han sortit 47.900 km. on hem evitat fer Aigües: ha estat un bon "sube Y baja": una sortida de les de abans. Salutacions.

...EDU, SI LA TENIM QUE LIAR, HO FEM A LO GRAN

Tierra de Maquis es una aventura, un reto, una forma de entender la practica del deporte outdoor a través del argumento histórico de los Maquis. Estos personajes intrépidos, valientes, luchadores… transmiten unos atributos que se identifican perfectamente con lo que ha de ser el espíritu de este espacio. Tierra de Maquis, son eventos deportivos, principalmente a pie o en btt, ya sea en forma de RETOS (carreras) o de TOUR (turismo activo o cicloturismo)

El objetivo de entrar a formar parte de este espacio es el de convertirse en un maqui, que quiere decir superar los diferentes retos de Tierra de Maquis, consiguiendo unos objetivos, diferentes para cada uno,  pero que os permitirán satisfacer aquello más primario, la felicidad, el orgullo de haber hecho deporte y de haber vivido una serie de emociones a pie o en btt. Toda una vivencia única.

DIUMENGE POST PEDRA.

Primer diumenge de juny on el poble, àvid de banys de sol, es fot... com en tantes i tantes coses. Puntuals a la cita sols el Berni i jo, un clàssic en dia lleig on l'amenaça de pluja és real. No sabem res del company Albert, cosa que preocupa i provoca algun dubte perquè algun company s'ha intentat possar en contacte i no hi ha resposta. L'Edu te viatge, en Salva de baixa low i el Jose marcat per aquest microclima sorprenent del Poble Sec. Tot iniciem la sortida que a l'alçada de la Diagonal un missatge i posterior trucada donen llum a la sortida: esmorzar a Vil.la Joana. El Berni, amb un "moreno" lluent de les sortides intersetmanals em dona poders per marcar la ruta, situació que acepto perquè em trobo descansat i amb ganes de pedalar: ja fa un mes que no visito Collserola. Amunt fins les Aigües on, amb ritme i bona xerrameca pujem els Bombers i corriol per sota la antena per anar a buscar la baixada de l'esquerra dels cochinillosi agafant la drecera final que porta directe a la carretera. Hem anat cap al viaducte, fent el bucle que fa el corriol que agafem anant cap a la Font de Can Ribes, una mica humit i brut de branques tallades per després tornar al Viaducte. El dia és trist i fa molta xafogor, ha plogut débil i intermitent, però s'aguanta. De nou carretera avall per agafar el corriol que, sortint a l'urbanització ens porta a Can Cortés i amunt a la mítica plaça Transvaal. Per aproximar-nos a Vil.la Joana he propossat el camí que s'inicia al carreró sense sortida, corriol i pista de porland en forta baixada fins la cadena on, a l'esquerra, agafem la pista que ens porta a la trialera que amb forta pendent de baixada i algun nou reguerot molt marcat ens atansa al corriol famós i bastant abandonat per nosaltres després de la caiguda d'aquell arbre grandiós que el va deixar molt malmès en algun tram. Ara, segons en Berni, es fa tot. Ara bé, afirmem que en un indret concret has de ser molt, molt precís... Arribem al fons de la vall i decidim arribar a la carretera de Les Planes per agafar la pista que pasa per sota el pontet (trucada del Salva tipus: nois on esteu?) i amunt per la carretera cimentada fins el lloc d'esmorzar: 24 km. Poca gent al Centre d'informació i saludem a la Carme i en Julián: els veiem preocupats per la falta clientela... em sap greu que la gent de la seva edat, amb els dos fills a l'atur, tinguin dificultats: A quin forat mes gran ens han ficat els capitalistes mes cobdiciosos: quin fàstic!. Retrobament amb en Salva de senyor i el Jose de ciclista, que ha fet via directe per la pluja (sic). Bon esmorzar, tranquil i distès, amb doble de beguda i bons entrepans on que recordi no s'ha malparlat de ningú i s'ha insistit en un preparació física acurada per la propera tornada al Pedraforca. La tornada l'hem fet per la pista amunt fins el corriol que puja distret i exigent en algun punt concret i a la sortida a la pista on, a la dreta, agafem els cochinillos amb alegria. Amunt per la carretera i baixada per Can Borni i trialera on algú ha muntat un gran salt amb palé i branques amortidores de dubtosa garantia física pels que fallin l'intent. Aigües a bon ritme fins el Mortirolo, que després de baixar les pedres de la trialera del Collell fins la carretera de Josa diumenge passat m'ha semblat un bombonet. Em sento molt fresc i l'arribada fins a casa, amb els acomiadaments i bons desitjos pels companys als llocs habituals m'ha marcat una distància personal de 41.1km. Fins la propera setmana!

Pedraforca 2012

http://vimeo.com/43313007