Diumenge 13 Septembre 2015
Despres de no sortir diumenge passat em trobo amb el Jose perque fagi la seva bona obra i tregui a passeijar a un pobre jubilat.
Tenim decidit arribar fins la Essquinita, ara Bar Catala, per aixo no farem cap desviament de la ruta mes rápida. Be mes rápida si no vas amb una toia com jo, que al arribar a Sarria ja demanaba socorro.
Pujem al tran tran fins a la carretera de Molins, i desde alla ens dirigim capa Can Castellvi de Dalt, Tot molt dur amb la " Gamba di Legno" i la pista interminable. Can Castellvi a la dreta per anar a buscar els tiesos de baixada i despres la trialera prohibida que ens portara a Can Busquets.
Als tiesos ens han adelantat uns fantasmes, moolt perduts, i els em tingut que indicar per on anar, semblaba que anesin a ,menjarse el mon. Quin mal fan segons quins programas de tele!!!
Be el cert es que la trialera estaba per acollonir, tota desgastada amb molta pedra, jo he començat animadet, pero despres de la segona marxada de la roda de devant m'hi bloquejat i la he fet tota , be practicament toca caminat. El Duke s'ha trobat comode i anaba pujant i baixant de la bici pero menys dos passos molt txungos que hi han ara, m'ha fotut un bon repas. Mentre tant els destroyers anaban una mica per devant del Duke. Ja Ja Ja
Arribem a la esquinita i fem un bon esmorçar, amb una mica de fresca, sesa saber el que ens esperaba, per ceret per culpa de un caganer el Duke no ha pogut possar aigua i s'ha cagat amb el caganer.
La ruta continua anat cap la Salut, pero fet el bucle de corriols, no recordó el nom que hi vam possar l'altre vegada, que despres de baixar cap a Rubi? ens tornara a pujar cap a la trialera del Papiol.
Els camins fantastics amb un flow brutal, tan solos las parts mes obagas, per la cantitat de esbarcers, i les plantes totas xopas, feiaent que aflugesim la velocitat. Precios!!!
S'acaban els corriols ariban els rampots i llavor, zasca, el puto cambi de darrera fa un chupado, que ni la Amber Lynn, jo ja tinc una edat, i repetin el que va pasar durant la nocturna, em bloqueja la roda completament.El Jose que ja había fet el primer rampot baixa per ajudarme, pero ja estaba arreglat. Pujo a la bici i un altre cop , aquesta vegada mes bestia, casi em fa caure, em deixa tirat i molt emprenay. Torna a baixar el Jose, ja ja ja s'ha fet el rampot tres vegades, i ara allo no s'arregla tan fácil.
Recordant la nocturna fem palanca i despres de mitja hora mes o menys ho arreglem. Era fotut perque no sabiem on erem i si hi había sortida per poder tornar a casa facilment, amb tren clar.
Pujem ara jo no podía possar els pinyos grans. total que la primera rampa la he fet a peu i com despres suavitzaba una pica ja he pogut pedalar, pero amb un soroll al cambi que feia mitja por.
Me hi deixat l'anima a la pujada perque ja de per si es dura, jo amb el cambi cascat i les cames mes cascades encara jaja ja
Arriban a dalt li dic al Jose jo tinc que tornar per un lloc que no tingui que jugar molt amb el cambi i lo mes fácil era per el riu.
Arribem a la trialera del Papiol, nens de las millors vegades que le hem passat, uns colors i un terra brutal, sota tunels de vegetacio que filtaban la llum del Sol fent tot un espectacle. Clar que per espectacle el que una mica mes fa el Jose que s'ha encigalat darrera meu, records de la primera trialewra del dia, i arribant a la famosa primera curva de esquerras ha arribat tot follat i una mica mes i fa un recte de película muntanya avall.
Passat el susto gaudim de la tria lera fins al final per arribar a la Bovila. Possem aigua i tirem per la pista per baixar cap a la Rierada., pero al final d, despres de pasar la casa amb tanca de ferro que queda a la dreta, amb el primer tram de pista mes o menys hem vist un corriol a la dreta que semblava que tires envall, i cap alla que hem anat ,descobrin una baixada fantástica per corriols i pistes fins a la Masia gran de la Rierada, una molt bona descoberta.
La Rierada molt seca ens a portat fins el poligon del Papiol i alla, despres de fer el canelo per un lloc ple de canyes , que el Albert tambe coneix, em arribat al riu, que si be sempre es diu l'aigua es vida per mi ha estat mitja mort.
Tot el puto riu amb vent de cara, un vent fortet que feia que jo no pogues bellugar la bici. El Jose es posaba devant per venia de cara i de costa i tan sols els troços amb una mica de vegetacio de ribera apaibagaba la seva força
Rodant a un maxim de 15 per hora la tornada ha estat eterna i a sobre arivar a Bellvitge el Jose ha punxat. Arreglat em continuat cap a casa on em arribat amb un total de 51,700 i jo amb un mal de cames , decul de peus, etc etc etc.
Sortida tormentosa per els molts motius que ens han acompanyat, pero aixo es Mtb. i saps que estas expossat a que passin coses, per altre banda ens a permet descubrir una zona nova que d'ltre manera no la haguessim conegut.
Molt bona sortida, bon recorregut i el millor company. Merci Jose.
