Pagina interesant

Es la adreça de una web ianqui de mtb.

clica aquí

Feta La Reserva

Com que el Jose esta molt atrafagat ha decidid delegar en la meva persona perque fagi els tramits de la propera sortida als Ports De Beceit. Espero cubrir las expectativas en mi dipositades y en aquests moments anuncio que la Reserva es Feta.

PER ANAR FEN BOCA AMICS....

Documento Historico

Espero disculpeis la mala calidad del video, pero la autenticidad del documento, que por su dramatismo pone los pelos de punta, me ha obligado a enseñaroslo. El resto de las filmaciones del dia han ido a la basura. Atencion a los comentarios "punyents" del Berni.

WOWWWWWWWW

Berni, nen, a la botiga en tens d'aquests portabidons?????????

Dando Espectaculo

Aqui mi compi y yo rememorando nuestros años mozos cuando nos ganabamos la vida recorriendo esos andurriales, mostando al publico en general lo que era la buena musica. Por cierto nos conocian por el Duo Legumbres.

FITA ACONSEGUIDA!

El dia 1 de març el recordaré com el primer i últim marató de la meva vida. Són les 6 del matí i començo a esmorzar. El dia es lleig, fa fred i amenaça pluja. Arribem al Passeig Maria Cristina a les 8, i dic arribem perquè amb mi ve la protagonista d'aquesta petita història. La sortida ràpida i divertida. Em trobo a l'Almu i l'Alex que finalment fariem la cursa junts. Passem els deu kilómetres a 55 minuts, molt sobrats, de debó. Els 21 en 1h 55 min, també molt be. Però al Km 31 començo a patir uns dolors que mai havia patit, mal de caderes, als dos costats. Un mal horrible que fa que camini uns quants minuts. D'intentar fer la marató en un temps record que haguès sigut 3h 45 min, em veig obligat a acabar-la en un temps discret: 4h 14min. Fredament penso que el primer objectiu era acabar-la i ho he assolit, però es que anava també...... Des de aquest blog vull donar-li les gràcies a la Mónica, cada "x" quilómetres allà estava ella amb els power gels, animant i sent particep d'una festa que es la marató. L'arribada pel carrer Sepulveda ha sigut molt maca, per posar-hi els cabells de punta. De cantó a cantó ple de gent. Del Paral.lel a Maria Cristina m'he sentit el home mes feliç del món. No hi cabia ni una agulla. La gent d'aquí i d'arreu del món, animaven sense contemplacions a tots els atletes. Per uns moments semblava que jo era el primer en arribar. Creuar la línia d'arribada ha sigut meravellós, tenint present els greus problemes de pues que porto arrosegant des de fa mesos. Només acabar i tornar-me a retrobar amb la Mónica, l'he posat la medalla. Ella porta patint pels meus entrenos i les meves angoixes en silenci. Avui m'ha demostrat que sempre ha estat al meu costat i jo de vegades no ho he sapigut veure.

Va per tu guapa!