I de Propina ,Tapla

Nois amb aquest acaben els meus videos. o no, del nostre pas de aquest any per Irati.Com sempre la experiencia ha estat magnifica.La nova volta va ser fantastica, obrint-nos tot un munt de novas posibilitats, pero lo millor la vostra companyia que fa que tot aixo sigui perfecte.Gracies amics

Irati Las Nieves Tapla 2011 from salvador rovira on Vimeo.

From the Lost To the River

Tots amb el peus mollats!!!

Irati The River 2011 from salvador rovira on Vimeo.

Irati: Una pujada Fantastica

Berni, la teva troballa de la nova ruta va tenir el "summun"a la pujada al Col de Irau.

Irati Col De Irau i Sourzay 2011 from salvador rovira on Vimeo.

Irati Irabia

Esta es la tercera entrega.El recorido es el mitico camino del pantano de Irabia.El continuo traqueteo de las piedras hace que la imagen no sea excesivamente buena, pero ademas las diferentes conversiones en los formatos para poder subir en un tiempo razonable el video a Vimeo hacen perder bastante la calidad.Os aseguro que el original esta mucho mejor, no por las vibraciones ,que esas tambien estan, pero si por el "peso" del video.De todas formas para mi el valor del video es la posibilidad de revivir aquellos momentos, y a traves del audio el resultado es mucho mejor.Pd. Si podeis ,subir el volumen cuando el Berni intenta la famosa curva. No es un "indignado" es un "cascarrabias".

Irati Irabia 2011 from salvador rovira on Vimeo.

Irati Betolegi 2011

Untitled from salvador rovira on Vimeo.

Algú està interessat en un GPS?

El meu company de feina és caçador i es va comprar per internet un GPS de la marca Garmin, concretament el model GPSMAP 60CSx. Es va adonar que ell necessitava no ho tenia perquè pels seus moviments en el terreny on caça li calia un aparell que li marqués el cami de tornada al lloc on aparcava el vehícle en línia recta.

No l'ha estrenat i diu que s'el vol treure de sobre per un preu de 100 euros.

Jo el tinc a casa i si voleu consultar les característiques podeu visitar les webs de Garmin.

IRATI 2011

Primera entrega de videos.

Untitled from salvador rovira on Vimeo.

Fotos

Aquest any he fet poquisimes fotos, i cap en bici...

12 De Juny: I R A T I

Diumenge 12 de Juny del 2011, per fí a arribat la jormada en que rodarem per les boniques i encisadores terres de la selva d'Irati.

Vem arribar en diferents tongades, fins a un total de tres, a Orbaitzeta, base d'operacions del collserola team per aquelles contrades. Després d'instal.lar-nos l'amic Bernat elabora un fantàstic arroç negre, que acompanyat de unes kokotxes amb gules i tres ampolles de vi, ens fa la funció de sopar d'una manera més que acceptable.
Ens aixequem el diumenge amb ganes de rodar i després de cuinar el dinar, uns entrepans de xistorreta amb formatge, i pendre el café amb llet i cereals sortim a buscar el nostre anyorat i entranyable canal del Betolegui. El capità, oh mi capitan, comença bé el día, nomes sortir de la casa punxa, arriba a la carretera a peu i a tot aixó el cap de la cursa ja estaba arrivant al horma (muro) del pantà. Irati és Irati i no s'hi val a badar que la gent anem amb el ganivet apunt.
Canviem la roda i, ara sí, comença la sortida. Fantastic corriol del canal del Betolegui, aquest any estaba força lliscant, amb fanguet i molt humit, s'ha d'afinar la punteria i molt trossos "facils" els acabem fent a peu. En aquest tram comandaben l'expedició el Jose, el Pepitu i el Berni. Arribada al pantà i continuem amb el fantástic corriol que l'envolta, cal destacar els 4 !!! intents del Bernat per fer la curva del corriol, just a l'inici, pero malgrat la seva bona forma el estat llefiscos del terreny no li permet fer la gesta.
Ah! Oh! MMMM! anem exclamant a mida que fem el corriol, fins les cases d'Irati. Aquí introduint la novetat del any, enllóc d'anar a buscar la virgen de las nieves (per aquella pista de metavolanteaplatograndemariquitaelúltimo), anem a buscar la cua del pantà i el canvi de pais. Ens endinsem per una pista magnifica,que s'acaba asfaltant, a França. La pista ens porta per una magnifica vall oberta que ens ensenya un paistge totalment diferent al que estem acostumats per l'altre vessant, aquí la vall té una tonalitat de verd diferent, més clar, i la seva silueta es molt més oberta i perfilada, no es tant agresta. La pista puja suaument i de manera molt agradable durant força estona fins a un camping a Sant jean de Pieu de Port.
Perdo, perdo, en deixaba algo no?, que cabrón soc, je je je. No hi ha Irati sense trifulca i emprenyamenta, és ja un clàssic de la colla. Aquet any els protagonistes van ser l'Albert i el Bernat, discrepancies en la ruta alhora d'entrar a França i falta de confiança amb el GPS. Després de la INDIGNACIÓ del día tot va tornar a la normalitat i tant amics, una mala tarde la tiene qualquiera. Per cert, jo no se si degut al malentés o que però en el tot el tram de pujada l'Albert es va mostrar intractable, el rei de tapla feia presencia seguit del seu escuder Pepitu i el cap de pujades de la colla, el Jose. El Salva i un servidor feiam guardiola (Orion) per la resta del día al sollado, i el Bernat anaba i venia amb les seves fotos.
Esmorçem al xalet d'en Pedro, un xiringuito, com uns senyors, amb cervessa i tot. El temps, que fins ara s'había comportat, amenaça pluja, així que no ens encantem gaire i marxem. La realitat es que la cervessa francesa no es gaire bona, sino encara estem allà. Baixem per la carretera/pista que torna fins a Irati. En una cruilla deixem la carretera i agafem un camí, error, no es el bó, enrera i ara sí agafem una pista que baixa i pam, trampa, pujadeta sobtada, sort que després vem fer un bonic corriol de baixada al riu i... coño cuanta agua que baja!
Un altre clàssic d'Irati són els raiers, es una zona molt fluvial i plena de rierols, gairebé sempre acabem creuant algún. Aquet any, però, el nivell ha estat alt, l'aigua cobria totalment el neumàtic i la llanta, per tant, tambè el peu senser, i a mig riu l'aigua baixaba amb força, es notaba com arrosegaba la bici. Evidenment tots vem creuar a peu, era totalment inciclable.
Una vegada creuat el riu, pista fins a la virgen de las nieves, punt clàssic de la ruta, i com que anabem sobrats, bucle: pujar un tros de tapla i corriol fins el pantà. A tapla no tenia esma, m'arrosegaba en el sollado de la sempre estimable companyia del capita, oh mi capitán, cada revolt semblava l'ultim, i com sempre, a cada revolt li seguia un altre...uf que llarg s'en va fer. Per contra, al Pepitu se li va fer curt, va agafar la directa i cap amunt. El duke se lo tomo de relax, es recuperaba del cop al genoll de la caiguda abans dels raiers, terreny traidor. L'heroi de tapla va defensar el seu titol amb honor. Bernat anaba tantejant el personal, tenia un as sota la maniga. Per fi el trencall de la pista, avall fins al corriol, pasant per unes cuantes ortiges per allò de la depilació integral.
Tornada al pantà i fi de festa...Orion, pujada final asfaltada que condueix desde el parking del pantà a la carretera i a Orbaitzeta. Hora de cancelar la llibreta d'estalvi i retirar el fons d'energia estalviat durant la sortida: primer calma i relax al sollado, el Pepitu comença a fer tombs, sembla que Orion li pasarà la factura de la sortida tan bona que ha fet fins el moment, a por él, una vegada paso al Pepitu, el següent en el horitzó, el Jose, continua en la linea de tranquilitat i no força el genoll després del cop, just pasar al Jose, l' Albert, amb bon ritme puja i en costa deu i ajut passar-lo, i sobretot, mantindre el ritme sense mostrar el meu abatiment. Albert, si m'aguantes 10 metros en aquell moment hagues petat. Despres de l'Albert, ¿? Bernat? On es?, sembla ser que l'exploració del dissabte a la tarda va anar bé, les anotacions al marge del full de ruta del cap de taller marcaben un atac fertge el els primers repechons de la pujada, ja que van seguits de dos petits descansos, va fotre el pal i com es costum, va arribar el primer a Orion, i sobrao.
Bajada embogida per la carretera fins a Orbaitzeta i a la casa, anyorant ja la sortida i pensant en les possibles variants i enllaços per l'any vinent.
Sopar mooolt generos al Betolegui: alubies negres, sopa de ceba, croquetes, pate, esparrecs, truites de riu, estofat de vedella, guisat de pollastre, cuallades, flan, gelat,cafes, infusions, pacaharan...Ah! cal relatar la derrota soferta a mans del Bernat en el fronton, 11 a 6 ó 7, ja no recordo, el cas es que no vem poder ni fer un partit sencer, que es a 21 punts, ja que el dolor a la ma era considerable. Encara s'esta descollonant el sogre de riure...
Dilluns, cares llarges al matí, s'acabat Irati 2011. Tot un any somiant, enyorats, recordant i després tot passa taaaaant ràpid. En fí, com algú va dir a la casa (Jose? Albert?) els bon viatges es viuen tres vegades: la preparació (quines rutes hen retomat a collserola per preparar-nos, escletxes i tot!), la realització (magnifica com sempre), i el record, reviure els moments felicos.

Ha començar a pensar en el següent, Irati 2012.

Passem comptes

Bé, primer que tot, em sap greu si he estat una mica mes "a-social" del que ja soc normalment, de un temps cap aquí les coses no son com jo voldria, però es el que hi ha. En tot cas, gracies per ser-hi.

Ara si, passem comptes econòmics.

Jo sols he pagat la beguda de "Chalet de Pedro"

Albert........13,20 euros

Per afegir el que es deu a cadascú, podeu fer-ho als comentaris d'aquesta entrada, quan tot hom hagi dit el que ha pagat, fem números

collserola 3

Si no se pone el video a pantalla completa se ve mejor.Por mis comentarios en el audio se ve que "el Forner" me puso en mi sitio

collserola36 2011 from salvador rovira on Vimeo.

Mes Collserola

A la segona part de aquest video es veu especialment la dificultat amb la estabilitzacio de l'imatge.

collserola 26 2011 from salvador rovira on Vimeo.

Probes a Collserola

Part de la grabacio del ultim Diumenge de bicicleta.Estic treballant per aconseguir una millor qualitat,pero el fet de ser una camara sense estabilitzador dona poca opcio de millora.

collserola6.11 from salvador rovira on Vimeo.

La Meteo...

Mountain bike de salón

Proposta per aquest diumenge, l'ultim abans d'Irati!!!

Ladera de pujada fins al final de tot, gairabé a tocar la carretera, buscar la penya del moro i baixar alguna trialera (la del forn iberic o la del Fede que acaba en el rampot) pujar per la pista laaarga de la font de la cova fins adalt a tocar de la carretera (fins aquí bonic bucle) i llavors agafar el corriol de l'esquerra que puja i baixa i acaba en trialera que ens porta abaix de la...Sargantana! Tornen a pujar i a esmorçar a can Portell (adalt o abaix) Després d'esmorçar podem fer la trialera nova que vem fer un dia que vaig anar amb la fosca i que acaba en la pista de "molins está allá abajo", pujada fins a can portell i per rematar la creu de la cimentera...no que es broma tontus, tot i que nohaygüevos, pujada per la trialera de Berni, carretera fins els containers i trialera dels okupas fins al merendero cremat, vallvidrera, turo d'en cors i a cap a casa a dinar.