Diumenge 24 Gener 2016
El relat de la sortida de Diumenge es pot resumir en una paraula : Tos. Una merda de tos i dolor al coll que ha fet que malgrat la voluntad no poguessim fer un "Completo"
Ens trobem el Duke i jo solets , ja que el Fletxa esta a la neu i l'Albert va tenir ahir un dia molt atrafegat pujant i baixant de Andorra, per anar a fer un Completo. Fa días que ho varem parlar i per una rao o altre encara no hem pogut fer.ho.
Nomes començar a pujar ja noto que la tos i els mocs no em deixan respirar be i li dic al Jose que potser tindriem que anar a fer un directe que jo no estic per massas esforços. Pujada clásica fins las Aigues, Bombers i baixada directe per la Budellera per anar a la Carme. Tot molt tranquil, com un dolce far niente, pero amb una tos de gos que espantava. A mes al tenir que respirar per la boca el coll em feia mal. Una veritable merda.
Fem la volta per la ultima trialera, mes enlla de la Tumba Merovingia, que esta una mica fotudeta a la primera part, amb un terreny molt lliscos per culpa de la cantidad de pols acumulat. i remuntada a
Ca La Carme.
Esmorçar pausat veient la gent venir i marxar, mentre naltros gaudim de lo millor del dia, una Truita de Escalivada genial Ja Ja.
Be, despres del descans sembla que estic una mica millor i pujem per la clásica amb uns primers rampots que fan mal a las cames, pero realment fem una pujada bastant rápida. Tirem cap a Transvaal per girar a la dreta cap a Cochinillos i en lloc de fer la trialera nem cap a Vallvidrera per baixar per Bombers, la pista eh!!, i despres rodar per Aigues fins al Mortirolo.
Total una sortida de Gayers, pero la veritat es que tal com em trovaba no podía fer res mes.
Paso la resta del dia amb febre, tirat al sofá i fotut, pero avui amb la boira que cubria els camins, la sensacio de hivern era molt patent i he pensat que un altre dia m'hagues quedat al llit, pero que Irati es a la vista i vull anar lo millor posible, que si no despres, pujant Larrau , soc capaç de demanar que algu em porti a casa.
dijous, 28 de gener del 2016
dimecres, 13 de gener del 2016
dilluns, 11 de gener del 2016
Primera Trobada
Diumenge 10 de Gener 2016
Primera sortida del any en la que el Collserola Team, divisio Barelona, tractara de fer bajar els excesos culinaris de las pasadas festas.
Hem quedat el grup senior, pero a darrera hora el Duke es dona de baixa per haber passat mala nit. Deu ser realment dolenta perque el pájaro no es perd ni una sortida, de fet molts días ell solet ha estat Collserola Team"
Em trobo primer amb l'Albert i despres amb el Josep per anar pujant tranquilament cap a la muntanya mentres comentem els darrrers moviments politics del nostre país, i las seves posibles consecuencias
Quan el terreny es possa costerut, Gran de Sarria, s'han acabat las converses i tan sols es sentían el esbufegs , lo que dona mostra del estat de forma del Albert i meu.
Pujada clásica per carretera, el Fletxa metros per devant , fins arribar al mirador de Sarria i allí mentres el Fletxa li envía un Wasssup al Jose per indicarli que per supossat aniriem a esmorçar a Cala Carme, aquest apareix com per art de magia. S'ho ha repensat i com que es conscient de que despres, a casa, s'emprenyara per no sortir i tambe val a dir.ho, que el nivel de exigencia del grup es petitet petitet ha decidit fer un sprint i agafar.nos al mirador. Bravo per la voluntad.
Fem carretera fins les Aigues i despres cap a Can Borni per pujar al tran tran fins al pla dels Maduxers i anar a fer un bucle per sota del Viaducte abans de baixar a Vil.la Joana.
Encara que el Pathfinder i jo teniam dubtes sobre si farem el bucle, las cames feian mal, al final, un cop a dalt i despres de agafar aire hem tirat tots plegats cap el Casino per fer el corriol que rodeja el turonet.
El Jose volia probar la cámara nova que te i tots ens feia gracia veure el resuiltat, per lo que el corriol semblaba un bon lloc per fer l'experiment. El Duke s'ha preparat i a mi m'ha tocat anar devant per fer de prota. Al troç de baixada cap problema, pero els dos repechitos, per mi un martiri, he volgut mantener el ritme per no fer el ridicul possant peu a terra o que es veis un autentic pas de tortuga, i pot ser no he fet el ridicul, pero lo que casi aconsegueixo es fer un enfisema pulmonar. Encara esbofegu cony!!! Es dur aixo de las filmacions Ja Ja Ja
M'he possat a un costat hi he deixat a uns altres fer de figuras mentres el Jose els axuxava per acabar el corriol. Arribem al troç de pujada i s'acaba la comedia, fins a la carretera salvese quien pueda, encara que hia ha gent tan optimista que cre poder fer.ho amb plat mitja Ja Ja ja
Carretera a la dreta cap a la pl.Transvaal. quin nom mes curios per posar.ho allí, i amb un petit troç semiabandonat he estat a punt de fotrem una hostia per culpa d'unas pedras amagadas sota la fullaraca. Quan no t'ho esperas el susto es gross.
Baixada de trialera clásica i ens hem cambiat els papers el Jose i jo, ell de prota i jo de camera, pero ahhh amigo, el diámetre de las closques no es ben be el mateix i mentres el meu casco per el Jose es una palangan, el seu per mi mes que possar.mo al cap m'hel possaba sobre el cap. Un cop ajustades les mides hem fet la filmacio i com a camera m'he trobat tot estrany peruq tenia la sensacio de voler encuadrar be al Jose, pero clar estaba mes pendet del cap que de las traçades i aixo no es bo quan vas en bici,molt rapid per un lloc ple de trampes, concretament un pedrot a la sortida de una curva que deunido( He tingut que buscar com collons s'secriu i aquesta forma es aceptada)
Arribem a Ca la Carme mentres el Fletxa, que esta juganer s'en va a fer l'ultim bucle. Ja tots plegat esmorcem be,com sempre i amb la proposta per el proper dia de una truita de Escvalivada. Arreglem el que espot arreglar del mon, dintre de les nostres possibilitats i marxem cap al Panta per pujar fins a Vallvidrera. El cami a petar fa que tot el primer troç sigui desesperant, despres el desepero ve per la pendent, pero tots hem aconsseguit arribar fins dalt damunt la bici i ressseguir cap a Can Llevallol, tram superior.
Arribant a la pista s'ha produit un de aquells cassos que tanta fama li han donat a la nostre colla, no ens hem entess i mentre el Jose i el Fletxa anaven cap al merendero crmat, l'Albert i jo hem girat cap el Turo d'en Cors. Trucada " On sou- Cap el Turo d'en Cors - nO anavem a fer la ladera - Pero al final no hem dit que no?" Decissio final ens trobem al Tenis per baixar per Espluges
L'Alberet i jo carenejem fins baixar al tenis i ells tornen cap el Turo d'en Cors i van per las Aigues.
Millor coordinacio imposible Ja Ja ja
Queda l'ultim troç per filmar, alla on el Jose es converteix en " The Genistas King", pero collons ens trobem un familión de passeig i ens foten tot el Flow a la merda. Baixada final fins a Cervantes i txiino txano cap a casa.
Segons el Fletxa un poc mes de 40 Kms per anar a la Carme no esta gens ma.lament tenin en compte el estat fisic de dos dels bikers
Jose estic frissos de veure els videos
Primera sortida del any en la que el Collserola Team, divisio Barelona, tractara de fer bajar els excesos culinaris de las pasadas festas.
Hem quedat el grup senior, pero a darrera hora el Duke es dona de baixa per haber passat mala nit. Deu ser realment dolenta perque el pájaro no es perd ni una sortida, de fet molts días ell solet ha estat Collserola Team"
Em trobo primer amb l'Albert i despres amb el Josep per anar pujant tranquilament cap a la muntanya mentres comentem els darrrers moviments politics del nostre país, i las seves posibles consecuencias
Quan el terreny es possa costerut, Gran de Sarria, s'han acabat las converses i tan sols es sentían el esbufegs , lo que dona mostra del estat de forma del Albert i meu.
Pujada clásica per carretera, el Fletxa metros per devant , fins arribar al mirador de Sarria i allí mentres el Fletxa li envía un Wasssup al Jose per indicarli que per supossat aniriem a esmorçar a Cala Carme, aquest apareix com per art de magia. S'ho ha repensat i com que es conscient de que despres, a casa, s'emprenyara per no sortir i tambe val a dir.ho, que el nivel de exigencia del grup es petitet petitet ha decidit fer un sprint i agafar.nos al mirador. Bravo per la voluntad.
Fem carretera fins les Aigues i despres cap a Can Borni per pujar al tran tran fins al pla dels Maduxers i anar a fer un bucle per sota del Viaducte abans de baixar a Vil.la Joana.
Encara que el Pathfinder i jo teniam dubtes sobre si farem el bucle, las cames feian mal, al final, un cop a dalt i despres de agafar aire hem tirat tots plegats cap el Casino per fer el corriol que rodeja el turonet.
El Jose volia probar la cámara nova que te i tots ens feia gracia veure el resuiltat, per lo que el corriol semblaba un bon lloc per fer l'experiment. El Duke s'ha preparat i a mi m'ha tocat anar devant per fer de prota. Al troç de baixada cap problema, pero els dos repechitos, per mi un martiri, he volgut mantener el ritme per no fer el ridicul possant peu a terra o que es veis un autentic pas de tortuga, i pot ser no he fet el ridicul, pero lo que casi aconsegueixo es fer un enfisema pulmonar. Encara esbofegu cony!!! Es dur aixo de las filmacions Ja Ja Ja
M'he possat a un costat hi he deixat a uns altres fer de figuras mentres el Jose els axuxava per acabar el corriol. Arribem al troç de pujada i s'acaba la comedia, fins a la carretera salvese quien pueda, encara que hia ha gent tan optimista que cre poder fer.ho amb plat mitja Ja Ja ja
Carretera a la dreta cap a la pl.Transvaal. quin nom mes curios per posar.ho allí, i amb un petit troç semiabandonat he estat a punt de fotrem una hostia per culpa d'unas pedras amagadas sota la fullaraca. Quan no t'ho esperas el susto es gross.
Baixada de trialera clásica i ens hem cambiat els papers el Jose i jo, ell de prota i jo de camera, pero ahhh amigo, el diámetre de las closques no es ben be el mateix i mentres el meu casco per el Jose es una palangan, el seu per mi mes que possar.mo al cap m'hel possaba sobre el cap. Un cop ajustades les mides hem fet la filmacio i com a camera m'he trobat tot estrany peruq tenia la sensacio de voler encuadrar be al Jose, pero clar estaba mes pendet del cap que de las traçades i aixo no es bo quan vas en bici,molt rapid per un lloc ple de trampes, concretament un pedrot a la sortida de una curva que deunido( He tingut que buscar com collons s'secriu i aquesta forma es aceptada)
Arribem a Ca la Carme mentres el Fletxa, que esta juganer s'en va a fer l'ultim bucle. Ja tots plegat esmorcem be,com sempre i amb la proposta per el proper dia de una truita de Escvalivada. Arreglem el que espot arreglar del mon, dintre de les nostres possibilitats i marxem cap al Panta per pujar fins a Vallvidrera. El cami a petar fa que tot el primer troç sigui desesperant, despres el desepero ve per la pendent, pero tots hem aconsseguit arribar fins dalt damunt la bici i ressseguir cap a Can Llevallol, tram superior.
Arribant a la pista s'ha produit un de aquells cassos que tanta fama li han donat a la nostre colla, no ens hem entess i mentre el Jose i el Fletxa anaven cap al merendero crmat, l'Albert i jo hem girat cap el Turo d'en Cors. Trucada " On sou- Cap el Turo d'en Cors - nO anavem a fer la ladera - Pero al final no hem dit que no?" Decissio final ens trobem al Tenis per baixar per Espluges
L'Alberet i jo carenejem fins baixar al tenis i ells tornen cap el Turo d'en Cors i van per las Aigues.
Millor coordinacio imposible Ja Ja ja
Queda l'ultim troç per filmar, alla on el Jose es converteix en " The Genistas King", pero collons ens trobem un familión de passeig i ens foten tot el Flow a la merda. Baixada final fins a Cervantes i txiino txano cap a casa.
Segons el Fletxa un poc mes de 40 Kms per anar a la Carme no esta gens ma.lament tenin en compte el estat fisic de dos dels bikers
Jose estic frissos de veure els videos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)