Remontant el Riu.

Diumenge 25.1,2015
Ahir a la tarda el Jose em va fer el favor de cambiar.me las pastillas del fre,  jo ja no puc, no hi vec gens el puto passador.
 Per intentar compensar el favor li vaig oferir dues opcions, festa grossa a Paradise La Junquera, donde aunque este lleno se encuentra un agujero, o sortir en bici Diumenge.
Sables envainados que surtim Diumenge, collons amb aquest sportistes dels pabrots, árabe surtiriem de senyors, res de pasar fred a hores desagradables, no sortiriem a les 11, amb el sol ben amunt.
 El paso a recollir i tirem cap el mar, a probar de fer la costa fins a la Barceloneta?
 No no que el company vol gresca i anirem fins a Premia.
A aquelles hores el Litoral esta a petar i es una veritable merda, a mes a mes l'Ajuntament te aixecada bona part de la Marbella i hi han tanques per tot arreu amb passos estrés que fan que anar amb bici sigui una merda.
Be per fi arribem a la zona del Fórum que com sempre es buit i allí prenem la decisio de tirar Besos amunt, jo em trobo be i em crec facultat per anar fins al Montseny!!!
El primer troç del riu força gent pero un cop acabat lo urbanoitzat ens quedem sols.
Fa fresca i tota la roba serveix per mantener el cos calent, pero de tant en tant bufa el vent i et deixa las orelles tremolan.
 Passem de Montcada i per allí no habían passat mai, seguin un Runner ens desviem de la llera del riu i ens trobem en mig de uns horts tots vallats, amb una vida exhuberant, primer un ramat de cabres, despres gent fent calçots, cotxes per els camins , alguns BMW, i naltros volguen tornar al riu sense saber com.
Una parella gran, que estaba preparan unes graelles amb calçots ens veuen perduts i ens indiquen com tornar al riu. menys mal, perque allo semblaba els pantans de Louisiana!!! jajaja
tornem a petar al riu i continuem fins a Montmelo, ara el Montseny ja sembla moooolt lluny i el mal de cul i de braços es fa pales. Veiem moltes gavines i el Jose es pregunta que cony menjaran, pero s'estima mes no saber.ho i tambe un parell de garzas Reials.
Em passat una mica Montmelo i decidim girar cua, el Jose diu tranqui Salva que ara es baixada. Tota la estona Salva vinga que esbaixada, pero jo ja no escolto, estic baldat, las cames van be , de momento, perobraços i cul fan molta pupa, i per arrodoniro el vent dels pabrots comença a bufar fens que ja no vagin be ni les cames. Pupaaaa!!!
 Trigum a arribar al po0nt, a mi m'ho sembla i  despres la tornada arrosegant.me, esquibant gent i procurant que no m'atropelli cap cotxe. Despedeixo al Jose i arribo a casa destrossadet.
55.3 Kms. no son molts pero per mi al final ha estat dur.
Mirant el runtastic m'ha donat que per arribar a Montmelo hem trigat 1,15 minuts i per tornar quasi 2 hores.

Pd. Com aixo ho escric dilluns tinc temps de reflexionar sobre el que hem costa avui en dia sortir en bici. Es cert que no crec que trigui molt en deixar.ho, pero quan estic sobre la bici fent algo diferent m'ho passo de puta mare, i quan puc sortir amb algu que es conscient de que va acompanyant un quasi difunt i fa el posible per fer.li agradable la sortida sento que la flama encara no s'apaga i que aixo encara pot durar uns quans anys mes
Muchas gracias amigo.

Primera Sortida 2015

Diumenge 11.1.2015

Avui hi ha hagut una mica de desbandada, el Edu, sense cotxe ha sortit per Mataro, l'Albert ha baixat a fer la sortida amb els colegues deAltafulla iel Pepitu no ha donat senyals de vida, suposso que estará entrenant per no perdre la forma despres de festas.
 Aixi que hem sortit el Jose i jo per fer una mica de Mtb. La primera opcio, mtb de Salo, era acostarnos fins a Can Olive, pèro la dura realitat s'ha mostrat amb tota crudessa a Diagonal Entença. Alla jo me he donat que no podía dir ni bufa, i aixo que el Jose marcaba un ritme prou fluix per no abandonarme i prou alt per no caures de la bici.
Cambi de plans farem un classic, Ca la Carme, pero no m'ha servit per millorar, amb penes i patiments he arribat a les Aigues, pujada per la pista dels bombers i baixar per la Budellera.
 La grip de aquests diez m'han deixat baldat, nomes feia que treure mocs i tenia  mal de ronyos . A tot aixo el vent, fred, nomes feia que posar.me mes problemas, cada vegada que bufaba de cara semblava que em fotes contra una pared.
Mentres tan, uns quants metres per devant,  semblaba primavera amb sol i ocellets, tal era el estat de pau i calma que portaba el Jose. Ja ja ja
baixada Budellera, peus i mans gelades. aribant a Ca la Carme amb ganes de treurens el fred de sobre.
Bon esmorçar petant la txarrada, 2 hores, i decidim tornar per el panta i la ladera. el panta enfangat a acabat de donarme la puntilla, als menys ja no tenia fred, Sort que la ladera estaba preciosa amb el corriol perfecte i els abres de tons groguencs.
 Baixada per Esplugues, Cervantes i cap a casa.
Total 32 Kms, per mi molt durs, pero ja se sap festas del Budell + Grip no es bona combinacio per fer Mtb.
 Pd. Edu menys mal que no he pujat a Mataro.

Paseo por Collserola by Dr.Nectus Team

4 DE GENER: dues novetats.

Aquest matí de diumenge, amb la sensació d'alliberament que representa el deixar enrere unes dates que per molts motius laborals poden generar tensió i angoixa, m'he propossat gaudir dels indrets propers de Collserola, evitant pedalar per Aigües. Els 38,380 Km en 3h13m, després de l'experiència del planning pre "Travessa" m'ho certifiquen. El terreny i la temperatura eren formidables per gaudir sota un sol agradable... m'he ceuat amb pocs grups de ciclistes i en canvi singles i parelles, soles o amb grup, han estat majoria. Com ha fet remarcable del dia us esmentaré dues troballes que he descobert: La primera me l'han marcat tres bikers que han sortit d'una ruta tradicional pels carrers de Vallvidrera i que m'han marcat una conexió corriol trialera entre el carrer Mont d'Orsà(el carrer que conecta la plaça de Vallvidrera amb la placeta d'on surt la pista cap a el merendero cremat. Gairebé a dalt de tot de l'esmentat carrer, pujant a la dreta surt el carrer del Turó, que ràpidament abandonem per agafar el carrer de Les Casetes, amb construccions de "tota la vida", al cap d'uns mètres cal pedalar pel carrer dels LLebrencs. Hi ha un moment que trobes al front una porta de ferro que barra el pas, però al costar esquerra surt una estreta pista inesperada, cent mètres a l'esquerra, a tocar d'un pi solitari, surt el corriol trialer, divertit i asequible per tots i que ens porta fins la cantonada d'un mur d'una propietat privada. Si seguim avall el corriol es perd per culpa d'un camp de futbol ubicat a un lloc inesperat. El mur a la dreta ens portarà a una pista amb forta pendent que baixa fins Reis Catòlics Licorella, davant d'un equipament públic i a vint mètres de la baixada amb graons cap a la Font de Sant Ramon. La segona troballa pura intuició: darrerament, quan baixo les arrels per arribar a Aigües, la primera part la faig per la dreta, fora el camí i pedalo entre els pins i la pinassa. Avui, he decidit investigar abans de tornar al camí, he tirat cap a la dreta i he descobert una trialera que també ens porta a Aigües, el terreny és bo, però hi han moments una mica estressants, amb un final amb canvi d'orientació pel costat dret d'un pi i sortida molt perpendicular a Aigües sense perill de xoc amb els que van per ella però amb uns quatre mètres de deixar-se caure una mica intensos. Per a mí ha estat una jornada profitosa on les sensacions físiques i anímiques han estat positives. Bona setmana!

Quelcom diferent