Collserola entorn al 1900

Tal com era el nostre bikepark fa més de un segle...
exposició de fotos interessant a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Trialera del Acueducto en Collserola (o Viaducto o Transversal) 2012-07-07

Bon Nadal o no?

Bon Nadal

15 DE DESEMBRE, ENS SEGUIM MANTENINT...

A la espera d'altre cróniques, publico la de diumenge passat:

A la una de la matinada de diumenge, a l'hora de preparar la bici per sortir al matí,  em vaig adonar de que la roda davantera estaba punxada, vaig pensar, no comencem bé el dia, però com tot és susceptible de millorar o empitjorar ...
Quedem a les 9 amb l 'Albert, últimament estem fent sortides de "manteniment" però cauen prop de 40 quilòmetres, està bé, és relaxat i com a mi el fred m'afecta especialment, una hora més tard em resulta més agradable, agraeixo un cop més la tolerància dels meus companys i amics!  Ens trobem a Plaça d'Espanya i pugem per la ruta habitual fins el desviament a l'esquerra de sota el pont de la carretera de Vallvidrera, ens encaminem cap a Sant Pere Martir, pugem tranquil·lament xerrant, en baixar per uns dels senders paral·lel a la pista m'adono que la roda davantera l'he deixat molt fluixa, quin ensurt hagués pugut tindre, un cop arribem a la plaça del Turó d'en Cors agafem el camí de l'esquerra, i anem a Vallvidrera decidim prendre el camí alternatiu del Pepito que ens porta a Can Llevallol, el sender està de vici i és un plaer, d'aquí al Pantà, i d'aquí a Ca la Carme on ens trobem amb el Salva, té veu de machote, está refredat, lamentablement no apareix el Pepito, pensabem que faria un cafetó amb nosaltres. Esmorzar dilatat, tranquil (El Bernat, que és mig bruixot ens envia un WSP dient que ja està bé i que ens posem a pedalar), ell està a Ventola, amb la bici, però sembla que a temperatura agradable. Sortida cap avall pel camí que utilitzem per pujar habitualment, està divertit, d'aquí a buscar el sender del Pinya i d'aquí al revolt de les monges, Budellera dalt, d'aquí als bombers, arrels, aigües, mortirolo i cap a casa, uns 37 km m'indica Albert, bé, he segregat endorfines, no estic cansat.

Una mica d'espectacle! - Martyn Ashton

No es el Mateix..

Despres de llegir les croniques del Berni un te la impresio de que no fa el que realment li agrada, pero aquest comentari es mes propi de un sentit de frustracio que de realitat. Tot be per la llarga conversa que hem mantingut avui el Jose, l'Albert i jo mateix envers el cami que esta prenen la nostra colla. Tots tres em aportat la nostra visio per saber cap a on anem.L'Albert es ara ple d'ilusio amb la nova maquina que tindra properament, no se si al Gener o a la Ghost!!! quin chiste mes bo. El Jose que esta disfrutant de la nova oportunitat que li ha dont la vida per fer mtb. i jo... be jo no ho tinc gaire clar, a part de las circumstancias que estic vivint el cert es que ja fa temps que aixo de aixecarme per patir hem costa mol, pero mol mol. Quan penso amb la sortida nomes vec els troços que no m'agraden i llavors tinc clar que ho deixo, pero despres trobo un dia com avui, que malgrat repetir una ruta tantes vegades feta i uns primers Kms dessabedors per la meva condicio fisica de cop i volta tot es transforma en felicitat nomes per el fet de gaudir de un corriol fantastic i una baixada esbojerrada amb risc de pinya per la humitat, sentin el sorroll de la bici volant per sobra de las pedres i els crits de joia del company que tens darrera qui esta gaudint tan com tu per un troçet de felicitat en forma de corriol. Llavors tot canbia i ja vols tornar a patir, i quan lleigexas la cronica de un amic que es a la muntanya de debo, alla on el dolor pot ser inaguantable, nomes tens ganes de posar.te en forma i anar un dia per rodar per aquells paisatges.

Tornem-hi

Us poso algunes fotos recents i crònica.

Divendres vaig tornar a reempendre l'activitat ciclistica després de 3 setmanes de fer el ronso, entre el fred i mal temps no hi havia dallonses de pedalar.
Vaig quedar amb un noi de Ribes, el Dani, i vam anar a fer una volta curta. A ribes fotia un fred del copon a les 9, -1º, menys que a Campelles, inversió tèrmica. Doncs corriol cap amunt per anar a parar al poble de Bruguera. Corriol dur de collons i en mal estat pel pas de les vaques... corriol, aigua, fang i vaques són mala cosa!
Un cop a Bruguera enfilem al repetidor a sota del Tàga, alli parem a fer la barreta i contemplar la vista, dia magnífic, alli dalt 15 graus...ja sobrava tot. Anar fent i pam, a terra, altre cop per culpa del mal estat del camí, resultat, esquinç en un dit. Res important, continuem baixant cap a Pardines, arribant a Pardines hi ha un muraco, que el Mortirolo és una broma al costat. Un cop a Pardines, cap a Ribesaltes, i anar a buscar un parell de corriols, un d'ells Edu el que vam fer aquell dia. Pero enlloc de continuar amunt baixem per corriol fins la carretera. I retorn a Ribes. 30km i 1000 de desnivell.

I com que el dit no em feia gaire mal, avui he sortit altre cop a buscar un corriol que em va dir el Dani des del poble de El Baell fins el Balneari de Ribes. Surto de Campelles per corriol, si Edu, el que vam fer. Estava força més net i 3 o 4 curves de 180 se m'han creuat, masses dies de festa, cal practicar més. Arribo a la carretera de El Baell i enfilo fins el poble, d'allí surt el corriol, fantastic, serpentejant dins el bosc i ple de fullaraca, d'aquella d'anar patint una mica. M'en surto prou bé deixant només un parell de peus. En un dels trams mes guapos, un filat enmig talla una mica el rollo, res que no se solucioni treient-lo i pedalant després.
Arribat al balneari, travesso la nacional i passo per l'antiga estació de Renfe, Aguas de Ribas. Aqui hi ha hagut molt de caler! M'enfilo per Portland a buscar l'últim corriol de la jornada, a la obaga, per tant terreny dur i gelat, però divertit, que em deixa a Ribes. Per no pujar per carretera, vaig a buscar la pujada de Roques Blanques, un muraco que ja coneix l'Edu, en 2km et plantes a Campelles traient el fetge per la boca. Total, 20km i 700 de desnivell.

Para cuando el nuestro....

un article interessant

un article interessant!

Monty Python - Miguel Angel

Tardor o Hivern?

24 Novembre 2013. Aquest mati nomes tres valents han sortit amb bici.La gent gran te aquestes coses, perden el mon de vista i no saben escollir. En lloc de quedarse a casa, calentons, va i surten a fer Kms. La perspectiva als primers moments no era bona, nomes que un hagues pres la decisio de donar mitja volta, crec que tots haguesim aplaudit. Be , la cronica, mati molt fred per la epoca del any, 5º, i degut a las pocas sortidas acumulades per l'Albert i per mi, proposta de fer un directe a Ca la Carme.Nomes començar a pujar per Sarria hem donc compte que allo no marxa. Mal de cames i molt fred. Posso ritme tai-chi i deixo que els dos pajaros vagin fent.Pujan molt tranquils i m'esperan per que no hem quedi massa penjat. El cap hem donar ordres per girar cua, pero penso que ja que m'hi llevat no es questio de fer el tonto.Decidim arrivar fins Vallvidrera per anar abuscar la nova trialera Stanley que ni l'Albert ni jo coneixem. Pel voltant del merendero cremat troben molts ciclistes, el mon va malament, i anem fent amb tranquilitat. Deixem marxar els diversos grups, en aquells moments jo tenia bones sensacions, per entrar a la trialera i mantenir el secret. Zaaass!! en toda la boca.La trialera esta tota destrossada, las plujas han fet que bona part del terreny caigues per sobre del cami fen.la impracticable pero malgrat tot l'Albert i jo la hem reconegut com la antiga trialera on el Pep va arrollar el Cornejo. Arribem a Ca la Carme i despres de una bona estona,seguia fent fred, pujem per la escola,tot un clasic,i anem a buscar el cochinillos, pero al final anem cap a Vallvidrera per baixar per els bombers, la pista, arrels i aigues fins a Esplugues per anar suman.Baixada cap al Cervantes i tornada. Total 38 Kms. que vist amb las perspectivas del mati han estat una bona sortida. Consecuencias i resultats per mi : Dolor dolor i dolor ja ja ja

LACON DE CATALONIA - Andreu Lacondeguy

...Vull compartir-ho amb vosaltres, no he tingut més remei

Kelly McGarry Red Bull Rampage 2013, o com si tu ho fessis

Burriac 10/11/2013

Taller a Sants

Pepito! El teu amic Oriol obre un taller a Sants, a Melcior de Palau 64.
Coop de Bici, dijous inauguren a les 19H.

http://coopdebici.com/
https://www.facebook.com/coopdebici

ONBOARD DH Llinars - Brian Lopes | Misser brothers

http://www.youtube.com/v/V_E6UwAILrc?autohide=1&version=3&feature=share&autohide=1&showinfo=1&attribution_tag=ceTtTk6oinAwp9ggVFAyVA&autoplay=1

Un Mati a LLinars

Las imatges no fan justicia a la pendent que hi habia a aquest tram.Edu potser tu al coneixes, li diuen "La Cantera" i al final de tot va a parar per sota la via del tren.

A day at the races (rebentant la patata)

Dies enrera em vaig assabentar d'una cursa de mtb a Ripoll, Terra de Comtes, que formava part del circuit de Copa Gironina. A priori no era una cursa on m'hi veiessiu el pel avui en dia, però s'anunciava com un circuit de 30km d'una sola volta ple de corriols i trialeres. I ahir un noi de Ripoll amb el que vam sortir a fer un tomb per la Vall de Ribes, em va confirmar que era un circuit molt guapo i que disfrutaria amb els corriols, pero oju! que era dura!

Aixi doncs a les 9.30 d'avui en parrilla de salida davant l'Ajuntament de Ripoll! Manguitos i xaleco s'haguessin pogut quedar al cotxe, quina calor!

Objectiu del dia, pedalar tranquil i disfrutar dels corriols i trialeres, que li donguin pel cul al cronòmetre! LOS COJONES!
PAM, sortida, i als 10 segons ja rodava a 40km/h!  Em trobo a en Dani, un noi que va venir amb bici ahir, i em diu, però que es aixòoooo???? Resposta meva, A FONDOOOOOO!!!  45km/h!!! jajajaj

(Visió de futur en aquell moment: això acabarà malament!)

Primera pujada, en fila india ja... ritme alt, potser al 90%, es va fent corriol i cada cop més maco...i jo pensava, cony aquest corriol de baixada...

Coronem la primera pujada, gir 180º i descens, entro a lo loco al descens, i m'adono que vaig zombie total, modo AUTO... no puc pensar, no puc pendre decisions, i en arribar a baix dic, ei! prou! amb calma...

A la següent pujada em prenc les coses amb filosofia, pero part del mal ja està fet.
En aquella pujada arriben els de la curta, categories infantils, cadets, juniors, demanant pas i adelantant, collons la canalla!!!! I no, jo ja no soc de la canalla, soc master molts anys ja...
Es maco veure les ganes que hi posen i lo serios que van, a lo PRO, a lo Chris Froome, postureo PRO!

En fi, corriols d'escandol, trialeres de les de ai ai ai... i al sortir a una clariana em relaxo, miro el GPS a veure quan queda, i al SUELO!!! M'he zampao un arbre! M'ha girat el manillar i de morros al terra, quina sentida a l'intern de la cuixa!!! Dolorrrrr!!!

Bé a patir mes...ja nomes queda una pujada d'uns 300m de desnivell i despres baixada i algun repechon...

S'acaba la pujada llarga, estic mort, no puc ni mastegar i no menjo res a l'avituallament, ERROR!

Trialera avall, flojera, ja no coordino i soc incapaç de traçar amb cert criteri...modo I WILL SURVIVE. Cames buides, els braços intentant fer lo que les cames no fan, DRAMA! jajajaj
Per mes inri, el sillin a les baixades em va acariciant la zona on m'he fet mal. Acabar sense sillin hagues estat molt gayer, aixi que a aguantar-se toquen.

I al tran tran fins a meta, fet caldo! Buti de rigor, xerradeta i cap a casa!

Conclusions,
-Ficar-se en una parrilla de carreres es perillós i poc sa.
-Cal fer cas del que un decideix en primera instància i no deixar-se portar per uns eixalabrats.

Circuit doncs molt guapo, i amb corriols i trialeres dels que trobava a faltar, llàstima que no ho he disfrutat del tot, per culpa d'haver intentat fer el PRO durant 30 minuts...

ALGUNS CONSELLS VALUOSOS

Un altre ciclisme?

Ahir ens vam reunir 40 ciclistes de totes les edats i condició, el 95% d'ells amb bicicleta de cross o "Gravel". Vam recórrer 75 km i uns 900m de desnivell de pistes, carreteretes secundàries i camins del Baix Empordà.
Vam sortir de Monells i vam arribar fins el Montgrí donant-li la volta i baixant de nou cap a Monells.
Una disciplina diferent, per la qual no fa falta una MTB, ja que el terreny es franc i fàcil. Rodant amb una bicicleta rígida i de pneumàtics prou estrets. Vaig fer mitja pedalada tranquilament i mitja pedalada a fondo quasi deixant-me la pell per guiar a 2 companys que s'havien quedat sense indicacions del GPS.
Per cert, un dels encertats arguments de la sortida és "...No disposareu d’avituallaments: els bars dels pobles tenen molt més ambient..."
No, no es un altre ciclisme, però la intuició és que cada cop mes veure'm mes ciclistes practicant aquesta modalitat, i amb Cyclo us podeu fer una bici específica per tal menester. :-)

Hitler se entera que Ajram ha abandonado el 7 Islands, ACTIVEU SUBTITOLS!!!

Cap al cel...

Ahir, després d'uns dies de repòs, l'esquena em tenia fregit, vaig decidir agafar la bici i fer ruta llarga, el pla era fer carretera, fins Setcases i tornada pel mateix lloc, rodar i fer kilometres, a l'últim moment vaig canviar el pla, bici de cross, anar fins Vilallonga del Ter, enfilar-me cap a Tregurà i després per pista pujar cap a les aproximacions del Balandrau i baixar cap a Ribes, fent així una volta sense tornar pel mateix lloc.

A les 10.30 vaig començar, tenia 3 hores i mitja, ja que havia deixat la Mónica a Ribes, i a les 14 l'havia de recollir.
Carretera i manta cap a Vilallonga, kilometres força plans, un dia espectacular i molta rasca fins Campdevànol, el sol hi era, però les muntanyes el tapaven. Arribat a Camprodón, tenia dubtes, no sabia si seria capaç d'arribar a temps, encara era a temps de donar mitja volta, però l'esperit aventurer va dir endavant.

Fins a Tregurà ja vaig notar que la maquineta no estava fina, masses dies inactiu, però ara si que no hi havia volta enrera, per dalt em quedaven uns 25 kilometres, enrera n'havia de fer 50. Amunt!
La pista cimentada s'acaba i comença la pista forestal, menjo al última barreta i xino xano vaig guanyant alçada, els primers simptomes de cames buides apareixen i el 28-27 de desarrollo a vegades es trona feixuc tot i estar pedalant per pista d'un 6-8% de desnivell, junt amb trossos trencats, fa que vagi massa "atrancat", per tant més cansament.

Desconeixia la longitud de la pujada i vaig trucar, - 'no sé si arribaré a temps, ho intentaré' Em vaig guardar l'estic mort, per mi...

Definitivament el motoret estava ja sense gasolina i no sabia que m'esperava, la por més gran era que el desnivell augmentés, vaig haver de parar a descansar i recuperar una mica, així com caminar per descansar la musculatura. Per fi es va acabar la pujada i veia com la pista a partir d'ara era plana, ufff.
Per acabar de posar la cirereta, vaig acabar l'aigua, i afortunadament va apareixer un rierol, vaig mirar amunt i no es veien vaques, aigua potable i fresca doncs! Al cap d'uns metres vaig trobar un refugi de pastors, vaig entrar-hi i hi havia uns sobres de Sopinstant, em va passar pel cap buidar-ne un dins el bido, vejam si em carregava les piles, però vaig dubtar força que en fred fes res...
Comença una lleugerea biaxada i psssssssssssssssssssssss, punxada! Merda! Mentre canviava va parar un vehicle,- Necessites ajuda? Una parella molt amables es van interessar, - Doncs si tenen alguna coseta de menjar em farien un gran favor. - No noi, de menjar no en portem pas, ara baixem a veure si trobem un restaurant per dinar. - Que hi farem, moltes gràcies!
Calia patir doncs... Vaig muntar la roda i continuar, no se perque però l'efecte pajara havia desaparegut, i per sort no quedava cap pujada. Això si no podia arriscar el més mínim a la baixada, no tenia res mes de recanvis. I la pista no era del tot amable, amb una MTB encara, però amb la Cross, calia vigilar i molt. Vaig mirar el rellotge, les 3!  buffff, no em podia comunicar.
Pista avall, patint i amb les mans al limit, les bicis de cross no frenen, només desacceleren...
Per fi va arribar el ciment i carretera, i a les 15.45 em vaig plantar a Ribes, evidentment bronca i merescuda!
Una bonica ruta que no vaig poder disfrutar del tot, vaig calcular malament i no sabia com era el tros de muntanya. Al final em van sortir uns 80 km suposo, el GPS es va bloquejar, no va suportar tanta "traqueteo" a la baixada

Ruta de la Pau

aquí unes fotos del cap de setmana

COLLSEROLA PEL FRONT MARÍTIM

Avui no he canviat de vessant en cap moment i els 36.25 qms. que he fet sense parar a menjar han estat un retrobament amb la Stumpjumper que tenia bastant oblidada. Galileu amunt i Til.lers per encarar el Mortirolo, on m'han faltat pedalar els 5 mètres finals... com de costum. Aigües per pujar i baixar Sant Pere Màrtir per l'opció sud envoltant l'edifici del cim. He arribat a la carretera de Sarrià a Vallvidrera i per l'asfalt he arribat al cim del Tibidabo per baixar pel costat de l'aparcament fins la carretera on he tornat a pedalar de pujada fins l'inici de la trialera de l'Observatori Fabra on he baixat perfectament el primer tram. En arribar a la pista asfaltada, en lloc de continuar per acabar a la pujada dels bombers m'he apropat a les instal.lacions del Fabra i a l'esquerra marca un corriol que porta a Aigües (aquest va ser el descobriment que vaig fer la nit anterior on vam cel.lebrar el divuitè aniversari de la meva filla en un entorn fantàstic, un càtering acceptable i una amena explicació a càrrec d'un astrònom i posterior visita i útilització del telescopi a les instal.acions del Fabra que vaig trobar formidables), aquest corriol es transforma en una trialera que directa i 100 per 100 clicable va a parar per l'esquerra cent mètres per sota abans d'arribar al pont que pedalem per sobre el funicular que arriba al Tibidabo quan pujem per Can Borni. Encaro avall i per les arrels de nou a Aigües per arribar de nou a Sarrià- Vallvidrera i per carretera fins el Turó d'en Cors on, per la dreta accedeixo a la trialera fins Aigües, arribant a plaça Mireia, avall i pel corriol a Sant Joan de Déu, Parc de Cervantes, Diagonal i cap a casa on vaig arribar a dos quarts de dotze. Sensacions?... necessito millorar.

22 SETEMBRE UN BUCLE ESTRANY

Estem comentant a l'oficina fer una sortida amb els companys, i hi ha persones que podrien apuntar-se i que em dóna la sensació que tenen cert nivell, així que, tenint el whatssap en silenci (?) I pensant que no sortia ningú, m'he disposat a comprovar una ruta que havia pensat per aquesta sortida, així que que he posat el Runtastic a zero en sortir de casa, i he completat tres fases, la primera d'acostament fins a l'inici de la ruta, la ruta en si, i una darrera fase de tornada a casa.
La primera fase tenia com a objectiu el punt de trobada per a la sortida en qüestió, a l'aparcament del Pla dels Maduixers, per sobre del Mirablau, per arribar, he pujat fins a Vallvidrera l'he creuat, i he anat a buscar la carretera, després pista, que passa pels bombers, en lloc del sender de les arrels, he seguit baixant per l'esquerra fins al punt de trobada, 12,41 km i un desnivell positiu de 694 m.

La segona fase ha estat la ruta en sí, Carretera de les Aigües completa, passar pel pont cap a la pujada a Sant Pere Martir per la part posterior, baixada alternant senders i sender que porta al Turó d'en Cors, camí de l'esquerra i cap al Merendero Cremat via Vallvidrera fent un Can Llevallol complet, després, la pista que porta fins a la baixada de la Sagrada Família, baixada per aquesta pista fins a la carretera, pujada cap al Pinya 2, i des del Revolt de les Monjes pujada completa per la Budellera , i un cop a dalt, de nou a buscar la pista que passa per els bombers, i aquest cop si, caminet de les arrels fins a la carretera de les aigües, la ruta seria circular i acabaria aquí, altres 20,64 km i 1.100m de desnivell positiu.

Per a la tercera fase, la de la tornada a casa, he rodat de nou tota la carretera de les aigües, però he deixat el Mortirolo, i m'he dirigit cap el sender que baixa cap a Esplugues i d'allá a Sant Joan de Déu, Parc Cervantes i cap a casa, avui no hi ha hagut birra a Montjuïc, tenia "dolor bueno"i no tenia moltes ganes, la cervesa de "fogueig", a casa, 18 km, i altres 394 m de desnivell positiu, total, 51 km i un desnivell acumulat de més de 2000 metres...potser no está bé, peró feia temps que no tenía les cames adolorides, ni se si es bo el que he fet, no se si faig el correcte i em preocupa, peró tenía moltes ganes de bici.

Julien Absalon - Sessió al Marroc 2013

Tot Retrobant Montjuich 14.9.13

Ahir varem fer el Duke i jo una sortida de Disabte.Las circunstancies feian imposible sortir Diumenge, i com que la meva situacio actual no hem deixar saber quan podre tornar a sortir vaig aprofitar per rodar una miqueta. El dia va començar malament ja que un malentes amb el Jose va fer que hem treis del llit, quan millor estaba, dormint i sommiant amb angelets muntant Cyclos, jajaja. Be mig adormit vaig baixar i el Jose que porta uns dias fotut de la panxa va propossar anar cap el Forum. Per mi de conya, feia dias que no sortia i aixo aniria be per agafar una mica de forma. Be el recorregut va ser molt tranquil, rodant txarrant i observant el paisatge. De tornada com sempre en quan el Duke veu Montjuich s'estarrufa i ffar propostes com pujar al Castell per la Sardana, fer una integral Cementiri etc. Be no tant, pero si que es cert que als darrers temps el tio s'ha matxacat la muntanya i es coneix tots el corriols, i el pitjor es que volia que jo tambe els conegues. Montjuich es el que te, pujar baixar, pujar baixar, i clar per el meu estat de forma no va ser masa bo. Sort del descansillo, birra i patates, al txiringuito. Despres una mica mes i cap a casa i falta gent. Be una sortida entretinguda per uns indrets que feia temps que no trepitxaba. Pd. La setmana que be ja tenim visita amb el ciruja que hens dira la data de la intervencio de la Eva.Ja estan fetas totes las proves, pero encara no tenim resultats. Espero , en breu tornar a pedalar amb vosaltres.

Life is Better on a Mountain Bike

UCI MTB DH World Cup 2013 Vallnord, Andorra

Fa un mes i escaig es va celebrar a Andorra una prova del campionat del món de MTB tant en la disciplina XC com downhill, i les dades són significatives, 15000 persones de mitjana de públic, més de 35000 persones que van acudir aquest cap de setmana a veure les proves, el periodista de Solo Bici que cobria les proves va haver d'allotjar-se a la Seu d'Urgell. Sam Hill, Peat, Briceland, Minaar, Atherton, Bronson, Oulego, Bernat Guardia, Schurter, Absalon, Hermida, Gunn Rita Dahle, el equip Luna....un gran espectacle a prop de casa, que no es tornará a repetir fins el 2015.
Fa uns mesos vaig poder veure a la televisió andorrana al secretari del ministeri de turisme i medi ambient explicant que ha estat en diverses ocasions a Whistler per aprendre, els canadencs venen 100000 de forfets a bikers, Andorra està en prop de 50000, aquestes xifres són sorprenents, i si tenim en compte l'impacte en la indústria de la bicicleta, en fomentar el ciclisme, l'hosteleria i comerç encara ho són més, sort que al meu país lliguem els gossos amb llonganisses i aquestes merdetes ens la suen ... . i si no és així, és que hi ha un un grapat d'inútils i gilipolles que no han reparat en un diumenge a Collserola i qui envaeix els camins i carreteres, un public objectiu que ja voldrien molts sectors i fins i tot esports (Un cop vaig llegir que a Catalunya el segon esport en nombre de federats és el ciclisme), tant per fer i tan poc fet!
Bon vídeo amb un hostión que fa molta por (Rotura de dues vertebres i cervicals)

Diumenge 1 de Setembre. La trialera dels Pebrots Pixarrencs

Practicament ultima sortida del estiu, comença a notar-se fredor a les nou del matí, tot i que despres d'esmorçar el sol castiga amb força i suem força.

Ens reunim a les aigües amb la carretera de vallvidrera el Jose, Pepitu i un sevidor a les nou del matí.  No temin ruta clara, pero el segur es que volem fer la nova trialera descoberta pel Pepitu.

Acavem de pujar per carretera fins el turo d'en cors, baixem per començar el dia despertant-nos de cop per la trialera de la dreta que va a parar a la ladera. Fa dies que no passo per alla i vaig amb precaució, però sortim airosos del corriol.

Enllacem amb la ladera, magnífica com sempre, i anem pujant. Obro camí, però el Pepitu i el Jose em segueixen a poca distancia alternativament. Així, anant fent, sense presses però sense encantar-nos arrivem al merendero cremat.

Agafem la pista de sempre del pantà, amen xino xano fins que agafem uns ciclistes, llavors el Pepitu decideix fer una exhibició i canvia el ritme sobtadament, reaccionem el Jose i jo i també superem als ciclistes, calia?

Després dels repechons i puja baixa, just abans d'arribar al ultim repechon fort abans de la curva, surt un camí a ma dreta, es l'inici de la trialera dels pebrots pixarrencs.

El camí comença amb aires de corriol entranyable, fins un punt (el de la foto del whatsapp) en que canviem de direcció per endinsar-nos a la brava pel mig del bosc, aquí la cosa es comença a complicar i es torna més trialero.Baixava darrera del Pepitu que anava obrint camí molt bé. Ciclable tot, pero amb compte, el més estressant es que hi ha una catifa de fulles mortes que no et deixen veure els esglaons ocults, a vegades traces a cegues, pero tret d'aquest petit detall molt bé. Té una surtida brusca, de platillo, pero curta, i el Jose l'ha fet amb pasmosa facilitat.

Sortim a la primera curva tancada pujant per la sagrada familia, i enllacem amb el petit corriol que ens baixa fins la pista asfaltada de baix. Sortim a les planes i decidim remontar per l'inici de la budellera i anar a buscar la tumba menovingia per enllacar amb la pista i fer la trialera rosita.

A la pujada veig que aquest parell van forts, l'un que fa un mes que no surt i l'altre que tambe no se que...comedies, m'alegra veure que com sempre estan ahi apretant el Jose i el Pepitu. La fortalessa i voluntat de la colla.

Ah, ja ho veuen, al arrivar adalt els bravos bikers disimules i s'escapoleixen de la tumba menovingia! ohhhh! Doncs està molt factible, ja que la traçada amb corva del arbre ha quedat en desus per baixar directes pel dret. Ara es fer un petit rampage, va bé per agafar el pols tecnic aquest desnivells.

Pista i trialera de la rosita sense incidencies a destacar, remontem per la trialera fins vilajoana i a ca la Carme a esmorçar.

Ens acompanya el Salva, dema marxa de vacances i avui no volia arriscar. Esmorcem tranquilament i tormen a la ciutat.

Sortim cap amunt, per la pista dura i desagradable a buscar el corriol de baixada que li agrada al Jose per pujar-lo. El Jose m'achucha per darrera, pero agunato el tipus al corriol, i al arrivar a la trialereta final que porta a la pista del totxo em quedo sol. Amb molt de esforç i sort a la traçada aconsegueixo pujar-ho tot sencer. Poc després apareix el Pepitu i engantxat el Jose.

Baixem, jo una mica descontrolat, els cochinillos. Carretera i can Borni avall fen tots els miniminicorriols que hi han enmig, homenatje al Berni que els troba a faltar.

Arrels a lo loco i aigües per rodar "durament" a 23 km/h. Els pros de la volta i tour pujem els ports aquesta velocitat!!!!

Arrivem a la carretera i em despedeixo dels companys que van a buscar el Mortirolo, jo baixo per la carretera a buscar el cotxe.

Al final em surten 28 km, una primera part amb novetats i entrentinguda i una segona part classica de tornada. Bona sortida d'estiu.

PER A ESMORZAR: FULL EQUIP

He sortir a l'hora habitual però avisat de que no vindria ningú he tirat amunt per la Ronda del Mig en un matí fresquet i gris, un pèl amenaçador. Creuar una Diagonal desserta pel Princessa Sofia i amunt per Til.lers per buscar un Mortirolo pel nou carrer modificat amb 14% rera el Monestir de Pedralbes, arribo a Pearson i amunt per la Font del LLeó... la minsa pluja del vespre a deixat la part del terra sense pols i he arribat amb un pedaleig forçat fins molt amunt, la sortida ja no sembla tan difícil i malgrat jo l'he caminat, darrera meu un biker de mitjana edat l'ha pujat amb decissió molt per l'esquerra, una zona amb risc si no estàs segur de les teves possibilitats. Abuscar Sant Pere Màrtir per les Aïgues, corriolet per darrera per assolir el cim i baixada directa direcció Turó d'en Cors, on he arribat caranejant fent gairebé tot el corriol. Pel corriol i pista posterior per l'esquerra he anat a buscar Vallvidrera, pista i avui m'he fet un Can Llevallol al complet. Merendero Cremat i pista... tenia intenció d'anar bastant lluny per tornar per la carretera de Les Planes però quan iniciava la baixada forta que ens porta a la pujada que acaba amb la cadena, el tieso o la corba asfaltada he vist com els forestals havien netejat, a la dreta, una entrada clara a un corriol que baixava clarament cap a la dreta... com m'ha dit l'Albert m'ha agradat emular al gran Livingstone i després de força baixada en diagonal he aparegut a una de les corves de la Sagrada Família, on amb platillo, amb una pendent similar a l'inici de la variant curta de Can Llevallol, he enllaçat a la següent corva a la dreta amb el corriol marcat com GR que evita passar per l'edifici que bateja aquesta pujada. Creuar la carretera i amunt pel corriol que ens porta a Vil.la Joana i Ca la Carme. Al caps d'un quarts d'hora incertesa i manca de comunicació apareix tota la resta de components del Team amb ganes... d'esmorzar i xerrar..: canalla, jo he marxat abans i segur que he rebut però avui era un d'aquells dies que calia estar davant perquè... Amunt per la pista i agraïnt la poca humitat he arribat a tocar Transvaal Square per agafar la pista de pujada sostinguda, corriol i baixada per uns Cochinillos idílics fins la carretera, Can Borni amb el corriolet que apareix a tocar de la Font i "atajo" amb esglaó per acabar a Les Aigüespel la trialera de les arrels. Aigües amb plat gran fins el Mortirolo, a l'esquerra per la variant Berni i al final he entrat al Parc de l'Oreneta per fer després el darrer tram de corriol dins el segon parc, escales del Monestir havent encarat a la perfecció el pas amb la Pedra Alba de la entrada. Amb petites variants he arribat a Joan Güell i a casa m'han sortit 33.800 qms. He utilitzat de manera barroera el Runtastic, però fins que no el domini i el tingui a la potència amb soport i protegit no podré gaudir de veritat de les seves funcions. Si hi ha quòrum proposo batejar la meva troballa com a corriol Livingstone, una alternativa per acabar esmorzant a Ca la Carme.

A TOTA LLET I SENSE FRENS!

                                         

                                                      Com ha dit el Salva, espectacular,

RED HOOK CRITERIUM A BARCELONA

Aquest dissabte se celebra a Barcelona aquesta carrera amb bicis de pista (fixed!!). Aquesta prova fins ara se celebrava a Brooklin (Nova York) i Milà, i aquest any han afegit Barcelona fruit del boom increïble que tenen aquest tipus de bicicletes a casa, és al parc del Fòrum i es corre de nit (A les 21 hores ), encara que a la tarda sobre les 17 hores ja hi ha proves de qualificació, adjunt el link perquè pugueu veure un interessant vídeo, ala!!, una altra forma de competir en bici
 Ihttp://youtu.be/nFdWY0gh9vI

Encigalada 15/8

Ahir la tarda vaig quedar amb un noi del poble del costat que vaig conèixer fa uns dies, company d'una amiga de la Mónica.
Vam quedar a les 17.45, tard si, pensava que fariem 2-3 horetes per no jugarnos-la amb la llum.
Ens trobem a mig camí entre Campelles i El Baell. I enfilem cap el refugi de Prats i després cap a La Cubil, un cim de 1800 de la zona. Arribar a la falda del cim, és especialment dur en l'últim kilometre.
El Pito, ja em va posar al meu lloc d'entrada deixant-me solet en tota la pujada. I jo a full gas quasi per que no m'hagués d'esperar gaire.
Quan acaba la pista, remuntem per prats en modo taitxi jo per reservar forces, fins que la pendent es fa impossible, i arrosseguem bici un tros. De nou podem pedalar per un corriolet fins la carena, i d'alla per prats fins el cim, ciclable però dur de collons! Corono i em trobo al company xerrant amb dos moteros que havien pujat amb motos de trial, clar aixi qualsevol. Avall que fa baixada per prats també, fins el coll de la Coma Ermada. Allí cal portejar la bici en algún tros per saltar pedres i reguerots formats entre altres per les vaques, i diuen que les bicis erosionen, anda ya!
Arribem a una pista corriol molt maca fent ziga zagues i amb força flow. S'acaba i trepitjem ciment direccio Santuari del Montgrony. No arribem fins aquest, ja que ja veiem que anem justos de temps. I ens desviem per una pista direcció el Coll Roig, altre cop em quedo solet a les primeres de canvi, a patir! Coronem el coll i baixada per trialera, ara si, se va enterar! Però la falta de practica em fa fer algún renuncio. S'acaba la trialera i comença una pista, noto que la bici va per on vol, cagada vaig punxat. Reparo i perdo una peça de la tanca, ara si que l'hem liat, per sort el Pito la troba i podem seguir pedalant. Però res, al cap de 5 minuts torno a anar punxat i ja només queda anar inflant de tant en tant, ja és força fosc, arribem a la collada de Grats. A partir d'ara corriol, collons no es veu res, acte de fe i a pedalar, us sona?? La cosa va prou bé, el corriol es franc i fàcil, amb algun pas a peu. Paro a mirar si tinc cobertura per trucar perque no pateixi la Mónica. Puc trucar, i recordo que la aplicació linterna del mobil engega la LED. Bien. Arribem al Mal Pas, un cami que remonta un barranc, arrossegar la bici, i il.luminar amb el mòbil no es gaire fàcil i em canso com un burro, suant de forma exagerada, i no perdre el Pito que s'ho coneix de memòria i em va guanyant terreny. Sortim del Mal Pas, i baixem l'últim tram de corriol, ara pedalo ara no. Fins la pista que dona accés al Baell. Arribem a casa del company a les 22 quasi, i s'ofereix a dur-me en cotxe fins a casa. Els seus pares li recorden que no son hores d'arribar amb bicicleta i sense avisar...no els hi falta raó... I a més ell ha quedat a Ribes de Freser per la festa major i fa tard. Jo no estic per festes. Arribo a casa i em sento prou sencer, suposo que l'adrenalina i l'angoixa de la foscor et fan oblidar el cansament i la gana. Però després de menjar una mica i de la dutxa, el cansament em deixa tirat al sofa com un sac de patates.

La ruta tot i ser dura, es preciosa, vaja, és al.lucinant i de dia en els corriols ja deu ser la repanotxa. Caldrà repetir. Una mica de tot i força corriol, amb trocets de flow i tot. El bici-alpinisme es dur però els paratges i les vistes ho valen! 35km amb uns 1300 de desnivell, mitjana de 10 per 3.29 de pedaleig.

Anar passant l'Agost

Degut als problemas tecnics de l'Edu fare la cronica intentant no desmereixe als dos grans cronistes : L'Edu i El Pepitu. Diumenge tipic d'Agost on tot-hom es fora i la colla esta disminuida.A mes a mes el Duke va patir un accident aquatic que la deixat fora de joc de forma transitoria. Per altra banda avui s'ha apuntat l'amic Palmer que feia molt temps que no sortia en Diumenge. Be a vingut nomes per una estoneta ja que tenia que marxar d'hora, tenin en compte que el Edu, degut a la seva nova condicio de pare, esta neguitos per estar amb la seva familia las perspectivas eran de fer una volta tota seguida sença para a esmorçar. I van dos Diumenges iguals, si aixo continua em tornare un pro. Pujada per carrtera amb un ritme que per el Palmer i el Edu era tranquila pero que per a mi anba cascant-me una miqueta.Carretera de Molins i a buscar el merendero cremat per darrera, fent la variant de Llevallol, variant superior, per arribar de nou a la pista.Cami cap als okupas, pero com la ruta la tenia pensada jo, no volia que els dos pajaros anisin txiulant i jo darrera fotut. Fotut per fotut, al arribar a la primera cadena , cap a la esquerra, rampote pa arriba. El Palmer esta insultant i ha pujat amb molta facilitat, l'Edu darrera seu no li ha perdut la car i jo, bo jo patint com un por fins on he pogut, que no ha estat molt per cert. El Palmer ha tingut un petit atac de bronquitis a la part tecnica, encara que jo crec que continua tenin un problema molt gran de confiança, perque amb el seu estat de forma s'ho podria fer tot.En aquellas circunstancies l'Edu ens ha fet tot una demostracio pujant tota la trialera fins a dalt amb una solvencia espectacular, Semblaba un tren cremallera per lo facil que ha estat. Al Turons de Can Pasqual els dig la continuacio de la sortida per la trialera del Jabali, i aqui el Palmer crc que ha fet un "Molins esta ahi abajo" i ha marxat per carretera. El meu comentari es el mateix li falta confiança a las sevas forças i al material que porta, per cert una Trek nova de 29 doble. Be el Edu i jo començem a baixar i desde el primer moment es veu la trialera molt ms trillada, reguerots al mig que fan que no puguis tenir cap descuid, es fa tota, arbre a part, pero cal anar em compte i ja no es tan facil deixar corre la bici.Acabada la primera part fem la trialera fins al fons de la vall a la pujadoa de la Sarganta, trialera que normalmen jo ña faig amb la bici, pero que aquest Diumenge l'hi fet pujat a la bici, vull dir que la ha fet la bici per la seva compta.Estaba molt cambiada i molts troços han estat fets per inercia mes que per coneixament, M'he salvat de dos hostias considerables gracias a la forquilla, ja que las traçades estaban cambiadas. Adrenalina a tope i una mica de por. L'Edu ma dit que a ell li ha passat mes o menys el mateix. Despres de aixo pujada tranquila per la cova, per mi de tranquila res, crec que han ampliat el numero de curvas a dreta i que han pujat el desnivell de algunes rampas. ja ja ja Ladera fins al Merendero, L'Edu fa el Turo d?en Cors. jo vaixo per carretera, rodar per Aiguas i arribar al coche. Al Final 34 Kms bons, divertits i amb bona companyia i tambe amb la constatacio de que aquest sport el la suma de molts factors ique si be la forma fisica es importantisima, sença confiansa i decisio no disfrutas ni la mitad.

Novetats

Samarretes fresquetes per l'estiu:

http://es.qstoms.com/cyclo-bicycles

Au va, feu gasto. ;-)

SUNDAY SUMMER II

Vaig sortir de casa cap a les 11 del matí, davant la perspectiva de no esmorzar jo també vaig decidir fer un Non Stop, així que vaig pujar cap a Vallvidrera, carretera de Molins i cap al Turo d'en Cors i aquí vaig pensar  ¿I si pujo a Sant Pere Martir?, doncs dit i fet no vaig aconseguir arribar a dalt sense fer peu, mitja volta i cap al Turó d'en Cors pel corriolet i baixada cap a la pista, d'aquí a la carretera i de nou cap a Vallvidrera, aquesta vegada fins el Pla dels Maduixers, i després cap avall, les arrels i la carretera de les aigües fins a la carretera, i a Barcelona, però vaig decidir fer un dels "meus clàssics", un cop a la Plaça d'Espanya pujada al castell, aquesta vegada "por lo duro", i Caseta del Migdia, trialeretes i cap a casa. Vaig mantenir-me entre 100 i 120 de fcm. 38 qm. 1484 m de desnivell positiu....adjunto fotos, de la pujada de Sant Pere Martir i foto on es veu La caseta del Migdía al fons. Diumenge avorrit, sortir sol ja no es el que era per mi,peró en fi, eras difícil un punt de trobada.

SUNDAY SUMMER BIKE

Finalment en Salva i Jo sortim amb intenció de pedalar i la percepció de que, segons la ruta, seria difícil parar a esmorçar. Pujada fins Aigües a ritme mitjà, sense referències davant nostre i amb la calor pròpia de la época, bona xerrameca fins el començament de la pujada a Can Borni, on la trucada a Can Jané confirma tres setmanes de vacances i que el nostre esmorzar aniria de gel i barreta. El Salva, un planell sobre rodes em sorprèn amb una pujada alternativa a Can Borni per un nucli de casetes a tocar l'Arrabassada i el Tennis Vall-Parc, el caminet és asfaltat però el desnivell és de premi, a platillo i concentració arribem junts fins a dalt en el primer éxit i esforç exigent de la jornada. A peu de carretera es decideix baixar pel corriol que baixa fins Vista Rica i agafem la pista de l'esquerra fins el fons de la Font Groga, agradable de temperatura i tot ben protegit dels raigs de sol, a punt de la sortida, llantada del Salva sense cap complicació i avall per tornar a pujar pel "bon rotllo". El ritme es molt bo i gens tocats arribem adalt per continuar l'inici del camí de carena i tornar a la carretera pel corriol. En aquest petit tram del completo hi han arbres de caiguda recent. No seguim per la carretera i pujada durilla amb molta pols per la pista que ens porta a enllaçar a les diferentes pistes que ens porten de nou a Vista Rica: Hem parat a "picar" el que portàvem, però el cos mes aviat demana líquid. Arribem de nou al punt on iniciem la baixada de Can Borni, fent petits trams de corriol alternatiu i la trialera amb el punt exigent que redueix la traçada, trialera de les arrels i Aïgues fins la plaça Mireia, corriol aprofitant tot lo aprofitable i tornem a Sant Joan de Déu pels Tres Molinos, Cervantes i sortideta de 43 Qm. de manteniment i a un ritme sense cap estridència però que a mi, personalment, m'ha deixat un bon regust. Amics, un bon cap de setmana.

the ride El Tour en Eurosport

Deixo un enllaç per Eurosport de uns programas que vaig veure quan feian el Tour. Em varen semblar molt bons http://uk.eurosport.yahoo.com/news/tour-de-france-episode-4-ride-alpe-dhuez-140449078.html

Com som els de Santa Cruz (No perdres el minut 7, retrobament amb Cedric Gracia)

BTT Minera 2013 - Ogassa

Ahir diumenge 28, ens vam desplaçar a Ogàssa per participar a la BTT Minera 2013. Una pedalada "popular" de 33km no competitiva, amb versió curta de 28 km. I més que una crònica això serà una reflexió.
Us dono algunes dades perque us en feu una idea. Al km 18 aprox, es trobava l'esmorzar, i ja portava 1100m de desnivell positiu. I amb dues trialeres de baixada de agarrate moreno. Una impossible pels mortals, i l'altre un preciós camí dins una fageda amb una pendent estressant sense un sol descans que posava a proba els nervis del mes valent. Personalment vaig optar per sortir per darrera el sillin per poder parar i acabar a peu, els meus nervis no ho van aguantar. Després d'aquest corriol que duia a un torrent, calia sortir d'allà es clar, bé, ni amb un plat de 10 dents i un pinyó de 50 ningú ho hagués pedalat, a arrossegar la bici... Bé, vaig arribar dels 15 primers a l'esmorzar, i dels de davant ningú havia parat a fer el bocata típic de buti. ¿Popular? Aixi que vaig ser el primer a catar una bona buti.
Segueixo en marxa, després d'esmorzar 300m de desnivell del tirón amb pendents del 20% o mes...
Arribo al punt mes alt, i au camp a través durant 2 o 3km per prats de alfals trepitjada, allò no era un camí. 2 sustos de pedra/forat, i a la tercera volo pels aires, em començo a mosquejar...Arribo a l'últim avituallament, i només pot quedar baixada...si, baixada per trialera impossible de motos de trial. ¿Popular? i curts rampots a peu per anar enllaçant camins en desús trepitjats per moto per fer-hi passar ciclistes ingenus com jo... camins impossibles per cert. Emprenyat i enfadat acabo la "pedalada". 28km i 1500m de desnivell diu el Garmin ¿Popular?. En teoria eren 33, 5km desapareguts per la cobertura GPS, o perque al caminar tant lent no comptabilitza...qui sap...

I jo pregunto, és necessari que tot sigui "extrem" perque la gent disfruti avui en dia? Cal portar-ho tot al límit? Aquesta tendència a organitzar probes "impossibles" perque la gent se senti realitzada patint com esclaus no l'entenc.

Una abraçada a tothom!

DIUMENGE 28 DE JULIOL. ANE ANY 0: BENVINGUDA

RUTA DE LES FONTS: CANYET-BUDELLERA-ROSITA via Ca la Carme. En un matí xafogós ens trobem en Jose, en Salva i jo per iniciar ruta on es qüestiona la possibilitat costera i rodadora d'arribar a El Masnou... al final anem a esmorzar a Ca la Carme que la muntanya tira molt i una mica de desnivell positiu ajuda al manteniment estival. Un cop al inici de Sarrià-Vallvidrera en Jose s'autoimposa una cadència control.lada que a mi em despenja amb rapidesa, en Salva manté força estona la roda però finalment acaba pujant amb mi... es que aquest Jose fa pupa de totes les maneres!. Aïgues i Bombers per arribar a la pista sota la Torre de Collserola on un esquirol saluda la nostra al Parc. En Salva proposa baixar pel corriol amb trams complicadets que ens porta a la Font del Canyet on fem unes fotos de record: jo no havia fet mai aquesta opció... sempre porland amunt!. Per l'esquerra arribem a la pista de la Budellera i avall per enllaçar amb la pista que ens porta a la trialera i agafar el corriol a tocar de la Fuente Rosita, pedalem pel fons de la vall per pujar pel corriol fins Vil.la Joana i premiar-nos tot seguit amb un bon esmorzar i beguda ben fresqueta! Han hagut molts trams protegits del sol amb sensacions de bellesa i temperatura molt agradables. En Jose, ahir dissabte, va anar a menjar a Can Jané on l'Isidre va estar molt content de retrobar-lo i va donar sincers records per tots nosaltres. Jo crec que cal ser generosos i conscients de control.lar la despesa per tornar a recuperar i visitar aquest indret estratègic que ens ha portat molts bons moments. La tornada pel Pantà de Vallvidrera ens porta a trobar-nos amb una família de senglars pasturant sen se complexos i quan hem arribar a l'alçada de la entrada de Can Llevallol en Jose i jo hem fet la variant curta del recorregut per aparèixer de nou a la pista i dirigir-nos tots plegats al Turó d'en Cors, Aïgues, Mortirolo, corriol transformat paral.lel al Parc de l?oreneta i escales del Monestir. Cap a casa amb 32 quilomètres i una sortida relaxada i entretinguda amb bon rollo que ens ha donat exactament el que tots desitjàvem. Bona setmana!

Aquí va:

Com una puta cabra...

SORTIR EN DIUMENGE.

A mi això de la pràctica del btt em distreu molt i per aquest motiu i, malgrat saber que no sortiria ningú no vaig tenir problema, com ja he fet altres vegades, en preparar una sortideta matinal. Ruta: Mortirolo, Aigües a l'esquerra per pujar Sant Pere Màrtir, pista fins el Turó d'en Cors, corriol de la esquerra per anar a buscar la placeta i pista cap a "El merendero cremat", entrar a Can Llevallol i fer el corriol intermig per tornar de nou a la pista (aquesta descoberta, feta al revés, te una entrada una mica exigent a platillo on val la pena agafar inercia prèvia, després es fa tota). Merendero cremat i pista per després pujar fins el corriol dels okupes i containers. Baixar la sargantana i abans d'arribar a la vall de Sant Feliu a la dreta fins arribar a la pista d'aproximació al "Muro": L'he pujat amb esforç i sense gaires complicacions tècniques. Carretera fins de nou als containers, pista fins arribar a la trialera de Les Pedres, pista fins la trialera del Turó d'en Corts, Aigües fins el mirador de Finestrelles i tornada per baixar el Mortirolo i el corriol paral.lel al Parc de l'Oreneta. Avall fins a casa: 38,5 Qm. Observacions: Imagino que les plujes torrencials de la matinada de dimecres son les culpables del mal estat d'alguns tarms exposats a forta pendent perquè el Mortirolo està gairebé impracticable al tram de dalt i el corriol paral.lel al Parc de l'Oreneta te regateres on cal anar molt en compte i han transformat la primera part en una trialera sovint sorrenca. Aviat a casa i els debers fets amb una temperatura que castiga. Bona setmana a tothom.

Dimarts 16 de Juliol. Saliendo con los mejores.

Aquest dimarts he sortit amb el Josep del Palmer, i m'ha donat lo meu, lo teu i lo del vei. 57 km que m'han deixat tremolant.

Sortim del bar tocades les tres, a trenta i pico de graus la calor apretava de valent. Remontem montjuic fins l'estadi i baixem a buscar la zona franca per rodar fins el prat. Sí, maco no es, pero sortir de Barcelona no es sortir de Campelles ni de Mataró.

Bufa vent, i tot i així la calor castiga de valent. No em trobo comode sobre la bici i no acabo d'agafar el cop de pedal, ho passo malament darrera el Josep. Arrivem al Prat i agafem el passeg del riu Llobregat fins Molins. El camí es gairabé pla, pero continuo asfixiat sota el sol i sense cop de pedal. Estic patint com el Salva fa dos setmanes. El passeig del riu esta bé, si mires els quatre arbres i el riu, si mires a l'altre banda veus les vies del tren i l'autopista.

Arrivem a Molins i abans de anar a buscar la part final de la rierada per remontar li demano al Josep de parar, necesito fer un beure o em deshidrataré. Parem en un bar i em foto mig litre de llimonada, el Josep un gelat maridat amb coca cola. Portem 25 km i estic per llançar la tovallola, Molins té estació de tren oi? Pero no, sortir amb els millors no contenpla aquest tipus d'escapatories propies de sollados. Així que prou tonteries i en marxa.

Remontem rierada fins trencar en un punt per una pista que s'enfila suaument fins sant Bartolomeu de la Quadra. Continuo amb males sensacions, pero estar dins de la montanya m'ajuda a portar el patiment. Desde Bartolomeu agafem la carretera que va cap a can Castellvi d'abaix i just sortir de les cases i entrar en la propia carretera agafem un corriol ample/pista estreta que surt a ma esquerra, acava en un corriol bonic i fàcil que baixa fins de nou fins la riera, en un punt on hi ha un sal d'aigua amb una mena de caleta per banyar-se. Interessant.

Remontem de nou per la riera fins sortir a can Castellvi d'abaix. Carretera i pisteta d'enllaç per anar a buscar la pujada de las eses del pont. Sembla que començo a tenir sensacions, ja era hora després de gairabé 40 km.

Pujo amb calma i patiment fins la carretera. Continuem remontant fins arribar al corriol que vem fer després de sopar a la nocturna. Necesitem un nom per aquest tram! Quan arrivo adalt em llenço com un boig trialera del Berni avall fins santa Creu.

Ara es el Josep qui proposa un beure, i jo encantat. Ens tragem unes llaunes i unes aigues, estem mig deshidratats amb aquesta calorada.

Continuem per la carretera fins els containers, i allà anem a buscar la trialera de les pedres de can Pascula, tal com vem fer a la nocturna. Com canvia el camí amb llum artifical o a ple sol!

Arrivem avall sense incidencies, estic content de trepitjar trialeres i arà em noto bé. Continuem per la pista fins el merendero cremat i fem la nova variant "Pepitera" de can LLavallol, Vallvidrera i mentres el Josep baixa per la carretera (ja ha tingut la seva dosis de pedres i arrels avui) jo vaig a buscar el turo d'en Cors per llançar-me com un boig.

Carretera fins la ciutat i 57 km al arribar a Sants Estació. Arà feià temps que no rodava tants km i estic content i cansat a parts iguals. Encara que la primera part de la sortida fos gairabé plana, la calor m'ha castigat i ho he passat molt malament. La segona part he disfrutat molt més al poder recuperar sensacions.

Bé, després del entreno d'avui estic a punt per l'ultima sortida abans de la paternitat, el proxim diumenge 1234123471289347 km per despedir!!!!!!
AH callà, que no hi sou, que marxeu tots i hem deixeu solet! Cabrons!!!!

Dissabte 13 de Juliol. La nocturna.

Com cada estiu sortim a fer la clàsica nocturna del any. Ens reunim tots els bikers disponibles, sis, inclós el Bernat que ha baixat expresament per la ocasió, davant el corte ingles de la diagonal. Són el Jose, Salva, Albert, Pepitu, Bernat i un servidor.

Comencem a rodar a dos quarts de vuit carril bici amunt en busca del parc cervantes per pujar via sant joan de deu fins la plaça mireia i agafar la ladera desde abaix de tot.

En les primeres pedalades de la avinguda diagonal ja es pot apreciar la formació de dos grups, el Cyclo team i el Patxanga team. En la pujada per sant Joan de Deu el Salva i l'Albert comencem a patir les primeres rampes del dia i el seu via crucis particular, el Pepitu es mostra il.lusionat i amb moltes ganes, el Berni amb un estat molt bó de forma amb aquest entrenos de Tour que fa, el Jose va fort a la "chita callando" .

Comencem la ladera, mooolt maca a l'hora baixa. Per darrera el Salva i Albert continuen patint als repechons i als marges exposats, el Pepitu s'esforça dignament aprop del grup davanter que comanda el Jose a un ritme altet que em costa de mantenir, fins que utilitzo la guerra bruta i li crido:  que anem passats de pulsacions!, amb el que s'espanta i baixa radicalment de ritme. Ara em quedo darrera del Berni, que en una zona de repechons em fot un canvi de ritme que em deixa clavat i el perdo de vista.

Zona de curves, repechon i la petita baixada, on arà soc jo qui ataca de sopeton al Bernat. I així entre atacs i riures anem fent i arrivem al final de la ladera, remontem fins el merendero cremat i fem dos sortides, la llarga i la curta.

El team Cyclo conformat pel Berni, Pepitu i un servidor continuem per la ladera fins la pujada de la cova, després enllacem amb la trialera que baixa fins la pujada de la sargantana. La trialera està molt seca i permet canvis de trajectoria en els afloraments de pedra, està ideal per baixar.

Arrivem a la Sargantana i toca remontar tota la diversió que hem baixat. Els repechons son durs, però curts i amb descansillos entre ells (em recorda la pujada del CITA de dosrrius). Intento apropar-me al Bernat, però està fortissim i es imposible, em deixa sense esforç aparent en el repechon final, mentrestant el Pepitu s'esforça uns metres darrera nostre impasible al telefon que sona insistenment al seu mallot.

Quan arrivem adalt de la Sargantana no trobem a la resta del grup, Jose, Salva i Albert. Provem de trucar i no hi ha cobertura, així doncs decidim continuar fins santa Creu pensant que els trobarem allà. Em llenço com un boig trialera del Bernat avall per això del Strava, el Bernat engantxat darrera, total per rés perque després conprovaré que el meu temps es de pena. Arà que la baixada a "lo loco" no ens la treu ningu, i resulta molt excitant.

Finalment arrivem a Can Ribes i no trobem la colla, el Salva ha puntxat i aixó els ha fet retrasar.

Sopem com a besties, primers, segons, postres, cafes, cervesses, vi... en aquesta orgia només falten els txupitos, ens estem fent grans!!!

Ja a les fosques sortim de can Ribes per pujar per darrera la cimentera fins santa Creu. Les típiques incidencies nocturnes; motls petits insectes, la llum que ara no funciona bé, el canvi de percepció del relleu del camí...

Així anem fent entre ji ji, ja jas fins santa Creu, anem a buscar el caminet de darrera i remontem fins la sargantana i els containers, i anem a buscar la trialera de les pedres per la banda dreta.

Merendero cremat i els Pepitu ens ensenya una nova variant ligth del corriol de LLavallol, interesant. Rematem la jornada amb un turo dèn cors esbojarat, carretera d'aigües i baixem a la ciutat pel carrer del Carroç per evitar la carretera.

Al final 34 km en una interessant sortida en que em tingut tot tipus de terreny i circunstancies.

Menció especial pel nostre amic Bernat que ha baixat de les montanyes per la ocasió. Ja us dic que fa mandra baixar de Mataró, doncs desde Campelles....

La canço es de la Zazie, i es diu...............CYCLO!!, per tu Berni

La canço i la interpret a mi m'agradant molt, i rodar per llocs que surten segur que tambe

This is Why We Ride - a Celebration of Mountain Biking

A Le Tour

Aquest cap de setmana em van convidar a anar a veure el Tour de França i a rodar pels voltants de Ax les Thermes. Vam arribar divendres al matí. Un cop allotjats i canviats, vam sortir a fer la primera ruta. Sortir d'Ax les Thermes vol dir escalar ports de muntanya. I ens vam enfilar cap al Col du Pradel. Un port molt maco i estret, trànsit nul i bones vistes. Vam rodar tranquilets i agrupats, era el primer del dia i calia reservar forces pel que vindría. El Col du Pradel són 14,5km i 911 metres de desnivell, amb rampes entre el 6% i el 10%. Coronat el coll baixem durant força estona al fons de la vall a buscar el mític Col du Pailheres. La ruta inclou alguns "no puertos", que sembla que no però si, cremen. La calor comença a ser asfixiant. Arribem a las "estribaciones del puerto" i comencen a aparèixer les senyals de ruta del Tour de França. Tururut tutut! comença el port. 15km per davant. Les forces són justes i al primer dels pobles preguntem on podem dinar. 

A Mijanes, 5km amunt, allí trobem un lloc que ens donen de menjar a les 3 de la tarda, i només poden fer truites, el cuiner ja ha plegat, som a França i ja fa hores que han dinat. Arrasem amb tot el que ens porten a taula, cerveses incloses, cafe insulso i som-hi. El sol cau a plom, i el cop de calor a l'arrencar és important! Afrontem les primeres rampes del port i el grup es converteix en un salvese quien pueda! Ens trobarem a dalt, cadascú al seu ritme. La pujada es fa més entretinguda per la quantitat de gent que ja està acampada al costat de la carretera per veure la caravana del Tour l'endemà. És divertit veure com tothom va preparant la festa, pintant l'asfalt, buscant el lloc adequat, i donant-nos ànims a cada rampa. Pailheres és molt escènic, té una zona de paelles encadenades molt maca i al fons es veu el final del port, el final del martiri. Per fi a dalt. 15km i mes de 1100 metres de desnivell. Rampes dures del 10% i algu més, així com uns descansillos. Arribo a dalt emocionat. He perdut la virginitat als Pirienus del Tour. El coll és una festa, bars dins d'unes carpes, molt d'ambient i la gent fent la seva festa. Això del Tour és un xou! Ens abriguem una mica i avall! Arribem a l'apartament, dutxa, relax i sopar. No hi ha forces per mes.

 L'endemà anem a veure el Tour. La questió és pujar aviat per trobar un bon lloc a l'ombra. Ho fem en bici entre la multitud de gent que puja. Desde el dia anterior ja no deixen pujar vehicles que no siguin d'organització. Cal fer motxileta per pujar menjar, aigua, roba i calçat per estar còmodes. Son moltes hores d'espera fins que passa el Tour. La pujada a Ax 3 Domains son uns 10 km, i uns 700m de desnivell, rampes del 8 al 10%, com que només farem això avui pujem alegres i al final apreto. Podem pujar fins els ultims 100 metres on ja està tallat, no podem creuar la línea de meta ja que hi traballen. Ens instalem a 3 km de meta. I a esperar. Per fi arriba la caravana de la cursa, primer la caravana publicitària, molts vehicles tunejats per les cases comercials. Reparteixen regals de merchandising. Ben bé es mitja hora o mes de show.

Després el silenci, i quan ja comences a agaobiar-te, el rum rum dels helicopters de televisió, arriba el Tour! La gent es va tancant sobre la carretera fent el típic passadis que veiem a televisió. Passa la gendarmerie i arriba el primer ciclista, crits i emoció, Froome va escapat, buff com puja, suant com un animal i a una velocitat surrealista. Darrera Porte, encara mes suat però també escapat, i darrera Valverde. En una mitja horeta passen tots els ciclistes, un degoteig constant que s'acaba amb un parell de grupetos que pujen suau però amb unes cares que indiquen el patiment que han sofert. Mentre pujen els ultims, els primers baixen amb bici cap a l'hotel, és una mica caòtic i els Pro's duen un xiulet per anar avisant. C'est fini. Recollim el campament i avall que fa baixada. Centanars de ciclistes i caminaires baixant cap al poble i enmig els professionals que van baixant també una mica a lo loco, sino hi ha cap accident es un miracle. Els gendarmes ho intenten organitzar però la veritat que sembla una corrida de San Fermín.

Arribem a l'apartament on també s'allotjen el Team Europcar i el Saxo Bank. Veiem la trastienda del tour. Mecànics netejant i ajustant bicis, rentadores plenes de roba suada. I algún professional com en Thomas Voeckler relaxant-se de xarleta amb els membres de l'equip. Toca relaxar-se i ens donem un banyet a la piscina. Després cap a sopar. De camí veiem el chef de Saxo Bank cuinant el sopar al carrer dins el camió cuina. Sopar opulent a la francesa, tartifflettes, amanides de crudites, magret, bou, i gelats acompanyats de tonelades de chantilli. Passeig pel poble on encara algun equip esà pencant de valent per deixar-ho tot apunt per l'endemà. Bicis netes, cotxes nets, autocars nets, etc. Es impressionant com brilla tot un cop acabat el xou diari, el Tour és un gran aparador. Increíble el dispendi de l'Sky, els vehicles, Jaguars full equip, les roulottes, camions enormes convertibles, etc.. Tot passejant ens trobem a en Chris Froome que accedeix amablement a fer-se una foto amb nosaltres. Molt simpatic i alegre, es curiós perque en un moment donat cambia el xip i comença a dir les tipiques frases de roda de premsa. Tot està molt estudiat, i per un moment ell s'havia sortit del guió.

 A dormir, demà s'ha de pedalar. Ens llevem i els equips encara no han marxat. Les bicis carregades dalt dels cotxes i tot a punt. La fortuna que hi ha dins els camions taller i sobre els cotxes es incalculable. Els membres dels equips van acabant el seu esmorzar, diferenciat del que nosaltres tenim al restaurant dels apartaments... Un cop esmorzats anem a fer el pipa i xerrem amb un dels mecanics de l'equip del Contador. Li pregunten que tal el dia abans, la resposta, ...lo paso muy mal por la alergia al polen, este verano tardío ha llenado de polen el fondo de los valles i como ahora no pueden tomar casi ningún medicamento, lo pasan muy mal... Pues eso...pues vale...

Després apareix el mateix Contador i el grup es fa una foto amb ell. A mi em dona la sensació de ser bastant més estirat que en Froome.

 I ens canviem i anem a pedalar, avui toca Col du Chioula i Plateau de Beille...ah amigos, aquest últim son figues d'una altre paner...continuarà!

 I les fotos:
https://drive.google.com/folderview?id=0B3ym7FeNyTc8NF8wNWprYXV1eTA&usp=sharing

Diumenge 7 de Juliol. Gora San Fermín! i que algu apagui la calefacció siusplau

Avui arrivo just a les nou a la plaça Borras (tot i que estava en peus desde les set, però a casa s'ha de seguir la tradició i veure el "encierro"), aparco i pujo amb la bici fins les aigües on em trobo al Salva i el Pepitu esperant-me.

El Pepitu te ganes de revenja i vol treures l'espineta clavada que porta de la caiguda a la trialera del Sol i Aire. Així que agafem les aigües i rodem per anar a pujar per can Borni.

Curios estil el del Pixarreta per entrar a la pujada, derrapant a lo grande i.....sdfpdosufpw a terra! Comencem bé la jornada per espantar vells fantasmes.

Comencem a pujar i el Salva no acaba de trobar el ritme, veu que avui patirà. El Pepitu fà de Jose i es vol "provar" a can Borni. Comença marcant un bon ritme que em fa suar la cansalada per seguir-lo, fins que al repechon final passada la font, ataco i el deixo clavat. Al cap d'una estona arriva el Salva acalorat.

Agafem la carretera i baixem fins Sol i Aire (bé, en honor a la veritat fem un bucle tonto d'entrar com a can Cortes, ja que jo pensava que es baixava per allà).

Ha arrivat l'hora de la veritat per al Pepitu, arrivem a la trialera i comencem a baixar, bé, també s'ha de remontar un bon tram de pujada durillo. Ultimament veia al Bernat enfilar aquest tipus de tram amb alegria, que bé que puja un MBH. Mentrestant jo darrera seu intentava seguir la traçada, però a la segona dificultat técnica m'aturava: -vaig just, estit petat. Mentres que éll ho pujava tot. Avui m'he trobat que jo tenià que fer de Berni i pujar tot sense excuses, que dur es això del MHB!

Arrivem a la cruïlla i enfilem la trialera on el Pepitu es va matxacar el dit.......
(musica mental de psicosis....ñi ñi ñi ñi ñi ñi......)
Comencem a baixar esglaons de pedra i arrels i arriva el contragrao fatidit, però aquesta vegada el Pepitu va amb els cinc sentits alerta i la lliço apresa, amb el que aconsegueix sortir victorios de l'obstacle matant definitivament fantasmes del passat.

Al final però, la trialera es complica i acavem caminat fins sortir davant de can Borrell.

Pista fins can Coll. on el Salva llença un tímit atàc pero suficient per donar-li lo "suyo" al Pepitu que es queda uns pocs metres enrera. En aquesta colla de...no et pots despitar ni un moment.
I anar a buscar la torre de vigilancia per baixar a Cerdanyola per la trialera del "bujero". Aquí tothom faria el bucle de sempre, corriol que es fa trialera amb aquell petit punt infranquejable i que surt a la pista que puja a la torre. Doncs no, hàbilment el Pepitu li vent una moto de gran, grandisima cilindrada al Salva i el sedueix per pujar a la torre per un camí molt més interesant...

Sortim de can Coll com si anesim a buscar la ruta de can Cata, primer el corriol de sempre i llavors, enmig del corriol surt un petit corriol que puja cap amunt, suau primer i després amb més pendent i afloraments de pedra per acabar-ho d'arreglar. Acabes sortint al mig de la trialera que baixa de la torre, i clar, encara queda una bona pujada fins la torre, remontar un primer repechon durisim i després un altre fins la cruïlla, on llavors ja descanses planejant per una variant que condueix a la pista principal que puja a la torre. 

El tram final he pogut fer-ho tot, però al inici he deixat anar uns peus, haruem de tornar. El Pepitu encantat darrera meu amb mountain bike de veritat i no pas de "gaiers". Però el que de veritat ha disfrutat l'experiencia ha estat l'estimat Salva que si portava un dia justet de forçes, aquesta trialera de pujada l'ha acabat de rematar i arriva totalment fos a la torre de vigilancia.

Recuperem l'alé i cap avall per la trialera del bujero. Inici fàcil però amb reguerot dels que has d'anar per dins i tens que vigilar amb els peus. Despres corriol ample i ràpid i arrivem a una cruïlla poc abans del bujero on surt un corriolet desde una torre eléctrica que resulta un bon final per la trialera del bujero ja que ens evita el tram final pels camps de cultiu. Bona trobada.

Finalment arrivem a can Olive on esmorcem com a reis a comparació de la pasada setmana, i per 8 euros. Són les dotzes i la calor apreta de valent. Sortim amb les forces justes i decidim tornar per un clàssic de l'estiu, can Borrel-sant Medir, buscant l'aixopluc de l'ombra.

Les aventures de la jornada passan factura al Salva i remontant de can Coll a can Borrell ja nota que patirà el que no està escrit. La calor apreta de valent i la pujada fins sant Medir es torna una odisea pel Salva que esta patint un cop de calor. En la font es remulla el cap i parem una estona per recuperar. Ja queda poc, nomes la pujada de sempre, fàcil però llarga, i que llaaarga es fa quan estat tocat i la pujas a platillo (fa dos mesos l'àmic Palmer em va aplicar un correctiu i vaig petar en aquesta pujada, no s'acabava maiiiii). El Pepitu i un servidor provem de marcar-li un ritme suau al Salva, però a cada revolt li anem treient uns metres sense voler.

Després d'una estona i un llarg calvari, per fí arriva el Salva i aconsegueix pujar fins la font Groga on es torna a refrescar, li surt fum del cap al pobre.
Definitivament avui està derrotat i decideix baixar per l'Arrabassada directe ja que no pot fer ni un metre més.

El Pepitu i jo remontem fins can Borni i baixem a les aigües per després baixar pel tieso a la ciutat.

Al final a mí em surten 37 km molt variats on hem fet de tot, pistes, carretera, corriols, trialeras, amunt i avall. Una bona i CALUROSA jornada de ciclisme.

P.D: Per acabar, arribar a casa, posar-me el banyador i anar a la platja a refrescar-me i rebaixar la temperatura.

AVUI, DEL MAR A LA MUNTANYA

Aquesta setmana i respecte al treball, ha estat d'una d'aquelles que hauria d'evitar si o si, divendres estava rebentat, així que he decidit donar-me un respir, aquest matí platja i a per el stand up paddle, però la quantitat de gent que hi havia m'ha tallat, així després d'un bany cap a la piscina, i al arrivar a casa, he agafat la single i al Mirador, aquesta vegada si, bona música, i com a premi a l'ascens cerveseta 0,0!

Publicitat

Amb tot el "carinyu"

las vacas from salvador rovira on Vimeo.

Diumenge 30 de Juny. Heckclers brothers

Avui ens ajuntem les tres Santa Cruz de la colla, el Jose, Salva i un servidor. Quedem a les 8:30 a Tarradellas/Entença i pujem xino xano pel camí habitual.

A la carretera es comença a pujar el ritme lleugerament, i el Jose que va tapadet al sollado llença un atac desde la cruïlla de la carretera de Molins fins la plaça de darrera de Valvidrera. Una bonica i precísa intervencio quirurgica. 

Continuem pel llaaaarg camí tedios de sempre fins els okupes, on el "cirurgia" Jose torna a fer de les seves...

Carretera, corriol del cotxe cremat i trialera del Bernat (on em llenço a sac per l'Strava i després resulta que no s'ha grabat l'activitat!!!). Arrivem a Santa creu i parem a esmorzar.

Escollim el trixinguito de a dalt pensant en la nocturna. Al obrir la carta veiem l'error, sembla que l'Isidre està creant escola! Al final queda un esmorçar espartà de entrepa petit+ 1 cervessa+ cafe= 9 €. No hem gossat demanar all i oli perque costava 2,50€ !

Si algun dia em toca el "cuponazo", el primer que fare es esmorçar Butifarra de Trompetes amb all i oli de Santa Creu!!!

Continuem la marxa en direcció Can Ribes amb el proposit de reservar taula pel sopar del dia 13. Baixem sense bucles directes per la pista, reservem i al final tornem pel corriol de la cimentera. Tornem a pujar fins Santa Creu i amb aquella inconsciencià ens llancem per les escales avall que porten fins la pista del muro. Si alguna vegada haviem aconseguit fer el tram, dubto que tornem, hem errat la traçada diversos cops, i al final hem acabat caminant.

Sortim a la pista i baixem a saco fins abaix on s'ajuntel les tres pujades, muro, sargantana i font de la cova. Agafem aquesta ultima per tornar a baixar per la trialera pedregosa de Star Wars. Fa dies que no surto i he perdut el tempus baixant, així que no arrisco gaire i baixo de manera "responsable", bé, menys el tros complicat del mig on baixo fent bots de banda a banda entre expectadors! He comprat varius numeros de loteria en aquesta acció i per tant la resta de trialera baixo considerablement el ritme per no pendre mal.

Acavem de baixar la pista i sortim al camí principal. Mentres baixo penso que es un bonic lloc per fer una "encerona" i pujar per aquesta camí, pista dura primer i trialera pedregosa per rematar després. Deixo aquí l'idea per si algú la vol recollir...Ah, acabariem sortin a la font de la cova i enllaçariem amb la sargantana of course!

Arrivem a la salud i afrontem el bosquet, pista avall cap als peraltes, masia i sant Just. Anem a buscar la pista de sempre que porta a la hípica i al tenis. Aquí és l'àmic Salva qui marca un fort ritme i va deixant enrera al Jose, sembla que vol revenga de les pasades accions.

Arrivem a la hípica i trenquem a la dreta per anar a buscar el corriol de la font del rector i la serie de laderas que ens conduiran fins el tenis. Aquí el ritme d'abans li passa factura al Salva, i el Jose s'exibeix corriol amunt. Aquest pla de recuperació seu funciona de meravella.

Al arrivar al tenis baixem directes fins sant Joan de Deu. El Jose va davant, obrint camí divertit i ratoner pel trosset de parc nou que han fet, cervantes i diagonal fins numancia. Baixem i em despedeixo a Sant Estació amb 36 km.

Un diumenge tranquil de rodar amb els amics, ji ji ja ja.

La que faltaba

23/06/2013 PATIBANT

Aquest diumenge de revetlla, érem sols en Pepito i jo mateix, la resta de la colla, per a o per b, no han vingut.

I es clar, amb tota la cervesa que duia al cos (sopar dissabte a una cerveseria belga) i el meu esta de forma actual, la cosa pintava que o patiria molt, o en Pepito baixaria expectatives... com així va ser.

Pujada tranquil·la cap a Les Aigües, rodar, fins a pujar per Can Borni, Arrabassada, Pl. De Transvaal, remuntar fins al corriol per baixar a Vila Joana, fent el bucle de la font Rosita.

Esmorzar a ca la Carme... sols, solets... a la terrassa ni deu!!!

Després del ritual gastronòmic, retorn pel Pantà, trialera de la font del Llavellol, i descoberta del camí que varem veure l'últim dia, aquella que surt remuntant per la pista a la esquerra. Es un bonic recorregut que porta a les escales de la trialera del Llavellol. D'allí amunt fins altre cop al final de la pista del Pantà i cap a Vallvidrera. Turó den Corts encesos, Mortirolo Monestir i cap a casa.

35 kilòmetres més o menys, sense gaire cosa més a parlar... jo patint i en Pepito tibant... en fi, tot dit. Un bon diumenge!!!

Volta per els Pirineus

Aquest Diumenge hem estat per els voltans de Ars, concretament al refugi de Ras de Conques, per culpa del fang no he pogut fer la travessa que tenia pensada, pero el cert es que finalment hem fet un bon "Completo".Entrada a Andorra per anar per Os de Civis, fracas. Ruta de Ars fins a Sant Joen d L'Erm, fang per tot arreu i desaparicio del tram de Santa Magdalena. Al final tornada per el Cadi, Cornellana i Fornols, pujada per el Coll de Pradell fins a Rasos de Peguera. Las fotos son del recorregut per Ars, de la recompensa dinan al refugi i la darrera el Pedraforca sota els nuvols.

Dia espectacular a Masella amb l'Edu

Noi d'un païs del Nord

16 DE JUNY: YELLOW AND GREEN DAY o la ruta de la ginesta.

Puntuals, els madurets de la colla, tots del districte Sants-Montjuïc, han començat a pedalar trencant la tradició i enfilant-se per l'Avinguda dels Til.lers i Pearson per, desprès que en Salva i Jose, destacats, honorèssin el consolat de Rússia, agafar el corriol de la curva per pedalar cap a Finestrelles, amunt pel corriol, on tothom ha pogut demostrar la seva vàlua en llocs tècnics amb força i ronyó. Tots hem puntuat en un moment o altre... però el recuperat Jose ha marcat la diferència. Abans d'arribar a la plaça Mireia ens hem llençat a buscar el corriol de la Font de la Beca, però només la trobat l'Albert per lliure... perquè seguint al Salva ens hem complicat una mica la vida i hem caminat dignament tot comentant la jugada. Per la pista avall hem agafat el corriol de la dreta que ens ha portat, després de baixar una pista que porta a la casa a encarar el corriol dels Ametllers fins les escales on, pista avall, hem anat fins Sant Just amb un Jose davant que no s'ha perdut cap corriol paral.lel. S'ha tornat a la natura pujant al costat de la masia amb bon ritme i per pista, a tocar Sant Feliu, hem arribat de nou al bosquet per encarar-nos cap a La Salut per esmorzar fent abans el corriol de sobre amb final trialer (caminat aquest per por a les pilones de fusta amenaçants que ens esperàven al final): 17 km. i encara faltaven 5 minuts perquè obrissin la reixa. Esmorzar a les taules de fora, un pèl pujat de preu, chistes al principi i xerrada llarga: activa i variada. La tornada l'hem fet pel bosquet fins amunt per baixar la zona de pedres que hem evitat a la anada, Sant Just i amunt per la pista cap a els corriols que ens porten a la ladera de baix i aparèixer per la Font del Ferro a sota el Tennis Diagonal. Avall pel corriol i zona fracasada inmobiliàriament per acabar a Sant Joan de Déu, Parc de Cervantes i entrada triunfal a BCN... fins a casa: 32.25 km sense tocar la carretera de Les Aigües. Bona ruta, millors sensacions que la setmana passada i confirmar la explossió de ginesta a la terra baixa mediterrànea. Bona setmana a tothom!

Diumenge 16 de Juny. El flow del nord

Aquest diumenge he pujat a veure al nostre amic Bernat i sortir a rodar amb ell. Sortida d'exiliats del collserola team.

El Berni s'ha currat una bonica ruta de corriols pels voltans de la Molina. Pugem amb el cotxe fins el parking. Semblem dos minusculs peixets en un mar de taurons, ja que el parking està plé de "romanos" amb les seves pesades maquinarias dobles de increibles recoreguts, es territori descender pur i dur.

Comencem amb un tram de suau pujada, després una baixadeta que acaba en el bike park, en un campillo. Torna a pujar i torna a baixar. De moment corriols i camins per dins del park.

Pero poc a poc ens anem deixant la molina enrera i entrem en un corriol molt bonic que baixa fins Alp. El corriol es molt txulo, tecnicament es deixa fer tot i que té un rampage dels que acaben estressant. Llastima que enmig del corriol ens trobem amb treballs forestals, ojo! treballs rotllo "leñadores salvajes" amb cabestrante inclòs. Es per això que hem de baixar un parell de cops de la bici per sortejar enormes pins talats que s'estenen davant nostre com escuradents.

El corriol s'acava a un kilometre i escaig de Alp, així que decidim apropar-nos fins el poble per fer un entrepà ràpid. Costa trobar un bar obert entre epoques, pero finalment podem esmorçar en un bar de la plaça de l'esglesia.

Refem el kilometre i pico enrera per tornar a enllaçar amb el track. Arà ve lo dur, un corriol magnigic i estupendu...de baixada! Comencem amb il.lusió atacant el corriol cap amunt, però aviat el corriol ens ataca a nosaltres i acavem amb el peu a terra empenyent la bici montanya amunt. Es dur, però no treu la bellesa al camí i de baixada pot ser mooolt maco. Aquí té feina d'investigació el Bernat per trobar una pista alternativa per pujar i llavors poder baixar per aquest corriol.

Després d'una llaaarga estona, arrivem per fi a una pista que ens acava de pujar fins adalt del parking de la Massella. En total he trigat 39 minuts a fer la pujada desde Alp, el tercer millor temps de l'Strava!!!!! Clar que després de mirar-ho bé veig que només han passat tres bikers per allà, total, soc el tercer de tres!!! Ah, el primer es un tal...Jose antonio Hermida i té uns temps de 22 minuts!!!!!!!!!!!!!!

Desde la Massella continuem remontan per pistes blaves d'esquí fins enllaçar amb la Molina (Pepitu, la pista es diu el paradis, pero sembla un infern amb la bici!). De sempre ha estat una mala idea anar a pedalar per una estació d'esquí al estiu, el terreny es molt irregular i de cop et trobes amb forts repechons...però rés, que no aprenem la lliço. Avui no ha estat una excepció i hem patit fins guanyar la Molina i enllaçar amb un corriol del bike park fins el cotxe.

Ah! després de patir com a porcs, la recompensa. De sobte ens trobem amb un corriol de nivell blau, fàcil, del bike park. Sembla que s'han possat les piles i han arreglat com toca els corriols, aquest que ens trobem està plé de peraltes, rampetes facils, i la part final té uns wallride molt asequibles. Disfrutem com a enanos i ja ens a picat el gusanillo del bike park, hem de tornar disfressats de "romanos", je je je.

Al final ens surten 27 km amb 1006m de desnivell, no està malament tot i haver retallat un bucle final de baixa i puja.

Crec que la ruta d'avui la podriem fer tots, polint la pujada del corriol Hermida. Així ja tenim excusa per pujar a fer una barbacoa al super jardí del Berni i poder contemplar extasiats les vaques de Campelles en viu i en directe!

Ah, tambè està la opció de pujar tots al bike park....

Diumenge 9 de Juny. Una espurna de normalitat.

He canviat de lloc de treball, estic a una botiga nova a Granollers, i anem de cul ajustant tot. Això ha fet que la setmana passada no pogues sortir amb la bici, i a més vaig agafar un refredat de por. Així que el diumenge en va costar una barbaritat aixecar-me i reunir les poques forçes per baixar a barcelona, pero el espiritu Pepitu/Juanito ens havía convocat!

Arrivo tard a la plaça Borras i la colla ja està pujant cap amunt, així que pujo amb el cotxe fins les aigües. Per la carretera em trobo el grup, a la retaguarda l'Albert ¨mimant¨ el Jose, el Pepitu en terra de ningu, i el Salva fotent un pal obrint camí.

Aparco i ens reunim. Rodem chino-chano per les aigües explicant batalletes i possant-nos al día. Arrivem als bombers i pugem amunt, el Salva torna a imprimir "ritmaco" i ens deixa enrera amb facilitat, el Pepitu i jo intentem seguir-lo i l'Albert continua mimant al Jose (sembla que avui no te ganes de gresca amb el Salva...)

Camí clàssic per sota de l'antena de comunicacions per anar a buscar el camí del totxo i els corriols de sempre per baixar a ca la Carme. Em llenço com un boig al primer corriol amb la tonteria del Strava, veig que no serveix per rés i que acabaré prenen mal... Al final de la baixada apareix el Salva darrera, i després el Jose que ha atacat al Pepitu en l'ultim repechon...quien tubo retuvo, i arà sembla que el Jefe ha tornat no tant sols per rebre "mimitos", sino per atacar-te al mínim despiste, oju!!!

Rematem els corriols amb el de final de pista de la tumba menovingia. Amb tanta pluja l'entrada està delicadeta, plena de reguerots i ja no pots llançar alegrement la bici avall com si rés. Es tira el Salva i jo darrera, cadascun per una banda, en un moment donat cambiem la trajectoria a la vegada i ens trobem al mig, el Salva a terra sense conseqüencies i jo a uns matorrals secs amb una rascadeta al braç. La resta de corriol sense incidencies i al arribar abaix remomtem pel corriol fins la Carme.

Esmorzem sense presses, i si no fos perque estava mig núvol i feià frescota encara estariem allà ji ji ja ja, gaudim de la absoluta disbauxa i descontrol que erà la plaça de Vila Joana, ja que un esbart dansaire estava fent una excelent demostració de com ens divertim els catalans i que animades son les nostres festes.

El que erà normalitat absoluta en els ultims temps s'ha convertit en una raresa, temps ença que no coincidiem cinc membres del collserola team! Sembla que poc a poc vol tornar la normalitat!

Tornem pel pantà, repetim la mateixa tònica en la pujada de la jornada. Turo d'en cors (on el Jose esprinta de nou per marcar territori) i cap avall com un boig cridant "desperta cala". No serveix de res arriscar la pell, quedo a anys llum de los mejores.

A les aigües despedida i cierre, Pepitu i Albert baixem pel mortirolo, Jose i Salva a rodar una mica més i jo em quedo al cotxe amb uns ridiculs 17 km però super content de retrobar-me amb tota la colla i de sortir amb la bici després de una setmana laboral mooolt desastrosa.