SERIA UNA DURA PERO BONA COMPANYIA

PER FI TENIM SINGLE SPEED!

Ja soc Avi

Ahir a la nit, cap a les 3 h, va neixar la meva neta, la Noa. Ja soc avi, pero no creieu que ja estic acabat. La Operacion "Abandono del Sollado" esta en marcha.

Diumenge 22 d'Abril...EN BUSCA DELS ODONATS PERDUTS

Avui hem fet una sortideta arregladeta, hem baixat fins a can busquets i la rierada, tornan per la pista de pont "Sentimental Bridge".

Ens reunim a la carretera d'aigües el Pepitu, el Jose, el Salva i un servidor. Fa fresqueta i el temps ruful amenaça pluja, ens respectarà i no plourà en tota la sortida. Pujem per la carretera fins el trencall de molins, arribem per darrera al merendero cremat, agafem la pista del pantà en direcció als okupes. En aquest primers repechons inicials veig com el Jose de la semana pasada ja no hi és, avui ha vingut el Jose de sempre, el kapo de les pujades i no es pensa deixar rifar, marca territori i a dures penes el puc seguir. No trobem ODONATS per la zona.
Després de guanyar amb suor els containers baixem per la trialera del costat de la carretera, on estaba el cotxe abandonat, i baixem fins can busquets. Cal dir que al inici de la pista hi ha un retol on prohibeix el pas de ciclistes ja que és un espai protegit de natura especial. Els ciclistes no podem passar, les màquines sí !!! Tota la primera part inicial que era una pista petita i molt irregular amb aflorament rocosos i reguerots s'ha convertit en una pista ampla i plana, han passat les màquines que es veu que no perjudiquen la fauna i flora de la zona, tot i així continuem sense veure ODONATS.
Després surt el corriol del costat de la torre de llum i aquest sí que continua sent corriol, pero han passat màquina i s'han carregat tots els arbustos per fer-lo més net i poder passar una nova línia de torres d'electricitat. En pregunto on eren els excursionistes aquells que ens van recriminar a la sortida de la rierada, els van dir algo als de les màquines??? Sense comentaris.
Arribem a can Busquets i remontem fins a la carretera i el bar "la esquinita". El Jose m'apreta en aquest punt de pujada però es mostra complaent i no en remata, deixant que arribi primer a la cadena, pecata minuta, éll es reserva per caça major.
Esmorçem molt bé al bar, amb bona musica que els "cools" de la colla ja comentaran, i molt bé de preu, menys de deu euros i per un bon entrepà, no com la setmana passada, avui el Pepitu fa un altra cara amb el seu entrepà de pollstre-sobrassada i formatge.

Sortim del bar cap a la casa blava per tal d'agafar la trialera que baixa a la rierada. Al primer tros presiono al Jose que va davant, està baixant ràpid i bé, en sorpren, però l'estress arriba i amb éll l'error de traçada. Baixem tots la trialera només deixant anar un peu al final, l'aflorament de pedres, i la veritat es que la recordaba pitjor, es deixaba fer molt bé. Rierada i pujada per el pont. El jose marca terreny, concretament aquells 15 metres seus per davant que et diuen: "vine tonto, que estic aquí"
Mossego l'amp i apreto per deixar el sollado i presentar-li guerra al Jose, éll com a gran dominador de la distància, al aproparme a 10 metres canvia el ritme i sant tornem-hi, així fins el descansillo del mig on per fí prenc contacte amb éll, però ell riu juganer i jo esbufegu derrotat.
Després del descansillo i, a proposta del Jose en contra del Salva, agafem el corriol de la detra que puja fins a la carretera. Allà el Salva arriba tocadet, però es comporta com un valent i per defujir la sorna del blog deixa enrera l'opció de carretera i anem tots junts per el corriol de la font del ferro. El Jose torna a marcar distància, però he aprés la lliço i el deixo fer, jo a lo meu, arriba el corriolet de pujada, vaig altet de pulsacions, a 160, en els repechons de pedres pujo a 170, no puc més, però aixeco el cap i veig al Jose parat i esbufegant, a reventar la patata! Apreto en un últim esforç i el paso, però pago la factura al següent repechon, l'ultim abans de la pista i tinc que parar, arribem tots a la pista emputxan la bici. Sin rastro de los ODONATS.
Mentre el Jose i jo anem jugant cal dir que el Pepitu no es queda curt i ens segueix d'aprop, el Salva ja pateix una mica més.
Arribem a la carretera de molins i corriol per darrera fins la sargantana i containers. El salva treu el seu vell argument: "no tinc esma ni reflexos per trialeres, baixo per la carretera". El trio LA LA LA optem per anar a buscar per pista la trialera del Fede. El terreny està molt bé i gaudim molt de la trialera deixant correr la bici. Retrobem al Salva en el merendero cremat i anem a buscar el turo d'en Cors per rematar la jornada. Avui en falta la referència del amic Bernat i no se com he baixat, pero tinc la senació que més ràpid que la semana pasada.
El pepitu marxa per el mortirolo, jo al cotse, i els "nois del Poble Sec" roden una estona per les aigües per acabar d'arodonir la jornada i mirar de trobar algun ODONAT.
Aquest matí m'ha costat llevar-me amb el día que feia i no tenia moltes ganes de bici, però redeu que bé m'ho passo i com disfrutu!!!

Una idea per Sant Jordi

El dimarts passat es va presentar el llibre del fotògraf Oriol Alamany, "Collserola, Natura entre ciutats". Es un bon recull de fotografies de camins fonts i muntanyes que coneixem bé. Molt recomanable.
Per cert, diumenge estic fent fotos de comunió... i no surto.

"te paece que...no cuentes na que ya lo cuento yo"

sembla ser que ha comencat la temporada al collserola team, i jo amb els pixats al venytre!

se dice, se cuenta, se oye, comentan, que la gent no para d'entrenar furtivament, unos quedan en la clandestinidad los viernes en montjuic, otros hacen spinning, estan los del rompeolas, los del cyclocross, los nadadores, los entusiastas motivaos y por ultimo...los mindundis del sollado.

volveran las oscuras golondrinas???

y les sortides de 50 km???

15 d'abril : MUSLIM PASS DAY

Diumenge de primavera, avui amb un vent suau i un pèl fresc.

Amb l'absència d'en Salva, tothom cap amunt amb estats físics per la pràctica del mountain bike de tot tipus i cal que alguns anem millorant perquè el jovent es veu potent, entrenat i motivat... i això és bó!.

Trobada a Les Aigües amb l'Edu on l'esperàvem al solet i protegits del vent.

Aigües i pugem a Sant Pere Màrtir, el ritme ha esta molt solidari a totes les pujades perquè la toma d'antibiòtic ha deixat l'Albert amb poca energia i cal dosificar-la, avall per la via directa i ràpid agafem la trialera que ens porta cap a la ladera senyalant la Font del Rector. Aquesta vegada hem passat per totes les dificultats i hem evitat enlairar-nos: hem intentat pedalar el darrer gir a l'esquerra, el mes deteriotat.

Tota la ladera ens ha portat a la forta pujada que ens deixa a la cruïlla de camins i corriols, prop del collet de les Torres, aquest darrer tram, des del merendero cremat, l'Albert la fet per la carretera. Pista de l'esquerra per després d'una pujada considerable ens porta al corriol amb trams de trialera que ve del cim del turó. Jo, com altres companys l'hem baixat sencer. Al sortir a la pista hem enllaçat amb la trialera que porta gairebé als peus de la Penya del Moro.

Pujada per la zona de les travesses que, amb dificultats no aptes pel btt, ens porta al mirador privilegiat i a les runes centenàries. Aquí comença un descens preciós que encara té una dificultat no superada per ningú, però que jo crec que no tardarà gaire a caure.

Baixada feliç cap a el bosquet amb petit despiste d'orientació del Jose que a mi em va passar també una vegada. Hem arribat una mica tard a esmorzar a La Salut, on recordaré tota la vida la meva esquifida truita de formatge que ha generat sorna i riallotes amb comentaris clàssics de la colla en aquestes situacions... Salva també hem parlat de tú!...

Comencem el retorn per la Font de la Cova amb un bucle trialer descobert pel Berni, amb una arribada a la pista on la canalla ha marcat territori. La pujada ha estat molt tranquila. A dalt novament el grup s'ha separat i en Jose i l'Albert per la carretera fins la placeta de Vallvidrera. La resta ladera a l'inrevés i en Berni un Can LLevallol afegit.

Tothom cap a el Turó d'en Cors on el Jose ha culmitat la sortida amb una baixada de trialera perfecta, les felicitacions a Les Aigües han acompanyat el comiat del noi del Maresme. Nosaltres baixada pel Mortirolo i cap a casa, amb proposta de canvi de bar per esmorzar el proper cap de setmana. Total personal: 36,400 km.

Bona setmana!.

Lliçó

El dimarts a la nit l'Edu em va escriure dient-me que havia quedat amb l'Albert per dimecres al matí fer un sortideta pels corriols del voltant de Mataró. L'Albert és un noi que vam conèixer en l'anterior sortida per Mataró i que es va oferir a ensenyar-nos corriols per la zona.

A quarts de nou picava el timbre de l'Edu, els dos ben adormits enfilavem a la cita amb el guía Iluriense. A les 9 empreniem la marxa, pujant per la riera d'Argentona. L'Albert ens sondejava, ens mirava les bicis i intentava esbrinar quin tipus de baixadors som, la veritat és que les bicis aparenten molt més del que nosaltres som capaços en aquests moments. Ell al veure una Heckler i una Liteville va pensar que som bons baixadors i va dissenyar-nos una ruta a mida per tastar les primeres joies de la zona. De la seva boca sortien noms com La Ballena, aquesta massa llunyana, el Dragon Khan, ja viscuda la setmana passada, la Hawaiana, l'Arqueòleg i altres noms que ja no recordo.

El ritme així d'entrada era altet per ser una sortida “Enduro”, teniem només 3 horetes i una cosa estava clara, amb aquest ritme patiriem i a més sense temps per esmorzar.

Emprenem la primera pujada del dia després d'escalfar per la riera, el ritme segueix sent alt i trobem els primers corriols, els fem de pujada i anem guanyant desnivell, fins arribar a l'entrada del primer descens, som-hi! Recordeu la baixada d'aquell turó a Collserola que era un slalom entre arbres? Bé, doncs més o menys de l'estil. Em tiro darrera l'Albert i intento seguir-lo, missió imposssible, aixeco el cap i ja ha desaparegut. No sé si l'Edu em segueix i em menja el cul o no, vaig massa concentrat en el camí, quin camí! Peraltes, apoyos, petits baixadors, corves aqui i allà, uffff! Quin stress però qué divertit!! Suposo que en alguns trams vaig per sobre les meves possibilitats actuals, perquè? El guía va davant, molt per davant i sense ell no som res, ell és molt més ràpid que nosaltres i sap on va, nosaltres no, per tant ens hem d'esforçar en no deixar-li massa marge, pero ell solet el guanya. A mitja baixada, patam! ... l'Albert punxa, respir, i descans.

Seguim baixant. Encadenem una baixadeta rera l'altre, el corriol és franc i el terreny en condicions inmillorables amb aquell punt d'humitat que fa que les cobertes s'enganxin com una paparra, guanyem confiança i felicitat, quina canya!

Bé primera baixada completada i tornem a ser a la riera, crec que el guia treu les seves conclusions sobre el nostre nivell i s'equivoca! No hauriem de pujar el nivell avui, ens hauriem de mantenir on estem i al cap d'uns dies pujar a aquest nivell. Però bé, ens posem a les seves mans i que ell decideixi.

Seguim doncs en ruta i tornem a enfilar-nos direcció Can Bruguera. Primerament ens anem enfilant per un corriol molt agradable i molt bonic, tot i que al cap sempre pensem, osti això de baixada ha de ser molt guapo... un altre dia. Després i com que no tenim massa temps anem directes a Can Bruguera per anar a buscar la versió “light” de l'Arqueòleg, aquest corriol és obra i gràcia de l'Albert. Ens explica mil i una possibilitats, ens diu noms i més noms, ens parla de descensos mítics i ens fa propostes i més propostes. Aquest noi és un pou de sabiduria.

Passem per Can Bruguera, aqui si fos dissabte o diumenge parariem a esmorzar, però avui no hi ha temps i passem de llarg volant. Arribem a l'Arqueòleg, com he dit abans l'Albert decideix fer la versió light, que és la versió llarga. Ostia! Quin corriol, ufff!!! Aquest és més tècnic, té més pendent, és franc i llis, però té més pendent, només hi ha dos o tres trams molt empinats, però el terreny els deixa fer bé, lents però bé. Ell corre molt, s'ho sap de memòria, sap les seves possibilitats i sap el que aguanten les bicis i els pneumàtics, no obstant havia fet descens anys enrera. En un parell de passos renunciem a arriscar i ell ens mostra la llum, el camí. Qui sap, més endavant. Acabem l'Arqueòleg i jo personalment penso que he perdut molt nivell, molt i ja no és por a baixar sinó falta de tècnica, falta de saber posar el cos, falta de saber dominar els elements i falta de confiar en el material. Però no m'importa gens...perque...

Ja només ens queda l'ultima baixada, una part de la Hawaiana, un camí més ample i obert on la velocitat és el factor clau. Es pot correr molt i es pot jugar molt, tant que jo acabo dins un reguerot, de forma controlada, però els perdo i quasi en el següent creuament m'el salto. Acabem la Hawaiana i ja som a Mataró.

No m'importa gens perque he disfrutat com un nen, he après moltíssim i he retrobat sensacions que havia perdut. Ens han col.locat el llistó més amunt i nosaltres l'hem pujat a buscar i seguirem pujant, perquè tal com ho hem fet avui, només podem aprendre i disfrutar. No sé si llegiràs mai això Albert, però gràcies!

I jo ja estic pensant en una tija telescòpica! :-)

Eduard, ets molt lliure d'afegir el que sigui!

REIVINDICANT MONTJUICH.

He estat llegint un article en la revista BIKE, que signa el José Antonio Hermida i que sota el meu humil criteri es molt interessant.

Tracta de com entrenar per millorar en el all mountain o el enduro, tant a nivell de força, com de fons i també tècnicament.

Les línies mestres de la fórmula d'entrenament tots les coneixem, entrenar i entrenar, però hi ha una part de l'entreno especialment important que el que requereix és una regressió a l'etapa més infantil de la nostra vida, és a dir, buscar un racó proper i dedicar-se a saltar, fer caballets, practicar dificultats tècniques, l'ideal és que estigui prop de casa i apartat i companys, això és Montjuich (Excepte per l’Edu es clar).

Durant un període de la nostra vida el Salva i jo ho fèiem els divendres, que mes donava l'estona que estaves pensant a decidir-te a baixar per aquí o per allà, estaves prop de casa i molt fresc, no t'havies matxacat i era molt estimulant (Excepció feta del día que vaig estrenar la Marin i vaig fer una tombarella amb la bicicleta a sobre meu). Encara que no ho vam fer en moltes ocasions, segur que recordeu aquelles cèlebres Nites. Doncs be, encara que el meu nivell baixant trialeras sempre ha estat més aviat trist, quan millor estava era quan pujàvem aquelles tardes al voltant del Castell, i en llegir aquest article he pensat en l'encertats que estàvem en aquest entrenament, mira per on.

Igual que en el futbol per entrenar no es juga un partit diari, és normal al fet que a l'hora d'entrenar la tècnica no es faci una sortida tots els dies i reservar algun espai per millorar la destresa.

El diumenge vaig pujar una estona al Castell i em vaig enrecordar de l'article i vaig pensar en tot això Es simplement una idea que cara a l'estiu i si la meva salut m'ho permet, vull rependre.

Setmana Santa als Hautes-Pyrénées

Temps revoltat per aquesta zona on un dels dies vaig dedicar-me a conèixer els mítics Aspin i Tourmalet.

El segon a mitges perquè "le sommet" estava tancat. Vaig arribar fins la estació d'esquí de Le Mongie, on vam pujar en telefèric al "Pic du Midi", amb prop de 2850 mètres. Les vistes de la plana francesa i del Pirineu son espectaculars.

Vaig trobar pocs ciclistes en carretera però les vistes de l'ascensió fan espabilar la imaginació.

Confio que quan tingui temps... podré gaudir del espectacle real.

Avis

Si rebeu algun mail meu no l'obriu, no se si tinc un problema

Me rio de los perros!!

Fragmento de un video de Whistler en el que los riders tienen un "petit ensurt"

ROSTRES

La ruta Lacasitos.

Perque Lacasitos? Perque al bar de l'esmorzar donen Lacasitos amb el cafè!

Dilluns 2 d'Abril, Dragon Khan

Avui dilluns el Bernat i un servidor hem sortit per els voltants de Mataró, 52 km i 1455 m de desnivell positiu! casi na!
Sortim de casa a les 10 i agafem la riera d'argentona, remontem fins sota l'autopista de mataró-granollers, i allà agafem un bonic corriol que va pujant i pujant fins adalt de tot on trobem una masia, can ribot, voltejem la montanya i sortim a una urbanització: torrasa, allà ens passa un noi amb una nomad. Seguim per la urbanització i acabem troban el famos camí del dragon khan, espectacular, llarg i divertit amb tres parts ben diferenciades: principi, desarrollo i final, ja ja ja, es un humor, primer et trobes amb uns rampages de aupa, riute tu de la baixada dels anuncis de cerdanyola, despres hi ha algun trocet estil ladera, amb marge a la dreta, i després un gran tram final de corriol folw on deixar correr la bicicleta enfilant-te per els marges molt be aperaltats. Enmig de la trialera, cap al final del segon sector, ens torna a passar el noi de la nomad, l'autem i li preguntem si anem bé, ens explica que la dragon khan la van fer els germans misser per entrenar, i també diu que podriem quedar i ens ensenyaria "la ballena", no, no es cap joc sexual, es la trialera, més dificil que la dragon khan, que utilitzaben els misser per sortit a probar i les noves suspensions rock shocks, busque-ho al youtube: la ballena.
Despres del dragon khan arribem a dosrius, esmorçem en un bar de poble, molt bé de preu, i reprenem la marxa. Tornem a remontar montanya amb la tipíca pista sorrenca del maresme. Arribem a can Bruguera, investiguen la trialera "el abismo de helm", més sencilleta que dragon khan, més curta, però tambè divertida, tot i que la penitencia de despres es forta, s'ha de tornar a remontar tot el baixat per una típica pista sorrenca, esgotador. Retrobem can bruguera i retrobem la ruta dels corriols, molt bonica però exigent, arribem al dolmen i culminen la sortida baixant per un bonic corriol fins la riera d'argentona, tancant el cercle, i rodem xino xano fins a casa.
Total, 5 hores i mitja de bicicleta més 30 minuts d'esmorçar, bona kilometrada, 52, i massa desnivell per les meves pobres cametes de sollado, 1455.

Diumenge 1 d'Abril

Sortida normal per agafar el pols a la primavera i al bon temps, sense una gran kilometrada peró tampoc hem fet un directe a vilajoana.

Trobo als meus companys a la carretera de les aigües, l'idea es anar a fer el "grito", però m'informen que hem tingut una petita modificacio: de el grito a el lamento. Enfilem la carretera i pujem fins al merendero cremat, allí agafem la pista i pujem fins a can castellvi. Aquestes alçades de la sortida ja es podia intuir les cartes de cadascu: el Jose s'estaba probant, durant tota la sortida i com que nosaltres no li plantavem cara es "provaba" amb ciclistes que es trovaba per el camí, el pepitu voluntarios com sempre "dandolo todo", l'Albert no es trobava bé i anaba tocat, el Bernat anaba sobrat amb aquest entrenos clandestins que fa, i el Salva anaba tranquilament al sollado disfrutant del día.
Arribem als okupas i fem la trialera del fede, el Salva es llença com un boig, el presiono una mica pero en tapa els forats fins que es para i diu que "molins està ahí abajo", "en truquen", o no se que i el passem. Al final de la trialera trobem la marabunta a peu i hem de baixar amb calma. Un cop que tornem a la pista enllaçem amb una nova trialera que ens obsequien l'amic Albert i el Salva, un nou corriol que surt de la pista i baixa al pantà. Remontem fins ca la Carme i a esmorçar, llarg perque la Carme esta desbordada amb tants caminaires, hi ha una sortida organitzada.
Esmorçem agradablement al escalfor del solet de primavera a la terrassa, i sembla que l'alcohol i el sol fan dir tonteries al personal, com ara el Pepitu que diu que pujara al sollado. Sortim de ca la Carme i baixem fins les planes per pujar per sota el pont, tots menys l'Albert que torna directe per carretera ja que no es troba bé. Sota l'autopista es torna a veure les intencions del personal, el Salva es cansa del sollado i s'en va a la sentina, el Berni i el Jose pujen amb calma, xerrant tranquilament però davant de tot, el Pepitu s'esforça com un jabato per alcançar-los (s'ha oblidat de les intencions del sollado) i jo procuro esforçar-me per seguir al Pepitu. Arribem als okupas de nou, el Salva opta per l'opció carretera perque no te els reflexes frescos i els demes fem la trialera de les pedres. Es llença el Bernat i jo darrera el vaig perden, les zones de flow es fan més ràpides amb roda gran, agafes més inercia, en canvi penalitza a les zones més tècniques i revirades. La trialera està força canviada i arà ja no es tan fàcil, hem pasat de veure com de ràpid la podies baixar a veure si la pots baixar sencera sense fer peu.

S'ha fet tard i baixem per carretera fins les aigües, allà en despideixo dels companys i marxo cap Iluro. Malgrat no haber fet el grito ha estat un dia bonic, variat i distret, estic content.

Tramposo!!

Aqui tengo la prueba de la trampa del Fletxa.Como no queria quedarse solo en el "sollado" me tento con unas "cigalitas" para que me pusiera como un cerdo y perdiera la buena forma que me caracteriza. Tramposo!!