He trobat un bareto per anar a esmorçar el proper diumenge per Collserola. Ara tenim que vigilar amb la "guarnicio"
dissabte, 30 de juliol del 2011
dilluns, 25 de juliol del 2011
Diumenge 24 de Juliol 2011
Me habian dicho que era una salida retro...pues eso, me disfrazo y luego aparecen con "baguies" y camisetas anchas!
L'amic Rovira "have a dream", té una visió intersetmanal i veu clara la ruta de diumenge, hem de fer la trialera de probike. Quedem doncs al final de la pujada de can Borni, ells pujan directe per carretera i cami del toxo, jo pujo directe per la quiron, tranvia blau i can borni. Com que vaig bé de temps, enfilo la trialera dels cochinillos per anar a buscar el grup.
Comencem sense perdre temps amb bucles, cami del toxo fins a can cortes i després carretera fins agafar el trencall de la trialera de probike, just passat el trencall de sol i aire. La trialera està mooolt divertida i ciclable, han fet feina perquè al voltant del camí es veuen força troncs serrats. La pluja no ha castigat en excès el corriol i es deixa fer força bé. Gaudim molt de la inspiració del Salva. Al final del corriol i emocionats amb el camí busquen la manera d'allargar l'experiència, enlloc de buscar directament can Coll, anem a buscar la torre negra, la hipica Severino....BUENOS JINETES Y MEJORES VINOS !... i de la torre negra el pi d'en xandri i...el grito, fantàstica concatenació de corriols que ens porten fins a Cerdanyola. Allà busquen el nou bar on esmorcem molt bé, gastronomicament i economicament parlant. Cal destacar el primer "renuncio" serios de la temporada per part del Salva...Nomes va caure una gerra de cervessa, i a més va ser l'ultim a acabar-la, Salva, et trobes bé?
En el punt d'esmorçar s'incorpora el nostre amic Josep del Palmer, també amb una pinta, no retro sino de profesional: bici rigida, culotte arrapat, cames depilades...Sortim d'esmorçar a buscar can Coll, tenim l'idea d'explorar un corriol nou que surt de cerdanyola cap a can coll, es dur, amb pendent i obstacles, està tapadot i en foto de lloros al intentar superar una arrel. Cal reconeixer que l'amic Berni va superar els obstacles dels corriols i fins i tot el super desnivell final que ens portaba a la pista, bravo. De can coll anem per carretera a can borrel, en aquest petit tros de carretera veig que patiré molt, vaig bé de pulsacions pero les cames no en responen, no tinc forçes. El tros de pista desde la carretera fins la masia de can borrel el tinc que fer a platillo, uf. A partir de la masia i "achuchat" pel Jose i el Bernat en començo a trobar bé, ja he fet la digestió i recupero les forçes, arribo a can Jane i anem a buscar la pujada del bon rotllo a un ritme trepidant que marca el Rovira, vol deixar enrere al Sergi, ah! Calla que no bé, no se que vol fer doncs, però puja "comoalmaquellevaeldiablo", al trencall del bon rotllo la cosa canvia, ja no es el Salva qui marca un ritme demoledor, aquesta vegada soc jo que achuchat pel Josep pujem a ritme...bon rotllo...je je je.
Plaça de la merda, corriol dels ocellaires, ah no callà que ningu tenia esma per pensar aquesta bonica variant, així doncs pista fins adalt i per rematar pujada per el camí del rei al cap damunt dels turons, bé els supervivents, perquè aquestes alçades de la pelicula si et possen una escapatoria davant com la gossera i la arrabasada molta gent pica. Cal esmentar com va baixar l'amic Jose el corriol del turo fins a la font Groga, un corriol "fàcil" per costum, perque si el mirem amb calma apreciem un bon desnivell i uns bons afloraments de pedra, dos dels fantasmes del Jose, en canvi diumenge va "volar" per sobre les pedres rampage avall i no vaig poder ni ensenyar-li la roda, bravo.
De la font groga carretera, can borni avall i trialera de les arrels...de baixada i de pujada! Anava encès cap avall i al arribar a les aigües en truca el Salva: "he punxat, estic al començament", torna a pujar cap a dalt, espero que esto sirva para Irati.
Total, no ens van sortir 145 kilòmetres com a l'amic Albert, però no està malament la sortida del diumenge, molt interessant el recorregut, l'esmorçar i la companyia.
L'amic Rovira "have a dream", té una visió intersetmanal i veu clara la ruta de diumenge, hem de fer la trialera de probike. Quedem doncs al final de la pujada de can Borni, ells pujan directe per carretera i cami del toxo, jo pujo directe per la quiron, tranvia blau i can borni. Com que vaig bé de temps, enfilo la trialera dels cochinillos per anar a buscar el grup.
Comencem sense perdre temps amb bucles, cami del toxo fins a can cortes i després carretera fins agafar el trencall de la trialera de probike, just passat el trencall de sol i aire. La trialera està mooolt divertida i ciclable, han fet feina perquè al voltant del camí es veuen força troncs serrats. La pluja no ha castigat en excès el corriol i es deixa fer força bé. Gaudim molt de la inspiració del Salva. Al final del corriol i emocionats amb el camí busquen la manera d'allargar l'experiència, enlloc de buscar directament can Coll, anem a buscar la torre negra, la hipica Severino....BUENOS JINETES Y MEJORES VINOS !... i de la torre negra el pi d'en xandri i...el grito, fantàstica concatenació de corriols que ens porten fins a Cerdanyola. Allà busquen el nou bar on esmorcem molt bé, gastronomicament i economicament parlant. Cal destacar el primer "renuncio" serios de la temporada per part del Salva...Nomes va caure una gerra de cervessa, i a més va ser l'ultim a acabar-la, Salva, et trobes bé?
En el punt d'esmorçar s'incorpora el nostre amic Josep del Palmer, també amb una pinta, no retro sino de profesional: bici rigida, culotte arrapat, cames depilades...Sortim d'esmorçar a buscar can Coll, tenim l'idea d'explorar un corriol nou que surt de cerdanyola cap a can coll, es dur, amb pendent i obstacles, està tapadot i en foto de lloros al intentar superar una arrel. Cal reconeixer que l'amic Berni va superar els obstacles dels corriols i fins i tot el super desnivell final que ens portaba a la pista, bravo. De can coll anem per carretera a can borrel, en aquest petit tros de carretera veig que patiré molt, vaig bé de pulsacions pero les cames no en responen, no tinc forçes. El tros de pista desde la carretera fins la masia de can borrel el tinc que fer a platillo, uf. A partir de la masia i "achuchat" pel Jose i el Bernat en començo a trobar bé, ja he fet la digestió i recupero les forçes, arribo a can Jane i anem a buscar la pujada del bon rotllo a un ritme trepidant que marca el Rovira, vol deixar enrere al Sergi, ah! Calla que no bé, no se que vol fer doncs, però puja "comoalmaquellevaeldiablo", al trencall del bon rotllo la cosa canvia, ja no es el Salva qui marca un ritme demoledor, aquesta vegada soc jo que achuchat pel Josep pujem a ritme...bon rotllo...je je je.
Plaça de la merda, corriol dels ocellaires, ah no callà que ningu tenia esma per pensar aquesta bonica variant, així doncs pista fins adalt i per rematar pujada per el camí del rei al cap damunt dels turons, bé els supervivents, perquè aquestes alçades de la pelicula si et possen una escapatoria davant com la gossera i la arrabasada molta gent pica. Cal esmentar com va baixar l'amic Jose el corriol del turo fins a la font Groga, un corriol "fàcil" per costum, perque si el mirem amb calma apreciem un bon desnivell i uns bons afloraments de pedra, dos dels fantasmes del Jose, en canvi diumenge va "volar" per sobre les pedres rampage avall i no vaig poder ni ensenyar-li la roda, bravo.
De la font groga carretera, can borni avall i trialera de les arrels...de baixada i de pujada! Anava encès cap avall i al arribar a les aigües en truca el Salva: "he punxat, estic al començament", torna a pujar cap a dalt, espero que esto sirva para Irati.
Total, no ens van sortir 145 kilòmetres com a l'amic Albert, però no està malament la sortida del diumenge, molt interessant el recorregut, l'esmorçar i la companyia.
Aquí va eso!!!
No es precisament una mariconada...La Puebla de Hijar - Alcañiz 40 km de la antiga via, pendents d'arreglar, trams perduts, trams encara amb el balast, túnels sense condicionar... Alcañiz - Horta de Sant Joan 50 km la majoria de via verda, però amb dues pujades de + de 10 km cada una, i un tunel esfondrat que cal salvar per un petit port de muntanya.
Sortida de La Puebla a les 13.40, arribada a Horta a les 21.40
14 rodes punxades (érem 13 ciclistes).
La pujada de Valderrobles, va caldre remolcar a un company amb rampa a les cames (no se de on va sortir un tros de corda, sort...).
L'endemà Horta - Tortosa, 60 km de via verda en baixada primer i pla després. Un regal per les cames.
Sortida a les 10 arribada a les 13, amb cerveses pel mig.
Paella fi de festa a Tortosa... i litres i litres de cervesa i verdejo i gins, i orujos i....
...i ens veiem diumenge???
dissabte, 23 de juliol del 2011
La Tentacion
Como podeis ver la tentación ha llegado hasta mi puerta y me lo esta poniendo dificil para salir mañana.Pero por Dios que juro que luchare con todas mis fuerzas para superarla.No dejare que aparezca de nuevo "El Discotequero" Pd. Si mañana no aparezco disculpadme por favor.Gracias por vuestra comprension amiguitos.
dimecres, 20 de juliol del 2011
dilluns, 18 de juliol del 2011
Diumenge 17 de Juliol
Estiu, calor, baixes al grup, ja no sortim els diumenges?
Doncs sí, intentem mantindre la paradeta oberta fins a Setembre. Aquest diumenge vem quedar a la plaça Sarria. Em vaig aixecar malament, no habia passat una bona nit i em sentia cansat i dormit, disfressa de biker i al carrer. No trobo ni la postura ni el ritme fins a la plaça, i allà la cosa no millora doncs el Salva decideix "castigar" el grup amb un ritme alt fins a les aigues. Creuem el pont i cap a sant Pere Martir, torno a fer figa. baixem fins al turo d'en Cors i fins a la ladera, la remonten fins al merendero cremat. Tres hores mes tard d'aixecar-me sembla ser que en desperto i per fi començo a tenir sensacions en la ladera.
Del merendero cremat remontem fins a la plaça de Vallvidriera i allà darrerra del mercat agafem un nou camí per gentilessa del nostre peixeter "fletxa negra". El cami comença amb unes escales, molestes però facils, continua amb un regerot acanalat i després més escales trencacervicals, llavors es converteix en un bonic corriol que desemboca en uns esbarçers que el Pepitu i el meu llavi i cama es van encarregar d'obrir pas per sortir sota la carretera de les planes, a prop del revolt de les monges.
Remontem fins a ca la Carme i aquí s'acaba el día, el día ciclista, perque comença la tipica bacanal de jalar i beure que dura dues hores!!! Amb cava i tot per celebrar el sant de la Carme, que va ser dissabte, FELICITATS CARME!
A la una del migdia el Julian diu que les cadires ja estam prou gastades i marxem cap a Barcelona. Refatots com estem i amb molta xafugor, decidim tirar pel dret i pujar per carreter tot i que per salvar l'honor ciclista pujem per el camí de llanega. Baixem la carretera fins a les aigues (la colla fa un renuncio a la proposta del Jose de pujar a buscar els bombers), i rodem per les aigues a un ritme endiablat, a plato grande, i el Rovira fotem llenya al foc i donan pals, mentre un servidor treia el fetge per la boca i es rendia a l'alçada dels bombers.
Un altre día de fantàstic mountain bike...no,no,no, un altre día de fantàstic riures amb els amics i un gran esmorçar, però kilómetres i corriols els justos, ja ha passat Irati i no cal fer tots els diumenges 50 kilómetres durs i salvatges, tot i que un cabreres, pedraforca o PORTELL DE L'INFERN, tocaria de fer a la tardor, allà finals de setembre o principis d'Octubre.
Per cert, se comenta, se rumorea, se dice, se oye, se cuenta, ¿NO HI HA NOCTURNA AQUEST ANY? Sembla ser que el dissabte 6 d'Agost es una data que ens cuadra a tots, quedem així doncs.
Doncs sí, intentem mantindre la paradeta oberta fins a Setembre. Aquest diumenge vem quedar a la plaça Sarria. Em vaig aixecar malament, no habia passat una bona nit i em sentia cansat i dormit, disfressa de biker i al carrer. No trobo ni la postura ni el ritme fins a la plaça, i allà la cosa no millora doncs el Salva decideix "castigar" el grup amb un ritme alt fins a les aigues. Creuem el pont i cap a sant Pere Martir, torno a fer figa. baixem fins al turo d'en Cors i fins a la ladera, la remonten fins al merendero cremat. Tres hores mes tard d'aixecar-me sembla ser que en desperto i per fi començo a tenir sensacions en la ladera.
Del merendero cremat remontem fins a la plaça de Vallvidriera i allà darrerra del mercat agafem un nou camí per gentilessa del nostre peixeter "fletxa negra". El cami comença amb unes escales, molestes però facils, continua amb un regerot acanalat i després més escales trencacervicals, llavors es converteix en un bonic corriol que desemboca en uns esbarçers que el Pepitu i el meu llavi i cama es van encarregar d'obrir pas per sortir sota la carretera de les planes, a prop del revolt de les monges.
Remontem fins a ca la Carme i aquí s'acaba el día, el día ciclista, perque comença la tipica bacanal de jalar i beure que dura dues hores!!! Amb cava i tot per celebrar el sant de la Carme, que va ser dissabte, FELICITATS CARME!
A la una del migdia el Julian diu que les cadires ja estam prou gastades i marxem cap a Barcelona. Refatots com estem i amb molta xafugor, decidim tirar pel dret i pujar per carreter tot i que per salvar l'honor ciclista pujem per el camí de llanega. Baixem la carretera fins a les aigues (la colla fa un renuncio a la proposta del Jose de pujar a buscar els bombers), i rodem per les aigues a un ritme endiablat, a plato grande, i el Rovira fotem llenya al foc i donan pals, mentre un servidor treia el fetge per la boca i es rendia a l'alçada dels bombers.
Un altre día de fantàstic mountain bike...no,no,no, un altre día de fantàstic riures amb els amics i un gran esmorçar, però kilómetres i corriols els justos, ja ha passat Irati i no cal fer tots els diumenges 50 kilómetres durs i salvatges, tot i que un cabreres, pedraforca o PORTELL DE L'INFERN, tocaria de fer a la tardor, allà finals de setembre o principis d'Octubre.
Per cert, se comenta, se rumorea, se dice, se oye, se cuenta, ¿NO HI HA NOCTURNA AQUEST ANY? Sembla ser que el dissabte 6 d'Agost es una data que ens cuadra a tots, quedem així doncs.
dissabte, 16 de juliol del 2011
Dilluns als Pirineus
Dilluns pasat varem fer una travesa pels Pirineus desde La Cerdanya fins l¡Alt Urgell,pasant per el Pallars. La ruta passa per Estamariu,Bestaran,entrada a Andorra per la Rabassa, sortida per el Coll de la Gallina fins a Civis,Ars, Refugi de Ras de Conques,Santa Magdalena i Sant Joan de L'Erm.Dia fantastic per uns paisatges maravellosos.Pd. L'arros de muntanya es pot menjar al Refugi.
diumenge, 10 de juliol del 2011
dilluns, 4 de juliol del 2011
Irati 2011 Los Extras (El montaje del Director)
Del "Film" original de las andanzas de nuestros heroes, presentamos la intrahistoria, aquello que se esconde detras de la consecucion de una gesta.
Con todos ustedes el montaje del Director
Con todos ustedes el montaje del Director
Breefing 2011 from salvador rovira on Vimeo.
Irati Aquel Rio 2011 from salvador rovira on Vimeo.
Irati 2011 Los Protas from salvador rovira on Vimeo.
De culottes i ciclistes...
Aqui teniu un document gràfic de quan els ciclistes duien el culotte que portava ahir l'Edu, crec que va intentar portar una imatge vintage, li haurem de regalar una chichonera, un maillot de llana del KAS, i una bicicleta de les d'antuvi perque vagi a joc...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)