dimarts, 28 de desembre del 2010
dilluns, 27 de desembre del 2010
Cafè, cervesa, olives, patates i ... Premi!
dimarts, 21 de desembre del 2010
dilluns, 20 de desembre del 2010
diumenge, 19 de desembre del 2010
Peticion Popular
COL.LECIONISTA DE JOCS CICLISTES
De petit explica que feia campionats i curses a casa seva amb ciclistes de plàstic (je, je: com jo). No he pogut entrar a la web: www.cycling-boardgames.net però jo ho he aconseguit posant el seu nom al cercador Google: Ankitoner.
És interesant.
dimarts, 14 de desembre del 2010
Amb Neu.
dissabte, 11 de desembre del 2010
Uns Valents.
Diumenge passat fent la travesa de Tortosa a Beceit vaig trobar uns ciclistes de La Penya Ciclista Montsia de Ulldecona, pels voltants de Fredes.
Negrell 2010 from pcmontsia on Vimeo.
divendres, 10 de desembre del 2010
mtb 1993 i 1994
dissabte, 4 de desembre del 2010
BARÇA 5 - MADRIT 0
Espero l´esmorçar de demà per escoltar els teus sabis comentaris i veure com treus pilotes fores elegantment, o directament passaras de comentar rés amb algu que no li agrada el futbol i no sap del que parla?
Per cert, quins plans en general hi ha per aquet pont? A mi en sembla bé la xistorreta a la Carme, però digueu-me alguna cosa perque la tinc al congelador i l´hauria de treure.
Fins aviat.
divendres, 3 de desembre del 2010
NOVA MAQUINA
diumenge, 21 de novembre del 2010
Poquet a Poquet
dimecres, 17 de novembre del 2010
diumenge, 14 de novembre del 2010
dimecres, 10 de novembre del 2010
PREHISTÒRICA 2010
Aquest passat dilluns vaig anar a Probike a buscar les noves pastilles pels frens de disc, vaig anar a primera hora de la tarda i serà l'atzar o la crisi però no havia ningú.
Al marxar vaig recollir algun tríptic que vaig considerar interessant i un d'ells feia referència a aquesta mítica pedalada, crec que algú de vosaltres la coneix.
Vaig entrar a la web i vaig fixar-me amb les fotografies i vídeos penjats de altres edicions: hi han corriols magnífics (www.larocaenbike.com)
No té res a veure però us poso una fotografia que vaig fer aquest estiu en petit mercat en un poble al centre de Borneo: les bosses contenen una serp de considerables dimensions desviscerada i tallada a trossos, era apta pels consum humà i la venien, com també una tortuga viva dins un sac de teixit opac, d'una manera clandestina.
Salut i bon cop de pedal!
divendres, 5 de novembre del 2010
dimarts, 2 de novembre del 2010
Un diumenge qualsevol
Un diumenge qualsevol.
Diumenge, 6 de la tarda. Muntanya o carretera? La intuïció finalment em decanta per la bicicleta de rodes fines i pes ploma, i la ruta? L'única forma de sortir ràpid de la ciutat sense fer muntanya, és per la carretera N340 direcció Molins de Rei, visc a Sants, i qualsevol altre dia no se'm hauria ocorregut prendre aquesta ruta ni aquesta carretera degut al trànsit i congestió que pateix aquesta via.
Enfilo carrer de Sants i surto de Barcelona per la Travessera, i ben aviat ja estic travessant Sant Just i Esplugues, el cel està força tapat, fa una mica de resol i fins i tot cauen gotes de pluja, però la motivació és gran i les ganes de pedalar també. Poc a poc cauen els kilometres i em planto a Sant Feliu de Llobregat sense practicament haver-me creuat amb cap vehícle, durant el tram de carril bici que hi ha als poligons entre Esplugues i Sant Feliu, fins i tot puc esquivar els bassals envaint el carril d'aparcament ja que no trobo ni un sol cotxe.
Es l'hora baixa i el sol penetra entre els arbres creant una atmosfera èpica, de pel.licula, per un moment m'imagino formant part d'una escapada al mateix Tourmalet en l'etapa decisiva del Tour de França i sense voler accelero i pujo el ritme, fins i tot miro enrera a veure si ve algú per darrera perseguint-me, però la realitat és la que és, ni estic al Tour de França, ni vaig escapat, vaig sol i patint, i encara em queden ben bé 10 kilometres de pujada, així que afluixo, xino-xano, glop d'aigua i cap amunt. Aquests deliris deuen ser provocats per la falta d'irrigació sanguinea al cervell, per mi que el cos en aquestes situacions d'esforç dedica tota la sang a les cames i als pulmons, en aquests moments el cap només serveix per mantenir la línea, el ritme de les pedalades i la respiració, qualsevol altre activitat és inútil, no serveix per res...
Passat Santa Creu d'Olorda, la carretera canvia de vessant i durant un parell de kilometres hi ha un agradable descens que acaba un kilometre abans del Turó d'en Cors, i d'aqui altre cop descens fins la carretera de Vallvidrera, on m'incorporo i arribo al nucli urbà d'aquesta població, poso el pinyó del 29 per afrontar la rampa més dura del recorregut, la que dona la volta a la plaça de Vallvidrera, davant el Funicular. Passada aquesta curta rampa, la pujada segueix constant i ja és questió de posar un ritme i acabar a la plaça del Tibidabo. És un classic acostar-se al mirador de Barcelona quan arribes al Tibidabo, no hi descobreixo res nou, bé si, cada cop es veuen menys grues de cosntrucció.
Així que em poso el paravent, ara ja fa una miqueta de fresqueta, i torno enrera, ep!, stop! Un ciclista surt d'un “xiringuito” amb un gelat, quina bona idea, sino recordo malament porto alguna moneda solta, efectivament, de la bosseta del tronchacadenes rescato 1 euro, i li pregunto a la senyora de la paradeta quin gelat em pot oferir per 1 euro, i la seva resposta em fa pensar que faig molt mala cara, perque em diu, - és igual, agafa el que vulguis si el necessites, i un altre dia ja m'el pagaràs-. Això és senyal que més d'un ciclista ha passat per la paradeta amb una bona “pajara”. Agraït pel seu gest, poc abundant avui en dia, compro el gelat que el meu pressupost em permet, m'assento en un banc amb una fantastica vista a la Torre de Collserola, un parell de turistes em miren encuriosits, devoro el magnific gelat, em cordo bé el paravent, quatre pedalades per agafar velocitat i ja soc baixant per la Rabassada cap a casa.
dijous, 21 d’octubre del 2010
dimecres, 20 d’octubre del 2010
Quina LLastima!!!
Pd. Per altre banda mireu a Youtube i busqueu "Portell de l'infern"
Esta chupaooo!!!
diumenge, 17 d’octubre del 2010
El Meu Heroi
Nuestro í dolo :
El Dr. Paulo Ubiratan es el director
médico del Hospìtal de Porto Alegre, en
Brasil.
Este es el extracto de una entrevista en
la TV local, donde se le preguntaba sobre
temas de alimentación y deporte...
Pregunta: Los ejercicios cardiovasculares prolongan la vida ¿es verdad? ....................
Respuesta: El corazón está hecho para latir una cantidad de veces determinadas. No
desperdicie esos latidos en ejercícios. Su periodo de vida se gastará, independientemente de
su uso. Acelerar su corazón no va a hacer que usted viva más. Eso es como decir que usted
puede prolongar la vida de su coche conduciendo más deprisa. ¿Quiere vivir más? Échese la
siesta.
P: ¿Debo dejar de comer carnes rojas y comer más frutas y vegetales? ......................
R: Se necesita entender la logística de la eficiencia en alimentación.¿Qué comen las vacas?
Hierba y maíz. ¿Qué es eso? Vegetales. Entonces un filete es el mecanismo más eficaz de
colocar vegetales en su sistema. ¿Necesita comer cereales? Pues coma pollo..........................
P: ¿Debo reducir el consumo de alcohol?......................................................................
R: De ninguna manera. El vino está hecho de fruta. El brandy es un vino destilado, lo que
significa que se elimina el agua de la fruta de modo que usted saque mayor provecho de ella.
La cerveza también está hecha de cereales. No limite demasiado su consumo.
P: ¿Cuales son las ventajas de un programa regular de ejercicios? ..............................
R: Mi filosofía es: si no tiene dolor, no haga nada. Está usted bien.........................................
P: ¿Los fritos son perjudiciales? ..................................................................................
R: Hoy en día la comida se fríe en aceite vegetal. La verdad es que quedan impregnadas de
aceite vegetal. ¿Como puede ser que más vegetales añadidos sean perjudiciales para usted?
P: ¿La gimnasia ayuda a reducir la obesidad? ..............................................................
R: Absolutamente no. Ejercitar un músculo lo único que hace es aumentar el tamaño del
músculo.
P: ¿El chocolate hace daño? .........................................................................................
R: Es cacao. Otro vegetal. Es un alimento bueno para ser feliz. La vida no debe ser un viaje
para la tumba, con la intención de llegar sano y salvo, con un cuerpo atractivo y bien
preservado. Lo mejor es emprender el camino, con una cerveza en la mano y un bocadillo en
la otra. El mejor final es haber tenido mucho sexo y un cuerpo completamente gastado,
totalmente usado, gritando: mereció la pena, qué viaje tan extraordinario .............................
P: ¿Algún consejo más que nos pueda dar? .................................................................
R: Si andar mucho fuera saludable, los carteros serían inmortales. Las ballenas se pasan
nadando todo el día, solo comen pescado y solo beben agua. Sin embargo están gordas. Las
liebres corren, saltan y no paran, pero no pasan de 15 años de vida. La tortugas no corren y
no hacen nada, pero viven 450 años.
¡¡¡ Ole sus cojones !!!
Así se combate tanta tontuna que hay ahora con la "vida sana".
Quiero un médico así en la Seguridad Social.
dijous, 14 d’octubre del 2010
dilluns, 11 d’octubre del 2010
10-10-2010. Collserola: aigua a vessar.
dijous, 7 d’octubre del 2010
Castilla's Singletracks
Senderos Castilla from salvador rovira on Vimeo.
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Diumenge...CARRILET
diumenge, 3 d’octubre del 2010
diumenge, 26 de setembre del 2010
jo vull anar...
divendres, 24 de setembre del 2010
Racó del taller: 2 x 9
La bellesa de les coses està en la seva senzillesa.
Ara que estan sortint tantes transmissions de 2 plats i 9 o 10 pinyons, la pregunta és si això és vàlid per gent com nosaltres, no competim, no anem a "cuchillo" sempre, etc...
Doncs mans a l'obra. Després d'un estudi de les relacions entre plats i pinyons, decideixo només comprar un plat de 36, i mantenir els pinyons 11-32 i el plat petit de 22, per tant elimino el plat gran de 42 dents, i substitueixo el de 32 en la mateixa posició pel de 36. Ho monto a la Liteville, tot i que la posició del desviador no és la més adecuada, en la On One quedaria millor el muntatge.
Bé, és moment de probar que funcioni. Surto a donar una volta per Montjuich, no faig pujades amb molta pendent, i em trobo que en una hora de pedaleig només he fet servir el plat de 36, no he canviat en cap moment al plat de 22, només per comprobar que funcioni el canvi de plats. I no he trobat a faltar tampoc el plat gran, ja que realment només seria útil per baixar pedalant per asfalt, situació en la que objectivament ens hi trobem molt poc. Per tant l'experiment és un exit, ara només falta acabar d'afinar el muntatge i potser buscar altres relacions com per exemple canviar els pinyons per un 11-34, i així poder allargar encara més l'ús de l´ara plat gran de 36. La inversió econòmica per començar doncs és mínima.
dimarts, 21 de setembre del 2010
Haciendo Metros
dimecres, 15 de setembre del 2010
dimarts, 31 d’agost del 2010
Proposicion Deshonesta
Pd.Mientras espero medito y observo el paso del agua, como metafora de la vida, mas o menos segun se mire.
dissabte, 28 d’agost del 2010
dimecres, 18 d’agost del 2010
dissabte, 7 d’agost del 2010
dilluns, 2 d’agost del 2010
Quedem?
Que us sembla i qui s´apumta?
dijous, 29 de juliol del 2010
El meu mòbil a Irati 2010.
diumenge, 25 de juliol del 2010
divendres, 23 de juliol del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
dimecres, 21 de juliol del 2010
Nocturna 2010
dijous, 15 de juliol del 2010
Campionat d'Espanya a Montjuich
dimarts, 13 de juliol del 2010
dilluns, 5 de juliol del 2010
diumenge, 4 de juliol del 2010
PER ACABAR, A IRATI...
dilluns, 21 de juny del 2010
Feina feta!!!
Ahir, varem fer la etapa reina, la del coll del Triadó amb quasi mil metres de desnivell, i que encara continua uns 15 km amb una pista trenca cames que es mou entre els 2.000 i 2.300 metres d'alçada, i que acaba amb una llarga baixada fins a Espot, per una pista ampla, que permetia grans velocitats (hems fet puntes de 70 km/h).
Però lo dur de veritat ha estat avui, s'ha llevat un dia plujós, i encara que a voltes el cel s'ha obert, ha estat plovent quasi tota la estona, i a partir de Alòs de Isil, nevant, i amb vent gelat... ( a Montgarri la temperatura era de -1 graus)
La pista de pujada, encara que pendent, no es molt dura, però amb molt de fang, i el cos gelat, la experiència, no es de les que un oblida fàcilment.
En fi, una aventura que val la pena viure almenys un cop!!!
Ja en parlarem diumenge!!!
diumenge, 20 de juny del 2010
divendres, 18 de juny del 2010
Pedals de fang
La ruta es dura, durísima, però també espectacular.
Ja estem a la meitat i de moment el temps sense ser esplèndid, ens respecta...
Tot molt bé, però m'agradaria compartir amb vosaltres la experiència.
Demà en sortir de l'hotel ens esperen 1000 metres de desnivell en 12 km... be... poc a poc i bona lletra...
Fins aviat!!!
dijous, 17 de juny del 2010
dimecres, 16 de juny del 2010
Comença la aventura...
fins aviat!!!
dissabte, 12 de juny del 2010
divendres, 11 de juny del 2010
Irati. El Montaje del Director
Irati Otra Historia from salvador rovira on Vimeo.
dijous, 10 de juny del 2010
dimecres, 9 de juny del 2010
dimarts, 8 de juny del 2010
dilluns, 7 de juny del 2010
Irati Maig 2010
Pd .Es broma , con alguno no me atrevo.
Irati 2010 1ª parte from salvador rovira on Vimeo.
irati mayo 2010 from salvador rovira on Vimeo.
Untitled from salvador rovira on Vimeo.
Untitled from salvador rovira on Vimeo.
Lectura
dijous, 3 de juny del 2010
dilluns, 31 de maig del 2010
Super Berni i Super Mario
Mala Llet
PA D´AUTOR
Ingredients:
1000 gr Farina fluixa panificable
600 gr Aigua
20 gr Sal
20 gr Llevat fresc
200 gr Massa mare
Procés:
1. pesar i seleccionar ingredients
2. amassar 20 minuts més tres pauses de 3 minuts distribuides al llarg del amassat
3. Repós de la massa de 15 minuts tapada amb un drap humit
4. divisió de les peces: 150 gr per barreta i 260 gr per barra 1/4
5. Funyir (fer una bola) i repós de 20 minuts
6. Formar barra: aixafar la bola, doblegar un extrem sobre si mateix i apretar amb els dits grossos de la ma cap endevant i recollir amb la resta de dits enrotllant la massa cap enrera. Quan tingem tot enrotllat fer rodar sobre si mateix amb els palmells de la ma oberts fins obtenir la llargada dessitjada
7. Fermentar en un lloc aillat de corrents d´aire i a ser possible amb una petita caçoleta d´aigua bullint a la cambra per fer humitat. Un bon lloc es el mateix forn de casa apagat, sino un armari.
Temps de fermentació: 1 hora aproximadament, fins que la massa dobli el seu volum.
8. Preescalfar el forn a 220 ºC
9. pintar el pa amb un pinzell i aigua, o remullar amb un spray de regar plantes, i tallar dos o tres cops amb una gavineta o cutter, el tall a de ser obliquo i transversal.
10. Cocció: 200 ºC, 25 minuts aproximadament.
Variacions:
El pa, com vem fer a Irati, es pot farçir amb butifarra, carn, xistorra, etc... quan el formen
Es pot substituir una part d´aigua per llet, vi o cervessa.
Es pot afegir 15 grams de sucre i mantega per fer un pa més suau, tipus vienna
Dubtes:
Que és farina fluixa? No és la comú dels supers, millor comprar-la a una fleca i demanar que serveixi per fer pa, la del super es per pa de pessic i galetes.
Que és la massa mare? Es una massa reposada 24 hores a la nevera, que li dona acidesa, coonsistencia, aroma i sabor al pa. Es fa pastan 200 gr de farina amb 100 gr d´aigua i 4 gr de llevat i deixar-ho a la nevera 24 hores. Si un no es vol complicar la vida, es pot substituir els 200 grams de massa mare de la recepta per 5 grams de vinagre. I si un es vol complicar la vida es pot fer una massa mare natural (com la que fem a turris) amb panses i pomes i un altre procés més laborios.
Bon profit als valents...
diumenge, 30 de maig del 2010
...PENSAN EN LA NOCTURNA 2010...
divendres, 28 de maig del 2010
dimecres, 26 de maig del 2010
dimarts, 25 de maig del 2010
Deja vu!!!!
dissabte, 22 de maig del 2010
dijous, 20 de maig del 2010
ULTIMA HORA: NO M'HE PUGUT NEGAR
Alfabet Cirilic
Pd. Obriu la pagina poseu el vostre nom i ...
www.callhim.virtbox.ru
dimecres, 19 de maig del 2010
diumenge 16 de maig de 2010.
Aquesta foto que he penjat correspon a les rodalies de l'estació d'esquí d'Irati, a la vessant francesa del Pirineu Occidental a sols 1300 mètres d'alçada, la he trobat, junt amb altres a un reportatge col.locat a la web d'esquí www. nevasport.com i només és un exemple del espectacle que per una setmana ens hem perdut.