Down Urban Barcelona 2013, el que ahir no vem poder veure...

Down Town Barcelona 2014

Cedric Gracia

més fotos

Espiritu Santa Cruz, o culo "tumefacto"

Avui tornava a sortir amb la colla, i he disfrutat mooolt, de la bici, els amucs, l'esmorçar, tot un mati rodo.

Arrivo aviat a barna i vaig ciutat avall en busca de la colla, la trobo a Entença tocant la Diagonal, el Jose, Salva i l'Albert.

Pujem xino xano xerrant fins la carretera, el Jose davant marcant ritme, el seguim l'Albert i jo, darrera tanca la marxa el Salva. Al arrivar a la carretera apreto una mica, el Jose em segueix sense problemes i tambe l'Albert amb la seva espectacular bici niva. Arrivem al mirador i parem a decidir la ruta i perque el Salva pugui blasfemar tranquil sense ofegar-se.

L'Albert i jo hem d'arrivar aviat a casa, aixi que farem bucles per anar a la Carme.

Pugem carretera amunt fins les aigües, rodem i enfilem la pujada de Sant Pere Martir. l'Albert em deixa provar la seva bici nova, una Ktm de 27,5. Nomes pujar-hi noto que es lleugera, de caracter viu i rapida de respostes. Apreto. Bloquejo facilment la forquilla pitjant un boto al manillar, m'aixeco del seient i accelero a reventar la patata, la bici repon molt be, te un bon repris i no es perd gaire energia al basculant. Bones sensacions pujant.
Acabo de pujar i guanyo l'emissora pet darrera.

Al poc arriva el Jose i l'Albert, mes tard el Salva que pateix el seu particular calvari "culo tumefacto". Ara toca baixar, la Ktm porta uns frens shimano xt, i frenan molt mes que els meus deore lx, costa dominar la bici per falta de coneixement en la frenada, pero a mitja baixada agafo el corriolet de la dreta i ataco les arrels i afloraments de pedra, la bici respon be.

Jose, Albert i Salva continuan per pista fins el turo d'en cors, jo continuo provant la Ktm per el corriol de la dreta, a veure com puja. Ho fa molt be tambe, tot i que diria que una 29 encara aborda millor els obstacles, tambe es mes exigent fisicament.

Al turo d'en cors li torno la bici al Albert, que ja esta cansat d'arrosegar la heckler. Continuem fins Valvvidrera i agafem la pista d'anar al merendero cremat, prenem la variant can Llavallol, visca l'esperit Santa Cruz!

Continuem per la pista de sempre, la del panta, anem a buscar entre riures i apretons la sagrada familia, tambe se sent algun renec des del sollado.
Baixem sagrada familia i enfilem el corriol de sempre per arrivar a la Carme.

Esmorçar llaaarg, riures i a pedalar. Es tard i l'Albert i jo anem just de temps, aixi que poca floritura i pujem directes pet la curva de sempre, continuem la pujada fins adalt i empalmem amb la pista de la dreta fins adalt. Pista fins cami del totxo i el cami habitual fins vallvidrera. Remontada per carretera fins l'observatori Fabra on busquem i trovemla trialera que ens havia explicat el Pepitu.
Trialera factible pero pedregossa i amb un punt de tensio. El Salva i jo anem fentamb mes o menys fortuna, els companys Jose i Albert no ho veuen clar.

Arrivem a la pista de can borni, arrels i aigües fins el directe avall. Guanyem la ciutat i a buscar el cotxe. Estic content de tornar a sortir amb els amics i recuperar la normalitat.

...i si em permeteu una reflexió...

Arrel del darrer vídeo publicat pel Jose...

Potser m'equivoco.

No creieu que el Pirineu està molt desaprofitat de cara a la bici? Veiem molts videos de paisos dels alps on es veuen caminets molt arregladets o almenys conservats, si altres camins i excursions semblen molt extremes, es cert. Però en general sembla que aprofiten molt mes l'alta muntanya per la bici. Evidentment imagino que a canvi de llargues pujades...
I no parlo de bike parks. Aqui a Campelles m'adono que la majoria de camins per caminar molt bé, però per fer bici...complicat, i a la vegada no hi ha un manteniment de la infrastructura de camins, i els ramaders no tenen cap problema en destrossar-los. He investigat forces caminets que prometien, i al final he hagut de fer marxa enrera perque ni caminant tenien sortida... Molts dies em plantejo agafar eines i anar a netejar trossets, però si, la excusa, quanta feina per obrir uns centenars de metres en quant de temps? I a més a més quasi tot el terreny és privat, només cal veure la quantitat de filats que em trobo,  per tant si l'amo em veies netejant un camí o obint-ne un, que? marrón al canto? No ho se, potser no...
Ara bé, el potencial és enorme i penso que de cara a la bicicleta està desaprofitat...

Que en penseu?

I després d'aquestes paraules, m'en vaig a visitar un possible corriol, a peu per si de cas... salut!

...Si em permeteu...

A Patir!!!!

Despres de tres mesos sense agafar la bici per fi arriba l'hora senyalada. Ha arribat el momento de patir. Per sort amb la disbauxa que hi ha en aquest grup avui nomes sortire amb el Jose i no es perque sigui ell, sino perque es ell sol i es mes fácil de convencer un sol que dos o tres galifardeus amb ganes de fer Kms. Ja ja ja
Estic acollonit abans de fer res i nomes pujar per Entença noto la magnitud de la tragedia, era clar es veía venir a la primera rampa amb cara i ulls pateixo com un porc, i aixo que nomes estem al parc de
 Cervantes.
 Ja soc llest per morir. San Joan de Deu, si usplau porteu-me a Urgencias, corriol de pujada,auxiliii, i finalment arribada a la Plaça Mireia esbufegant com un desgraciat.
Alla trobem al Pepitu fresc com un ocellet amb ganes de volar i jo miram.lo i pensan com pots disfrutar sobre aquest instrument de tortura amb rodes?
Mentres tant el Duke, que ni siente ni padece, i menys amb el ritme que tenia que fer per no deixarme tirat, anaba tan poc a poc que un parell de vegades a tingut problemas de equilibri, tractaba de donarme anims amb la cantinela del dolor bueno. Dolor bueno es el que tinc jo quan m'aixeco tard i em fa mal la esquena de tan dormir!!!
El Fletxa es despedeixs, te ganes de fer Kms. i la familia espera, i naltros continuem per Aigues fins arribar a la pujada dels bombers. Segona tragedia les cames fan mal, pero el pitjor es el cuuul. No hi había pensat feia temps que no pasaba i era un autentic martiri, cada saltet i pedreta eran una tortura. No m'atrevia a bellugarme quan trovaba una postura mes o menys comoda, pero anaba fent poc a poc. Aribem a Dal i baijem per la Budallera, cada rampeta era un puertaco i no podía bellugar la bici de cap manera.
A Ca la Carme un momento de joia esmorçar conversa i bon solet per recuperar una mica despres pujada per el Panta i ja hem trovaba molt millor i anaba fent, encara que allo semblaba les Rambles i despres la sorpresa de la destrossa que han fet al primer tram convertin.lo en una pista.
De perdidos al rio i fem la Can Llevallol per arribar al merendero cremat , pista fis Vallvidrera, baixada per carretera, el meu culet no hagues pogut amb Turo den Cors i Aigues fins Esplugues per probar una variant nova de la baixada. Be una mica mes llarga i divertida pero res extraordinari.
Tranquilitat per arribar fins a casa i observar els darrers runners que acababen la marato, alguns feian tanta pena com jo ja ja ja
Al final sortida de uns 36 Kms. gens exigents, per un biker normal, pero que per a mi han estat una bona i exigent  reentrada.
Durant tota la sortida nomes he tingut un objectiu  : Enganxar.me al Jose tot lo que pugues pero nomes perque no pugues pujar a la bici ja ja ja.

FONT D'EN MARC: SANT FELIU DE LLOBREGAT.

Aquest diumenge no em sentia tan segur per decidir-me: Esquí, bici... finalment l'entrada de tramuntana em va empentar a una sortida single per Collserola. Sortida prop de les 9.00h direcció Riera Blanca per evitar la Marató, amunt fins parc de Cervantes i Sant Joan de Déu per enfilar el corriol i pista fins la plaça Mireia. El món és petit: Salutacions i pedaleig conjunt amb en Jose i en Salva i m'acomiado d'ells a Aigües, a la cruïlla cap a Sant Pere Màrtir. No tinc intenció de parar a esmorçar i he promés a la Montsita que sortirem a passejar i dinar. Faig carena amb pista i corriol fins en Turó d'en Cors. Corriol esquerra i per pista cap a el merendero cremat. Pista fins Can Castellví, amunt okupes i via clàssica fins Sta. Creu d'Olorda. Abans d'arribar cent mètres de carretera i El Muro avall per arribar a Can Ferriol, encaro pedalant el corriol de pujada, es fa tot i està molt ben cuidat, sembla que a l'esquerra surt un altre corriol, apareixo de nou a la pista que ens tornaria a la masia, deu mètres i descobreixo i pujo a la Font d'en Marc, l'accés és ben urbanitzat però un parell de revolts molt tancats el fan difícil de ciclar. He menjat dues tonteries i he investigat amunt, camí d'una infraestructura de la cimentera... caminet cada cop mes costerut, només per caminaires. Avall he tornat a la pista i cap a la dreta fins una cadena. Allà a l'esquerra per una pista mal asfaltada, trobant edificacions de nou, amunt fins arribar on apareix el graó que baixem quan venim de Can Ribes per aquell antic asfaltat i arribem a la pista mal conservada. He fet alguna investigació per la dreta gairebé tot es perd, menys una que va a parar a la pisteta que agafem per fer les escales de Santa Creu d'Olorda. Per carretera fins containers, cadena amunt i pista per agafar la trialera de les pedres, merendero i pista per tornar al Turó d'en Cors, trialera, Aigües, Mortirolo i variant d'en Berni per acabar rentant la bici i cap a casa.... 39,650 quilòmetres amb caloreta i pantaló curt. Continua la preparació i dieta per disfrutar el màxim d'aquest esport... per cert, de mica en mica s'albira la Pasqua Granada...

15-03-2014 Sant Feliu - La desfeta

Com avui diumenge tinc una calçotada i no podré sortir amb el Collserola-Team, o les restes que en queden... ahir dissabte vaig sortir amb els amics de Sant Feliu.
Una sortida distreta de 52 km.
Ambient ciclista, com no podia ser d'altra manera. Molta rialla en el pla, molt de pique en la baixada, i molt de silenci en la pujada...

Encara que Bikers autèntics, aquesta colla no s'atura a esmorzar, ningú es perfecte... però puntualment i degut a la llargada de la sortida, avui cadascú duia bocata etc. i es clar, la bota de vi !!!!
Això si, en acabar ha caigut una bona cervesa...

Molts dels camins ja els coneixíem de la pujada a Begues, però sobretot el millor es la vista espectacular des de dalt de La Desfeta (Desconec el perquè del nom però es el que consta als mapes, encara que ben bé, podria fer referència al lamentable estat en que la majoria de ciclistes arriben a dalt).

Collada Verda 9/3/14

Sortim de Ribes direcció Pardines, agafem un corriol ample pedregós i amb uns bons rampots curtets però intensos que ens porta fins a Pardines. No ens trobem cap Gollut (els hobbit catalans). Baixem al fons de la vall i remuntem fins l'Ermita de Santa Magdalena, i amunt per pista fins L'Òrri Vell, un refugi/cabana de pastors d'un biker de Pardines, fem la barreta de rigor (o esmorzar segons els cànons dels bikers d'aqui dalt, mmmm bueno vale de acuerdo) i amunt. La recent nevada encara dura per aquests paratges i la pista a estones és una barreja de neu i fang que empitjora a cada metre. La neu sua per la caloreta primaveral (15 graus a 1500 metres) i la pista cada cop és més impracticable, però seguint el bon amic Dani, es pedala i punt! Ell és un autèntic biker, com més fang mes content i més fort! :-) La bici comença a pesar lo seu, recordeu aquelles boles de fang a les rodes? doncs això. En un  moment que faig peu, baixo de la bici, l'aixeco, uns 30 kilos o més...jajaja, amunt!

S'acaba la pista, però l'objectiu és clar, i anem vorejant congestes de neu o travessant-les si no hi ha més remei, desde l'Òrri Vell el desnivell no és tant exagerat i permet anar pedalant no sense esforç, degut al pes extra a les rodes. Coronem la Collada Verda. Ens trobem un parell de vehicles que haviem vist remuntar per l'altre banda de la Vall. Són dos enormes Toyota Land Cruiser, de l'Universitat de Barcelona!, no s'hi posen per res aquesta gent a l'hora de comprar vehicles...
Des del Coll surt una pista que baixa altre cop a Pardines, una pista que imposa respecte si es pensa en fer-la de pujada, dura, trencada, pedragosa i amb pendents que semblen impossibles. Ah i enfangada fins les celles, de perdidos al rio, a fondo avall, ens acabem de rebossar en fang, i arribem al poble.

Decidim baixar per carretera a Ribes, només portem 25km, però l'esforç de pedalar tot el desnivell amb fang es nota a les cames. Arribem a Ribes i manguerasso a la bici.
Una ruta molt maca i exigent, corriols pocs, però les vistes i l'entorn pirinenc valen la pena.

Ah, us esteu preguntant qui son els Golluts? busqueu busqueu...

Picant pedra

Hola, aqui el desaparegut!
He començat el meu via crucis particular per recuperar la forma i poder sortir ambla colla, que tinc moooltes ganes.

Primer dieta rollo Jose, dos mesos, i ja he perdut 9 kilos. Ara comença fase esport, sortir a corre al mati i en bici els diumenges.

Primer diumenge: pujar per la riera fins dosrrius i tornar. 20 km, creia que em moria, la riera semblava un puertaco, i es com pujar entença.

Segon diumenge: corriols de foska+riera,    21km. Durissima la pujada fins els corriols, i despres el tipic anar de cul al corriol, fet caldo amb els reflexes lents i arribant tard a tots els llocs.

Avui, tercer diumenge: mes corriols i riera, 21km. Millor sensacions que la semana pasada, pero encara en falta icar mes pedra per sortir amb els maquines del Jose i Albert...

Continuo al port descarregant sacs mentres veig els vaixells marxar i anyoro el sollado!

The Marmots - Running is Life

un corriol +

Aquest matí, baixant de Santa Creu, hem vist un caminet prometedor. Una estona investigant i ja sabem d'on surt...
Pot ser una bona alternativa, qui sap, un altre camí per explorar.

Diumenge 10 de novembre. 40 motius per juntar la colla.

 Hola,

quatre mesos després, per fí acabo la crònica de la sortida de Mataró. Com que no puc escriure-la al blog te l'envio amb un arxiu de text perquè la publiquis tu.

Gracies, EDU

P.D: quina enveja en doneu amb les vostres sortides últimament, a veure si aviat em puc afegir

 

Després de dos mesos sense sortir, aquest diumenge he rejuntat la colla per sortir a celebrar el meu aniversari, 40 anys ni més ni menys! Això mereixia una sortida diferent, i com no, tornar a sortir tots junts desprès de molt de temps, fins i tot el home de les muntanyes va baixar per l'aconteixement. Nomes va faltar en bici l'Albert per motius mèdics, tot i que va pujar a esmorzar.

Vem quedar a casa meva a les 8:30, a Mataró, sortiriem a fer corriols, previ peatje Burriac.

Ens juntem tots davant de casa puntuals, fem goig, fa temps que no ens trobem tots cinc vestits de ciclistes. Comencem suaument sortin de Mataró pel poligon industrial de les Hortes cap a la riera d'Argentona, la creuem i agafem la carretera que va a Cabrils, te un carril bici i va molt bé per escalfar, en dos kilómetres comença la pujada i no hi ha pietat. Continuem encara per carretera fins Agell I llavors ens endinsem pel poble en busca d'una pista forestal que comença suaument I poc a poc va guanyan pendent amb algun descansillo pel mig. El Bernat I el Jose van davant marcant el ritme, jo suant la cansalada darrera seu, el Pepitu en terra de ningu, I el Salva tancant el grup al sollado. Després d'una primera rampa forta de ciment seguida d'una forta de sorra I quatre tobogans per fi s'acaba la pujada I arrivem a una petita cruïlla a peu del castell de Burriac. El Jose I el Salva ens esperen a la cruïlla, la resta anem a rebentar la patata pujant al castell.

Continuem pujant uns quants metres fins el trencall que porta al castell, l'agafem I comença l'infern...je je je. El Bernat, com a bon Mountain Bike Hero, s'avança I ataca la primera gran rampa amb desició, la supera, Bravo! Jo darrera faig peu a mitja rampa I el Pepitu darrera meu em copia l'estrategia. Aquesta primera rampa té molt percentatga, a més es terreny sorrenc I está degradat, amb el que no tens una traçada neta I lliure, tens que pasar per un pam de terreny engantxat a la dreta. Continua amb un petit descans, sempre en pujada, que enllaça amb una segona pala més sorrenca encara si cap culminada amb un aflorament de pedres. En aquesta segona rampa el nostre estimat MBH va claudicar, oh oh oh. El Pepitu I un servidor ni ho vem provar, encara estavem hiperventilant degut a la primera rampa.

Breu visita a les restes del castell per part del Bernat I el Pepitu, foto de rigor I cap avall. Destacar l'amor per la geologia que ha desenvolupat a les muntanyes el Bernat, ja que al primer aflorament de pedres, nomes començar a baixar, no va poder resistir la tentació I es va llançar “ a por ellas”

Si aquestes rampes impresionan de pujada, de baixada em fan molt respecte igualment, entre la pendent, la sorreta, els reguerots...huy huy huy, baixo amb el “culito prieto”.

Ens retrobem amb el Jose I el Salva I baixem uns metres per la pista que porta de Burriac fins Argentona, llavoors tremquem a la dreta per agafar una trialera que ens baixara per dins del bosc a la font picant. Primer la trialera es técnica, te alguns passos complicats, servidor no l'ha pogut baixar sencera encara, I anem deixant peus aquí I allà. Després de la primera part més técnica, la trialera v perdent dificultat per convertir-se en corriol molt divertit, aquí deixem correr les bicis I gaudim més. Al arribar al final agafem un corriol de la dreta que puja fort per anar a buscar un corriol fantastic de baixada, molt fàcil I mimós, amb molt de flow que ens torna a baixar fins la font picant. Per rematar el festival corrioler fem un petit bucle per la zona de les fonts de Burriac, de nou una mica de pujada, aquesta vegada suau I de nou un corriol fàcil I mimós, només amb una petita curva tancada al mig on el Pepitu per l'adherencia I cau.

Sortim dels corriols (el Jose prova de fer el salt de pertiga amb bici sobre una cadena però no s'acaba de sortir...) I anem a buscar la plaça del centre d'Argentona per parar a esmorçar. Allà ens trobem amb l'amic Albert que no ha pogut pedalar pero ha pujat a esmorçar amb tota la colla. Fa goig veure junt el grup, semblem ciclistes I tot!!!

Després del esmorçar, no gaire bo, tot s'ha de dir, continuem la marxa. El Salva proposa baixar suaument per la riera fins Mataró, però avui es un dia especial I no es lliurarà tant fàcilment del dolor bueno. Així doncs, creuem la riera I anem a buscar l'inici de la pujada dels porcs (nom que treu de la granja de porcs que hi ha al final), la pujada te alguna rampa dura, també un descans al mig I tot plegat no es massa llarg ni massa dur. Tots anem femt, Jose I Bernat davant, Pepitu I un servidor darrera, I finalment el Salva blasfemant perque no troba tant suau ni tant curta la pujada, sembla que s'anyora de la riera.

Acabem de pujar I pista tobogan trencacames per anar a buscar un corriol de pujada que enllaça amb els corriols de la Foska (corriols on sortia amb la Foska a entrenar). La pujada fins els corriols es curta però dura, I el Salva ja jura en arameu!

Comencem el corriol amb una primera baixada divertida, seguit de una pujada que ens conduira a una nova baixada I de nou pujada...i així enllacem petits trams de baixada fàcils I divertits amb trams de pujada més o menys durs. El típic camí trencacames que quan estàs en forma es molt divertit I quan estat desfondat es un infern. Així doncs, el Bernat va disfrutar com un nen I jo amb éll, el Jose I el Pepitu vam fent, I el Salva si que està patint un infern, caminant els repechons I patint les baixades sense reflexes ni esma per fluir. Em mira amb cara de psicòpata I em fa por!!!

Acabem el corriol amb una baixada final que ens deixa avall de la riera de nou, al costat de mataró I entrem a la ciutat per anar a buscar la casa I els cotxes.

No ha sigut una grandisima ruta ciclista, just hem fet 31 km malcontats, però si força variada, carretera, pistes, trialera, corriols, una mica de tot per tots els gustots.

Agrair a tots el que vinguesiu fins a Mataró per rodar amb mí I celebrar el meu 40 aniversari. Va ser molt especial per mi I estic molt content de tenir uns amics com vosaltres.

2 DE MARÇ: TRENCANT CADENES.

Surto de casa a les 8.05h. El dia promet i abans de trobar-me amb l'Albert i en Jose he fet una petita ruta :Mortirolo amb final fallit, Sant Pere Màrtir per la solana, combinat de pista i trialera per arribar al Turó d'en Cors i arribada al punt de trobada, al merendero cremat, amb un Can LLevallol complet) que m'ha permès tornar a casa amb 40,400 qms. Avui l'Albert té fixada l'hora d'arribar a casa i per pista (jo hem sentia bé desprès de la bondat física i alimentària que m'he marcat per alleugerir pes i he acabat amb éxit l'intent de la pujada directe per evitar la curva de porland), masia okupada, containers i aproximació clàssica a Santa Creu d'Olorda per acabar a Can Ribes on hem estrenat nou menjador: lluminós i amb la taula privilegiada prop de l'estufa de llenya... ha costat marxar. En Salva ha arribat una mica després. Bona xerrada on el duo del Poble Sec han explicat amb detall les seves vivències amb el món de la música pels voltants dels anys vuitanta. A la sortida l'invent de l'Albert assegurant les bicicletes amb un candau de combinació numèrica ha propiciat bons moments de comentaris irònics. La combinació d'obertura no responia, i junt amb la manca (de nou) d'ulleres per vista cansada (element imprescindible al Collserola- Team si no pedala cap membre de la canalla) ha obligat a demanar a l'staff dels fogons del restaurant l'eina per tallar la cadena, que ha demostrat nula resistència a la mínima pressió d'un estri professional... és a dir, fracàs de la nova variant per tornar a casa amb el Free 2 d'en Salva! Hem tornat per la solana, amb vistes magnífiques al Baix LLobregat tot pedalant sota la cimentera de Sant Feliu. En arribar a la zona de lleure de Santa Creu d'Olorda hem baixar trialejant fins on hem cregut adient seguint les escales que ens fan baixar a la pista que ens portarà a l'inici del Muro i avall per la dreta passant per la masia ja restaurada. A la pista, per la dreta, apareix senyalitzat un corriol llaminer que caldrà explorar mes endavant. Arribem a la pista que ens portarà, girant a l'esquerra a passar pel costat de l'ermita de La Salut, arribem al bosquet, estava preciós i la temperatura era fantàstica: bones sensacions! Hem disfrutat de la baixada final que ens fa arribar a la pista per amb rapidesa trobar Sant Just Desvern i pedalem per apropar-nos a la city per la Font de la Beca (on tothom ha marcat el ritme que li ha convingut). Després avall pel corriol on arribem a la zona de corriols entre la fallida zona de transformació urbanística d'Esplugues... on els que anàvem darrera constatem que en Jose no controla el pulsòmetre quan baixa i disfruta i domina el ziga-zaga ziga-zaga com mai! Sant Joan de Déu i fí de festa pel Parc de Cervantes amb escales per finalment entrada triomfal per la Diagonal. Senyors, bona setmana!

Vídeo

Per fi he pogut pujar un vídeo grabat durant la sortida amb neu...