diumenge, 27 d’abril del 2014
Retorn al Passat
Diumenge 27.4.2014
Avui tota la colla estaba disgregada en varios fronts. El Fletxa gimnas i Hándbol aPonent, El Forner i en Pathfinder donan la cara per la colla a terras del Maresme i El Duke i jo mantenin la presencia a Collserola. Del Cap de Taller no se res pero imagino que ha estat assolint fites mes altes o be servin de Pim Pam Pum als bordegassos del Ripolles.
Esperant noves de tots , jo vaig a explicar la nostra ruta de avui. Sortim amb fresqueta cap a Collserola amb la intencio de anar a petar a La Rierada. Al ser dos el ritme es altet cosa que començo a notar aribant al cinturo. Pujada per carretera fins a trencall de Molins i allí per Vallvidrera cap al Can Castellvi da Dalt. Baixada per el tieso, cal anar em compte ja que el terra esta molt aixecat i arribem a la primera trialera.
Esta fantástica encara que bastant cambiada i ara no es pot anar amb aquella alegría si no vols tenir un susto, trobem un maquineta pujan i em quedo pasmat amb la facilitat que ho fa. Aribem a Can Busquests i girem cap a la Rierada , com feiem antuvi, quan tenias que apretar perque sortian els gossos. Primer troç fet, pero muchacho, arriba la pedra i em cago. No la feia quan era algu, no la fare pas ara. Recordem un momento el dia que el Forner va baixar per el mig, con dos cojones, i tambe quan el Fede va quedar enganxat amb un arbre sence poder sortir. Pepitu tu no venias , era quan el Santi. Ja Ja Ja.
Be la Rierada esta fabulosa amb una gran cantitat d'aigua que ens ha fet gaudir cam badells. Varias escenes de raiers i en una de aquestes ensoppego amb un tronc, tinc que treure un peu en un lloc que creía que era bo i me hi trovar amb l'aigua per sobre del tormell, ben be a mitg "gemelo". El Jose es pixaba de riure perque el lloc era on li diem Excalibur de quan ell va fotre tota la cama dins l'aigua.
Acabem la Rierada i pugem per la Siberia cap a la casa Blava.La pujada es molt bona, suau i fa que arribis a dalt en un pet. Esmorcem al antig antro dels caçadors, que ha cambiat d'amos i ara esta força be. He esmorçat butifarra de bolets a un preu molt bo. Lloc tranquil a tenir en compte.
Despres de esmorçar em anat cap a Papiol, amb la ideia de investigar per allí i fer la tornada per el Llobregat. Malauradament no hem pogut fer gran cosa ja que hens em colat amb un corriol per la carena i em perdut mitja hora fen un troç totalment inciclable, passant per sota i per sobre de arbres caiguts.
Be aconseguim arribar a la trialera de Papiol i el Jose es passa tota la estona atxutxan.me, que tio. Pasada la bobila ens mig perdem i agafem unas pistas i corriols que ens porten fins al Papiol, de allí cap a Molins i el Lobregat fent la tornada per la pista fins al Prat. Bellvitge i Barcelona.
La opcio de tornar per el riu esta molt be si vols fer mes troç del Papiol o si estas molt petat, es tracta de rodar i pots marcar el teu ritme.
Al final 48 Kms, , no hem arribat al 60 Kms., que li farem, potser tot el tems perdut i perduts ens ha fastidiat. La propera vegada farem Les Escletxes, si es que existeixan.
dilluns, 21 d’abril del 2014
Diumenge 13 Abril. Tenim una CITA...el Dragon Khan
Aquest diumenge només quedan el Salva i l'Albert, així que pujan a Mataro a fer una mica de corriols i flow...tot i que s'hauran de guanyar el folw, aquí no regalem res, je je je.
Sortim a les nou de casa, anem a buscar la riera d'Argentona i rodem suaument (tot i que el Salva es queixa que no ens persegueix ningú) fins trencar sota l'autopista a la dreta cap el Bellraco. Pujarem per aquell Corriol suaument que comença amb un túnel, enllacem amb un altre Corriol, pista i de nou Corriol fins adalt per arribar a Sant Carles. Anem pujant be, a bon ritme, l'Albert en segueix de prop, i el Salva esbufega de lluny. Amb mes o menys fortuna anem fent i abans de l'Última tram de pujada el Salva agafa la Ktm del Albert per provar-la.
De cop deixa el sollado per l'Albert i s'enganxa a mi pujant a bon ritme. Acabem de trencar un mite, el Salva no es home de sollado, es la Heckler blanca que no puja be.
Mentrestant ens avancen uns ciclistes i al sollado l'Albert li falta temps per cridar "no es la meva bici!"
Lleig....
A Sant Carles agafem un Corriol de baixada. Curt però maco, i el Salva conclou que li agrada mes la Ktm pujant que baixant. Sortim a un bar de la urbanització, rodem uns metres i pista estreta avall fins la carretera de Llinars. Aquí s'acabà de moment el flow i comença la penitència...pujar fins la torrasa.
Comencem per la típica pista de falso llano, muy falso. I quan mes confiats estan...trenquem a la dreta trial era amunt! Pujarem per L'Antic descens de Llinars. Es puja tot, però te trams exigent on el Salva escaga en mi i l'Albert comença a pensar que aquest terreny maresmenc es seriós i no es tan bona idea fer la Cabrilenca. Finalment i després de una mica de dolor bueno arribem adalt i trobem un chiringuito al final de la pujada, al costat de la torreta. La idea es esmorzar aquí i recuperar forçes per el Dragon khan, però no hi ha lloc i no volem esperar així que decidim baixar fins Dosrrius.
Aixi que anem a buscar la bonita baixada Dragón Khan. Per començar un aperitivo curt pero intens, una patita trilátera técnica estil cami de carena. A la segó a arrel gran en cago i Perú a Terra, els demes copien la táctica. Fa rabia, l'ultima vengada vais fer molt mes tros.
Remonten una rompe ta i començar el Dragón. Disfruten molt deixant correr la bici i enllaçant perales, el Salva reo la selva recompensa a tan esforç pujant, l'Albert li costa mes gaudir la baixada...la km frena masas i encara "se la esta fent selva".
Arrivem a Dosrrius i anem al bar de la placenta a esmorçar...tenim una cita!
Sortim d'esmorçar i enlloc de baixar plácidament per la Riera fins Mataró, els companys em demanen gresca...Aixi que sortim per darrera el poblé a buscar una pista que coneixem com a CITA per que el cami passa per una clínica de desintoxicació, el Centre de Investigació i Tractament de Adiccions. La pujada es dura, no ens enganyem, es com ajuntar la Sargantana amb el Muro o algo aixi, a mes, les rampes dures son al principio.
El Salva es caga en tot, i no te esma ni per insultar-me com cal, l'Albert va be i fins i tot vol fer alguna exhibicio que li pesara al final de la pujada.
Despres de patir una bona estona arrivem al final i agafem un corriol de curta baixada per enllaçant amb un corriol de pujada, suau apuesta vegada pero pujada. Per fi arrivem adalt de tot i ja no queden mes pujades, ara una nova baixada txula plena de flow, pero els company van tant cansats que els réflexes no acompanyen i no disfrutan la baixada com cal.
La baixada enllaça amb els corrió la de tornada que vem fer al Novembre, pero avui despres del Cita si que van tocats i anem a buscar escapatoria directe aval fins la Riera per poder tornar a casa "cómodament"
Amb la tontería surten 38km, no está gens malamente. Bonic diumenge de flow maresmenc!
Donar les gráciles al Salva i l'Albert per pujar fins a Mataró a "gaudir" de les mueves "encerronas", us preparare mes trampes amb carinyo!
Sortim a les nou de casa, anem a buscar la riera d'Argentona i rodem suaument (tot i que el Salva es queixa que no ens persegueix ningú) fins trencar sota l'autopista a la dreta cap el Bellraco. Pujarem per aquell Corriol suaument que comença amb un túnel, enllacem amb un altre Corriol, pista i de nou Corriol fins adalt per arribar a Sant Carles. Anem pujant be, a bon ritme, l'Albert en segueix de prop, i el Salva esbufega de lluny. Amb mes o menys fortuna anem fent i abans de l'Última tram de pujada el Salva agafa la Ktm del Albert per provar-la.
De cop deixa el sollado per l'Albert i s'enganxa a mi pujant a bon ritme. Acabem de trencar un mite, el Salva no es home de sollado, es la Heckler blanca que no puja be.
Mentrestant ens avancen uns ciclistes i al sollado l'Albert li falta temps per cridar "no es la meva bici!"
Lleig....
A Sant Carles agafem un Corriol de baixada. Curt però maco, i el Salva conclou que li agrada mes la Ktm pujant que baixant. Sortim a un bar de la urbanització, rodem uns metres i pista estreta avall fins la carretera de Llinars. Aquí s'acabà de moment el flow i comença la penitència...pujar fins la torrasa.
Comencem per la típica pista de falso llano, muy falso. I quan mes confiats estan...trenquem a la dreta trial era amunt! Pujarem per L'Antic descens de Llinars. Es puja tot, però te trams exigent on el Salva escaga en mi i l'Albert comença a pensar que aquest terreny maresmenc es seriós i no es tan bona idea fer la Cabrilenca. Finalment i després de una mica de dolor bueno arribem adalt i trobem un chiringuito al final de la pujada, al costat de la torreta. La idea es esmorzar aquí i recuperar forçes per el Dragon khan, però no hi ha lloc i no volem esperar així que decidim baixar fins Dosrrius.
Aixi que anem a buscar la bonita baixada Dragón Khan. Per començar un aperitivo curt pero intens, una patita trilátera técnica estil cami de carena. A la segó a arrel gran en cago i Perú a Terra, els demes copien la táctica. Fa rabia, l'ultima vengada vais fer molt mes tros.
Remonten una rompe ta i començar el Dragón. Disfruten molt deixant correr la bici i enllaçant perales, el Salva reo la selva recompensa a tan esforç pujant, l'Albert li costa mes gaudir la baixada...la km frena masas i encara "se la esta fent selva".
Arrivem a Dosrrius i anem al bar de la placenta a esmorçar...tenim una cita!
Sortim d'esmorçar i enlloc de baixar plácidament per la Riera fins Mataró, els companys em demanen gresca...Aixi que sortim per darrera el poblé a buscar una pista que coneixem com a CITA per que el cami passa per una clínica de desintoxicació, el Centre de Investigació i Tractament de Adiccions. La pujada es dura, no ens enganyem, es com ajuntar la Sargantana amb el Muro o algo aixi, a mes, les rampes dures son al principio.
El Salva es caga en tot, i no te esma ni per insultar-me com cal, l'Albert va be i fins i tot vol fer alguna exhibicio que li pesara al final de la pujada.
Despres de patir una bona estona arrivem al final i agafem un corriol de curta baixada per enllaçant amb un corriol de pujada, suau apuesta vegada pero pujada. Per fi arrivem adalt de tot i ja no queden mes pujades, ara una nova baixada txula plena de flow, pero els company van tant cansats que els réflexes no acompanyen i no disfrutan la baixada com cal.
La baixada enllaça amb els corrió la de tornada que vem fer al Novembre, pero avui despres del Cita si que van tocats i anem a buscar escapatoria directe aval fins la Riera per poder tornar a casa "cómodament"
Amb la tontería surten 38km, no está gens malamente. Bonic diumenge de flow maresmenc!
Donar les gráciles al Salva i l'Albert per pujar fins a Mataró a "gaudir" de les mueves "encerronas", us preparare mes trampes amb carinyo!
divendres, 18 d’abril del 2014
MOURES PER SENSACIONS 18 d'ABRIL
Aquest matí m'he llevat amb ganes d'anar en bici, feia un dia esplèndid, dels que m'agraden, amb sol i calor, i he decidit sortir a rodar.
Convençut que l'Albert estava a Comarruga i el Pepito fora, peró sabent que el Salva estava a Barna l'he enviat un WSP per si volía sortir a rodar, com no contestava, he imaginat que estaría descansant, aixi que he sortit cap a les 09:30 del mati.
Les sensacions, avui m'he mogut per sensacions i finalment he pujat a Collserola. La carretera inusualment sense gaira trafic, be, al arrivar a Les Aigues m'he posat auriculars per rodar escoltant un grup que un amic m'havi recomanat Above & Beyond, molt poca gent, be, Aigues fins agafar la pujada dels vivers de Can Borni, després cap a la Font Groga i sender de la esquerra fins a baix, Can Jané (Avui no hi ha esmorzar), arrivant fins l encreuament que porta a Can Borrell o torna cap amunt, doncs cap amunt, pujada del Bon Rotllo, aqui he tingut un moment magic, entre el paisatge, la música, l entorn, m ha agafat una eufòria incontrolable, en fi......de nou cap a la Font Groga, carretera avall fins Can Cortés, remontar per anar a buscar la pista clásica que porta fins el Tibidabo passant per els Cochinillos, després per no repetir els Vivers he fet carretera amunt, he deixat de costat la trialera del Observatori i he baixat per els bombers, arrels, Aigues senceres, i baixar per Sant Just, Cervantes, remontar per rentar la bici....51,7 km. No penseu, he mantingut l eufòria una estona més
dissabte, 12 d’abril del 2014
Pla de les Aranyes 12/4/2014
Estava avisat, pujaríem al Pla de les Aranyes. La setmana passada vam
pujar fins al peu del Taga, una pujada de agarrate moreno, trencada,
duríssima i en aquella ocasió enfangada, però a diferència de la pujada
d'avui, amb algun descansillo per agafar aire. Doncs bé, l'avís era que la d'avui era més dura.
Som-hi. Baixo a Ribes a trobar el Dani. Sortim direcció Pardines passant per Ribes Altes per la versió fàcil, juas juas! Arribem a Pardines. Sorprenentment el terreny estava força bé després d'un divendres ben plujós. Comença la festa! Remuntem ja per forts pendents els últims carrers de Pardines, comença la pista, i uns vedells fugen davant nostre veient-nos venir. La pujada se las trae, jo en modo TaiChi, i vaig tant lent que el GPS no pot calcular el desnivell. Calculo que entre un 17-20%. Per sort el terreny es prou bo i no hi ha massa pedra. Travessem un rierol, i rampot amunt, rellisco, i em veig muntanya avall. Salvo el drama, continuo, mirant a la dreta es veu l'objectiu, i està molt amunt. La pista no dona descans, en algún moment afluixa, però de descansos res de res. Les cames fan pupa, i el cor i pulmons no donen per mes. Arribem a un prat, i la pendent fa por, veig el Dani enfilar-se sense dubtes, traço una diagonal i conquereixo el prat, però a l'entrada d'uns matolls, no puc mes, peu a terra i agafar aire. Ja es veu el final a prop, i veig el Dani conquerir-lo. Faig una foto i segueixo, ara per corriol fins dalt! Objectiu aconseguit. Les dades diuen 426m de desnivell en 2,8km i una mitjana del 15%. No sembla massa? Collons!
Reposem uns pocs minuts i avall. Baixem per prats i trossos de corriol, fins que arribem a un torrent que baixa ple. El Dani dubta, i jo poso en pràctica els coneixements raiers de la colla, desmuntu i travesso el torrent a peu, remullant i netejant les botes. El paratge es preciós, i arribem a la pista principal no sense haver remuntat algún altre rampot. Seguim pujant per la pista que porta a la collada Verda. Salvem un parell d'esses de aupa i arribem al pla. Trenquem a la dreta direcció l'Orri Vell, i per prats i corriols anem perdent alçada. Una última rampa abans de l'Orri, i de perdidos al rio, llanço l'sprint, soc derrotat. Això no quedarà així. Agafem aigua fresca i anem a buscar un corriol per baixar a Pardines. Anem buscant i al final el trobem. Molt maco i bucòlic, pero humit i ple de lloses, que m'estressen al fallar la primera i perdre el flow. Arribem sota Pardines, i aquest cop és el Dani que llança un atac, li agafo roda però no soc capaç de remuntar-lo, segona derrota. Arribem a la carretera, i baixem a Ribes, arranco a l'asfalt a lo loco, i baixem picats fotent-nos pals, arribant a Ribes el Dani afluixa i el remato, l'sprint final és al cartell de població, este punto no admite discusión! Bien, un sprint per mi. Xerradeta de despedida i cap a casa!
Us deixo el link a la sortida.
http://www.strava.com/activities/129461011
Som-hi. Baixo a Ribes a trobar el Dani. Sortim direcció Pardines passant per Ribes Altes per la versió fàcil, juas juas! Arribem a Pardines. Sorprenentment el terreny estava força bé després d'un divendres ben plujós. Comença la festa! Remuntem ja per forts pendents els últims carrers de Pardines, comença la pista, i uns vedells fugen davant nostre veient-nos venir. La pujada se las trae, jo en modo TaiChi, i vaig tant lent que el GPS no pot calcular el desnivell. Calculo que entre un 17-20%. Per sort el terreny es prou bo i no hi ha massa pedra. Travessem un rierol, i rampot amunt, rellisco, i em veig muntanya avall. Salvo el drama, continuo, mirant a la dreta es veu l'objectiu, i està molt amunt. La pista no dona descans, en algún moment afluixa, però de descansos res de res. Les cames fan pupa, i el cor i pulmons no donen per mes. Arribem a un prat, i la pendent fa por, veig el Dani enfilar-se sense dubtes, traço una diagonal i conquereixo el prat, però a l'entrada d'uns matolls, no puc mes, peu a terra i agafar aire. Ja es veu el final a prop, i veig el Dani conquerir-lo. Faig una foto i segueixo, ara per corriol fins dalt! Objectiu aconseguit. Les dades diuen 426m de desnivell en 2,8km i una mitjana del 15%. No sembla massa? Collons!
Reposem uns pocs minuts i avall. Baixem per prats i trossos de corriol, fins que arribem a un torrent que baixa ple. El Dani dubta, i jo poso en pràctica els coneixements raiers de la colla, desmuntu i travesso el torrent a peu, remullant i netejant les botes. El paratge es preciós, i arribem a la pista principal no sense haver remuntat algún altre rampot. Seguim pujant per la pista que porta a la collada Verda. Salvem un parell d'esses de aupa i arribem al pla. Trenquem a la dreta direcció l'Orri Vell, i per prats i corriols anem perdent alçada. Una última rampa abans de l'Orri, i de perdidos al rio, llanço l'sprint, soc derrotat. Això no quedarà així. Agafem aigua fresca i anem a buscar un corriol per baixar a Pardines. Anem buscant i al final el trobem. Molt maco i bucòlic, pero humit i ple de lloses, que m'estressen al fallar la primera i perdre el flow. Arribem sota Pardines, i aquest cop és el Dani que llança un atac, li agafo roda però no soc capaç de remuntar-lo, segona derrota. Arribem a la carretera, i baixem a Ribes, arranco a l'asfalt a lo loco, i baixem picats fotent-nos pals, arribant a Ribes el Dani afluixa i el remato, l'sprint final és al cartell de població, este punto no admite discusión! Bien, un sprint per mi. Xerradeta de despedida i cap a casa!
Us deixo el link a la sortida.
http://www.strava.com/activities/129461011
dilluns, 7 d’abril del 2014
Els corriols de Cerdanyola
Arribo aviat a Barcelona, aparco i baixo a buscar la colla per Sarrià. A la plaça Artós em trobo amb el Palmer que puja, ens saludem i giro cua per acompanyar-lo una estona i xerrar. Al arribar a la plaça Borràs em vull acomiadar, però em tempta a pujar amb ell fins les aigües.
Així doncs, enlloc de pujar per la carretera anem fent pel lateral de la ronda fins el tanatori de Sant Gervasi, allà pensava en que pujaríem pel tieso, però no, comencem a avançar entre cases i urbanitzacions plenes de rampots curts i durs fins acabar en el carrer maduixer, que finalment desemboca en la carretera de les aigües passat el pàrking. Així doncs toca fer tota les aigües ràpids per anar a buscar la colla. Començo a sospitar que tot plegat es una estratagema del Salva per matxacar-me i tenir companyia al sollado!
Passat les nou trobem a la colla a les aigües amb carretera. Avui fa goig, som sis ciclistes! El Pepitu, el Josep, l'Albert, el Salva i un servidor. Volem anar a fer els corriols de Cerdanyola, però el Pepitu i l'Albert no volen fer tard, a les dues a casa, i per tant no podem encantar-nos amb bucles pel Tibidado i corriols per Cerdanyola, així que decidim anar per la via ràpida per guanyar temps, pujarem fins Valvidrera per carretera. No acaba de quedar clar, i uns entenen pujar tota la carretera i altres fins sota l'antena...
Comencem a pujar i l'Albert marca els deu metres de rigor tipus Jose, vol marcar paquet enfront el Palmer. Al poc el Josep accelera i es posa al costat, es comencen a picar i van pujant el ritme. Al poc el Salva i jo nomes veiem al Pepitu, en terra de ningú, des-de el sollado.
Anem pujant i al passar la plaça del funicular ja no veiem ningú, suposem que hauran agafat el camí de sempre per sota l'antena...no trobem ningú, comencem amb una serie de whatsaps que emboliquen mes que no pas ajuden...estem aquí, estem allà...
Albert i Palmer han fet encigalats tota la carretera fins dalt, el Pepitu el camí de sempre i cochinillos avall. Salva i jo camí de sempre i cochinillos variant esquerra per sortir mes avançats a la carretera, el Salva vol anar a fer la trialera de Probike.
Finalment ens trobem de nou amb el Albert i el Pepitu a la carretera de Sant Cugat, just abans de la curva de baixar a can Jane, el Palmer ha marxat cap a casa que tenia presa.
Baixem per la carretera fins a buscar la trialera de Probike. Encara esta tot bastant moll de les pluges del dijous. Fa molt temps, anys, que no passo per allà i vaig amb molta calma. Anem fent fins trobar un reguerot enorme abans dels afloraments de pedra, caminem, remontem la riera i de nou pugem a les bicis. La segona part de la trialera es molt corriolera i continua estan en bon estat, avui tenim algun problema en els dos afloraments de pedres que hi han, els únics, perquè estan molt fangosos, tot i així destacar al Pepitu, home acostumat al gel, que passa els obstacles enfangats amb gran prestància i elegància. Acabada la trialera i sortim a la pista que ens condueix a la hípica Severino i la torre negra, el Pepitu ens deixa que també ha de ser d'hora a casa.
Després del flow sortim al Pi d'en Xandri i anem pels camps idil·lis a buscar el grito. De cop ens trobem amb una caminada popular infantil que justament passen pel Grito, 2000 nens! Així que decidim abortar el Grito i pugem pista amunt. Sortim igualment a la caseta i pensem en agafar el corriol de darrera fins a can Coll...negatiu, de nou la caminada passa per allà, així doncs enlloc del corriol de la dreta agafem el de la esquerra...i a partir d'aquí enllacem uns corriols amb altres esquivant la caminada que ens anem creuant i acabem enllaçant amb els corriols de Cerdanyola que coneixen l'Albert i el Jose. Finalment, i després de gaudir molt, arribem a Cerdanyola i anem a trobar al Jose al bar per esmorzar. Són les dotze i portem 29 km, vaya vaya Joe, esto parece Mountain Bike de verdad! Ja ja ja.
Després de l'esmorzar l'Albert tira directe per carretera fins Barcelona, s'ha fet tard, i el Salva i jo pujarem amb molta calma per can Borrell i Sant Medir. Ja no queda res destacable en aquest quilòmetres, les cames comencen a fer mal i qualsevol petit repechón sembla una gran pujada. Al arribar a Sant Medir les cames em comencen a respondre de nou tot i que a mig gas, ara ve la factura del matí amb el Palmer, i el Salva va més tocat patint un viacrucis pujant sant Medir. Això sí, amb quina prestància porta el patiment, es nota els anys de sollado...ja ja ja.
Font groga, carretera per baixar per can Borni, arrels i rodar suaument aigües per recupera les cames fins la carretera. Avall fins la ciutat i arribo al cotxe a dos quarts de tres i amb 45 km a les cames. Tard i cansat però molt content dels corriols de Cerdanyola, ha valgut la pena l'esforç
Així doncs, enlloc de pujar per la carretera anem fent pel lateral de la ronda fins el tanatori de Sant Gervasi, allà pensava en que pujaríem pel tieso, però no, comencem a avançar entre cases i urbanitzacions plenes de rampots curts i durs fins acabar en el carrer maduixer, que finalment desemboca en la carretera de les aigües passat el pàrking. Així doncs toca fer tota les aigües ràpids per anar a buscar la colla. Començo a sospitar que tot plegat es una estratagema del Salva per matxacar-me i tenir companyia al sollado!
Passat les nou trobem a la colla a les aigües amb carretera. Avui fa goig, som sis ciclistes! El Pepitu, el Josep, l'Albert, el Salva i un servidor. Volem anar a fer els corriols de Cerdanyola, però el Pepitu i l'Albert no volen fer tard, a les dues a casa, i per tant no podem encantar-nos amb bucles pel Tibidado i corriols per Cerdanyola, així que decidim anar per la via ràpida per guanyar temps, pujarem fins Valvidrera per carretera. No acaba de quedar clar, i uns entenen pujar tota la carretera i altres fins sota l'antena...
Comencem a pujar i l'Albert marca els deu metres de rigor tipus Jose, vol marcar paquet enfront el Palmer. Al poc el Josep accelera i es posa al costat, es comencen a picar i van pujant el ritme. Al poc el Salva i jo nomes veiem al Pepitu, en terra de ningú, des-de el sollado.
Anem pujant i al passar la plaça del funicular ja no veiem ningú, suposem que hauran agafat el camí de sempre per sota l'antena...no trobem ningú, comencem amb una serie de whatsaps que emboliquen mes que no pas ajuden...estem aquí, estem allà...
Albert i Palmer han fet encigalats tota la carretera fins dalt, el Pepitu el camí de sempre i cochinillos avall. Salva i jo camí de sempre i cochinillos variant esquerra per sortir mes avançats a la carretera, el Salva vol anar a fer la trialera de Probike.
Finalment ens trobem de nou amb el Albert i el Pepitu a la carretera de Sant Cugat, just abans de la curva de baixar a can Jane, el Palmer ha marxat cap a casa que tenia presa.
Baixem per la carretera fins a buscar la trialera de Probike. Encara esta tot bastant moll de les pluges del dijous. Fa molt temps, anys, que no passo per allà i vaig amb molta calma. Anem fent fins trobar un reguerot enorme abans dels afloraments de pedra, caminem, remontem la riera i de nou pugem a les bicis. La segona part de la trialera es molt corriolera i continua estan en bon estat, avui tenim algun problema en els dos afloraments de pedres que hi han, els únics, perquè estan molt fangosos, tot i així destacar al Pepitu, home acostumat al gel, que passa els obstacles enfangats amb gran prestància i elegància. Acabada la trialera i sortim a la pista que ens condueix a la hípica Severino i la torre negra, el Pepitu ens deixa que també ha de ser d'hora a casa.
Després del flow sortim al Pi d'en Xandri i anem pels camps idil·lis a buscar el grito. De cop ens trobem amb una caminada popular infantil que justament passen pel Grito, 2000 nens! Així que decidim abortar el Grito i pugem pista amunt. Sortim igualment a la caseta i pensem en agafar el corriol de darrera fins a can Coll...negatiu, de nou la caminada passa per allà, així doncs enlloc del corriol de la dreta agafem el de la esquerra...i a partir d'aquí enllacem uns corriols amb altres esquivant la caminada que ens anem creuant i acabem enllaçant amb els corriols de Cerdanyola que coneixen l'Albert i el Jose. Finalment, i després de gaudir molt, arribem a Cerdanyola i anem a trobar al Jose al bar per esmorzar. Són les dotze i portem 29 km, vaya vaya Joe, esto parece Mountain Bike de verdad! Ja ja ja.
Després de l'esmorzar l'Albert tira directe per carretera fins Barcelona, s'ha fet tard, i el Salva i jo pujarem amb molta calma per can Borrell i Sant Medir. Ja no queda res destacable en aquest quilòmetres, les cames comencen a fer mal i qualsevol petit repechón sembla una gran pujada. Al arribar a Sant Medir les cames em comencen a respondre de nou tot i que a mig gas, ara ve la factura del matí amb el Palmer, i el Salva va més tocat patint un viacrucis pujant sant Medir. Això sí, amb quina prestància porta el patiment, es nota els anys de sollado...ja ja ja.
Font groga, carretera per baixar per can Borni, arrels i rodar suaument aigües per recupera les cames fins la carretera. Avall fins la ciutat i arribo al cotxe a dos quarts de tres i amb 45 km a les cames. Tard i cansat però molt content dels corriols de Cerdanyola, ha valgut la pena l'esforç
divendres, 4 d’abril del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)