Nen que m'estic depilant com a tu t'agrada lladre...
dilluns, 30 de maig del 2011
diumenge, 29 de maig del 2011
...I PER FI, EN EL NUMERO 1, LES ESCLEXES...
A l'espera de les filmacions que documentaran la nostra sortida d'avui, i una vegada més demanant permís al cronista oficial, Edu, explicaré la sortida d'avui, que catalogaría d'interessant i "durilla".
Ens hem trobat el Salva i jo, i en absència de l'Albert que devia estar perdut per Wembley (Felicitats Albert), hem anat a la trobada del Bernat, puntualísim al banc de Josep Tarradellas - Entença. A la trobada ha acudit el Pepito, hem quedat amb l'Edu a Major de Sarrià - Bonanova i una vegada allí hem pujat per la carretera de Vallvidrera fins al desviament cap a Molins de Rei i a la recerca del Berenador Cremat. L'Edu i jo hem pujat amb ganas per la carretera, i fins i tot l'Edu ha volgut observar desde el Mirador per veure els cadàvers, PERO NO HABIAN, JA ESTABEN AL COSTAT…bon ritme.
El Berni (Está molt fort el canalla), el Pepitu i l'Edu han fet el corriol que desde la pista va a petar al Berenador amb la seva pujada final infernal.
Hem anat cap a Can Busquets i d'aquí a esmorzar. A les 10 estavem al bar de la carretera (Molt bona música de jazz), encara impactat pel video que l'Albert va publicar en el blog de la repressió als Indignats, el Berni i jo hem tingut una enfervorida discusió (Reconec el meu excés verbal, ho sento Berni i et deamno disculpas, peró es cert que veiem la vida de dos formas molt diferents, la sort es que aixó no impedixi que siguem amics). Després carretera a dalt a bon ritme, el sender fins la trialera de Papiol era impracticable així que per pista i a per ella. Les Eslexes!!!, estaven allá encara que no las hem vist, després, hem fet el final de la Rierada. Hem vorejat el circuit de motocross i hem pujat fins Sant Bertomeu de la Quadra, el Edu ha seguit per la carretera, tenía certa presa. Nosaltres hem escumençat una forta pujada que ens ha portat fins la part de darrera de Can Portell, cap a las tres rampas. La calor i pot ser el ritme han deixat el Salva tocadet, hem arrivat fins la Santa Creu d'Olorda, el Bernat había marxat no sensa fer abans demostracions d'un estat de forma fantastic (Cuidau en Irati). Hem seguit per carretera fins Vallvidrera, el Pepito i jo hem fet el Turó d'en Cors, després a rentar las bicis…hauran caigut uns 52 km. Altre día fabulós de btt.
dissabte, 28 de maig del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
Recomanació cinematogràfica
Tanta indignació no porta enlloc. Mireu aquesta pel.licula i somrieu un bon rato.
En castellà el títol és: Si la cosa funciona. Woody Allen.
Eduard, ho veus com soc un geni, tu mira i escolta el que diu en Boris Yellnikoff.
En castellà el títol és: Si la cosa funciona. Woody Allen.
Eduard, ho veus com soc un geni, tu mira i escolta el que diu en Boris Yellnikoff.
diumenge, 22 de maig del 2011
El collserola team a la plaça!!!
Indignats i indignades del món: MANIFESTEU-VOS ! ! !
Sí amiguitos, he perdut el compte dels diumenges que porto escoltant indignacions del collserola-team, que si la feina aquesta, que que s'han cregut, que la botiga tanca, que la parada no tira com abans, que si la previsió de creixement anual, que si el magatzem, que si el Rovira, que si bla, que si ble que... Doncs han montat unes manifestacions per nosaltres, per treure la rabia acumulada, per donar sortida a les nostres queixes, per demanar...¿? per que ja estem farts de.... ¿? per que volem... ¿? i ho volem ja! Tant se val, al final es una indignació global contra tot, es tant propi de nosaltres...
Així doncs, que no sigui dit que el collserola-team no participa de la indignació, queda constancia gràfica de la participació d'un dels membres en representació de la resta, vagos que sou uns vagos, dema tots a les 9 a reventar caçoles!!! En la foto es veu com ha quedat la cullera de fusta!
Crónica de una muerte "anuncis"
Diumenge 22 de maig 2011.
Avui m'he llevat amb ganes de bici, arrosegant cansament semanal però amb moltes ganes de bici. Esmorçar lleuger i a les 8:45 sortia per la porta, carrer Gomis, esquivant la pujada de la Quiron, que bé, Republica Argentina, Craquinkuel, bonanova i plaça de Sarria. La colla està al completo, només falta l'amic Josep Palmer. Pujada per la carretera fins a Vallvidrera, quin ritme endiablat que porta el grup, al mirador ja treia "sapos" per la boca i anyoraba la costa de la Quiron, dura, sí, però al meu ritme. El Salva s'adona de les meves feblesses i apreta, vol deixar el sollado per un altre a Irati, a poc d'arribar a Vallvidrera, no puc més i decideixo morir matando, a rebentar la patata, llenço un cutre-atac consentido i sinsentido, que l'unic mal que fà és a la meva musculatura que s'en ressent una mica.
Arribem a la mítica plaça del funicular de Vallvidrera (0º graus, ni fred ni calor senyora, ja ja ja), i possem aigua a la font per no perdre el costum. Continuem fins sota de l'antena on els mijta nenes ens anem per la pista i els homenots fan el corriol, callaré per no ofendre, però jo estaba en el primer grup, como pesan las viandas pamplonicas! Cami del toxo i trialera, el Salva continua aperaltant como los valientes, però no arriba als 90º graus de l'altra dia i per això no perd adherencia. Font groga i pista cap al forat del vent, repechon i tornem a veure l'excel.lent estat de forma de l'Albert, la fiabilitat del Jose, el bon fer del Pepitu, la soltura del Salva, la supervivència meva i ens falla el Berni, que té mal de cap i no es troba fi. Pista del forat del vent, trialera del Juaco, caminet de la torre de la llum, dubbies (que ja estam molt gastats i de sube-baja poco) pista de nou i cap al cementeri, tallant la pista per els corriols on el Pepitu mostra una gran finura que desprès confirma en el corriol i el punt mític de la pedra. Arribem fins als anuncis i com que ja no es pot baixar el tieso (sempre retindré a la memoria l'Albert baixant de cantó amb un peu fora) anem per la trialereta nova del costat. Arribem a la autopista i comprovem que està canviat, enfilem per el corriol de sempre i aquesta vegada el Pepitu no té cap incidència amb els automàtics com fa anys, je je je. Trialera bucle de les ultimes descobertes quan anavem per allà, Salva obre camí i el segueix bé el Berni i el Pepitu que segueix molt fi, realitzant traçades molt interessants i encertades. Al final del cami, Cerdanyola, pista per els camps i cap a Can Coll a esmorçar, abans el Berni ens fa una bonica demostració de perquè és el cap de taller, en un repechon la bici li chupa la cadena, en un pis pàs, desmonta les bieles i allibera la cadena, i tot això sense eines addients, de fet utilitza una clau de porta per obrir el cargol.
Arribem a Cerdanyola i enllòc de pujar fins a Can Coll a esmorçar, descobrim un bar del que teniem referències i probem que tal. Ens agrada, bon preu i jalar correcte, una bona alternativa per a Can Coll. Pujada sense floritures per Can Borrell, no puc explicar gaires coses perquè vaig mooolt enrere, la digestio va fent i necessita temps. De can Borrell cami clàssic fins a can Gener i després pujada fins a la font groga per dos punts, El Jose, potent, l'Albert, fort, el Pepitu, combatiu, i el Salva, valent, pujant per on li agrada al Jose, el BErni i jo que anem més tocats i no volem repechons sino agafar un ritme, continuem per la pista. Ens retrobem a la font groga, on arribo demanat l'hora i pietat i...no puedo más! La colla continua per Can Borni fins a Barna i jo utilitzant la excusa nº 3, tinc pressa, tinc convidats, marxo arrabasada avall totalment esgotat.
Bonic diumenge de mountaint bike.
P.D: M'alegro que les plaçes del pais s'omplim per una vegada sense que el futbol tingui res a veure.
Avui m'he llevat amb ganes de bici, arrosegant cansament semanal però amb moltes ganes de bici. Esmorçar lleuger i a les 8:45 sortia per la porta, carrer Gomis, esquivant la pujada de la Quiron, que bé, Republica Argentina, Craquinkuel, bonanova i plaça de Sarria. La colla està al completo, només falta l'amic Josep Palmer. Pujada per la carretera fins a Vallvidrera, quin ritme endiablat que porta el grup, al mirador ja treia "sapos" per la boca i anyoraba la costa de la Quiron, dura, sí, però al meu ritme. El Salva s'adona de les meves feblesses i apreta, vol deixar el sollado per un altre a Irati, a poc d'arribar a Vallvidrera, no puc més i decideixo morir matando, a rebentar la patata, llenço un cutre-atac consentido i sinsentido, que l'unic mal que fà és a la meva musculatura que s'en ressent una mica.
Arribem a la mítica plaça del funicular de Vallvidrera (0º graus, ni fred ni calor senyora, ja ja ja), i possem aigua a la font per no perdre el costum. Continuem fins sota de l'antena on els mijta nenes ens anem per la pista i els homenots fan el corriol, callaré per no ofendre, però jo estaba en el primer grup, como pesan las viandas pamplonicas! Cami del toxo i trialera, el Salva continua aperaltant como los valientes, però no arriba als 90º graus de l'altra dia i per això no perd adherencia. Font groga i pista cap al forat del vent, repechon i tornem a veure l'excel.lent estat de forma de l'Albert, la fiabilitat del Jose, el bon fer del Pepitu, la soltura del Salva, la supervivència meva i ens falla el Berni, que té mal de cap i no es troba fi. Pista del forat del vent, trialera del Juaco, caminet de la torre de la llum, dubbies (que ja estam molt gastats i de sube-baja poco) pista de nou i cap al cementeri, tallant la pista per els corriols on el Pepitu mostra una gran finura que desprès confirma en el corriol i el punt mític de la pedra. Arribem fins als anuncis i com que ja no es pot baixar el tieso (sempre retindré a la memoria l'Albert baixant de cantó amb un peu fora) anem per la trialereta nova del costat. Arribem a la autopista i comprovem que està canviat, enfilem per el corriol de sempre i aquesta vegada el Pepitu no té cap incidència amb els automàtics com fa anys, je je je. Trialera bucle de les ultimes descobertes quan anavem per allà, Salva obre camí i el segueix bé el Berni i el Pepitu que segueix molt fi, realitzant traçades molt interessants i encertades. Al final del cami, Cerdanyola, pista per els camps i cap a Can Coll a esmorçar, abans el Berni ens fa una bonica demostració de perquè és el cap de taller, en un repechon la bici li chupa la cadena, en un pis pàs, desmonta les bieles i allibera la cadena, i tot això sense eines addients, de fet utilitza una clau de porta per obrir el cargol.
Arribem a Cerdanyola i enllòc de pujar fins a Can Coll a esmorçar, descobrim un bar del que teniem referències i probem que tal. Ens agrada, bon preu i jalar correcte, una bona alternativa per a Can Coll. Pujada sense floritures per Can Borrell, no puc explicar gaires coses perquè vaig mooolt enrere, la digestio va fent i necessita temps. De can Borrell cami clàssic fins a can Gener i després pujada fins a la font groga per dos punts, El Jose, potent, l'Albert, fort, el Pepitu, combatiu, i el Salva, valent, pujant per on li agrada al Jose, el BErni i jo que anem més tocats i no volem repechons sino agafar un ritme, continuem per la pista. Ens retrobem a la font groga, on arribo demanat l'hora i pietat i...no puedo más! La colla continua per Can Borni fins a Barna i jo utilitzant la excusa nº 3, tinc pressa, tinc convidats, marxo arrabasada avall totalment esgotat.
Bonic diumenge de mountaint bike.
P.D: M'alegro que les plaçes del pais s'omplim per una vegada sense que el futbol tingui res a veure.
divendres, 20 de maig del 2011
E nou patrocinador del Barça
Ja a arribat a Barna el nou representant de la Qatar Foundation que assolira las relacions amb el F C B. Com veieu amb trobat una persona que uneix els dos patrons del Barça. Qattar Foundation i Unicej.
dijous, 19 de maig del 2011
Desde mi chiringuito
Me estreno con esto del Wifi desde Pº de Gracia,tengo conexion gratis gracias a BCN Wifi y estoy intentando utilizar el mini NetBook de El Pais.astima que estos dedos gordos,que tan bien me han hecho quedar en otros momentos,son exgerados para este teclado.
En estos momentos la temperatura de la calle ha aumentado considerablemente y como esto siga asi, voy a ser un caso evidente de autocombustion
Nota ciclista: Este Domingo preparaos, que el Duke os tiene ganas
En estos momentos la temperatura de la calle ha aumentado considerablemente y como esto siga asi, voy a ser un caso evidente de autocombustion
Nota ciclista: Este Domingo preparaos, que el Duke os tiene ganas
diumenge, 15 de maig del 2011
Los excesos se pagan
15 de Noviembre 2011
Hoy como el cronista oficial esta de "picos pardos", eso no es forma de preparar Irati y despues pasa lo que pasa,me he comprometido a relatar la actividad de hoy.
De buena mañana la mala noticia de que el Duke no podia venir porque no se encontraba bien, pero no es que se tratara de su viejo truco para darnos "pal pelo" sino que realmente estaba jodido y no podia salir.Me encuentro con Albert y nos dirigimos hacia nuestro punto de encuentro habitual, el Fletxa nos habia prometido para hoy "Carne Fresca" en forma de biker, un cliente de la parada que tambien sale por Collserola. Nos encontramos todos y nos presenta a....( Lo siento pero mis neuronas han sido incapaces de recordar su nombre, me estoy volviendo muy mayor)y tras la timidez natural del principio se integra en el grupo charlando con todos y aguantando nuestras historias de abuelo Cebolleta que normalmente utilizamos cada vez que viene alguin nuevo.Subimos hacia Vallvidrera para acortar el tiempo, ya que hemos decidido ir hacia los anuncios.Que recuerdos la plaza de Funi a las 9 de la mañana en invierno, a 0º, como se encargaba de anunciarnos siempre una señora.
Para no subir por la carretera decidimos meternos por las calles que nos llevaran hacia la baixada de la Budellera, craso eror , las estan asfaltando y despues de las lluvias se han convertido en un autentico "fangar".
Subimos por debajo de la antena y en la trialera de subida el señor Cap de Taller hace una pequeña demostracion subiendola toda toda toda. Hay que marcar territorio!!!
Despues en los cochinillos ha una pequeña averia, un pinchazo con tubeless,que nos hace retrasar mucho, por lo que ya no podemos ir hacia los Anuncios.Nos encontramos con el Palmer, pero decide no venir con nosotros e irse hacia Vila Joana( Josep a vegadas fas cosas molt rares).Vista Rica, turonet, Ocellaires, Bon rotllo y Can Jane.
Desayuno, bueno como siempre y bien de precio.Nuestro acompañante tambien bebe chupitos, Ha ganado puntos con eso.
Despues bajada hacia Can Borrell y ascenso por la mitica Sol y Aire, desvio por las trialeras, estaban muuu resbalosas y llegada a la crta. de la Rabasada.Alli se despiden Alber y ..... mientras El Fletxa , Berni y yo decidinos hacer un bucle por "la Vall de can Bova" para subir hacia Can Cortes y recorrer la parte alta de la Budallera.El descenso hacia Can Bova esta completamente des virtuado y ahora es una pista enorme que le ha quitado toda la gracia que tenia( records per al Forner que una vegada va fer que caigues presionan-me a totas les curves).
Subida rapida y para mi sorprendeende, ya que me he encontrado muy fuerte y comodo.
Pasado Can casas ,pista hacia cochinillos haciendo Tai Chy y trialera, donde he sufrido un accidente notable, y suertudo ya que por la velocidad me ha salido barato.
Font del Borni, Raices y Tieso para regresar a Barna despues de haber pasado un Domingo fantastico con mis amigos y con.....
Pd.La vida ens posa en situacions dificils ,tot forma part de la mateixa vida, lo dolent no es trobar-te sino no poder sortir- ne.Amb el ajut dels amics sempre sera mes facil, per aquestes coses tambe hi son.
diumenge, 8 de maig del 2011
La trialera del Pixarreta
Diumenge 8 de maig del 2011.
Día ruful, cel encapotat, boira, temperatua fresca, condicions adverses, per homenots. Pujada a ritme a les 9 del matí per la quiron, uf! feia tard i no podia relaxar-me, trobada amb la colla al funicular de les aigües, 9:20, són tots menys el Josep, es nota que s'apropa Irati, hi han ganes i no conve faltar. Pujada per els bombers, el Jose es mostra intractable, el Berni treu rendiment dels seus entrennos furtius, i el pepitu sempre allà amb aquell punt d'honor, era el seu día. Vallvidrera i camí del toxo, tot pinta a una baixada directa fins ca la Carme, el día no acompanya, però hi han ganes de bici. Pujant per sota l'antena al cami del toxo, el Jose pateix un incident i cau de cul fent-se mal en una natga, decideix baixar directe a ca la Carme, l' Albert l'acompanya. La resta seguim fins a can Cortes i anem per la urbanització a buscar la trialera on ens van perdre i que no te nom, fins avui, el terreny esta moll i les pedres i arrels semblen pistes de patinatga, costa dominar la bici que té reaccions vives i inesperades. El Pepitu sembla volar pe sobre les pedres i flota com un peix a l'aigua, està comodo i baixa amb ritme, es fa gairabè tota la trialera que amb les condicions d'avui es molt dificil, per això i amb honor d'un clàssic de la colla batejem oficialment aquesta trialera com el cami/corriol/trialera del pixarreta. Arribem a les Planes i remontem per carretera fins a ca la Carme on esmorçem com uns senyors, amb la sensació de la feina feta, vint i pico km abans d'esmorçar i per la zona de ca la Carme. Per rematar el día pujem per la cua del panta, i en el merendero cremat decidim allargar el tema, baixada per uns corriols divertidissims que ens ensenya el Bernat i que ens portem a la hipica, toca remontar per la font de la Beca i els seus repechons en curva. Quan semblava que el día tocaba al seu fi, la colla m'acompanya a la carretera de les aigües, 8 km més de propina arriban així vora els 50km.
Tic, tac, Irati treu el cap...
Día ruful, cel encapotat, boira, temperatua fresca, condicions adverses, per homenots. Pujada a ritme a les 9 del matí per la quiron, uf! feia tard i no podia relaxar-me, trobada amb la colla al funicular de les aigües, 9:20, són tots menys el Josep, es nota que s'apropa Irati, hi han ganes i no conve faltar. Pujada per els bombers, el Jose es mostra intractable, el Berni treu rendiment dels seus entrennos furtius, i el pepitu sempre allà amb aquell punt d'honor, era el seu día. Vallvidrera i camí del toxo, tot pinta a una baixada directa fins ca la Carme, el día no acompanya, però hi han ganes de bici. Pujant per sota l'antena al cami del toxo, el Jose pateix un incident i cau de cul fent-se mal en una natga, decideix baixar directe a ca la Carme, l' Albert l'acompanya. La resta seguim fins a can Cortes i anem per la urbanització a buscar la trialera on ens van perdre i que no te nom, fins avui, el terreny esta moll i les pedres i arrels semblen pistes de patinatga, costa dominar la bici que té reaccions vives i inesperades. El Pepitu sembla volar pe sobre les pedres i flota com un peix a l'aigua, està comodo i baixa amb ritme, es fa gairabè tota la trialera que amb les condicions d'avui es molt dificil, per això i amb honor d'un clàssic de la colla batejem oficialment aquesta trialera com el cami/corriol/trialera del pixarreta. Arribem a les Planes i remontem per carretera fins a ca la Carme on esmorçem com uns senyors, amb la sensació de la feina feta, vint i pico km abans d'esmorçar i per la zona de ca la Carme. Per rematar el día pujem per la cua del panta, i en el merendero cremat decidim allargar el tema, baixada per uns corriols divertidissims que ens ensenya el Bernat i que ens portem a la hipica, toca remontar per la font de la Beca i els seus repechons en curva. Quan semblava que el día tocaba al seu fi, la colla m'acompanya a la carretera de les aigües, 8 km més de propina arriban així vora els 50km.
Tic, tac, Irati treu el cap...
dissabte, 7 de maig del 2011
Alternativa a la ruta habitual d'Irati
Us poso un link d'una ruta per entrar a la part francesa. Podria aprofitar-se per fer-ne un tros o canviar-ho tot, no ho sé. La mítica ruta ja la vam completar l'any passat, podem explorarnoves terres o no...http://www.blogger.com/img/blank.gif
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1039425
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1039425
dimarts, 3 de maig del 2011
1º DE MAYO, CUARENTA Y PICO...
Siguiendo con mi propia sugerencia de explicar en el blog las rutas en bici que hagamos, voy a explicar la realizada el pasado domingo (Con el permiso de Edu, nuestro cronista habitual).
Salva y yo nos encontramos en Plaça de Espanya con Albert, y en el punto de encuentro habitual (Josep Tarradellas - Entença), ya estaba Pepito, sentado en el banco y con cara de estar ávido de emociones (El domingo prometía un "Completo"). Bernat no vino, como sabíamos que salió en bici con Josep el sábado, intuimos un "Ja ting prou", aunque quizá es que nuestra velocidad media o nuestros kilómetros no son su estandar de entreno!.
Subida clásica por Ctra. de Vallvidrera, Ctra. de les Aigües, hacia la mitad nos encontramos con Edu, luego, subida por Can Borní, Vista Rica y tomamos el sendero de la derecha que primero asciende de forma constante y luego baja fuerte hacia la pista de Prat del Rei, luego, enfilamos el senderito que cruzando el Cami dels Usellaires nos deja en la Plaça de la Merda, después a buscar el Camí de Carena, giro a la derecha y hacia la carretera, casi llegando al final de este sendero, solo Edu (Como un campeón), se atreve con el agujero que ya está tomando medidas inquietantes. Carretera hasta el Forat del Vent, (Alguien aquí comió barritas), trialera del Santi, los tramos que recordaba como peores estaban igual, pero el resto me pareció distinta, aunque yo soy un cagao. Albert sufrió una avería en el cambio, la pudo resolver, pero se nos hizo tarde y debimos aplazar el Completo, nos fuimos directos a Can Coll, encuentro con Palmer para desayunar, y como estábamos "casi" todos, decidimos que reservamos definitivamente Orbaizeta, Irati se confirma.
De vuelta, rodeamos Can Coll (La casa, no el bar), por detrás y hacemos el grito al revés. Luego, ascendemos fuerte y bajamos hacia Can Borrell, de ahí a Can Gener, y de vuelta, en la pista de Sant Medir, Albert, otra vez intratable se va, tiene prisa, el resto, subimos por el húmedo camino de la derecha, llegamos a Vista Rica, (Pepito y yo, nos hacemos las raices para arriba) Can Borní para abajo, y otro bonito día de BTT.
Yo no suelo agotar mis reservas, pero ya llevo algunos domingos que lo paso mal, y ya estoy mosca, pero eso, ya es otra historia...
Salva y yo nos encontramos en Plaça de Espanya con Albert, y en el punto de encuentro habitual (Josep Tarradellas - Entença), ya estaba Pepito, sentado en el banco y con cara de estar ávido de emociones (El domingo prometía un "Completo"). Bernat no vino, como sabíamos que salió en bici con Josep el sábado, intuimos un "Ja ting prou", aunque quizá es que nuestra velocidad media o nuestros kilómetros no son su estandar de entreno!.
Subida clásica por Ctra. de Vallvidrera, Ctra. de les Aigües, hacia la mitad nos encontramos con Edu, luego, subida por Can Borní, Vista Rica y tomamos el sendero de la derecha que primero asciende de forma constante y luego baja fuerte hacia la pista de Prat del Rei, luego, enfilamos el senderito que cruzando el Cami dels Usellaires nos deja en la Plaça de la Merda, después a buscar el Camí de Carena, giro a la derecha y hacia la carretera, casi llegando al final de este sendero, solo Edu (Como un campeón), se atreve con el agujero que ya está tomando medidas inquietantes. Carretera hasta el Forat del Vent, (Alguien aquí comió barritas), trialera del Santi, los tramos que recordaba como peores estaban igual, pero el resto me pareció distinta, aunque yo soy un cagao. Albert sufrió una avería en el cambio, la pudo resolver, pero se nos hizo tarde y debimos aplazar el Completo, nos fuimos directos a Can Coll, encuentro con Palmer para desayunar, y como estábamos "casi" todos, decidimos que reservamos definitivamente Orbaizeta, Irati se confirma.
De vuelta, rodeamos Can Coll (La casa, no el bar), por detrás y hacemos el grito al revés. Luego, ascendemos fuerte y bajamos hacia Can Borrell, de ahí a Can Gener, y de vuelta, en la pista de Sant Medir, Albert, otra vez intratable se va, tiene prisa, el resto, subimos por el húmedo camino de la derecha, llegamos a Vista Rica, (Pepito y yo, nos hacemos las raices para arriba) Can Borní para abajo, y otro bonito día de BTT.
Yo no suelo agotar mis reservas, pero ya llevo algunos domingos que lo paso mal, y ya estoy mosca, pero eso, ya es otra historia...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)