Desde la Distancia

Diumenge 26.10.2014
Aquest mati anirem a fer els corriols de Cerdanyola, un lloc que sempre obre sorpresas i d'on sempre torno amb la sensacio de perdrem moltes coses.
Em trobo amb el Jose i despres anem a buscar l'Albert, el aire es fresquet pero el temps es molt agradable. Arrivem al punt de trobada i de seguida arriba el Pepitu. Pujem per Entença per arribar a Sarria i començar la pujada a Collserola.
Aquests días que había sortit amb el Jose i tambe amb l'Edu tenia la ventaja de que de alguna manera el ritme el marcaba jo, els hi feia pena pobret de mi, pero quan el grup es mes gran i sense que ningu apreti automaticament el ritme esdeve mes rapid, ara un i despres un altre, sense voluntarietat forçan la maquina de tal manera que el pobre desgraciat, jo mateix, es converteix en l'ultim eslabo de una cadena que cada vegada tiba mes...i finalment es trenca.
Ja pujan per la carretera tenia la sensacio, be la certeza de estar al lloc equivocat, per lo que vaig decidir anar a la meva, queda amb ells per esmorçar i pendrem les coses amb mes calma.
La meva insistencia va tenir un exit petit i vaig acabar anan amb els tres per las Aigues fins Font del Borni, de nou a pendre per cul, fins a Vista Rica. Jo vaig agafar la carretera fins la gossera i ells varen anar per la clásica. Cami cap el Juaco i aprofitant el petit corriol que va per sobre de la pujada de Llars Mundet l'Albert va probar que tal es podía caure de la bici nova i hi ha que reconeixar que li va sortir molt be. Txapa i Pintura.
Arribant a la carretera jo ja no podía mes i baixo per carretera, pero arribant a Can Valldaura agafo la pista dels Caçadors i vaig fins a Can Coll.
Per cert com era posible que pujesim per alla, si baixant ja es pateix. Erem joves i aixerebrats!!! Arrivbo a Can Olive i al cap de una estona arriba l'Albert, preocupat perque de la caiguda te un dolor al basso que li causa molestias. Poc despres arriban el Pepitu i el Jose .
Esmorçar de primera i apa cap els corriols.
Aquesta tornada que va aportar l'Albert es una pasada, jo vaig poder disfrutar.la amb las forces minsas que tenia, pero anava enganxat per aquells corriols que et fan gaudir de la bici de una forma maravellosa.
Sortida a la pista de can Borrell i de nou a patir, que li farem, pero content perque ja sabia de que moriría, pujada per San medir, petita aturada a Can Jane per parlar amb el Isidre, que s'ha possat gordo gordo, i nova demostracio de lo dolent que pot ser el Fletxa,Trompetes de Mort inoblidables, Ja Ja Ja
Els meus companys fan una pujada molt tranqui, ho se perque els tenia a la vista tota la estona i jo anava petat, fins el troç mes costerut on els vaig perdre.
Vista Rica de nou, Font del Borni i Aigues fins el Tieso. Baixada cap a casa. Total poc mes de 50 Kms. Bona sortida , de las que fan mal i a mi molt mal.
Pd. Com que varen haber troços que vaig fer sol no se ben be que varen fer els compis, be ho se pero m'estimo mes que ho expliqui quelcom altre.

Richmond Ride Center Rip

DIUMENGE 12 OCTUBRE. Ruta Salva per anar a la Carme

DIUMENGE 12 OCTUBRE. Ruta Salva per anar a la Carme

Després de la pallissa de la semana pasada, aquest diumenge em toca un dia tranquil de recuperació sortim amb la colla per fer jiji ja ja.

Comencem el mati amb quatre missatges, plou, no, si, sortim? Finalment eren quatre gotes que restaven dels xafecs nocturns I quedem per sortir. Arribo a les 8.45 a la plaça Borras on m'esperen el Salva I el Jose.

Decidim anar a la Carme, I per trencar la rutina que tant puteja al senyor Rovira ens proposa una pujada que li fa gràcia.

Comencem per la carretera fins les aigües, despres anem a buscar la plaça Mireia I baixem per la trialera que per cert està molt espatllada fins la font de la Beca. Corriolet per enllaçar amb la pista de dalt I avall, de nou corriol, molt maco, per enllaçar amb la pista del tenis. Pista avall fins sant just I enfilem el carrer amunt de la hipica de can Melic. Al tantu, aquest carrer es traïdor, t'enganya amb l'apariencia de carrer pero puja molt I es fa llarg.

Al final del carrer trenquem a l'esquerra per tornar a trepitjar terra I per agafar un corriol que primer baixa I després puja, acaba en una pista petita que remonta fins la montanya, a la pista que porta a la penya del moro. Remontem fins allà. El Salva va patint als repechons la seva idea de pujada a la Carma.

En sorpren aquesta ruta per anar a la Carma, es dura, pero diferent I entretinguda, proposo alguna floritura com baixar per la trialera del forn iberic (passem pel costat) I remontar per la cova, pero la gent em mira raro, com l'Albert el dia de la triologia, I abduint falta de temps I compromisos diversos anem directes per la pista I sortim a la curva de la pujada de la casa derruida. Dos repechons durs I secs ens deixen a l'inici de la ladera que ens condueix al merendero cremat.

Agafem la pista que porta a Vallvidrera I llavors trenquem per la variant de la llanega del Pepitu, enllacem amb la nova descoberta del Pixarreta per baixar al llag I sortim a la carretera. Insinuo remontar fins el revolt de les monges I tota la budellera per baixar el corriol del Jose. No hi ha quorum. El Salva diu que va directe a la Carma, I el Jose I jo no ens enteenm per remontar la primera part de la budellera, així que éll va amb el Salva I mentrestant jo faig el bucle.

Primer nomes volia remontar la primera part de la Budellera fins la cruïlla I enllaçar amb la pista a la Carma, pero m'encigalo I acabo pujant tota la Budellera per baixar per l'altre banda. Porto el maiot de la travessa I això obliga, no puc esmorçar amb 20km! Je je je je je

Esmorçar llarg I calmat a la Carma...rebatejada com la vella del gantxet! Ja ja ja

Remontada clàssica per les pistes de darrera fins el cami del totxo, agafar la curva de la font I enllaçar amb els cochinillos....fkjsdfoij faisjf fqie caminem dfijaifj dfief el fjsñdñfj diñsjcaks final dfañsj de lkdñjafñkf la dñaj dkasñj sdñfja trialera akñjfaj añjfa akjfñakjfañk afjñksdfjk kjf ksf ñfj que asdnma està ksñdjfñak kajfñkaj asfjñ molt kjfklfj sjfñksdjfk s 9erwe malament, moiosdjfas f dfj asdjf ksafj ksad jf molt mullada dkfjñdsjf asd fjñaldjsfkf rellisca kadsjfñdsjfasf kfasfjñkf I ens sñjfñasdfñlf askdñfjdasj djfkd kdfj jdfpao iei dksafñf kdsjfñ fem adkñjfkdsf caqueta dsfjañf asjfas isaf kdsfjsdajfk caminant adsjñfkasdjñfka el tubo final kasdfksadñjf kadsñfjsjfñafja as.

Tros de la cronica censurat per peticio dels membres de la sortida. ;-)

Carretera I font de can Borni avall, arrels a lo loco per no perdre costum I carretera d'aigües fins el mortirolo per acabar d'arrodonir la sortida de km.

Convinació de baixada Pepitenca: mortirolo, tros nou de la oreneta, rodejant els ponnis per fora del parc.

M'acompanyen fins el cotxe i ens despedim.

Sortida de 40 km tranquileta amb els amics pero entretinguda i diversa.

DIUMENGE 5 OCTUBRE. “La travessa” de Montserrat

DIUMENGE 5 OCTUBRE. “La travessa” de Montserrat

Ha arribat el dia D. Avui el Pepitu I un servidor fem la pedalada del club ciclista de sant joan despi, la travessa, que va desde sant joan despi fins montserrat.

Les previssions meterologiqués són de pluja, de fet ha tronat tota la nit. M'aixeco a les 5 I a Mataró no plou, agafo el tren cap a Barcelona, a Badalona trona I llampega, ay ay ay que patirem...a Barcelona-Sants em trobo amb el Pepitu que diu que al barri plou suau. Arrivem a Sant joan I plovisqueja...anem a la sortida amb el chubasquero possat I esperem cinc minuts...hi ha ambientillo I nervis per començar, per sort a l'horitzó es veu el cel clar, a l'esquena es veu barcelona amb el cel ben negre a sobre.

Sortim, primers km de rodar per la vora del riu llobregat. Hauria de ser una marxa tranquila, pero les pluges han fet mal I el terreny està fatal. El camí es un fangal, tolls d'aigüa aquí I allà que em d'anar esquivant mentres vas esquivant també els cilcistes que trobes per tot arreu...es una mica estressant la veritat.

En aquestes que en una de les decissions per esquivar l'aigua equivoco la traçada I perdo roda amb el Pepitu, que es creix amb l'aigua, I el perdo de vista. Valoro apretar per agafar-lo, pero la cursa és mooolt llarga I no es pot anar cremant forces a la lleugera.

A tot aixo arriba el km dotze I començo a flaquejar...ay ay ay, no portem gairabé rès I ja en crisis? Patirem molt! Penso que es per la merda del fang I l'estres de rodar en pilot, tranquil que ja falta poc de rodar pel riu, en aquests moments dessitjo que arribi la pujada! Que inconscient!!!

Per fí s'acaba el rodar pel riu, km 20 I primer avituallament. El Pepitu fa 5/10 minuts que ha arribat, comentem la jugada, està cofoi, s'el veu radiant...i ple de fang fins les celles! Ja ja ja. Rentem la cadena de la bicicleta com podem amb gotets d'aigüa al control, es un bloc de fang I grinyola per tot arreu. Prenem uns aquarius I platans I a rodar.

Estem per Castellbisbal, I per fi comença una mica de pujada que estirara el grup I permet rodar més tranquil. Primeres rampes fàcils pel poble fins que arribem a la montanya, aquí trobem la típica terra vermellosa de la zona que amb les plugues es una catifa de argila on la bici patina molt. A tot això cal sumar la bici plena de fang I el canvi que no funciona bé I xupa la cadena que es tot un bloc de fang, veig que a molta gent li passa això. Primeres rampes dures, tres seguides, exigents, molta gent caminant perque a més de tenir forces per pujar la rampa has de tenir sort de que no patinar amb el fang I que no falli la enfangada transmissió. Conflueixen els astres I tinc sort per poder pujar les tres rampes amb prestancià I elegancià...tota la que em faltaria trenta quilometres més tard! Ja ja ja

km 40, segon control. Aquí arribo jo primer, pero nomes baixar de la bici I treurem els guants per jalar ja arriba el Pepitu. Mengem un mini entrepa, més aquarius, que no falte! I platans!

Remprenem la marxa. Baixada enfangada que el Pepitu condueix amb seguretat, quatre pistes, remontem una mica I baixem per un corriolet que surt a una riera que baixa ben plena d'aigua. Impresiona molt I la gent fa tap, costa de llançar-se al aigua que baixa amb quantitat I força. Per sort hi ha gent de l'organització per animar a la gent I explicar que fer.

Veig al Pepitu que es llença com peix al aigüa...i jo darrera! Aigüa fins mitja cama, peus a dins del aigüa I mollats, almenys el canvi està quedant ben net!

Sortim de la riera, que anem creuant fins a cinc cops, I pujadot amunt que tothom acaba caminat pel tap de gent, fang I regerots que hi ha. Anem direcció Ullestret. Anem fent per pujades més suaus I per urbanitzacions fins anar a petar a Olesa. Baixada I sortim a la carretera per anar a buscar la Puda.

Km 50. Abans de la pujada control amb beguda I aliments. El Pepitu està esperant-me cofoi, ja hem superat l'equador de la cursa I falta poc per Monistrol. Mengem platans, un donut I aquarius que no falte!

Reprenem la marxa mentalitzats per afrontar la puda, una petita pujada de rampes dures pero curtes I despres baixar de nou al riu per rodar fins monistrol...això creiem pobre de naltros! Resulta que enguany l'organització ha variat el recoregut endurint-lo en aquest punt I fent-nos pujar tot el coll de la puda fins adalt de tot! Un desnivell pel morro de 300 metres quan portes 50 km! Amb rampes molt dures I exigents que tothom de la nostra zona camina. Tot aixo gratuit al meu entendre perque no culmina amb una baixada meravellosa ni cap corriol de somni, no, adalt de tot agafem una pista molt trencada I enfangada que ens baixa a una urbanitzacio que pertany al terme de Vacarisses, I per rematar l'encerrona cal remontar en pujada desde l'urbanització fins Monistrol. Ole ole, aquesta gent si que sabem putejar el personal I fer encerronas, no com un servidor amb el CITA, em queda molt per aprender!!! je je je

km 60. Monistrol. Si acabes la cursa aquí seria feliç, estic moolt esgotat, fins arà he anat fent amb dignitat, a voltes millor I a voltes pitjor, però s'acaben les forces I ara sera un calvari fins adalt. Penso seriossament en abandonar, pero se lo cabrons que sou I el mal que fa el whatsap I no puc retirar-me, haig de morir amb les botes possades!

Avituallament a Monistrol, a peu del funicular (quina tentació!!!) més platans I aquarius maridats en aquesta ocasio per uns trossos de pa de pessic molt bons. Parada un pel més llarga per intentar recuperar forces.

Sortime del control direcció el cementiri. El Pepitu comenta que han tornat a variar el recorregut I que no ha pujat mai pel cementiri. Resulta ser un camí més assequible que el que feien abans ja que no te les rampes dures inicials. Deu ser per compensar la ratonera de la Puda.

Tot I així el Pepitu em deixa enrera amb facilitats a les primeres rampes, está més sencer que jo I va millor. Aquest pla d'entreno seu li está donant resultats, en canvi veig que el meu falla estrepitossament, en falta preparació per afrontar l'ultima part amb dignitat.

La pujada acaba en una urbanització a mig camí de Santa Cecilia. Baixem una mica, bé, jo em deixo caure perque estic fa estona en modus supervivencia. Arribo de cop I volta a l'ultim control. Km 70. Em trobo al Pepitu euforic, es troba molt bé I ja falta molt poc, a més de veure...Aquarius! Ja ja ja I menjar platants en aquest control hi ha una persona amb oli per la cadena!!!! Per fí deixarem de sentir el nyigo nyigo esdandalos que ens acompanya fa molta estona.

Sortim del control, rampes suaus per la urbanització, enfilem un carrer llarg I el Pepitu crida rampa!, s'atura un moment per estirar la cama I jo penso arà és l'hora, baixo un pinyo I apreto tot lo que un cadaver moribunt pot apretar, ja ja ja. No he fet ni cent metre quant torno a sentir el Pepitu darrera meu, I abans d'acabar el carrer ja m'havia passat I deixat enrerra. Es lo que tenen els atacs del sollado, són ridiculs I ningú se n'adona!!! Snif snif snif

Pujada final fins Santa Ceciclia, 6 km per salvar 300 metres. Pujada suau que es deixa fer pero que en el meu lamentable estat s'en fa eterna I fins I tot tinc que caminar algun petit tram perque les cames no donen per més.

Ultims metres I trobem gent animant I cridant “vinga que ja està, falten quatre curves” I jo penso “no m'enganyeu cabrons, segur que encara falten més”. Doncs finalment, després de quatre curves, això sí, s'en van fer eteeeeernas, arriba la linia de meta. Creuo I em trobo la Miren fotografiant-me I el Pepitu amb l'Anne, quina imatge més maca troba la gent que t'estimes despres d'un calvari com aquest!!!!

Pepitu fa dotze minuts que ha arribat. Esta exhultant, jo estic content però massa esgotat, amb mal de cap de cansat I tot. Anem a buscar el entrepa I un aqua...Nooooo, estem farts d'Aquarius ja! Ni aquarius ni platan, ja jaja

Comentem la jugada uns instants I el Pepitu marxa a buscar el tren per tornar mentres jo recullo la bici I agafem el cotxe per tornar a casa.

Segons l'Strava 76 km I 2600m de desnivell. Buf, ja puc estar cansat, ja!

SEMPRE ENS POT QUEDAR AIXO

La mesura de la terra

Un vídeo poc ciclista però molt ben fet, he interessant.

Carn Fresca

Diumenge 28.09.2014

Despres de un estiu amb la bici abandonada torno aquest diumenge a Collserola. La promesa del Jose i la saviessa del Albert em fan pensar amb un dia tranquil de bici. A mes a mes el Jose portaría un noi de la seva escala, que per coses del desti tambe es conegut del Fletxa.
Com sempre que be algu nou i mes quan no saps quin nivel tindra et prens las coses amb calma. De seguida varem veure que el noi semblava una mica verd encara que deia que había fet mtb per Tarragona ara feia temps que no sortia regularment i nomes el fet de haber.se comprat una bici nova i tambe, perque no dir.ho, la admiracio que sentía cada vegada que veía arribar el Duke amb aquella pinta de Macho-Bike, varen fer que volgues tornar a sortir. i que millor que fer.ho amb el seu vei.
Be la ruta una clásica pujada fins Aigues, Font del Borni i despres anar a petar a Vista Rica per fer la baixada de la Esquerra i remontar per la dreta. Despres decidiriem en funcio del noi cap a on anavem, encara que la metereologia aconsellaba no marxar gaire lluny.
Tota la pujada per carretera el txaval es va engantxar al Jose i tan l'Albert com jo comentavem que allo no acabaría gaire be.
Arribada a les Aigues i a mi em semblave que el nou ja patia una mica, aquella sensacio que tens quan al sortir de una cuva li costa tornar a engantxar. Be de cop i volta amb una de les curves va i clava de darrera i la bici li fa un trompo anat a para a terra, nomes txapa i pintura. comencem a pujar per en Borni, com odio aquest cony de pujada, i el Duke i l'Albert pujan amb al.legria, el noi, per cert tambe es diu Albert, s'engantxa i jo quedo sol com un mussol renegan de la bici i dels amics que em porten a patir.
Arribo dal de tot i baixem cap a Vista Rica, tot esta ple de ciclistes, cami de la Esquerra i allí ja es nota que el Abert jove no te massa experiencia, tot baixant tranquils de se guida es queda darrera i el anem esperan. passa els troços mes complicats per la humitat sensa problemas i llavors ja enfilem la pujada. Jo vaig fotut, pero tot el terreny el conec i se que allo no es massa llarg. Marxan de nou el Duke i l'Albert i el noi , malgrat els meus consell els seguix, es jove, nomes te 28 anyets. Seguin el meu ritme, be pujant.lo una mica al cap de una estona engantxoa l'Albert i al noi, que ja va petadissim, i se de que parlo, fent unas ziga-zagas per falta de forces rebotant a totes les pedres. l'Alberet li va donan consells de com utillitzar els canvis per afrontar els esglaons, pero crec que ja esta amb hipoxia i no sent gaires coses.
l'Albert apreta una mica i jo aprofito la part mes dura per donar.li una bona lliço... en Bici no se hacen prisioneros!!! Ja ja aj que cabron. Arrivem a dalt i Albert el Jove apareix demanan socorro. Va molt tocat per lo que decidim fer un directe a Ca la Carme per Can Cortes.
Baixem carreterai a la pujada vol fer un petit esforç i peta definitivament. Ara si que soc bo i el guio amb consells sobre la traccio i la distribucio del pes sobre la bici. Torna a pujar a la bici i tot txino txano arrivem a Ca la Carme.
Molt bon esmorçar , com sempre, i lla vors apareix el Fletxa que esta seguint el sue training plan per arrivar sa i estalvi a Montserrat. Se el veu fort i content.
Comença a ploure de forma contundent, per lo que es decideix tornar amb tren. Albert el Jove no porta txubasquero i la Carme li deixa una bossa negre , cosa que ens porta els records de l'amic Edu i la seva imitacio de Quasimodo.
Be sortida molt tranqui espallada per la pluja, pero crec que si no hagues plogut haguessim tingut un problema amb la " Carn Fresca" jajaja

Macaskill altre cop.

Genial vídeo del Macaskill, com no... Aquest noi quan va néixer es va enfilar a un pal d'escombra i ja es devia aguantar de peu. Ah! li hauré de demanar que m'expliqui el truco del final per superar els filats de les vaques sense perdre ritme. Potser aquesta tarda ho provaré, o millor no...