Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dimecres, 31 de desembre del 2014

dimarts, 30 de desembre del 2014

dilluns, 29 de desembre del 2014

DIUMENGE 28 de DESEMBRE. ELS CLASSICS OUS FERRATS



Aquesta semana baixo amb tren fins Barcelona. Quedo amb la colla a plaça de Sants per fer l'ultima sortida del any plegats, la tradicional ruta de Santa Creu d'Olerdola I els seus ous ferrats corresponents.

Quedem a les nou per evitar les hores més fredes del matí. Em trobo al solet al Jose I al Salva esperant-me, comemcen a pujar per avd Francesc Masia I el carrer Entença, l'Albert s'ha despitat amb l'hora I ens agafa a travesera amb entença.

Fem la pujada de sempre fins plaça Borras, agafem la carretera I amunt. Rapidament veiem com marca territori l'Albert I les seves classes de spining aixi com les sortides amb els nois d'Altafulla. Evidenment éll ho nega, explicant que fa un mes que no agafa la bici, evidenment es fals, nomes cal veure el ritme que porta.
El Jose aguanta molt dignament sobre la bici soportant un dolor lleu pero constant a la espatlla. Cal remarcar el merit del seu esforç, ja que fa dos mesos que no agafa la bici degut al malhaurat accident de moto que va patir.
Salva constant com un diesel va fen al sollado.
Pepitu ens espera a les aigües, tenia ganes de bici I ha sortit a l'hora de sempre per rodar una mica.

Al sortir mes tard I anar a la masia de santa creu a esmorçar estem limitats per l'hora I no tenim gaire temps per bucles ni comedies. Aixi que pugem directes per la carretera fins la cruïlla de molins, carretera I part de darrera de valvidrera, (han arreglat la placeta amb motius nadalencs I han possat una placa amb el nom, Plaça dels Pins). Agafem el cami cap al merendero cremat, jo faig la variant curta del Pepitu de can Llavalliol.

Continuem per la ruta del panta cap els okupes, fa fred I es comença a notar als peus. Aquest es l'unic punt de la sortida on l'Albert ens dona una mica de treva I ens deixa fer mentres xerra al sollado amb el Salva. Arrivem als okupas, estan de festa tots al pati, I sortim als containers. Carretera I desvio de la sargantana per agafar pista I corriol del cotxe abandonat, enllacem amb la trialera del Bernat. Trobem transit cap el final I ens taponen una mica la diversio. Mala sort.

Creuem la carretera I baixem a can Portell a esmorçar els tradicionals ous ferrats I l'ampolla de cava. Rematem amb uns carajillos I sortim envalentonats cap a la fita de cada any, pujar a la creu d'olerdola.



Sortin del restaurant baixant fins can Ribes es torna a notar el fred, aviat vindra la pujada que ens deixara “calentitos”. Fem la primera part del corriol, sortim a la cantera I girem a la esquerra per agafar el corriol de pujada que volteja la cantera. L'Albert es distancia rapidament per marcar territori I asolir la coronacio de la creu. El corriol ens deixa a la part final de la pista de sempre, abans de la curva. L'Albert fa estona que no el veiem, ja deu ser adalt, el Jose (amb dolor al hombro I molt de merit) I jo anem fen com podem, el Pepito va per darrera nostre, I el Salva tanca el grup al seu ritme com sempre.

Arrivo a la curva I les cames ja fan molt de mal, les pulsacions disparades, la punta del seient al cul (a mes pendent, mes a la punta. Quan es considera sexe anal? On es el limit?) i instintivament busques pujar un pinyo mes I baixar a un platillo mes petit quan saps positivament que ja fa estona que portes tot el desarrollo possat. Dolor, dolor bueno pero dolor.

Em distancio una mica del Jose a la curva. Despres de passar la curva sembla que ja estas, I si, estas destrossat I encara be un ultim tram fotut abans de enfilar l'ultima recta que porta a la creu. Alla dalt de la creu em trobo amb l'Albert pletoric fen fotos per inmortalitzar el moment.






Poc a poc van arribant tots. Primer el Jose, despres el fletxa I per acabar el Salva. Recuperem l'ale I ens fem un selfie a la creu perque quedi constancia de la fita.




Es l'hora de baixar a buscar la pedra de la trialera! El Jose baixara per la pista, li fa mal l'hombro I no vol arriscar-se a caure. L'Albert l'acompanya, ohhhhhhhh! Escandalo!! renuncio!!!!

Es coneix que a les classes de spining no recrean baixades tecniques, ji ji ji ji.

El Salva, el Pepitu I jo anem a la trialera a veure que ens trobem. Doncs que el terreny està molt bé I sec, en perfectes condicions. Arrivem amb confiança I seguretat a la pedra, la encarem per la canal de la esquerra, quadrem la bici en la traçada I la deixem caure avall amb elegancia I prestancia. Fet!
El Salva va darrera meu I repeteix moviments fent-se la pedra tambe amb naturalitat, continuem euforics I cridem, Pepitu vens? NOOOO! Amb to de rabia, volen dir, no m'he fet la pedra, no vinc, cabrons!
Gracies a la noblesa del terreny avui, afrontem les pedres I arrels d'abans de la canal final amb solvencia, aixi com la propia canal que anem creuant de banda a banda. Surt tot tant rodo que fins I tot la valla metalica que hi havia al final esta tirada per terra I es pot passar sense haver de baixar de la bici. Resultat, per primera vegada baixem a 0 la trialera sencera desde la creu fins la pista! Ole!

Al poc apareix el Pepitu I el Jose amb l'Albert. Sortim a la carretera I el Pepitu es despedeix ja que anira directe per carretera perque te presa. El Jose I jo anem fins la sargantana per la trialera del Bernat I el cotxe abandonat, ens agrada més que la carretera. Albert I Salva per la carretera. Nova demostracio del Albert que acaba atrapan de nou al Pepitu abans d'arribar als containers.

Ens retrobem als containers I baixem per la carretera fins el merendero cremat. Pista fins Vallvidrera, el Albert I jo fem la variant curta de llavaloil al reves (I ens trobem al final un grup de talibans dels tres metres que ens renyen per pedalar per aquests corriols). Anem a buscar turo d'en cors I baixem per la trialera.
Ja nomes queda rodar per les aigües, molt plena de gent passejant al solet, fins la plaça Mireia I baixar per la trialera fins el cervantes. El Jose I jo ens marquen un dual slalom al parc nou de esplugues, molt divertit.

Rodem tranquilament per la diagonal fins numancia, baixem I em despeixo dels companys a sant estacio amb 39 km. Bona ultima sortida del 2014!!!

Que tingueu molt bona sortida d'any I un feliç 2015. Millor que aquest I ple de sortides pendents acabades...Montgrony, Montseny, Irati, Albert...




dimarts, 23 de desembre del 2014

dilluns, 22 de desembre del 2014