diumenge, 30 de desembre del 2012
dimarts, 25 de desembre del 2012
Sopar Cap D'Any
Companys, si voleu anar caminat fins a Ca La Carme, com mana la tradicio, tindriem que troban-se cap a las 7, deixar el coche a Las Aigues i txino txano. ruta a escollir, pero no pas per en Berni ja ja ja, arribar cap a las 9 a Vi-la Joana. Total les sugerencias seran benvingudes.
PD. Algu no rebra aquest any l'amic invisible.
PD. Algu no rebra aquest any l'amic invisible.
diumenge, 23 de desembre del 2012
dimarts, 18 de desembre del 2012
Bon Nadal!!!
Aquest any la meva felicitacio es , una mica diferent. pero el mateix espirit
http://www.jibjab.com/view/oHgtQpzas3ScIrbPH0SH
http://www.jibjab.com/view/oHgtQpzas3ScIrbPH0SH
dilluns, 17 de desembre del 2012
Cabreres 2012. La nocturna hivernal.
Aquesta crònica no comença el diumenge 16, día de la sortida, comença el diumenge anterior quan estavem en plena onada de fred. Vaig pujar al corredor a passejar i a les dotze del migdia encara hi havia tolls d'aigüa glaçats! El dilluns vaig passar molt de fred amb la moto per baixar a treballar, i el dimarts igual, amb el que vaig anar a veure al Salva per dir-li que si no millorava molt no pujava al cabreres...lamentablement el divendres el termometre va pujar gairabé deu graus i la meva excusa del fred polar se n'anava a norris.
Entrentingut amb les caboires térmiques anava passant la semana i el dissabte quedem amb la colla a mig camí, en una benzinera abans del Figaro, una G A L P !!!!! Quedem a dos quarts de nou, i entre que surto deu minuts tard i que m'equivoco de benzinera trobo a la colla (Bernat, Palmer, Pepitu i Salva) a les nou. Arrivem a santa Maria del Corco a les 9:30, cafeto ràpid i a pedalar.
La temperatura és fresca però respectuosa amb les extremitats, es a dir, no apareix la horrible sensació de puntes de dits glaçats. Sortim del poble i anem pujant pel prat de les vaques en busca del caminet de pedres. Les pedres rellisquen un munt, i quan no hi ha pedres hi ha fang, així doncs la pujada resulta mooolt distreta, i entre riures i patinades anem pujant. El tram de baixada fins arribar a camí principal de les llosses també conve anar amb compte, la bici s'aguanta bé en la traçada però no val a badar. Al arribar a les llosses trovem que han tirar formigo en les escletxes i esgraons que hi havien entre les plaques de pedra, àra es més fàcil pujar pel camí i deu ser més avorrit baixar. A perdut encant ciclista. Cantonigros, de moment anem bé i gaudint de la jornada. Remontem per pistes fangoses fins guanyar la pista principal on "la canalla no perdona", després agafem el trencall cap a Tavertet i rodem amb soltura per la pista dels tobogans fins arrivar al poble on parem a esmorçar. Són les dotze, esmorzem comentant la jugada, realitzem el ritual del mirador i reprenem la marxa sobre la una. Tot i no haver esmorçat gaire noto la panxa refatota i les primeres rampes son un petit calvari, el Bernat també esbufega al meu costat i el Salva es pregunta que collons fan los mejores en el sollado, mentrestant els Joseps obren camí cent metros per davant nostre xerrant sobre el fantàstic món del autònoms. Vaig fent la goma entre ells i el sollado tota la pujada, i finalment arrivem a la granja on comença la divertida baixada a Rupit...divertida i cabrona, primer tram tot ple de fulles que posen dels nervis, no saps ni veus on hi ha forats i que passara amb la roda, tots acavem patint algun ensurt. Desprès el tram de pedres esta molt humit i tampoc ofereix sensació de tranquilitat. Personalment faig una baixada de més a menys, els diferents sustos en fan encongir-me.
Poc a poc i anar fen arrivem al espectacular, meravellos, fantàstic i mundialment conegut (sobret tot per els autocars rusos) mirador de Rupit, amb el seu pont, les casetes, el campanar...i como no, els seus meandres!
Amb els ulls plorosos i el cor encongit de l'emoció deixem el mirador enrera i continuem baixant fins la carretera...
Fins aquí la crònica d'una agradable jornada ciclista, el que vendria a ser mitja crònica de la volta habitual al Cabrerés. Arà comença una nova crònica, la crònica d'una jornada plena de desproposits encadenats i que esdevenen en un petit gran embolic del que vem sortir gràcies a la providencia i, fins arà, al operatiu de rescat més gran emprat pel collserola team.
El Bernat havía estat fen investigacions de rutes i variants per la zona amb l'STRAVA, fins arà havia trobat coses molt interesants pel pirineu o mataró. Ens proposa fer una tornada alternativa desde Rupit, la tornada de la pedalada oficila del Cabreres 2012. Ens sembla bé a tots i enfilem la carretera amunt deixant enrera la variant de la granja que agafavem sempre. Al arrivar a la cruïlla de la carretera on es bifurca cap a Cantonigros o bé cap a Olot i sant Esteve d'en Bas agafem la direcció Olot per sorpresa general, aixó vol dir que anem en direcció opossada al nostre destí. Al poc de rodar per la carretera ens endinsem per una urbanització, unes rampes asfaltades però rampes, començan a castigar les nostres cames. després agafem un camí d'aquells macos i anem fent. De cop ens enfilem per una trialera amb detalls tècnics que fam possar el peu a terra, el camí es farrogos, molt maco, però dificil de pujar i això fa que avancem molt lentament. El Salva comença a sentir molesties a les cames de caminar, el Palmer molesties al peu de caminar i a poc a poc el temps avança i ens adonem que no tenim gaire marge de llum solar, són les quatre de la tarda i estem crestejant per unes valls desconegudes...en una hora començarà a fer-se fosc mooolt ràpidament.
Al final d'aquesta pujada tècnica les forçes comencen a flaquejar molt, es veuen nous estadis i nivells de dolor i escenes "walking dead". El Pepitu es suma a la festa dels incidents trencant la sola de les sabates, caldrà molt loctite per reparar això!
El Bernat comença a estar neguitos, disimula, ens intenta animar dient que ja estem apunt d'arrivar a una pista, a la carretera, que ja falta poc per la baixada i arrivar als cotxes. El seu llenguatje verbal es encoratjador, el corporal transmet nervis...Tic tac, tic tac, les cinc i la llum solar es redueix a una fina franja taronja en l'hotitzó....tic tac, el camí va remontant valls i tornant a baixar cap a noves...l'ultim tram de corriol el fem realment a les fosques, es veu les siluetes de les coses però no la traçada a seguir, estem nerviosos, anem fen amb calma i acabem la trialera en la part més tècnica caminat. Per fi arrivem a una pista, ja es fosc, són les sis i es perillos endinsar-se per dins del bosc. El Bernat diu que seguint la pista arrivem a una carretera, ja no hi han més corriols. Remomtem una vall i a la dreta es veu la vall oberta on hem de baixar, les llums de Vic a l'horitzó ens animen una mica, sembla ser que anem bé. El camí aquí sembla entrar en un bucle, petit descans+repechon+corva...i tornem-hi. A més, arriva un punt que la pista es va endinsant cap al bosc, a l'esquerra, deixant a la dreta la vall oberta on tenim que acabar. Estem cada vegada més cansats i nerviosos, hem veig trucant al 112, i amb això de la crisis arà fan pagar els rescats!!!
Arrivem a una cruïlla i arà sí que anem en direcció correcte (després de consultar mapes al mobil i als retols del camí il.luminats amb el mobil del Pepitu), arrivem al costat d'una masia i de cop unes llums ens enlluernan, un COTXE!!!! Quan el veig no ho penso i m'avanço cap a ell per tallar-li el pas, estic desesperat, el senyor al principi desconfia, normal, però en veure que erem uns pobres inocents perduts a la montanya es relaxa i baixa del cotxe per comentar la jugada. Ell coneix com sortir a la carretera...i es en direcció contraria de per on diu el STRAVA del Bernat (que no es partidari d'abandonar la ruta), mentres decidim que fer apareix un segon cotxe ALELULLA!!!!!!!!! El cunyat del primer cotxe que coneix bé la zona. Al final anirem a la carretera per on ells coneixem, un cotxe davant obrint camí, nosaltres al mig i el segon cotxe tancant el grup...i aixi amb escolta arrivem en un moment a la carretera ja que el cami és una pista però asfaltada i gairabé tot baixada menys algun repechon que fem a muerte treient forces de la adrenalina que portem a sobre. Al arribar a la carretera s'ofereixen per continuar escoltant-nos fins l'Esquirol, no portem llums de cap mena i la carretera a les fosques es perillossa. Continuem baixant a bon ritme, plat gran, fins el poble on ens despedim d'ells donant-los un milió de gràcies...ens han salvat la vida.
Al arribar al cotxe ens surt el cansament de cop, els nervis i l'estress acumulat, són les set tocades. Ens canviem i anem un moment al bar a fer un cafe ràpid per calmar-nos una mica i poder conduir en condicions.
D'aqui unes semanes riurem, al sopar de nadal, però ahir a les sis de la tarda les cares eren ben seriotes!!!
Entrentingut amb les caboires térmiques anava passant la semana i el dissabte quedem amb la colla a mig camí, en una benzinera abans del Figaro, una G A L P !!!!! Quedem a dos quarts de nou, i entre que surto deu minuts tard i que m'equivoco de benzinera trobo a la colla (Bernat, Palmer, Pepitu i Salva) a les nou. Arrivem a santa Maria del Corco a les 9:30, cafeto ràpid i a pedalar.
La temperatura és fresca però respectuosa amb les extremitats, es a dir, no apareix la horrible sensació de puntes de dits glaçats. Sortim del poble i anem pujant pel prat de les vaques en busca del caminet de pedres. Les pedres rellisquen un munt, i quan no hi ha pedres hi ha fang, així doncs la pujada resulta mooolt distreta, i entre riures i patinades anem pujant. El tram de baixada fins arribar a camí principal de les llosses també conve anar amb compte, la bici s'aguanta bé en la traçada però no val a badar. Al arribar a les llosses trovem que han tirar formigo en les escletxes i esgraons que hi havien entre les plaques de pedra, àra es més fàcil pujar pel camí i deu ser més avorrit baixar. A perdut encant ciclista. Cantonigros, de moment anem bé i gaudint de la jornada. Remontem per pistes fangoses fins guanyar la pista principal on "la canalla no perdona", després agafem el trencall cap a Tavertet i rodem amb soltura per la pista dels tobogans fins arrivar al poble on parem a esmorçar. Són les dotze, esmorzem comentant la jugada, realitzem el ritual del mirador i reprenem la marxa sobre la una. Tot i no haver esmorçat gaire noto la panxa refatota i les primeres rampes son un petit calvari, el Bernat també esbufega al meu costat i el Salva es pregunta que collons fan los mejores en el sollado, mentrestant els Joseps obren camí cent metros per davant nostre xerrant sobre el fantàstic món del autònoms. Vaig fent la goma entre ells i el sollado tota la pujada, i finalment arrivem a la granja on comença la divertida baixada a Rupit...divertida i cabrona, primer tram tot ple de fulles que posen dels nervis, no saps ni veus on hi ha forats i que passara amb la roda, tots acavem patint algun ensurt. Desprès el tram de pedres esta molt humit i tampoc ofereix sensació de tranquilitat. Personalment faig una baixada de més a menys, els diferents sustos en fan encongir-me.
Poc a poc i anar fen arrivem al espectacular, meravellos, fantàstic i mundialment conegut (sobret tot per els autocars rusos) mirador de Rupit, amb el seu pont, les casetes, el campanar...i como no, els seus meandres!
Amb els ulls plorosos i el cor encongit de l'emoció deixem el mirador enrera i continuem baixant fins la carretera...
Fins aquí la crònica d'una agradable jornada ciclista, el que vendria a ser mitja crònica de la volta habitual al Cabrerés. Arà comença una nova crònica, la crònica d'una jornada plena de desproposits encadenats i que esdevenen en un petit gran embolic del que vem sortir gràcies a la providencia i, fins arà, al operatiu de rescat més gran emprat pel collserola team.
El Bernat havía estat fen investigacions de rutes i variants per la zona amb l'STRAVA, fins arà havia trobat coses molt interesants pel pirineu o mataró. Ens proposa fer una tornada alternativa desde Rupit, la tornada de la pedalada oficila del Cabreres 2012. Ens sembla bé a tots i enfilem la carretera amunt deixant enrera la variant de la granja que agafavem sempre. Al arrivar a la cruïlla de la carretera on es bifurca cap a Cantonigros o bé cap a Olot i sant Esteve d'en Bas agafem la direcció Olot per sorpresa general, aixó vol dir que anem en direcció opossada al nostre destí. Al poc de rodar per la carretera ens endinsem per una urbanització, unes rampes asfaltades però rampes, començan a castigar les nostres cames. després agafem un camí d'aquells macos i anem fent. De cop ens enfilem per una trialera amb detalls tècnics que fam possar el peu a terra, el camí es farrogos, molt maco, però dificil de pujar i això fa que avancem molt lentament. El Salva comença a sentir molesties a les cames de caminar, el Palmer molesties al peu de caminar i a poc a poc el temps avança i ens adonem que no tenim gaire marge de llum solar, són les quatre de la tarda i estem crestejant per unes valls desconegudes...en una hora començarà a fer-se fosc mooolt ràpidament.
Al final d'aquesta pujada tècnica les forçes comencen a flaquejar molt, es veuen nous estadis i nivells de dolor i escenes "walking dead". El Pepitu es suma a la festa dels incidents trencant la sola de les sabates, caldrà molt loctite per reparar això!
El Bernat comença a estar neguitos, disimula, ens intenta animar dient que ja estem apunt d'arrivar a una pista, a la carretera, que ja falta poc per la baixada i arrivar als cotxes. El seu llenguatje verbal es encoratjador, el corporal transmet nervis...Tic tac, tic tac, les cinc i la llum solar es redueix a una fina franja taronja en l'hotitzó....tic tac, el camí va remontant valls i tornant a baixar cap a noves...l'ultim tram de corriol el fem realment a les fosques, es veu les siluetes de les coses però no la traçada a seguir, estem nerviosos, anem fen amb calma i acabem la trialera en la part més tècnica caminat. Per fi arrivem a una pista, ja es fosc, són les sis i es perillos endinsar-se per dins del bosc. El Bernat diu que seguint la pista arrivem a una carretera, ja no hi han més corriols. Remomtem una vall i a la dreta es veu la vall oberta on hem de baixar, les llums de Vic a l'horitzó ens animen una mica, sembla ser que anem bé. El camí aquí sembla entrar en un bucle, petit descans+repechon+corva...i tornem-hi. A més, arriva un punt que la pista es va endinsant cap al bosc, a l'esquerra, deixant a la dreta la vall oberta on tenim que acabar. Estem cada vegada més cansats i nerviosos, hem veig trucant al 112, i amb això de la crisis arà fan pagar els rescats!!!
Arrivem a una cruïlla i arà sí que anem en direcció correcte (després de consultar mapes al mobil i als retols del camí il.luminats amb el mobil del Pepitu), arrivem al costat d'una masia i de cop unes llums ens enlluernan, un COTXE!!!! Quan el veig no ho penso i m'avanço cap a ell per tallar-li el pas, estic desesperat, el senyor al principi desconfia, normal, però en veure que erem uns pobres inocents perduts a la montanya es relaxa i baixa del cotxe per comentar la jugada. Ell coneix com sortir a la carretera...i es en direcció contraria de per on diu el STRAVA del Bernat (que no es partidari d'abandonar la ruta), mentres decidim que fer apareix un segon cotxe ALELULLA!!!!!!!!! El cunyat del primer cotxe que coneix bé la zona. Al final anirem a la carretera per on ells coneixem, un cotxe davant obrint camí, nosaltres al mig i el segon cotxe tancant el grup...i aixi amb escolta arrivem en un moment a la carretera ja que el cami és una pista però asfaltada i gairabé tot baixada menys algun repechon que fem a muerte treient forces de la adrenalina que portem a sobre. Al arribar a la carretera s'ofereixen per continuar escoltant-nos fins l'Esquirol, no portem llums de cap mena i la carretera a les fosques es perillossa. Continuem baixant a bon ritme, plat gran, fins el poble on ens despedim d'ells donant-los un milió de gràcies...ens han salvat la vida.
Al arribar al cotxe ens surt el cansament de cop, els nervis i l'estress acumulat, són les set tocades. Ens canviem i anem un moment al bar a fer un cafe ràpid per calmar-nos una mica i poder conduir en condicions.
D'aqui unes semanes riurem, al sopar de nadal, però ahir a les sis de la tarda les cares eren ben seriotes!!!
UN 16 DE DESEMBRE PEL NORD DEL CABRERÈS.
Serè concís perquè d'aquesta entrada tots som partíceps i tots tenim molt a dir d'una llarga, llarga ruta, en quilòmetres i en horari... perquè hi han sortides que les recordarem sempre, sobretot perque les vivències que comporten, malgrat que tenim anys i experiència, sempre et fan apendre i et fan valorar el respecte que cal tenir a la mare natura.
Les circunstàncies adverses d'importància succeeïxen perquè hi han factors, que tu pots controlar o no, que s'activen plegats i cal agraïr molt que aquest cop els problemes físics i tècnics foren mínims (alguna rampa i una sabata mig trencada).
Estic orgullós i emocionat del comportament de tots els Collserola-Team presents. De la ruta i el seu entorn: salvatge i deshabitat, a cavall del Cabrerès i la Vall d'en Bas només diré que m'agradaria repetir-la perquè aquests indrets els vull gaudir amb tots els sentits.
Hi han esdeveniments que es guanyen dins el temps afegit: un pot ser molt bó però la punta de sort juga molt.
Fins aviat.
dilluns, 10 de desembre del 2012
CAP DE SETMANA PEL PIRINEU DE LLEIDA.
Aquesta setmana he abandonat la estimada Collserola per anar amb tota la família pel Pirineu.
M'he allotjat a València d'Àneu i dissabte al matí vaig esquiar a Espot, la penúltima estació catalana que em faltava conèixer (ara sols falta Tavascan), per la tarda, i després d'intentar dinar a Ca la Pastora d'Ísil tal com em va aconsellar en Salva vam agafar la pista rural que d'Alòs d'Ísil ens porta a Bonabé i més enllà Montgarri. Havia neu i roderes i volia probar les virtuts electròniques del Evoque en terrenys difícils i que tinc que dir no em va fallar cap moment.
El que va fallar va ser el Terrano que venia de cara. Conduia el meu fill Guillem i com ja haviem fet abans amb altres vehícles de cara el vaig fer parar i apropar-se a la cuneta perquè el que baixava no tingués dificultats al baixar la pista. El Terrain Reponse del Evoque m'ajudava a circular sense perdre tracció en cap moment. Aquest cop el que baixava no va pendre precaucions i sense aminorar la marxa va voler pujar un petit esglaó massa aprop del meu cotxe, no ho va aconseguir i va topar una mica al lateral de plàstic... en definitiva parte sotazero.
El conductor, veí d'Ísil, no semblava expert i va quedar enganxat a la neu: tothom a ajudar (havien uns pares amb pales al costat construïnt un castell de neu preciós amb els seus fills) i arranca i cap avall. Després de la experiència allà mateix vem fer maniobra per baixar cap a la civilització: nosaltres cap problema.
Un bon dinar amb escudella i bon vi a Esterri va fer oblidar l'incidència.
Diumenge amb dia preciós, pujada a La Bonaïgua i esquiada històrica per Baquèira, una neu, un cel i un paissatge increïbles després de la ventada. Molts catalans per l'accés del Port i gent de tot arreu per la Vall d'Arán (inclosos Nachos, Borjas, Faustos, Alvaros, etc.). Vaig portar els meus fills fins la zona mes llunyana de l'estació i la Montse ens va esperar a un bar-refugi a la zona de l'Orri on quan vam anar a recollir-la, a les 13 hores. Havia Moët i delicatessen a dojo (la fauna que allí es reunia era interessant) i la tentació em va dur a demanar una copa de Champagne per compartir amb tota la família per la que vaig pagar 9.5€... el xarrup anava a 1€ jajaja!. Això és negoci perquè havien cubiteres amb ampolles arreu!
Tornada a La Peülla i després a l'hotel i cap a casa (tres hores cinc minuts per pujar divendres a la tarda i quatre hores tres quarts per tornar diumenge tarda-vespre.
Nota: si diumenge tenim Cabrerès jo tinc el Freelander disponible.
dijous, 6 de desembre del 2012
Dijous 6 de Desembre.
Aquest dijous l'amic Bernat ha pujat a Mataró a gaudir dels bonics corriols que envolten la bonica capital del maresme. Sobre les nou arriva a casa i a dos quarts de deu comencem a pedalar en busca de la riera d'Argentona. Avui enlloc de fer el bucle inicial de corriols pujem directes per la riera, a un ritme tranquil i sota un vent gelat que fa que dessitjem la primera pujada per tal d'escalfar una mica el cos. Arrivem sota el pont de l'autopista i pujem pel corriol que vem fer tots el día que veu pujar, el que porta adalt a San Carles. Abans d'arrivar agafem una variant, una trialera força divertida que ens torna a baixar a mitja pujada, però val la pena. Tornem a remontar per on abans, aquesta vegada fins san Carles, i remuntem per l'antic descens de LLinars en busca del Dragon Khan. Al pujar faig un mal gesto i sento una estrebada a la cama, a més, la bici fa un mal gest i començo a escoltar un clik-clik metàlic, acabo de trencar un radi. Parem, el Bernat el treu i continuem fins adalt, estem suant i ja no tenim fred. Baixem per la variant nova, el terreny esta molt bé, compactat, i la bici s'agafa de meravella. El tros del mig, el tubo, és genial, mai em cansaré de repetir-ho. Arrivem a Dosrius a les dotze i ens aturem per esmorçar. Reprenem la marxa a la una.
Després d'esquivar en les ultimes ocasions "la pujada" avui sortim amb desició cap al CITA, una dura i exigent pujada que comença amb uns repechons molt durs a l'inici (com els de la Sargantana) i després d'un petit descans tornen a venir més repechons durs. En fí, és una pujada desagradable, amb massa "chicha" que diria el Pepitu, però és la manera de pujar directes de Dosrius adalt la zona de can Brugera. Després de la dura pujada conectem amb la sortida que conec de dos hores de corriols. Mereix esment una preciosa baixada en corriols que hi ha al costat de can Brugera i que no té rés a envejar al Dragon Khan. La proxima vegada que pujeu tots farem aquesta tornada que mereix molt la pena.
En resum, després de una semana i pico sense fer una sortida amb cara i ulls ja que personalment aquest fred que patim a mí em frena moltissim avui per fí he tornat a fer una sortida decent, amb chicha, de 39 divertits km. També a estat una bonica retrobada amb els corriols mataronins, ja que desde que treballo pels matins no sortia per aquí, es a dir, desde setembre que no tastava el "flow" maresmeny.
Després d'esquivar en les ultimes ocasions "la pujada" avui sortim amb desició cap al CITA, una dura i exigent pujada que comença amb uns repechons molt durs a l'inici (com els de la Sargantana) i després d'un petit descans tornen a venir més repechons durs. En fí, és una pujada desagradable, amb massa "chicha" que diria el Pepitu, però és la manera de pujar directes de Dosrius adalt la zona de can Brugera. Després de la dura pujada conectem amb la sortida que conec de dos hores de corriols. Mereix esment una preciosa baixada en corriols que hi ha al costat de can Brugera i que no té rés a envejar al Dragon Khan. La proxima vegada que pujeu tots farem aquesta tornada que mereix molt la pena.
En resum, després de una semana i pico sense fer una sortida amb cara i ulls ja que personalment aquest fred que patim a mí em frena moltissim avui per fí he tornat a fer una sortida decent, amb chicha, de 39 divertits km. També a estat una bonica retrobada amb els corriols mataronins, ja que desde que treballo pels matins no sortia per aquí, es a dir, desde setembre que no tastava el "flow" maresmeny.
diumenge, 2 de desembre del 2012
Diumenge 2 de Desembre. Fred polar.
Avui fà un día d'aquells tipics de ple hivern, de gener o febrer. D'aquells dies que el fred es cola per molta roba que portis i es clava en els ossos. D'aquells dies que costa un enooorme esforç sortir de l'escalfor del llit. D'aquells dies que es congelen els dits del peus i de les mans amb aquella horrible sensació de cremor. D'aquells dies que agraden als nòrdics de la colla (Salva i Bernat) i que anul.len als tuaregs (Jose i Eduard).
M'aixeco tard sense gens de ganes d'agafar la bici, paralitzat pel fred que tinc. De fet medito seriosament pujar a esmorçar amb cotxe, però a l'ultim moment carrego la bici, amb disfreso amb tota la roba que trobo per casa i marxo amb retard cap a la plaça Borras. Pel camí m'asebento de problemas mecanics del Salva i quedo amb la colla directament a vilajoana. Aparco el cotxe i al sortit per descarregar la bici el fred em rep amb una clatellada. Començo a pujar i a l'alçada del funicular estic a punt de donar mitja volta i anar a buscar el refugi del cotxe i la seva calefacció. Tinc fred i no ho soporto, vaig amb samarreta interior de merino, maillot, jaqueta gruixuda, paravents, mitjons gruixuts, bosses de plàstic als peus (es cutre però no trobava els peucs i alguna cosa havia de fer), guants de hivern de carrer, braga al coll i gorro de llana...i tot i així no entro en calor, el cos no reacciona i no agafo una bona temperatura per fer esport. Arrivo a vallvidrera i baixo per la carretera fins vilajoana i ca la Carme. El Salva, l'Albert i el Pepitu encara no han arrivat, ho fan als deu minuts degut als problemes del Salva, té les rodes frenadotes perque s'ha quedat sense pastilles de fre.
Esmorçar llarg de forquilla i tenedor, dos horetes, per entrar en temperatura. Dos cigalons després sortim de nou a l'exterior. De nou bofetada de temperatura, baixem fins la carretera i pugem amb calma pel camí de la llanega, baixem fins les aigües i rodem fins el mortirolo, baixem i al final del tros de sorra hi ha una variant nova i divertida per baixar fins el parc cervantes. Al sortir del parc hem despedeixo del companys i m'atanço al cotxe.
Al final un dia pessim ciclisticament parlant, pocs kilómetres i de nula qualitat, però he vist als amics i hem esmorçat amb la colla. Haure de sortir entre semana a recuperar els km perduts, ja ja ja.
M'aixeco tard sense gens de ganes d'agafar la bici, paralitzat pel fred que tinc. De fet medito seriosament pujar a esmorçar amb cotxe, però a l'ultim moment carrego la bici, amb disfreso amb tota la roba que trobo per casa i marxo amb retard cap a la plaça Borras. Pel camí m'asebento de problemas mecanics del Salva i quedo amb la colla directament a vilajoana. Aparco el cotxe i al sortit per descarregar la bici el fred em rep amb una clatellada. Començo a pujar i a l'alçada del funicular estic a punt de donar mitja volta i anar a buscar el refugi del cotxe i la seva calefacció. Tinc fred i no ho soporto, vaig amb samarreta interior de merino, maillot, jaqueta gruixuda, paravents, mitjons gruixuts, bosses de plàstic als peus (es cutre però no trobava els peucs i alguna cosa havia de fer), guants de hivern de carrer, braga al coll i gorro de llana...i tot i així no entro en calor, el cos no reacciona i no agafo una bona temperatura per fer esport. Arrivo a vallvidrera i baixo per la carretera fins vilajoana i ca la Carme. El Salva, l'Albert i el Pepitu encara no han arrivat, ho fan als deu minuts degut als problemes del Salva, té les rodes frenadotes perque s'ha quedat sense pastilles de fre.
Esmorçar llarg de forquilla i tenedor, dos horetes, per entrar en temperatura. Dos cigalons després sortim de nou a l'exterior. De nou bofetada de temperatura, baixem fins la carretera i pugem amb calma pel camí de la llanega, baixem fins les aigües i rodem fins el mortirolo, baixem i al final del tros de sorra hi ha una variant nova i divertida per baixar fins el parc cervantes. Al sortir del parc hem despedeixo del companys i m'atanço al cotxe.
Al final un dia pessim ciclisticament parlant, pocs kilómetres i de nula qualitat, però he vist als amics i hem esmorçat amb la colla. Haure de sortir entre semana a recuperar els km perduts, ja ja ja.
dimecres, 28 de novembre del 2012
Sopar Invisible
Ja esta feta la reserva per el proper 29 de decembre, nomes falta acordar l'hora.He parlat amb la Carme i l'hi dit de fer el mateix menu del any passat. Sopa, Carn d'Olla i Cabrit.Si algu te un altre proposta que ho fagi saber lo abans possible.
Pd. Aquest any que ja sou mes grans procureu no ser tan cabronets amb l?amic invisible.
dilluns, 26 de novembre del 2012
Diumenge 25 de Novembrre.
Arrivo a la plaça Borras a les 8:40, aparco i pujo tranquilament per la carretera fins les aigües. A les nou apareix el grup, primer el Bernat amb el Pepitu, i a deu metres (Ah! Aquells eterns deu metres...) el Salva amb l'Albert. La ruta d'avui es anar a esmorçar a can Olive i baixarem pel camí de carena. Així doncs continuem pujant per la carretera fins vallvidrera, allà agafem el tipic camí de sota l'antena que ens porta al camí del totxo. En aquest primers metres comprovem que el terreny es força humit i cal anar amb compte. Continuem pel totxo fins agafar els cochinillos, baixem bastant bé per les condicions del terreny, s'agafa més del que sembla tot i que no et pots confiar massa. Dels cochinillos a la font groga i pista avall fins buscar la pista del forat del vent on agafem el corriol dels ocellaires fins la plaça de la merda. En el corriol dels ocellaires sembla ser que el Pepitu pateix graining i s'en va al terra, en el tram de pujada, la baixada està divertida, però cada vegada la trobo més tancada, plena de branques i arbrets a les bandes que fan la funció dels resaltes a les urbanitzacions, ja que t'obligen a frenar molt i passar amb cuidado.
Comencem el camí de carena, el Bernat va davant obrint camí, el segueixo a bon ritme, deu n'hi do com baixa aquest nano amb una rígida!!! Començem el tram més tècnic seguint les instruccions de l'Albert que va passar la semana passada i coneix l'estat del camí. Tot i així m'equivoco de traçada i el Bernat amb mí, mentrestant ens passa pel lloc correcte el Salva, tornem a intentar-ho i aquesta vegada aconseguim ficar la bici pel lloc correcte. Un nou tram tècnic en ziga-zaga, seguit d'un tram més corriolero que ens condueix fins el dur repechon d'enmig. Arà fa temps que no el pujo senser i arà que surto a machacar-me amb los mejores es l'hora de treure rendiment. Cop de ronyo aquí, allà, un pel de sort al passar l'ultima arrel i consegueixo per fí pujar fins adalt. El Pepitu torna a revolcar-se per terra en aquest tram de pujada, avui l'hi ha agafat el gust a caure pujant. Continuem baixant el camí de carena, a la part final agafem la variant suau de l'esquerra (m'agradaria provar un día el camí clàssic de la dreta a veure com està, desde que no sortim amb el Santi que no el fem! ja ja ja), aquesta part final es més obaga i menys pedregosa que la primera, així que trobem més humitat i fanget i la conducció s'ha de tornar més cautelosa, just en aquest tram el Salva punxa davant. Sortim a la pista de can Borrell, arà seria maco enllaçar amb la pista dels cavalls fins la caseta i agafar els corriols fins cerdanyola, pero ja són les once i anem tard, així doncs avall per la pista fins la carretera. A la cruilla de les piscines flor de maig enfilem la pista que surt a l'esquerrra en busca del camí/corriol que baixa a can coll, el que comença amb uns esglaons enormes de fusta. Donc m'equivoco de camí i baixem per un altre que no té sortida, mitja volta i a remontar. Arà sí que agafem el bó, escales avall saltant els esglaons, fantàstic! En l'ultim esglao, el més alt, el Salva puja a l'helicopter, pero consegueix dominar la bèstia amb maestria. Arrivem en un moment a can Coll, i agafem un petit corriol amb pas d'arbre i tot que ens deixa a l'entrada de Cerdanyola, al costat de can Olive.
El Jose ha pujat amb la moto a esmorçar, així doncs aprofitem per concretar temes: confirmada la sortida al Cabreres el día 16, volem veure la "pink love edition" en acciò, i es concreta el dissabte 29 de desembre pel sopar de nadal a ca la Carme. Després d'esmorçar marxem en dos grups, l'Albert i el Pepitu s'en van per la via ràpida: can Borrell-sant Medir. El Salva. Bernat i un servidor pujarem per la viga torta. Així que baixem fins la riera de Cerdanyola i rodem per ella fins arrivar a la pista que remonta fins can Cata. Continuem fins la cruilla i agafem la pista de la viga torta...comencem recordan quan aquest camí era un corriol, ultimament havien enxamplat l'ultim tros per fer-lo pista...encara no sabiem la magnitut de la tragedia...al remomtar fins la primera cruilla veiem que han enxamplat tot el camí, sí, TOT, i arà és una pista fins adalt el bar Juaco. En fí, ja sabem amb els anys que portem pedalan per collserola que desde els estaments oficials foten el que els rota, i que no hi ha cap politica forestal ni cap logica ni sentit comu alhora de cuidar el bosc. Així, entre la fustració i la rabia, anem pujant per la pista fins adalt. Al arribar al punt on sortia el corriol que primer baixava i després pujava fins guanyar el Juaco per la part de darrera provem de fer-lo. Al inici, la baixada, és força tapat, pero al arrivar a la pujada comencem a trobar-nos troncs i més troncs que barren el pas. Encara són de la famosa nevada de fa quatre o cinc anys, però aquest tipus de corriol entre bosc no interessa netegar i mantenir, millor dedicar el temps a convertir corriols amb pistes.
Bé, aixi que arrivem adalt, per cert que el Salva i jo descobrim l'ampliació de l'anella verda, arà hi ha una pista que puja fins el juaco i fins adalt de la trialera dels pneumatics, per cert, carregant-se de nou un tros de bosc i un tros de trialera que baixava en paral.lel al mamut...
Forat del vent, repechon amunt i al arrivar al final de la pista i passar la cadena el Bernat s'atura. S'engantxa la cadena i fa un soroll extrany, examina la roda i veu que ha trencat l'eix de la roda i que no pot pedalar així i a més la roda li toca la vaina. Operació rescate en marxa. El Salva acompanya per la pista de la gosera al Bernat caminat fins l'Arrabasada, jo vaig pedalant a buscar la carretera i baixar directe a la ciutat per anar a la plaça Borras a buscar el cotxe per poder anar a recollir a la Arrabasada al Bernat. Arrivo al cotxe, recullo al Bernat i el baixo fins a casa...es que portem la bici descuidadeta!!! ja ja ja ja.
Comencem el camí de carena, el Bernat va davant obrint camí, el segueixo a bon ritme, deu n'hi do com baixa aquest nano amb una rígida!!! Començem el tram més tècnic seguint les instruccions de l'Albert que va passar la semana passada i coneix l'estat del camí. Tot i així m'equivoco de traçada i el Bernat amb mí, mentrestant ens passa pel lloc correcte el Salva, tornem a intentar-ho i aquesta vegada aconseguim ficar la bici pel lloc correcte. Un nou tram tècnic en ziga-zaga, seguit d'un tram més corriolero que ens condueix fins el dur repechon d'enmig. Arà fa temps que no el pujo senser i arà que surto a machacar-me amb los mejores es l'hora de treure rendiment. Cop de ronyo aquí, allà, un pel de sort al passar l'ultima arrel i consegueixo per fí pujar fins adalt. El Pepitu torna a revolcar-se per terra en aquest tram de pujada, avui l'hi ha agafat el gust a caure pujant. Continuem baixant el camí de carena, a la part final agafem la variant suau de l'esquerra (m'agradaria provar un día el camí clàssic de la dreta a veure com està, desde que no sortim amb el Santi que no el fem! ja ja ja), aquesta part final es més obaga i menys pedregosa que la primera, així que trobem més humitat i fanget i la conducció s'ha de tornar més cautelosa, just en aquest tram el Salva punxa davant. Sortim a la pista de can Borrell, arà seria maco enllaçar amb la pista dels cavalls fins la caseta i agafar els corriols fins cerdanyola, pero ja són les once i anem tard, així doncs avall per la pista fins la carretera. A la cruilla de les piscines flor de maig enfilem la pista que surt a l'esquerrra en busca del camí/corriol que baixa a can coll, el que comença amb uns esglaons enormes de fusta. Donc m'equivoco de camí i baixem per un altre que no té sortida, mitja volta i a remontar. Arà sí que agafem el bó, escales avall saltant els esglaons, fantàstic! En l'ultim esglao, el més alt, el Salva puja a l'helicopter, pero consegueix dominar la bèstia amb maestria. Arrivem en un moment a can Coll, i agafem un petit corriol amb pas d'arbre i tot que ens deixa a l'entrada de Cerdanyola, al costat de can Olive.
El Jose ha pujat amb la moto a esmorçar, així doncs aprofitem per concretar temes: confirmada la sortida al Cabreres el día 16, volem veure la "pink love edition" en acciò, i es concreta el dissabte 29 de desembre pel sopar de nadal a ca la Carme. Després d'esmorçar marxem en dos grups, l'Albert i el Pepitu s'en van per la via ràpida: can Borrell-sant Medir. El Salva. Bernat i un servidor pujarem per la viga torta. Així que baixem fins la riera de Cerdanyola i rodem per ella fins arrivar a la pista que remonta fins can Cata. Continuem fins la cruilla i agafem la pista de la viga torta...comencem recordan quan aquest camí era un corriol, ultimament havien enxamplat l'ultim tros per fer-lo pista...encara no sabiem la magnitut de la tragedia...al remomtar fins la primera cruilla veiem que han enxamplat tot el camí, sí, TOT, i arà és una pista fins adalt el bar Juaco. En fí, ja sabem amb els anys que portem pedalan per collserola que desde els estaments oficials foten el que els rota, i que no hi ha cap politica forestal ni cap logica ni sentit comu alhora de cuidar el bosc. Així, entre la fustració i la rabia, anem pujant per la pista fins adalt. Al arribar al punt on sortia el corriol que primer baixava i després pujava fins guanyar el Juaco per la part de darrera provem de fer-lo. Al inici, la baixada, és força tapat, pero al arrivar a la pujada comencem a trobar-nos troncs i més troncs que barren el pas. Encara són de la famosa nevada de fa quatre o cinc anys, però aquest tipus de corriol entre bosc no interessa netegar i mantenir, millor dedicar el temps a convertir corriols amb pistes.
Bé, aixi que arrivem adalt, per cert que el Salva i jo descobrim l'ampliació de l'anella verda, arà hi ha una pista que puja fins el juaco i fins adalt de la trialera dels pneumatics, per cert, carregant-se de nou un tros de bosc i un tros de trialera que baixava en paral.lel al mamut...
Forat del vent, repechon amunt i al arrivar al final de la pista i passar la cadena el Bernat s'atura. S'engantxa la cadena i fa un soroll extrany, examina la roda i veu que ha trencat l'eix de la roda i que no pot pedalar així i a més la roda li toca la vaina. Operació rescate en marxa. El Salva acompanya per la pista de la gosera al Bernat caminat fins l'Arrabasada, jo vaig pedalant a buscar la carretera i baixar directe a la ciutat per anar a la plaça Borras a buscar el cotxe per poder anar a recollir a la Arrabasada al Bernat. Arrivo al cotxe, recullo al Bernat i el baixo fins a casa...es que portem la bici descuidadeta!!! ja ja ja ja.
Comanda
Per agilitzar la comanda de peces, que us sembla si poseu en els comentaris el que necessiteu...
Salut!
Salut!
dimarts, 20 de novembre del 2012
Dimarts 20 de Novembre
Avui he sortit per recuperar la sortida del diumenge. He quedat amb l'amic Bernat a les dues davant del corte ingles de diagonal, avui tocarà patir una estoneta ja que avui toca sortir "con los mejores".
Enfilem la diagonal xerrant tranquilament fins el parc de cervantes, a les primeres rampes el Bernat continua xerrant tranquilament i jo ja no xerro més que monosilabs, creuem la ronda i pujem per sant joan de deu a buscar la trialera que puja fins el la plaça del tenis. Començen els primers repechons i primers punts técnics. Sortim del camí a la carretera i tremquem a l'esquerra, baixem per la trialera fins la pista i la font de la Beca i allà agafem la pista de l'esquerra i remomtem fins empalmar amb la ladera, pujem a bon ritme la ladera (tot i que el Bernat diu que s'adorm amb aquest ritme tant fluix...), la calor apreta més del previst i suo com un porc. Enllacem amb el corriolet que baixa a l'hipica, ah! fantastic tot plegat, arà toca remontar l'hipica per continuar fent la ladera, cuatro resoplidos i ja som adalt, acavem la ladera i enllaçem amb els corriols de sant just que baixem fins la penya del moro, ah! un altre petit plaer de la vida. Remontem la penya del moro i muslim pas avall, un altre cop AHHH, fantàstic! M'agrada molt tot aquest enllaç de corriols: ladera-hipica-ladera-corriols fins penya moro-muslim pas.
Arà el plan es pujar xino xano per la font de la cova, peeeerò el Bernat m'enbolica amb males arts i quan estem rodan per la pista d'abaix i arrivem a la primera cruïlla em deixa anar "el Pepitu puja per aquí, com els homenots..." i ja la tenim liada, agafem el trencall i començem a pujar per la pista, primer passem uns hortets i de seguida arriva una curva tancada amb un repechon d'infart perque vegis on t'has ficat, dos corves més d'aquest estil i arriva el repechon final, on va a parar la trialera del Fede que comença a peu de la penya del moro. Arà nesecito més de quatre resoplidos, nesecito buidar-me del tot però aconsegueixo superar el repte i arrivo adalt. Arà sí que toca enllaçar a mitja pujada de la cova i relax...doncs no, ja que la pista que porta a fer l'enllaç té una petita joia: la trialera del forn Iberic. Passem per allà i el Bernat diu que fa anys que no la fem i que li agradaria provar, es una putada ja que perdem tota l'alçada guanyada i sortim abaix de la cova...pero sortit amb "los mejores" es el que te, tot el dia amunt i avall sense treba!
La trialera resulta una sorpresa, agradable, i molt. Està arregladeta, han passat bikers a fer feina i han tret afloraments de pedra i l'han deixada amb molt de flow, de fet arà és un corriol, hem de fer-ho un diumenge.
Arrivem abaix i arà sí, el Bernat em dona peixet i pujem xino-xano la font de la cova, arrivem adalt sobre les quatre, el temps arà es frescot i no queda gaire marge de maniobra per la llum, així doncs agafem ladera en direcció merendero cremat, pista fins vallvidrera i turo d'en cors fins les aigües on rodem fins el tieso, allà el Bernat s'en va, jo acabo fins el parking i baixo a la quiron on tinc el cotxe. Són les cinc i la llum cau ràpidament.
Estic cansat, avui he disfrutat molt però ha estat durillo...
Enfilem la diagonal xerrant tranquilament fins el parc de cervantes, a les primeres rampes el Bernat continua xerrant tranquilament i jo ja no xerro més que monosilabs, creuem la ronda i pujem per sant joan de deu a buscar la trialera que puja fins el la plaça del tenis. Començen els primers repechons i primers punts técnics. Sortim del camí a la carretera i tremquem a l'esquerra, baixem per la trialera fins la pista i la font de la Beca i allà agafem la pista de l'esquerra i remomtem fins empalmar amb la ladera, pujem a bon ritme la ladera (tot i que el Bernat diu que s'adorm amb aquest ritme tant fluix...), la calor apreta més del previst i suo com un porc. Enllacem amb el corriolet que baixa a l'hipica, ah! fantastic tot plegat, arà toca remontar l'hipica per continuar fent la ladera, cuatro resoplidos i ja som adalt, acavem la ladera i enllaçem amb els corriols de sant just que baixem fins la penya del moro, ah! un altre petit plaer de la vida. Remontem la penya del moro i muslim pas avall, un altre cop AHHH, fantàstic! M'agrada molt tot aquest enllaç de corriols: ladera-hipica-ladera-corriols fins penya moro-muslim pas.
Arà el plan es pujar xino xano per la font de la cova, peeeerò el Bernat m'enbolica amb males arts i quan estem rodan per la pista d'abaix i arrivem a la primera cruïlla em deixa anar "el Pepitu puja per aquí, com els homenots..." i ja la tenim liada, agafem el trencall i començem a pujar per la pista, primer passem uns hortets i de seguida arriva una curva tancada amb un repechon d'infart perque vegis on t'has ficat, dos corves més d'aquest estil i arriva el repechon final, on va a parar la trialera del Fede que comença a peu de la penya del moro. Arà nesecito més de quatre resoplidos, nesecito buidar-me del tot però aconsegueixo superar el repte i arrivo adalt. Arà sí que toca enllaçar a mitja pujada de la cova i relax...doncs no, ja que la pista que porta a fer l'enllaç té una petita joia: la trialera del forn Iberic. Passem per allà i el Bernat diu que fa anys que no la fem i que li agradaria provar, es una putada ja que perdem tota l'alçada guanyada i sortim abaix de la cova...pero sortit amb "los mejores" es el que te, tot el dia amunt i avall sense treba!
La trialera resulta una sorpresa, agradable, i molt. Està arregladeta, han passat bikers a fer feina i han tret afloraments de pedra i l'han deixada amb molt de flow, de fet arà és un corriol, hem de fer-ho un diumenge.
Arrivem abaix i arà sí, el Bernat em dona peixet i pujem xino-xano la font de la cova, arrivem adalt sobre les quatre, el temps arà es frescot i no queda gaire marge de maniobra per la llum, així doncs agafem ladera en direcció merendero cremat, pista fins vallvidrera i turo d'en cors fins les aigües on rodem fins el tieso, allà el Bernat s'en va, jo acabo fins el parking i baixo a la quiron on tinc el cotxe. Són les cinc i la llum cau ràpidament.
Estic cansat, avui he disfrutat molt però ha estat durillo...
diumenge, 18 de novembre del 2012
Sortida Historica
Avui es un dia per recordar, dins las grans diades que celebrem els catalans, avui s'inscriu amb lletres d'or un fet mol pocas vegades vist.Avui he sortit tot sol, ploven.
Ahir a la nit de las dues opcions que quedaben per sortir, El Edu a Iruña, el Fletxa amb el handbol i el Duke malalto,amb el Albert no vaig poder contactar i amb el Berni quan el volia trucar ja era tan tard que hem feia vergonya molestar a aquelles hores.Quarts d'una.
Aquest mati he sortit amb la esperansa de trobar l'Albert on sempre. Donç no i despres el Berni que no falla quasi mai, tampoc. Quin dilema per mi, tornar-me cap a casa o per una vegada desde fa molts anys anar tot sol.Be ja que habia deixat de ploure he decidit anar fen. Txino-txano sença cap idea he anat pujant cap a Vallvidrera i al mirador he enviat un misatge al Jose per si volia venir a esmorçar. La seva resposta afirmativa ha estat el cop que hem faltaba per fer una mica de bici. Aigues fins a la font del Borni, pujada fins a dalt i despres anar a buscar Vila Joana per la part de darrera.He fet tot pista ja que el terreny era molt moll i no tenia ganes de fotrem una trompada.Pero el cert es que el bosc estaba maquisim i feia molt de goig pedalar en solitari.
Arribat a Ca la Carme , al poc arriba el Jose amb una veu mol gruxuda, molt de homenot. I despres arriba el Berni, he sentit una mica de panic, ja que pensaba que tindria que fer bicicleta de debo, i no la mariconada que estaba fent. Pero per sort per ell, hi ha fiena que es urgent, i per mi, estaba una mica "perjudicado" ha tingut que marxar rapid, i clar no era questio de arrosegar "el sollado" muntanya amunt Ja ja ja.
Pujada de tornada per la Llanega y despres unes aigues per rodar, tornar cap el Mortirolo i cap a baix. Content ja que al meu ritme he anat fent i tambe perque ha estat una experiencia que feia molts anys que disfrutaba
Pd. Aquesta foto esta feta com a proba de la sortida, abans de saber que trobaria als dos companys, perque estaba segur de que no o creuria-ho
Ahir a la nit de las dues opcions que quedaben per sortir, El Edu a Iruña, el Fletxa amb el handbol i el Duke malalto,amb el Albert no vaig poder contactar i amb el Berni quan el volia trucar ja era tan tard que hem feia vergonya molestar a aquelles hores.Quarts d'una.
Aquest mati he sortit amb la esperansa de trobar l'Albert on sempre. Donç no i despres el Berni que no falla quasi mai, tampoc. Quin dilema per mi, tornar-me cap a casa o per una vegada desde fa molts anys anar tot sol.Be ja que habia deixat de ploure he decidit anar fen. Txino-txano sença cap idea he anat pujant cap a Vallvidrera i al mirador he enviat un misatge al Jose per si volia venir a esmorçar. La seva resposta afirmativa ha estat el cop que hem faltaba per fer una mica de bici. Aigues fins a la font del Borni, pujada fins a dalt i despres anar a buscar Vila Joana per la part de darrera.He fet tot pista ja que el terreny era molt moll i no tenia ganes de fotrem una trompada.Pero el cert es que el bosc estaba maquisim i feia molt de goig pedalar en solitari.
Arribat a Ca la Carme , al poc arriba el Jose amb una veu mol gruxuda, molt de homenot. I despres arriba el Berni, he sentit una mica de panic, ja que pensaba que tindria que fer bicicleta de debo, i no la mariconada que estaba fent. Pero per sort per ell, hi ha fiena que es urgent, i per mi, estaba una mica "perjudicado" ha tingut que marxar rapid, i clar no era questio de arrosegar "el sollado" muntanya amunt Ja ja ja.
Pujada de tornada per la Llanega y despres unes aigues per rodar, tornar cap el Mortirolo i cap a baix. Content ja que al meu ritme he anat fent i tambe perque ha estat una experiencia que feia molts anys que disfrutaba
Pd. Aquesta foto esta feta com a proba de la sortida, abans de saber que trobaria als dos companys, perque estaba segur de que no o creuria-ho
dissabte, 17 de novembre del 2012
.JPG)
dijous, 15 de novembre del 2012
Cabreres 2012 ?
Avui, tot parlan amb el Palmer, m'ha comentat que li faria patxoca fer un estreno de la PINK fent una sortida amb naltros , pero una sortida de las "miticas". Jo li he proposat fer el Cabreres, que si be hi han troços amb certa dificultat per ell, es ben cert que tota la ruta es molt maca.
La meva proposta es fer-ho el proper dia 16 de Decembre, amb aquell fred, i poder tornar a repetir allo del carrer Petrixol.
La meva proposta es fer-ho el proper dia 16 de Decembre, amb aquell fred, i poder tornar a repetir allo del carrer Petrixol.
dimecres, 14 de novembre del 2012
dimarts, 13 de novembre del 2012
Dimarts 13...que mala sueeeerte!!!
Ja que el pasat diumenge no vaig sortir amb la colla aquest dimarts he sortit a fer una volteta per collserola. A les dues sortia de la feina aribau amunt fins la diagonal, tenía ganes de fer un clàssic de tota la vida: pujar pel mortirolo.
Em prenc amb calma la diagonal deixant que m'avançin els "bicings", ells van cap a la universitat, a mí m'esperen unes quantes pujades. Enfilo amb calma l'avinguda de pedralbes amunt i experimento una sensació de nostalgia, feia anys, molts anys que no pujava per aquí i a la ment em venen records com arà una vegada que un tal claudi, de la botiga bikeroute del Santi, ens va enredar al Berni i a mi per anar de Barcelona a Mataró...avui també acabaré a Mataró però arribare en cotxe. Arribo a la rotonda i agafo el carrer Pearson, primeres rampes, sort del descansillo del consulat, si fa de temps que no passava per aquí que arà el carrer es nomes de pujada i es pot aparcar en bateria, sense cap tipus de zona per cert, ni blava ni verda ni hostias, que la gent que viu per aquí arrivem justets a final de mes!!! Després del consulat la curva amb canvi de pendent, vaig recordant moments, molts, de nou un descansillo on de joves arribavem a ficar plat gran per pujar de sants a les aigües en 20 minuts, arà conservo que no les tinc totes de poder pujar-ho tot. Nou canvi de pendent i s'acava el broquil, carrer de la font del lleo, pinten bastos...
Els repechons de ciment s'em fam més fàcils del que esperava, després trepitjo sorra (arà ja conec aquest element!) i començo a remontar amb calma, platillo i antepenultim pinyo, fins la corva, allà em passen volant dos maquinetes amb rígides de Galvesport, es lo que tienen los mejores, s'enfilen davant meu pel tram pedregos i pam, peu a terra, es que vam com bojos!!! ja ja ja, el que passa es que les pedres rellisquem molt, el terreny es força humit i serà un día de corriols i trialeres complicadet. Aconsegueixo arrivar a les aigües sense possar peu a terra, això sí, esbufegant com um porc a 170 pulsacions!
A les aigües tiro cap a l'esquerra en busca de la pujada de sant Pere Martir, con dos... ja que fem nostalgia fem-ho bé i recordem una bonica empalmada de pujada, mortiolo-sant pere martir. Enfilo pujada amunt amb la calma d'anar solet sensa la pressió "de los mejores" allà davant, trobo a faltar companyia, els amics, i si no la foska, o com a miním la radio. Hi han dos tipus d'esportistes, els que corren o pedalejem en silenci recollits en els seus pensaments i l'entorn o bé els que vam amb auriculars i musiqueta o radio. Jo soc del ultim grup (el Berni per exemple es dels primers) i sense rés m'avorreixo i les cames em recordem més fàcilment el seu lamentable estat de forma...intento distreurem escrivim una crònica mental de la sortida, em queda força bé, però al arrivar a casa se m'ha oblidat la meitat i només quedem aquestes tristes lineas. Així doncs, entre caboires i amb la variant del corriolet arrivo adalt del repetidor, deu n'hi do el vent que bufa. What's up al Berni i cap abaix amb precaució pel fort vent. L'idea es anar a buscar el turo d'en cors, i enlloc d'anar per la pista vaig per la bonica variant laderenca de dins del bosc, està exigent i en un punt faig peu a terra, després d'enfilar un esglao de pedra no puc empalmar amb una arrel. Baixo el turo d'en cors, bé però amb certa precaució que el terreny no està de fiar. Aigües i a rodar que sempre fa patxoca, al sollado tenim la bucolica idea de que quan estas refatot i sense gaire forma rodar per les aigües va bé i et possa en forma...clar que rodar un cop al més no se jo si....
Xino xano arribo davant de les esses i m'enfilo per les arrels amunt, em sorprenc a mí mateix superant els primers obstacles técnics amb cops de runyons i sort de no relliscar, i al arribar a la arrel del mig, pam, peu a terra, després de nou senser fins adalt. Can Borni i anar a buscar la trialera de la guardia urbana. El primer tram de corriol just passar el pont es fantàstic, al començar la trialera i els primers afloraments de pedra la bici comença a lliscar de mala manera, així que baixo amb calma i precaució i al arrivar al desvio per anar a can Jane l'agafo. "Antaño" aquesta pisteta tenia grans regerots i pedres, hi havia una traçada, actualment l'Isidre ha passat amb el tractoret i es tot bastant facilet...però ha quedat una catifa de brossa i males herbes ideal per punxar. Arrivo a can Jane i enlloc d'anar a la dreta vaig a l'esquerra i baixo fins el rierol, es tardor i el terra es ple de fulles, tot plegat és molt maco i penjo una foto al grup de Whatsup (Salva, Pepitu, aquests reis a veure si us porten un Whatsup!!!!) mentres les fulles dels arbres em vam caiem a sobre. Explanada on passa la pista de Sant Medir a can Borrel i l'agafo cap amunt a buscar l'hermita. Després la pujada clàssica, al començar a pujar noto que la bici "flaneja" un pel de darrera, intento autoenganyar-me de que són les pedres mullades però no cola, la catifa de brossa de can Jane ha funcionat i he punxat a darrera, és una nova trampa de l'isidre per desfer-se dels ciclistes??? Amb el preu es suficient! ja ja ja.
Inflo una mica la roda a veure si aguant, ja que esta plena de fang i canviar es una guarrada. Pujo pel bon rotllo, de moment bé, al arrivar a la plaça de la merda comprovo i ha perdut una mica però puc continuar. Arà el que perd soc jo, em ve un atac de gana i noto com em quedo sensa forçes, veig unes cireretes d'Arboç i "me aberroncho sobre el rocaje". L' idea era acabar arrivant a la font groga, baixar per can Borni i trialera del descansillo, però amb la roda punxada agafo la pista de la gossera, inflo la roda per seguretat i baixo per la arrabassada fins la quiron on tinc el cotxe aparcat, arrivo a les cinc menys deu i la llum ja cau ràpidament, en vint minuts serà fosc. Estic content de la volteta, hauran sigut uns vint i pico km.
Em prenc amb calma la diagonal deixant que m'avançin els "bicings", ells van cap a la universitat, a mí m'esperen unes quantes pujades. Enfilo amb calma l'avinguda de pedralbes amunt i experimento una sensació de nostalgia, feia anys, molts anys que no pujava per aquí i a la ment em venen records com arà una vegada que un tal claudi, de la botiga bikeroute del Santi, ens va enredar al Berni i a mi per anar de Barcelona a Mataró...avui també acabaré a Mataró però arribare en cotxe. Arribo a la rotonda i agafo el carrer Pearson, primeres rampes, sort del descansillo del consulat, si fa de temps que no passava per aquí que arà el carrer es nomes de pujada i es pot aparcar en bateria, sense cap tipus de zona per cert, ni blava ni verda ni hostias, que la gent que viu per aquí arrivem justets a final de mes!!! Després del consulat la curva amb canvi de pendent, vaig recordant moments, molts, de nou un descansillo on de joves arribavem a ficar plat gran per pujar de sants a les aigües en 20 minuts, arà conservo que no les tinc totes de poder pujar-ho tot. Nou canvi de pendent i s'acava el broquil, carrer de la font del lleo, pinten bastos...
Els repechons de ciment s'em fam més fàcils del que esperava, després trepitjo sorra (arà ja conec aquest element!) i començo a remontar amb calma, platillo i antepenultim pinyo, fins la corva, allà em passen volant dos maquinetes amb rígides de Galvesport, es lo que tienen los mejores, s'enfilen davant meu pel tram pedregos i pam, peu a terra, es que vam com bojos!!! ja ja ja, el que passa es que les pedres rellisquem molt, el terreny es força humit i serà un día de corriols i trialeres complicadet. Aconsegueixo arrivar a les aigües sense possar peu a terra, això sí, esbufegant com um porc a 170 pulsacions!
A les aigües tiro cap a l'esquerra en busca de la pujada de sant Pere Martir, con dos... ja que fem nostalgia fem-ho bé i recordem una bonica empalmada de pujada, mortiolo-sant pere martir. Enfilo pujada amunt amb la calma d'anar solet sensa la pressió "de los mejores" allà davant, trobo a faltar companyia, els amics, i si no la foska, o com a miním la radio. Hi han dos tipus d'esportistes, els que corren o pedalejem en silenci recollits en els seus pensaments i l'entorn o bé els que vam amb auriculars i musiqueta o radio. Jo soc del ultim grup (el Berni per exemple es dels primers) i sense rés m'avorreixo i les cames em recordem més fàcilment el seu lamentable estat de forma...intento distreurem escrivim una crònica mental de la sortida, em queda força bé, però al arrivar a casa se m'ha oblidat la meitat i només quedem aquestes tristes lineas. Així doncs, entre caboires i amb la variant del corriolet arrivo adalt del repetidor, deu n'hi do el vent que bufa. What's up al Berni i cap abaix amb precaució pel fort vent. L'idea es anar a buscar el turo d'en cors, i enlloc d'anar per la pista vaig per la bonica variant laderenca de dins del bosc, està exigent i en un punt faig peu a terra, després d'enfilar un esglao de pedra no puc empalmar amb una arrel. Baixo el turo d'en cors, bé però amb certa precaució que el terreny no està de fiar. Aigües i a rodar que sempre fa patxoca, al sollado tenim la bucolica idea de que quan estas refatot i sense gaire forma rodar per les aigües va bé i et possa en forma...clar que rodar un cop al més no se jo si....
Xino xano arribo davant de les esses i m'enfilo per les arrels amunt, em sorprenc a mí mateix superant els primers obstacles técnics amb cops de runyons i sort de no relliscar, i al arribar a la arrel del mig, pam, peu a terra, després de nou senser fins adalt. Can Borni i anar a buscar la trialera de la guardia urbana. El primer tram de corriol just passar el pont es fantàstic, al començar la trialera i els primers afloraments de pedra la bici comença a lliscar de mala manera, així que baixo amb calma i precaució i al arrivar al desvio per anar a can Jane l'agafo. "Antaño" aquesta pisteta tenia grans regerots i pedres, hi havia una traçada, actualment l'Isidre ha passat amb el tractoret i es tot bastant facilet...però ha quedat una catifa de brossa i males herbes ideal per punxar. Arrivo a can Jane i enlloc d'anar a la dreta vaig a l'esquerra i baixo fins el rierol, es tardor i el terra es ple de fulles, tot plegat és molt maco i penjo una foto al grup de Whatsup (Salva, Pepitu, aquests reis a veure si us porten un Whatsup!!!!) mentres les fulles dels arbres em vam caiem a sobre. Explanada on passa la pista de Sant Medir a can Borrel i l'agafo cap amunt a buscar l'hermita. Després la pujada clàssica, al començar a pujar noto que la bici "flaneja" un pel de darrera, intento autoenganyar-me de que són les pedres mullades però no cola, la catifa de brossa de can Jane ha funcionat i he punxat a darrera, és una nova trampa de l'isidre per desfer-se dels ciclistes??? Amb el preu es suficient! ja ja ja.
Inflo una mica la roda a veure si aguant, ja que esta plena de fang i canviar es una guarrada. Pujo pel bon rotllo, de moment bé, al arrivar a la plaça de la merda comprovo i ha perdut una mica però puc continuar. Arà el que perd soc jo, em ve un atac de gana i noto com em quedo sensa forçes, veig unes cireretes d'Arboç i "me aberroncho sobre el rocaje". L' idea era acabar arrivant a la font groga, baixar per can Borni i trialera del descansillo, però amb la roda punxada agafo la pista de la gossera, inflo la roda per seguretat i baixo per la arrabassada fins la quiron on tinc el cotxe aparcat, arrivo a les cinc menys deu i la llum ja cau ràpidament, en vint minuts serà fosc. Estic content de la volteta, hauran sigut uns vint i pico km.
diumenge, 11 de novembre del 2012
Dia de pluja...
Avui, els companys de la PCAltafulla, han pujat a Collserola, a fer una sortideta organitzada per uns amics de Cerdanyola. Em sap greu, Pepito, pensava que no sortiries (a veure si ens posem el guasap al mòbil!!!) perquè podries haver vingut amb mi. Ens hem mullat com peixets, i ens hem arrebossat de fang, però ens ho em passat molt bé (i hem descobert un bar amb menú d'esmorzar a 6 euros...).
La ruta, normaleta, sols pistes, però amb el dia que ha fet, ja ha estat bé.
Aquí la ruta, que tots la coneixem, i aquí unes afotos.
La ruta, normaleta, sols pistes, però amb el dia que ha fet, ja ha estat bé.
Aquí la ruta, que tots la coneixem, i aquí unes afotos.
WET EPIC SESSION
Domingo sorprendente en nuestra ciudad ya que, entre otros, mi barrio se ha mantenido sin lluvia toda la mañana y, en cambio, toda la zona alta y sobre todo Collserola ha sido barrida por nubes bien cargaditas.
Salvo un servidor nadie se ha presentado esta mañana en el punto de encuentro... imagino que WhatsApp está ganando la partida a este blog en algunos aspectos. Arriba con decisión y a punto de llegar a la Ronda de Dalt me percato del tono tenue, difuminado , de toda la visión que tenia de Collserola... signo evidente de fuerte cortina de agua. En la plaza Borràs empieza con fuerza y subiendo ya por la carretera me he refugiado en un portal durante 20 minutos donde he visto subir y bajar bikers y runners de mi calaña, de esos que imagino piensan que si son buenos para mojarse trabajando también lo son para otros menesteres.
Arrecia y a las nueve en punto decido volver a mi casa, cambiarme de ropa y al gimnasio y piscina. Empapado llego a la plaza Artós y me percato de lo que sucede ya que deja de llover de immediato. Elijo un segundo intento por la vertiente sur ya que parece clarear por Sant Pere Màrtir.
He arribar fins la Avinguda Foix i amunt amb xirimiri per accedir a Aigües per la directa de Can Caralleu, tot ben moll he evitat qualsevol trialera i la fina pluja m'ha acompanyat per unes rampes que amb la nova bici m'han semblat mes asequibles. Aquesta part de la ciutat semblava morta: no havia ningú.
Arribo a Aigües i pedalo cap a el mirador de Finestrelles, la ciutat està contrastada, amb cortines d'aigua a la zona alta i claror cap a la façana litoral... torna a apretar la pluja malgrat que pel Baix Llobregat sembla millorar... amunt cap a Sant Pere Màrtir mullat i remullat, porto un ritme que em satisfà i faig cim directe, evitant el corriolet final. A dalt, plovent fort, m'adono que el dia metereològicament està perdut pel meu ciclisme i torno avall on em creuo amb 6 bikers jovenets: l'entorn és fascinant, de pel.lícula fantàstica i malgrat que baixo el cap per protegir-me amb la visera, he tragat aigua pel rodament... aquestes cobertes expulsen bé l'aigua... glu, glu, glu!
Amb mesura Can Caralleu avall, començava a tenir sensacions desagradables per la mullada i el fred, arribo a Can Mantega i ja no plou, de la plaça de Sants avall tot absolutament sec... arribo a casa, a les 10.10 h. i 24 km. em seco amb la tovallola i cap al gimnàs on després d'una bona sessió d'elíptica i quatre tonteries he acabat a la piscina i a totes les saunes i jacuzzis que disposa el Poliesportiu de La Bordeta.
Dimecres he decidit tancar per la vaga general, ja tinc experiències desagradables i vull estalviar-les: si puc tornaré a sortir.
divendres, 9 de novembre del 2012
dilluns, 5 de novembre del 2012
Diumenge 4 de Novembre. Ciclisme a la Guipuzcuana
Aparco el cotxe a les 9 a la plaça Borras i començo a pedalar suament per la plaça esperant que apareixi la colla, als deu minuts sona el mobil, el Jose pregunta que on cony estic, ells ja son a les aigües esperant-me. Així que enfilo carretera amunt i trobo al grup a les aigües, ni m'aturo, ja que nomes veurem es posen en marxa mentre el Pepitu sentencia: hay ruta.
Sembla que el senyor Rovira ha pensat una volta per anar a parar a can Ribes, sota santa creu d'olerdola. Allà esmorzarem.
Pujant per la carretera sona el mobil, el Bernat, on som que puja a trobar-nos. Quedem a can Ribes, no està federat i no l'han deixat correr la cursa de ciclo-cros. Pujem per carretera fins vallvidrera, agafem la pista cap el merendero cremat amb variant can llavallol inclosa. El terreny està mullat, les pedres i arrels patinen molt i la terra té una capeta de fanget interessant, el cel està ruful i amenaça pluja. Avui és un dia de gaiers, de fer ciclisme com fan gairabé tot l'any al pais vasc.
Arrivem al merendero cremat i agafem la pista del pantà, de cop el Salva ens sorpren amb un bonic repte, enlloc de fer tota la pista fins can castellvi de dalt i els ocupes, pujarem directes a can pascual per la trialera de les pedres, on el fede feia valer la seva tècnica trialera. El terreny no sembla ser el més adient per la proposta però tot i aixi ens enfilem pista amunt en busca de la trialera. Els primers repechons ja es fan durs perque la roda patina i costa molt mantenir la traçada, torre de llum descans i començem amb la part trialera. El primer tram té una serie de esglaons graduals, cada cop més dificils de pasar, fins arribar a l'ultim que és molt gran. La traçada es clara per la dreta, pero s'ha d'encarar amb ganes i forçes els esglaons i avui el terreny no deixa marge al error. Com gairabé sempre arribo al penultim esglao i peu a terra, supero els dos ultims caminat i llavors a enfilar el repechon dur de pedra, només l'he pogut pujar dos cops, fallo a mig repechon, en rellisca la roda sobre una pedra. Per fí arrivem tots adalt, amb més o meys sort, i el Pepitu no està gaire content, reestrena "epic" amb liposucció però es pensava haver sortit millor parat de la trialera, paciencia.
Dels turons de can Pascual sortim a la carretera, i allà el Salva ens torna a sorprende amb un bucle interessant. Anem a buscar el cotxe abandonat pero trenquem cap a la dreta i baixem fins la torre de la llum on hi ha la trialera que baixa fins can Busquets, remomtem fins adalt per la trialera desde la torre de la llum per anar a buscar la carretera de molins. El corriol està mullat, i a més comença a ploure. Sort que el corriol és molt tupit i no ens mullem, els arbres paren la pluja i nosaltres escoltem el xiuxiueig de la pluja sobre els nostres caps mentre pedalem sota l'aixopluc dels arbres...mooolt maco i quequo tot plegat, moment "plastic".
Al arribar al final del sender ja no plou, de fet s'escola algun raig de sol entre els nùvols, remomtem amunt per anar a buscar la trialera del Bernat, que en fa de temps que no baixo per ella. Arrivem a la carretera i baixem per pista fins can Ribes, on trobem al Bernat rodan per fer temps amb la seva "grava", impresiona de veure una bicicleta amb geometria carretera per la muntanya. S'ha de ser molt gaier per això del ciclo-cross.
Esmorçem llaaargament mentres plou a fora, així doncs quan sortim a pedalar de nou ens trobem el terreny més fangos, i portem un paio amb rodetes primetes i sense frenos...huy huy huy. Anem per darrera de can Ribes a buscar la cimentera, i desde allà la pista que enllaça amb la vall de la salut i les diferents opcions de remuntar, sargantana, muro, cova, bosquet...triem aquesta ultima i baixem fins el bosquet i fem el camí de sempre fins sant Just. Mencionar que al sortir del bosquet hi ha un petit tram de baixada amb esglaons de pedra, el terreny està mullat i rellisca, i el Bernat baixa el tram amb una bici de ciclo-cross, amb dos collons, si senyor. A sant Just l'Albert ens abandona que ja es tard, la resta de la colla remomtem per la font de la Beca fins el tenis i allà agafem les aigües. El Pepitu baixa per el mortirolo, el Bernat i un servidor per la carretera per anar a buscar els cotxes, i el Jose i el Salva roden una estona més per les aigües...sembla que se li ha quedat curta la sortida al senyor Rovira i vol fer més km, ja ja ja.
Així doncs, avui hem apres una mica més a muntar en mullat, tot i que estressa molt, hem vist com una ciclo-cross fa més del que sembla i hem rodat tots junts que feia temps que no coincidiem. Un bonic diumenge.
Sembla que el senyor Rovira ha pensat una volta per anar a parar a can Ribes, sota santa creu d'olerdola. Allà esmorzarem.
Pujant per la carretera sona el mobil, el Bernat, on som que puja a trobar-nos. Quedem a can Ribes, no està federat i no l'han deixat correr la cursa de ciclo-cros. Pujem per carretera fins vallvidrera, agafem la pista cap el merendero cremat amb variant can llavallol inclosa. El terreny està mullat, les pedres i arrels patinen molt i la terra té una capeta de fanget interessant, el cel està ruful i amenaça pluja. Avui és un dia de gaiers, de fer ciclisme com fan gairabé tot l'any al pais vasc.
Arrivem al merendero cremat i agafem la pista del pantà, de cop el Salva ens sorpren amb un bonic repte, enlloc de fer tota la pista fins can castellvi de dalt i els ocupes, pujarem directes a can pascual per la trialera de les pedres, on el fede feia valer la seva tècnica trialera. El terreny no sembla ser el més adient per la proposta però tot i aixi ens enfilem pista amunt en busca de la trialera. Els primers repechons ja es fan durs perque la roda patina i costa molt mantenir la traçada, torre de llum descans i començem amb la part trialera. El primer tram té una serie de esglaons graduals, cada cop més dificils de pasar, fins arribar a l'ultim que és molt gran. La traçada es clara per la dreta, pero s'ha d'encarar amb ganes i forçes els esglaons i avui el terreny no deixa marge al error. Com gairabé sempre arribo al penultim esglao i peu a terra, supero els dos ultims caminat i llavors a enfilar el repechon dur de pedra, només l'he pogut pujar dos cops, fallo a mig repechon, en rellisca la roda sobre una pedra. Per fí arrivem tots adalt, amb més o meys sort, i el Pepitu no està gaire content, reestrena "epic" amb liposucció però es pensava haver sortit millor parat de la trialera, paciencia.
Dels turons de can Pascual sortim a la carretera, i allà el Salva ens torna a sorprende amb un bucle interessant. Anem a buscar el cotxe abandonat pero trenquem cap a la dreta i baixem fins la torre de la llum on hi ha la trialera que baixa fins can Busquets, remomtem fins adalt per la trialera desde la torre de la llum per anar a buscar la carretera de molins. El corriol està mullat, i a més comença a ploure. Sort que el corriol és molt tupit i no ens mullem, els arbres paren la pluja i nosaltres escoltem el xiuxiueig de la pluja sobre els nostres caps mentre pedalem sota l'aixopluc dels arbres...mooolt maco i quequo tot plegat, moment "plastic".
Al arribar al final del sender ja no plou, de fet s'escola algun raig de sol entre els nùvols, remomtem amunt per anar a buscar la trialera del Bernat, que en fa de temps que no baixo per ella. Arrivem a la carretera i baixem per pista fins can Ribes, on trobem al Bernat rodan per fer temps amb la seva "grava", impresiona de veure una bicicleta amb geometria carretera per la muntanya. S'ha de ser molt gaier per això del ciclo-cross.
Esmorçem llaaargament mentres plou a fora, així doncs quan sortim a pedalar de nou ens trobem el terreny més fangos, i portem un paio amb rodetes primetes i sense frenos...huy huy huy. Anem per darrera de can Ribes a buscar la cimentera, i desde allà la pista que enllaça amb la vall de la salut i les diferents opcions de remuntar, sargantana, muro, cova, bosquet...triem aquesta ultima i baixem fins el bosquet i fem el camí de sempre fins sant Just. Mencionar que al sortir del bosquet hi ha un petit tram de baixada amb esglaons de pedra, el terreny està mullat i rellisca, i el Bernat baixa el tram amb una bici de ciclo-cross, amb dos collons, si senyor. A sant Just l'Albert ens abandona que ja es tard, la resta de la colla remomtem per la font de la Beca fins el tenis i allà agafem les aigües. El Pepitu baixa per el mortirolo, el Bernat i un servidor per la carretera per anar a buscar els cotxes, i el Jose i el Salva roden una estona més per les aigües...sembla que se li ha quedat curta la sortida al senyor Rovira i vol fer més km, ja ja ja.
Així doncs, avui hem apres una mica més a muntar en mullat, tot i que estressa molt, hem vist com una ciclo-cross fa més del que sembla i hem rodat tots junts que feia temps que no coincidiem. Un bonic diumenge.
diumenge, 4 de novembre del 2012
dijous, 1 de novembre del 2012
Mountain Bike?
Este Jueves de Castanyada hemos salido a hacer Mountain Bike? La duda viene dada porque Jose, con su gran corazón ha invitado a un amiguito y este se ha presentado con una bice de carretera, pero mas gorda.
Ya os podeis imaginar que con semejante vehiculo pocas trialearas y corrioles se podian hacer , asi que pese a mi empeño por buscar tramos dificiles nos hemos visto obligados a pasar la mañana transitando pistas y mas pistas, sin mucha pendiente por favor que mis desarrollos no me permiten esos esfuerzos.Las bajadas tambien que sean suaves que esta bici no me frena.Lo dicho un coñazo de dia, si lo se me voy con los mejores. Ja Ja Ja.
Ahora en serio el resumen de la salida de hoy seria dos tios silbando y unos metros mas atras, no los diez de rigor, si no 50, otro tio muriendose.El Domingo pasado quede muy contento con las sensaciones de la salida, me canse pero en ningun momento tuve la sensacion de estar al limite. Hoy por el contrario desde el primer momento no he estado comodo, y eso que la salida no ha sido una salida dura, nos hemos encontrado el Jose y yo con el Berni y su Bici de ciclocross y hemos subido hasta las Aguas,de alli San Pere Martir hasta Vallvidrera y despues a buscar la Sagrada Familia y a desayunar a Vila Joana.Subida por detras hasta Cochinillos, pero continuando hasta Vallvidrera para bajar por "Els Bombers" y Aguas hasta el Tieso.Salida de relleno , pero para mi ha sido un calvario.Creo que cuando estas en un nivel de forma alto o muy alto no eres consciente de el ritmo que puedes llevar y por el contrario cuando estas bajo o muy bajo de forma, como es m icaso, cualquier ritmo es mayor del que puedes llevar.Vas siempre con un punto por encima que te va minando las fuerzas, y de pronto ya no queda nada.Dolor en las piernas, falta de agilidad y de ritmo.Todo te cuesta un monton y la bici se convierte en un sufrimiento., penitencia que tienes que pagar por no haber salido mas a menudo, y mientras tanto dos tios delante tuyo, a 50 metros silbando.
Pd.Me ha dado mucho miedo ver al Bernie bajar San Pere Martir y Sagrada Familia con la bici de ciclocros . La postura , agarrado al manillar bajo, es de acojone
Ya os podeis imaginar que con semejante vehiculo pocas trialearas y corrioles se podian hacer , asi que pese a mi empeño por buscar tramos dificiles nos hemos visto obligados a pasar la mañana transitando pistas y mas pistas, sin mucha pendiente por favor que mis desarrollos no me permiten esos esfuerzos.Las bajadas tambien que sean suaves que esta bici no me frena.Lo dicho un coñazo de dia, si lo se me voy con los mejores. Ja Ja Ja.
Ahora en serio el resumen de la salida de hoy seria dos tios silbando y unos metros mas atras, no los diez de rigor, si no 50, otro tio muriendose.El Domingo pasado quede muy contento con las sensaciones de la salida, me canse pero en ningun momento tuve la sensacion de estar al limite. Hoy por el contrario desde el primer momento no he estado comodo, y eso que la salida no ha sido una salida dura, nos hemos encontrado el Jose y yo con el Berni y su Bici de ciclocross y hemos subido hasta las Aguas,de alli San Pere Martir hasta Vallvidrera y despues a buscar la Sagrada Familia y a desayunar a Vila Joana.Subida por detras hasta Cochinillos, pero continuando hasta Vallvidrera para bajar por "Els Bombers" y Aguas hasta el Tieso.Salida de relleno , pero para mi ha sido un calvario.Creo que cuando estas en un nivel de forma alto o muy alto no eres consciente de el ritmo que puedes llevar y por el contrario cuando estas bajo o muy bajo de forma, como es m icaso, cualquier ritmo es mayor del que puedes llevar.Vas siempre con un punto por encima que te va minando las fuerzas, y de pronto ya no queda nada.Dolor en las piernas, falta de agilidad y de ritmo.Todo te cuesta un monton y la bici se convierte en un sufrimiento., penitencia que tienes que pagar por no haber salido mas a menudo, y mientras tanto dos tios delante tuyo, a 50 metros silbando.
Pd.Me ha dado mucho miedo ver al Bernie bajar San Pere Martir y Sagrada Familia con la bici de ciclocros . La postura , agarrado al manillar bajo, es de acojone
diumenge, 28 d’octubre del 2012
Diumenge 28 d'Octubre
M'aixeco amb ganes de bici, aquesta semana no he sortit a entrenar, ni a passejar, ni estirar les cames, ni amb la foska...tinc mono de bici!
Arribo abans de les nou a la plaça Borras, aparco el cotxe i truco al Pepitu per saber on esta el grup, estic parlant amb éll i passa un grup de ciclistas...entre ells veig una cyclo, surto i faig un crit, el Bernat es gira però no pot parar perque el grup on va no estan per comedies. Esperem cronica de la sortida de los mejores!
Arriben el Pepitu, l'Albert i el Salva. Enfilem carretera amunt a un ritme "cansino" per tal d'embaucar al senyor Rovira i fer-li pujar amb nosaltres. Així doncs, arriben xino-xano a Vallvidrera, agafem pista direcció merendero cremat i amb variant can llavallol. El terreny està perfecte amb les darreres pluges, dur, compactat i sec. Agafem ladera fins la pujada adalt de la pujada de la cova, allà pista direcciò dreta per agafar els dos corriols que enllaçats ens condueixen a la penya del moro. L'esforç de la pujada ha valgut la pena, aquest corriols son fantàstics. remontem la penya del moro amb la típica caminada a les escales de fusta, si no fos per això seria perfecte. Després de recuperar l'alé al mirador toca baixar, m'agrada molt aquesta baixada, amb detalls tecnics, peraltes, pedres, canvis de rassant, projeccions, un ampli ventall de possibilitats per divertir-se.
Un plus de la baixada es que s'acaba al bosquet i això es al costa de la Salut i, per tant, de l'esmorçar. Personalment no es que m'encanti aquest bar per esmorçar, simplement correcte, hem falta el caliu de la Carme o de Can Jane, però està molt ben situat. Esmorçem amb la companyia d'un "madur interessant", el Jose, que s'atançat amb el cotxe a fer-la petar una estona. Arreglem el nom una estona i continuem amb la ruta. Al sortir del aixopluc del bar rebem un xoc termic a carrec del fort vent que bufa.
Sortim de la salut, agafem el corriolet que ens va ensenyar el Berni, pista "falso llano" amunt i variant de la font de la cova. Al inici, on la font, ens passa un senyor amb bici, canvio el ritme i l'atrapo, em poso a roda seva i deixem poc a poc el grup. En una de les corve l'home s'obre massa i el paso per l'interior, éll s'engantxa a la meva roda. Procuro mantenir el ritme, éll continua engantxat i arriben a la zona dels repechons, aquí apreto els dents i mantinc el ritme, les cames em fam mal i el paio encara es darrera meu, després del ultim repechon ja es veu el final, baixo dos pinyos i acabo de rebentar la patata perque no m'esprinti al final. Arrivo adalt esbufegant i fet pols, l'home em mira i diu "buena subida", jo contesto "si, pero me has sacado el hígado por la boca", éll riu i s'en va cap a la ladera, jo continuo baixant pulsacions quan arriba el Pepitu amb molta dignitat, comenta "us veia tota l'estona a 15 metres fins els repechons" al cap d'un moment arrivem el Salva i l'Albert xerrant tranquilament, tot i que es veu més tranquil al Albert, je je je. Fem dos grups, per carretera i per la ladera, i ens trobem al merendero cremat, pista fins vallvidrera on el Pepitu fa un homenatge al Jose pedalant deu metres per davant nostre. Anem al turo d'en cors i cap avall, el Salva es llença davant i al primer tram intento passar-lo, surto de la traçada i hem menjo varias arrels i crestes de pedras però l'hi guanyo la possició i entro a la trialera primer, baixem pim-pam i al arrivar a les aigües ens despedim, la colla va a rodar una estona més fins al final de les aigües i entrar pel parc cervantes. Jo vaig a buscar la carretera per anar al cotxe, però només desperdir-nos i començar a rodar noto la roda extranya, he puntxat. Paro a canviar i en la operaciò veig que he trencat un radi, la traçada dolenta per passar al Salva, allà he notat "un mal tanto" a la roda i vet aquí el resultat. Canvio i baixo amb precauciò fins el cotxe.
Un día tranquil de bicicleta, sense kilometrada, sense gaires pujades, però amb molta diversiò de corriols i amb la companyia de gairabé tot el grup. Arà fà temps que no ens trobem tots.
Arribo abans de les nou a la plaça Borras, aparco el cotxe i truco al Pepitu per saber on esta el grup, estic parlant amb éll i passa un grup de ciclistas...entre ells veig una cyclo, surto i faig un crit, el Bernat es gira però no pot parar perque el grup on va no estan per comedies. Esperem cronica de la sortida de los mejores!
Arriben el Pepitu, l'Albert i el Salva. Enfilem carretera amunt a un ritme "cansino" per tal d'embaucar al senyor Rovira i fer-li pujar amb nosaltres. Així doncs, arriben xino-xano a Vallvidrera, agafem pista direcció merendero cremat i amb variant can llavallol. El terreny està perfecte amb les darreres pluges, dur, compactat i sec. Agafem ladera fins la pujada adalt de la pujada de la cova, allà pista direcciò dreta per agafar els dos corriols que enllaçats ens condueixen a la penya del moro. L'esforç de la pujada ha valgut la pena, aquest corriols son fantàstics. remontem la penya del moro amb la típica caminada a les escales de fusta, si no fos per això seria perfecte. Després de recuperar l'alé al mirador toca baixar, m'agrada molt aquesta baixada, amb detalls tecnics, peraltes, pedres, canvis de rassant, projeccions, un ampli ventall de possibilitats per divertir-se.
Un plus de la baixada es que s'acaba al bosquet i això es al costa de la Salut i, per tant, de l'esmorçar. Personalment no es que m'encanti aquest bar per esmorçar, simplement correcte, hem falta el caliu de la Carme o de Can Jane, però està molt ben situat. Esmorçem amb la companyia d'un "madur interessant", el Jose, que s'atançat amb el cotxe a fer-la petar una estona. Arreglem el nom una estona i continuem amb la ruta. Al sortir del aixopluc del bar rebem un xoc termic a carrec del fort vent que bufa.
Sortim de la salut, agafem el corriolet que ens va ensenyar el Berni, pista "falso llano" amunt i variant de la font de la cova. Al inici, on la font, ens passa un senyor amb bici, canvio el ritme i l'atrapo, em poso a roda seva i deixem poc a poc el grup. En una de les corve l'home s'obre massa i el paso per l'interior, éll s'engantxa a la meva roda. Procuro mantenir el ritme, éll continua engantxat i arriben a la zona dels repechons, aquí apreto els dents i mantinc el ritme, les cames em fam mal i el paio encara es darrera meu, després del ultim repechon ja es veu el final, baixo dos pinyos i acabo de rebentar la patata perque no m'esprinti al final. Arrivo adalt esbufegant i fet pols, l'home em mira i diu "buena subida", jo contesto "si, pero me has sacado el hígado por la boca", éll riu i s'en va cap a la ladera, jo continuo baixant pulsacions quan arriba el Pepitu amb molta dignitat, comenta "us veia tota l'estona a 15 metres fins els repechons" al cap d'un moment arrivem el Salva i l'Albert xerrant tranquilament, tot i que es veu més tranquil al Albert, je je je. Fem dos grups, per carretera i per la ladera, i ens trobem al merendero cremat, pista fins vallvidrera on el Pepitu fa un homenatge al Jose pedalant deu metres per davant nostre. Anem al turo d'en cors i cap avall, el Salva es llença davant i al primer tram intento passar-lo, surto de la traçada i hem menjo varias arrels i crestes de pedras però l'hi guanyo la possició i entro a la trialera primer, baixem pim-pam i al arrivar a les aigües ens despedim, la colla va a rodar una estona més fins al final de les aigües i entrar pel parc cervantes. Jo vaig a buscar la carretera per anar al cotxe, però només desperdir-nos i començar a rodar noto la roda extranya, he puntxat. Paro a canviar i en la operaciò veig que he trencat un radi, la traçada dolenta per passar al Salva, allà he notat "un mal tanto" a la roda i vet aquí el resultat. Canvio i baixo amb precauciò fins el cotxe.
Un día tranquil de bicicleta, sense kilometrada, sense gaires pujades, però amb molta diversiò de corriols i amb la companyia de gairabé tot el grup. Arà fà temps que no ens trobem tots.
dimarts, 23 d’octubre del 2012
diumenge, 21 d’octubre del 2012
Diumenge 21 d'Octubre
Plou, plou i fa sol i les bruixes es pentinent, plou i fa sol...
En aquesta textitura ens trobem el dissabte. Que farem diumenge? Les previsions són de terribles pluges i el cel està ben tapat i negre. S'aixecca el diumenge amb una fina pluga, però també amb alguns clars a l'horitzó. Envio un missatge al Bernat, aniré directe a ca la Carme, ens veiem allà. Agafo el cotxe, baixo a Barcelona, aparco en la plaça Borras i m'enfilo per la carretera fins Vallvidrera, trenco cap a les planes i pujo a Vilajoana, tot per carretera, el día no dona per floritures corrioleres.
Arribo a les deu a la Carme, no hi ha ningu. Al cap d'un moment apareix el Francesc, pregunta si estic sol i al saber que pujavem mès gent marxa, segons la Carme "aquest noi tambè és molt raro!". Marxa el Francsec i arrivem el Jose i el Salva, com uns senyors han pujat amb cotxe, ja no tenen edad per agafar humitats...ja ja ja. Començem a xerrar i apareix el Bernat vestit de ciclista i plè de fang, això és un home!
Fem un esmorçar llaaaarg, gairabé dos hores, i per fí emprenem la marxa. Anem a buscar la pujada de sota el pont, can balasc amunt, com si anesim a fer la trialera de can Busquets, però enlloc de agafar la trialera ens enfilem per la pista amunt. Uf! vaja com s'enfila aquesta pista, i com llisquen les pedres! Per acabar-ho d'adobar comença a caure una fineta capa de pluja per fer-ho més queco tot plegat. L'idea era anar a buscar la trialera de can Pasqual, però no ho veig clar, el terreny està molt malament. Aixi doncs al arrivar a can Castellvi agafem el camí que fem sempre de pujada i el desfem per arrivar al merendero cremat, la pista té trossos molt enfangats. Al merendero cremat decidim fer-nos els homentos i ens llançem per can llavallol, quina mala idea! El repechon es gairabé impossible de pujar enfangat, hauriem de portat pneumàtics especials i ja veuriem...Després ve la curva i les escales i cal dir que el Bernat gairabé ho passa, només ha deixat anar un peu! i això que "només" porta 4000 km aquest any...
Arrivem a vallvidrera tot plens de fang, hem de netegar les bicis o no ens deixaran entrar a casa! Així doncs baixarem pel mortirolo, i l'anirem a buscar pel turo d'en cors. Al turo comprovem que és un mal día per fer corriols i trialeres, està ple de fang i la bici va per on pot o vol no per on tu vols. Baixem a trompicons, aigües i mortirolo, per cert, quans anys fa que no pufem pel mortirolo? IHAKEFERU !!!
En fí, sortida curta, sense gaires emocions técniques, el terreny no estava per floritures. Però estic content d'haber-me animat a sortir en bici, fà un any hagues pujat en cotxe a esmorçar nomes. Diguem que avui hem estirat les cames i ja farem mountain bike entre semana, tinc uns corriols maresmenys nous que ensenyar-li al Bernat!
En aquesta textitura ens trobem el dissabte. Que farem diumenge? Les previsions són de terribles pluges i el cel està ben tapat i negre. S'aixecca el diumenge amb una fina pluga, però també amb alguns clars a l'horitzó. Envio un missatge al Bernat, aniré directe a ca la Carme, ens veiem allà. Agafo el cotxe, baixo a Barcelona, aparco en la plaça Borras i m'enfilo per la carretera fins Vallvidrera, trenco cap a les planes i pujo a Vilajoana, tot per carretera, el día no dona per floritures corrioleres.
Arribo a les deu a la Carme, no hi ha ningu. Al cap d'un moment apareix el Francesc, pregunta si estic sol i al saber que pujavem mès gent marxa, segons la Carme "aquest noi tambè és molt raro!". Marxa el Francsec i arrivem el Jose i el Salva, com uns senyors han pujat amb cotxe, ja no tenen edad per agafar humitats...ja ja ja. Començem a xerrar i apareix el Bernat vestit de ciclista i plè de fang, això és un home!
Fem un esmorçar llaaaarg, gairabé dos hores, i per fí emprenem la marxa. Anem a buscar la pujada de sota el pont, can balasc amunt, com si anesim a fer la trialera de can Busquets, però enlloc de agafar la trialera ens enfilem per la pista amunt. Uf! vaja com s'enfila aquesta pista, i com llisquen les pedres! Per acabar-ho d'adobar comença a caure una fineta capa de pluja per fer-ho més queco tot plegat. L'idea era anar a buscar la trialera de can Pasqual, però no ho veig clar, el terreny està molt malament. Aixi doncs al arrivar a can Castellvi agafem el camí que fem sempre de pujada i el desfem per arrivar al merendero cremat, la pista té trossos molt enfangats. Al merendero cremat decidim fer-nos els homentos i ens llançem per can llavallol, quina mala idea! El repechon es gairabé impossible de pujar enfangat, hauriem de portat pneumàtics especials i ja veuriem...Després ve la curva i les escales i cal dir que el Bernat gairabé ho passa, només ha deixat anar un peu! i això que "només" porta 4000 km aquest any...
Arrivem a vallvidrera tot plens de fang, hem de netegar les bicis o no ens deixaran entrar a casa! Així doncs baixarem pel mortirolo, i l'anirem a buscar pel turo d'en cors. Al turo comprovem que és un mal día per fer corriols i trialeres, està ple de fang i la bici va per on pot o vol no per on tu vols. Baixem a trompicons, aigües i mortirolo, per cert, quans anys fa que no pufem pel mortirolo? IHAKEFERU !!!
En fí, sortida curta, sense gaires emocions técniques, el terreny no estava per floritures. Però estic content d'haber-me animat a sortir en bici, fà un any hagues pujat en cotxe a esmorçar nomes. Diguem que avui hem estirat les cames i ja farem mountain bike entre semana, tinc uns corriols maresmenys nous que ensenyar-li al Bernat!
dilluns, 15 d’octubre del 2012
diumenge, 14 d’octubre del 2012
Dissabte 13 d'Octubre.
Per tal d'aprofitar aquest pont i fer alguna cosa diferent per trencar la rutina collserolenca o el flow maresmeny vaig proposar al Bernat pensar alguna sortida interessant. Les propostes anaven desde fer una ruta de carretera a fer la volta sencera del pedraforca (me MOLA molt i tinc temes pendents...). Finalment en l'entreno dels dimarts, glups! vull dir en la "passejada" de dimarts em va confirmar que tenia una ruta interessant per la Cerdanya.
Aixi doncs quedem dissabte a les 7 a sants. Carreguem les bicis i sortim de la ciutat en busca d'aire pur. A les 9 i mitja arrivem a Ribes de Fresser, esmorçem en el bar de la carretera i agafem la collada de tosses en busca de Puigarda. En les primeres curves s'en comença a regirar l'estomac, noto molesties i tinc ganes de veure al senyor roca, conforme avançen les curves la cosa empitjora, finalment arrivem a Puigarda i parem en la primera benzinera que veiem, salto del cotxe i estuco amb una bonica diarrea el bany. Ja m'he tret un pes de sobre. No content amb això i sempre dispossat a donar espectacle en quan arrivem adalt de puigarda i aparquem el cotxe al costat del llac, salto del cotxe i vomito al costat d'un arbre, arà sí que sembla que m'he quedat bé. Donant-ho tot per la causa, entre adalt i abaix m'he tret un kilo de pes del cos, ja ja ja. El Bernat hem mira al.lucinat, descanso una estona i emprenem la marxa.
Sortim de Puigerda per un idilic camí, el dels enamorats, un passeig pla entre arbres amb un rierol d'aigua, després agafem una pista planera que ens porta fins Llivia. Aquestes primeres pedalades em serveixem per veure el meu estat, hem trobo millor però també estic debil i sense gaire forçes a les cames, la ruta es llaaarga i cal conservar les minses forçes que tinc. Es per tot això que pedalejo amb molta calma, precaució i un punt d'acolloniment. Arrivem a Llivia i enfilem entre "sencilles" casetes fins un camí que porta a la pedrera, allà comença a pujar suaument, tot i que a mí em sembla un "puertaco". Pujem i arrivem a Targassone, un poble d'aquests idilics de alta muntanya, allà continuem pujant per una pista que a voltes es troba asfaltada, com el grassolet al pedraforca, i ja us podeu imaginar el pendent per tal de que l'asfaltim. Després de uns repechons asfaltats arriva un que no ho esta però que té també un fort pendent, no puc més i peu a terra. Camino el repechon i continuo pedalant cap amunt, adalt de tot m'espera el Bernat que esta euforic i exsultant de forma, éll naturalment ha pogut pujar-ho tot. El paisatge és molt maco, especatular, tot té la típica magnitut de l'alta montanya; les valls, les pujades, l'aire pur, els boscos, els rocs...
Després de pujar molt, uns 12/14 km, la pista s'acava, textualment així, s'acava. Estem a 2000 metres i per continuar hem d'agafar un petit cami de pastors i remontar per un prat fins un altre pista ben marcada, la ruta de btt nº37. Estem aprop de font romeu i allà hi ha un centre de btt i rutes marcades. La remontada pel prat es dura pel terreny més que l'inclinació, es tipus Abodi. El Bernat es trova un conegut/saludat allà enmig del no rés, resulta que té una caseta a Targassone i aquesta es la seva zona de sortir. Arrivem a la pista 37, rodejem la penya del moro, si, es diu així, i anem a buscar el pla de la calma, sí, tambè es diu així. El camí fins el pla de la calma (que es troba adalt de tot de l'estació d'esqui de font romeu, arriva un telecadira) es dur, repechons ple de rocs en el que costa de mantenir la traçada, en l'ultim repechon tinc que tornar a caminar, uf. Arrivem adalt, descansem una estoneta i decidim que fer. La ruta original del Bernat baixava fins un llac, a l'altre costat de la vall de font romeu, però si baixem després s'ha de remontar de nou fins adalt i ja és tard, les dos passades, i les meves forçes son nul.les. Així doncs decidim continuar per la ruta 37 que baixa fins font romeu. Comença per la clàsica pista d'esqui, però al arrivar a l'alçada del bosc es fica entre els arbres i es pot veure com està acondicionada com a bike park, amb salts i peraltes, toma sorpresa. La baixada es divertida, tot i que tinc les forces més que justetes i no tinc els reflexos ràpids em diverteixo molt. La baixada es torna pista de nou i ens condueix cap a Pyrenees 2000, allà ens tormen ajuntar amb la ruta del GPS. La ruta arà fa una volta per anar a buscar un altre llac, nosaltres no, les meves forçes son les justes per pedalar en modus supervivencia carretera fins Puigerda, el Bernat pateix per mi i per l'hora, que no s'ens fagi fosc, amb la tonteria ja sòn dos quarts de quatre. Així doncs agafem la carretera i remontem uns metres fins font romeu, allà agafem la carretera direcció odelo-Sagallousse-Bourg Madame. Sort que la carretera tot i planejar té una forta tendencia anar baixant poc a poc, perque estava escurant les ultimes energies de la reserva, i perquè feià un vent de cara que en les baixades et deixava frenat si no donaves pedals.
Arrivem a Puigarda i queda l'ultima broma del día, estem abaix del poble i el cotxe es adalt en el llac...Després de agonitzar en l'ultim "puertaco" fins el cotxe per fi arrivem. Estic content, el Bernat em diu: 61 km, deu n'hi do, no creia que els aguantes, i hem pujat fins a 2200 i pico metres, no està malament.
Aixi doncs quedem dissabte a les 7 a sants. Carreguem les bicis i sortim de la ciutat en busca d'aire pur. A les 9 i mitja arrivem a Ribes de Fresser, esmorçem en el bar de la carretera i agafem la collada de tosses en busca de Puigarda. En les primeres curves s'en comença a regirar l'estomac, noto molesties i tinc ganes de veure al senyor roca, conforme avançen les curves la cosa empitjora, finalment arrivem a Puigarda i parem en la primera benzinera que veiem, salto del cotxe i estuco amb una bonica diarrea el bany. Ja m'he tret un pes de sobre. No content amb això i sempre dispossat a donar espectacle en quan arrivem adalt de puigarda i aparquem el cotxe al costat del llac, salto del cotxe i vomito al costat d'un arbre, arà sí que sembla que m'he quedat bé. Donant-ho tot per la causa, entre adalt i abaix m'he tret un kilo de pes del cos, ja ja ja. El Bernat hem mira al.lucinat, descanso una estona i emprenem la marxa.
Sortim de Puigerda per un idilic camí, el dels enamorats, un passeig pla entre arbres amb un rierol d'aigua, després agafem una pista planera que ens porta fins Llivia. Aquestes primeres pedalades em serveixem per veure el meu estat, hem trobo millor però també estic debil i sense gaire forçes a les cames, la ruta es llaaarga i cal conservar les minses forçes que tinc. Es per tot això que pedalejo amb molta calma, precaució i un punt d'acolloniment. Arrivem a Llivia i enfilem entre "sencilles" casetes fins un camí que porta a la pedrera, allà comença a pujar suaument, tot i que a mí em sembla un "puertaco". Pujem i arrivem a Targassone, un poble d'aquests idilics de alta muntanya, allà continuem pujant per una pista que a voltes es troba asfaltada, com el grassolet al pedraforca, i ja us podeu imaginar el pendent per tal de que l'asfaltim. Després de uns repechons asfaltats arriva un que no ho esta però que té també un fort pendent, no puc més i peu a terra. Camino el repechon i continuo pedalant cap amunt, adalt de tot m'espera el Bernat que esta euforic i exsultant de forma, éll naturalment ha pogut pujar-ho tot. El paisatge és molt maco, especatular, tot té la típica magnitut de l'alta montanya; les valls, les pujades, l'aire pur, els boscos, els rocs...
Després de pujar molt, uns 12/14 km, la pista s'acava, textualment així, s'acava. Estem a 2000 metres i per continuar hem d'agafar un petit cami de pastors i remontar per un prat fins un altre pista ben marcada, la ruta de btt nº37. Estem aprop de font romeu i allà hi ha un centre de btt i rutes marcades. La remontada pel prat es dura pel terreny més que l'inclinació, es tipus Abodi. El Bernat es trova un conegut/saludat allà enmig del no rés, resulta que té una caseta a Targassone i aquesta es la seva zona de sortir. Arrivem a la pista 37, rodejem la penya del moro, si, es diu així, i anem a buscar el pla de la calma, sí, tambè es diu així. El camí fins el pla de la calma (que es troba adalt de tot de l'estació d'esqui de font romeu, arriva un telecadira) es dur, repechons ple de rocs en el que costa de mantenir la traçada, en l'ultim repechon tinc que tornar a caminar, uf. Arrivem adalt, descansem una estoneta i decidim que fer. La ruta original del Bernat baixava fins un llac, a l'altre costat de la vall de font romeu, però si baixem després s'ha de remontar de nou fins adalt i ja és tard, les dos passades, i les meves forçes son nul.les. Així doncs decidim continuar per la ruta 37 que baixa fins font romeu. Comença per la clàsica pista d'esqui, però al arrivar a l'alçada del bosc es fica entre els arbres i es pot veure com està acondicionada com a bike park, amb salts i peraltes, toma sorpresa. La baixada es divertida, tot i que tinc les forces més que justetes i no tinc els reflexos ràpids em diverteixo molt. La baixada es torna pista de nou i ens condueix cap a Pyrenees 2000, allà ens tormen ajuntar amb la ruta del GPS. La ruta arà fa una volta per anar a buscar un altre llac, nosaltres no, les meves forçes son les justes per pedalar en modus supervivencia carretera fins Puigerda, el Bernat pateix per mi i per l'hora, que no s'ens fagi fosc, amb la tonteria ja sòn dos quarts de quatre. Així doncs agafem la carretera i remontem uns metres fins font romeu, allà agafem la carretera direcció odelo-Sagallousse-Bourg Madame. Sort que la carretera tot i planejar té una forta tendencia anar baixant poc a poc, perque estava escurant les ultimes energies de la reserva, i perquè feià un vent de cara que en les baixades et deixava frenat si no donaves pedals.
Arrivem a Puigarda i queda l'ultima broma del día, estem abaix del poble i el cotxe es adalt en el llac...Després de agonitzar en l'ultim "puertaco" fins el cotxe per fi arrivem. Estic content, el Bernat em diu: 61 km, deu n'hi do, no creia que els aguantes, i hem pujat fins a 2200 i pico metres, no està malament.
Recollim els bartulos i després de veure el dificil que resulta menjar un entrepa a Puigerda baixem fins Guardiola de Bergueda, on trobem els bars oberts i amb ganes de treballar. Menjem i cap a casa. El Bernat ja penjarà alguna foto de les seves, jo només possare la del entrepà perque es digne de veure el tamany, cal dir-li a la Carme perquè prengui nota!!!
L'ampolla d'aigua es de litro i mig, i l'entrepa és més llarg!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 10 d’octubre del 2012
TRIATHLO 2012
-4.jpeg)
.jpeg)
Còmode sobre la Cyclo però incòmode en la carrera, 40 quilometres i una mica més d'una hora sensa deixar de pedalar ni un segon per que els de darrera et passen per sobre
diumenge, 7 d’octubre del 2012
Reentré...
Avui era la tornada del Pepitu a les sortides Collserolenques, dia de
celebració i només ha acudit un servidor a la sortida, us hauria de fer
vergonya, i després direu que sou amics... ;-) De bon matí l'Albert
envia missatge dient que te dècimes de febre, i es clar no es tracta de
començar a treballar demanant la baixa, jeje.
Bé doncs sense més enfilem cap a Collserola, el Pepitu estrena coberta posterior i manetes de fre gentilesa de la botiga "innombrable". A part porta un mini CamelBak, sembla ser que li ha entrat el virus del pes, jeje, ja en sentirem a parlar ;-) Arribem a les Aigües a ritme de pre-pre-pre-temporada, i rodem fins bombers, xerrant alegrament i arreglant el món, anècdotes i successos que ens anem explicant. Enfilem bombers i després per la Budallera anem a buscar Cochinillos, el tram final impossible degut a la quantitat de gent en bici i corrent que hi havia, girem carretera esquerra i entrem per la pista a buscar la plaça Transvaal (a que deu fer referència aquest nom? és el canal que uneix Keruna i Kelivare?), anem a buscar el corriol i les S que van direcció Ca la Carme i després la pista de la tomba "merovíngia" per anar a buscar el corriol de l'arbre gros tombat. Ens trobem una gran branca enmig del corriol, no hi és per casualitat...
Remuntem el corriol humit i el pas del tronc ja està net, aviat no caldrà fer peu. Sense més ens entaulem i esmorzem fantàsticament com sempre, cada vegada els entrepans són mes bons! Seguim arreglant el món i xerrem amb la Carme, les coses per allí dalt estan difícils. Un esmorzar de temps contingut, dels que li agraden al Pepitu, tenia ganes de bici i qui era jo per no satisfer-li? Ell vol pujada llarga i sostinguda i anem a buscar la pujada clàssica de sota el pont. El sol, la calor i la humitat apreten de valent ja i es vulgui o no es vulgui la pujada fa suar. Un cop a la casa, 2 minuts de repòs i amunt a buscar la trialera de les pedres. Baixem alegres i ja som al "merendero" cremat, li proposo al Pepitu seguir per la ladera de baix per anar fins l'inici de les Aigües, accepta i cap allà anem, ritmet maco i corriol fantàstic, com sempre. I al arribar al tennis proposta indecent, pujem fins el turó d'en Cors? El Pepitu s'ho pensa, i està a punt de demanar l'hora, però no, perquè és aviat i ell és un guerrero, amunt doncs! Fem pista i l´últim tram del bosquet i enfilem trialera avall, Aigües i Mortirolo cap a casa, el Pepitu ha disfrutat i s'ha trobat molt bé, ha donat la cara i ha afrontat tots els punts crítics amb solvència i decisió després del parón. Només li falta com diu ell nervi a la musculatura i ja el tindrem batallant. Bé, molt bé.
Al arribar a Vallespir, St. Antoni, apareix el típic imbècil que vol amargar-te el dia, un taxista, el resum és ràpid. Al semàfor de St. Antoni baixa del taxi, se m'encara i reclama que jo m'havia d'apartar, que el molestava, vaja en les seves paraules, que la calle es suya y que el próximo dia te tiro, amb bufetada al manillar inclosa. N'estic convençut que si hagués estat jo sol em pega...bé, sense comentaris.
I això ha estat tot avui, ara falten les sensacions i pensaments del Pepitu. Una bona jornada de 43km i 1000 i pico de desnivell.
Bé doncs sense més enfilem cap a Collserola, el Pepitu estrena coberta posterior i manetes de fre gentilesa de la botiga "innombrable". A part porta un mini CamelBak, sembla ser que li ha entrat el virus del pes, jeje, ja en sentirem a parlar ;-) Arribem a les Aigües a ritme de pre-pre-pre-temporada, i rodem fins bombers, xerrant alegrament i arreglant el món, anècdotes i successos que ens anem explicant. Enfilem bombers i després per la Budallera anem a buscar Cochinillos, el tram final impossible degut a la quantitat de gent en bici i corrent que hi havia, girem carretera esquerra i entrem per la pista a buscar la plaça Transvaal (a que deu fer referència aquest nom? és el canal que uneix Keruna i Kelivare?), anem a buscar el corriol i les S que van direcció Ca la Carme i després la pista de la tomba "merovíngia" per anar a buscar el corriol de l'arbre gros tombat. Ens trobem una gran branca enmig del corriol, no hi és per casualitat...
Remuntem el corriol humit i el pas del tronc ja està net, aviat no caldrà fer peu. Sense més ens entaulem i esmorzem fantàsticament com sempre, cada vegada els entrepans són mes bons! Seguim arreglant el món i xerrem amb la Carme, les coses per allí dalt estan difícils. Un esmorzar de temps contingut, dels que li agraden al Pepitu, tenia ganes de bici i qui era jo per no satisfer-li? Ell vol pujada llarga i sostinguda i anem a buscar la pujada clàssica de sota el pont. El sol, la calor i la humitat apreten de valent ja i es vulgui o no es vulgui la pujada fa suar. Un cop a la casa, 2 minuts de repòs i amunt a buscar la trialera de les pedres. Baixem alegres i ja som al "merendero" cremat, li proposo al Pepitu seguir per la ladera de baix per anar fins l'inici de les Aigües, accepta i cap allà anem, ritmet maco i corriol fantàstic, com sempre. I al arribar al tennis proposta indecent, pujem fins el turó d'en Cors? El Pepitu s'ho pensa, i està a punt de demanar l'hora, però no, perquè és aviat i ell és un guerrero, amunt doncs! Fem pista i l´últim tram del bosquet i enfilem trialera avall, Aigües i Mortirolo cap a casa, el Pepitu ha disfrutat i s'ha trobat molt bé, ha donat la cara i ha afrontat tots els punts crítics amb solvència i decisió després del parón. Només li falta com diu ell nervi a la musculatura i ja el tindrem batallant. Bé, molt bé.
Al arribar a Vallespir, St. Antoni, apareix el típic imbècil que vol amargar-te el dia, un taxista, el resum és ràpid. Al semàfor de St. Antoni baixa del taxi, se m'encara i reclama que jo m'havia d'apartar, que el molestava, vaja en les seves paraules, que la calle es suya y que el próximo dia te tiro, amb bufetada al manillar inclosa. N'estic convençut que si hagués estat jo sol em pega...bé, sense comentaris.
I això ha estat tot avui, ara falten les sensacions i pensaments del Pepitu. Una bona jornada de 43km i 1000 i pico de desnivell.
dimecres, 3 d’octubre del 2012
Moda prêt-à-porter...
Us presento la roba de Cyclo. De moment, maillot i culotte. Espero que us agradi i que el compreu, sobretot!! :-)
.jpg)
.jpg)
dimarts, 2 d’octubre del 2012
Entrenant...con los mejores!
Després de la pajara dominical amb el sino sino sino huy que negre està, al arribar a collserola i veure el sol i els companys amb bici em va agafar el tradicional mono...avui dimarts l'he tret a passejar amb escreix.
Quedo amb el Berni a les tres (al Octubre treballo de matins i tinc les tardes lliures), a la plaça Borras. Pugem per la carretera xino xano fins la carretera d'aigües, decidim rodar per la banda de sant Just perque estarà més eixuta. Aigües i pujada a sant pere Martir per escalfar, el Bernat que està fort en dona palique mentres em va deixant enrera...noto les cames fluixes, sembla que patirem, que el entrepà de truita quedarà curt. Baixem i agafem el corriol ladera que puja al turo d'en cors, el del costat de la pista que s'endinsa pel bosc. Deu n'hi do lo tècnic que està! Hi han punts complicats i exigents, però els aconseguim superar, mira que sou besties per Barcelona, al Maresme els corriols estan acondicionats i tenen flow, a Collserola on hi hauria d'haber una apoiadura o un peralte et trobes un aflorament de pedres o unes arrels!!!
Arrivem al turo i agafem la trialera que baixa fins la ladera, el terrenys està perfecte amb les pluges, per fi ha desaparegut la densa capa de pols. Agafem la ladera i pujem, el tros primer d'aquell parell de curves dins el bosc cada vegada sembla més estret i més dificil, en canvi, la curva dificil de sempre està arreglada i es pot fer facilment. Al final de la ladera enllaçem amb el corriol que baixa fins l'hipica, està molt divertit i té alguna projecció divertida, flow collserolenc. Creuem la pista de la hipica i agafem el corriol de davant, baixa fins el tenis i remuntem per la carretera fins trobar de nou la ladera superior que ens condueix fins adalt el turo de la coscollera (nom tret del mapa de collserola que despres hi han moltes risas amb la meva creativitat nominal...). Just en el repechon del turo em quedo sense aigua, tampoc tinc barretas que fotrem, patirem. Agafem la trialera que baixa fins la pista de la penya del moro, disfruto molt, està divertidisima. Pujem la penya del moro i enllaçem amb el Muslim pas, aquesta és més tècnica però asequible, baixem gaudint com a berros. Arrivem al bosquet i anem a buscar la Salut, esperem poder berenat al bar, estem amb ganota i sense aigüa! Són les cinc menys deu i segons el horari el bar tanca a les cinc, Murphy actua i el bar és tancat. L'idea erà remontar per la font de la cova, però en aquestes circumstancies decidim baixar fins Sant Just per recuperar forces.
Baixem per les pistes de sempre i arrivem a Sant Just, abans de la rotonda hi ha un petit parc amb una font, ens aberronchem! Meditem si berenar o continuar, salir con los mejores es lo que tiene, evidentment escollim continuar, anar a pujar per la font de la Beca. En les meves llarges estancies al sollado he aprés moltes coses, el Salva és un pou de saviessa, una d'elles es que si has de patir que pategi tothom, així que llenço una proposta boja d'aquelles que donen trempera als gaiers de la colla, enlloc de pujar per la Beca, pujarem per la trialera de la Beca. El primer tram es asequible, el segon es complica força i ja es molt exigent, i el tercer (on he tingut que parar dos cops) es només reservat als campions, el Bernat ha fet de nou una exhibició arribant adalt i nomes fallant en la sortida. Bravo!
Ara si que arribem al inici de la carretera d'aigües i trobem el merendero i el seu bar obert, arà si que ens hem guanyat el berenat, un cafè amb llet i un donut, no es diumenge, snif snif. Arà hauria de dir que rodem placidament per les aigües fins la baixada de les eses, però no sé, perque l'amic Bernat m'ha portat totes les aigües amb el plat gran, com que la totxo té INEEERCIA amb les seves rodes 29.
En fí, sembla ser que avui sí que hem entrenat, però poc, trenta i escaig km, rés important...
Quedo amb el Berni a les tres (al Octubre treballo de matins i tinc les tardes lliures), a la plaça Borras. Pugem per la carretera xino xano fins la carretera d'aigües, decidim rodar per la banda de sant Just perque estarà més eixuta. Aigües i pujada a sant pere Martir per escalfar, el Bernat que està fort en dona palique mentres em va deixant enrera...noto les cames fluixes, sembla que patirem, que el entrepà de truita quedarà curt. Baixem i agafem el corriol ladera que puja al turo d'en cors, el del costat de la pista que s'endinsa pel bosc. Deu n'hi do lo tècnic que està! Hi han punts complicats i exigents, però els aconseguim superar, mira que sou besties per Barcelona, al Maresme els corriols estan acondicionats i tenen flow, a Collserola on hi hauria d'haber una apoiadura o un peralte et trobes un aflorament de pedres o unes arrels!!!
Arrivem al turo i agafem la trialera que baixa fins la ladera, el terrenys està perfecte amb les pluges, per fi ha desaparegut la densa capa de pols. Agafem la ladera i pujem, el tros primer d'aquell parell de curves dins el bosc cada vegada sembla més estret i més dificil, en canvi, la curva dificil de sempre està arreglada i es pot fer facilment. Al final de la ladera enllaçem amb el corriol que baixa fins l'hipica, està molt divertit i té alguna projecció divertida, flow collserolenc. Creuem la pista de la hipica i agafem el corriol de davant, baixa fins el tenis i remuntem per la carretera fins trobar de nou la ladera superior que ens condueix fins adalt el turo de la coscollera (nom tret del mapa de collserola que despres hi han moltes risas amb la meva creativitat nominal...). Just en el repechon del turo em quedo sense aigua, tampoc tinc barretas que fotrem, patirem. Agafem la trialera que baixa fins la pista de la penya del moro, disfruto molt, està divertidisima. Pujem la penya del moro i enllaçem amb el Muslim pas, aquesta és més tècnica però asequible, baixem gaudint com a berros. Arrivem al bosquet i anem a buscar la Salut, esperem poder berenat al bar, estem amb ganota i sense aigüa! Són les cinc menys deu i segons el horari el bar tanca a les cinc, Murphy actua i el bar és tancat. L'idea erà remontar per la font de la cova, però en aquestes circumstancies decidim baixar fins Sant Just per recuperar forces.
Baixem per les pistes de sempre i arrivem a Sant Just, abans de la rotonda hi ha un petit parc amb una font, ens aberronchem! Meditem si berenar o continuar, salir con los mejores es lo que tiene, evidentment escollim continuar, anar a pujar per la font de la Beca. En les meves llarges estancies al sollado he aprés moltes coses, el Salva és un pou de saviessa, una d'elles es que si has de patir que pategi tothom, així que llenço una proposta boja d'aquelles que donen trempera als gaiers de la colla, enlloc de pujar per la Beca, pujarem per la trialera de la Beca. El primer tram es asequible, el segon es complica força i ja es molt exigent, i el tercer (on he tingut que parar dos cops) es només reservat als campions, el Bernat ha fet de nou una exhibició arribant adalt i nomes fallant en la sortida. Bravo!
Ara si que arribem al inici de la carretera d'aigües i trobem el merendero i el seu bar obert, arà si que ens hem guanyat el berenat, un cafè amb llet i un donut, no es diumenge, snif snif. Arà hauria de dir que rodem placidament per les aigües fins la baixada de les eses, però no sé, perque l'amic Bernat m'ha portat totes les aigües amb el plat gran, com que la totxo té INEEERCIA amb les seves rodes 29.
En fí, sembla ser que avui sí que hem entrenat, però poc, trenta i escaig km, rés important...
dilluns, 1 d’octubre del 2012
SI, NO, SI, NO...VINGA VA 30-09-2012
Em vaig aixecar a les 7 del matí i el cel estava molt cobert, veig un missatge del Salva dien "no me esperes" i l'Albert m'havía enviat un whatsap preguntán si es sortía, el to plomís del cel no presagiava res bo, més aviat feia por (Menys al Pepitu i al Berni, tot es te que dir), així que vaig enviar un missatge al Albert, l'Edu i el Berni per si volien pujar a esmorzar en cotxe, el Berni no va contestar, l'Albert i el Edu van dir que si, peró un raig de sol em va recordar altres díes en els que havía acabat lluint de valent, així que vaig enviar un altre whatsap; a les 9,00 en bici?, l'Edu va pujar en cotxe, mentre l'Albert i jo vem quedar a les 9 a Plaça Espanya.
Pujada clásica per la carretera de Vallvidrera (Cada dia m'atabalen mes els cotxes), fins el desviament de la carretera de Molins, agafant-ho anem fins Vallvidrera per enllaçar amb la baixada per el Pantá de Vallvidrera (Ja hi ha una mica d'aigua) no hi ha molt de fang i en res arribem a la carretera de Les Planas, pista cap amunt i a Ca la Carme, poqueta gent (Un palliça-enteraillo excursionista que vol intimar amb l'Albert, al company el despatxa en una vinga, vinga, vinga..., peró de bon rotllo), bon esmorzar, arriba l'Edu i conversem largo y tendido (Que rar, no?), la Miren ens pilla, a Mataró feien una triathlo i en un missatge li diu al Edu que tindriem que está allá i no "aberronchaos" en las butifarres de la Carme.
L'Albert i jo, pujem per darrera de Vil.lajona, un altre clasic, per anar a buscar finalment la pista del cami del Totxo de baixada, creuem la carretera de Vallvidrera per anar a buscar la pista dels bombers, fin les arrels, carretera de les Aigües fins amunt i sender fins el Parc de Cervantes.
Sortida corteta i tranquila, peró agradable per que el sol, al final, va lluir plàcidament.
divendres, 28 de setembre del 2012
Recambis
Amic Eduard et diexo las mostres de un rodament i d'una roda per la teva Peliser. Potser aixi no arribaras a Turris tan cansat. Amb Il-lusio!!
dimecres, 26 de setembre del 2012
Peliser
Aquest dimarts vaig anar a treballar amb la bici de carretera, una reliquia, una Peliser de fa uns trenta anys. Experiencia curiosa que paso a relatar.
Em paso el dilluns al mati canviant els cables de freno i fundes, costent molt d'ajustar, es un sistema sencill però punyetero, o en queda la roda trabada o en queda la maneta super fluixa, al final tinc que deixar-ho per impossible i quedan molt destensats. Primera pifia.
Desprès encinto el manillar. Miro el video que en diu el Berni i em queda en la direcció correcte, les dos bandes, a la primera, el pas per la maneta de freno també queda bé...el problema es que he fet la rosca de l'espiral massa tancada i la cinta queda curta! Rés que no arregli una mica de cinta aïllant. Segona chapuza.
Per acabar la sessió mecànica provo de posar uns pedals automàtics shimano que tinc per casa, no hi ha manera, entran mitja volta i es queden clavats, no vull forçar-los per no espatllar la rosca i acabo amb els pedals originals amb calapeus. Tercer problema, ja que no tinc sabates adequades per aquests pedals i nomes puc fer servir les meves GEOX VEEEEERMELLES (sí, un vermell clar, suau, gairabé groc...com en diuen d'aquest to? taronja?) que transpirarant molt bé, però tenen la sola tova i el pedal es de ferro!!!
Dimarts m'aixeco il.lusionat per començar a rodar amb la Peliser. Anire a Barcelona amb ella. Surto de Mataró a les 10:30, les primeres pedalades em resulten extranyes per la nova posició del cos, penso en el Bernat i com s'ho fa amb tants canvis de bicicletes, clar que las Cyclo son fetes a mida! Al arribar a Vilassar ja tinc clares dos coses, primera, el seient es baix i no tinc clau anglesa, m'haure d'esperar fins arribar a la feina. La segona, si vull frenar per exemple a l'alçada de Montgat, tinc que accionar la maneta de freno a Premia de Mar i deixar que la bici vagi perdent inercia...no puc frenar en sec, deu meu que ningu es creu-hi pel mig!!!
A l'alçada de Premia tinc vent en contra. Ja no m'enrecordava, quina sensació més horrorosa per deu! Arribo al tram del Masnou, normalment amb la heckerl agafó el passeig de la platja a Premia, avui tot el camí serà la nacional 2. El tram del Masnou es perillos, no hi ha arcen i hi ha molt de tràfic, sort dels semafors, de tota manera no vas tranquil. Al arribar a la rotonda gran que empalma amb la C-31 el volum de cotxes disminueix considerablement, amb el que es pot rodar xino-xano. El tram de Badalona i Sant Adrià és lleig, resulta antic, a l'alçada de la bici que monto, ja ja ja. Creuo el Besos i agafo la avinguda guipuzcua fins la meridiana, allà el carrer arago fins aribau i llestos, les 12, una hora i mitja de camí, el mateix temps que amb la hecklerl, algo no he fet bé.
Després de treballar s'ha de tornar a casa, he portat la llum i després de montar-la i reajustar l'alçada del seient surto a les 8:30 de turris cap a casa. No arribo ni al carrer Paris quan noto com es mou la tija del sillín cap a davant i cap a darrera, està a punt de sortir-se, l'he pujat masa...però arà està a la meva mesura...la tinc que tornar a baixar fins que sigui segura i quedi fixe, així no es la meva mida...Haig d'afegir una tija a la llista de coses noves a comprar per la Peliser (tija, frens, pedals, bujes, canvi...). En el tram de Badalona hi ha una plaça que rodejas per un carrer adoquinat, no volia classicisme, pues toma pavé! En general el camí de tornada s'en fa més lleuger, tot i que a l'alçada de Premia en començen a "pesar" les cames. El tros del Masnou continua sent perillos, i arà a més és de nit, no et veuen igual de bé i el conductor no s'espera trobar un sonat amb bici de nit per la carretera. Arribo a casa a les 9:45, quince minuts menys que al anar, bé, anem millorant, però arribo destrossat per els nervis de la carretera per la nit, de la postura de la bici, de totes les petites coses que no funcionen, del terrible mal de peus gracies als calapeus i les geox....Per acabar de remantar al deixar la bici en el pati veig que no roda bé, alço la roda de davant i la giro, fa dos voltes i es para, el freno no toca, el buje està demanat la jubilació.
En fí, un és un romantic, i té l'idea romantica de les bicis d'abans i de la carretera...fins que et dones de cop amb la realitat! El vintage i el retro estàn molt bé, però amb materials moderns i que funcionin, es a dir, una bona Cyclo com arà l'Asphalt o la Mònica! Volia una Cyclo de muntanya i arà veig que necesito dos, la de montanya i una de carretera!!!
Em paso el dilluns al mati canviant els cables de freno i fundes, costent molt d'ajustar, es un sistema sencill però punyetero, o en queda la roda trabada o en queda la maneta super fluixa, al final tinc que deixar-ho per impossible i quedan molt destensats. Primera pifia.
Desprès encinto el manillar. Miro el video que en diu el Berni i em queda en la direcció correcte, les dos bandes, a la primera, el pas per la maneta de freno també queda bé...el problema es que he fet la rosca de l'espiral massa tancada i la cinta queda curta! Rés que no arregli una mica de cinta aïllant. Segona chapuza.
Per acabar la sessió mecànica provo de posar uns pedals automàtics shimano que tinc per casa, no hi ha manera, entran mitja volta i es queden clavats, no vull forçar-los per no espatllar la rosca i acabo amb els pedals originals amb calapeus. Tercer problema, ja que no tinc sabates adequades per aquests pedals i nomes puc fer servir les meves GEOX VEEEEERMELLES (sí, un vermell clar, suau, gairabé groc...com en diuen d'aquest to? taronja?) que transpirarant molt bé, però tenen la sola tova i el pedal es de ferro!!!
Dimarts m'aixeco il.lusionat per començar a rodar amb la Peliser. Anire a Barcelona amb ella. Surto de Mataró a les 10:30, les primeres pedalades em resulten extranyes per la nova posició del cos, penso en el Bernat i com s'ho fa amb tants canvis de bicicletes, clar que las Cyclo son fetes a mida! Al arribar a Vilassar ja tinc clares dos coses, primera, el seient es baix i no tinc clau anglesa, m'haure d'esperar fins arribar a la feina. La segona, si vull frenar per exemple a l'alçada de Montgat, tinc que accionar la maneta de freno a Premia de Mar i deixar que la bici vagi perdent inercia...no puc frenar en sec, deu meu que ningu es creu-hi pel mig!!!
A l'alçada de Premia tinc vent en contra. Ja no m'enrecordava, quina sensació més horrorosa per deu! Arribo al tram del Masnou, normalment amb la heckerl agafó el passeig de la platja a Premia, avui tot el camí serà la nacional 2. El tram del Masnou es perillos, no hi ha arcen i hi ha molt de tràfic, sort dels semafors, de tota manera no vas tranquil. Al arribar a la rotonda gran que empalma amb la C-31 el volum de cotxes disminueix considerablement, amb el que es pot rodar xino-xano. El tram de Badalona i Sant Adrià és lleig, resulta antic, a l'alçada de la bici que monto, ja ja ja. Creuo el Besos i agafo la avinguda guipuzcua fins la meridiana, allà el carrer arago fins aribau i llestos, les 12, una hora i mitja de camí, el mateix temps que amb la hecklerl, algo no he fet bé.
Després de treballar s'ha de tornar a casa, he portat la llum i després de montar-la i reajustar l'alçada del seient surto a les 8:30 de turris cap a casa. No arribo ni al carrer Paris quan noto com es mou la tija del sillín cap a davant i cap a darrera, està a punt de sortir-se, l'he pujat masa...però arà està a la meva mesura...la tinc que tornar a baixar fins que sigui segura i quedi fixe, així no es la meva mida...Haig d'afegir una tija a la llista de coses noves a comprar per la Peliser (tija, frens, pedals, bujes, canvi...). En el tram de Badalona hi ha una plaça que rodejas per un carrer adoquinat, no volia classicisme, pues toma pavé! En general el camí de tornada s'en fa més lleuger, tot i que a l'alçada de Premia en començen a "pesar" les cames. El tros del Masnou continua sent perillos, i arà a més és de nit, no et veuen igual de bé i el conductor no s'espera trobar un sonat amb bici de nit per la carretera. Arribo a casa a les 9:45, quince minuts menys que al anar, bé, anem millorant, però arribo destrossat per els nervis de la carretera per la nit, de la postura de la bici, de totes les petites coses que no funcionen, del terrible mal de peus gracies als calapeus i les geox....Per acabar de remantar al deixar la bici en el pati veig que no roda bé, alço la roda de davant i la giro, fa dos voltes i es para, el freno no toca, el buje està demanat la jubilació.
En fí, un és un romantic, i té l'idea romantica de les bicis d'abans i de la carretera...fins que et dones de cop amb la realitat! El vintage i el retro estàn molt bé, però amb materials moderns i que funcionin, es a dir, una bona Cyclo com arà l'Asphalt o la Mònica! Volia una Cyclo de muntanya i arà veig que necesito dos, la de montanya i una de carretera!!!
diumenge, 23 de setembre del 2012
.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
Diumenge 23 de Setembre...Paris!
Quan les circunstàncies són extranyes, quan fa un dia ruful, quan som quatre gats, quan les cames estan verdes, quan no queda res, queda la Carme, sempre ens quedara Vilajoana, el refugi del ciclista, la seu del collserola team.
Arribo a les 9 a la plaça Borras, aparco i enfilo la carretera amunt a un ritme tranquil per escalfar. El Jose m'espera a la plaça de vallvidrera, a peu del funicular, i a la seva vegada éll espera al Salva que torna als origens i puja amb ferrocaris/funicular.
Decidim que fem, fa un dia tonto, molta calor pero tapat, i el Salva necesita tranquilitat i bons aliments ja que es la seva primera sortida despres de les vacançes. Per tant, ca la Carme, com? Anem a buscar el merendero cremat, amb bucle de la font de can llavallol inclos (Salva també amb aquella il.lusió), del merendero cremat anem a buscar la pujada clàsica de can castellvi, els okupas i llavors baixem de nou per la trialera de las pedras fins el merendero cremat. El Salva va patint pero amb dignitat, el Jose apreta un puntet perque no ens encantem massa. La baixada per la trialera de las pedras està interessant, com sempre, pensava que me la trobaria pitjor, fa molt temps que no hi passava. Aquesta trialera ha estat durant força temps una de les favorites, juntament amb la de la guardia urbana fins avall Sant Medir, vaig probar la forquilla "moto" de la super V, la hecherl, i qualsevol novetat que teniem a la bici pujavem amb el Bernat fins aquesta trialera a probar que tal...Encara es pot correr molt, i te possibilitats en forma de salts i projeccions, arà que aquí si que cal un basculant, ja ja ja.
De nou al merendero cremat tornem a fer can llavalloil com uns campeons, dos de tres, ja ja ja, i enllaçem amb el caminet que baixa al pantà, d'alla remontem per la trialera a ca la Carme. Trobem esperant al Bernat, que finalment ha millorat de les molesties a l'esquena i ha sortit a rodar amb la cyclo de carretera, l'Asphalt. Esmorçem traaaaanquilament i retrobem l'acció pujant cap adalt a buscar el corriol. Renunciem i acavem pujant per la pista fins can Cortes, després la pista que puja suaument fins el camí del totxo i anem a buscar els cochinillos, carretera i can Borni avall fins la meitat que agafem la trialera que hi ha al descansillo i baixa fins les aigües. Després nomes resta rodar xino xano...anecdota, al arribar al parking ens aborda un home al crit de "teniu una manxa?", observem i el Salva respon "curios que ens la demanis tu..." era Pere cahué, l'amic del senyor Bernat, ja ja ja.
Baixem a la ciutat per la variant del parc de Semenat, si, per la entrada de la valla com uns campions, està divertit i ple de possibilitats, caldrà investigar més. Bernat ja tens excusa per sortir a entrenar, huy, vull dir sortir a investigar, ja ja ja.
Arribo a la ciutat, al cotxe, i estic content amb la sortideta d'avui. No hem fet grans kilometrades però hem recuperat la trialera de les pedres i el semenat, inedit, a més a més el Salva ha tornat amb ganes. Poc a poc tot va tornan al seu lloc, anims Pepitu que nomes hi faltes tu! T'esperem amb il.lusió, arà bé, fot-li fort al spining i la piscina que aquesta "canalla" no perdona, ja ja ja.
Arribo a les 9 a la plaça Borras, aparco i enfilo la carretera amunt a un ritme tranquil per escalfar. El Jose m'espera a la plaça de vallvidrera, a peu del funicular, i a la seva vegada éll espera al Salva que torna als origens i puja amb ferrocaris/funicular.
Decidim que fem, fa un dia tonto, molta calor pero tapat, i el Salva necesita tranquilitat i bons aliments ja que es la seva primera sortida despres de les vacançes. Per tant, ca la Carme, com? Anem a buscar el merendero cremat, amb bucle de la font de can llavallol inclos (Salva també amb aquella il.lusió), del merendero cremat anem a buscar la pujada clàsica de can castellvi, els okupas i llavors baixem de nou per la trialera de las pedras fins el merendero cremat. El Salva va patint pero amb dignitat, el Jose apreta un puntet perque no ens encantem massa. La baixada per la trialera de las pedras està interessant, com sempre, pensava que me la trobaria pitjor, fa molt temps que no hi passava. Aquesta trialera ha estat durant força temps una de les favorites, juntament amb la de la guardia urbana fins avall Sant Medir, vaig probar la forquilla "moto" de la super V, la hecherl, i qualsevol novetat que teniem a la bici pujavem amb el Bernat fins aquesta trialera a probar que tal...Encara es pot correr molt, i te possibilitats en forma de salts i projeccions, arà que aquí si que cal un basculant, ja ja ja.
De nou al merendero cremat tornem a fer can llavalloil com uns campeons, dos de tres, ja ja ja, i enllaçem amb el caminet que baixa al pantà, d'alla remontem per la trialera a ca la Carme. Trobem esperant al Bernat, que finalment ha millorat de les molesties a l'esquena i ha sortit a rodar amb la cyclo de carretera, l'Asphalt. Esmorçem traaaaanquilament i retrobem l'acció pujant cap adalt a buscar el corriol. Renunciem i acavem pujant per la pista fins can Cortes, després la pista que puja suaument fins el camí del totxo i anem a buscar els cochinillos, carretera i can Borni avall fins la meitat que agafem la trialera que hi ha al descansillo i baixa fins les aigües. Després nomes resta rodar xino xano...anecdota, al arribar al parking ens aborda un home al crit de "teniu una manxa?", observem i el Salva respon "curios que ens la demanis tu..." era Pere cahué, l'amic del senyor Bernat, ja ja ja.
Baixem a la ciutat per la variant del parc de Semenat, si, per la entrada de la valla com uns campions, està divertit i ple de possibilitats, caldrà investigar més. Bernat ja tens excusa per sortir a entrenar, huy, vull dir sortir a investigar, ja ja ja.
Arribo a la ciutat, al cotxe, i estic content amb la sortideta d'avui. No hem fet grans kilometrades però hem recuperat la trialera de les pedres i el semenat, inedit, a més a més el Salva ha tornat amb ganes. Poc a poc tot va tornan al seu lloc, anims Pepitu que nomes hi faltes tu! T'esperem amb il.lusió, arà bé, fot-li fort al spining i la piscina que aquesta "canalla" no perdona, ja ja ja.
dissabte, 22 de setembre del 2012
Entrenant!
Sí, ahir divendres no vaig sortir a estirar les cames, ni a passejar amb la Miren, o treura la Foska, o anar a investigar camins, o...
No, ahir va pujar a Mataró l'amic Bernat i vem fer dos hores intenses de corriols, dos horetes de spining, la ruta del flow, dels peraltillos i els "apoios"...
Sento cridar de plaer al Bernat darrera meu, sense soplanucas malpensats, i això respon a la pregunta de si val la pena aixecar-se d'hora, ben d'hora, ben d'hora, per menjar-se l'embus de sortida de Barcelona i pujar a Mataró a pedalar, pels crits de plaer sembla que si.
La primera part de la ruta es dura, intensa, exigent, amb fortes pujadas per corriol. El Bernat està fort i m'obliga a exprimir-me, la segona part té més baixades i aquí és el meu territori, el Bernat no m'achucha com fa a collserola i consegueixo treura-li uns metres, pocs per això, aquest home apren ràpid, no conve ensenyar-li els meus llocs d'entreno...merda! que porta el chivisu aquell, l'Strava, ja té "agafada" la ruta i pot entrenar quan vulgi. Qualsevol dia surto a "passejar" a la Foska i m'el trobo per aquí! ja ja ja.
No, ahir va pujar a Mataró l'amic Bernat i vem fer dos hores intenses de corriols, dos horetes de spining, la ruta del flow, dels peraltillos i els "apoios"...
Sento cridar de plaer al Bernat darrera meu, sense soplanucas malpensats, i això respon a la pregunta de si val la pena aixecar-se d'hora, ben d'hora, ben d'hora, per menjar-se l'embus de sortida de Barcelona i pujar a Mataró a pedalar, pels crits de plaer sembla que si.
La primera part de la ruta es dura, intensa, exigent, amb fortes pujadas per corriol. El Bernat està fort i m'obliga a exprimir-me, la segona part té més baixades i aquí és el meu territori, el Bernat no m'achucha com fa a collserola i consegueixo treura-li uns metres, pocs per això, aquest home apren ràpid, no conve ensenyar-li els meus llocs d'entreno...merda! que porta el chivisu aquell, l'Strava, ja té "agafada" la ruta i pot entrenar quan vulgi. Qualsevol dia surto a "passejar" a la Foska i m'el trobo per aquí! ja ja ja.
dimarts, 18 de setembre del 2012
Diumenge 16 de setembre.
Les 9 del mati, aparco el cotxe a la plaça Borras i enfilo carretera amunt a un ritme tranquil per escalfar. Arribo al encreuament de les aigües i en trobo amb la colla esperant-me, hi son el Jose, l'Albert i el Bernat.
El Berni té una proposta de bucle per arribar a esmorçar a ca la Carme, som-hi doncs. Rodem tranquilament per les aigües per anar a buscar la pujada de can Borni. L'Albert llença un atac al descansillo, un dur i sec atac, un derramaje a lo contador que arriba....fins la primera curva on recuperem el desnivell i comença la segona part de la pujada, aquí el Bernat apreta un punt i jo al seu costat i demostran encara no sé ben bé el que, en cremo els pulmons per poder seguir el seu ritme fins el final, i a sobre dona palique sobre la vuelta, purito i contador!
Una vegada adalt reagrupem la colla i anem a la font groga. Baixem per on li agrada pujar al Jose i ja noto que el Bernat avui "vola" montanya avall amb la seva cyclo...i sense basculant! Continuem la marxa pujant tranquilament per la pujada del bon rotllo mentres xarrem. Plaça de la merda i continuem amunt, al arribar adalt agafem la variant de l'esquerra que puja per dalt de la gosera fins els turons, baixem de nou fins la font groga. l'Albert s'ha colocat davant al iniciar la baixada, l'apreto pero "tapa" molt bé els forats i tot i ensenyar-li varies vegades la roda no el puc passar. Deu n'hi do com hem baixat. Remontem per les arrels i carretera per anar a pujar per can Cortes, fem el petit tram de baixada i remontem per la pista xinoxano fins el camí del totxo, després anem a buscar la baixada clàssica, corriol i corriol fins la pista. El primer tram de corriol el Bernat es torna a llençar com un boig pel mig, nomès el puc seguir, això del basculant no serveix per rès, bé, sí, per guanyar pes a la bici i penalitzar a les pujades, ja ja ja.
Arribem en un pet a la pista amb el Jose trepitjant-nos els talons, li agrada al punyetero baixat per aquí. Al arribar abaix l'Albert demana l'hora i va directe a la Carme, el Jose l'acompanya, el Bernat i jo fem la variant tumba menovingia i trialera. La tumba està molt degradada i la traçada de la corva es complicada, es millor tirar recte, la trialera del final està una mica millor.
Esmorçem com uns reis a ca la Carme, i a un preu raonable, i reprenem l'acció baixant fins la carretera per anar a buscar la pujada del pantà i enllaçar amb can llavallòl. Desprès en el merendero cremat anem a buscar la ladera d'abaix, anem fem corriol i ladera en convinació per acabar sortin a la part final de la ladera clàssica i per tant a sota del tenis. El Jose, Bernat i jo remontem fins les aigües per acabar el dia, l'Albert baixa per sant just directe...tic tac, tic tac...
Al final no ha estat un gran dia de bicicleta, no hi han hagut grans gestes, ni kilometrades, ni grans corriols, però ha estat un dia agradabel de passejar amb els amics i tambè hem aconseguit defugir del ca la Carme directe i d'una sortida de 25/30 km, ja que al final amb el bucle i les propostes del Bernat ens apropem als 40/45 km. Pepitu necesitem la central de dades, sense tu estem perduts en quan a estadístiques!!! ja ja ja.
.jpg)
El Berni té una proposta de bucle per arribar a esmorçar a ca la Carme, som-hi doncs. Rodem tranquilament per les aigües per anar a buscar la pujada de can Borni. L'Albert llença un atac al descansillo, un dur i sec atac, un derramaje a lo contador que arriba....fins la primera curva on recuperem el desnivell i comença la segona part de la pujada, aquí el Bernat apreta un punt i jo al seu costat i demostran encara no sé ben bé el que, en cremo els pulmons per poder seguir el seu ritme fins el final, i a sobre dona palique sobre la vuelta, purito i contador!
Una vegada adalt reagrupem la colla i anem a la font groga. Baixem per on li agrada pujar al Jose i ja noto que el Bernat avui "vola" montanya avall amb la seva cyclo...i sense basculant! Continuem la marxa pujant tranquilament per la pujada del bon rotllo mentres xarrem. Plaça de la merda i continuem amunt, al arribar adalt agafem la variant de l'esquerra que puja per dalt de la gosera fins els turons, baixem de nou fins la font groga. l'Albert s'ha colocat davant al iniciar la baixada, l'apreto pero "tapa" molt bé els forats i tot i ensenyar-li varies vegades la roda no el puc passar. Deu n'hi do com hem baixat. Remontem per les arrels i carretera per anar a pujar per can Cortes, fem el petit tram de baixada i remontem per la pista xinoxano fins el camí del totxo, després anem a buscar la baixada clàssica, corriol i corriol fins la pista. El primer tram de corriol el Bernat es torna a llençar com un boig pel mig, nomès el puc seguir, això del basculant no serveix per rès, bé, sí, per guanyar pes a la bici i penalitzar a les pujades, ja ja ja.
Arribem en un pet a la pista amb el Jose trepitjant-nos els talons, li agrada al punyetero baixat per aquí. Al arribar abaix l'Albert demana l'hora i va directe a la Carme, el Jose l'acompanya, el Bernat i jo fem la variant tumba menovingia i trialera. La tumba està molt degradada i la traçada de la corva es complicada, es millor tirar recte, la trialera del final està una mica millor.
Esmorçem com uns reis a ca la Carme, i a un preu raonable, i reprenem l'acció baixant fins la carretera per anar a buscar la pujada del pantà i enllaçar amb can llavallòl. Desprès en el merendero cremat anem a buscar la ladera d'abaix, anem fem corriol i ladera en convinació per acabar sortin a la part final de la ladera clàssica i per tant a sota del tenis. El Jose, Bernat i jo remontem fins les aigües per acabar el dia, l'Albert baixa per sant just directe...tic tac, tic tac...
Al final no ha estat un gran dia de bicicleta, no hi han hagut grans gestes, ni kilometrades, ni grans corriols, però ha estat un dia agradabel de passejar amb els amics i tambè hem aconseguit defugir del ca la Carme directe i d'una sortida de 25/30 km, ja que al final amb el bucle i les propostes del Bernat ens apropem als 40/45 km. Pepitu necesitem la central de dades, sense tu estem perduts en quan a estadístiques!!! ja ja ja.
.jpg)
dilluns, 17 de setembre del 2012
Postcards from Euskal Herria
Ermita de la Piedad Getaria
Monumento a Elkano Getaria
Monte San Anton Getaria
Plaza de Santiago Pasai Donibane
Virgen de las Nieves Vitoria
Palacio de Ajuria-Enea Vitoria
La Ola Izquierda Mundaka
Reserva de Urdaibai Mundaka
Ferreria de Agorregi Pagoeta
La Ria por Bilbao
Casco Viejo , Bilbao
Arrantzale faenando entre Zarautz y Orio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)