... UN CLÀSSIC DE SORTIDA EN SOLITARI, DE LA MUNTANYA AL TURÓ 24 d'Abril

La meva sogra va caure a casa seva amb tan mala fortuna que s'ha fracturat dues vertebres, vam estar a l'hospital el dissabte, però donat la gravetat de la lesió per a una dona de 93 anys, no sabia si havia de tornar a l'hospital o no el diumenge, finalment no vam anar a veure-la i vaig poder sortir amb bici, encara que més tard del que és habitual.
Vaig pensar en sortir a rodar amb el Salva, però com ell no podia vaig decidir pujar a Collserola, un clàssic, Vallvidrera fins a la plaça del funicular, antic punt de trobada i d'aquí fins a la baixada dels bombers per anar a parar a les Arrels i carretera de les aigües a bon ritme. Pel camí vaig fulminar a dos paios, una parella molt ben equipada i una "senyora" que semblava tenir bones maneres, però la parella ben equipada es va enganxar a mi fins a la carretera, allí els vaig prendre certa distància però em van passar de nou després del pont que porta cap al mirador i la Plaça Mireia,  i es van posar davant meu, i vaig veure que tenía als dos paios també al darrere, quina tensió!, al arrivar a aquell curt "repechón" farcit de pedres, em vaig posar de peus i vaig expreme les suspensions deixant-los de nou, pero cony! quan ja estic a dalt s'em trenca el cable del canvi davanter, així que començo a pujar a Sant Pere Màrtir amb el plat petit, que gilipolles estic fet, em va passar la parella, els dos paios i fins hi tot la senyora, tots per Sant Pere Màrtir, tambe es casualitat, però lo de gilipolles venia per tota aquesta seqüència, perquè es te que ser gilipolles.
Després vaig fer part del corriol que condueix al Turó d'en Cors, d'allí al Mortirolo per baixar pel parc de l'Oreneta, i d'allí cap a casa a pas de "globero total" (Probeu baixar fins el Paral-lel amb el plat petit encara que pujis els pinyons que puguis) per arrodonir la sortida vaig pujar a Montjuïc a regalar-me una 0,0 i em vaig trobar la Copa Catalana, la vaig sortejar en la mesura del possible i cap a casa. Al final van sortir gairebé 45 quilòmetres.
Segueixo sense tenir bones sensacions, però almenys les pulsacions es van comportar millor que el diumenge anterior, anem progresant.

DIUMENGE 17 D'ABRIL, PER FI DE NOU A COLLSEROLA

Gairebé un mes de no sortir amb la bici amb una gastroenteritis de per mig a principis d'abril que em va deixar buit, feia que tingués moltes ganes de tornar a rodar per Collserola i provar per fi l'amortidor que vaig adquirir recentment,  el meu contacte amb la bici aquests dies s'havia limitat a una incursió a Montjuïc per veure si hi havia instal·lat correctament el DT Swiss, ja que vaig intentar sortir a rodar el divendres de la setmana passada i la pluja em va fer tornar a casa.
Em trobo amb el Pepito en el punt de trobada habitual, l'Albert ha decidit que no hi havia bici, ahir va tenir excursió a peu pel que sembla exigent.
El Salva ha vingut amb mi, encara que ningú l' hagi vist estava amb mi i m'ha acompanyat tota la sortida.
Sense debat, hem pujat per la ruta habitual, carretera de Vallvidrera, Carretera de les Aigües fins a Can Borni, i un cop a dalt fem el bucle del primer tram del Viaducte per tornar a pujar cap a la carretera, primer contacte amb la resposta de l'amortidor i em dona molt bones sensacions, en la pujada al Pepito es mostra intractable, està en molt bona forma. Ens encaminem cap a Can Cortés, agafem el carrer de l'esquerra que amb forta inclinació cap amunt ens porta a buscar la pista que va ascendint lleument fins l'esplanada que després ens condueix cap a la trialera clàssica que ens dirigirà a Vil.lajoana, baixada per la trialera a sac, tinc la sensació que el 5è Element ja no funcionava bé abans de petar, ja que el nou amortidor es comporta de forma excepcional, baixem amb rapidesa i girem a la dreta abans d'arribar a l'escola, per anar a l'altra trialera i un cop a baix, pujar per el sender que porta fins la casa de Mossèn Cinto Verdaguer (Al cel sigui ...) Ca la Carme i esmorçar (No tenía escalivada i la clara que li donen al Pepito es una mica rara...), és un esmorzar diferent, però el estirem.
Després, a buscar el camí que ens porta a Can Balasch per sota del pont, collons com he patit, lliçó del Pepito al qual he perdut de vista (Com està el pájaro!), ha pujat de nassos. Hem anat a fer de nou la trialera del Palmer, amb una incursió en el camí que surt gairebé al final del primer descens a la dreta que hem acabat desestimant, és molt divertida tot i que la trialera de les Pedres és més tècnica i potser passada la novetat més entretinguda, Turó d'en Cors, corriols cap a la Plaça Mireia i després baixada frenètica pel sender de Sant Just fins a Finestrelles i Sant Joan de Déu.
Excel.lent sortida, 47 km i una excel·lent companyia, amb un clima genial (M'encanta la calor), sempre hi ha el mateix "però" últimament, avui potser més, se us troba a faltar "cabrons".

DIUMENGE 10 D'ABRIL: CAP o COR?: TÊTE!

A mitjans de setmana ja sabia que la meva sortida de diumenge amb bicicleta per Collserola seria solitària... per això dissabte a la tarda el cor em plantejava un comiat de temporada d'esquí, aixó si, apretat d'horari perquè a les 18:00 del diumenge tenia entrades al teatre... finalment la decisió del cap que em demanava una bona sortida sense presses amb l'única finalitat de preparar-me per gaudir de futurs reptes... i no dubteu que, per mi, no patir pel retrobament amb la pujada a Larrau és un gran motiu... arribar a dalt, i pensar: OLÉ!. Poseu tots imaginació, sobretot el jovent fora comarca! Surto de casa a les 8:00 i Rambla Badal amunt per, mitjançant la Diagonal arribar a la plaça Mireia per la nostra ruta habitual, i ja encaro Sant Pere Màrtir per la vessant sud, tot pista fins Turó d'en Cors, a l'esquerra pel corriol i desprès Merendero Cremat tot gaudint previament d'un complet Can Llevallol. Pista fins la baixada de la Sagrada Família amb opció final trialera de la dreta. Abaix a la dreta pel fons de la vall per sortir a la carretera davant de la pista que ens porta a Vil.la Joana, amunt fins la plaça Transvaal i a la dreta fins l'explanada on conflueix la pujada sostinguda. Aquí agafo el corriol de la dreta per enllaçar amb el corriol que, de pujada arriba a l'inici dels "cochinillos", de nou a la pista arribo a la carretera que per la vessant amb mes pendent em porta al cim del Tibidabo. Inicio la baixada per davant l'hotel de luxe fins l'aparcament de Vista Rica, amb corriol previ, i encaro la pujada fins el Turó de la Font Groga, baixada i pista on decideixo pujar pel corriol exigent que puja fins la carena del punt d'observació dels ocells i baixo pel corriol per anar a buscar l'inici del camí de carena... fins la desviació a la dreta que ens porta a la carretera i a pedalar fins el Forat del Vent. Per trialera cap al Juaco, amb la seva trialera esplendorosa fins la pista on agafo alçada per gaudir a l'esquerra de la Vall de Sant Iscle amb els seus corriols i trialeres. Arribo fins la pista de Can Catà que pedalaré per apropar-me de nou a la carena tot arribant primer a la carretera que ens porta al cementiri. Ja començo a tenir a tocar el meu objectiu i, malgrat que mentalment m'havia plantejat pujar a un dels dos turons previs, el de la Segarra o el de Roquetes... ja començo a tenir les cames carregades i pedalo fins la Torre Baró: descans i menjar les 11:00. ANADA: 35,72 km He decidit tornar a casa per on he vingut, però sense bucles, imagineu totes les pistes directes. No he tornat a pujar el turó de la Font Groga. Vista Rica i per la Font de Can Borni trialera de les arrels i carretera de Les Aïgues, plaça Mireia i avall per agafar el corriol, Finestrelles i entrada a la ciutat pel Parc de Cervantes... i fins a casa. TORNADA: 26,92 km He estat fora de casa exactament 5 hores i el compte-quilòmetres em diu que he pedalat 62,64 km en 4:37 hores, a 13,5 km de promig. A la tornada el meu cos ja no volia mes bucles, no estava esgotat però m'aconsellava que no calia mes. He rodat amb aptitud però el millor record, com sempre, son els contactes amb la natura solitària per corriols i trialeres: un privilegi. Cordials salutacions i bona setmana.