23-F. EFECTIVAMENT ALBERT: TENIES UNA GRAN RUTA!

Diumenge preciós i gloriós on hem realitzat una gran sortida per Collserola. Tots hem passat dels 50 qms. amb una varietat de corriols tan a l'anada com a la tornada d'un bon esmorzar al solet en Can Olivé. Personalment jo tenia el deure anual pel meu cumple amb la pujada directe a Sant Pere Màrtir. Davant del meu sobrepès i del ritme quinzenal de manteniment ciclista he sortit de casa a les 8.ooh. directe cap a en Turó d'en Cors i per pista encaro les dues rampes amb decisió, sento els muscles oxigenats, el terra està impecable, el tímid ventet de les 9.00h no molesta gens i la formidable geometria de la Epic ben equipada per l'enyorat Berni m'empeny a l'assoliment de la fita. A dalt, dues inspiracions profundes per col.locar-me mental i respiratòriament a punt i Whatsapp de retrobament amb en Jose i l'Albert, trobada a Aïgues-Carretera on he arribat baixant feliç pel corriol d'en Turó d'en Cors: el primer premi del dia. Bona xarrera per Aigües per pujar cap a la Font de Can Borni, a dalt direcció cap a l'aparcament de Vista i Rica i per pista arribem al tram d'Aigües que ens fa arribar al Forat del Vent, trialera històrica per aproparse al Juaco i baixada per la trialera per, un cop avall, girar a la dreta i trobar, després una petita rampa la meravellosa trialera que ens porta a les Vergonyes del Bernat: Hem enllaçat quatre trams de trialera "de les nostres" on havia de tot, amb poc o mínim nivell d'humitat al terra i on tots hem disfrutat de valent. Per variants que desconexia hem arribat a la pista que condueix a Can Catà i després a Can Coll, on poc abans d'arribar he trencat cadena en el penúltim "corto repechón" tot veient qu'en Jose, sense adonar'se, estava formidable i l'Albert, amb la nova KTM i els seus aprofitats 27.5 l'acompanyava cap a Cerdanyola. Observacions: potser caldrà dur a la Camelback un nou element... unes ulleres graduades per a vista cansada... jajaja. En Salva pacient, ens esperava al restaurant i la tertúlia, com sempre, profitosa... tinc que dir que, aunque cueste creer, no s'ha criticat ningú... ara bé, no sé el que ha passat quan he anat a rentar-me les mans greixoses que portava... Can Olivé no és La Camarga!!. Notición: un cop ben esmorçat, i sense caure cap xupito, és a dir, amb plenes facultats mentals i psíquiques... en Salva ha dit que té intenció de tornar... Berni: tu treballat la ruta porque pueden pasar cosas sorprendentes en algún collado del Ripollès. Tornada per carretera fins la Bòvila davant de Can Coll, on el representant de la PC Altafulla ha fet ús de la tecnologia que portava sobre la potència i ens ha obsequiat amb uns corriols 100 per cent 100 ciclabes per tota la zona: ha estat un continu pujar, planejar i baixar durant una llarga estona: tots ens ho hem passat de pel.lícula, borratxos de curts trams d'aceleració, pujades assumibles i baixadetes idíliques. Hem aparegut front una casa que per majoria anomenarem dels gossos (perquè un dia uns animaletes van bordar l'Albert)i desprès per corriols, hem aparegut prop de la Torre Negra i pista cap a Can Borrell. Sense parar a Sant Medir i desprès amunt cap a Vista Rica per la variant menys exigent:L'Albert jugava davant i darrere, fent-se seva la nova adquisició i comentant-nos les sensacions... se'l veu ben content, aquest noi!... i amb un Jose amb el pilot automàtic a 130 pulsacions, sobradíssim. Jo sempre al seu darrera m'ha conduit amb éxit i sense cansament, sols un incipient dolor al culet i indicis lleus de dolor pre-rampa... una anècdota. Nomès en Jose ha fet la trialera camí de la baixada per Can Borni. Tram que hem baixat divertits i relaxats per encarar la trialera de les arrels... m'ha estat impossible mantenir la distància amb en Jose, el seguia de quan en quan amb la mirada i baixava amb amb una soltura gairebé insultant... Noi! recorda que ets de Zurich i has de donar exemple de persona assenyada! L'Albert, darrere gaudia de la bici i les seves prestacions amortidores. Hem baixat cap a Torre Vilana, sense fer el "cabra" per no asustar ningú i en Jose ens ha ensenyat un tram de pista paral.lel a la Ronda de Dalt... para alargar las sensaciones y evitar asfalto y semáforos. Comiat davant de la Corachan i m'he presentat a casa amb 56,45 qms ben parits. Ràpid ràpid dutxa, altres menensters i a dinar de cumple al Petit Comitè... on el pà, per cert, era boníssim, i no era el culpable de la "CASTANYA FINAL"... yo, para estos precios, prefiero las innovaciones del Tickets. Bona setmana a tothom!.

Amb neu...

Perque disfrutar esquiant si es pot patir pedalant?
Avui he sortit a estirar les cames pels voltants de Campelles, trepitjant una mica de neu fins que m'he embalantonat i me n'he anat al Refugi de Prats. La pista ben nevada i sense traces al principi, aixi que he obert pista darrera les petjades d'alun animalet de muntanya, segurament un cèrvol. Mig pamet de neu assentada que m'ha permès pedalar comodament junt amb la comfortabilitat del titani. Arribant al refugi ja he hagut de seguir la traça que quedava d'algun vehicle que va pujar ahir abans de l'ultima nevada, sino fos així no hagués pogut seguir, ben bé mes d'un pam de neu, i si sorties de la traçada t'enfonsaves. Hauré de fer una Cyclo de pnuemàtics de neu...
Passat el refugi es una pista plana, i seguint la traça he anat avançant lent pero bé. Al costat de la traça, 2 pams o mes de neu. I arribat al pla de l'Erola, baixada cap a Campelles, amb menys neu i fang, pero nevat al cap i a la fi, corriol fins el poble, i llestos!

Novetats!!!

Que divertit

Fantastic

Sortida 10 de Febrer

Diumenge vaig quedar amb el Dani, el biker de Ribes. La previsió climatològica era bona. Baixant cap a Ribes amb "shuttle" (cotxe) es veia un dia clar i assoleiat. Temperatura poc agradable, de 0 a -1 graus. La idea fer 3 horetes tranqui, el meu estat de forma és patètic despés de 4 setmanes parat, per mal temps i refredat.
Sortim de Ribes cap a les estribacions del Taga, quin fred, i el Dani sense guants, quin paio! Aqui no fan comèdia! Ah i només un chaleco sobre un maillot llarg.
Les primeres rampes s'em fan dures, molt dures , la maquineta no va...
En un moment donat ens segueix un cotxe, el deixo passar, un Toyota RAV4 d'aquests..el Dani no el deixa passar, arriba un rampot, el Dani puja, el Toyota comença a patinar i cau enrera...jajaja Adelanto el vehicle i no sembla que pugui pujar, li dic, noi, aquests neumatics no son els adequats, massa pressió... ;-) jajaja, l'analista!
Seguim per terreny dur com una pedra, de fet estava tot enfangat, pero el fred ho endureix... Anem direcció Pardines passant pel càmping, del fons de la vall surt un muraco de ciment inhumà que va a petar al poble. Platano al canto...
I direcció Bruguera flanquejant el Taga, anem per obaga i el sol desapareix, comença a baixar la temperatura en picat i arribem sota zero. Comencen a apareixer plaques llarges de gel, buf quin yuyu, sort que es de pujada, sort? en una d'elles la bici em fa un 180 i em quedo mirant avall...peu a terra, el rampot s'ho mereix.
Arribem al repetidor de Bruguera i anem a explorar un corriol oblidat que baixa a Ribes, fantàstic! Una mica descuidadet i amb alguns trams facils pero molt empinats, el seny em fa posar peu a terra, estic ja molt cansat. I arribem a Ribes amb 24km i 1050 de desnivell. Una miseria si, però el desnivell no perdona!

Pa Matarse