Nocturna ; Ja esta feta la reserva per el proper Disabte a la Esquinita, m'he tingut que desplaçar amb cotxe perque no hi habia forma de que agafesin el tfno. pero al final tot solventat.Tenim hora per les 9.30, i estan encarregades açafatas de embotits, formatges i amanides.Despres si algu te mes gana sempre es podra afegir quelcom mes.Per cert no recordo l'hora que varem quedar a la Plaça Corachan a les 7 o a les 7.30?.
Aprofito per posar-vos un enllaç de la pagina del Refugi de La Pleta del Prat al Pallars.Sin entreu hi ha un apartat que esdiu mountainskyver que es molt interesant.
http://www.refugipletadelprat.com/
dilluns, 30 de juliol del 2012
diumenge, 29 de juliol del 2012
Diumenge 29 de Juliol. "Apoiaduras"
Si!!!!
El collserola team al maresme! A descobrir i gaudir dels peraltes, apoiadures i tot el flow d'aquestes contrades. A les 8:30 arriben a Mataró, en recullen i pujem fins la benzinera "dara". Descarreguem les bicis i comencem amb les primeres pedalades, una pista plana i sorrenca, tremquem cap amunt a buscar els corriols que portem fins la granja de porcs. Primeres rampes del día, terreny sorrenc i elevada temperatura fan patir al personal. Després de guanyar uns metres cal perdre'ls i ho fem amb un corriol fantàstic per acostumbrar-se al terreny, diferent de collserola i que provoca moviments i sensacions diferents en la bici. Aquest corriol baixa i puja i va fent, divertit, al cap d'una estona l'abandonem per agafar una escapatoria ben sorrenca fins la riera. Un bonic bucle per començar el matí.
Continuem pujant per la riera fins la rotonda de les putes. Al pasar sota l'autopista hi ha una rotonda al costat del bell raco on es possaven les putes i d'aqui el nom. Després agafem la bonica pujada del coll de parpers que pasa sota per un tunel sota la carretera. Es una pujada molt maca, ombrivola (cosa que es d'agrair amb aquestes calors) i amb algun repechon durillo, tot i que al ser corriol enganya. Enllaçem amb un corriol de pujada fins una pista i allà agafem el corriol artificial dels avis. Ja queda poc per arribar a sant Carles, petita pujada amb pista i ja hi som. Veiem per on es tiraben alguns bikers agosarats, decidim que no estaria gens malament una gerra ben freda de cervessa i esmorçar, però el bar es tancat per vacançes i no tenim més remei que continuar pujant fins el dragon khan.
Baixem fins la carretera per una pisteta maca de deixar correr la bici i ja hi som a la cantera, ara toca remontar fins la "torrasa" per poder gaudir del dragon khan. Com diu el Pepitu: aquí no regalen rés!
Sí la sort no ha acompanyat amb el bar, si amb el sol, ja que per pujar a la torrasa un oportu núvol tapa momentaneament el sol, sort perquè la pista es oberta i te uns bonics repechons que son la penitencia per al plaer que estavem a punt d'experimentar. I ja el tenim aquí, el Dragon Khan versió clàsica.
El dragon comença amb un corriol ziga-zaga, uns peraltes, un trencall a la dreta, baixem més recte fins creuar una pisteta i tornar a trencar a la dreta. més ziga-zaga amb alguns revolts i peraltes que fan marejar al personal...d'aquí el nom. Sortim a un altre pisteta i trenquem a l'esquerra amb el primer rampage, lliço de prestancia del mestre Rovira, enllaçem amb el segon rampage, pedra on es pasa fent una mica de punteria, revolt a dretes i avall. Comença a passar-nos gent, sembla les rambles, el dragon es un corriol molt clàsic del maresme. Ara toca un tram estil ladera amb una bonica caiguda a la dreta, més val no pensar-hi ni mirar massa, sort que dura poc tros. Petit repechon malparit de platillo on el Jose fa una exhibiciò pujant-ho tot i a més amb espectadors. Més corriol de baixada i un altre petit tram de pujada que ens condueix al tram més espectacular...el tubo, un tub amb una traçada ben marcada que es va enfilant per els costat però d'una manera suau i que es pot deixar correr la bici, E S P E C T A C U L A R.
Després del tubo un altre remontada, l'ultima, i torna a baixar per una pisteta tralladeta però amb una traçada neta i clara per la dreta que a tornes es creua a l'esquerra, unes enllaçades més i arrivem a la carretera, on només resta posar la cirereta al pastis amb un ultim suspir de corriol que ens deixa en una pista que ens porta a Dosrius. Ens hem guanyat l'esmorçar i sobre tot les cervesses!!!
Són dos quarts de dotze quan esmorçem i deixarem per un altre ocasió la pujada del CITA fins can Bruguera i els enllaços de corriols. Avui ja hem fet feina, el primer día que fas el dragon khan ja no es pot millorar, nomes resta baixar cap a casa i això fem. Agafem la riera d'Argentona i entre canyes i trampes sorrenques anem baixant fins Mataró.
Estic molt content de la jornada, de que els meus amics hagin pujat a pedalar per aquestes contrades i així poder compartir els meus nous camins amb els meus vells amics. Crec que la sensació general ha estat molt agradable, a les pujades el Jose feia el seu sonriure esplendit, al Pepitu s'el veia content i eixerit, procurava estar a totes, pujant i baixant, bravo. L'Albert està fort i penso que haura gaudit de la sortida, i el Salva tot i patir com només éll sap fer a la pujada ha disfrutat com un porc al dragon khan, ja que anava escoltant darrera meu els seus crits de OH! AH!
Quan passin aquestes calors i us vingi de gust continurem amb les apoiadures que encara queda la meitat de la ruta prevista...
Salut nois.
El collserola team al maresme! A descobrir i gaudir dels peraltes, apoiadures i tot el flow d'aquestes contrades. A les 8:30 arriben a Mataró, en recullen i pujem fins la benzinera "dara". Descarreguem les bicis i comencem amb les primeres pedalades, una pista plana i sorrenca, tremquem cap amunt a buscar els corriols que portem fins la granja de porcs. Primeres rampes del día, terreny sorrenc i elevada temperatura fan patir al personal. Després de guanyar uns metres cal perdre'ls i ho fem amb un corriol fantàstic per acostumbrar-se al terreny, diferent de collserola i que provoca moviments i sensacions diferents en la bici. Aquest corriol baixa i puja i va fent, divertit, al cap d'una estona l'abandonem per agafar una escapatoria ben sorrenca fins la riera. Un bonic bucle per començar el matí.
Continuem pujant per la riera fins la rotonda de les putes. Al pasar sota l'autopista hi ha una rotonda al costat del bell raco on es possaven les putes i d'aqui el nom. Després agafem la bonica pujada del coll de parpers que pasa sota per un tunel sota la carretera. Es una pujada molt maca, ombrivola (cosa que es d'agrair amb aquestes calors) i amb algun repechon durillo, tot i que al ser corriol enganya. Enllaçem amb un corriol de pujada fins una pista i allà agafem el corriol artificial dels avis. Ja queda poc per arribar a sant Carles, petita pujada amb pista i ja hi som. Veiem per on es tiraben alguns bikers agosarats, decidim que no estaria gens malament una gerra ben freda de cervessa i esmorçar, però el bar es tancat per vacançes i no tenim més remei que continuar pujant fins el dragon khan.
Baixem fins la carretera per una pisteta maca de deixar correr la bici i ja hi som a la cantera, ara toca remontar fins la "torrasa" per poder gaudir del dragon khan. Com diu el Pepitu: aquí no regalen rés!
Sí la sort no ha acompanyat amb el bar, si amb el sol, ja que per pujar a la torrasa un oportu núvol tapa momentaneament el sol, sort perquè la pista es oberta i te uns bonics repechons que son la penitencia per al plaer que estavem a punt d'experimentar. I ja el tenim aquí, el Dragon Khan versió clàsica.
El dragon comença amb un corriol ziga-zaga, uns peraltes, un trencall a la dreta, baixem més recte fins creuar una pisteta i tornar a trencar a la dreta. més ziga-zaga amb alguns revolts i peraltes que fan marejar al personal...d'aquí el nom. Sortim a un altre pisteta i trenquem a l'esquerra amb el primer rampage, lliço de prestancia del mestre Rovira, enllaçem amb el segon rampage, pedra on es pasa fent una mica de punteria, revolt a dretes i avall. Comença a passar-nos gent, sembla les rambles, el dragon es un corriol molt clàsic del maresme. Ara toca un tram estil ladera amb una bonica caiguda a la dreta, més val no pensar-hi ni mirar massa, sort que dura poc tros. Petit repechon malparit de platillo on el Jose fa una exhibiciò pujant-ho tot i a més amb espectadors. Més corriol de baixada i un altre petit tram de pujada que ens condueix al tram més espectacular...el tubo, un tub amb una traçada ben marcada que es va enfilant per els costat però d'una manera suau i que es pot deixar correr la bici, E S P E C T A C U L A R.
Després del tubo un altre remontada, l'ultima, i torna a baixar per una pisteta tralladeta però amb una traçada neta i clara per la dreta que a tornes es creua a l'esquerra, unes enllaçades més i arrivem a la carretera, on només resta posar la cirereta al pastis amb un ultim suspir de corriol que ens deixa en una pista que ens porta a Dosrius. Ens hem guanyat l'esmorçar i sobre tot les cervesses!!!
Són dos quarts de dotze quan esmorçem i deixarem per un altre ocasió la pujada del CITA fins can Bruguera i els enllaços de corriols. Avui ja hem fet feina, el primer día que fas el dragon khan ja no es pot millorar, nomes resta baixar cap a casa i això fem. Agafem la riera d'Argentona i entre canyes i trampes sorrenques anem baixant fins Mataró.
Estic molt content de la jornada, de que els meus amics hagin pujat a pedalar per aquestes contrades i així poder compartir els meus nous camins amb els meus vells amics. Crec que la sensació general ha estat molt agradable, a les pujades el Jose feia el seu sonriure esplendit, al Pepitu s'el veia content i eixerit, procurava estar a totes, pujant i baixant, bravo. L'Albert està fort i penso que haura gaudit de la sortida, i el Salva tot i patir com només éll sap fer a la pujada ha disfrutat com un porc al dragon khan, ja que anava escoltant darrera meu els seus crits de OH! AH!
Quan passin aquestes calors i us vingi de gust continurem amb les apoiadures que encara queda la meitat de la ruta prevista...
Salut nois.
dijous, 26 de juliol del 2012
La Piedra del Camino
Amics si cambiar un pneumatic de mtb. ja costa, i a mi encara mes, imagine-ho per 4x4 a una rampa, perdut a dalt de la muntanya. Cap de Taller on eres quan tant et necesitaba?? Ja Ja Ja
Be com diu la lletra de la canço "Una piedra en el camino me enseño que mi destino era rodar y rodar", aquesta va ensenyar-me lo que es patir per un puto pneumatic.Malgrat tot vaig descubrir una pista que puja desde la estacio de Tavascan fins la Serra Plana.Un lloc dels mes macos que he vist a tot el Pirineu.
diumenge, 22 de juliol del 2012
Altre cop a casa...
Encara que m'he trobat força millor del que esperava, també el "Camino del Cid" ha estat bastant més dur del que creia, sobretot per la calor...
Cada dia 80 kilòmetres amb desnivells acumulats superiors als 1000 metres, i les etapes del "Cañón de Rio Lobos" 105 km, i Albarracín 95 km i 1600 de desnivell.
Però el pitjor ha esta la color, els dies que ha calgut pedalar a la tarda han estat terribles, amb una baixada del rendiment notable. L'aigua volava del càmel, i als escassos pobles, la parada per la cervesa era inevitable. Em sembla que he tornat encara amb més panxa cervesera, que han caigut litres i litres...
Una gran experiència, que ha valgut la pena, per un recorregut preciós.
Ja contaré les anècdotes, que n'hi ha moltes, però sobretot la tornada, que sens va cremar la furgoneta de lloguer, i de moment, encara no tenim les bicicletes...
En fi, que també tinc moltes ganes de pedalar altre cop amb vosaltres...
Cada dia 80 kilòmetres amb desnivells acumulats superiors als 1000 metres, i les etapes del "Cañón de Rio Lobos" 105 km, i Albarracín 95 km i 1600 de desnivell.
Però el pitjor ha esta la color, els dies que ha calgut pedalar a la tarda han estat terribles, amb una baixada del rendiment notable. L'aigua volava del càmel, i als escassos pobles, la parada per la cervesa era inevitable. Em sembla que he tornat encara amb més panxa cervesera, que han caigut litres i litres...
Una gran experiència, que ha valgut la pena, per un recorregut preciós.
Ja contaré les anècdotes, que n'hi ha moltes, però sobretot la tornada, que sens va cremar la furgoneta de lloguer, i de moment, encara no tenim les bicicletes...
En fi, que també tinc moltes ganes de pedalar altre cop amb vosaltres...
Diumenge 22 de Juliol
Aquest diumenge el collserola team està dispers, diferents compromísos i motius fan que no hi hagi sortida "oficial". En aquesta texitura decideixo sortir pels voltans de mataró, a fer la ruta dels corriols que m'ha ensenyat l'Albert.
Són dos hores de corriols, a ritme intersetmanal, avui vaig sol i puc anar més relaxat, he trigat dos hores i mitja. L'interesant es que la primera part, 20 minuts de corriol, es podem fer el día que pujeu, son fantàstics. De fet es podria enllaçar amb el segon corriol, un tros de pista i baixar fins la riera per trialera, però ja puja i es perd més temps.
En fi, aixo no és na gran crónica perque no és una gran sortida, crec que anar sol no es mai una gran sortida, la bici vol companyia per fer jiji-jaja. Preneu aquestes línies com una nota breu de prensa per mantenir-vos informats de les meves activitats.
P.D: Això no és entrenar. Entrenar es fer 100 km dimecres, o pujar dissabte a montserrat, així després en foten cada repasada "que pa que", ja ja ja.
Són dos hores de corriols, a ritme intersetmanal, avui vaig sol i puc anar més relaxat, he trigat dos hores i mitja. L'interesant es que la primera part, 20 minuts de corriol, es podem fer el día que pujeu, son fantàstics. De fet es podria enllaçar amb el segon corriol, un tros de pista i baixar fins la riera per trialera, però ja puja i es perd més temps.
En fi, aixo no és na gran crónica perque no és una gran sortida, crec que anar sol no es mai una gran sortida, la bici vol companyia per fer jiji-jaja. Preneu aquestes línies com una nota breu de prensa per mantenir-vos informats de les meves activitats.
P.D: Això no és entrenar. Entrenar es fer 100 km dimecres, o pujar dissabte a montserrat, així després en foten cada repasada "que pa que", ja ja ja.
dijous, 19 de juliol del 2012
Fem un Mataro?
Nois faig la proposta de pujar al Maresme a fer "las apoyaduras", peraltes i resaltes en la ruta de "los mejores".Mes que res perque el Forner esta molt il-lusionat amb portar-nos per els indrets de els seus entrenos.A mes a mes si no hens agraden sempre li podrem fotra la bronca Ja Ja Ja.
Pd. Edu ves preparant-me vias de escape que jo darrerament no estic per fer heroicitats.
dilluns, 16 de juliol del 2012
Pedalada a Collserola
Sembla ser que aquest diumenge 15 de Juliol havia una pedalada a collserola, i sembla ser que m'havien apuntat a la llarga, i jo sense saber-ho.
No dormo gaira bé el dissabte i m'aixeco lent, arribo justet tocades les nou a les aigües i ja trobo la colla esperant-me. Som el Jose, Salva, Bernat i un servidor. El Bernat proposa anar a can Janer per després baixar fins el grito i enllaçar uns corriols de cerdanyola. Ens sembla bé i pujem per carretera fins vallvidrera per guanyar temps, anem a buscar el camí del totxo, cochinillos per l'esquerra, carretera i corriol de la guardia urbana variant per sota el pont. Fins aquí fantàstic, però l'amic Rovira no té bones sensacions i no acaba de rodar fi. Després del primer tram de trialera el Salva baixa per la pista de la dreta directe a can janer, la resta decidim acabar de fer la trialera i remontar per la pista. La trialera està divertida, es pot fer tota però te punts concrets que no et pots despitar gaire, tinc la sensació de baixar bé, però porto al Bernat amb rígida engantxat a darrera, tinc que variar la traçada i buscar les pedres i reguerots per poder aprofitar el basculant, tot i així continua darrera al crit de: cabroooon!!!
Remontem fins el bar i retrobem al Salva, esmorçem i aquí es troba el desvio de la pedalada, la curta remonta per sant Medir placidament fins la font groga i barcelona, la llarga baixa a buscar els corriols de cerdanyola i té alguna pujada interessant fins la font groga. El Salva agafa la curta perque no té bones sensacions (recupera el bicing per anar a treballal que todo suma!), el Jose dubte però no vol deixar sol al Salva i l'acompanya, el Bernat vol fer els corriols, i a mí amb la tonteria de sortir "con los mejores" em posan de oompany de fatiges del Bernat i m'apunten a la versió llarga. Collons! Que a Mataró vaig en yate, però al sollado patint com un porc!
Així doncs, el Bernat i un servidor baixem per la pista fins can Borrell, aquí agafem la pista de la dreta i després del petit repechon que hi ha agafem la pista que surt de l'esquerra, allà agafem una variant, una trialera, que torna a enllaçar amb la pista del pi d'en Xandri. La trialera comença bé, però es va empinant i es complica fins tenir que caminar els ultims metres fins una riera, remontem fins la pista i baixem fins el Pi, allà anem a buscar el grito, sí, es molt maco, però que curt que es fà! Desprès del grito remontem a l'esquerra fins la caseta i allà enllaçem una serie de corriols a l'esquerra molt divertida i interessant, facils i de deixar correr la bici, sembla el maresme, ja ja ja.
Després de diversos corriols remontem per una que ens porta a la flor de Maig, baixem a la carretera i prenem la trialera que porta a la pista dels caçadors a tocar de can coll, difícil i caminen el tram de pedra, remontem i sortim abaix de la pista dels caçadors...aquí ens comportem com uns valents i decidim remontar per els caçadors enlloc de can cata, primer error. Segon error, sobreestimar les meves forçes i voler collar al Bernat que està fortisim i jo no tinc "eines" per apretar-li cap cargol. Tercer error, envalentonat sugerir una pujada epica, nomes al avast dels millors, o sigui, del Bernat, pujarem per la ex-trialera del Santi !!! chan chan chan (possar mentalment musica de por).
Arribem a la trialera, fem l'entrada caminant perque es molt dificil i començem a pedalar, els primers metres tenen força desnivell i a més son tècnics, hi ha un reguerot i la traçada esta florida d'arrels i pedres. Em posso a 167 pulsacions! i sembla que m'hagui de morir, esbufego com mai però aconsegueixo seguir el Bernat...de moment, pasat el primer tram es suavitza una mica, continua pujant però suaument, les pulsacions en baixen a 155, nivell més habitual de treball. Despres d'una ziga-zaga, sortim a la pista de la casa, remomtem un repechon i tenim la petita zona de descans on l'ultim día vem trobar ciment al camí. Agafem la curva on havia el rierol i començem a pujar fort per encarar el rampage, vaig justet, veig com a cada pedalada el Bernat en guanya metros (amb la inercia de la 29 ya se sabe...) i patiré molt, veig com el Bernat supera el rampage i jo no, al mig no puc més i perdro el control de la bici, surto de la traçada i peu a terra, acabo el rampage caminant, recupero la freqüencia cardiaca i torno a provar de pedalar, faig un altre repechon i a la pròxima rampa en torna a passar el mateix, perdo la traçada i a terra, respirar, hidratació i tornar a pedalar, aconsegueixo fer amb molt patiment els dos ultims repechons i arribar a la pista principal i la carretera on en trobo al Bernat que ha pogut pujar-ho tot, ole tus...nen! Felicitats! Ja tens un tram per competir al Strava, ja ja ja.
Remuntem per la pista del forat del vent, la pujada m'ha deixat fos, el Bernat en sugereix fer el bucle dels ocellaires i no em veig amb cor, tinc que tirar de tècniques de sollado, esto es, sacar las tijera i empezar con los recortes, això sí, amb IL.LUSIÓ !!!
Rematem les cametes al trencall de la pista de la gosera amb la pujada del turó de la fot groga, si encara visques a Vallcarca hagues agafat la pista de la gossera i carretera avall, pujem i baixem fins la font, corriols d'arrels fent un Jose, envestint les arrels, carretera i can Borni avall fins les aigües, rodar fins al cotxe i cap a casa.
Aquesta segona part del día m'ha deixat "caneao", a ritme intersemanal, es lo que tiene salir con los mejores, i sense parar per rés. Els nois del poble sec sou una mica cabronets de deixar-me sol en mans del Bernat, que està intractable!
No dormo gaira bé el dissabte i m'aixeco lent, arribo justet tocades les nou a les aigües i ja trobo la colla esperant-me. Som el Jose, Salva, Bernat i un servidor. El Bernat proposa anar a can Janer per després baixar fins el grito i enllaçar uns corriols de cerdanyola. Ens sembla bé i pujem per carretera fins vallvidrera per guanyar temps, anem a buscar el camí del totxo, cochinillos per l'esquerra, carretera i corriol de la guardia urbana variant per sota el pont. Fins aquí fantàstic, però l'amic Rovira no té bones sensacions i no acaba de rodar fi. Després del primer tram de trialera el Salva baixa per la pista de la dreta directe a can janer, la resta decidim acabar de fer la trialera i remontar per la pista. La trialera està divertida, es pot fer tota però te punts concrets que no et pots despitar gaire, tinc la sensació de baixar bé, però porto al Bernat amb rígida engantxat a darrera, tinc que variar la traçada i buscar les pedres i reguerots per poder aprofitar el basculant, tot i així continua darrera al crit de: cabroooon!!!
Remontem fins el bar i retrobem al Salva, esmorçem i aquí es troba el desvio de la pedalada, la curta remonta per sant Medir placidament fins la font groga i barcelona, la llarga baixa a buscar els corriols de cerdanyola i té alguna pujada interessant fins la font groga. El Salva agafa la curta perque no té bones sensacions (recupera el bicing per anar a treballal que todo suma!), el Jose dubte però no vol deixar sol al Salva i l'acompanya, el Bernat vol fer els corriols, i a mí amb la tonteria de sortir "con los mejores" em posan de oompany de fatiges del Bernat i m'apunten a la versió llarga. Collons! Que a Mataró vaig en yate, però al sollado patint com un porc!
Així doncs, el Bernat i un servidor baixem per la pista fins can Borrell, aquí agafem la pista de la dreta i després del petit repechon que hi ha agafem la pista que surt de l'esquerra, allà agafem una variant, una trialera, que torna a enllaçar amb la pista del pi d'en Xandri. La trialera comença bé, però es va empinant i es complica fins tenir que caminar els ultims metres fins una riera, remontem fins la pista i baixem fins el Pi, allà anem a buscar el grito, sí, es molt maco, però que curt que es fà! Desprès del grito remontem a l'esquerra fins la caseta i allà enllaçem una serie de corriols a l'esquerra molt divertida i interessant, facils i de deixar correr la bici, sembla el maresme, ja ja ja.
Després de diversos corriols remontem per una que ens porta a la flor de Maig, baixem a la carretera i prenem la trialera que porta a la pista dels caçadors a tocar de can coll, difícil i caminen el tram de pedra, remontem i sortim abaix de la pista dels caçadors...aquí ens comportem com uns valents i decidim remontar per els caçadors enlloc de can cata, primer error. Segon error, sobreestimar les meves forçes i voler collar al Bernat que està fortisim i jo no tinc "eines" per apretar-li cap cargol. Tercer error, envalentonat sugerir una pujada epica, nomes al avast dels millors, o sigui, del Bernat, pujarem per la ex-trialera del Santi !!! chan chan chan (possar mentalment musica de por).
Arribem a la trialera, fem l'entrada caminant perque es molt dificil i començem a pedalar, els primers metres tenen força desnivell i a més son tècnics, hi ha un reguerot i la traçada esta florida d'arrels i pedres. Em posso a 167 pulsacions! i sembla que m'hagui de morir, esbufego com mai però aconsegueixo seguir el Bernat...de moment, pasat el primer tram es suavitza una mica, continua pujant però suaument, les pulsacions en baixen a 155, nivell més habitual de treball. Despres d'una ziga-zaga, sortim a la pista de la casa, remomtem un repechon i tenim la petita zona de descans on l'ultim día vem trobar ciment al camí. Agafem la curva on havia el rierol i començem a pujar fort per encarar el rampage, vaig justet, veig com a cada pedalada el Bernat en guanya metros (amb la inercia de la 29 ya se sabe...) i patiré molt, veig com el Bernat supera el rampage i jo no, al mig no puc més i perdro el control de la bici, surto de la traçada i peu a terra, acabo el rampage caminant, recupero la freqüencia cardiaca i torno a provar de pedalar, faig un altre repechon i a la pròxima rampa en torna a passar el mateix, perdo la traçada i a terra, respirar, hidratació i tornar a pedalar, aconsegueixo fer amb molt patiment els dos ultims repechons i arribar a la pista principal i la carretera on en trobo al Bernat que ha pogut pujar-ho tot, ole tus...nen! Felicitats! Ja tens un tram per competir al Strava, ja ja ja.
Remuntem per la pista del forat del vent, la pujada m'ha deixat fos, el Bernat en sugereix fer el bucle dels ocellaires i no em veig amb cor, tinc que tirar de tècniques de sollado, esto es, sacar las tijera i empezar con los recortes, això sí, amb IL.LUSIÓ !!!
Rematem les cametes al trencall de la pista de la gosera amb la pujada del turó de la fot groga, si encara visques a Vallcarca hagues agafat la pista de la gossera i carretera avall, pujem i baixem fins la font, corriols d'arrels fent un Jose, envestint les arrels, carretera i can Borni avall fins les aigües, rodar fins al cotxe i cap a casa.
Aquesta segona part del día m'ha deixat "caneao", a ritme intersemanal, es lo que tiene salir con los mejores, i sense parar per rés. Els nois del poble sec sou una mica cabronets de deixar-me sol en mans del Bernat, que està intractable!
dissabte, 14 de juliol del 2012
dijous, 12 de juliol del 2012
Singletrack Intensive Day. SID.
Avui he sortit amb l'Albert a entrenar una mica, dos horetes com diu el solo bici, je je. Hem fet la ruta de corriols per els voltants de Mataró, fantàstica. M'agrada molt aquesta sortida perque la major part, gairabé tota, la fem per corriols. No son gaire complicats de baixar, son d'un estil "el grito" i pots deixar rodar la bici amb velocitat, més si saps aprofitar els peraltes i apoios. Les pujades, també en corriol, no gaire técniques pero si amb repechons empinats que et fan esbufegar com un porc, es durillo, però amb aquell autoengany que sempre tenen les pujades per corriol, de l'estil ladera.
Estrenava coberta davantera, ultimament tenia molts ensurts ja que la coberta no responia, tenia tres anys i ja tocaba jubilar-la. Estreno una maxxis ardent. M'agradat molt, la bici s'agafava millor, es podia mantenir la traçada més facilment i també es nota a l'hora de frenar. El cas es que no se si per la coberta o per l'efecte psicològic de la mateixa però avui baixava més fí, l'Albert no s'escapava tant (enlloc d'una corva el seguia durant dos i mitja, ja ja ja), almenys en les primeres baixadas del día, perque despres de dos pujades a ritme i sense parar per pixar, al encadenar la tercera baixada fallava com una escopeta de fira, el regerot, s'ha de traçar per l'esquerra, i la bici per la dreta, i jo sense esma per corregir la traçada...aflorament de pedres, per la dreta, pum directe a les pedres...anava tard a tots els moviments, no acabo d'entendre bé els entrenos aquests del solo bici, això de baixar a saco de pulsacions no funciona!!!
En fin, quan us deixeu caure per aquestes terres començarem per fer un tastet d'aquests corriols, un petit tram de la ladera maresmenya.
Ens la veiem!
Estrenava coberta davantera, ultimament tenia molts ensurts ja que la coberta no responia, tenia tres anys i ja tocaba jubilar-la. Estreno una maxxis ardent. M'agradat molt, la bici s'agafava millor, es podia mantenir la traçada més facilment i també es nota a l'hora de frenar. El cas es que no se si per la coberta o per l'efecte psicològic de la mateixa però avui baixava més fí, l'Albert no s'escapava tant (enlloc d'una corva el seguia durant dos i mitja, ja ja ja), almenys en les primeres baixadas del día, perque despres de dos pujades a ritme i sense parar per pixar, al encadenar la tercera baixada fallava com una escopeta de fira, el regerot, s'ha de traçar per l'esquerra, i la bici per la dreta, i jo sense esma per corregir la traçada...aflorament de pedres, per la dreta, pum directe a les pedres...anava tard a tots els moviments, no acabo d'entendre bé els entrenos aquests del solo bici, això de baixar a saco de pulsacions no funciona!!!
En fin, quan us deixeu caure per aquestes terres començarem per fer un tastet d'aquests corriols, un petit tram de la ladera maresmenya.
Ens la veiem!
diumenge, 8 de juliol del 2012
Diumenge 8 Juliol. GORA SAN FERMIN !!!
M'aixeco d'hora per veure "el encierro" (perillos, molta gent, diverses contusions però cap ferit greu) i en acabat marxo cap a collserola. Aparco a les aigües i baixo per la carretera a la recerca dels companys, els trobo al mirador de Sarria, el Bernat, Jose, Pepitu i Salva. Discutim ruta, nubols ergo Carme, no ploura, esquinita i consultem nocturna, no millor tornem al lloc dels fets Sol i Aire, que si que no...finalment decidim aplicar el seny i anar a la esquinita per informar-nos sobre les possibilitats de sopar en la nocturna. Pujarem per carretera fins el merendero cremat, trialera fins can Busquets, remontar fins el bar i esmorçar.
Pujem xino xano per la carretera fins a vallvidrera, en la carretera ens atrapa un membre del collserola team ausent durant mesos, el Josep del Palmer, que tant de sortir a entrenar amb el Berni està amb bona forma. Alguns valents fan la variant de font llavallol i altres la clàsica pista. Ens rejuntem al merendero cremat, continuem per la pista fins can castellvi, als tobogans i repechons de la pista observem l'estat dels bikers: Bernat i Palmer forts, Jose estupendu, Pepitu correoso i Salva conservant motor. Baixem cap a Can Balasc per la pista de la dreta del "turo de l'alzinar" (he rescatat del calaix un mapa de collserola on trobar tots els nom addients!!!), la pista que acostument a pujar desde les planes per sota el pont i que acaba en una rampa de ciment que avui el Salva ha descobert perque li costa tant. Baixem i remontem per anar a buscar la trialera que ens portarà a can Busquets. El camí està molt bé, baixo ràpid achuchat de prop per el mestre Bernat amb la seva cyclo que respon perfectament, el Pepitu controla bé els fantasmes de la caiguda pasada i també baixa ràpid. Arribem a can Busquets i agafem la pista que puja fins la carretera (vallpineda para los tiquismiquis) i el bar. Cal esmentar que a mitja pujada es hi ha un punt d'interés, un mirador desde el que s'observa una tradicional masia catalana del segle XVIII, gracies Pepitu per assenyalar l'esmentat punt.
Esmorçem a la Esquinita i concretem nocturna, dissabte 4 d'agost. Avui anaba de bolit la noia del bar i s'han quedat els esparrecs penjats, a veure si estan llestos pel día 4.
Sortim direcció caseta blava per anar a buscar la trialera que baixa a la rierada, fantàstica, el terreny està molt bé i es pot deixar correr la bici per sobre les crestes de pedra. No hi ha cap susto remarcable. Arribem abaix i al pont, creuem i començem a pujar per la pista de las eses. Pujo al 70% de pulsacions i el Jose i el Bernat m'achuchen amb facilitat, pujo al 80%, segueixen achuchan, pujo esbufegant al 90%, el Jose cedeix però el Bernat segueix mossegant fort, pujo al 100% i arribo petat al descansillo on s'uneix a la festa el Palmer que venia remontant fort, es posa davant amb el Berni. Després del descans surt la variant de trialera que porta a la carretera. El Pepitu, Palmer i Salva continuen per la pista fins la carretera, Els "pepets" marxaran ràpid fins barcelona, volen arribar d'hora a casa, el Salva ens trobarà adalt de la carretera. El Jose, Bernat i un servidor agafem la variant, pista de la font del ferro al revés i variant de pujada, el corriol tieso i pista que porta a la carretera, deu n'hi do com apreta la calor, el Bernat arriba achicharat adalt. A la carretera retrobem al Salva, agafem el camí enlloc de la carretera i pujem fins arribar als containers (meta volant per al intractable Salva!!!). Baixem per la carretera fins el merendero cremat i allà agafem font de can llavallol al revès, per fer un completo, per primera vegada consegueixo fer-la sensera, tros d'escales inclós. El Bernat estrena la font banyant-se per refrescar-se.
Desde aquí nomes ens queda un turo d'en cors per baixar a les aigües i a barcelona. El Bernat es llença ràpid cap abaix, en despisto un moment i ja en treu molts metres, intento apretar per reduir distàncies i tinc un ensurt en un revolt, en paso de frenada i perdo la roda de davant, afortunadament no faig un "pepitu" i no pateixo cap mal, només s'escapa irremedialblament el Bernat.
No ha estat malament el Diumenge, ha quedat una sortideta arregladeta amb una mica de tot.
Pujem xino xano per la carretera fins a vallvidrera, en la carretera ens atrapa un membre del collserola team ausent durant mesos, el Josep del Palmer, que tant de sortir a entrenar amb el Berni està amb bona forma. Alguns valents fan la variant de font llavallol i altres la clàsica pista. Ens rejuntem al merendero cremat, continuem per la pista fins can castellvi, als tobogans i repechons de la pista observem l'estat dels bikers: Bernat i Palmer forts, Jose estupendu, Pepitu correoso i Salva conservant motor. Baixem cap a Can Balasc per la pista de la dreta del "turo de l'alzinar" (he rescatat del calaix un mapa de collserola on trobar tots els nom addients!!!), la pista que acostument a pujar desde les planes per sota el pont i que acaba en una rampa de ciment que avui el Salva ha descobert perque li costa tant. Baixem i remontem per anar a buscar la trialera que ens portarà a can Busquets. El camí està molt bé, baixo ràpid achuchat de prop per el mestre Bernat amb la seva cyclo que respon perfectament, el Pepitu controla bé els fantasmes de la caiguda pasada i també baixa ràpid. Arribem a can Busquets i agafem la pista que puja fins la carretera (vallpineda para los tiquismiquis) i el bar. Cal esmentar que a mitja pujada es hi ha un punt d'interés, un mirador desde el que s'observa una tradicional masia catalana del segle XVIII, gracies Pepitu per assenyalar l'esmentat punt.
Esmorçem a la Esquinita i concretem nocturna, dissabte 4 d'agost. Avui anaba de bolit la noia del bar i s'han quedat els esparrecs penjats, a veure si estan llestos pel día 4.
Sortim direcció caseta blava per anar a buscar la trialera que baixa a la rierada, fantàstica, el terreny està molt bé i es pot deixar correr la bici per sobre les crestes de pedra. No hi ha cap susto remarcable. Arribem abaix i al pont, creuem i començem a pujar per la pista de las eses. Pujo al 70% de pulsacions i el Jose i el Bernat m'achuchen amb facilitat, pujo al 80%, segueixen achuchan, pujo esbufegant al 90%, el Jose cedeix però el Bernat segueix mossegant fort, pujo al 100% i arribo petat al descansillo on s'uneix a la festa el Palmer que venia remontant fort, es posa davant amb el Berni. Després del descans surt la variant de trialera que porta a la carretera. El Pepitu, Palmer i Salva continuen per la pista fins la carretera, Els "pepets" marxaran ràpid fins barcelona, volen arribar d'hora a casa, el Salva ens trobarà adalt de la carretera. El Jose, Bernat i un servidor agafem la variant, pista de la font del ferro al revés i variant de pujada, el corriol tieso i pista que porta a la carretera, deu n'hi do com apreta la calor, el Bernat arriba achicharat adalt. A la carretera retrobem al Salva, agafem el camí enlloc de la carretera i pujem fins arribar als containers (meta volant per al intractable Salva!!!). Baixem per la carretera fins el merendero cremat i allà agafem font de can llavallol al revès, per fer un completo, per primera vegada consegueixo fer-la sensera, tros d'escales inclós. El Bernat estrena la font banyant-se per refrescar-se.
Desde aquí nomes ens queda un turo d'en cors per baixar a les aigües i a barcelona. El Bernat es llença ràpid cap abaix, en despisto un moment i ja en treu molts metres, intento apretar per reduir distàncies i tinc un ensurt en un revolt, en paso de frenada i perdo la roda de davant, afortunadament no faig un "pepitu" i no pateixo cap mal, només s'escapa irremedialblament el Bernat.
No ha estat malament el Diumenge, ha quedat una sortideta arregladeta amb una mica de tot.
SEMBLAVA EVIDENT, LA VERITAT
dimecres, 4 de juliol del 2012
Diumenge 1 de Juliol
M'aixeco sense gaire energía, em quedaría gustos al llit, tot i això aconsegueixo sortir a les 8 de mataró i arribar a les 8 i mitja a la plaça borras. Com que vaig bé de temps aparco abaix i pujo xino xano la carretera fins les aigües, les sensacions son lentes, em falta energía, no tinc un dia inspirat avui, i no es falta de forma, ara en tinc una miqueta (encara en falta un abisme per arribar al Bernat però el sollado quedo atrás).
Pujem els companys a les 9, avui estem tots. Tot i que el cel esta mig tapat decidim que no ploura i "si plou, que?" així doncs, decidim anar a can Jane fent els corriols de sol i aire. Agafem la carretera cap amunt per guanyar temps, vallvidrera-camí del totxo-cochinillos per l'esquerra per anar a buscar can Cortes, baixar la carretera i agafar sol i aire. Continuo sense tenir bones sensacions, per això als corriols vaig darrera del Bernat o el Salva, el Pepitu "m'achucha" a darrera...i així anem fent fins que en una arrel sense gaire dificultat, en lloc tonto, el Pepitu prova de fer noves i originals traçades que li surten cares, concretament el dit gros com ja ha quedat documentat al blog per l'afectat de la carnisseria. No crec que aquesta nova traçada tingui molts seguidors. Arribem abaix a can Borrell preocupats per el dit sagnant del Pepitu, remomtem fins can Jane i allà el Bernat realitza uns primers auxilis excel.lents, el Pepitu es treu el susto amb l'esmorçar i unes birres. En això estem quan els nuvols amenaçadors del matí decideixen actuar i comença a ploure amb ganes. La cosa no afluixa gaire i no sembla que vulgi parar. Comprem bé de preu uns fantàstics chubasqueros d'ultima generació (que també han quedat documentats gràficament al blog) i marxem cap a Barcelona. Pujem directes per la baixada clàsica de sant Medir, plou i descartem la variant pedregosa del Jose, la clàsica ja llisca suficient per estar en tensió constant. Cal remarcar la voluntat del Pepitu, lesionat i magullat arriba tercer a la font Groga pujant sant Medir a bon ritme. En la font, hi ha un valent, el Berni, que decideix fer la variant de les arrels, plovent! no te gaire exit però queda reforçada la seva voluntat
Baixem fins les aigües, el tieso fins la ciutat i cap a casa a dutxar-se.
Pujem els companys a les 9, avui estem tots. Tot i que el cel esta mig tapat decidim que no ploura i "si plou, que?" així doncs, decidim anar a can Jane fent els corriols de sol i aire. Agafem la carretera cap amunt per guanyar temps, vallvidrera-camí del totxo-cochinillos per l'esquerra per anar a buscar can Cortes, baixar la carretera i agafar sol i aire. Continuo sense tenir bones sensacions, per això als corriols vaig darrera del Bernat o el Salva, el Pepitu "m'achucha" a darrera...i així anem fent fins que en una arrel sense gaire dificultat, en lloc tonto, el Pepitu prova de fer noves i originals traçades que li surten cares, concretament el dit gros com ja ha quedat documentat al blog per l'afectat de la carnisseria. No crec que aquesta nova traçada tingui molts seguidors. Arribem abaix a can Borrell preocupats per el dit sagnant del Pepitu, remomtem fins can Jane i allà el Bernat realitza uns primers auxilis excel.lents, el Pepitu es treu el susto amb l'esmorçar i unes birres. En això estem quan els nuvols amenaçadors del matí decideixen actuar i comença a ploure amb ganes. La cosa no afluixa gaire i no sembla que vulgi parar. Comprem bé de preu uns fantàstics chubasqueros d'ultima generació (que també han quedat documentats gràficament al blog) i marxem cap a Barcelona. Pujem directes per la baixada clàsica de sant Medir, plou i descartem la variant pedregosa del Jose, la clàsica ja llisca suficient per estar en tensió constant. Cal remarcar la voluntat del Pepitu, lesionat i magullat arriba tercer a la font Groga pujant sant Medir a bon ritme. En la font, hi ha un valent, el Berni, que decideix fer la variant de les arrels, plovent! no te gaire exit però queda reforçada la seva voluntat
Baixem fins les aigües, el tieso fins la ciutat i cap a casa a dutxar-se.
dilluns, 2 de juliol del 2012
Patriotisme...
Ah siii ja ho veuen, alerta, el grans patriotes espanyols, els gladiadors de la Roja, aquests joves compromesos amb la seva pàtria mare, que orgullós esta el país d'ells, pel seu esforç, la seva dedicació i els seus triomfs que projecten aquest gran país més enllà de les seves fronteres, aixi com la seva prima, vet-ho aquí, més enlla de les seves fronteres, perque si amics i tot aquell que arribi aqui per accident, els ilustres "gladidaors" cobraran una prima de 300.000 euros cadascún, ah i la cobraràn a Polònia, i perque, perque allà tributa un 20% només, quan a Espanya tributaria un 43%, si amics, ells han demanat cobrar la prima a Polònia, i com es pot fer això, doncs perque el nostre democràtic país, encara manté convenis que provenen de l'època franquista, convenis que permeten cobrar diners en tercers paisos i que aquests diners tributin allà on es cobren. Que patriotes, ah i encara hi ha més, la prima de l'Eurocopa guanyada a Austria no sabeu pas on va tributar? I la prima del mundial de, 600.000 euros de Sud-Africa no ho sabeu?
Doncs si amics, aquests són els gladiadors d'Espanya, la imatge del triomf, del treball, del llevar-se ben d'hora ben d'hora.
Bona nit!
Doncs si amics, aquests són els gladiadors d'Espanya, la imatge del triomf, del treball, del llevar-se ben d'hora ben d'hora.
Bona nit!
diumenge, 1 de juliol del 2012
THE BIG FINGER
Quin diumenge cruel he tingut avui!
Quan he arribar a casa he descobert que el contacte del meu estòmac al terra ha estat fort, no hem fa mal però el collage del impacte m'ha dibuixat un quadre cubista, ple de ratlles i colors.
La Monsita està molt contenta de mi...
Tot just arribar a casa, dutxa i cap a urgències del Hospital de Barcelona on no havien pacients i m'han atès amb rapidesa.
D'entrada felicitacions del equip mèdic a les primeres cures i la manera com s'ha posat la gasa i l'esparadrat... Un nou èxit del nostre cap de taller, versàtil en tantes facetes.
Sols havia possibilitat de possar un punt lateral però s'han dessestimat els possibles beneficis. A mès hi ha hematoma intern i supurarà per la ferida: això obliga a cura diària.
Ben protegit per treballar amb aigua, a patir uns quants dies i crosta regeneradora...
Apunteu-me a la nocturna!.
POST SCRIPTUM:
M'ha calgut embolicar la vena amb microfilm per ajudar a les darreres tasques a la cuina i disfrutar millor de la fideuà. Ara comença a fer-me mal el canyell dret per utilitzar amb excès l'altre mà i he demanat una canyellera a la meva filla per no castigar l'articulació.
Estic de maravella... m'en vaig al llit!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)