CRÒNICA DEL DILLUNS 6 DE GENER, ELS REIS

M'aixeco a l'hora habitual dels diumenges, em ve molt de gust anar en bici avui i fa un dia radiant, dos dels meus companys, els més forts habitualment, m'esperen a la plaça de Vallvidrera a les 9,00, així que surto de casa amb bon ritme, agafo carrer Entença, travesso la Diagonal, Major de Sarrià dalt, carretera de Vallvidrera, pujo pinyons despres del Peu del Funicular, fa calor i em deixo portar per les meves sensacions, em trobo bé, encara no hi ha el pont de la carretera de les aigües i gairebé no hi ha trànsit, aixi que em planto a la plaça de Vallvidrera en 35 minuts des de casa meva, m'esperen els meus amics Bernat i Edu. Evidentment així podria començar una crònica de fa ja més de deu anys, un estiu d'aquells en els quals compartia sortida amb "la canalla", que com ja se sap, mai espera!, així que calia posar-se les piles.

El dia de reis de 2014 he pujat a Montjuïc, un clàssic, Font de Colors, circuit amunt fins al desviament que porta al cementiri,  cami sense asfaltar fins al Sant Jordi, i després sender fins al cementiri, travesso la carretera i faig part del circuit de BTT de la copa Massi, de nou tot sender, baixo i preng altre corriol que em porta fins a la caseta del Migdia,  "matxaco" les trialeres de sempre i pujo al castell per fer d'anada i tornada el camí de ronda, el faig dos vegades amb alguna variacio, hi ha molt d'ambient (Milers de guiris) no estic sol amb la bici, som uns quants pedalant per aquests indrets, al final, 20 km i 600 metres de desnivell que segur que són falsos.

Hem comentat en diverses ocasions amb el Salva i l'Albert que les sortides no poden ser com abans, molt han anat canviant les circumstàncies de cada un de nosaltres i ens hem d'anar ajustant a la nostra realitat, però per a mi, el que no ha canviat és la sensació que tinc quan pedalo per un sender, i paso per sobre de pedres i arrels, quan enfilo una pujada amb esforç i enllaçes amb una baixada trepidant , quan he de salvar qualsevol obstacle, la olor del bosc, el fred i la humitat de l'hivern i el "subidon" de la calor a l'estiu (Aquesta sensació sí que m'encanta) o la pols agafada a les cames i la roba en aquells estius tan secs, i els esmorzars a l'ombra en Vil.lajoana o Can Jane, o Can Ribes, o Can Olive, o .... i les rialles amb els amics o els debats enfervorits, o les reflexions amb el meu amic Salva al costat  de casa al arribar despres de la sortida, tot això i altres coses que segur que  m'oblido no tenen perquè canviar.
El Cedric Gracia ha deixat la competicio i quan li van preguntar que faria ara amb la bici va dir, gaudir, doncs aixo, jo vull gaudir de la bici i ja esta, i vosaltres, ¿que voleu?.

Ultima 2013

Veient que el cronista oficial de la colla no ha fet la cronica, que el sustitut va fer festa tactare de fer un petit comentari de la sortida del Diumenge. Poca cosa hi ha per afegir a tot el que ja s'ha dit.Lo mes comentat la passejada de un dels membres per la zona de la Sargantana.Tot el Ripolles hen va ple!!!. Pero hi ha que resaltar alguns altres fets que per la magnitud de la tragedia han quedad tapats. Fets que hens parlan de la prestancia del sr. Albert pujat cap a la torre, de la facilitat amb la que el sr. Cruz pujaba per el corriol de apropament cap a la torre , per darrera de Can Ribes, i que nomes el control estricte que fa de las sevas pulsacions van fer que pares amb la seva marxa facil i abassagadora.Per la meva part nomes tinc que destacar la fluidesa fent la trialera del Bernat on ham vaig trobar de allo mes comode. Despres de baixar de la torre, ja es dit que ningu,i repeteixo ningu malgrat el intent de un dels membre de fer creure que tots habian fet la pedra, varem baixar per la pista fins a Santa Creu i despres el Jose per la trialera i l'albert i jo per la carretera vam anar a trobar al amic Edu. S'ens va afegir un ciclista perdut i L'Albert i el Duke li van enssenyar la trialera de les pedres per portarlo fins al merendero cremat. Darrera penitencia per l'Edu i baixada per carretera fins a la Plaça Borras on deixem al forner i hens deixem caure cap a casa. Sortida atipica per el fet de que l'Edu ha estat molt fotut, setmana molt instensa,pero per altre banda un any mes cumplin el repte de pujar fis a la creu tan sols tre presents, pero am els companys que faltaben sempre en els nostres pensaments. Bon Any 2014