Publicitat

Amb tot el "carinyu"

las vacas from salvador rovira on Vimeo.

Diumenge 30 de Juny. Heckclers brothers

Avui ens ajuntem les tres Santa Cruz de la colla, el Jose, Salva i un servidor. Quedem a les 8:30 a Tarradellas/Entença i pujem xino xano pel camí habitual.

A la carretera es comença a pujar el ritme lleugerament, i el Jose que va tapadet al sollado llença un atac desde la cruïlla de la carretera de Molins fins la plaça de darrera de Valvidrera. Una bonica i precísa intervencio quirurgica. 

Continuem pel llaaaarg camí tedios de sempre fins els okupes, on el "cirurgia" Jose torna a fer de les seves...

Carretera, corriol del cotxe cremat i trialera del Bernat (on em llenço a sac per l'Strava i després resulta que no s'ha grabat l'activitat!!!). Arrivem a Santa creu i parem a esmorzar.

Escollim el trixinguito de a dalt pensant en la nocturna. Al obrir la carta veiem l'error, sembla que l'Isidre està creant escola! Al final queda un esmorçar espartà de entrepa petit+ 1 cervessa+ cafe= 9 €. No hem gossat demanar all i oli perque costava 2,50€ !

Si algun dia em toca el "cuponazo", el primer que fare es esmorçar Butifarra de Trompetes amb all i oli de Santa Creu!!!

Continuem la marxa en direcció Can Ribes amb el proposit de reservar taula pel sopar del dia 13. Baixem sense bucles directes per la pista, reservem i al final tornem pel corriol de la cimentera. Tornem a pujar fins Santa Creu i amb aquella inconsciencià ens llancem per les escales avall que porten fins la pista del muro. Si alguna vegada haviem aconseguit fer el tram, dubto que tornem, hem errat la traçada diversos cops, i al final hem acabat caminant.

Sortim a la pista i baixem a saco fins abaix on s'ajuntel les tres pujades, muro, sargantana i font de la cova. Agafem aquesta ultima per tornar a baixar per la trialera pedregosa de Star Wars. Fa dies que no surto i he perdut el tempus baixant, així que no arrisco gaire i baixo de manera "responsable", bé, menys el tros complicat del mig on baixo fent bots de banda a banda entre expectadors! He comprat varius numeros de loteria en aquesta acció i per tant la resta de trialera baixo considerablement el ritme per no pendre mal.

Acavem de baixar la pista i sortim al camí principal. Mentres baixo penso que es un bonic lloc per fer una "encerona" i pujar per aquesta camí, pista dura primer i trialera pedregosa per rematar després. Deixo aquí l'idea per si algú la vol recollir...Ah, acabariem sortin a la font de la cova i enllaçariem amb la sargantana of course!

Arrivem a la salud i afrontem el bosquet, pista avall cap als peraltes, masia i sant Just. Anem a buscar la pista de sempre que porta a la hípica i al tenis. Aquí és l'àmic Salva qui marca un fort ritme i va deixant enrera al Jose, sembla que vol revenga de les pasades accions.

Arrivem a la hípica i trenquem a la dreta per anar a buscar el corriol de la font del rector i la serie de laderas que ens conduiran fins el tenis. Aquí el ritme d'abans li passa factura al Salva, i el Jose s'exibeix corriol amunt. Aquest pla de recuperació seu funciona de meravella.

Al arrivar al tenis baixem directes fins sant Joan de Deu. El Jose va davant, obrint camí divertit i ratoner pel trosset de parc nou que han fet, cervantes i diagonal fins numancia. Baixem i em despedeixo a Sant Estació amb 36 km.

Un diumenge tranquil de rodar amb els amics, ji ji ja ja.

La que faltaba

23/06/2013 PATIBANT

Aquest diumenge de revetlla, érem sols en Pepito i jo mateix, la resta de la colla, per a o per b, no han vingut.

I es clar, amb tota la cervesa que duia al cos (sopar dissabte a una cerveseria belga) i el meu esta de forma actual, la cosa pintava que o patiria molt, o en Pepito baixaria expectatives... com així va ser.

Pujada tranquil·la cap a Les Aigües, rodar, fins a pujar per Can Borni, Arrabassada, Pl. De Transvaal, remuntar fins al corriol per baixar a Vila Joana, fent el bucle de la font Rosita.

Esmorzar a ca la Carme... sols, solets... a la terrassa ni deu!!!

Després del ritual gastronòmic, retorn pel Pantà, trialera de la font del Llavellol, i descoberta del camí que varem veure l'últim dia, aquella que surt remuntant per la pista a la esquerra. Es un bonic recorregut que porta a les escales de la trialera del Llavellol. D'allí amunt fins altre cop al final de la pista del Pantà i cap a Vallvidrera. Turó den Corts encesos, Mortirolo Monestir i cap a casa.

35 kilòmetres més o menys, sense gaire cosa més a parlar... jo patint i en Pepito tibant... en fi, tot dit. Un bon diumenge!!!

Volta per els Pirineus

Aquest Diumenge hem estat per els voltans de Ars, concretament al refugi de Ras de Conques, per culpa del fang no he pogut fer la travessa que tenia pensada, pero el cert es que finalment hem fet un bon "Completo".Entrada a Andorra per anar per Os de Civis, fracas. Ruta de Ars fins a Sant Joen d L'Erm, fang per tot arreu i desaparicio del tram de Santa Magdalena. Al final tornada per el Cadi, Cornellana i Fornols, pujada per el Coll de Pradell fins a Rasos de Peguera. Las fotos son del recorregut per Ars, de la recompensa dinan al refugi i la darrera el Pedraforca sota els nuvols.

Dia espectacular a Masella amb l'Edu

Noi d'un païs del Nord

16 DE JUNY: YELLOW AND GREEN DAY o la ruta de la ginesta.

Puntuals, els madurets de la colla, tots del districte Sants-Montjuïc, han començat a pedalar trencant la tradició i enfilant-se per l'Avinguda dels Til.lers i Pearson per, desprès que en Salva i Jose, destacats, honorèssin el consolat de Rússia, agafar el corriol de la curva per pedalar cap a Finestrelles, amunt pel corriol, on tothom ha pogut demostrar la seva vàlua en llocs tècnics amb força i ronyó. Tots hem puntuat en un moment o altre... però el recuperat Jose ha marcat la diferència. Abans d'arribar a la plaça Mireia ens hem llençat a buscar el corriol de la Font de la Beca, però només la trobat l'Albert per lliure... perquè seguint al Salva ens hem complicat una mica la vida i hem caminat dignament tot comentant la jugada. Per la pista avall hem agafat el corriol de la dreta que ens ha portat, després de baixar una pista que porta a la casa a encarar el corriol dels Ametllers fins les escales on, pista avall, hem anat fins Sant Just amb un Jose davant que no s'ha perdut cap corriol paral.lel. S'ha tornat a la natura pujant al costat de la masia amb bon ritme i per pista, a tocar Sant Feliu, hem arribat de nou al bosquet per encarar-nos cap a La Salut per esmorzar fent abans el corriol de sobre amb final trialer (caminat aquest per por a les pilones de fusta amenaçants que ens esperàven al final): 17 km. i encara faltaven 5 minuts perquè obrissin la reixa. Esmorzar a les taules de fora, un pèl pujat de preu, chistes al principi i xerrada llarga: activa i variada. La tornada l'hem fet pel bosquet fins amunt per baixar la zona de pedres que hem evitat a la anada, Sant Just i amunt per la pista cap a els corriols que ens porten a la ladera de baix i aparèixer per la Font del Ferro a sota el Tennis Diagonal. Avall pel corriol i zona fracasada inmobiliàriament per acabar a Sant Joan de Déu, Parc de Cervantes i entrada triunfal a BCN... fins a casa: 32.25 km sense tocar la carretera de Les Aigües. Bona ruta, millors sensacions que la setmana passada i confirmar la explossió de ginesta a la terra baixa mediterrànea. Bona setmana a tothom!

Diumenge 16 de Juny. El flow del nord

Aquest diumenge he pujat a veure al nostre amic Bernat i sortir a rodar amb ell. Sortida d'exiliats del collserola team.

El Berni s'ha currat una bonica ruta de corriols pels voltans de la Molina. Pugem amb el cotxe fins el parking. Semblem dos minusculs peixets en un mar de taurons, ja que el parking està plé de "romanos" amb les seves pesades maquinarias dobles de increibles recoreguts, es territori descender pur i dur.

Comencem amb un tram de suau pujada, després una baixadeta que acaba en el bike park, en un campillo. Torna a pujar i torna a baixar. De moment corriols i camins per dins del park.

Pero poc a poc ens anem deixant la molina enrera i entrem en un corriol molt bonic que baixa fins Alp. El corriol es molt txulo, tecnicament es deixa fer tot i que té un rampage dels que acaben estressant. Llastima que enmig del corriol ens trobem amb treballs forestals, ojo! treballs rotllo "leñadores salvajes" amb cabestrante inclòs. Es per això que hem de baixar un parell de cops de la bici per sortejar enormes pins talats que s'estenen davant nostre com escuradents.

El corriol s'acava a un kilometre i escaig de Alp, així que decidim apropar-nos fins el poble per fer un entrepà ràpid. Costa trobar un bar obert entre epoques, pero finalment podem esmorçar en un bar de la plaça de l'esglesia.

Refem el kilometre i pico enrera per tornar a enllaçar amb el track. Arà ve lo dur, un corriol magnigic i estupendu...de baixada! Comencem amb il.lusió atacant el corriol cap amunt, però aviat el corriol ens ataca a nosaltres i acavem amb el peu a terra empenyent la bici montanya amunt. Es dur, però no treu la bellesa al camí i de baixada pot ser mooolt maco. Aquí té feina d'investigació el Bernat per trobar una pista alternativa per pujar i llavors poder baixar per aquest corriol.

Després d'una llaaarga estona, arrivem per fi a una pista que ens acava de pujar fins adalt del parking de la Massella. En total he trigat 39 minuts a fer la pujada desde Alp, el tercer millor temps de l'Strava!!!!! Clar que després de mirar-ho bé veig que només han passat tres bikers per allà, total, soc el tercer de tres!!! Ah, el primer es un tal...Jose antonio Hermida i té uns temps de 22 minuts!!!!!!!!!!!!!!

Desde la Massella continuem remontan per pistes blaves d'esquí fins enllaçar amb la Molina (Pepitu, la pista es diu el paradis, pero sembla un infern amb la bici!). De sempre ha estat una mala idea anar a pedalar per una estació d'esquí al estiu, el terreny es molt irregular i de cop et trobes amb forts repechons...però rés, que no aprenem la lliço. Avui no ha estat una excepció i hem patit fins guanyar la Molina i enllaçar amb un corriol del bike park fins el cotxe.

Ah! després de patir com a porcs, la recompensa. De sobte ens trobem amb un corriol de nivell blau, fàcil, del bike park. Sembla que s'han possat les piles i han arreglat com toca els corriols, aquest que ens trobem està plé de peraltes, rampetes facils, i la part final té uns wallride molt asequibles. Disfrutem com a enanos i ja ens a picat el gusanillo del bike park, hem de tornar disfressats de "romanos", je je je.

Al final ens surten 27 km amb 1006m de desnivell, no està malament tot i haver retallat un bucle final de baixa i puja.

Crec que la ruta d'avui la podriem fer tots, polint la pujada del corriol Hermida. Així ja tenim excusa per pujar a fer una barbacoa al super jardí del Berni i poder contemplar extasiats les vaques de Campelles en viu i en directe!

Ah, tambè està la opció de pujar tots al bike park....

Diumenge 9 de Juny. Una espurna de normalitat.

He canviat de lloc de treball, estic a una botiga nova a Granollers, i anem de cul ajustant tot. Això ha fet que la setmana passada no pogues sortir amb la bici, i a més vaig agafar un refredat de por. Així que el diumenge en va costar una barbaritat aixecar-me i reunir les poques forçes per baixar a barcelona, pero el espiritu Pepitu/Juanito ens havía convocat!

Arrivo tard a la plaça Borras i la colla ja està pujant cap amunt, així que pujo amb el cotxe fins les aigües. Per la carretera em trobo el grup, a la retaguarda l'Albert ¨mimant¨ el Jose, el Pepitu en terra de ningu, i el Salva fotent un pal obrint camí.

Aparco i ens reunim. Rodem chino-chano per les aigües explicant batalletes i possant-nos al día. Arrivem als bombers i pugem amunt, el Salva torna a imprimir "ritmaco" i ens deixa enrera amb facilitat, el Pepitu i jo intentem seguir-lo i l'Albert continua mimant al Jose (sembla que avui no te ganes de gresca amb el Salva...)

Camí clàssic per sota de l'antena de comunicacions per anar a buscar el camí del totxo i els corriols de sempre per baixar a ca la Carme. Em llenço com un boig al primer corriol amb la tonteria del Strava, veig que no serveix per rés i que acabaré prenen mal... Al final de la baixada apareix el Salva darrera, i després el Jose que ha atacat al Pepitu en l'ultim repechon...quien tubo retuvo, i arà sembla que el Jefe ha tornat no tant sols per rebre "mimitos", sino per atacar-te al mínim despiste, oju!!!

Rematem els corriols amb el de final de pista de la tumba menovingia. Amb tanta pluja l'entrada està delicadeta, plena de reguerots i ja no pots llançar alegrement la bici avall com si rés. Es tira el Salva i jo darrera, cadascun per una banda, en un moment donat cambiem la trajectoria a la vegada i ens trobem al mig, el Salva a terra sense conseqüencies i jo a uns matorrals secs amb una rascadeta al braç. La resta de corriol sense incidencies i al arribar abaix remomtem pel corriol fins la Carme.

Esmorzem sense presses, i si no fos perque estava mig núvol i feià frescota encara estariem allà ji ji ja ja, gaudim de la absoluta disbauxa i descontrol que erà la plaça de Vila Joana, ja que un esbart dansaire estava fent una excelent demostració de com ens divertim els catalans i que animades son les nostres festes.

El que erà normalitat absoluta en els ultims temps s'ha convertit en una raresa, temps ença que no coincidiem cinc membres del collserola team! Sembla que poc a poc vol tornar la normalitat!

Tornem pel pantà, repetim la mateixa tònica en la pujada de la jornada. Turo d'en cors (on el Jose esprinta de nou per marcar territori) i cap avall com un boig cridant "desperta cala". No serveix de res arriscar la pell, quedo a anys llum de los mejores.

A les aigües despedida i cierre, Pepitu i Albert baixem pel mortirolo, Jose i Salva a rodar una mica més i jo em quedo al cotxe amb uns ridiculs 17 km però super content de retrobar-me amb tota la colla i de sortir amb la bici després de una setmana laboral mooolt desastrosa.

ME LO MEREZCO.

Aqui la teneis,la foto mas esperada por mi de las ultimas semanas.Despues de 198 km y mas de 3.600 de desnivel llego a meta satisfecho de ser finisher de la transcatalunya.No se ni en que puesto quede y la verdad que poco me importa,solo fui para acabarla y saber si era capaz de realizar tal carrera.Tampoco creo que vuelva a participar en la transcatalunya ya que el nivel es altisimo y eso requiere de un entrenamiento mas especifico del que yo hago.Saliendo cada tres o cuatro dias a una media de 50 km en cada salida,no puedo pretender acabar la carrera en menos de lo que tarde.13h 20 mnt pedaleando mas el tiempo que tarde en cada control.Aun asi estoy orgulloso de mi carrera.Tenia claro que tenia que ir de menos a mas y asi fue,quizas este pequeño planteamiento tan sencillo + las ganas de ver a mis hijos en meta hizo que pudiera acabar la carrera mas entero de lo que podria imaginar.Por que me decidi por la Cyclo y no por la Niner? Muy sencillo.Es un pequeño homenaje al Berni y una forma de hacer mover la Cyclo Totxo en una de las mejores carreras de Catalunya.La bici causo una sensacion inmejorable.Mucha gente se intereso por el cuadro y la verdad es que la bici se comporto de maravilla.Tengo el track guardado por si quereis alguna vez hacer parte del recorrido.Sin mas me voy a dormir que creo que me lo merezco.La proxima carrera? No se ,si quiere Bernat pagarme la Andalucia Bike race o la Mongolia extrem?   :-) .Bona nit a tots els canalles del grup.Fins aviat amics.

Until tomorrow?

El entorno me inmoviliza: Hago una "crida" al "ESPÍRITU JUANITO"

Se me ha ocurrido hacer una immersión en las entradas al blog del año 2007, en esta época muchas de mis entradas eran en un perfecto castellano, idioma que siempre he admirado. Cuelgo dos fotografías de esa etapa con los comentarios de dos miembros del blog... no tienen desperdicio y pueden parecer muy actuales. Título de la primera: DROPOS!!! A PEDALAR!!! Título de la segunda: UNA MIERDA VOY A VOLVER!!!! Saludos a todos, amigos.

Diumenge 2 de Juny.

cric, cri, cric...

cri...

cric, cric....

cric, cri, cri...

cri...

cric, cri...

cri, cric, cric...