Problemas informáticos que no se resolver....continuo.
Vaig gaudir molt de la tornada. Els corriols que feia amb la Foska. Ah!!!
El José Anava disfrutant al meu costat, el Pepitu darrera nostre no perdía comba, i despres confesaria que no li caldra anar a la montanya rusa durant una temporada.
El Salva Anava enrerra, cagant-se amb tot en general i amb mi en particular. No va poder gaudir de les baixades, ba segons ell Per lo curtes que eres, i va patir mooolt a les pujades, puuuuuuuuuuuuuujades segons ell.
Recordo haver experimentat aquestes mateixes sensacions les primeres vegades que feia aquesta tornada, patint a 160 pulsacions i pensant en la puta baixada final que no arribava mai!!!
Finalment sortim a la ciutat i arrivem a casa amb 36km i 970 m de desnivell.
Sembla poc pero va ser entretingudet.
dimarts, 26 de maig del 2015
Diumenge 24 de Maig del 2015
Per motius familiars els diumenges no puc baixar a collserola a sortir amb els amics. Per aixo, aquesta setmana la colla ha pujat al Mataro a gaudir del flow maresmeny.
Som quatre de sis, top un luxe pels temps que corren. A saber, el Jose, Salva, Pepitu i un servidor.
Comencem a rodar a les nou. Anem a buscar la Riera i remontes plácidament fins sota el pont, Bell Raco i agafem l'inici del coll de Parpers, d'alla surt una pista que remonta el coll mooolt suaument. El Pepitu definiría la pujada com la manera mes suau de remontar alCada per poder baixar alguna cosa.
Despres de la pista, corrió la amunt, i mes corriol, els dels avis, i just abans d'arribar a una massia que trobem abans de Sant Carles, tranquem Per un corriol fácil de bailada. Abans era perfecte, deixar correr la bicicleta i vigilar nomes a les curves. Ara, el saludo ha fet feina i hi ha un petit regerot que has de anar creuant i no et deixa correr a lo loco.
Enmig del corriol, petita zona de pujada asequible per enllacar amb una trialera, creuar-la i agafar un nou corriol de flow total que enllaca amb la bailada del túnel final.
Tot plegat ens deixa de nou a la Riera, sota de l'autopista, amb un bucle de 15km.
Remontada de la Riera fins Dosrrius a bon ritme i esmorcem amb 20km a les calmes...
El CITA ens espera!
Sortim per darrera de Dosrrius a buscar la pujada del CITA, nomes comencar trobem les rampes mes dures que fan pupita. Jose es destaca facilment, a prop el segueix el Pepitu, i el Salva i jo ens ho mirem desde el sollado.
Tres km de pujada amb 400m de desnivell que amb les cames fredes del esmorzar me deixen caneao.
Aixo si, quines escultures mes maques a la part final, que bonic pedalar i fer cultura!
Tremquem la pista a la dreta per iniciar una serie de corriols que son, fáciles, divertits, i de baixada. Tot i que personalment he fet aquesta serie mes vegades al revés, es a dir, de pujada, ja que la Volta de corriols que me va ensenyar l'Albert comencava pujante pero aqui.
Gairabe al final dels corriols, abans de fer l'ultim que ens deixaria a la pista de sobre la Riera, hi ha una opció de anar a buscar la tornada fins Mataro Per corriols, tornada que m'agrada mooolt, infinitament mes divertida, pero tambe mooolt mes trencacames, ja que no deixes de pujar i baixar tota l'estona.
El Salva li diu encerrona, pero NO! Vaig avisar, Susto o Muerte? Riera o Corrriols? Davant l'indiferencia general: tot me esta be, a mi me es igual... Vais escollir els corriols. Un altre día no pasara, ja no em deixarant escollir a mi, ja ja ja
Vaig gaudir molt dela
Per motius familiars els diumenges no puc baixar a collserola a sortir amb els amics. Per aixo, aquesta setmana la colla ha pujat al Mataro a gaudir del flow maresmeny.
Som quatre de sis, top un luxe pels temps que corren. A saber, el Jose, Salva, Pepitu i un servidor.
Comencem a rodar a les nou. Anem a buscar la Riera i remontes plácidament fins sota el pont, Bell Raco i agafem l'inici del coll de Parpers, d'alla surt una pista que remonta el coll mooolt suaument. El Pepitu definiría la pujada com la manera mes suau de remontar alCada per poder baixar alguna cosa.
Despres de la pista, corrió la amunt, i mes corriol, els dels avis, i just abans d'arribar a una massia que trobem abans de Sant Carles, tranquem Per un corriol fácil de bailada. Abans era perfecte, deixar correr la bicicleta i vigilar nomes a les curves. Ara, el saludo ha fet feina i hi ha un petit regerot que has de anar creuant i no et deixa correr a lo loco.
Enmig del corriol, petita zona de pujada asequible per enllacar amb una trialera, creuar-la i agafar un nou corriol de flow total que enllaca amb la bailada del túnel final.
Tot plegat ens deixa de nou a la Riera, sota de l'autopista, amb un bucle de 15km.
Remontada de la Riera fins Dosrrius a bon ritme i esmorcem amb 20km a les calmes...
El CITA ens espera!
Sortim per darrera de Dosrrius a buscar la pujada del CITA, nomes comencar trobem les rampes mes dures que fan pupita. Jose es destaca facilment, a prop el segueix el Pepitu, i el Salva i jo ens ho mirem desde el sollado.
Tres km de pujada amb 400m de desnivell que amb les cames fredes del esmorzar me deixen caneao.
Aixo si, quines escultures mes maques a la part final, que bonic pedalar i fer cultura!
Tremquem la pista a la dreta per iniciar una serie de corriols que son, fáciles, divertits, i de baixada. Tot i que personalment he fet aquesta serie mes vegades al revés, es a dir, de pujada, ja que la Volta de corriols que me va ensenyar l'Albert comencava pujante pero aqui.
Gairabe al final dels corriols, abans de fer l'ultim que ens deixaria a la pista de sobre la Riera, hi ha una opció de anar a buscar la tornada fins Mataro Per corriols, tornada que m'agrada mooolt, infinitament mes divertida, pero tambe mooolt mes trencacames, ja que no deixes de pujar i baixar tota l'estona.
El Salva li diu encerrona, pero NO! Vaig avisar, Susto o Muerte? Riera o Corrriols? Davant l'indiferencia general: tot me esta be, a mi me es igual... Vais escollir els corriols. Un altre día no pasara, ja no em deixarant escollir a mi, ja ja ja
Vaig gaudir molt dela
dilluns, 18 de maig del 2015
Sortida Accidentada
Diumenge 17 de Maig 2015
Van cuatre ciclistas i un.... ZASCA!!!!.
Be aixo que sembla un chiste , el diumenge va ser un bon ensurt. amb el pas dels días i recordant com va anar crec que vaig tenir sort. Sort de pica primer a terra, que encara que tinc el cos magullat em va frenar una mica, i sort de que el cop al coll foç al clatell i no per devant perque crec que hagues estat bastant mes problematic.
Pero aixo es el que pasa quan et trobes be i animat amb les emocions pujant i la adrenalina corren per dintre, et confies i pers la nocio de perill, i amb aquest puto sport una badada es una trompada i jo vaig badar perque vaig tocar el fre devanter baixant una rampa sorrenca i polsosa, i amics , valtros sabeu com jo el que aixo supossa. Llepada segura!!!! Ja Ja ja.
El mati no presagiaba res de aixo,per una vegada despres de molt tepms el Team Senior estaba al complet, nomes faltaba la canalla per ser el Collserola Team, pero per aixo ja falta menys... Espero.
Ens trobem amb l'Albert a Pça. Espanya i despers amb el Pepitu a Entença per pujar txarran pel clasic de Sarria. En arribar a les primeras rampes veig flujera i no puc resistir el apretar una mica per tenir cinc minuts de gloria.
Arribo al mirador ,on ja es el Jose i tinc que menjar una barreta perque estic mig marejat, jo no puc fer aquests esforços!! Ja Ja ja Que me hi cregut que soc el Forner o que???
Decidim ruta i optem per un clasic Ca La Carme pero fent corriols del Coll del Moro per alargar la ruta, aixi si despres de esmorçar ja no teni,m mes esma podrem tornar tranquilament amb la feina feta.
Carretera amunt per anar a buscar la pista del merendero Cremat i allí un altre cop apretó pero quan pensó que soc gilipollas un pájaro dolent em txiutxiueja, " Venga tio que ya son tuyos" i clar jo soc molt manipulable i sempre faig cas al jefe de equip Santa Cruz Ja Ja ja
Arribo destrossadet , no puc dir ni bufa, i clar els companys arriban darrera frescos com uns pimpollos. Lo dit "Gilipollas".
Fem Merendero i el Pepitu i el Jose fan variant Can Llevallol, despres trocet de ladera fins arribar a la part de Dalt de la Cova i el Fletxa ens porta per una pista que puja una mica pero mes maca que la clásica que te una rampe matadora.
Arribem al inici del primer corriol i despres de probar un corriol inciclable agafem el classic, que encara no te nom, pero que per a mi será sempre " El de la Nuca",
Baixem rapidets perque jo m'encigalo i darrera sento el sorrol dels demes, arrribo a la part mes técnica i em trobo molt be fins que.... ZASCA!!!
Despres de l'hostia i mig adolorit continuo baixant pero ja no tinc cap alegría al cos, tota la resta de corriols la faig molt nervios i sese cap mena de decisio. Fem aquell tan maco que acaba amb una forta pujada en curva i vaig tan cagat que me equivoco de cami i tot.
Sortim a ala pista amb aquella rampa infernal i a partir de aquell momento pateixo molt, per la hostia i tambe per haber fet el burro a la carretera. Els companys sense molts esforços, visualment per mi, s'allunyan i jo tinc que possar tot lo petit per poder fer la pujada de la Cova
. Que maco es aixo del Mtb, com estaba gaudin Ja Ja ja.
Arribo i tots tenen cara de preocupacio i em pregunten que com estic, jo dic que be pero el genoll em fa mal i crec que a la caiguda he perdut els pulmons, perque no trobo aire per enlloc,i sort que no fa gaire calor , la temperatura es fantástica. Baixem per el Pantano, el Fletxa fa la variant de la trialera que va descubrir i arribem a Ca la Carme amb mes de 20 Kms a sobre.
Alli amb els amics tots els mals em passen i tenim un esmorçar fantastic, amb el cachondeo de sempre i les pulles per els ausents, be com sempre.
Pujada clásica cap als cochinillos, torno a fer figa i posso ritme taichí a la primera part, ja fa calor, Variant de corriol que estaba perdut per agafar els cochinillos per l'altre costat i a la trialera em tornen totes les pors, faig una baixada de merda sense gaudir ni un momento, fent peu a la sortida per el canguelo.
Font del Borni i arrels on el Jose es llença com un boig darrera uns bikers. Aigues fins a la plaça Mireia amb ritmillo per no agafar fred i baixada per Esplugues fins a Sant Juan de Deu. Diagonal i cap a casa.
Total 43 Kms molt dolorosos per mi ja ja ja
Pd. Potser al principi he estat un pel dramatic, pero de veritat que em vaig espantar molt, pujant per la cova no paraba de pensar que una mica mes i hagues tingut un problema gross, pero lo cert es que aixo es la bici i que aixo es la vida, no hi ha res segur al cent per cent, pero que val la pena jugar perque per mi la bici es com tornar a jugar i aixo fa que un es sentí viu.
Van cuatre ciclistas i un.... ZASCA!!!!.
Be aixo que sembla un chiste , el diumenge va ser un bon ensurt. amb el pas dels días i recordant com va anar crec que vaig tenir sort. Sort de pica primer a terra, que encara que tinc el cos magullat em va frenar una mica, i sort de que el cop al coll foç al clatell i no per devant perque crec que hagues estat bastant mes problematic.
Pero aixo es el que pasa quan et trobes be i animat amb les emocions pujant i la adrenalina corren per dintre, et confies i pers la nocio de perill, i amb aquest puto sport una badada es una trompada i jo vaig badar perque vaig tocar el fre devanter baixant una rampa sorrenca i polsosa, i amics , valtros sabeu com jo el que aixo supossa. Llepada segura!!!! Ja Ja ja.
El mati no presagiaba res de aixo,per una vegada despres de molt tepms el Team Senior estaba al complet, nomes faltaba la canalla per ser el Collserola Team, pero per aixo ja falta menys... Espero.
Ens trobem amb l'Albert a Pça. Espanya i despers amb el Pepitu a Entença per pujar txarran pel clasic de Sarria. En arribar a les primeras rampes veig flujera i no puc resistir el apretar una mica per tenir cinc minuts de gloria.
Arribo al mirador ,on ja es el Jose i tinc que menjar una barreta perque estic mig marejat, jo no puc fer aquests esforços!! Ja Ja ja Que me hi cregut que soc el Forner o que???
Decidim ruta i optem per un clasic Ca La Carme pero fent corriols del Coll del Moro per alargar la ruta, aixi si despres de esmorçar ja no teni,m mes esma podrem tornar tranquilament amb la feina feta.
Carretera amunt per anar a buscar la pista del merendero Cremat i allí un altre cop apretó pero quan pensó que soc gilipollas un pájaro dolent em txiutxiueja, " Venga tio que ya son tuyos" i clar jo soc molt manipulable i sempre faig cas al jefe de equip Santa Cruz Ja Ja ja
Arribo destrossadet , no puc dir ni bufa, i clar els companys arriban darrera frescos com uns pimpollos. Lo dit "Gilipollas".
Fem Merendero i el Pepitu i el Jose fan variant Can Llevallol, despres trocet de ladera fins arribar a la part de Dalt de la Cova i el Fletxa ens porta per una pista que puja una mica pero mes maca que la clásica que te una rampe matadora.
Arribem al inici del primer corriol i despres de probar un corriol inciclable agafem el classic, que encara no te nom, pero que per a mi será sempre " El de la Nuca",
Baixem rapidets perque jo m'encigalo i darrera sento el sorrol dels demes, arrribo a la part mes técnica i em trobo molt be fins que.... ZASCA!!!
Despres de l'hostia i mig adolorit continuo baixant pero ja no tinc cap alegría al cos, tota la resta de corriols la faig molt nervios i sese cap mena de decisio. Fem aquell tan maco que acaba amb una forta pujada en curva i vaig tan cagat que me equivoco de cami i tot.
Sortim a ala pista amb aquella rampa infernal i a partir de aquell momento pateixo molt, per la hostia i tambe per haber fet el burro a la carretera. Els companys sense molts esforços, visualment per mi, s'allunyan i jo tinc que possar tot lo petit per poder fer la pujada de la Cova
. Que maco es aixo del Mtb, com estaba gaudin Ja Ja ja.
Arribo i tots tenen cara de preocupacio i em pregunten que com estic, jo dic que be pero el genoll em fa mal i crec que a la caiguda he perdut els pulmons, perque no trobo aire per enlloc,i sort que no fa gaire calor , la temperatura es fantástica. Baixem per el Pantano, el Fletxa fa la variant de la trialera que va descubrir i arribem a Ca la Carme amb mes de 20 Kms a sobre.
Alli amb els amics tots els mals em passen i tenim un esmorçar fantastic, amb el cachondeo de sempre i les pulles per els ausents, be com sempre.
Pujada clásica cap als cochinillos, torno a fer figa i posso ritme taichí a la primera part, ja fa calor, Variant de corriol que estaba perdut per agafar els cochinillos per l'altre costat i a la trialera em tornen totes les pors, faig una baixada de merda sense gaudir ni un momento, fent peu a la sortida per el canguelo.
Font del Borni i arrels on el Jose es llença com un boig darrera uns bikers. Aigues fins a la plaça Mireia amb ritmillo per no agafar fred i baixada per Esplugues fins a Sant Juan de Deu. Diagonal i cap a casa.
Total 43 Kms molt dolorosos per mi ja ja ja
Pd. Potser al principi he estat un pel dramatic, pero de veritat que em vaig espantar molt, pujant per la cova no paraba de pensar que una mica mes i hagues tingut un problema gross, pero lo cert es que aixo es la bici i que aixo es la vida, no hi ha res segur al cent per cent, pero que val la pena jugar perque per mi la bici es com tornar a jugar i aixo fa que un es sentí viu.
dilluns, 4 de maig del 2015
Singletracks, Singletracks
Diumenge 3 de Maig 2015
Corriols Corriols i mes Corriols. La sortida d'avui ha estat un no parar de corriols fins l'hora de esmorçar. Tota la esencia de lo que mes m'agrada de la bici es pot resumir en els corriols que hem fet
Flow,Flow i Flow. encara tanco els ulls i veig els camins extraordinariament nets i els canvis a les traçades per aprofitar totes les inercies. Una meravella!!!
Be seguint amb bona part de la colla perduda, el Edu a Iruña i el Fletxa i el Pathfinder missings ens hem trobat el Jose i jo per fer una mica de mtb. L'ultim dia varem recordar que fei temps que no passabam per la trialera de Probike.
Pujada clásica fins les aigues. Font del Borni a on he tingut que apretar perque un mes matat que jo no em passes, per arribar esbufegant a dalt on amb un somriure m'esperaba el Duke com si acabes de sortir del sofá. Quin Paio!!!
Carretera fins a la trialera, amb la tentacio de fer la baixada de Can Cases, pero ho deixem per un altre dia.
La trialera o corriol, perque trialer es nomes el troç abans de arribar a la riera, estaba com mai, completament neta com si haguesin passat una maquina deixan tan sols el espai per rodar, totes les fulles al costat i amb una imatge de túnel d'arbres, que feient una perspectiva fantástica.
Passem per el mas abandonat, que durant molts anys ni el veiem, i arribem a la part mes técnica que solventem d'aquella manera. Be d'aquella manera que consisteix en baixar de la bici perque t'has cagat!!!
De nou al altre costat comencem a pedalar quan apareix de no sabem on un biker per devant nostre, fem tot el troç encigalats, aquest troç de sempre le hi dit "La guerra de las Galaxias" perque vas molt rapid per el mig dels arbres, fins que arribem a la rampa trencada del final. Alli el Jose li dona una demostracio al desconegut fen tota la pujada amb una bona "prestancia". Jo per la meva part faig figa de seguida i em rossegu com un cargol.
El Duke li pregunta al Biker que per on ha baixat i diu que no ho sap que s'ha perdut, peo que ara ja reconeix el lloc. Marxa sense gaires explicacions, crec que el Duke l'ha frustrat, i naltros anem cap a la Hipica Severino, Buenos Jinetes y mejores Vinos, i al cap de un moment torna el paio amb la mateixa cara de perdut, tot un personatge ja ja ja
Abans de arribar a la hípica agafem un corriol per la dreta i aconseguim tornar a empalmar un munt de corriols arribant a uns camps amb San Cugat al Fons. Sabiem on erem pero allí no habiem estat mai.
Sortim al Pi den Xandri, pero als mateixos morros, i agafem els camps per anar a fer " El Grito", pero cambiem d'opinio i pujem fins a la casa dels gossos per fer un troç dels corriols que feiem amb l'Albert pero al revés, fem una nova variant, ni han un munt i anem a petar a la Bovila histórica, pero no trobem ni els gossos, pobrets ja serán morts, ni sortida, per lo que tornem enrrenra i fem el pujadot que ens porta fins a la trialerra de les escales, de nou corriol per gaudir i arribar fins a Can Coll despre de una pila de Kms tots a base de corriols. Fantastic.
Esmorcem a Can Olive i despres anem per la riera per pujar per la clásica de Can Cata. En Aquells moments començo a notar que no tinc cames i tota la pujada es convertiex en un exercici de resistencia, per mes inri el sol escalfa de valent fen que la meva temperatura pugi uns graus.
Tras molt de esforç, la valla de dalt de tot del cami es un visio de records dolorosos, arribo al costat del Jose foç i amb una calor considerable.
Pista nova del Juaco, no tenir que aguantar els cotxes es una benediccio, pujada de Llars Mundet i quan tenia intencio de agafar la Gossera i anar cap a la Arrabassada , el Jose no em dona opcio i tira cap a Vista Rica. Que Cabron!!!
A Vista Rica practicamen un dutxa a la Font i amb la mica de forces arribar a dalt de tot de la Font den Borni per deixarme caure cap a casa. Aigues fins a la carretera per rodar i relaxar les cames i tornada clásica.
Al Final sortida de 52 Kms molt macos , fantastics, pero amb la penitencia de la tornada, que deespres de la dutxa i tirat al sofá fa que tingui clar que queda bici per temps.
Corriols Corriols i mes Corriols. La sortida d'avui ha estat un no parar de corriols fins l'hora de esmorçar. Tota la esencia de lo que mes m'agrada de la bici es pot resumir en els corriols que hem fet
Flow,Flow i Flow. encara tanco els ulls i veig els camins extraordinariament nets i els canvis a les traçades per aprofitar totes les inercies. Una meravella!!!
Be seguint amb bona part de la colla perduda, el Edu a Iruña i el Fletxa i el Pathfinder missings ens hem trobat el Jose i jo per fer una mica de mtb. L'ultim dia varem recordar que fei temps que no passabam per la trialera de Probike.
Pujada clásica fins les aigues. Font del Borni a on he tingut que apretar perque un mes matat que jo no em passes, per arribar esbufegant a dalt on amb un somriure m'esperaba el Duke com si acabes de sortir del sofá. Quin Paio!!!
Carretera fins a la trialera, amb la tentacio de fer la baixada de Can Cases, pero ho deixem per un altre dia.
La trialera o corriol, perque trialer es nomes el troç abans de arribar a la riera, estaba com mai, completament neta com si haguesin passat una maquina deixan tan sols el espai per rodar, totes les fulles al costat i amb una imatge de túnel d'arbres, que feient una perspectiva fantástica.
Passem per el mas abandonat, que durant molts anys ni el veiem, i arribem a la part mes técnica que solventem d'aquella manera. Be d'aquella manera que consisteix en baixar de la bici perque t'has cagat!!!
De nou al altre costat comencem a pedalar quan apareix de no sabem on un biker per devant nostre, fem tot el troç encigalats, aquest troç de sempre le hi dit "La guerra de las Galaxias" perque vas molt rapid per el mig dels arbres, fins que arribem a la rampa trencada del final. Alli el Jose li dona una demostracio al desconegut fen tota la pujada amb una bona "prestancia". Jo per la meva part faig figa de seguida i em rossegu com un cargol.
El Duke li pregunta al Biker que per on ha baixat i diu que no ho sap que s'ha perdut, peo que ara ja reconeix el lloc. Marxa sense gaires explicacions, crec que el Duke l'ha frustrat, i naltros anem cap a la Hipica Severino, Buenos Jinetes y mejores Vinos, i al cap de un moment torna el paio amb la mateixa cara de perdut, tot un personatge ja ja ja
Abans de arribar a la hípica agafem un corriol per la dreta i aconseguim tornar a empalmar un munt de corriols arribant a uns camps amb San Cugat al Fons. Sabiem on erem pero allí no habiem estat mai.
Sortim al Pi den Xandri, pero als mateixos morros, i agafem els camps per anar a fer " El Grito", pero cambiem d'opinio i pujem fins a la casa dels gossos per fer un troç dels corriols que feiem amb l'Albert pero al revés, fem una nova variant, ni han un munt i anem a petar a la Bovila histórica, pero no trobem ni els gossos, pobrets ja serán morts, ni sortida, per lo que tornem enrrenra i fem el pujadot que ens porta fins a la trialerra de les escales, de nou corriol per gaudir i arribar fins a Can Coll despre de una pila de Kms tots a base de corriols. Fantastic.
Esmorcem a Can Olive i despres anem per la riera per pujar per la clásica de Can Cata. En Aquells moments començo a notar que no tinc cames i tota la pujada es convertiex en un exercici de resistencia, per mes inri el sol escalfa de valent fen que la meva temperatura pugi uns graus.
Tras molt de esforç, la valla de dalt de tot del cami es un visio de records dolorosos, arribo al costat del Jose foç i amb una calor considerable.
Pista nova del Juaco, no tenir que aguantar els cotxes es una benediccio, pujada de Llars Mundet i quan tenia intencio de agafar la Gossera i anar cap a la Arrabassada , el Jose no em dona opcio i tira cap a Vista Rica. Que Cabron!!!
A Vista Rica practicamen un dutxa a la Font i amb la mica de forces arribar a dalt de tot de la Font den Borni per deixarme caure cap a casa. Aigues fins a la carretera per rodar i relaxar les cames i tornada clásica.
Al Final sortida de 52 Kms molt macos , fantastics, pero amb la penitencia de la tornada, que deespres de la dutxa i tirat al sofá fa que tingui clar que queda bici per temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)