Sopar Invisible

Ja esta feta la reserva per el proper 29 de decembre, nomes falta acordar l'hora.He parlat amb la Carme i l'hi dit de fer el mateix menu del any passat. Sopa, Carn d'Olla i Cabrit.Si algu te un altre proposta que ho fagi saber lo abans possible.

Pd. Aquest any que ja sou mes grans procureu no ser tan cabronets amb l?amic invisible.

Diumenge 25 de Novembrre.

Arrivo a la plaça Borras a les 8:40, aparco i pujo tranquilament per la carretera fins les aigües. A les nou apareix el grup, primer el Bernat amb el Pepitu, i a deu metres (Ah! Aquells eterns deu metres...) el Salva amb l'Albert. La ruta d'avui es anar a esmorçar a can Olive i baixarem pel camí de carena. Així doncs continuem pujant per la carretera fins vallvidrera, allà agafem el tipic camí de sota l'antena que ens porta al camí del totxo. En aquest primers metres comprovem que el terreny es força humit i cal anar amb compte. Continuem pel totxo fins agafar els cochinillos, baixem bastant bé per les condicions del terreny, s'agafa més del que sembla tot i que no et pots confiar massa. Dels cochinillos a la font groga i pista avall fins buscar la pista del forat del vent on agafem el corriol dels ocellaires fins la plaça de la merda. En el corriol dels ocellaires sembla ser que el Pepitu pateix graining i s'en va al terra, en el tram de pujada, la baixada està divertida, però cada vegada la trobo més tancada, plena de branques i arbrets a les bandes que fan la funció dels resaltes a les urbanitzacions, ja que t'obligen a frenar molt i passar amb cuidado.

Comencem el camí de carena, el Bernat va davant obrint camí, el segueixo a bon ritme, deu n'hi do com baixa aquest nano amb una rígida!!! Començem el tram més tècnic seguint les instruccions de l'Albert que va passar la semana passada i coneix l'estat del camí. Tot i així m'equivoco de traçada i el Bernat amb mí, mentrestant ens passa pel lloc correcte el Salva, tornem a intentar-ho i aquesta vegada aconseguim ficar la bici pel lloc correcte. Un nou tram tècnic en ziga-zaga, seguit d'un tram més corriolero que ens condueix fins el dur repechon d'enmig. Arà fa temps que no el pujo senser i arà que surto a machacar-me amb los mejores es l'hora de treure rendiment. Cop de ronyo aquí, allà, un pel de sort al passar l'ultima arrel i consegueixo per fí pujar fins adalt. El Pepitu torna a revolcar-se per terra en aquest tram de pujada, avui l'hi ha agafat el gust a caure pujant. Continuem baixant el camí de carena, a la part final agafem la variant suau de l'esquerra (m'agradaria provar un día el camí clàssic de la dreta a veure com està, desde que no sortim amb el Santi que no el fem! ja ja ja), aquesta part final es més obaga i menys pedregosa que la primera, així que trobem més humitat i fanget i la conducció s'ha de tornar més cautelosa, just en aquest tram el Salva punxa davant. Sortim a la pista de can Borrell, arà seria maco enllaçar amb la pista dels cavalls fins la caseta i agafar els corriols fins cerdanyola, pero ja són les once i anem tard, així doncs avall per la pista fins la carretera. A la cruilla de les piscines flor de maig enfilem la pista que surt a l'esquerrra  en busca del camí/corriol que baixa a can coll, el que comença amb uns esglaons enormes de fusta. Donc m'equivoco de camí i baixem per un altre que no té sortida, mitja volta i a remontar. Arà sí que agafem el bó, escales avall saltant els esglaons, fantàstic! En l'ultim esglao, el més alt, el Salva puja a l'helicopter, pero consegueix dominar la bèstia amb maestria. Arrivem en un moment a can Coll, i agafem un petit corriol amb pas d'arbre i tot que ens deixa a l'entrada de Cerdanyola, al costat de can Olive.

El Jose ha pujat amb la moto a esmorçar, així doncs aprofitem per concretar temes: confirmada la sortida al Cabreres el día 16, volem veure la "pink love edition" en acciò, i es concreta el dissabte 29 de desembre pel sopar de nadal a ca la Carme. Després d'esmorçar marxem en dos grups, l'Albert i el Pepitu s'en van per la via ràpida: can Borrell-sant Medir. El Salva. Bernat i un servidor pujarem per la viga torta. Així que baixem fins la riera de Cerdanyola i rodem per ella fins arrivar a la pista que remonta fins can Cata. Continuem fins la cruilla i agafem la pista de la viga torta...comencem recordan quan aquest camí era un corriol, ultimament havien enxamplat l'ultim tros per fer-lo pista...encara no sabiem la magnitut de la tragedia...al remomtar fins la primera cruilla veiem que han enxamplat tot el camí, sí, TOT, i arà és una pista fins adalt el bar Juaco. En fí, ja sabem amb els anys que portem pedalan per collserola que desde els estaments oficials foten el que els rota, i que no hi ha cap politica forestal ni cap logica ni sentit comu alhora de cuidar el bosc. Així, entre la fustració i la rabia, anem pujant per la pista fins adalt. Al arribar al punt on sortia el corriol que primer baixava i després pujava fins guanyar el Juaco per la part de darrera provem de fer-lo. Al inici, la baixada, és força tapat, pero al arrivar a la pujada comencem a trobar-nos troncs i més troncs que barren el pas. Encara són de la famosa nevada de fa quatre o cinc anys, però aquest tipus de corriol entre bosc no interessa netegar i mantenir, millor dedicar el temps a convertir corriols amb pistes.
Bé, aixi que arrivem adalt, per cert que el Salva i jo descobrim l'ampliació de l'anella verda, arà hi ha una pista que puja fins el juaco i fins adalt de la trialera dels pneumatics, per cert, carregant-se de nou un tros de bosc i un tros de trialera que baixava en paral.lel al mamut...
Forat del vent, repechon amunt i al arrivar al final de la pista i passar la cadena el Bernat s'atura. S'engantxa la cadena i fa un soroll extrany, examina la roda i veu que ha trencat l'eix de la roda i que no pot pedalar així i a més la roda li toca la vaina. Operació rescate en marxa. El Salva acompanya per la pista de la gosera al Bernat caminat fins l'Arrabasada, jo vaig pedalant a buscar la carretera i baixar directe a la ciutat per anar a la plaça Borras a buscar el cotxe per poder anar a recollir a la Arrabasada al Bernat. Arrivo al cotxe, recullo al Bernat i el baixo fins a casa...es que portem la bici descuidadeta!!! ja ja ja ja.

Comanda

Per agilitzar la comanda de peces, que us sembla si poseu en els comentaris el que necessiteu...

Salut!

Dimarts 20 de Novembre

Avui he sortit per recuperar la sortida del diumenge. He quedat amb l'amic Bernat a les dues davant del corte ingles de diagonal, avui tocarà patir una estoneta ja que avui toca sortir "con los mejores".
Enfilem la diagonal xerrant tranquilament fins el parc de cervantes, a les primeres rampes el Bernat continua xerrant tranquilament i jo ja no xerro més que monosilabs, creuem la ronda i pujem per sant joan de deu a buscar la trialera que puja fins el la plaça del tenis. Començen els primers repechons i primers punts técnics. Sortim del camí a la carretera i tremquem a l'esquerra, baixem per la trialera fins la pista i la font de la Beca i allà agafem la pista de l'esquerra i remomtem fins empalmar amb la ladera, pujem a bon ritme la ladera (tot i que el Bernat diu que s'adorm amb aquest ritme tant fluix...), la calor apreta més del previst i suo com un porc. Enllacem amb el corriolet que baixa a l'hipica, ah! fantastic tot plegat, arà toca remontar l'hipica per continuar fent la ladera, cuatro resoplidos i ja som adalt, acavem la ladera i enllaçem amb els corriols de sant just que baixem fins la penya del moro, ah! un altre petit plaer de la vida. Remontem la penya del moro i muslim pas avall, un altre cop AHHH, fantàstic! M'agrada molt tot aquest enllaç de corriols: ladera-hipica-ladera-corriols fins penya moro-muslim pas.
Arà el plan es pujar xino xano per la font de la cova, peeeerò el Bernat m'enbolica amb males arts i quan estem rodan per la pista d'abaix i arrivem a la primera cruïlla em deixa anar "el Pepitu puja per aquí, com els homenots..." i ja la tenim liada, agafem el trencall i començem a pujar per la pista, primer passem uns hortets i de seguida arriva una curva tancada amb un repechon d'infart perque vegis on t'has ficat, dos corves més d'aquest estil i arriva el repechon final, on va a parar la trialera del Fede que comença a peu de la penya del moro. Arà nesecito més de quatre resoplidos, nesecito buidar-me del tot però aconsegueixo superar el repte i arrivo adalt. Arà sí que toca enllaçar a mitja pujada de la cova i relax...doncs no, ja que la pista que porta a fer l'enllaç té una petita joia: la trialera del forn Iberic. Passem per allà i el Bernat diu que fa anys que no la fem i que li agradaria provar, es una putada ja que perdem tota l'alçada guanyada i sortim abaix de la cova...pero sortit amb "los mejores" es el que te, tot el dia amunt i avall sense treba!
La trialera resulta una sorpresa, agradable, i molt. Està arregladeta, han passat bikers a fer feina i han tret afloraments de pedra i l'han deixada amb molt de flow, de fet arà és un corriol, hem de fer-ho un diumenge.
Arrivem abaix i arà sí, el Bernat em dona peixet i pujem xino-xano la font de la cova, arrivem adalt sobre les quatre, el temps arà es frescot i no queda gaire marge de maniobra per la llum, així doncs agafem ladera en direcció merendero cremat, pista fins vallvidrera i turo d'en cors fins les aigües on rodem fins el tieso, allà el Bernat s'en va, jo acabo fins el parking i baixo a la quiron on tinc el cotxe. Són les cinc i la llum cau ràpidament.
Estic cansat, avui he disfrutat molt però ha estat durillo...

Sortida Historica

Avui es un dia per recordar, dins las grans diades que celebrem els catalans, avui s'inscriu amb lletres d'or un fet mol pocas vegades vist.Avui he sortit tot sol, ploven.
Ahir a la nit de las dues opcions que quedaben per sortir, El Edu a Iruña, el Fletxa amb el handbol i el Duke malalto,amb el Albert no vaig poder contactar i amb el Berni quan el volia trucar ja era tan tard que hem feia vergonya molestar a aquelles hores.Quarts d'una.
Aquest mati he sortit amb la esperansa de trobar l'Albert on sempre. Donç no i despres el Berni que no falla quasi mai, tampoc. Quin dilema per mi, tornar-me cap a casa o per una vegada desde fa molts anys anar tot sol.Be  ja que habia deixat de ploure he decidit anar fen. Txino-txano sença cap idea he anat pujant cap a Vallvidrera i al mirador he enviat un misatge al Jose per si volia venir a esmorçar. La seva resposta afirmativa ha estat el cop que hem faltaba per fer una mica de bici. Aigues fins a la font del Borni, pujada fins a dalt i despres anar a buscar Vila Joana per la part de darrera.He fet tot pista ja que el terreny era molt moll i no tenia ganes de fotrem una trompada.Pero el cert es que el bosc estaba maquisim i feia molt de goig pedalar en solitari.
Arribat a Ca la Carme , al poc arriba el Jose amb una veu mol gruxuda, molt de homenot. I despres arriba el  Berni, he sentit una mica de panic, ja que pensaba que tindria que fer bicicleta de debo, i no la mariconada que estaba fent. Pero per sort per ell, hi ha fiena que es urgent, i per mi, estaba una mica "perjudicado" ha tingut que marxar rapid, i clar no era questio de arrosegar "el sollado" muntanya amunt Ja ja ja.
Pujada de tornada per la Llanega y despres unes aigues per rodar, tornar cap el Mortirolo i cap a baix. Content ja que al meu ritme he anat fent i tambe perque ha estat una experiencia que feia molts anys que disfrutaba

Pd. Aquesta foto esta feta com a proba de la sortida, abans de saber que trobaria als dos companys, perque estaba segur de que no o creuria-ho

I el resultat final...

Cabreres 2012 ?

Avui, tot parlan amb el Palmer, m'ha comentat que li faria patxoca fer un estreno de la PINK fent una sortida amb naltros , pero una sortida de las "miticas". Jo li he proposat fer el Cabreres, que si be hi han troços amb certa dificultat per ell, es ben cert que tota la ruta es molt maca.

La meva proposta es fer-ho el proper dia 16 de Decembre, amb aquell fred, i poder tornar a repetir allo del carrer Petrixol.

El nou pepino del Palmer

Cyclo Totxo 29er Pink Love Edition. 

Dimarts 13...que mala sueeeerte!!!

Ja que el pasat diumenge no vaig sortir amb la colla aquest dimarts he sortit a fer una volteta per collserola. A les dues sortia de la feina aribau amunt fins la diagonal, tenía ganes de fer un clàssic de tota la vida: pujar pel mortirolo.

Em prenc amb calma la diagonal deixant que m'avançin els "bicings", ells van cap a la universitat, a mí m'esperen unes quantes pujades. Enfilo amb calma l'avinguda de pedralbes amunt i experimento una sensació de nostalgia, feia anys, molts anys que no pujava per aquí i a la ment em venen records com arà una vegada que un tal claudi, de la botiga bikeroute del Santi, ens va enredar al Berni i a mi per anar de Barcelona a Mataró...avui també acabaré a Mataró però arribare en cotxe. Arribo a la rotonda i agafo el carrer Pearson, primeres rampes, sort del descansillo del consulat, si fa de temps que no passava per aquí que arà el carrer es nomes de pujada i es pot aparcar en bateria, sense cap tipus de zona per cert, ni blava ni verda ni hostias, que la gent que viu per aquí arrivem justets a final de mes!!! Després del consulat la curva amb canvi de pendent, vaig recordant moments, molts, de nou un descansillo on de joves arribavem a ficar plat gran per pujar de sants a les aigües en 20 minuts, arà conservo que no les tinc totes de poder pujar-ho tot. Nou canvi de pendent i s'acava el broquil, carrer de la font del lleo, pinten bastos...
Els repechons de ciment s'em fam més fàcils del que esperava, després trepitjo sorra (arà ja conec aquest element!) i començo a remontar amb calma, platillo i antepenultim pinyo, fins la corva, allà em passen volant dos maquinetes amb rígides de Galvesport, es lo que tienen los mejores, s'enfilen davant meu pel tram pedregos i pam, peu a terra, es que vam com bojos!!! ja ja ja, el que passa es que les pedres rellisquem molt, el terreny es força humit i serà un día de corriols i trialeres complicadet. Aconsegueixo arrivar a les aigües sense possar peu a terra, això sí, esbufegant com um porc a 170 pulsacions!
A les aigües tiro cap a l'esquerra en busca de la pujada de sant Pere Martir, con dos... ja que fem nostalgia fem-ho bé i recordem una bonica empalmada de pujada, mortiolo-sant pere martir. Enfilo pujada amunt amb la calma d'anar solet sensa la pressió "de los mejores" allà davant, trobo a faltar companyia, els amics, i si no la foska, o com a miním la radio. Hi han dos tipus d'esportistes, els que corren o pedalejem en silenci recollits en els seus pensaments i l'entorn o bé els que vam amb auriculars i musiqueta o radio. Jo soc del ultim grup (el Berni per exemple es dels primers) i sense rés m'avorreixo i les cames em recordem més fàcilment el seu lamentable estat de forma...intento distreurem escrivim una crònica mental de la sortida, em queda força bé, però al arrivar a casa se m'ha oblidat la meitat i només quedem aquestes tristes lineas. Així doncs, entre caboires i amb la variant del corriolet arrivo adalt del repetidor, deu n'hi do el vent que bufa. What's up al Berni i cap abaix amb precaució pel fort vent. L'idea es anar a buscar el turo d'en cors, i enlloc d'anar per la pista vaig per la bonica variant laderenca de dins del bosc, està exigent i en un punt faig peu a terra, després d'enfilar un esglao de pedra no puc empalmar amb una arrel. Baixo el turo d'en cors, bé però amb certa precaució que el terreny no està de fiar. Aigües i a rodar que sempre fa patxoca, al sollado tenim la bucolica idea de que quan estas refatot i sense gaire forma rodar per les aigües va bé i et possa en forma...clar que rodar un cop al més no se jo si....

Xino xano arribo davant de les esses i m'enfilo per les arrels amunt, em sorprenc a mí mateix superant els primers obstacles técnics amb cops de runyons i sort de no relliscar, i al arribar a la arrel del mig, pam, peu a terra, després de nou senser fins adalt. Can Borni i anar a buscar la trialera de la guardia urbana. El primer tram de corriol just passar el pont es fantàstic, al començar la trialera i els primers afloraments de pedra la bici comença a lliscar de mala manera, així que baixo amb calma i precaució i al arrivar al desvio per anar a can Jane l'agafo. "Antaño" aquesta pisteta tenia grans regerots i pedres, hi havia una traçada, actualment l'Isidre ha passat amb el tractoret i es tot bastant facilet...però ha quedat una catifa de brossa i males herbes ideal per punxar. Arrivo a can Jane i enlloc d'anar a la dreta vaig a l'esquerra i baixo fins el rierol, es tardor i el terra es ple de fulles, tot plegat és molt maco i penjo una foto al grup de Whatsup (Salva, Pepitu, aquests reis a veure si us porten un Whatsup!!!!) mentres les fulles dels arbres em vam caiem a sobre. Explanada on passa la pista de Sant Medir a can Borrel i l'agafo cap amunt a buscar l'hermita. Després la pujada clàssica, al començar a pujar noto que la bici "flaneja" un pel de darrera, intento autoenganyar-me de que són les pedres mullades però no cola, la catifa de brossa de can Jane ha funcionat i he punxat a darrera, és una nova trampa de l'isidre per desfer-se dels ciclistes??? Amb el preu es suficient! ja ja ja.
Inflo una mica la roda a veure si aguant, ja que esta plena de fang i canviar es una guarrada. Pujo pel bon rotllo, de moment bé, al arrivar a la plaça de la merda comprovo i ha perdut una mica però puc continuar. Arà el que perd soc jo, em ve un atac de gana i noto com em quedo sensa forçes, veig unes cireretes d'Arboç i "me aberroncho sobre el rocaje". L' idea era acabar arrivant a la font groga, baixar per can Borni i trialera del descansillo, però amb la roda punxada agafo la pista de la gossera, inflo la roda per seguretat i baixo per la arrabassada fins la quiron on tinc el cotxe aparcat, arrivo a les cinc menys deu i la llum ja cau ràpidament, en vint minuts serà fosc. Estic content de la volteta, hauran sigut uns vint i pico km.

Dia de pluja...

Avui, els companys de la PCAltafulla, han pujat a Collserola, a fer una sortideta organitzada per uns amics de Cerdanyola. Em sap greu, Pepito, pensava que no sortiries (a veure si ens posem el guasap al mòbil!!!) perquè podries haver vingut amb mi. Ens hem mullat com peixets, i ens hem arrebossat de fang, però ens ho em passat molt bé (i hem descobert un bar amb menú d'esmorzar a 6 euros...).
La ruta, normaleta, sols pistes, però amb el dia que ha fet, ja ha estat bé.
Aquí la ruta, que tots la coneixem, i aquí unes afotos.

WET EPIC SESSION

Domingo sorprendente en nuestra ciudad ya que, entre otros, mi barrio se ha mantenido sin lluvia toda la mañana y, en cambio, toda la zona alta y sobre todo Collserola ha sido barrida por nubes bien cargaditas. Salvo un servidor nadie se ha presentado esta mañana en el punto de encuentro... imagino que WhatsApp está ganando la partida a este blog en algunos aspectos. Arriba con decisión y a punto de llegar a la Ronda de Dalt me percato del tono tenue, difuminado , de toda la visión que tenia de Collserola... signo evidente de fuerte cortina de agua. En la plaza Borràs empieza con fuerza y subiendo ya por la carretera me he refugiado en un portal durante 20 minutos donde he visto subir y bajar bikers y runners de mi calaña, de esos que imagino piensan que si son buenos para mojarse trabajando también lo son para otros menesteres. Arrecia y a las nueve en punto decido volver a mi casa, cambiarme de ropa y al gimnasio y piscina. Empapado llego a la plaza Artós y me percato de lo que sucede ya que deja de llover de immediato. Elijo un segundo intento por la vertiente sur ya que parece clarear por Sant Pere Màrtir. He arribar fins la Avinguda Foix i amunt amb xirimiri per accedir a Aigües per la directa de Can Caralleu, tot ben moll he evitat qualsevol trialera i la fina pluja m'ha acompanyat per unes rampes que amb la nova bici m'han semblat mes asequibles. Aquesta part de la ciutat semblava morta: no havia ningú. Arribo a Aigües i pedalo cap a el mirador de Finestrelles, la ciutat està contrastada, amb cortines d'aigua a la zona alta i claror cap a la façana litoral... torna a apretar la pluja malgrat que pel Baix Llobregat sembla millorar... amunt cap a Sant Pere Màrtir mullat i remullat, porto un ritme que em satisfà i faig cim directe, evitant el corriolet final. A dalt, plovent fort, m'adono que el dia metereològicament està perdut pel meu ciclisme i torno avall on em creuo amb 6 bikers jovenets: l'entorn és fascinant, de pel.lícula fantàstica i malgrat que baixo el cap per protegir-me amb la visera, he tragat aigua pel rodament... aquestes cobertes expulsen bé l'aigua... glu, glu, glu! Amb mesura Can Caralleu avall, començava a tenir sensacions desagradables per la mullada i el fred, arribo a Can Mantega i ja no plou, de la plaça de Sants avall tot absolutament sec... arribo a casa, a les 10.10 h. i 24 km. em seco amb la tovallola i cap al gimnàs on després d'una bona sessió d'elíptica i quatre tonteries he acabat a la piscina i a totes les saunes i jacuzzis que disposa el Poliesportiu de La Bordeta. Dimecres he decidit tancar per la vaga general, ja tinc experiències desagradables i vull estalviar-les: si puc tornaré a sortir.

i aquest?...més humitats...

From Fell To Forest from Sam Needham on Vimeo.

Cap a St Moritz que falta gent...

Corviglia Flowtrail in St.Moritz from Darco Cazin on Vimeo.

Diumenge 4 de Novembre. Ciclisme a la Guipuzcuana

Aparco el cotxe a les 9 a la plaça Borras i començo a pedalar suament per la plaça esperant que apareixi la colla, als deu minuts sona el mobil, el Jose pregunta que on cony estic, ells ja son a les aigües esperant-me. Així que enfilo carretera amunt i trobo al grup a les aigües, ni m'aturo, ja que nomes veurem es posen en marxa mentre el Pepitu sentencia: hay ruta.
Sembla que el senyor Rovira ha pensat una volta per anar a parar a can Ribes, sota santa creu d'olerdola. Allà esmorzarem.

Pujant per la carretera sona el mobil, el Bernat, on som que puja a trobar-nos. Quedem a can Ribes, no està federat i no l'han deixat correr la cursa de ciclo-cros. Pujem per carretera fins vallvidrera, agafem la pista cap el merendero cremat amb variant can llavallol inclosa. El terreny està mullat, les pedres i arrels patinen molt i la terra té una capeta de fanget interessant, el cel està ruful i amenaça pluja. Avui és un dia de gaiers, de fer ciclisme com fan gairabé tot l'any al pais vasc.
Arrivem al merendero cremat i agafem la pista del pantà, de cop el Salva ens sorpren amb un bonic repte, enlloc de fer tota la pista fins can castellvi de dalt i els ocupes, pujarem directes a can pascual per la trialera de les pedres, on el fede feia valer la seva tècnica trialera. El terreny no sembla ser el més adient per la proposta però tot i aixi ens enfilem pista amunt en busca de la trialera. Els primers repechons ja es fan durs perque la roda patina i costa molt mantenir la traçada, torre de llum descans i començem amb la part trialera. El primer tram té una serie de esglaons graduals, cada cop més dificils de pasar, fins arribar a l'ultim que és molt gran. La traçada es clara per la dreta, pero s'ha d'encarar amb ganes i forçes els esglaons i avui el terreny no deixa marge al error. Com gairabé sempre arribo al penultim esglao i peu a terra, supero els dos ultims caminat i llavors a enfilar el repechon dur de pedra, només l'he pogut pujar dos cops, fallo a mig repechon, en rellisca la roda sobre una pedra. Per fí arrivem tots adalt, amb més o meys sort, i el Pepitu no està gaire content, reestrena "epic" amb liposucció però es pensava haver sortit millor parat de la trialera, paciencia.
Dels turons de can Pascual sortim a la carretera, i allà el Salva ens torna a sorprende amb un bucle interessant. Anem a buscar el cotxe abandonat pero trenquem cap a la dreta i baixem fins la torre de la llum on hi ha la trialera que baixa fins can Busquets, remomtem fins adalt per la trialera desde la torre de la llum per anar a buscar la carretera de molins. El corriol està mullat, i a més comença a ploure. Sort que el corriol és molt tupit i no ens mullem, els arbres paren la pluja i nosaltres escoltem el xiuxiueig de la pluja sobre els nostres caps mentre pedalem sota l'aixopluc dels arbres...mooolt maco i quequo tot plegat, moment "plastic".
Al arribar al final del sender ja no plou, de fet s'escola algun raig de sol entre els nùvols, remomtem amunt per anar a buscar la trialera del Bernat, que en fa de temps que no baixo per ella. Arrivem a la carretera i baixem per pista fins can Ribes, on trobem al Bernat rodan per fer temps amb la seva "grava", impresiona de veure una bicicleta amb geometria carretera per la muntanya. S'ha de ser molt gaier per això del ciclo-cross.

Esmorçem llaaargament mentres plou a fora, així doncs quan sortim a pedalar de nou ens trobem el terreny més fangos, i portem un paio amb rodetes primetes i sense frenos...huy huy huy. Anem per darrera de can Ribes a buscar la cimentera, i desde allà la pista que enllaça amb la vall de la salut i les diferents opcions de remuntar, sargantana, muro, cova, bosquet...triem aquesta ultima i baixem fins el bosquet i fem el camí de sempre fins sant Just. Mencionar que al sortir del bosquet hi ha un petit tram de baixada amb esglaons de pedra, el terreny està mullat i rellisca, i el Bernat baixa el tram amb una bici de ciclo-cross, amb dos collons, si senyor. A sant Just l'Albert ens abandona que ja es tard, la resta de la colla remomtem per la font de la Beca fins el tenis i allà agafem les aigües. El Pepitu baixa per el mortirolo, el Bernat i un servidor per la carretera per anar a buscar els cotxes, i el Jose i el Salva roden una estona més per les aigües...sembla que se li ha quedat curta la sortida al senyor Rovira i vol fer més km, ja ja ja.

Així doncs, avui hem apres una mica més a muntar en mullat, tot i que estressa molt, hem vist com una ciclo-cross fa més del que sembla i hem rodat tots junts que feia temps que no coincidiem. Un bonic diumenge.

10 Things I Have Learned About Mountain Biking

Mountain Bike?

Este Jueves de Castanyada hemos salido a hacer Mountain Bike? La duda viene dada porque Jose, con su gran corazón ha invitado a un amiguito y este se ha presentado con una bice de carretera, pero mas gorda.
Ya os podeis imaginar que con semejante vehiculo pocas trialearas y corrioles se podian hacer , asi que pese a mi empeño por buscar tramos dificiles nos hemos visto obligados a pasar la mañana transitando pistas y mas pistas, sin mucha pendiente por favor que mis desarrollos no me permiten esos esfuerzos.Las bajadas tambien  que sean suaves que esta bici no me frena.Lo dicho un coñazo de dia, si lo se me voy con los mejores. Ja Ja Ja.
Ahora en serio el resumen de la salida de hoy seria dos tios silbando y unos metros mas atras, no los diez de rigor, si no  50, otro tio muriendose.El Domingo pasado quede muy contento con las sensaciones de la salida, me canse pero en ningun momento tuve la sensacion de estar al limite. Hoy por el contrario desde el primer momento no he estado comodo, y eso que la salida no ha sido una salida dura, nos hemos encontrado el Jose y yo con el Berni y su Bici de ciclocross y hemos subido hasta las Aguas,de alli San Pere Martir hasta Vallvidrera y despues a buscar la Sagrada Familia y a desayunar a Vila Joana.Subida por detras hasta Cochinillos, pero continuando hasta Vallvidrera para bajar por "Els Bombers" y Aguas hasta el Tieso.Salida de relleno , pero para mi ha sido un calvario.Creo que cuando estas en un nivel de forma alto o muy alto no eres consciente de el ritmo que puedes llevar y por el contrario  cuando estas bajo o muy bajo de forma, como es m icaso, cualquier ritmo es mayor del que puedes llevar.Vas siempre con un punto por encima que te va minando las fuerzas, y de pronto ya no queda nada.Dolor en las piernas, falta de agilidad y de ritmo.Todo te cuesta un monton y la bici se convierte en un sufrimiento., penitencia que tienes que pagar por no haber salido mas a menudo, y  mientras tanto dos tios delante tuyo, a 50 metros silbando.
Pd.Me ha dado mucho miedo ver al Bernie bajar San Pere Martir y Sagrada Familia con la bici de ciclocros . La postura , agarrado al manillar bajo, es de acojone