dimecres, 30 de març del 2016
dissabte, 26 de març del 2016
divendres, 25 de març del 2016
dilluns, 21 de març del 2016
DILLUNS 21 DE MARÇ. A PEDALAR PEL PARC DE COLLSEROLA!
Ha estat relaxant veure un cel ben net núvols a les 7:00 del matí: ho tenia tot preparat perquè com ja vaig comentar m'havia propossat sortir el dilluns... el gym descansava i a gaudir del contacte amb la natura pel nostre "territori".
Amunt per la Rambla Badal, carrer Sabino de Arana empalmant amb la avinguda dels Til.lers on he començat a pujar la avinguda Pearson i a la rotonda m'he enfilat pel carrer que puja recte i apropar-me al començament del "Mortirolo", he trobat, després de la pluja d'ahir ben poques roderes de bikers, havia humitat però amb laconvicció que et dóna un bon cop de pedal no he patit gaire per arribar als cinc darrers mètres... impossible pel meu nivell físic: roca, regatera complicada, darrers dos mètres amb pendent inassumible, humitat... a caminar toca!.
A l'esquerra per fer la primera pujada del dia a Sant Pere Màrtir per la vessant solana, he arribat a dalt a les 8:30 pel corriolet... ni fred ni vent però els núvols alts i prims anàven guanyant la partida. Tot pista fins el Turó d'en Cors i corriol de l'esquerra peranara parar a l'aparcament del Turó, creuar carretera i per la pista a buscar l'entrada del corriol de Can Llevallol, a la font un bon dia general i amunt pel tram costerut on s'ha engrandit una bona "regatera" que en un moment donat m'ha fet possar el peu a terra.
Tot pista i via clàssica per arribar a l'inici de la trialera de les pedres...mínima humitat i bon descens amb seguretat... he fet dues investigacions durant el trajecte.
1a. He caminat un camí senyalat que indica Can Sauró i Les Planes, molt desgastat per l'efecte torrentera i que sospito, sense poder confirmar, que enllaça amb la variant que trobem baixant la trialera del Palmer... He tornat amunt després de baixar unsa trenta mètres...té un futur molt fosc per fer gaudir de la bici. hecontinuant gaudint de la trialera de les pedres fins arribar a la torre de la llum on
2a. He investigat la trialera de la esquerra, netejada, que baixa sense ensurts tècnics però amb gran pendent directe directe fins la pista... la he caminada quasi tota perquè la humitat era molta i la meva Epic no em dona total confiança en aquest desnivell humit...
Pista de tornada al Merendero Cremat i amunt per pista per baixar per la pista corriol al final del Pantà on he via WhatsApp les meves sensacions. Avall i pel costat de l'Esglèsia i el Cementiri tot seguint el fons de la vall per sortir en curta rampa a la carretera i amunt cap a Vil.la Joana iseguint fins a prop de la plaça Transvaal a la dreta pujada sostinguda. A dalt sense parar i a la dreta per acabar aturant-me a la font i menjar una mica.
He continuat la pista per arribar a la cruïlla amb la pujada (baixada en aquest cas) de porland, he continuat per l'esquerra gaudint i observant amb deteniment les edificacions farcides de decadència a ambdós costats del carrer per arribar a la pujada forta per arribar al cim del Tibidabo, sense parar avall per carretera per entrar a la pista de Can Borni, on he fet des de ben amunt tot el corriol paral.lel fins força troç passada la font bucle dracera técnic pujant la petita elevació i evitant la corva que fa la pista i arribant a Aigües per les arrels.
Tota la carretera de les Aigües amb plat gran i segona pujada del dia pel mateix lloc a Sant Pere Màrtir, on he baixat per apropar-me a la trialera del Turó d'en Cors per tot el corriol paral.lel que careneja les dues vessants amb les seves pujades exigents i gaudint d'un terreny molt noble.Trialera impecable i de nou a Aigües.
Direcció de nou a Finestrelles i quan començava a baixar cap a la plaça Mireia m'he fixat amb el corriol que a la corva de quasi 180 graus sortia cap a una torre de la llum i per on caminava un jubilat... No havia anat mai allà... investigaré! deixo la torrei veig començar una trialera molt marcada sense grans ziga-zagues bona adherència amb la Epic, anava molt lent per seguretat i moments amb els abdominals enganxats al seient fins arribant a territori de jardineria clandestí amb desenes d'ampolles de plàstic utilitzades per transportar aigua per mimar les necessitats florals de dubtosa qualificació. segueix un caminet paral.lel a la pendent, però avall que em sentia segur i he aparegut al corriol que ja us he indicat al migdia.
Pista fins apropar-me a Sant Joan de Déu, complet parc de Cervantes amb esglaons, Diagonal i per davant del Princessa Sofia avall i cap a casa amb un total personal de 49´27 km de comptaquilòmetres amb credibilitat i 3h 47 minuts de pedalar.
He matat l'ànsia i m'he sentit molt bé... estic impressionat de com faciliten gaudir del mountain bike aquest bon grapat de quilos que he conseguit treure'm de sobre.
Cordials salutacions.
diumenge, 20 de març del 2016
"NO SORTIDA" 20 MARÇ 2016
Avui tenia moltes ganes d'anar en bici, de fet, ahir a la nit tot i que plovia vaig greixar la Santacruz, la vaig netejar, i estava il·lusionadíssim a provar el amortidor, però el que no pot ser no pot ser (Semblo al Rajoy), i ha tocat descans.
Però el fet d'esmorzar on ho hem fet (M'ha semblat un lloc idíl·lic!, hem de tornar amb bici ja!), M'ha resultat reconfortant, estàvem sols, tranquils, esmorzar complet, la conversa ...he de dir que m'ho passo molt bé amb vosaltres, és una cabronada perquè la vida canvia, i ens veiem menys, però fins i tot sense la bici, estar amb vosaltres m'agrada, és així de senzill, si haguéssim estat tots no hagués trobat a faltar ni la bici!.........................................................................................................
esto último que he escrito es mentira Y LO SABES!
Però el fet d'esmorzar on ho hem fet (M'ha semblat un lloc idíl·lic!, hem de tornar amb bici ja!), M'ha resultat reconfortant, estàvem sols, tranquils, esmorzar complet, la conversa ...he de dir que m'ho passo molt bé amb vosaltres, és una cabronada perquè la vida canvia, i ens veiem menys, però fins i tot sense la bici, estar amb vosaltres m'agrada, és així de senzill, si haguéssim estat tots no hagués trobat a faltar ni la bici!.........................................................................................................
esto último que he escrito es mentira Y LO SABES!
dimarts, 8 de març del 2016
Dia de Estreno
Diumenge 6 de Març 2016
Ens trobem el Fletxa el Duke i jo al lloc de sempre en un dia molt maco pero fresquet de collons. Be som al hivern i es el que toca. Despres de esperar un ratet, no hi ha maça confiança, al amic Palmer, pujem cap a Collserola amb la ruta pensada per fer la trialera nova.
Tirem per la Diagonal per pujar per la Font del Lleo i despres pasar per sobre de Sant Joan de Deu, per variar i npo fer la pujada clásica, doncs ja mi cago jo amb laas variacions.
La pujada clásica esta molt feta , es aburrida, pero te el seu ritme i txino txano vas fent, a la variacio, sugerencia del Pepitu, he patoit desde la Diagonal, cony de carrer no s'acaba mai. Despres la part de las embajadas fins la curva. Jo volia demanar asilo politic o ciclista a algún país com Dinamarca que no hi han pujadas. Ja Ja Ja.
Petita volteta per Finestrelles, han tancat el carrer de dalt i cal fer una volta, pujem cap a la Plaça Mireia, be pujant alguns, jo pateixo pero pensó " Tot per Irati, Tot per Irati".
Tirem cap a la Beca amb la petita trialera, pero divertida i baixem per la variant de la dreta fins el trencall que ens porta cap a la cámara de aigues per anar a buscar la hípica i puxar cap al Merendero Cremat. Cremat com jo.
Peti dubte amb la ruta, pero de seguida la magnitud de la tragedia, allo puxa de collons i jo que anava molt tirat decideixo tirar pel recta, que encara que ho camini, es molt mes rapid que fer el corriol de la dreta. Camino el primer rampot pero despres m'encigalo i vaig fent sobre la bici fins arribar a dalt.
Sempre dic que un es coneix i sap on son els limitis, pero a vegadas fas el idiota i forças una situacio sense cap sentit. Si estaba fet una merda i no podía pujar a que ve forçar fins el limit i quedar tan tieso que una mica mes i caig de la bici quan he arribat a dalt. Per sort el compis encara no hi eren i he pogut amagar el trist espectacle.
Al cap de un momento arriban el amics i enfilem cap a dalt, amb el petit problema de trovar aquell grupet,amb gossos, que es molesten si tenen que posar.se a un costat, uns gilipollas.
Merendero Cremat, variant del mig de Can Llevallol, el Fletxa ha baixat per la trialera que va descubrir, i el Jose i jo directes per el Panta. Drets cap a la Carme amb la idea de pujar despres a fer la nova trialera.
Bon esmorçar, i sortim, amb bastatn fred, carretera envall despres de donar un petit espectacle de traçades diferents a la trialera que baixa cap el tren.
La carretera passa rapida i arrivem a sota el pont i comença la pujada, que quan estas be la gaudeixas, pero que sino es fa eterna. Marxan el companys amb molta tranquilitat, jo no puc seguir el ritme per lo que posso ritme Tai Xi per arrivar a dal i poder gaudir de la nova baixada.
Can Castellvi de Dalt, petit descanas i enfilem pel ciment a buscar el Turons de Can Pasqual pujada clásica per la Esquerra i abans de arrivar al trencall de la Esquerra per la trialera de las pedras, un corriol nou i molt marcat invita a la aventura. El Jose possa la camera en posicio, momento historic i començen a baixar , amb moltes precaucions per el desconeixement.
El terreny s'inclina rapidament i encara que molt noble, tan sols un esglao notable, pero fácil, la inclinacio fa que no puguis deixar corre la bici. A un pas estret entre el arbres he donat una mica d'espectacle, cosa que ha aprofitat el Jose per riure una estona, pero las forçes en fallavan i trialera fluix de braços problemas segurs. La part final es molt divertida fen zigazagas per el bosc fins aribar a la pista que porta cap el merendero Cremat.
Una molt bona trobada gracies al amic Palmer, que serveix de alternativa per baixar de can Pascual.
MerenderoCremat , Turo d'en Cors i allí si que ja he dit basta , renuncio al primer aflorament, i baixada patética fins Aigues. El Fletxa a marxat cap a casa i nosaltros hem rodad aigues fins el final per augmentar kms i estirar les cames.
Be la sortida d'avui ha estat dura per mi, hem fet uns 40 Kms, mes durs que el altre dia i jo m'he trobat pitjor, pero aquest proces ja el conen i nomes amb la constancia s'arriba a tenir un punt fisic que et permet començar a gaudir de la bici, a fi de comptes
IRATI IRATI TOT PER IRATI Jajajaja
Ens trobem el Fletxa el Duke i jo al lloc de sempre en un dia molt maco pero fresquet de collons. Be som al hivern i es el que toca. Despres de esperar un ratet, no hi ha maça confiança, al amic Palmer, pujem cap a Collserola amb la ruta pensada per fer la trialera nova.
Tirem per la Diagonal per pujar per la Font del Lleo i despres pasar per sobre de Sant Joan de Deu, per variar i npo fer la pujada clásica, doncs ja mi cago jo amb laas variacions.
La pujada clásica esta molt feta , es aburrida, pero te el seu ritme i txino txano vas fent, a la variacio, sugerencia del Pepitu, he patoit desde la Diagonal, cony de carrer no s'acaba mai. Despres la part de las embajadas fins la curva. Jo volia demanar asilo politic o ciclista a algún país com Dinamarca que no hi han pujadas. Ja Ja Ja.
Petita volteta per Finestrelles, han tancat el carrer de dalt i cal fer una volta, pujem cap a la Plaça Mireia, be pujant alguns, jo pateixo pero pensó " Tot per Irati, Tot per Irati".
Tirem cap a la Beca amb la petita trialera, pero divertida i baixem per la variant de la dreta fins el trencall que ens porta cap a la cámara de aigues per anar a buscar la hípica i puxar cap al Merendero Cremat. Cremat com jo.
Peti dubte amb la ruta, pero de seguida la magnitud de la tragedia, allo puxa de collons i jo que anava molt tirat decideixo tirar pel recta, que encara que ho camini, es molt mes rapid que fer el corriol de la dreta. Camino el primer rampot pero despres m'encigalo i vaig fent sobre la bici fins arribar a dalt.
Sempre dic que un es coneix i sap on son els limitis, pero a vegadas fas el idiota i forças una situacio sense cap sentit. Si estaba fet una merda i no podía pujar a que ve forçar fins el limit i quedar tan tieso que una mica mes i caig de la bici quan he arribat a dalt. Per sort el compis encara no hi eren i he pogut amagar el trist espectacle.
Al cap de un momento arriban el amics i enfilem cap a dalt, amb el petit problema de trovar aquell grupet,amb gossos, que es molesten si tenen que posar.se a un costat, uns gilipollas.
Merendero Cremat, variant del mig de Can Llevallol, el Fletxa ha baixat per la trialera que va descubrir, i el Jose i jo directes per el Panta. Drets cap a la Carme amb la idea de pujar despres a fer la nova trialera.
Bon esmorçar, i sortim, amb bastatn fred, carretera envall despres de donar un petit espectacle de traçades diferents a la trialera que baixa cap el tren.
La carretera passa rapida i arrivem a sota el pont i comença la pujada, que quan estas be la gaudeixas, pero que sino es fa eterna. Marxan el companys amb molta tranquilitat, jo no puc seguir el ritme per lo que posso ritme Tai Xi per arrivar a dal i poder gaudir de la nova baixada.
Can Castellvi de Dalt, petit descanas i enfilem pel ciment a buscar el Turons de Can Pasqual pujada clásica per la Esquerra i abans de arrivar al trencall de la Esquerra per la trialera de las pedras, un corriol nou i molt marcat invita a la aventura. El Jose possa la camera en posicio, momento historic i començen a baixar , amb moltes precaucions per el desconeixement.
El terreny s'inclina rapidament i encara que molt noble, tan sols un esglao notable, pero fácil, la inclinacio fa que no puguis deixar corre la bici. A un pas estret entre el arbres he donat una mica d'espectacle, cosa que ha aprofitat el Jose per riure una estona, pero las forçes en fallavan i trialera fluix de braços problemas segurs. La part final es molt divertida fen zigazagas per el bosc fins aribar a la pista que porta cap el merendero Cremat.
Una molt bona trobada gracies al amic Palmer, que serveix de alternativa per baixar de can Pascual.
MerenderoCremat , Turo d'en Cors i allí si que ja he dit basta , renuncio al primer aflorament, i baixada patética fins Aigues. El Fletxa a marxat cap a casa i nosaltros hem rodad aigues fins el final per augmentar kms i estirar les cames.
Be la sortida d'avui ha estat dura per mi, hem fet uns 40 Kms, mes durs que el altre dia i jo m'he trobat pitjor, pero aquest proces ja el conen i nomes amb la constancia s'arriba a tenir un punt fisic que et permet començar a gaudir de la bici, a fi de comptes
IRATI IRATI TOT PER IRATI Jajajaja
dissabte, 5 de març del 2016
Ruta a Orbaitzeta.
Heu pensat en aquesta ruta que no inclou cap peatje? La blava, la grisa es la tradicional. La blava son menys kilometres i més distreta... en temps és lo mateix.
dimecres, 2 de març del 2016
Sant Tornemi.
Diumenge 28.02.16
Cap de semana de temps apocaliptic que fei pensar que no es podría gauidir de la bicicleta.Nevadas arreu del país i temperaturas baixant en picat i si no nevava pluja segura.
Amb aquestes perspespectives em vaig llitar disabte pensan que una semana mes la bici es quedaría parada i la preparacio per gaudir a Irati es complicaría una mica mes. Pel mati wassup del Fletxa " Veig be Sant Pere Mártir i tinc un deute anual. Jo surto" parlo amb el Jose i diu "be si plou tornem cap a casa". No hi res mes a dir, be si l'Albert diu " Em quedo al llit" Home sabi pensó jo.
Un cop al carrer trobo que no fa gair fred i encara que hi han nubols tambe forces clarianes i un cel molt blau.
Ens trobem amb el Pepitu al lloc de sempre i pujem cap a Collserola txino txano, peo per mi un altre cop aixo es molt dur. i van....
A la carretera posso ritme subsistencia i vaig fent, gaudint de un es vistes fantastiques perque el vent i el fed han deixat una atmosfera molt neta. Conciabulo al mirador de Sarria i aali decidim que el Fletxa pujara per carretera per anar a fer San Pere Mártir per la directa i que el Jose i jo anirem per la part de darrera, la Magic Line per mi. No hi ha pujada que m'agradi me que aquesta en tot Collserola , i mes amb un dia com aquest, net i polit amb una sensacio de profunditat que perdias la vista a l'horitzo. Patin pero gaudint.
Arribo a dalt on ja hi son els pajaros i trobem una caminata popular "La Magic Line" de Sant Joan de Deu que fa que baixem amb molta precaucio per no fer i no pendre mal.
Tenim decidit anar a esmorçar a Ca la Carme , on ens trobarem amb el Forner que aprofitara uns estoneta per venir a veure'ns, fem la pista dels Okupas per anar a buscar una trialera que em va comentar el Palmer. Si ja sabem que la orientacio del Josep no es lo millor, pero som al costa i aixi allarguem una mica la sortida.
Trobem el corriol de pujada i el primer tram es suau, pujada amb fang, una mica mes i llepo caminant, i despres anar fent per un corriol molt maco. Trobem un desvio a la dreta una mica perdut pero es pot reseguir , que ens porta a una pista de ciment per sobre de la casa on hi habien els dos gossos que sempre bordaban. Tornem enrrera i llavors el corriol s'empina moltissim. Deixem las bicis i el Fletxa i jo pujem per investigar, separan.nos una mica mes endavant. Jo agafo un cami planer que es va allargant per lo que torno enrere, mentrestant el Fletxa puja fins dal i va a petar al costat de la entrada de la trialera de las pedres.
Tornem cap baix ja amb la bici i gaudim del corriol molt net i divertit i fácil. Molt fácil.
Arribem a la Carme i ja ens espera el Edu. Bon esmorçar, truita de escalibada, i moltes risas a costa dels absents, ja se sap com som a aquesta colla.. Parlem sobre Irati i tots quatre estem molt emocionats amb la perspectiva de la sortida i la trobada general.
Despres de despedir.nos del Edu fem Llanega cap dalt i anem a buscar Bombers i Arrels, despres aigues fins plaça Mireia per sumar Kms. Baixada moooolt rápida cap a Esplugues. El Duke axuxant.me, clar. i Cervantes Diagonal tots molt contens i amb 40. Kms a sobre.
No es la millor sortida, ha estat una clásica de retrobament, pero tenin en compte que no donava un duro per poder sortir ha sigut magnifica, per el temps, per el descobriment i per els amics.
Ara toca dir que ha estat un martiri per mi no tenia gens de forçes i a cada pujada els companys maxaban sense remei. I jo darrera amb focs pirotecnis amb els petardazos que anava fent.
Ja se sap si no surts et fots, pero aixi i tot m'agrada molt aquest coi de sport.
Cap de semana de temps apocaliptic que fei pensar que no es podría gauidir de la bicicleta.Nevadas arreu del país i temperaturas baixant en picat i si no nevava pluja segura.
Amb aquestes perspespectives em vaig llitar disabte pensan que una semana mes la bici es quedaría parada i la preparacio per gaudir a Irati es complicaría una mica mes. Pel mati wassup del Fletxa " Veig be Sant Pere Mártir i tinc un deute anual. Jo surto" parlo amb el Jose i diu "be si plou tornem cap a casa". No hi res mes a dir, be si l'Albert diu " Em quedo al llit" Home sabi pensó jo.
Un cop al carrer trobo que no fa gair fred i encara que hi han nubols tambe forces clarianes i un cel molt blau.
Ens trobem amb el Pepitu al lloc de sempre i pujem cap a Collserola txino txano, peo per mi un altre cop aixo es molt dur. i van....
A la carretera posso ritme subsistencia i vaig fent, gaudint de un es vistes fantastiques perque el vent i el fed han deixat una atmosfera molt neta. Conciabulo al mirador de Sarria i aali decidim que el Fletxa pujara per carretera per anar a fer San Pere Mártir per la directa i que el Jose i jo anirem per la part de darrera, la Magic Line per mi. No hi ha pujada que m'agradi me que aquesta en tot Collserola , i mes amb un dia com aquest, net i polit amb una sensacio de profunditat que perdias la vista a l'horitzo. Patin pero gaudint.
Arribo a dalt on ja hi son els pajaros i trobem una caminata popular "La Magic Line" de Sant Joan de Deu que fa que baixem amb molta precaucio per no fer i no pendre mal.
Tenim decidit anar a esmorçar a Ca la Carme , on ens trobarem amb el Forner que aprofitara uns estoneta per venir a veure'ns, fem la pista dels Okupas per anar a buscar una trialera que em va comentar el Palmer. Si ja sabem que la orientacio del Josep no es lo millor, pero som al costa i aixi allarguem una mica la sortida.
Trobem el corriol de pujada i el primer tram es suau, pujada amb fang, una mica mes i llepo caminant, i despres anar fent per un corriol molt maco. Trobem un desvio a la dreta una mica perdut pero es pot reseguir , que ens porta a una pista de ciment per sobre de la casa on hi habien els dos gossos que sempre bordaban. Tornem enrrera i llavors el corriol s'empina moltissim. Deixem las bicis i el Fletxa i jo pujem per investigar, separan.nos una mica mes endavant. Jo agafo un cami planer que es va allargant per lo que torno enrere, mentrestant el Fletxa puja fins dal i va a petar al costat de la entrada de la trialera de las pedres.
Tornem cap baix ja amb la bici i gaudim del corriol molt net i divertit i fácil. Molt fácil.
Arribem a la Carme i ja ens espera el Edu. Bon esmorçar, truita de escalibada, i moltes risas a costa dels absents, ja se sap com som a aquesta colla.. Parlem sobre Irati i tots quatre estem molt emocionats amb la perspectiva de la sortida i la trobada general.
Despres de despedir.nos del Edu fem Llanega cap dalt i anem a buscar Bombers i Arrels, despres aigues fins plaça Mireia per sumar Kms. Baixada moooolt rápida cap a Esplugues. El Duke axuxant.me, clar. i Cervantes Diagonal tots molt contens i amb 40. Kms a sobre.
No es la millor sortida, ha estat una clásica de retrobament, pero tenin en compte que no donava un duro per poder sortir ha sigut magnifica, per el temps, per el descobriment i per els amics.
Ara toca dir que ha estat un martiri per mi no tenia gens de forçes i a cada pujada els companys maxaban sense remei. I jo darrera amb focs pirotecnis amb els petardazos que anava fent.
Ja se sap si no surts et fots, pero aixi i tot m'agrada molt aquest coi de sport.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)