El 25 de setembre faràn el campionat de Catalunya. Han treballat força en els circuits, peraltes, saltets...
Promo ENDUROXTREM-HD 1080p from Marc Llagostera Carles on Vimeo.
dimecres, 27 de juliol del 2016
diumenge, 24 de juliol del 2016
DIUMENGE COMPLET passant per Vil.la Joana= 24/07/2016
Sortia de casa a les 6:53, descansat i ben assumit que la sortida tindria una inflexió a l'hora d'esmorzar... tot s'ha complimentat d'una manera perfecta configurant un diumenge magnífic!
Amunt per rambla Badal i avinguda dels Til.lers per entrar a la placeta del Monestir de Pedralbes, carrer de Montevideo amunt per arribar al barri de Can Caralleu. La directa per dins del barri per accedir a Aïgues ha estat la millor de la meva vida ciclista: sense patir ni esbufegar i ni esses amb un "desarrollo" inimaginable per mi en altres époques... (plat petit i tercer pinyó). Aïgues i carretera per fer el primer Tibidabo del dia pel costat de l'aparcament.
Avall per on he pujat i trialera per sota l'antena per arribar als Bombers, trialera de les arrels i torno a bcn pel tieso i carrers de Torre Vilana. Arribo a la Ronda de Dalt i de nou començo a pujar al cim del Tibidabo, aquesta vegada majoritàriament per pista: carrer Bellesguard amunt per accedir al tieso, Aïgues, pujada per Can Borni i carretera fins el segon Tibidabo del dia. Em sento bastant fresc i he complert amb l'objectiu.
L'esmorzar és a Ca la Carme i decideixo pedalar per la zona: baixo pel carrer de sobre l'aparcament, pista i entro a la trialera per accedir a la pista que porta al Centre d'informació, però abans d'arribar giro per la pista de la dreta i trialera per arribar finalment a la parada del FGC.
Creuo la carretera i encaro amb éxit la rampa de la Sagrada Família, ja porto mètres positius a les cames però no he tingut problema per culminar amb éxit la rampa exigent amb plat petit i dos pinyions pujats... mai havia utilitzat aquí aquest "desarrollo", he continuat aquest non stop per arribar al començament de la trialera de les pedres (on he menjat una mica): l'he disfrutat merescudament, pista per accedir al merendero cremat i pista per arribar a la pujada dins el nucli urbà de Vallvidrera i disfrutar del petit corriol descobert enmig de les cases. Apareixo per sobre el punt verd i arribo a tocar del Mercat Municipal, 100 mètres de carretera avall i amunt per diferents carrers amb cases precioses fins arribar a la carretera que puja de Vallvidrera al Tibidabo... són les 10:00 i agafo "el carrer més fred" per accedir a La Budellera i arribar a Ca la Carme amb 39,150 km.
En Jose (el noi del'arrecada negra week-end i maillot Palmer) i l'Albert (amb maillot de veterans d'Altafulla XXL) tenen ja l'entrepà a taula i la Carme i en Julián al peu del canyó no poden oferir-me escalivada però amb un servei esmerat m'ofereixen llesques de pà amb tomàquet amb truita de ceba confitada exquisida.
Avall per arribar a la carretera i avall per arribar a la pista sota el pont per iniciar l'aproximació a l'inici de la trialera del Palmer que finalment l'Albert ha accedit a descobrir... el veterà d'Altafulla és especialista en progressió Tai-Chi i amb algun problema de rampes a la part final arribem a l'inici de la trialera.
,
Fem la trialera: está una mica castigada per l'ús i la poca pluja, tenim alguna petita sorpresa i finalment tots avall per arribar a la pista que ens portarà al merendero cremat, no vull oblidar esmentar que en Jose pedala i baixa a tota hora amb una seguretat i domini de les seves facultats exultant... torna a disfrutar i la seva cara no ofereix la mínima preocupació: enhorabona campió!
En Jose i jo arribem a Aïgues pel Turó d'en Cors i retrobem a l'Albert que ha baixat per carretera. Aïgues fins plaça Mireia i avall pel corriol habitual i corriolets d'Esplugues per a entrar a la ciutat pel Parc de Cervantes, comiat i salutaciopns a la Diagonal i avall pel carril bici de Joan Güell... he arribat a casa amb 61,970 km.
Tinc motius per estar content.
Bona setmana a tothom!.
Amunt per rambla Badal i avinguda dels Til.lers per entrar a la placeta del Monestir de Pedralbes, carrer de Montevideo amunt per arribar al barri de Can Caralleu. La directa per dins del barri per accedir a Aïgues ha estat la millor de la meva vida ciclista: sense patir ni esbufegar i ni esses amb un "desarrollo" inimaginable per mi en altres époques... (plat petit i tercer pinyó). Aïgues i carretera per fer el primer Tibidabo del dia pel costat de l'aparcament.
Avall per on he pujat i trialera per sota l'antena per arribar als Bombers, trialera de les arrels i torno a bcn pel tieso i carrers de Torre Vilana. Arribo a la Ronda de Dalt i de nou començo a pujar al cim del Tibidabo, aquesta vegada majoritàriament per pista: carrer Bellesguard amunt per accedir al tieso, Aïgues, pujada per Can Borni i carretera fins el segon Tibidabo del dia. Em sento bastant fresc i he complert amb l'objectiu.
L'esmorzar és a Ca la Carme i decideixo pedalar per la zona: baixo pel carrer de sobre l'aparcament, pista i entro a la trialera per accedir a la pista que porta al Centre d'informació, però abans d'arribar giro per la pista de la dreta i trialera per arribar finalment a la parada del FGC.
Creuo la carretera i encaro amb éxit la rampa de la Sagrada Família, ja porto mètres positius a les cames però no he tingut problema per culminar amb éxit la rampa exigent amb plat petit i dos pinyions pujats... mai havia utilitzat aquí aquest "desarrollo", he continuat aquest non stop per arribar al començament de la trialera de les pedres (on he menjat una mica): l'he disfrutat merescudament, pista per accedir al merendero cremat i pista per arribar a la pujada dins el nucli urbà de Vallvidrera i disfrutar del petit corriol descobert enmig de les cases. Apareixo per sobre el punt verd i arribo a tocar del Mercat Municipal, 100 mètres de carretera avall i amunt per diferents carrers amb cases precioses fins arribar a la carretera que puja de Vallvidrera al Tibidabo... són les 10:00 i agafo "el carrer més fred" per accedir a La Budellera i arribar a Ca la Carme amb 39,150 km.
En Jose (el noi del'arrecada negra week-end i maillot Palmer) i l'Albert (amb maillot de veterans d'Altafulla XXL) tenen ja l'entrepà a taula i la Carme i en Julián al peu del canyó no poden oferir-me escalivada però amb un servei esmerat m'ofereixen llesques de pà amb tomàquet amb truita de ceba confitada exquisida.
Avall per arribar a la carretera i avall per arribar a la pista sota el pont per iniciar l'aproximació a l'inici de la trialera del Palmer que finalment l'Albert ha accedit a descobrir... el veterà d'Altafulla és especialista en progressió Tai-Chi i amb algun problema de rampes a la part final arribem a l'inici de la trialera.
,
Fem la trialera: está una mica castigada per l'ús i la poca pluja, tenim alguna petita sorpresa i finalment tots avall per arribar a la pista que ens portarà al merendero cremat, no vull oblidar esmentar que en Jose pedala i baixa a tota hora amb una seguretat i domini de les seves facultats exultant... torna a disfrutar i la seva cara no ofereix la mínima preocupació: enhorabona campió!
En Jose i jo arribem a Aïgues pel Turó d'en Cors i retrobem a l'Albert que ha baixat per carretera. Aïgues fins plaça Mireia i avall pel corriol habitual i corriolets d'Esplugues per a entrar a la ciutat pel Parc de Cervantes, comiat i salutaciopns a la Diagonal i avall pel carril bici de Joan Güell... he arribat a casa amb 61,970 km.
Tinc motius per estar content.
Bona setmana a tothom!.
dimarts, 12 de juliol del 2016
dissabte, 9 de juliol del 2016
diumenge, 3 de juliol del 2016
Sortida 3 de juliol de 2016, visitem Can Jané
Ens trobem el Salva i jo a l'hora habitual, el Pepito té compromisos i desconeixíem que l'Albert estava d'aniversari de l'Adrià (Per molts anys Albert!!!), així que fem un "one to one".
Després de gairebé dos mesos he tornat a agafar la 29.
Inicialment proposo que anem cap a la trialera de Probike , però un cop arribem a la carretera de les Aigües desestimem aquest objectiu i anem a Can Jané, així que seguim per les Aigües fins a la pujada dels Vivers de Can Borni, em trobo molt còmode, però també és cert que el Salva puja al seu ritme i em permet regularme molt bé. Un cop a la carretera, anem cap a Vista Rica pel curt sender de les arrels , m'adono del que estranyaré a la Mare de Déu de la Santa Cruz, baixem pel corriol de l'esquerra de Vista Rica ( M'encanta pujar-lo ), Salva va davant obrint camí a molt bon ritme, jo darrere pensant que demà dilluns vaig al dentista i veurà si se m'ha mogut algun empaste després d'aquesta baixada, hi ha molta gent pujant que entorpeix una mica el descens, però li hem fotut fato...
Al repechón d'accés a Can Jané m'he donat molta canya, volia arribar a un maquineta que ens ha passat, en realitat una excusa per provar-me amb el límit de les meves pulsacions i veure les reaccions del meu cos, bon resultat final.
Saludem a l'Isidre (Serà pare a l'agost !), i quan ens anem a seure veiem als nostres bons companys d'esmorzar de Ca la Carme (Si, els que ara caminen), ens hem mirat fixament i visualment hem establert un pacte de silenci que ocultarà a la Carme i al Julián que estem en un altre bareto de la muntanya:-)
Pujem pel Bon rotllo , està ennuvolat i un lleuger i agradable plugim ens acompanya fins a Vista Rica, després, baixada clàssica pels Vivers de Can Borni, Arrels, i com només són les 12,30 continuem per les Aigües fins a la plaça Mireia, corriol de Sant Just com sempre amb un bon toc d 'adrenalina, Sant Joan de Déu , Cervantes i cap a casa , 42 km pa la "saca" en un diumenge amb temperatura agradable.
divendres, 1 de juliol del 2016
Collserola Home Sweet Home
Diumenge 26 Juny 2012
El titol de la crónica es refereix a la tranquilitat que et dona pedalar per els terrenys que et son coneguts i on es difícil que arribis a sentirte al limit. Pateixes segons la teva forma pero tot com si estiguesis a casa teva, amb tota aquella tranquilitat jajaja.
Be ens trobem el Duke , el Fletxa i jo mateix al lloc on sempre amb tota la dispossicio per arribar a Ca La Carme. El Fletxa amb una semana molt treballada, el Duke probanse i retroban sensqacions i jo... Be a mi tornar a sortir diumenge i pujar cap a Collserola em fa ser precavit perque una cosa es el esbarjo de dimecres i altre plantejar estar mes estona sobre la bici.
La pujada tranquila i de bon rotllo per els dos companys, jo amb un dolor a la part interior de las cames que em fan patir de valent i preveure una sortida complicaeta.
Tot començant a pujar cap a Vallvidrera una visio celestial ens deixa bocabadats, una noieta, que ja habiem vist a la Pl. de Sarria ens demana ajuda. La nena com un pincell amb una bici de carreta i conjuntada fins el no va mas tenia un problema al canvi i ens demanava si la podiem ajudar.
Malgrat cap dels tres es un prodigi de la mecánica varem parar tots gustosos per donar.li un cop de ma , pero es que estava per un cop de ma i per algúna altre clase de cop. Ho tenia tot guapa de collons i amb un cos,menut, pero espectacular . Semblava de anunci o que fos una camera oculta per veure com tres ganapies feien el borinot. Varem intentar ser bons minyos i ajudar.la pero varem desistir i despres de uns savis consells tornavam a pedalar i la veritat despres de la xiqueta , tenir devant dos culs de "cincuentones" va ser molt depriment. Crec que de forma inconscient em vaig deixar caure per no plorar. Ja Ja ja
Arrivem a les Aigues i tirem cap a la pujada dels Bombers. Jo per el pla em defensava be, pero arrivar a la pujada i un altre cop la sensacio dolenta. Els companys marxan sense esforç aparent i jo txino - txano vaig fent. Gaudexo de la part final dels Bombers amb una temperatura molt agradable i al arrivar els dic que fagin el que vulguin pero que jo tinc que anar directe a la Carme que quasi no puc pedalar.
Ells va a fer la baixada normal i jo tiro pel dret per la Budallera , per arrivar rapidament al bar. Arrivam poc despres i començem una d'aquellas tertulias que ens agradant tant, parlant de política, de la propera jubilacio del Julian i la Carme i per sobre de tot de vosaltres, osti os varem possar a parir, que si esto , que si aquello be lo normal per naltros.
Cuan varem acabar amb las rajadas vam decidir pujar per el pantano i despres la ladera. Sempre que faig aquesta tornada tinc clar que 4es la forma mes maca de tornar a Barna desde Vil.la Joanna. Vale que el pantano puja tieso, i jo vaig caminar un munt, pero tot el cami tapat per els arbres, despres la Font de can Llevallol, el cami de dalt i despres tota la ladera fins la plaça Mireia fan d'aques recarregut un autentic plaer, i si a mes a mes et trobes millor i aconsegueixas superar quasi tos els obstacles, la sensacio de plenitud i joi es molt gran.
Com era d'hora tirem cap a las Aigues per anar a baixar per el tieso i aixi fer uns cuants Kms mes, passat la pujadeta fins la pasarela de fusta tot el cami es planer i ho fem amb ritme tranquil i gaudint de la conversa.
Baixada per el Tieso i tot directes cap a vall. Sols cap señalar que vaig patir una punxada a la Pl. Borras , molt a prop de on vam volguer ajudar a la noieta , i jo en els meus interior desitjava que pases per allí per dmanar.li ajuda.
Al final a prop dels 40 Kms, amb tranquilitat i calma han fet que la tornada a Collserola, Casa Nostra, aixi estat una bona sortida de diumenge.
El titol de la crónica es refereix a la tranquilitat que et dona pedalar per els terrenys que et son coneguts i on es difícil que arribis a sentirte al limit. Pateixes segons la teva forma pero tot com si estiguesis a casa teva, amb tota aquella tranquilitat jajaja.
Be ens trobem el Duke , el Fletxa i jo mateix al lloc on sempre amb tota la dispossicio per arribar a Ca La Carme. El Fletxa amb una semana molt treballada, el Duke probanse i retroban sensqacions i jo... Be a mi tornar a sortir diumenge i pujar cap a Collserola em fa ser precavit perque una cosa es el esbarjo de dimecres i altre plantejar estar mes estona sobre la bici.
La pujada tranquila i de bon rotllo per els dos companys, jo amb un dolor a la part interior de las cames que em fan patir de valent i preveure una sortida complicaeta.
Tot començant a pujar cap a Vallvidrera una visio celestial ens deixa bocabadats, una noieta, que ja habiem vist a la Pl. de Sarria ens demana ajuda. La nena com un pincell amb una bici de carreta i conjuntada fins el no va mas tenia un problema al canvi i ens demanava si la podiem ajudar.
Malgrat cap dels tres es un prodigi de la mecánica varem parar tots gustosos per donar.li un cop de ma , pero es que estava per un cop de ma i per algúna altre clase de cop. Ho tenia tot guapa de collons i amb un cos,menut, pero espectacular . Semblava de anunci o que fos una camera oculta per veure com tres ganapies feien el borinot. Varem intentar ser bons minyos i ajudar.la pero varem desistir i despres de uns savis consells tornavam a pedalar i la veritat despres de la xiqueta , tenir devant dos culs de "cincuentones" va ser molt depriment. Crec que de forma inconscient em vaig deixar caure per no plorar. Ja Ja ja
Arrivem a les Aigues i tirem cap a la pujada dels Bombers. Jo per el pla em defensava be, pero arrivar a la pujada i un altre cop la sensacio dolenta. Els companys marxan sense esforç aparent i jo txino - txano vaig fent. Gaudexo de la part final dels Bombers amb una temperatura molt agradable i al arrivar els dic que fagin el que vulguin pero que jo tinc que anar directe a la Carme que quasi no puc pedalar.
Ells va a fer la baixada normal i jo tiro pel dret per la Budallera , per arrivar rapidament al bar. Arrivam poc despres i començem una d'aquellas tertulias que ens agradant tant, parlant de política, de la propera jubilacio del Julian i la Carme i per sobre de tot de vosaltres, osti os varem possar a parir, que si esto , que si aquello be lo normal per naltros.
Cuan varem acabar amb las rajadas vam decidir pujar per el pantano i despres la ladera. Sempre que faig aquesta tornada tinc clar que 4es la forma mes maca de tornar a Barna desde Vil.la Joanna. Vale que el pantano puja tieso, i jo vaig caminar un munt, pero tot el cami tapat per els arbres, despres la Font de can Llevallol, el cami de dalt i despres tota la ladera fins la plaça Mireia fan d'aques recarregut un autentic plaer, i si a mes a mes et trobes millor i aconsegueixas superar quasi tos els obstacles, la sensacio de plenitud i joi es molt gran.
Com era d'hora tirem cap a las Aigues per anar a baixar per el tieso i aixi fer uns cuants Kms mes, passat la pujadeta fins la pasarela de fusta tot el cami es planer i ho fem amb ritme tranquil i gaudint de la conversa.
Baixada per el Tieso i tot directes cap a vall. Sols cap señalar que vaig patir una punxada a la Pl. Borras , molt a prop de on vam volguer ajudar a la noieta , i jo en els meus interior desitjava que pases per allí per dmanar.li ajuda.
Al final a prop dels 40 Kms, amb tranquilitat i calma han fet que la tornada a Collserola, Casa Nostra, aixi estat una bona sortida de diumenge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)