Novetats

Amics, després que el forner daurat vingués a inspeccionar la ruta de Campelles, (per cert, expedició financiada per tots vosaltres, que volieu saber quina encerrona us havia preparat, todo se sabe...), i després que fa pocs dies em digues:

- Bernat, la ruta que proposes es inassumible per la colla, jo encara però els demés patiràn molt...

Bé doncs ahir vaig anar a inspeccionar una variant per evitar la pujada al Coll de la Bona on s'ha d'arrossegar la bici...el tros que em va dir l'EDU que no serieu capaços d'assumir, no és por joder, però és el que em va dir....

Per tant vaig trobar un corriol/trialera que baixa des de Coll Pan a una pista petita i maca que ens porta a Montgrony. És una baixada a voltes complicada, a voltes fàcil, però com sempre és questió de voluntat.
Fent la ruta així ens estalviariem la pujada fins quasi 2000m per creuar al Montgrony. Ens perdriem però les vistes des dels punts més alts. Però penso que fa la sortida més ciclable i divertida, i amb una mica menys de desnivell que la volta típica.

Com veieu els meus esforços  per fer-vos una ruta a mida no paren, i potser m'hi escapo per netejar una mica aquest nou corriol.

Així que ja ho sabeu, tenim el Setembre aqui mateix. Vosaltres direu!

Agost Agost

Diumenge 23.08.15

Continuan amb la tónica del Agost, mes de vacances, ens trobem elJose i jo per fer una volta per Collserola, sense masas ganes de fer Kms. que a primera hora la xafogor apreta força.

Variacio de ruta amb pujada per Cervantes, cap a la Plaça Mireia.  Tinc les cames que semblan ferro i la rampeta del Cervantes em deixa un mal rotllo a sobre que es confirma a l'engross  amb la pujada de Finestrelles i els corriols fins la plaça. Putos biorritmes matiners!!!

Fem cap a la Beca fen el primer troç de trialera, bastant degradat, i despres la variant del corriol de la dreta per baixar per sobre de les cases i un cop allí el nou troç que ens porta fins a la camera d'aigues.

Arribats a la pista principal , de las varies opcions, decidim pujar per la hípica i el corriol del Berni fins al final de la ladera. El Duke puja amb una facilitat pasmosa ijo.... Be jo pujo com puc, pero pujo.

El corriol es força exigent i a la tercera remontada, per sobre de una arrel, faig figa. Vull tornar a muntar a la bici, pero m'adono que estic deixam.me el esma i encara queda molta sortida. Mentre tant la calor ja es bastan inaguantable.

Arribem a dalt i llavors es produeix una de aquestas escenes comicas per las cuals la nostra colla es famosa arreu del mon. A la cruilla em trobo el Jose disposat a anar per la ladera amunt. Li faig veure que per anar cap al Panta de vallvidrera tenir que agafar el cami de l'esquerra per acabar de pujar la Hipica. Giro cua i escomenço a tirar quan em trobo una parella de caminaires perduts, mentres ve el Jose els hi dono les e`plicacions necesaries. A tot aixo el Duke no ve. Espero. Espero. Espero i crido.Torno a cridar espantant a un runner que em mira de mala manera. Aprofito per preguntar.li si ha vist mes endavant un tio amb bici amb cara de desesperat. Diu que no. Penso " Tate el Jose a anat pel corriol de adalt i me esta esperant a la hípica. Torno enrrere per confirmar que no li ha passat res i vaig cap a la pujada. No el trobo. Torno a esperar i a cridar. Res. Vaig  pujant amb la esperança que el Duke hagues cregut que jo anaba per devant. Tonteries si hagues anat per devant m'hagues agafat de seguida.

Arribo al merendero cremat i ni rastre del company, allí ja no crido que hi han molt bikers i no vull ferme famos per comportarme com un idiota. Truco pel mobil, tinc cobertura, pero no l'agafai llavors apareix tot sudoros i varmellet com un tomaquet. Resuilta que alla abaix ell ha entes que tirabem per un altre lloc i a baixat per la trialera com "Alma que lleva el Diablo", a mes a mes gustándose fins i tot un troç que sempre li fa yu-yu l'ha passat amb prestancia i velocitat, pensant que jo anaba darrera.
S'a venio arriba!!!! Pero quan s'ha girat tota la crua realitat li ha vingut a sobre i ha tingut que remontar tota la trialera fins al cami i despres la hípica a tota hostia. Ja Ja Ja
 Baixada pel panta fins anar a esmorçar al bareto nou alla mateix.

Bon esmorçar i llarg arreglant el mon i possant a parir als amics absents. Despres el Jose a proposat pujar per sota el pont.
 Faig un incis per explicar que el Duke aprofita quan venim els pardalets amb un estat de forma lamentable, per fer.nos la encerrona del pont.
Tota la solana caien a la puta pala que no s'acaba mai i quan creus que ja esta el troçet de ciment t'acabna de rematar. Petit descans a Can Castellvi de Dalt, preng un gel, que no em servirá de res crec per el resultat i continuem pujant fins a la carretera per anar a buscar una trialera que la tenim oblidada.
 Surt de la carretera , despres hi ha la opcio de fer.ne una nova que te la famosa arrel, i arriba fins el cami que va cap a la pujada de la Cova.

La trialera esta per possar.te dels nervis, tota trencada amb molt pedra suelta i amb necesitat de afinar la traçada perque es molt difícil rectificar sense sortir disparat. No es pot deixar correr la bici fins el troç final. Molt exigent i cansada.

Arribem al corriol i allo ja es la puntilla , les rampes intermitges va fent que deixi forçes a cada cop de ronyo i al final a l'ultima posso peu a terra i arribo a la pista tot desmanegat. Sort del Gel. Em tiro a terra com una collilla i bec tota l'aigua que em queda.
Merendero cremat fins Vallvidrera i baixada per carretera fis Aigues per on rodem fins el Tranvía Blau per descansar les cames. Es Agost , no hia gent i bufa una mica d'airet molt agradable. Pero tinc cames i braços fents una merda.

Baixada fins casa deixanse caure. Al final 37 Km. variats , a estones divertits, amb un punt de suspense,"On estará el Duke" que serveixen per no perdre la merda de forma que tinc.

Balandrau amb un Pro.

Com us havia dit per uasap, divendres vaig sortir amb l'Albert Forn i el Joan Llordella. Ruta? Pujar el Balandrau. Coses d'aquestes que s'han de fer un cop l'any quan vius per aqui dalt, tradició? massoquisme? Bé, diguem-li mountain-cims.

Quedem a les 8 a Ribes, baixo amb cotxe com sempre, i als 2 minuts d'arribar apareixen ells, i el Llordella? Doncs el pajaru s'havia deixat les eines i roba de guerra a casa....pantaló ample, samarreta ample, camelback, casco "endurero", i una 29" d'Specialized, doble suspensio amb 150mm de recorregut per roda...Clar com que sortia amb dos "pringats" es va dur la bici per disfrutar baixant.

Tenia molts temors per la pujada, si el tio posava ritme normalet jo moriria intentant seguir-lo, bé seguir-los, perque l'Albert no és manco i també apreta. Bé primeres rampes en fred i ja em deixen, i decideixo que no penso deixar-m'hi la vida, si han d'esperar que esperin. Arribem a la pista principal, la que porta a Tregurà i posen ritmo, em quedo un rato al costat xerrant alegrament, i a la mínima acceleració, jo no responc i em quedo sol, al rato frenen una mica i els atrapo, i seguim xerrant, al Llordella li crea curiositat el tema de Cyclo i es queda a xerrar amb mi, i l'Albert aprofita per accelerar, i ell com que és de mentalitat competitiva, no li dona ni un metre. I aixi tota la pujada, jo al meu rotllo i ells ara apreato ara afluixo, això si, el Pro movent el tractor que duia amb una facilitat pasmosa, suar suava, pero bufar, gens!

Parem a omplir aigua a mig camí, i seguim pujant amb la mateixa tònica, a voltes sol a voltes amb ells. Coronem el coll i planejem fins el trencant cap al Balandrau, ens explica mil batalletes de les seves curses preferides, TransAndes Challenge, BreckEpic, Cape Epic, etc...sobre la Cape Epic, diu que és la cursa de les curses a nivell d'organització i tracte al ciclista, però que és dura de collons i que hi ha molta pista, on normalment la tàctica és agafar el grup del teu nivell i rodar km's i km's a roda xupant pols a una mitja de 25 per hora, i al final intentar fotre algún pal, per anar millorant la classificació, l´ultim any van fer 12ens absolut...Jurlll...

Explica que la més guapa la TransAndes i la BreckEpic, aquesta última paradís del singletrack, i sempre per sobre dels 3000m a Colorado, amb etapes curtes de 45/50km però que l'alçada afecta molt el rendiment al que estàn habituats. I a la TransAndes el millor menjar i beguda, vins de qualitat a escollir i cerveses a tutiplen per sopar,  i bon menjar.. aquesta és la nostra!!!! Ah bueno i qu emolt xula, Andes i tal i tal....trialeres infinites, bla bla bla..... ;-)

Començem la part més dura, per anar a buscar el coll de 3 pics. Aquí desconecto i poso la meva marxeta per sobreviure, ells s'en van amb facilitat, coronem el coll, impossible el trosset final...bé impossible pels mortals...a que no sabeu qui ho va pedalar tot...

A partir d'aqui trossos de pedalar i trossos bici al coll, fins l'última apretada al cim, carregant la bici. Coronem el Balandrau finalment, no trigo massa més que ells, uns 5 minuts, fent tota la pujada amb 2h32m sense les paradetes curtíssimes que hem fet...i el Llordella em diu, estàs fi, estàs fi....quin tio més diplomàtic, jejeje. Ens felicitem tots 3 pel cim aconseguit, i ens abriguem una mica, menjem una mica, i marxem, puja boira i s'acosta mal temps. El cim està força concorregut, i alguns dels excursionistes que hem passat a la pujada ens miren amb cara d'incredulitat, no n'hi ha per menys...

Comença la diversió, tot baixada. Primera part tècnica i dreta, pedra i rocs, ells dos ho baixen amb prestancia, jo camino les parts més xungues. El Llordella amb el tractor, disfrutatnt, fent saltets i jugant amb les pedres com un nen. Després prats pirinencs, fins arribar al bosc, ho encadenem bé tot i no fem com l'altre cop que hi vaig anar, que vam haver de fer un flanqueig per un corriol de "merda" inpedalable... Agafem el camí marcat, que és força divertit i amable però sempre amb una pendent de les que no permet errors. A voltes hem de saltar algún tronc, però encadenem bé i apareixem a la trialera que baixa a Serrat. Una trialera de les divertides i fàcils, estil Collserola.
Enlloc d'anar a Serrat i fer els corriols fàcils per arribar a Ribes, pujem a Batet, per anar fins Can Pussons per fer la trialera de Sant Cristòfol, l'Albert li vol ensenyar al Joan, vejam que li sembla. Per mi és una trialera 50/50. O sigui mitja sobre la bici i mitja a peu, em sembla impossible fer-la amb la bici sencera. Però ells són més tècnics, l'ALbert quasi la baixa tota, i el Joan tota. Després em confessa que amb la rígida no l'hagués fet tota, i que prefereix corriols amb més flow, per correr i disfrutar.

I arribem a Ribes just a temps per evitar el xafec. Despedida i fins un altre.

Ah per cert, parlem del corriol que surt del Coll de la Bauma i que baixa a Bagà....es veu que és una baixada disfrutona...agenda???

En resum, 40km, 1815m de desnivell, el 90% dels quals a l'inici i de cop per fer el Balandrau.

Trobant flow

Ahir dimarts vam quedar a les 7 del matí per acompanyar a un dels habituals fins a Sant Joan de les Abadeses, ell continuarà cap a Vallfogona.
Sortim de Ribes direcció el Taga per la ruta "suau", juas juas juas. Prenem una draçera per una pista abandonada que s'està convertint en corriol, amb un últim tros pedregós impossible. Tot i ser una dracera a mi s'em fa més còmode que la pujada habitual que encadena rampes molt dures amb descansos, però que van fent mal a les cames.
Enfilem el tram més dur per arribar als peus del Taga, una diagonal empinada i trencada, on si falles, perds ritme i ja costa completar-la sense peus. Per primer cop la pedalo sencera i ja ens plantem a l'abeurador de vaques. D'allà seguim pujant per prats i ens plantem al corriol que baixa del Taga, que seguim uns centenars de metres de baixada, és divertit i net, un miracle! Ens plantem a la Portella d'Ogassa per canviar de vall, toca baixada, i el primer tram es factible, empinat però força net. Després es complica i és ple de pedra i jo pateixo per no perdre el control, la falta de costum de baixar per pedra, i vaig de banda a banda del camí en els trossos que soc capaç de fer.
Arribem a St Martí d'Ogassa i seguim per la pista emporlanada fins un trencant on comença una llarga baixada fins Sant Joan de les Abadeses.
La promesa de "flow" es compleix, fem el primer tram, ohhhhhh!!! divertit, fàcil, amb "flow", algún pas de pedres assequible i divertit i força llarg...després d'aquest tram arribem a una cantera, i agafem el segón tram de corriol, i aquest ja és d'aquells de fantasia! Entre pins, net, tou, sense trampes, on agafes velocitat, la bici s'gafa de maravella i disfrutes com un porc en una bassa de fang. Encadenem amb el tercer i últim tram, que també és com l'anterior amb lúnica dificultat d'un aflorament de pedra enmig que baixem a tope emocionats per les anteriors alegries. Tot és més fàcil quan vens de disfrutar de valent.
S'acaba la baixada a Sant Joan mateix i apareixem a la Ruta del Ferro. Ens despedim de l'Albert i continuem nosaltres per la Ruta del Ferro una estona fins trobar el trencant de la pujada de la Tuta. Una pista que ens ha de portar a Coll de Jou i ja poder baixar cap a Ribes.
Començem alegres, i mica en mica la calor s'apodera de nosaltres i deixem de xerrar, i cadascú al seu ritme. És una pista pesada, ample, no massa pendent, però molt llarga.
Arribem al creuament per anar al monument a Xirinachs, i decidim acabar la tortura de la pista, per dirigir-nos a Saltor, així ens distreurem amb un entretingut corriol que ens deixarà a Saltor. I desde el coll agafem la pista de baixada fins la carretera general. 9 km de velocitat pura sense cap dificultat. Arribem a la carretera i enfilem cap a Ribes. A mi em comença a sobrevolar el "tio del mazo" que aconsegueixo espantar als ultims metres abans d'arribar al poble. Afortunadament tenia el cotse a Ribes!
50km i 1850m de desnivell.
Ruta panoràmica i bonica, dura, però divertida en les baixades, que en aquest cas compensa pels durs esforços.

Paseando a Miss Daisy

Diumenge 2.Agost.2015
 Ja som al Agost i a aquest mes sempre es produeix desbandada per vacances per lo que avui ens hem trobat el Jose i jo per fer una sortideta tranquila.
 El titol de la entrada ve com a resultat de que diumenge passat el Jose va sortir amb l'Albert i avui ho fa amb mi, i clar actualmente ni l'Albet ni jo estem per tirar cohets i el Jose fa una bona obra treien de paseig a dos paios de forces limitades. Per aixo lo de "Paseando a Miss Daysi" Ja Ja Ja

Avui a primera hora la temperatura era força agradable i pujem cap a dalt amb alegría. Alegria que jo pagaría a no tardar. Las opcions facils estaban tancades , Ca La Carme i Can Jane, per lo que decidim acostanse a Santa Creu per las posibilitats que ofereix.

A mi tal com pujaba per la carretera la idea de anar fis alla em feia tremolar i si hagues pogut hagues esmorçat a Can Trampes a la plaça de Vallvidrera per continuar fis als bomber i empendra una bonica baixada cap a la ciutat.

Pero com el Jose anaba uns metros per davant, els famosos metros, ha girat cap a la carretera de Molins i per fer la pista fins al merendero Cremat. Ell ha fet Can LLevallol, jo no clar, despres pista fins els oKupes. En Aquells moments jo ja m'habia encigalat i com el Jose volia fer un petit bucle per el costat de la trialera del Berni jo he dit de fer el bucle mes gran per lo que hem baixat , deixan el cotxe abandonat a l'esquerra, per la pista que baixa a Can Busquets per tombar despres a l'esquerra i fer el corriol de la Font amagada i tornar a sortir a la carretera de Molins pero ja passat Santa Creu. La ruta preciosa i el terra , sense pols , magnific.

Arribada a la carretera, la creuem i baixem tot cap a baix per anar a buscar las rampas per pujar a Can Portell per darrera. Se coneix que m'estaban fen efecte els entrenos de 12 Kms, que faig Dimecres amb el Edu.

A dir veritat si be es cert que la pujada la he fet amb resignacio, la he fet tota sense problemas, pero nomes per poder gaudir de la baixada i de la pista fins la cadena ha valgut la pena. Hem baixat donan pedals fins la cadena gaudin un rato llarg.

 Arribem a Can Portell i despres de un bon esmorçar decidim fer una tornada completeta per que la sortida sigui de matxotes.Carretera fins al Muro , baixada molt txunga perque esta tot aixecat amb molta pedra, com si haguesin passat maquinas i arribant abaix torçar a l'esquerra cap a La Cova per agafar la trialera amb aflorament de pedras que torna a deixarte a la pista al costat de La Salut.

Feia temps que no pasaba per allí i el cert es que al esglao del mig m'he cagat, se que el feia per la esquerra, pero he fet un renuncio absolut. La resta la mar de be traçant net i polit.
Pista fins a la Salu, bosquet , camps i arribada a Sant Just fet una merda, amb una temperatura ara ja molt alta, que ha fet que paresim a refrescar.nos a la Font de La Calor.
Pujada per pista fins al Poni Club, jo anaba petat, anem a buscar el corriol que ens porta fins la ladera.

La ladera ha estat un suplici, cada troç de pujada ho he caminat i tan sols tenia esma per pedalar els troços planers i las baixadetas, pero per fi em arribat a la plaça Mireia i desde allí tot cap a baix, per Esplugues, com li agrada al Jose, fins al Cervantes i cap a casa.

No hem mesurat exactament els Kms, pero creiem que ha estat al voltant del 40, variats i sobretot molt divertís.

Miss Daisy s'ho ha passat d'allo mes be

La volta al Montgrony

Diumenge 26 Juliol. La volta al Montgrony...en bici?
Aquesta semana pujo a buscar refugi de la calor i l'estres urbanita a les muntanyes, i que millor que aprofitar per visitar al nostre cap de taller i pujar a Campelles per fer l'excursio de la volta al Montgrony que tenim pendent.

A les 8:35 surto del cotxe per fer benzina a Campdevanol i ja noto la agradable fresqueta de la muntanya i com l'ambient no es humit i no hi ha la xafogor de la costa! Que be!!!

Comencem a pedalar a les nou, sortin de Campelles suaument per pista de nivell assequible. Anem directes sense fer la volta pel refugi cap a la falda de la Cuvill. Arribem a la cruilla on comença la pujada de la Cuvill, pero deixem la pujada a l'esquerra i continuem per pista guanyan desnivell molt suau i agradablement.
Pero la gloria del ciclista es efimera i aviat s'acaba la pista i traspasem un filat de ramat per adentrarnos en un prat de pastura que hem de superar per creuar a l'altre vessant del coll.
Segons el Bernat, es pot pedalar i fer-ho amb bici, es una questio d'actitud, el truc consisteix en anar fent ziga-zages al pujar....I UNA MERDA!!!! Quan vols girar cap amunt no tens forces i no trobes mai el moment.
Diria que es impossible sino fos perque l'any passat vaig veure amb el Pepitu com els bikers autoctons del Ripolles fan servir aquest sistema i pujen prats impossibles com si res.

Aixo si, entre curva i curva, entre esbufeg i esbufeg, aixeques el cap, mires l'horitzo i veus unes vistes de montanyes impresionants!

Despres de deixar el fetge pujant, ve la baixada, ara compensarem...ERROR, ERROR, ERROR!!!!!!
la baixada consisteix en baixar prat avall amb molta pendent fins trobar unes pedres que ens fan baixar i caminar un tros fins trobar, no m'atreveixo a definir-lo com a cami, un pas natural, ple de sots i pedres que finalment ens deixa en un prat que baixes pel mig fins trobar una font pels animals i una pista de pastura que puja fins la font. Ara si que podem relaxar una mica el cos baixant tranquils per una pista en estat descuidadet pero acceptable.

Total de broma caminant entre pujar i baixar, tres quilometrets.

Despres arribem al santuari de Montgrony, on parem a esmorçar, tota una novetat pel Bernat!
Continuem sortin del santuari baixant per una trialera tecnica de nivell, el Bernat ha vist auctoctons que la fan, per mi es inassequible. Despres de caminar un tros la cosa es suavitza i es pot pedalar, es una trialera maca, pero li falta el flow mimoso de la costa!😉😉😉
Despres sortim a una pista que segons el Bernat es el tram mes caloros i que a mi em sembla una pista maca, assequible i ciclable. Un altre cop la felicitat efimera del biker, quan estava gaudint de la pista s'acava i comença un sender de montanya que a voltes es pedala a voltes camines afloraments de pedra amunt...
Despres d'una estona s'acaba el sender i sortim a una pista de les rodalies de la Baell, ara toca recuperar-se en una font ben fresca i pedalar a bon ritme per una pista que puja com el carrer entença fins a Campelles.

Total 31 km i segons l'exagerat del Strava 1800m desnivell.
Cal mencionar que actualment el meu estat de forma es deprobable, penos, soc home de 20 km i 300 m desnivell de corriols mimosos, no estic per aventures de montanya de veritat. Per aixo vaig patir mes del conte i tot i que la ruta te un parell de trampes es molt maca i val la pena de pujar tots una vegada a fer-la...encara que sigui nomes que per buidar la nevera del Bernat de cervesses com a venjança!!!!😀😀😀

Per mi va ser un dia diferent i molt maco. Agrair la hospitalitat magnifica com sempre del Bernat i la Monica, una abraçada desde aqui.