Ben vinguts al Blog dels "frikis" i degenerats que amb la excusa del Mountainbike, surten a esmorzar cada diumenge

dilluns, 28 de novembre del 2016

...VENGA VAMOS ALLÁ, 27 DE NOVIEMBRE!!

Previsión apocalíptica para el domingo, lluvias y tormentas torrenciales dispersas por todo el país!!, así que, domingo de piscina...o no..., la noche del sábado a domingo, veo que el cielo está estrellado ¿Tendremos mañana el célebre microclima de Barcelona?, no pongo el despertador.
Me levanto a las 8,30 y observo que en efecto estamos bajo el efecto del microclima de la Ciutat Comtal, hace sol!!, así que desayuno tranquilo para ver que pasa y como no pasa nada, a eso de las 10 me visto, cojo la bici y para Collserola. Eso si, hace mucho viento y estamos rodeados de cumulonimbus por todos lados, pero no hace frío.
Subida clásica hacia Vallvidrera, para tomar el desvío de la carretera que va a Molins de Rei, de ahi, el clásico, Merendero Quemado, y hacia los Okupas, hasta la Santa Creu d'Olorde, sigo por la carretera para hacer el bucle, es decir, coger el desvío que me llevará por el senderito picando parriba hasta el principio de la trialera del Bernat, y de ahí, por la pista de nuevo al Merendero, el terreno se agarra muy bién, el viento ha dejado una textura que permite meterle fato...de ahí, hacía el Turo d'en Cors, cojo el sendero que lleva hasta el pie de Sant Pere Martir, está espectacular, aunque al final me encuentro con una guardería y tengo que andar un poco, después, plaça Mireia y bla, bla, bla........Buena salida (Para mi lo son casi todas), teniendo en cuenta que no soporto el frío y me cuesta salir en invierno, me ha sentado muy bien.

dilluns, 21 de novembre del 2016

...VINGA QUE NO DECAIGUI!!! 30 D'OCTUBRE, 6 DE NOVEMBRE I 20 DE NOVEMBRE

No serà per no insistir.

30-11-2016:
Després de molt temps, sortim l'Albert i jo, ens trobem al lloc habitual i pujem cap amunt pel nou carril bici de Numància, és agradable, ràpid, i no tenim l'aclaparament dels cotxes.
Un clàssic, carretera de Vallvidrera, girem cap a la pujada a Sant Pere Martir, després ens encaminem cap a Vil.lajoana via Merendero Cremat, Pantá i un cop a baix ho arrodonim amb una pujada des de el Revolt de les Monges fins a la pista que ens conduirá a Ca la Carme, bon esmorçar, millor xerrada, i ens remontem per el classic pujadot fins Vallvidrera, baixada, arrels, carretera de les Aigües, creuem cap a la Plaça de Mireia, corriol urbá i Barna, bona sortida per deixar anar les cames

6-11-2016:
De nou ens retrobem l'Albert i jo, en aquesta ocasió decidim anar a Can Portell, i per fer-ho pugem per la carretera fins Vallvidrera, Merendero Cremat, Okupes, i cap la trialera del Bernat, cuidado!!!, aquí la intenció era seguir baixant, creuar la carretera, continuar per la trialera que ens portará fins al final de la Font del Ferro, i remontar cap a Can Portell per darrere, peró, miro el rellotge i veig que son quasi be les 11 del matí, anem a esmorçar, tranquils, xerrada, xupito (Si, xupito!!) i en acabar mirem l'hora i eran les 11,30 , cony no pot ser!! i tant!!, jo no havia canviat l'hora del rellotge, me cagüen!!, baixem a sac per anar a buscar Sant Bartomeu de la Quadra, d'aquí al sender que ens porta al salt d'aigua de la Rierada, i anem cap a Molins per fer el riu Llobregat, excel.lent tornada, no fa gens de fred i fins hi tot s'ens fa curt, de nou una bona sortida, rodar ha anat molt be.

20-11-2016:
El 13 de decembre no vaig surtir, els reductors de la Santacruz no els tenía ajustats encara (La rectificadora no m'ho havia fet), i com estaba força cansat d'una setmana de viatges intensa, vaig decidir descansar, en canvi aquesta setmana tot y que el ritme de feina no l'he baixat, tenía ganes de bici, per fi tenía els reductors montats a la bici, i encara que em feia soroll, tenía ganes de gaudir de la Santacruz, vaig quedar amb l'Albert a les 9,00 del matí, peró com no estaba gaira fi de l'esquena vaig surtir sol, carretera amunt ¡Putos cotxes!!, pujo fins Vallvidrera, segueixo cap amunt per anar a buscar la baixada dels bombers, arrels (Baixo molt motivat, la resposta de la bici tot i el soroll es sensacional! i vaig a per les pedres en lloc d'esquivarlas), pero tot sol em fa mal rotllo i baixo cap a casa, i un cop a la Plaça Espanya m'agafen ganes així que cap a Montjuich (Em creuo amb una multitut de caminaires), arribo al mirador del Llobregat en el moment que desmonten una carpa no se que han fet, el cas que em faig totes les trialeras posibles, es com quan era un nen i jugaba....uf!!

Fixe-ho vos que no he mencionat al meu germá putatiu, m'hagués encantat que en aquestes i en totes les sortides m'hagués acompanyat o jo l'hagués acompanyat a ell, sobretot, per que això hagués estat una magnífica senyal, como se te encuentra a faltar Salva, i et confesso que cal fer un esforç afegit en sortir en bici si no hi ets, és així...

dissabte, 12 de novembre del 2016