diumenge, 25 de desembre del 2011
dijous, 22 de desembre del 2011
Animalitos!!
Gracias a "El Roto" y su humor grafico nos damos cuenta de lo listos que son algunos animales
dimarts, 20 de desembre del 2011
Hivern al Pallars
Dilluns de excursio per la vall de Isil, amb intencio de quedarse a dormir per Baro, pero la previsio del temps i el fret que feia -2º a l'hora de dinar es van fer girar cua cap a Barna. Aixo si el paisatge era fantastic.
Pd. Tenia intencio de pujar fins a Montgarri per Alos d'Isil, pero la pista era inpracticable i a mes a mes no vaig poder contactar amb l'Edu per demanar-li conseell
Pd. Tenia intencio de pujar fins a Montgarri per Alos d'Isil, pero la pista era inpracticable i a mes a mes no vaig poder contactar amb l'Edu per demanar-li conseell
diumenge, 18 de desembre del 2011
Cap de semana de...relax???
Dissabte 17 i Diumenge 18 de desembre del 2011.
Desprès de tot un any en que per pitus i flautes no hem trobar el moment per fi gastem el bonus del plan B i pujem a Andorra en plan cap de semana romàntic. Sortim tard, a les 10 de barcelona, que es noti que hi ha un menbre del collserola team. Tot el cami fa bon temps, pero al arribar a la seu d'urgell comença a cambiar, arribem andorra a la una del migdia, nevant. L'hotel es troba al Pas de la casa, l'ultim poble que fa frontera amb frança, adalt de tot de la vall, no pinta massa bé ja que tot i portar una Kangoo (347 Cayennes y 562 Tuaregs he avançat en la pujada guardiola bergueda-tunel del cadi) no tinc les habilitats conductores del amic Albert. Despres de fer unes compres per andorra la vella sortim a les 16:00 cap a l'hotel....arribem a l'habitació a les 18:30.
Nomes sortir d'andorra la vella direcció encamp veiem retols que marquen l'ús obligatori de cadenes per pujar desde Ingles. Evidenment no portem cadenes, la carretera es comença a tacar de manera considerable de blanc, parem en una benzinera i preguntem:
- es necessiten cadenes per pujar al Pas
- porteu neumàtics de contacte?
-no
-es que els d'aqui en portem, si no si que necessiteu cadenes.
Collons, no sabia que estigues a Noruega o Suecia. Comprem cadenes, pregunto ja que no se possar-les. L'unica vegada que vaig possar cadenes era al ford escort familiar aquell que tenia i les vaig possar "tant bé" que les vaig perdre per el camí i vaig acabar fora de la carretera en una cuneta.
-Es fàcil, les extens per terra, mous el cotxe un metro i les engantxes. De totes maneres si es obligatori hi ha policia i ells et possen les cadenes.
I UNA MEEEERRRRDAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Continuem la marxa amb precaució i la tranquilitat de portar les cadenes per si la cosa va a més. Passat canillo la carretera ja es blanca i vaig molt nervios, paro i col.loco les cadenes. O més ven dit, faig l'inten de col.locar-les. Després de barallar-nos una estona i de perdre els nervis no aconsseguin co.locar les cadenes. Continuem a 30 km per hora i amb l'ai al cor. Sort tenim que passat el tarter i quan no el cotxe no podia més trobem un nou tunel que, previ peatge de 6 €, comunica directe al pas de la casa, la nostra salvació. Sortim del tunel i tot esta molt nevat, de fet continua nevant sense para. arribo com puc al poble i al preguntar pel l'hotel en surt Murphy, a dalt de tot, continuan la carretera al final del poble. En les ultimes curves el cotxe en patima molt, i en l'ultima recta de l'hotel diu prou, patinen les rodes i no es mou. A tot aixo passa pel costat un cotxe de policia, alel.luya! Li preguntem per l'hotel:
-si es allà darrera la curva, tregui el cotxe del mig, passa el llevaneus i molesta
-no puc, tinc cadenes pero no les se possar. Em pot ajudar?
-no ho tinc permes, per aixo estan les assistencies, si en veuem tindre problemes...
Tocat els collons, jo tirat al mig de la carretera i el poli que passa de mi. Al final l'hi fem pena i ens ajuda a apartar uns metres enrera i al costat el cotxe. Si no, hauria de trucar a la grua municipal diu.
Abandonem el cotxe i fem els ultims 50 metros a peu, sota la neu i amb la resta de cotxes aparcats clotats de neu. Estic preocupat perque no se com sortire d'aqui demà, diuem que nevara fins dilluns. Arriben a la habitació i no tinc esmà ni per un revolcon ni per res romantic. Després de descansar una estona anem a l'aventura i sortim al carrer, quin fred. La neu per sortit de l'hotel ens arriba als genolls. Sopem i tornem a l'hotel on en tinc que donar una dutxa calenta per entrar en calor.
Ens aixequen i el dia pinta igual que l'anteriror. Tota la nit ha estat nevant i el cotxe ni es veu. A l'hotel ens deixen una pala i després de 30 minuts de treball tinc el cotxe sense neu i amb perimetre per poder moure'l. El primer es col.locar les cadenes, amb més calma ens tornem a possar i no hi ha manera. Tornem a l'hotel i casualment hi ha un client pagant a recepció que sap col.locar cadenes i s'ofereix ajudar-me. En un minut en monta una cadena! Però el millor es que m'explica molt bé com fer-ho fàcilment i l'altre cadena la monto jo en dos minuts. Realment es fàcil quan saps com fer-ho. Després d'ajudar a treure el seu cotxe que també estaba cobert de neu ens despedim i marxen cap a Caldea, son les 10:00 i tenim entrada a les 11:00. Conduir amb cadenes es mooolt lent, entre baixar poc a poc, treure les cadenes al tunel (es obligatori treure-les i a més el port de muntanya es tancat), tornar a possar-les al sortir del tunel, conduint com un cargol arribem a canillo, aquí es nota el treball dels lleva neus i la carretera es neta, ja no fan falta cadenes. Arribem a Caldea a les 11:30, una hora i mitja per baixar!!!!
Després de treure les tensions en les bombolles de Caldea anem a dinar. Volem seguir els consells dels savis del grup i trobem ca la conxita, es tancat, ens quedem amb les ganes, tot i que al mateix carrer en direcció contraria dinem en un petit restaurant "el faisa" que no està mal.
Sortim d'Andorra a les 17:00 deixan endarrera el temporal de neu i amb la nova habilitat de saber col.locar cadenes, habilitat molt útil visquent a la costa.
Desprès de tot un any en que per pitus i flautes no hem trobar el moment per fi gastem el bonus del plan B i pujem a Andorra en plan cap de semana romàntic. Sortim tard, a les 10 de barcelona, que es noti que hi ha un menbre del collserola team. Tot el cami fa bon temps, pero al arribar a la seu d'urgell comença a cambiar, arribem andorra a la una del migdia, nevant. L'hotel es troba al Pas de la casa, l'ultim poble que fa frontera amb frança, adalt de tot de la vall, no pinta massa bé ja que tot i portar una Kangoo (347 Cayennes y 562 Tuaregs he avançat en la pujada guardiola bergueda-tunel del cadi) no tinc les habilitats conductores del amic Albert. Despres de fer unes compres per andorra la vella sortim a les 16:00 cap a l'hotel....arribem a l'habitació a les 18:30.
Nomes sortir d'andorra la vella direcció encamp veiem retols que marquen l'ús obligatori de cadenes per pujar desde Ingles. Evidenment no portem cadenes, la carretera es comença a tacar de manera considerable de blanc, parem en una benzinera i preguntem:
- es necessiten cadenes per pujar al Pas
- porteu neumàtics de contacte?
-no
-es que els d'aqui en portem, si no si que necessiteu cadenes.
Collons, no sabia que estigues a Noruega o Suecia. Comprem cadenes, pregunto ja que no se possar-les. L'unica vegada que vaig possar cadenes era al ford escort familiar aquell que tenia i les vaig possar "tant bé" que les vaig perdre per el camí i vaig acabar fora de la carretera en una cuneta.
-Es fàcil, les extens per terra, mous el cotxe un metro i les engantxes. De totes maneres si es obligatori hi ha policia i ells et possen les cadenes.
I UNA MEEEERRRRDAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Continuem la marxa amb precaució i la tranquilitat de portar les cadenes per si la cosa va a més. Passat canillo la carretera ja es blanca i vaig molt nervios, paro i col.loco les cadenes. O més ven dit, faig l'inten de col.locar-les. Després de barallar-nos una estona i de perdre els nervis no aconsseguin co.locar les cadenes. Continuem a 30 km per hora i amb l'ai al cor. Sort tenim que passat el tarter i quan no el cotxe no podia més trobem un nou tunel que, previ peatge de 6 €, comunica directe al pas de la casa, la nostra salvació. Sortim del tunel i tot esta molt nevat, de fet continua nevant sense para. arribo com puc al poble i al preguntar pel l'hotel en surt Murphy, a dalt de tot, continuan la carretera al final del poble. En les ultimes curves el cotxe en patima molt, i en l'ultima recta de l'hotel diu prou, patinen les rodes i no es mou. A tot aixo passa pel costat un cotxe de policia, alel.luya! Li preguntem per l'hotel:
-si es allà darrera la curva, tregui el cotxe del mig, passa el llevaneus i molesta
-no puc, tinc cadenes pero no les se possar. Em pot ajudar?
-no ho tinc permes, per aixo estan les assistencies, si en veuem tindre problemes...
Tocat els collons, jo tirat al mig de la carretera i el poli que passa de mi. Al final l'hi fem pena i ens ajuda a apartar uns metres enrera i al costat el cotxe. Si no, hauria de trucar a la grua municipal diu.
Abandonem el cotxe i fem els ultims 50 metros a peu, sota la neu i amb la resta de cotxes aparcats clotats de neu. Estic preocupat perque no se com sortire d'aqui demà, diuem que nevara fins dilluns. Arriben a la habitació i no tinc esmà ni per un revolcon ni per res romantic. Després de descansar una estona anem a l'aventura i sortim al carrer, quin fred. La neu per sortit de l'hotel ens arriba als genolls. Sopem i tornem a l'hotel on en tinc que donar una dutxa calenta per entrar en calor.
Ens aixequen i el dia pinta igual que l'anteriror. Tota la nit ha estat nevant i el cotxe ni es veu. A l'hotel ens deixen una pala i després de 30 minuts de treball tinc el cotxe sense neu i amb perimetre per poder moure'l. El primer es col.locar les cadenes, amb més calma ens tornem a possar i no hi ha manera. Tornem a l'hotel i casualment hi ha un client pagant a recepció que sap col.locar cadenes i s'ofereix ajudar-me. En un minut en monta una cadena! Però el millor es que m'explica molt bé com fer-ho fàcilment i l'altre cadena la monto jo en dos minuts. Realment es fàcil quan saps com fer-ho. Després d'ajudar a treure el seu cotxe que també estaba cobert de neu ens despedim i marxen cap a Caldea, son les 10:00 i tenim entrada a les 11:00. Conduir amb cadenes es mooolt lent, entre baixar poc a poc, treure les cadenes al tunel (es obligatori treure-les i a més el port de muntanya es tancat), tornar a possar-les al sortir del tunel, conduint com un cargol arribem a canillo, aquí es nota el treball dels lleva neus i la carretera es neta, ja no fan falta cadenes. Arribem a Caldea a les 11:30, una hora i mitja per baixar!!!!
Després de treure les tensions en les bombolles de Caldea anem a dinar. Volem seguir els consells dels savis del grup i trobem ca la conxita, es tancat, ens quedem amb les ganes, tot i que al mateix carrer en direcció contraria dinem en un petit restaurant "el faisa" que no està mal.
Sortim d'Andorra a les 17:00 deixan endarrera el temporal de neu i amb la nova habilitat de saber col.locar cadenes, habilitat molt útil visquent a la costa.
Petita Cronica de una Gran Amistad
Nois, ahir per la nit varem reviure una historia que fa anys que es mante, el Sopar de Cap D'any, com sempre va resultar especial, poder compartir amb aquells amb el quals has passat dels moment mes especials de la teva vida es d'allo mes extraordinari.A mes ames quan veus que el lligam que fa el grup es mante intacte la felicitat es fa encara mes gran.
Aqui no vull explicar tot el que vam fer,momes el que vaig sentir , i aixo es quelcom que fa que realment valgui la pena viure i aguantar tota la merda que hens esta venint a sobre per culpa de uns cuants fills de puta.
Lamento molt que el nostre amic Eduard no pogues estar amb naltros ,pero no tinc dubte que espiritualment si que hi era.
Per acabar nomes dire que la bicicleta hem cansa molt, que ja no tinc moltes ganes de patir, pero per altra banda la vostra amistad m'hes molt necesaria per gaudir de aixo que li diem vida
Apa Bon Nadal a tot-hom
Pd. Respecte als regals de l'amic invisible, no soc jo el unic que te mala gaita, hi ha mes d'un cabronet amagat JA JA JA
Aqui no vull explicar tot el que vam fer,momes el que vaig sentir , i aixo es quelcom que fa que realment valgui la pena viure i aguantar tota la merda que hens esta venint a sobre per culpa de uns cuants fills de puta.
Lamento molt que el nostre amic Eduard no pogues estar amb naltros ,pero no tinc dubte que espiritualment si que hi era.
Per acabar nomes dire que la bicicleta hem cansa molt, que ja no tinc moltes ganes de patir, pero per altra banda la vostra amistad m'hes molt necesaria per gaudir de aixo que li diem vida
Apa Bon Nadal a tot-hom
Pd. Respecte als regals de l'amic invisible, no soc jo el unic que te mala gaita, hi ha mes d'un cabronet amagat JA JA JA
dijous, 15 de desembre del 2011
dimecres, 14 de desembre del 2011
dilluns, 12 de desembre del 2011
diumenge, 11 de desembre del 2011
Sopar Cap D'Any 2011
Avui s'ha tancat la convocatoria oficial del Sopar de Cap D'Any per al proper dia 17,malgrat que el Duke volia fer un dinar.Tambe s'ha dut a terme el bonic costum del sorteig de L'amic Invisible. Es prega que aquest any sigue bons i no feu entramaliadures com sempre feu, Penseu que hi han menbres de la colla que tenen la pell mes fina que uns altres i amb les vostres "fotetes" els feu patir. Apa sigueu bons minyons i recordeu un minim de cinc Euros, Ja Ja ja
Pd. Deixo un imatge que per mi sera el meu nou "totem" "CERDU i CERVESA" nomes li falta algo de "Sex...."
Pd. Deixo un imatge que per mi sera el meu nou "totem" "CERDU i CERVESA" nomes li falta algo de "Sex...."
divendres, 9 de desembre del 2011
DIJOUS i AMUNT!!!
Què podia presagiar una sortida amb un Berni amb pantaló curt i lleuger de roba...
Jo ja ho he descobert...
Ha vingut preparat per activar els tracks que la colla bttzonaalta va configurar amb esmorzar a la Ermita de la Salut de Sant Feliu.
Podria exposar tota la sortida, evidenment millorada per nosaltres amb detalls de qualitat introduïnt corriols i trialeres, aquesta gent també ens ha fet descobrir alguna novetat.
Us les descobrirem, però avui només explicaré la tornada fins a casa que finalment han representat 46'5 km.
Sortim d'esmorzar camí de la cimentera i amunt per agafar la pujada de la cova fins a la curva de la carretera a un ritme progressiu: és una pujada que si estàs en forma pots disfrutarla i alguns, fer molt de mal. El Berni solidari, em va fer costat tota la estona. Després anem cap a la ladera de sota la carretera tallant per la trialera que els dos baixem a la perfecció, arribem sota el merendero cremat i avall cap a la trialera de la hípica, arribem al fons, a la vall de Sant Just, i remontem fins trobar el corriol dels Ametllers, un puja i baixa amb trams curts d'esforç, acaba a la pujada de la font de La Beca però abans d'arribar PUJADA PER LA PISTA PARAL.LELA AMB FORT DESNIVELL QUE SURT DEL CONJUNT DE CASES FINS AMUNT DE TOT, acabant davant dels Tennis Diagonal, arribem per l'acera fins el principi de la ladera de dalt on fem el primer tram de premi per arribar a la primera pista QUE AMB FORTA PUJADA ens porta fins la pista que va de Sant Pere Màrir al Turó d'en Cors (en aquest tram un noiet ens ha adelantat sobradet quan en Berni pujava xino-xano a prop meu... sóc testimoni del canvi de cadència brutal del meu company que ha aconseguit anul.lar la distància obtinguda pel noiet i en un acte de generositat ha decidit pujar amb ell fins al final sense arribar a passar-lo). Jo sense renunciar en cap moment i treballant a platillo, ja no sentia les cames...
Hem continuat pel corriol que va per dins el bosquet vessant ciutat on he tingut un ensurt amb una pedra i he volat marge avall, he tingut molta sort perquè ha estat tot molt rápid i no he pogut pendre una posició defensiva en la caiguda, el casc no m'ha servit de res perqué l'impacte de la cara amb el terra ha estat directe. Jo tinc moltes sensacions en caigudes i aquests instants no m'han agradat gens. Enguany ja m'ha tocat la loteria perqué la zona de contacte era un munt de pinassa acumulada: Gràcies per protegir-me mare natura!!!. Hem baixat per la trialera del Turó d'en Cors, Aigües i plaça Mireia, corriol fins Finestrelles, Sant Joan de Déu, Cervantes i cap a casa ben feliços amb els deures fets.
...aviso a navegantes: aquest noi està molt fort!.
dilluns, 5 de desembre del 2011
DIA 17 DE DESEMBRE DINAR?, CRONICA SORTIDA
En principi hem reservat a Vil.lajoana el día 17 d'aquest mes per el sopar de nadal, excepte l'Edu que encara no s'ha pronunciat, a la resta sembla que ens anaba be a tots.
M' he trobat amb el Albert a Plaça Espanya, el Salva es a Euzkadi aquests díes, el Pepito era a handbol i no sabíem res del Edu, així que en el punt de trobada habitual ens hem juntat amb el Berni (Lluía un fantastic maillot amb aire retro...es una referéncia aquest tio, i pantaló curt, con dos cojones), hem pujat per la carretera, girán a la carretera de las aigües i després hem seguit per els Bombers, carretera avall hem entrat per la Budellera peró fen Vallvidrera per dintre per anar a buscar el berenador cremat, entrán per el camí que porta al pantá peró desvianse per la esquerra per fer un bonic bucle per el corriol que baixa fins a la font i que acaba amb tres forts rampots que ens deixan al berenador cremat, d'aquí anar a buscar de nou el sender del pantá, que hem rodeixat i per anar a buscar el Revolt de las Monjes, per pujar la pista i arrivar a la que ens porta a Vil.lajoana. Bon esmorçar una mica amb espectacle (El Albert quasi es lia a hosties), teníen obres enllá (En diumenge, que te collons), el Albert a increpat als paletas (No ens sentíem ni els pensaments i la gent fotía el camp del bar) i un ha sortit amb ganas de guerra, momento peligro (L'Albert s'ha tret las ulleras!!!), peró al final ha sigut tot anecdotic (El Julian pot ser continua amagat...), després hem baixat fins la carretera (Cony quin fret) i hem anat a buscar la pujada per sota del pont (Com he patit, el meu mes i pico de inactivitat m'ha lastrat peró he decidit posar un ritmet cómode i ho hem superat), després cap a els okupas i d'allá als Turons de Can Pasqual, trialera de las pedras avall, i un cop al berenador cremat idea del Berni, hípica avall i pujada per la Font de la Beca, no hem encertat amb la hípica peró si hem pujat la Font de la Beca, després, el Berni (Fort i amb ganas de gresca), ha anat cap a la carretera de les aigües i nosaltres, corriol fins Finestrelles. Encara no he fet net amb el encostipat peró estic content, he arrivat a casa com es diu, sa i estalvi. 04-12-2011.
dissabte, 3 de desembre del 2011
...UN BON RECORD...
Una de las pocas vegadas que vaig navegar i ting fotos, es altre activitat de la que m'hagues sigut molt fácil enganxarme, i amb la que vaig somniar un temps...
divendres, 2 de desembre del 2011
Moda hivern i 2
Després del modelet "full time" com diu l'Eduard he pensat i molt i el resultat són aquestes dues opcions:
diumenge, 27 de novembre del 2011
Moda Hivern
Despres de la mostra de la tecnologia Milo com a "Uaterpruf", hens arriban les mostres de la casa Icebreaker amb roba de hivern, axi com una mostra del potencial textil del Maresme amb questio de mitjons full-time. Hala, a disfrutarlo!!
diumenge, 20 de novembre del 2011
SINGLE BIKER MAN
No plovia i després que la Montse ha marxat al col.legi electoral com a 2n. vocal suplent (que aquestes eleccions he decidit ignorar) he agafat la meva Stumpjumper amb l'amortidor de darrere a 220 i cap al punt de trobada puntual... un quart d'hora mes tard he començat a pedalar cap a Sarrià.
Feia un mes que no sortia i patia per la meva actitud, la immersió s'ha demostrat que és una bona opció i amunt per la directa de Can Caralleu fins les Aïgues (per cert l'accés al Parc del Castell de l'Oreneta per aquesta zona esta tapiat i parcel.lat).
Aïgues fins la pujada de Can Borni, carretera i enmig d'un núvol que tapava el cim del Tibidabo he començat a baixar per la zona de l'aparcament del Parc d'Atraccions. Tot sortint d'aquesta zona boirosa he gaudit d'una visió lluernosa de la ubicació del Sol entre núvols al front marítim... i finalment dins d'aquest espectacle fabulós he triat un bon pi per exercir de pixapins... jajaja.
Una mica de trialera em feia goig i he agafat la de sota la torre de comunicacions per tornar a la carretera i pujant un petit tram per tornar a les Aïgues per Bombers i trialera. Aïgues fins al final on he menjat una mica al Mirador de Finestrelles (26.5 km).
Començo la segona part Sant Pere Màrtir amunt arribant amb éxit per la trialera de pujada, tota la pista de la carena fins el Turó d'en Cors, corriol fins l'aparcament i he creuat la carretera per arribar a la plaça de Vallvidrera. He pujat fins la placeta i m'he endinsat pel carrer estret de l'esquerra on us faig saber que les obres de pavimentació estan gairebé finalitzades. Torno a la carretera i de nou cap a Bombers, trialera i Aïgues fins la plaça Mireia, avall i trialera fins el barri de Finestrelles per acabar a la curva de l'avinguda Pearson, avall i per probar amortidors Parc de Cervantes i escales. Diagonal, Joan Güell i a casa a les 12 en punt i 49.85 km. totals.
No cal dir que a primera hora el terra estava bastant humit i havia els lògics bassals però el vent marítim i el solet variable han eixugat les zones exposades.
He patit una mica de "pompis" però era el mínim que podia i ja tinc tota la roba, sabates i Camelback nets i assecant-se. També el casc... però amb ell he conviscut una estoneta mes... JAJAJA.
Fins aviat!.
divendres, 18 de novembre del 2011
Records...
Repassant fotos, m'he trobat aquest parell que m'ha fet gràcia tornar a publicar.
Repassant fotos, m'he trobat aquest parell que m'ha fet gràcia tornar a publicar.
Repassant fotos, m'he trobat aquest parell que m'ha fet gràcia tornar a publicar.
diumenge, 13 de novembre del 2011
Si es Domingo los Hombres hacen MTB
Be , el titol ja ho diu tot.Aquest Diumenge nomes el homes fan Mtb.A sigut un mati ple de renuncies telefoniques,que si Handbol,que si no estic fi, que si plou al Maresme, que si desaparecido en Combate, collonades, es en aquests moments on hom a de demostrar força de voluntad i saber.... quedarse al llit.
Quin aiguat que a caigut.Hem tingut que estar a Ca la Carme mes de una hora, i ja sabeu que naltros no som de aquells que si recrean amb aquest llocs.pero les circunstancies manen i no ha hagut un altre remei que esperar que escampes, cosa que no ha passat per cert,
La sortida ha escomençat pujant l'Albert i ja a bon ritme per la carretera i dic a bon ritme perque hem pujat a un ritme tal que ens permetia poder parlar sensa que els esbufegs del meus pulmons fesin imposible tota mena de comunicacio.Arribada a les Aigues ia rodar cap als Bombers,despres pujada cap al Cami del Totxo i tot arribant als "cochinillos tirem recte per torna a pujar cap al cami del Totxo per alli anar per sobra de la Budellera a buscar aquellas rampes de "porlan" que porten a la pista de la tumba Merovingia.En aquells moments ja plovia encara que de forma minsa.Apretem una mica tot just per arribar a Vila Joana moments abans de que el cel s'obris i caigues una ma d'aigua que feia por.Esmorcem i espera i aguarda, fins que al final hem decidit anar a buscar el tren sota l'aiguat.Bastant desagradable.Sort que jo portaba el "chubasqeru", en canvi el Pathfinder demostrant que es un tio de montanya venia preparat amb un producte de la casa que dignament representa, disenyat despres de molts anys de estudis, capaç de repel-lir l'aigua amb tota confiança i a mes a mes maco maco maco... Be millor una foto que tota la literatura
Quin aiguat que a caigut.Hem tingut que estar a Ca la Carme mes de una hora, i ja sabeu que naltros no som de aquells que si recrean amb aquest llocs.pero les circunstancies manen i no ha hagut un altre remei que esperar que escampes, cosa que no ha passat per cert,
La sortida ha escomençat pujant l'Albert i ja a bon ritme per la carretera i dic a bon ritme perque hem pujat a un ritme tal que ens permetia poder parlar sensa que els esbufegs del meus pulmons fesin imposible tota mena de comunicacio.Arribada a les Aigues ia rodar cap als Bombers,despres pujada cap al Cami del Totxo i tot arribant als "cochinillos tirem recte per torna a pujar cap al cami del Totxo per alli anar per sobra de la Budellera a buscar aquellas rampes de "porlan" que porten a la pista de la tumba Merovingia.En aquells moments ja plovia encara que de forma minsa.Apretem una mica tot just per arribar a Vila Joana moments abans de que el cel s'obris i caigues una ma d'aigua que feia por.Esmorcem i espera i aguarda, fins que al final hem decidit anar a buscar el tren sota l'aiguat.Bastant desagradable.Sort que jo portaba el "chubasqeru", en canvi el Pathfinder demostrant que es un tio de montanya venia preparat amb un producte de la casa que dignament representa, disenyat despres de molts anys de estudis, capaç de repel-lir l'aigua amb tota confiança i a mes a mes maco maco maco... Be millor una foto que tota la literatura
dissabte, 12 de novembre del 2011
dijous, 10 de novembre del 2011
dimarts, 8 de novembre del 2011
Forest Danger
Aviso a los que van por Collserola fotografiando "papallonas",a los que entrenan entre semana por esos "corriols y tambien por si hay alguno que se quiere dedicar a explorar nuevos territorios en Iluro.Que no os pille el tio del video, que podeis tener un problema.
http://alcachondeo.com/videos/video-musical-friki-tio-del-bigote/ver.html
http://alcachondeo.com/videos/video-musical-friki-tio-del-bigote/ver.html
EL MEU TELEFON PER ELS AMICS...
Per fi m'he decidit a oficilitzar un telefon que será el meu particular....ja es hora d'apendre a desconectar.
De dilluns a divendres portaré el meu de sempre i aquest que us dic ara, peró per el cap de setmana, festius i vacances el telefon será el 627 785 401.
Adjunto foto de feina per explicar aquesta nova situació....
dilluns, 7 de novembre del 2011
El Contrato Unico
Devant de l'ofensiva de els pensadors pagats per la dreta que defensan abaratir el acomiadament i la implantacio del Contracte Unic deixo un article que hem sembla molt aclaridor.
divendres, 4 de novembre del 2011
venda de mostres ICEBREAKER i GOLITE.
Aquest dissabte i diumenge, dies 5 i 6 de novembre de 11h a 20h es fa la venda a SPORTTOTAL, carrer Baró de la Barre 26 baixos, 08023 Barcelona. Metro L3 Penitents.
No és una botiga, és un magatzem i la darrera vegada per entrar vaig tenir que trucar el timbre.
La encarregada i amiga es diu Esther Castellà i li podeu dir que veniu de part meva.
No és una botiga, és un magatzem i la darrera vegada per entrar vaig tenir que trucar el timbre.
La encarregada i amiga es diu Esther Castellà i li podeu dir que veniu de part meva.
dijous, 3 de novembre del 2011
CAP DE SETMANA ALS PORTS.
Sembla que les darreres previsions metereològiques estableixen la borrasca estancada al Golf de Lleó i els pronòstics diuen que quan mes al sud millor temps.
Jo no tinc el Freelander a la meva disposició.
Anirem tots?
Ja hi ha hora i punt de trobada confirmat?
Alguna recomanació de qualsevol tipus?
Fins aviat.
Jo no tinc el Freelander a la meva disposició.
Anirem tots?
Ja hi ha hora i punt de trobada confirmat?
Alguna recomanació de qualsevol tipus?
Fins aviat.
dimecres, 2 de novembre del 2011
dimarts, 1 de novembre del 2011
SORTIDA30 D'OCTUBRE
Amb una hora més de son com regal (Qui la fes , es clar...), ens trobem el Salva i jo al punt habitual, rodem fins las Plaça Espanya i enseguida arriba el Albert, un cop a Josep Tarradellas Entença ens juntem amb el Berni. El Pepito i el Edu sabem que no venen així que Entença, Major de Sarriá i carretera amunt, girem a la esquerra per pujar per darrera de Sant Pere Mártir, baixem i en lloc de continuar direcció Turó d'en Cors, girem a la esquerra fen un bonic bucle que ens porta a la ladera "auténtica", així que fins el final i cap al Berenador Cremat, un cop allá clasic per la Sagrada Familia avall i després, pujada desde el revolt de las monjas per la pista de la Budellera, per anar a petar a Vil.lajoana, esmorçar, i pista amunt per anar a fer un clasic de nou que ens te que portar fins els "Cochinillos", estaban com un autentic mirall fruit de las plujas del día abans, relliscán arrivem a la carretera, Font d'en Borni i arrels, allá, el Albert i el Berni s'en van cap a casa i el Salva i jo rodem de nou deixán Sant Pere Martir a la dreta per baixar per el corriol que porta a Sant Joan de Deu, inventan alguna traçada nova al final per apurar el mounitain bike. Sortida poc épica si, peró entretinguda.
dilluns, 31 d’octubre del 2011
diumenge, 30 d’octubre del 2011
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Portell de l'infern
Deixo trs videos del Portell de L'Infern.Sincerament crec que esta per sobra de les meves posibilitats actuals a les trialeras, malgrat tot disposat a caminar i gaudir de uns paisatges magnifics.
Pd. Si plou o ha plogut ho veig totalment imviable.
http://youtu.be/f18HDDVHxsw
http://youtu.be/pG_ImigamWs
http://youtu.be/oTRRU11auRo
Pd. Si plou o ha plogut ho veig totalment imviable.
http://youtu.be/f18HDDVHxsw
http://youtu.be/pG_ImigamWs
http://youtu.be/oTRRU11auRo
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Diumenge 23 d'octubre
Comença bé el día, en llevo puntual a les 7, puc esmorçar i sortir al hora. Arribo al pont de la carretera de les aigües a les 8:50. El grup encara no a arribat, fa fred i estic mig adormit, però tinc moltes ganes de bicicleta.
Al cap d'un moment de començar a rodar apareix per la carretera l'heroi 3349 al capdevant del grup per no perdre la costum, en sorprem veure'l perque a les 7:30 havia rebut un sms seu explicant: "he tenido una noche difícil, no saldre en bici", penso que es la recurrent estrategia del duke, que malito estoy, pero quan arriba al pont veig que enlloc del seu picaro sonriure canalla de "jo estic fotut, però tú estaràs pitjor quan et pegui una repassada, je je je" la seva cara reflexaba sofriment i dolor, de veritat estaba fotut fins al punt de no poder acompanyar-no, ni tant sols a esmorçar, ni tants sols en cotxe! Desde aquí desitjar una ràpida recuperació, es troba a faltar la teva companyia...millor la teva silueta a l'horitzo, que es el que es veu desde el sollado.
La resta de la colla també arriba al pont, el Pepitu, el Bernat i el Salva, es baixa l'Albert que té compromisos i no pot venir (vigila la forma que nomes queden dos semanas per els ports!!).
La ruta de salo consistia en rodar fins sant pere martir, baixar a la ladera, merendero cremat, baixar a buscar la penya del moro, trialera i pista fins a la cova, pujar la cova i adalt trialera que pasa per les torres de la llum i acaba abaix a la sargantana, sargantana amunt fins a la cruïlla, trialera fins al muro, muro i esmorçar a can tintorer, després fer el corriol de la fosca i la pista molins está ahí abajo.
La ruta feta a patit l'estissorada (es temps de retallades, je je je) del seny català. començem pues pujant per la carretera fins a vallvidrera, vaig fred encara, com que no pujo desde abaix...., darrera vallvidrera el pixarreta fa honor al seu nom i continuem pista fins merendero cremat, allà ens trobem amb una pedalada que sense saber-ho encara tindria repercusions en la ruta. Agafem el la ladera d'adalt i remomtem fins la pista de la cova, allà agafem la trialera que ens portarà a la sargantana. Fa molt temps que no rodo per aquest indrets i estic emocionat, la primera part de la trialera es molt "pa de nuvòl" flow i encara que el terreny (com l'ambient tot el día que no acaba d'aixecar) es molt humit i rellisca un pel faig el tram força ràpid, divertint-me. La segona part comença amb algún reguerot que m'espanta i faig renuncio, llavors apareix el Pepitu, s'ho fa amb aquella prestancia i m'inspira amb les paraules: vaig agafant confiança, me n'adono que es bloqueig mental, no rellisca tant com sembla i realment la bici no m'ha donat cap avis important de veritat en les pedres, començo agafar confiança en els fets i no en les pors i acabo fent tota la part d'abaix, estic content.
Arribem a la sargantana i remomtem fins a la cruïlla, allà veiem que la trialera d'enllaç fins el muro està molt perdura (arbres caiguts) i decidim baixar per la pista fins el muro, hi ha una mica de boira degut al fred i humitat, el paratge es misterios i ençissador. Arriba el temut muro, fa anys que no el pujo i tinc ganes, com sempre l'aproximació ja et possa a puesto i arribas al pont amb la llengua penjant dos o tres pams, creuas el pont i al aixecar el cap no veus res més que una pared de terra interminable davant teu, uf! el Bernat obre la marxa a bon ritme, l'intento seguir i als deu metres veig que es un suicidi, per el que baixo el ritme i passo a modus supervivència, però aquests deu metres son suficients per marcar una distància amb el Pepitu que en trepitxa els talons, sort que per culpa d'una dubtossa traçada deixar anar un peu a la sorra i no m'agafa. El Salva es recorda de tota la meva familia, pateix com un jabato en el sollado, però finalment sobreviu amb aquell saber fer tant seu.
Esmorçem a can tintorer, al menjador de dins al costat de la finestra contemplant tota la vall emboirada, fantàstic. Veig que les dificultats del Salva no s'acabem amb l'esmorçar, la butifarra negre que li han possat es de la mida del muro, i tambè se li fa llaaarga, je je je.
Sortim d'esmorçar i amen a buscar la trialera de la fosca, amb agradables troballes, fem el corriol gaudint i al final retornem en busca de la pista "molins está ahí abajo", al arribar a la pista veiem les marques al terra de la pedalada que habiem trovat al merendero cremat, pensem "si seguim les marques arribem al merendero cremat" i com a rucs començen a seguir les marques. Per començar baixem enlloc de pujar, arriben al castell de noseque i agafem una pista que va per camps i horts i ens porta a una cruïlla coneguda, on surt una trialera que pujaba i baixaba un turo i acavaba en una hermita, continuem les fletxes i sortim als camins polsuts de la hipica i finalment a la cimentera, la creuem i, sorpresa, els de la pedalada són uns catxondos, els fan pujar la pista de la cova per tornar-los a baixar per la casa abandonada i tornar-los a pujar per la hipica fins al merendero cremat, amunt-avall-amunt, uns catxondos. Una vegada més, el seny català ens porta a fer només una pujada, i el Salva es treu de la chistera una variant interessant: bosquet, pista fins sant just (que esta molt divertida), remontada per la pista fins l'esplanada nova que han arreglat com a merendero, just passant la masia d'on surt la temible pista de la casa abandonada. Al merenderu agafem una pista que surt a la dreta i que ens porta al tunel nou d'aigües del bessos-llobregat, allà enfilemt una pista (que abans erà corriol) i poc després agafem un corriol (que habitualment fem de baixada desde adalt la hipica), una variant i acabem morint a la ladera d'abaix. Arribem fins al tenis i agafem la carretera de les aigües fins al cotxe, on en despedeixo dels amics. Al poc de rodar amb el cotxe cuatre gotes repiquen al vidre, haura anat justet si no els ha agafat la pluja als companys.
Un altre ruta diferent que continua una linea innovadora de redescobrir camins oblidats en les profunditats de la memoria. Estic tornant a disfrutar com fa molt temps amb aquesta tendencia d'obrir noves rutes i nous indrets, amb tirades més llarges i sortint de la rutina de Ca la Carme i Can Jane. Amb tot el carinyo del mon per la carme, el julian i l'isidre&company.
Al cap d'un moment de començar a rodar apareix per la carretera l'heroi 3349 al capdevant del grup per no perdre la costum, en sorprem veure'l perque a les 7:30 havia rebut un sms seu explicant: "he tenido una noche difícil, no saldre en bici", penso que es la recurrent estrategia del duke, que malito estoy, pero quan arriba al pont veig que enlloc del seu picaro sonriure canalla de "jo estic fotut, però tú estaràs pitjor quan et pegui una repassada, je je je" la seva cara reflexaba sofriment i dolor, de veritat estaba fotut fins al punt de no poder acompanyar-no, ni tant sols a esmorçar, ni tants sols en cotxe! Desde aquí desitjar una ràpida recuperació, es troba a faltar la teva companyia...millor la teva silueta a l'horitzo, que es el que es veu desde el sollado.
La resta de la colla també arriba al pont, el Pepitu, el Bernat i el Salva, es baixa l'Albert que té compromisos i no pot venir (vigila la forma que nomes queden dos semanas per els ports!!).
La ruta de salo consistia en rodar fins sant pere martir, baixar a la ladera, merendero cremat, baixar a buscar la penya del moro, trialera i pista fins a la cova, pujar la cova i adalt trialera que pasa per les torres de la llum i acaba abaix a la sargantana, sargantana amunt fins a la cruïlla, trialera fins al muro, muro i esmorçar a can tintorer, després fer el corriol de la fosca i la pista molins está ahí abajo.
La ruta feta a patit l'estissorada (es temps de retallades, je je je) del seny català. començem pues pujant per la carretera fins a vallvidrera, vaig fred encara, com que no pujo desde abaix...., darrera vallvidrera el pixarreta fa honor al seu nom i continuem pista fins merendero cremat, allà ens trobem amb una pedalada que sense saber-ho encara tindria repercusions en la ruta. Agafem el la ladera d'adalt i remomtem fins la pista de la cova, allà agafem la trialera que ens portarà a la sargantana. Fa molt temps que no rodo per aquest indrets i estic emocionat, la primera part de la trialera es molt "pa de nuvòl" flow i encara que el terreny (com l'ambient tot el día que no acaba d'aixecar) es molt humit i rellisca un pel faig el tram força ràpid, divertint-me. La segona part comença amb algún reguerot que m'espanta i faig renuncio, llavors apareix el Pepitu, s'ho fa amb aquella prestancia i m'inspira amb les paraules: vaig agafant confiança, me n'adono que es bloqueig mental, no rellisca tant com sembla i realment la bici no m'ha donat cap avis important de veritat en les pedres, començo agafar confiança en els fets i no en les pors i acabo fent tota la part d'abaix, estic content.
Arribem a la sargantana i remomtem fins a la cruïlla, allà veiem que la trialera d'enllaç fins el muro està molt perdura (arbres caiguts) i decidim baixar per la pista fins el muro, hi ha una mica de boira degut al fred i humitat, el paratge es misterios i ençissador. Arriba el temut muro, fa anys que no el pujo i tinc ganes, com sempre l'aproximació ja et possa a puesto i arribas al pont amb la llengua penjant dos o tres pams, creuas el pont i al aixecar el cap no veus res més que una pared de terra interminable davant teu, uf! el Bernat obre la marxa a bon ritme, l'intento seguir i als deu metres veig que es un suicidi, per el que baixo el ritme i passo a modus supervivència, però aquests deu metres son suficients per marcar una distància amb el Pepitu que en trepitxa els talons, sort que per culpa d'una dubtossa traçada deixar anar un peu a la sorra i no m'agafa. El Salva es recorda de tota la meva familia, pateix com un jabato en el sollado, però finalment sobreviu amb aquell saber fer tant seu.
Esmorçem a can tintorer, al menjador de dins al costat de la finestra contemplant tota la vall emboirada, fantàstic. Veig que les dificultats del Salva no s'acabem amb l'esmorçar, la butifarra negre que li han possat es de la mida del muro, i tambè se li fa llaaarga, je je je.
Sortim d'esmorçar i amen a buscar la trialera de la fosca, amb agradables troballes, fem el corriol gaudint i al final retornem en busca de la pista "molins está ahí abajo", al arribar a la pista veiem les marques al terra de la pedalada que habiem trovat al merendero cremat, pensem "si seguim les marques arribem al merendero cremat" i com a rucs començen a seguir les marques. Per començar baixem enlloc de pujar, arriben al castell de noseque i agafem una pista que va per camps i horts i ens porta a una cruïlla coneguda, on surt una trialera que pujaba i baixaba un turo i acavaba en una hermita, continuem les fletxes i sortim als camins polsuts de la hipica i finalment a la cimentera, la creuem i, sorpresa, els de la pedalada són uns catxondos, els fan pujar la pista de la cova per tornar-los a baixar per la casa abandonada i tornar-los a pujar per la hipica fins al merendero cremat, amunt-avall-amunt, uns catxondos. Una vegada més, el seny català ens porta a fer només una pujada, i el Salva es treu de la chistera una variant interessant: bosquet, pista fins sant just (que esta molt divertida), remontada per la pista fins l'esplanada nova que han arreglat com a merendero, just passant la masia d'on surt la temible pista de la casa abandonada. Al merenderu agafem una pista que surt a la dreta i que ens porta al tunel nou d'aigües del bessos-llobregat, allà enfilemt una pista (que abans erà corriol) i poc després agafem un corriol (que habitualment fem de baixada desde adalt la hipica), una variant i acabem morint a la ladera d'abaix. Arribem fins al tenis i agafem la carretera de les aigües fins al cotxe, on en despedeixo dels amics. Al poc de rodar amb el cotxe cuatre gotes repiquen al vidre, haura anat justet si no els ha agafat la pluja als companys.
Un altre ruta diferent que continua una linea innovadora de redescobrir camins oblidats en les profunditats de la memoria. Estic tornant a disfrutar com fa molt temps amb aquesta tendencia d'obrir noves rutes i nous indrets, amb tirades més llarges i sortint de la rutina de Ca la Carme i Can Jane. Amb tot el carinyo del mon per la carme, el julian i l'isidre&company.
Reseva Ulldecona
Nois ja esta feta la reserva per la sortida dels Ports.Dia 5 i 6 de Novembre, he hagafat 2 habitacions triples a 90 E. cadascuna. La mateixa habitacio amb dues persones surt per 65 Eu. Prego que si algu te algun comentari el fagi el mes haviat possible
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Sortida Novembre
Companys, de cara a la propera sortida de Novembre, crec que seria molt millor anar a Tarragona i completar la volta al Ports. He trobat aquesta rura que contempla la baixada pel Portell de L'infern i un enllaç per poder anar desde el Barranc de la Galera.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1118554
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1118554
dimarts, 18 d’octubre del 2011
CRONICA DE MI DOMINGO 16 OCTUBRE
No se si me corresponde a mi escribir una crónica como esta, antes que yo, otros del Collserola Team han participado en pruebas incluso de mayor dificultad, el mismo Josep-Palmer- ya ha participado en este mismo evento, la Triathlon de Barcelona, y con mejor resultado que el mío, pero la verdad es que transcurridos un par de días me apetece hacerlo, más tranquilo y más sereno.
Todo ha sido muy rápido desde que cogí la bici de Berni, el viernes por la tarde de esa misma semana ya entrené (Mal, eso si) por Montjuich, Josep Palmer me propuso entreno el domingo, pero no pude evitar salir en bici de ruedas gordas (Que queréis, soy débil), eso si, el día 12 y EN UNA CITA PUBLICA VIA BLOG, quedé con Berni para rodar hasta Castelldefels, eso sí fué un señor entreno, 80 kilometros rodando. Finalmente, el sábado anterior a la prueba, quedaron para nadar mis compañeros, yo no tenía que ir, pero me zafé de un encargo familiar y me fuí a verlos, y después a recorrer el circuito marcado por la Garmin.
Ese fué mi entreno con la bici de carretera, y por que no decirlo, mi primer error, no era suficiente. El domingo por la mañana, nervioso, y con extrañas sensaciones me planté en la calle a las 6,30 de la mañana, a las 6,42 ya estaba en la puerta de los boxes, no comí nada, no me entraba, el nadador de mi equipo se metió en el mar, que tenía una mala leche de la hostia a las 10,00 y a las 10,30 me dió el relevo (Algo más de 24 minutos para hacer 1100metros en el mar), 200 metros corriendo con la bici en la mano hasta montarme en ella, me equivoco y me riñen, desmonto y vuelvo a montar y salgo a toda leche. La primera vuelta no me va mal, pero tengo la boca seca como un trapo, putos nervios, y dada la situación del bidón no acierto a cogerlo a 35 por hora, va justo en el portabidón, reduzco velocidad y pierdo mucho tiempo, por que luego, he de arrancar y me pasan por encima, así que me exprimo lo que puedo y el no comer me empieza a pasar factura (He de acostumbrarme a los geles y barritas lo se), paso por meta lo más rápido que puedo y enfilo la tercera vuelta con más fuerza, ruedo bien , y la cuarta vuelta tampoco me va mal, finalmente, entro exhausto a meta (1 hora 10 de nuestro cronometro), doy el relevo.
A 80 metros de la meta, 46 minutos después de 10Km, el nadador y yo acompañamos a al corredor para entrar juntos, y el cabronazo nos esprinta (Consejo del Josep, no te pongas calzado de carretera que tendrás que correr, SUERTE QUE NO TENGO), yo llevo las calas y me cuesta no resbalar, finalmente, todo acaba. Primero estoy contrariado, la he cagado muchas veces, no he sabido rodar con ningún grupo, basicamente por eso, por que no se, no he entrenado lo suficiente, muy mal la alimentación también....pero después estoy contento, y mas tarde es un recuerdo muy muy grato, así que me propongo repetir. Gracias de corazón a todos por vuestro interés, pero especialmente al Albert que estuvo ahí, al Berni que me dejó la bici y aconsejó, y a Raul, el nadador, por su generosidad (Es el tio guapo en la derecha de la foto), hace un mes que le quitaron el yeso de la pierna, se había destrozado la rodilla en un accidente de moto en agosto, pero accedió a nadar conmigo, y lo hizo sin neopreno!
diumenge, 16 d’octubre del 2011
l'heroi 3349
En ocasions, el mon comenḉa de l'inrevés!!! just arribo, i els primers entren a meta, però tranquils, ja sabia que el nostre heroi sortia a la darrera onada de "oympic".
He anat corrents cap a la sortida B, per on era prevista la sortida del triatleta 3349, i he arribat just per veure'l dins un garbuix de gent que intentava pujar en marxa sobre la màquina, sense aconseguir-ho la majoria de vegades, cosa que augmentava la disbauxa, He captat una imatge del clatell de l'heroi, però sense prou interes documental per penjar-la.
... i he anat a esperar-lo a la primera volta... mentrestant, ha anat passant gent, alguns arribats de lluny, de molt lluny...
... i d'equips de molta alçada (problemes de sobrepes a l'avió i la fan córrer per aprimar-se)
He vist passar companys de l'heroi...
i gent treballant en equip... (la noia segur que ha fet un bon temps, amb el ritme que li ha marcat el seu company...)
Alguns espavilats, s'han enganxat darrera un bon cul... n'hi ha que en saben!!!
Les dues primeres voltes, el dorsal 3349 ha passat en mig del pilot, i a bon ritme, però al final, a la tercera va la vençuda...
l'estil es clarament de BTT... però que hi farem...
i corrents cap al relleu, mentre segueixen passant corredors...
encara un altre company de l'heroi, i també heroi ell mateix, ha precedit la entrada del mític 3349
i per fi sonen corns i fanfàrries i el public fa la onada!!!
s'acaba el suplici de 40 kilòmetres... i es dona el relleu. (noteu que els kilòmetres han polit l'estil ciclista).
Ja sols falta que un company corri els 10 kilòmetres, i entrar junts a la meta!!!
Objectiu aconseguit, el nostre heroi arriba a bon port!!!
la humanitat i el mon de les assegurances poden respirar una mica més tranquils...
Felicitats company!!!
PD. fixeu-vos en l'estil... el coll del mallot... si, es tot un gentlemen!!!
PD-2. si vols tu o algun company dels que he pogut fotografiar l'arxiu a màxima qualitat, sols cal que ho demanis.
He anat corrents cap a la sortida B, per on era prevista la sortida del triatleta 3349, i he arribat just per veure'l dins un garbuix de gent que intentava pujar en marxa sobre la màquina, sense aconseguir-ho la majoria de vegades, cosa que augmentava la disbauxa, He captat una imatge del clatell de l'heroi, però sense prou interes documental per penjar-la.
... i he anat a esperar-lo a la primera volta... mentrestant, ha anat passant gent, alguns arribats de lluny, de molt lluny...
... i d'equips de molta alçada (problemes de sobrepes a l'avió i la fan córrer per aprimar-se)
l'estil es clarament de BTT... però que hi farem...
i corrents cap al relleu, mentre segueixen passant corredors...
i per fi sonen corns i fanfàrries i el public fa la onada!!!
s'acaba el suplici de 40 kilòmetres... i es dona el relleu. (noteu que els kilòmetres han polit l'estil ciclista).
Ja sols falta que un company corri els 10 kilòmetres, i entrar junts a la meta!!!
Objectiu aconseguit, el nostre heroi arriba a bon port!!!
la humanitat i el mon de les assegurances poden respirar una mica més tranquils...
Felicitats company!!!
PD. fixeu-vos en l'estil... el coll del mallot... si, es tot un gentlemen!!!
PD-2. si vols tu o algun company dels que he pogut fotografiar l'arxiu a màxima qualitat, sols cal que ho demanis.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)