Sempre hem planejat al caliu del esmorçar que estaria bé anar aquí o allà, que estaria bé fer una ruta de diversos dies tots plegats.
Us deixo l'enllaç d'un video on trobareu una nova proposta. Per cert, com que l'Albert ja es deu coneixer el terreny, éll ho faria en un sol dia...almenys quan no treballava, perque desde que penca....
http://www.youtube.com/watch?v=z_JupfzlWSc&feature=player_embedded
dimecres, 30 de gener del 2013
dilluns, 28 de gener del 2013
diumenge, 27 de gener del 2013
Diumenge 27 de gener. Trampes!
Aquest diumenge està clar l'onjectiu. Després de varies semanes em trobo amb l'agradable sorpresa de que l'amic Salva ens honora amb la seva presencia, així doncs haurem d'ensenyar-li la nova trialera (cal buscar un nom).
Em trobo a les aigües amb els supervivens de la colla: el Pepitu, el Bernat, el Salva i un servidor. Decidim anar a buscar el merendero cremat, primera trampa, podem puixar tranquilament per la carretera...mmm, descartem l'opció amb l'idea de anar a buscar la ladera desde abaix el tenis. Doncs bé, anem fent per les aigües i al arribar al trencall de la pujada de sant pere martir el Bernat enfila cap amunt sense dubtar, el Pepitu i jo seguim i el Salva protesta la primera encerrona però no li queda altri que segruir-nos. Pujem, baixem i llavors agafem la ladera de la dreta que va al turo d'en cors per dins del bosc. Aquesta vegada el Salva no cau a la trampa i s'en va fins el turo per la pista.
Al turo d'en cors valorem l'opció de baixar fins la ladera i "corriulear" una estona, pero s'ens faria massa tard i decidim anar directes al merendero cremat per darrera de vallvidrera, amb bucle can llavallol inclòs. Desde el merendero cremat anirem a cercar per la pista del panta can castellvi, okupes i containers...segona encerrona, al passar pel trencall de la trialera del fede proposo mig en broma mig en serio de escurçar camí pujant per allà, el Salva be a dir "no hay huevos" i ja la tenim liada, enfilo cap amunt seguit del Bernat i el Salva mentres un perplex Pepitu es queda glaçat cridant "Salva, on vas?, tu tambè fill meu!". El terreny es força humit i costa de pujar els repechons, al final ho aconseguim a trancas i barrancas, però al arribar a la zona pedregosa acabem amb el peu a terra. Mencionar una vegada més el impresionant estat de forma del Bernat que es l'ùnic que aconsegueix pujar el repechon fort del mig. I aixo que el noi esta "cansat" i no "tira" bé.
Esbufegant finalment arribem tots adalt, anem cap a l'esquerra per la pista direcció okupes per anar a buscar "el buda" punt on comença la trialera de sempre de arrels i pedres que baixa al merendero cremat. Tercera trampa (aquesta inconscient) al poc de començar la trialera hi ha un trencall mig amagat a la dreta que baixa directe fins la carretera i ens deixa devant de la nova trialera. Fa mooolts anys que ho vaig probar de fer i no en vaig treure res clar, dons ho tornem a probar al cap del temps a veure si ho han "acondicionat". Es complicat, un rampage molt seguit sense descans i amb algun aflorament de pedres, tot plegat molt estressant i malgrat veure alguna senyal de traçades i rodes nosaltres baixem caminant i no ens tornaran a veure per allà en un altre bon grapat d'anys. Ja estem per fi a la carretera, a la cadena on comença la trialera que baixa fins avall la sargantana i on enfilant-se a la dreta han construit un nou camí força divertit e interessant. La primera part m'encigalo darrera del Bernat, fins arribar al arbre atravesat on el perdo, ja que éll ho passa amb bici i jo caminat, espero al grup i baixem la resta divertint-nos fins que el Salva té un susto, no li passa rés, nomes se li ha creuat la bici, pero ja no li fa tanta gracia i baixa amb més precaució. Arribem al tram final pedregos que té una clara traçada marcada, però l'humitat fa que les pedres llisquint molt i hem de baixar amb compte, deixo anar un peu.
Arribem abaix de la sargantana i la proposta de remontar per la mateixa per esmorzar adalt no té cap defensor, així doncs baixarem fins la Salud. Escollim una trialera mig oblidada, la de Star wars. Li dic així perque una vegada baixant encigalats amb el Jose, una vegada superat el tram més dificil de l'aflorament central de pedres, vem comentar que el tram final semblava una persecucio de Star Wars, enchufats per la part dreta del camí, arà entro, arà surto, arà m'enfilo aqui, allà, projecció...molt divertit tot. Avui hem repetit l'operació de encigalar-nos, aquesta vegada portava el Bernat enganxat darrera i achuchant-me. Comentar que ens trobat un grup de gent que pujava caminat just enmig de l'aflorament de pedres central, el dificil, i s'han parat just a la linea bona de traçar, la dreta, en vist una mica la verge perque hem passat com hem pogut per allà.
Baixem sense més per la pista i remontem fins la salud, el Salva realitza el que ve a ser un "atac selectiu", tota la sortida guardant i a vint metres del bar ataca en l'ultim repechon...
Desprès d'esmorzar remomtem pel bosc i anem a buscar sant Just, la pista del tenis i remontarem per la font del rector, més trampes, se supossa que es més distret que la font de la beca, si, però dur ho es una estona!
Enllaçem la font del rector amb un corriolet de pujada que enllaça amb la ladera de adalt, i remomtem per recorregut original fins el tenis. El Pepitu va preocupat perque ha perdut el punt de tècnic de baixada i el cop de pedal, és normal, desde el cabreres nomes hem fet la sortida dels ous ferrats i el "paron" nadalenc fa mal. Segur que aviat tornas a ser el mitic "caldere" engantxat a la roda del Bernat.
Remontem les aigües fins el mortirolo i baixem a la ciutat via variant nova del parc oreneta.
No hem fet molts kilometres, però hem fet un bon grapats de corriols i trialeras i personalment m'he divertit molt. Estic content perque després d'una época fosca torno a disfrutar molt de la bicicleta.
Apa nois, fins la semana que bé!
Em trobo a les aigües amb els supervivens de la colla: el Pepitu, el Bernat, el Salva i un servidor. Decidim anar a buscar el merendero cremat, primera trampa, podem puixar tranquilament per la carretera...mmm, descartem l'opció amb l'idea de anar a buscar la ladera desde abaix el tenis. Doncs bé, anem fent per les aigües i al arribar al trencall de la pujada de sant pere martir el Bernat enfila cap amunt sense dubtar, el Pepitu i jo seguim i el Salva protesta la primera encerrona però no li queda altri que segruir-nos. Pujem, baixem i llavors agafem la ladera de la dreta que va al turo d'en cors per dins del bosc. Aquesta vegada el Salva no cau a la trampa i s'en va fins el turo per la pista.
Al turo d'en cors valorem l'opció de baixar fins la ladera i "corriulear" una estona, pero s'ens faria massa tard i decidim anar directes al merendero cremat per darrera de vallvidrera, amb bucle can llavallol inclòs. Desde el merendero cremat anirem a cercar per la pista del panta can castellvi, okupes i containers...segona encerrona, al passar pel trencall de la trialera del fede proposo mig en broma mig en serio de escurçar camí pujant per allà, el Salva be a dir "no hay huevos" i ja la tenim liada, enfilo cap amunt seguit del Bernat i el Salva mentres un perplex Pepitu es queda glaçat cridant "Salva, on vas?, tu tambè fill meu!". El terreny es força humit i costa de pujar els repechons, al final ho aconseguim a trancas i barrancas, però al arribar a la zona pedregosa acabem amb el peu a terra. Mencionar una vegada més el impresionant estat de forma del Bernat que es l'ùnic que aconsegueix pujar el repechon fort del mig. I aixo que el noi esta "cansat" i no "tira" bé.
Esbufegant finalment arribem tots adalt, anem cap a l'esquerra per la pista direcció okupes per anar a buscar "el buda" punt on comença la trialera de sempre de arrels i pedres que baixa al merendero cremat. Tercera trampa (aquesta inconscient) al poc de començar la trialera hi ha un trencall mig amagat a la dreta que baixa directe fins la carretera i ens deixa devant de la nova trialera. Fa mooolts anys que ho vaig probar de fer i no en vaig treure res clar, dons ho tornem a probar al cap del temps a veure si ho han "acondicionat". Es complicat, un rampage molt seguit sense descans i amb algun aflorament de pedres, tot plegat molt estressant i malgrat veure alguna senyal de traçades i rodes nosaltres baixem caminant i no ens tornaran a veure per allà en un altre bon grapat d'anys. Ja estem per fi a la carretera, a la cadena on comença la trialera que baixa fins avall la sargantana i on enfilant-se a la dreta han construit un nou camí força divertit e interessant. La primera part m'encigalo darrera del Bernat, fins arribar al arbre atravesat on el perdo, ja que éll ho passa amb bici i jo caminat, espero al grup i baixem la resta divertint-nos fins que el Salva té un susto, no li passa rés, nomes se li ha creuat la bici, pero ja no li fa tanta gracia i baixa amb més precaució. Arribem al tram final pedregos que té una clara traçada marcada, però l'humitat fa que les pedres llisquint molt i hem de baixar amb compte, deixo anar un peu.
Arribem abaix de la sargantana i la proposta de remontar per la mateixa per esmorzar adalt no té cap defensor, així doncs baixarem fins la Salud. Escollim una trialera mig oblidada, la de Star wars. Li dic així perque una vegada baixant encigalats amb el Jose, una vegada superat el tram més dificil de l'aflorament central de pedres, vem comentar que el tram final semblava una persecucio de Star Wars, enchufats per la part dreta del camí, arà entro, arà surto, arà m'enfilo aqui, allà, projecció...molt divertit tot. Avui hem repetit l'operació de encigalar-nos, aquesta vegada portava el Bernat enganxat darrera i achuchant-me. Comentar que ens trobat un grup de gent que pujava caminat just enmig de l'aflorament de pedres central, el dificil, i s'han parat just a la linea bona de traçar, la dreta, en vist una mica la verge perque hem passat com hem pogut per allà.
Baixem sense més per la pista i remontem fins la salud, el Salva realitza el que ve a ser un "atac selectiu", tota la sortida guardant i a vint metres del bar ataca en l'ultim repechon...
Desprès d'esmorzar remomtem pel bosc i anem a buscar sant Just, la pista del tenis i remontarem per la font del rector, més trampes, se supossa que es més distret que la font de la beca, si, però dur ho es una estona!
Enllaçem la font del rector amb un corriolet de pujada que enllaça amb la ladera de adalt, i remomtem per recorregut original fins el tenis. El Pepitu va preocupat perque ha perdut el punt de tècnic de baixada i el cop de pedal, és normal, desde el cabreres nomes hem fet la sortida dels ous ferrats i el "paron" nadalenc fa mal. Segur que aviat tornas a ser el mitic "caldere" engantxat a la roda del Bernat.
Remontem les aigües fins el mortirolo i baixem a la ciutat via variant nova del parc oreneta.
No hem fet molts kilometres, però hem fet un bon grapats de corriols i trialeras i personalment m'he divertit molt. Estic content perque després d'una época fosca torno a disfrutar molt de la bicicleta.
Apa nois, fins la semana que bé!
dilluns, 21 de gener del 2013
Nou Disseny
Ahir Diumenge no varem fer bici, pero el Cap de Taller va aprofitar per ensenyar-nos el seu Forrester i la nova Urban Style per epoca de crisis
divendres, 18 de gener del 2013
dijous, 17 de gener del 2013
CRONICA D'EL ENTRENAMENT D'UNA SETMANA
Aquesta és la crònica d'un entrenament que només és èpic per a mi, però que vull compartir amb vosaltres.
Dimarts passat dia vuit al migdia vaig abandonar l'hospital i vaig tornar a casa, per la tarda vaig començar a caminar per iniciar la meva recuperació ja que com sabeu, porto un doble bypass, 15 minuts per dins de casa . En les instruccions que em van lliurar en el clínic deia que havia de ser capaç de caminar 30 minuts seguits "en un termini d'una setmana", jo això no ho vaig llegir bé així que el mateix dimecres nou ja vaig caminar aquesta mitja hora seguida no sense certa dificultat, així que aprofitant un app que feia desnivells, distàncies, mitjanes de velocitat etc., i després dels meus exercicis respiratoris diaris i controls (Si, encara noto els pulmons limitats) vaig començar l'entrenament:
09-1-2013 1,5 km en 30 m
10-1-2013 1,5 Km en 31 m
11-1-2013 1,6 Km en 31 m
12-1-2013 1 Km en 20 m
13-1-2013 2 Km en 40 m
per no avorrir ...
17-1-2013 2,4 km (Inclosa visita al Josep) en 33 minuts, aquests caminan per el carrer i amb desnivell positiu de 222 m i negatiu de 173 m i mitjana de 4,9 km, sensacional!!
Heu caigut en el compte del relatiu que és tot? Distàncies? Mitjanes de velocitat?………………………………………………………………………………………………
Jo si, encara que el segon dia ja volia millorar la meva mitjana de velocitat, distància, i temps emprat, per l'amor de Déu no cambiare mai...
dilluns, 14 de gener del 2013
Diumenge 13 de Gener. Els ous ferrats
Aquest diumenge hem fet la primera sortida del any, i com mana la tradició hem anat a esmorçar els ous ferrats amb cava i a pujar a la creu d`Olerdola.
Em trobo a les aigües al Bernat i el Pepitu sobre les nou. La resta de la colla es baixa tot i que nomes el Jose presenta justificant, la resta s'excusa amb el temps. El Bernat té una ruta definida i comencem a pujar per la carretera fins la cruilla de Molins, sortim darrera de vallvidrera i anem a buscar el merendero cremat via can LLavallol. El día es ruful, i fa fred, però les ganes de bici i amics guanyen protagonisme en aquests primers kilometres.
Continuem per la pista del panta fins can Castellvi, okupes i carretera. Fem un bucle baixant per un corriol i remontant per la pista i sortim un altre vegada adalt la Sargantana, on hi havia el cotxe abandonat. El bucle es un corriol que baixa fins enllaçar amb la trialera que baixa a can Busquets, de fet, fa poc messos vem fer aquest mateix bucle però en direcciò contraria.
Fem la trialereta del Bernat (una mica a lo loco) i sortim a Santa creu, baixem a la masia de tota la vida a complir amb el ritual dels ous ferrats. Esmorçem bé i comprovem que amb tanta baixa a la colla l'ampolla de cava es multiplica, ja que arà toquem a molt més líquid per cap, amb el que els estralls del alcohòl i per tant del "nuvol" són majors.
Així doncs sortim amb aquella al.legria del esmorçar, amb aquell sonriure tonto del Jose, amb el nuvol. Comença a plovisquejar molt lleugerament i decidim continuar endevant i anar a buscar la pujada de la creu per la part de darrera, per can Ribes. A pesar del nùvol pujem millor del esperat, en la curva critica el Bernat mostra clemencia i deixa que obri la marxa, per una vegada superat el repechon canviar mig punt el ritme i treurem en un moment vint metres. El Pepitu va fent el colombiano per darrera però no té cap company al costat per embestir i finalment supera la curva i també arriva adalt de la creu sense parar. Misión cumplida. Arà la pedra...comencem a baixar i el terreny s'agafa millor del que sembla per la humitat que hi ha. Arribo a la pedra, encaro, ho veig clar i deixo anar els frens...avall netament, amb prestancia. Arriba el Bernat, fa la cobra, dubte...i finalment encara i es llença avall, bé. Quan arriba el Pepitu el nùvol el fa ser conservador i baixa caminant. Acabem la trialera amb algun que altre ensurt a les pedres mullades però sense incidencies destacabels.
Remontem per la carretera fins els containers, a estonas plou lleugerament. Baixem fins la segona cadena, on comença la trialera que baixa avall de la Sargantana, i enfilem a buscar un nou camí que coneix el Bernat. La nova trialera es fantàstica, fàcil i ràpida, amb terreny tou i acondicionat per la bici, aquest camí té "flow". Disfrutem com a berros i el camí s'acava enllaçant amb la trialera de la Sargantana. Continuem avall i remomten xino xano per la font de la Cova. A mitja pujada comença apretar la pluja i quan arrivem adalt de la carretera ja plou força. El Pepitu continua per carretera fins el merendero cremat i nosaltres per la ladera. Ens retrobem i baixem per la carreta ja que plou força. Al arribar a la plaça Borras em surten 31 km, pocs però força entretinguts i divertits. Poc m'ho pensava pas que avui em trobaria relativament bé i disfrutaria tant de camins nous.
Em trobo a les aigües al Bernat i el Pepitu sobre les nou. La resta de la colla es baixa tot i que nomes el Jose presenta justificant, la resta s'excusa amb el temps. El Bernat té una ruta definida i comencem a pujar per la carretera fins la cruilla de Molins, sortim darrera de vallvidrera i anem a buscar el merendero cremat via can LLavallol. El día es ruful, i fa fred, però les ganes de bici i amics guanyen protagonisme en aquests primers kilometres.
Continuem per la pista del panta fins can Castellvi, okupes i carretera. Fem un bucle baixant per un corriol i remontant per la pista i sortim un altre vegada adalt la Sargantana, on hi havia el cotxe abandonat. El bucle es un corriol que baixa fins enllaçar amb la trialera que baixa a can Busquets, de fet, fa poc messos vem fer aquest mateix bucle però en direcciò contraria.
Fem la trialereta del Bernat (una mica a lo loco) i sortim a Santa creu, baixem a la masia de tota la vida a complir amb el ritual dels ous ferrats. Esmorçem bé i comprovem que amb tanta baixa a la colla l'ampolla de cava es multiplica, ja que arà toquem a molt més líquid per cap, amb el que els estralls del alcohòl i per tant del "nuvol" són majors.
Així doncs sortim amb aquella al.legria del esmorçar, amb aquell sonriure tonto del Jose, amb el nuvol. Comença a plovisquejar molt lleugerament i decidim continuar endevant i anar a buscar la pujada de la creu per la part de darrera, per can Ribes. A pesar del nùvol pujem millor del esperat, en la curva critica el Bernat mostra clemencia i deixa que obri la marxa, per una vegada superat el repechon canviar mig punt el ritme i treurem en un moment vint metres. El Pepitu va fent el colombiano per darrera però no té cap company al costat per embestir i finalment supera la curva i també arriva adalt de la creu sense parar. Misión cumplida. Arà la pedra...comencem a baixar i el terreny s'agafa millor del que sembla per la humitat que hi ha. Arribo a la pedra, encaro, ho veig clar i deixo anar els frens...avall netament, amb prestancia. Arriba el Bernat, fa la cobra, dubte...i finalment encara i es llença avall, bé. Quan arriba el Pepitu el nùvol el fa ser conservador i baixa caminant. Acabem la trialera amb algun que altre ensurt a les pedres mullades però sense incidencies destacabels.
Remontem per la carretera fins els containers, a estonas plou lleugerament. Baixem fins la segona cadena, on comença la trialera que baixa avall de la Sargantana, i enfilem a buscar un nou camí que coneix el Bernat. La nova trialera es fantàstica, fàcil i ràpida, amb terreny tou i acondicionat per la bici, aquest camí té "flow". Disfrutem com a berros i el camí s'acava enllaçant amb la trialera de la Sargantana. Continuem avall i remomten xino xano per la font de la Cova. A mitja pujada comença apretar la pluja i quan arrivem adalt de la carretera ja plou força. El Pepitu continua per carretera fins el merendero cremat i nosaltres per la ladera. Ens retrobem i baixem per la carreta ja que plou força. Al arribar a la plaça Borras em surten 31 km, pocs però força entretinguts i divertits. Poc m'ho pensava pas que avui em trobaria relativament bé i disfrutaria tant de camins nous.
La Roca de la LLuna
Avui hem fet una volta per el Catllaras, el temps ha estat prou bo i la vista era magnifica.Aquestas dues imatges estan fetas desde la Roca de la LLuna per sobre de La Pobla de Lillet.Es bon lloc per fer Mtb, pero nomes si ets un autentic matxote, ja que tot el terreny es molt dur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)