Hi han sortides que sembla que trenquin la rutina perquè la metereologia adversa de la nit i matinada es transforma en un dia pletòric amb cel i temperatura insuperables: surts de casa convençut que serà un diumenge memorable.
Al punt de trobada en Jose (amb maillot Zurich Sports i els vidres de les ulleres a conjunt: un senyor de Barcelona) i jo. Puntualment cap a munt amb sms escuet i sense punt d'esmorzar pels companys Albert i Edu: l'Albert tenia l'ambient de la Mercè 2011 sota el balcó però s'ha presentat correciuta a Can Portell de biker: ha puntuat. De l'Edu no sabem res...
Sortida de la ciutat per una ruta darrerament gens habitual, elegida al moment i sense deixar de pedalar per arribar a Can Portell.
Arribem per Major de Sarrià fins la Ronda de Dalt, girem a l'esquerra i passem pel carril bici que hi ha pel carrer de sota del Parc del Castell de l'Oreneta fins arribar al carrer que amb forta pujada ens porta a dalt l'Avinguda Pearson, cap a l'esquerra i a la curva caminet amunt: al final primer punt de nivell, on el Jose, pletòric, es puja la forta rampa amb una traçada impecable eludint al màxim les evidents dificultats afegides que la pluja de la nit havia produit. Jo... no comment. Continuemt cap a Finestrelles i pista per anar pujant primer pel corriol i després la pista per sota la cara sud de Sant Pere Màrtir cap a la zona de lleure de la plaça Mireia. Em baixat per la trialera cap a la pista que du a la Font de la Beca i hem escollit la trialera de la dreta i pista amb forta baixada per anar arribant al fons de la Vall de Sant Just. Tot sense pols i amb les millors sensacions de seguretat.
Després de creuar Sant Just agafem el nou trencall que ens porta a la Masia de Can Gelabert pel camí habitual de entrada a aquesta zona de Collserola, pista i ens confonem de trencall a la dreta, agafant el primer i pujada per una pista amb diferents sortides a l'esquerra i tenint en fronti a dalt la silueta de la Penya del Moro ben definida per un cel blau preciós. El Jose té una intuició i agafem un corriol a l'esquerra amb l'entrada neta i suggerent. És una baixada divertida amb punts de tècnica elegant que ens porta... oh sorpresa, al bosquet on voliem arribar. Al bosquet vaig davant i en un moment de dubte arrel a la roda i caiguda suau sobre la pinassa: una anècdota. Continuem comentant la descoberta per corriol i després pista fins al començament de la pujada que ens durà a la gran pregunta del dia: per on pujem a la carretera... pel Muro o per la Sargantana... JA JA JA, mama por!.
Quins pebrots!. Tota La Sargantana fins a dalt, jo a darrera i el Jose de paseo a una distància considerable pero molta estona a la vista, però a una llunyania solidària. No m'he plantejat en cap moment el peu a terra però he arribat a dalt amb les ulleres entel.lades i francament em costava parlar amb normalitat: no hi ha temps per recuperar-se, són dos quarts d'onze i cap a Can Portell per la cadena i corriol per accedir de nou a la carretera on... ÒSTIA: ha desaparegut el Simca 1000 abandonat!: Tot son càbales... romanesos, reciclatge, peça de museu... no ho sabrem mai!.
Esmorçar de forquilla al pati de Can Portell, arriba l'Albert amb un temps record per la carretera i amb el maillot de Pedals de Foc i d'entrada es fot una botifarra negra que per la llargada i forma impresiona i mentalment ens transporta al Senegal... Quasi no pot amb ella i el Jose i jo, que anem de truites, l'ajudem i ens mengem la patata... fregida. Hi han molts cicilstes esmorzant, s'està molt bé malgrat que alguna picada de mosquit ens ha convençut que teniem que iniciar la tornada.
Arribem de nou a la carretera de Molins a Vallvidrera i decidim finalment baixar pel Muro on agafem el primer corriol que puja a l'esquerra fins la torre de la llum, allà agafem el corriol de nivell (famós per una caiguda del Berni que el va deixar panxa enlaire): s'ha convertit en una torrentera on la pluja s'ha endut absolutament tota la terra: les pedres, desiguals i caòtiques no ajuden a agafar el ritme, hi han arbres creuats i tots caminem molt. Al final arribem a la pista i tenim la sensació que la mare natura s'ens ha emportat aquest corriol de nivell per sempre.
Pista avall kamizakes arribem al plà on decidim inicialment pujar per la cova però finalment agafem, vist el poc èxit de la trialera anterior, la primera trialera a la dreta que surt en una curva, la coneixem i és molt amena fins arribar a una masia i la pista que ens porta cap a vall per tornar a BCN per on hem vingut pel matí. Pista amunt a l'esquerra, corriol fins el bosquet i corriol clàssic de pujada fins el caminet amb moltes plaques de pedra que ens porta a la pista de tornada cap a la masia primer i cap a Sant Just després.
Decidim tornar per la Font de la Beca clàssica fins a dalt la zona de lleure de la plaça Mireia: les rampes a tocar de La Beca m'han col.locat fulguranment al final, al meu lloc. El Jose portava un ritme molt bo, sobrat. I l'Albert, ai l'Albert! des de una posicició inicial intermitja i sense treure en cap moment el plat mitjà ha agafat un ritme dels que fan mal... no puc explicar res mes perquè els he trobat a dalt de tot i davant la meva admiració han contestat que tot just havien arribat... quin valor!
Hem tornat contents pel corriol i la pista per arribar a Sant Joan de Déu i després bucle pel Parc de Cervantes amb escales incloses. Diagonal avall, satisfets de la feina feta i comiat davant del Corte Inglés: M'han sortit 40 qm ben parits quan arribava al barri.
No recordava cap moment de patiment... Es lo que tiene el ciclismo!.
Salut!.
diumenge, 25 de setembre del 2011
dijous, 22 de setembre del 2011
diumenge, 18 de setembre del 2011
Crònica del 18/09/2011. Binomi Berni-Fletxa: la pluja, quan estàvem a casa.
Personalment parlant: la primera sortida de la temporada, amb cel tapat i dos assistents al punt de trobada, amb retard evident i després dels missatges amb l'elecció del segon punt de trobada (l'indret per esmorçar on ha aparegut tothom...) comença la fugida de la ciutat cap a les nostra variada zona de lleure dominical.
L'aproximació un clàssic amb xerrada inclosa, on avui el tema principal ha estat les nostres petites experiències pel continent africà. Sense parar hem arribat a Les Aigües on ha ritme tranquil ha aparegut en Palmer amb una Cannondale de 29, mitjons llargs i maillot espectacular. Conjuntament s'ha començat a pujar per Can Borni on en Berni, solidari, estava a pocs mètres davant meu. A la carretera, comiat d'en Palmer i nosaltres cap a Vista Rica on s'ha decidit un grapat de bucles que han conectat diferentes sortides clàssiques abans d'esmorzar a Can Jané: corriol cap a l'aparcament, pujada al turó amb baixada fins la cadena per tornar per la pista (primer "llantazo") fins de nou arribar a l'aparcament on hem agafat la baixada de l'esquerra cap a la Font Groga, al lloc adient girem a l'esquerra per pedalar pel corriol que ens portarà front del casalot de "La Ciudad de los Muchachos", asfalt amunt per arribar al corriol que conecta sota el viaducte amb el bucle que de prop de la Font de Can Ribes ens porta al descens del viaducte (en Berni ha estat feliçment molta estona davant però amablement m'ha cedit el privilegi vist la quantitat de teranyines que s'ha emportat per davant i que ha volgut que compartís amb ell: tot un detall!), a l'arribada al descens del viaducte em toca "llantar" a mí, he canviat la càmera al primer pla i hem decidit continuar fins el trencall que porta directe a Can Jané malgrat que ja començava a ser una mica tard. S'ha posat peu a terra als llocs de màxima puntuació però, aixó sí, s'ha fet un ampli estudi dels punts conflictius amb possibles traçades definitives a les que obviament renunciarem a fer la propera vegada... ei! parlo per mi...
Bon rotllo a l'hora d'esmorçar amb comentaris i xerrameca com sempre de tota mena: acudits, ties bones, futures sortides... NOTÍCIA BOMBA: en Salva camí de ser el primer avi de la colla. Qué fort com corre el temps! Moltes felicitats també per tu, Eva!.
Amb comiats i riallotes dels que van sobre quatre rodes començem en Berni i jo el camí de tornada, som un tàndem obert a innovacions i també s'ha demostrat avui amb el recorregut elegit: un cop al fons de la Vall de Sant Medir girem a l'esquerra per començar a pujar cap a Vista Rica, trencall i cap a la pujada del "bon rotllo" fins a dalt de tot on girem a l'esquerra pel començament del camí de carena i gir a l'esquerra pel tram del "completo" que, primer pel corriol (tots dos hem fet sense problemes el punt om el caminet s'estreny amb perill de caiguda) fins la carretera que ens porta al Forat del Vent (avui l'atzar m'ha fet mirar el compte quilòmetres i he descobert que aquest tram de pujada suau te una llargada de 1300 mètres), pista cap a la dreta fins arribar a la cuïlla que porta cap a la gossera municipal, allí amunt fins a dalt de tot del turó i descens fins Vista Rica, trialera de pujada, carretera i descens per Can Borni, arrels i Aigües, esquerra cap a la zona d'Alt Standing immobiliari de Torre Vilana i clàssic de tornada cap a Sants-La Bordeta.
Comiat amb bon sabor de boca i ampli repertori de bons desitjos pel present i el futur del duo participant a la sortida de 41 qm. on totes les pujades han estat triades per respectar la meva condició física i aquest 1'5 quilos que el bon grapat de cervesetes africanes han acumulat al meu cos.
Amics: salut i fraternitat.
L'aproximació un clàssic amb xerrada inclosa, on avui el tema principal ha estat les nostres petites experiències pel continent africà. Sense parar hem arribat a Les Aigües on ha ritme tranquil ha aparegut en Palmer amb una Cannondale de 29, mitjons llargs i maillot espectacular. Conjuntament s'ha començat a pujar per Can Borni on en Berni, solidari, estava a pocs mètres davant meu. A la carretera, comiat d'en Palmer i nosaltres cap a Vista Rica on s'ha decidit un grapat de bucles que han conectat diferentes sortides clàssiques abans d'esmorzar a Can Jané: corriol cap a l'aparcament, pujada al turó amb baixada fins la cadena per tornar per la pista (primer "llantazo") fins de nou arribar a l'aparcament on hem agafat la baixada de l'esquerra cap a la Font Groga, al lloc adient girem a l'esquerra per pedalar pel corriol que ens portarà front del casalot de "La Ciudad de los Muchachos", asfalt amunt per arribar al corriol que conecta sota el viaducte amb el bucle que de prop de la Font de Can Ribes ens porta al descens del viaducte (en Berni ha estat feliçment molta estona davant però amablement m'ha cedit el privilegi vist la quantitat de teranyines que s'ha emportat per davant i que ha volgut que compartís amb ell: tot un detall!), a l'arribada al descens del viaducte em toca "llantar" a mí, he canviat la càmera al primer pla i hem decidit continuar fins el trencall que porta directe a Can Jané malgrat que ja començava a ser una mica tard. S'ha posat peu a terra als llocs de màxima puntuació però, aixó sí, s'ha fet un ampli estudi dels punts conflictius amb possibles traçades definitives a les que obviament renunciarem a fer la propera vegada... ei! parlo per mi...
Bon rotllo a l'hora d'esmorçar amb comentaris i xerrameca com sempre de tota mena: acudits, ties bones, futures sortides... NOTÍCIA BOMBA: en Salva camí de ser el primer avi de la colla. Qué fort com corre el temps! Moltes felicitats també per tu, Eva!.
Amb comiats i riallotes dels que van sobre quatre rodes començem en Berni i jo el camí de tornada, som un tàndem obert a innovacions i també s'ha demostrat avui amb el recorregut elegit: un cop al fons de la Vall de Sant Medir girem a l'esquerra per començar a pujar cap a Vista Rica, trencall i cap a la pujada del "bon rotllo" fins a dalt de tot on girem a l'esquerra pel començament del camí de carena i gir a l'esquerra pel tram del "completo" que, primer pel corriol (tots dos hem fet sense problemes el punt om el caminet s'estreny amb perill de caiguda) fins la carretera que ens porta al Forat del Vent (avui l'atzar m'ha fet mirar el compte quilòmetres i he descobert que aquest tram de pujada suau te una llargada de 1300 mètres), pista cap a la dreta fins arribar a la cuïlla que porta cap a la gossera municipal, allí amunt fins a dalt de tot del turó i descens fins Vista Rica, trialera de pujada, carretera i descens per Can Borni, arrels i Aigües, esquerra cap a la zona d'Alt Standing immobiliari de Torre Vilana i clàssic de tornada cap a Sants-La Bordeta.
Comiat amb bon sabor de boca i ampli repertori de bons desitjos pel present i el futur del duo participant a la sortida de 41 qm. on totes les pujades han estat triades per respectar la meva condició física i aquest 1'5 quilos que el bon grapat de cervesetes africanes han acumulat al meu cos.
Amics: salut i fraternitat.
dissabte, 17 de setembre del 2011
Documental...
Suposo que ja l'haureu vist algú de vosaltres. Però per si de cas aqui el poso.
Tot i el que poguem pensar o deixar de pensar del ciclisme professional, el que sospitem o no. Certament les grans rondes són de lo més dur que es pot fer en esport.
En el transucrs dels dies en que es graba el reportatge s'afegeixien diversos fets que fan que el drama i l'emoció vagin pujant de to.
Tot i el que poguem pensar o deixar de pensar del ciclisme professional, el que sospitem o no. Certament les grans rondes són de lo més dur que es pot fer en esport.
En el transucrs dels dies en que es graba el reportatge s'afegeixien diversos fets que fan que el drama i l'emoció vagin pujant de to.
divendres, 16 de setembre del 2011
Desde les meves vacances
Nois, un petit record desde San Carlos de la Rapita, on he parat un parell de nits abans de tornar a Barna.Estic allotjat al Hoptel Carles III i pel preu i las instalacions una veritable maravella.Aquest Diumenge a lo millor surto, pero no se .Que una alma caritativa me haga una llamada para almorzar en condiciones Ja Ja Ja
dimarts, 13 de setembre del 2011
IRATI, AGAIN...
Anexo una foto inédita d'Irati, d'un grup d'amics amb el Sr. Revilla (Ex-presidente de Cantabria). He tornat a llegir la crónica del Edu d'Irati, us recomeno la seva lectura per que em sembla magnífica i avui m'ha fet tornar a viure Irati, ja t'ho había dit Edu, peró felicitats per una crónica que va més enllá de las paraulas, aixó es molt difñicil de fer amic.
diumenge, 11 de setembre del 2011
S RT D A MI JE
Si, sortida a mitjes la meva aquest diumenge 11 de stembre. A Turris estem d'estreno, hi han noves instal´lacions i teniem inaguració. Per tant, he sortit de casa amb la idea d'aprofitar el temps i veure als amics, he baixat al meu antic punt de trobada (entença amb av.madrid) a les 8:30, puntualment han arribat el Jose i l'Albert i al monet el Berni. Hem començat a pujar per entença a un bon ritme, al arribar a major de sarria el Jose apreta el ritme, ens quedem sols davant i arribem a dalt a la ronda a 160 pulsacions, això no pot ser bo. El Jose comenta que ja ha fet tot el que tenia que fer, això com tots sabem i traduit al llenguatje comú vol dir: preparate que esto no ha hecho nada más que empezar, un pequeño calentamiento, ahora veras...
Efectivament, ràpidament el Jose torna a marcar un fort ritme fins al mirador, on deixo la resta de forçes per avancar-me i al girar el cap veig a..l'Albert, que treu rendiment de tant entrenu per altafulla. Després del mirador, el Jose i jo passem a segon pla, prenen protagonisme el Berni i l'Albert fins a les aigües. Rodem una estoneta per recuperar i bombers cap a dalt, aquesta vegada la pujada es més tranquila i en grup, al arribar adalt el grup s'en va cap a vil.lajoana i un servidor s'en va a buscar can borni i cap a casa, coitus interruptus i m'he quedat amb les ganes.
Efectivament, ràpidament el Jose torna a marcar un fort ritme fins al mirador, on deixo la resta de forçes per avancar-me i al girar el cap veig a..l'Albert, que treu rendiment de tant entrenu per altafulla. Després del mirador, el Jose i jo passem a segon pla, prenen protagonisme el Berni i l'Albert fins a les aigües. Rodem una estoneta per recuperar i bombers cap a dalt, aquesta vegada la pujada es més tranquila i en grup, al arribar adalt el grup s'en va cap a vil.lajoana i un servidor s'en va a buscar can borni i cap a casa, coitus interruptus i m'he quedat amb les ganes.
dijous, 8 de setembre del 2011
Lo que hay que ver
Dimecres passat tot acabat de dinar fent un paseig per l'eixample vaig trobar-me amb aixo. Impactant oi??
dilluns, 5 de setembre del 2011
Diumenge Tranquil.
Aquest diumenge hem fet una sortideta tranquila.Hem sortit Pathfinder, el Duke i jo ,ja que els altres membres de la colla estan dispersos de festa, de "Resaca Post-vacacional" i el tercer fent de guia turistic.
Be la sortida com he dit ha estat molt tranquila llevat de un moment pujant cap a Vallvidrera que el Jose ha vist "carne fresca" i per probar'se ha aumentat el ritme i l'Albert al seu costat ha passat per sobre del pobre noi.Jo Al meu ritme, puc dir que no era cansino, tambe "he fet sang", pero menys.Arribada a la carretera de Molins amb la intencio de baixar pel Panta ja que estaba plovent i no semblaba que el temps anes a millorar.Arribat a la placeta l'Albert ens propossa fer una ruta per un corriol nou que tambe baixa fins al cami del panta, concretament fins la corba de les escales.Be es una alternativa pero crec que es mes divertit per lo tradicional.
Quan hem arribat a Les Planes ja no plovia i com que era d'hora hem pujat per la Budellera per fer temps.Despres pista fins a la trialera pasada la Tomba Merovingia i arribada a Vila Joana per esmorçar.Podeu imaginar que si la sortida era tranquila, l'esmorçar no ha estat frenetic. Els dos gulafres que eran amb mi m'han obligat a compartit un segon bocata i be ja sabeu que jo soc debil.
Clasica baixada i pujada pel Panta per anar a petar al Merendero Cremat, despres de fer el corriols corresponents i tornar cap a casa per la Ladera.Com que era d'hora rodem tranquils per les Aigues fins al Tranvia Blau i baixada cap a casa.Lo dit una sortida mol Tranquila!!
Pd. El Jose ha deixat sobre la taula la proposta per el Pedraforca, jo he proposat estudiar una ruta per Sant Joan de Lerm i se que el Edu i el Berni frisan per anar al Portell de L'Infern. Parlem???
Be la sortida com he dit ha estat molt tranquila llevat de un moment pujant cap a Vallvidrera que el Jose ha vist "carne fresca" i per probar'se ha aumentat el ritme i l'Albert al seu costat ha passat per sobre del pobre noi.Jo Al meu ritme, puc dir que no era cansino, tambe "he fet sang", pero menys.Arribada a la carretera de Molins amb la intencio de baixar pel Panta ja que estaba plovent i no semblaba que el temps anes a millorar.Arribat a la placeta l'Albert ens propossa fer una ruta per un corriol nou que tambe baixa fins al cami del panta, concretament fins la corba de les escales.Be es una alternativa pero crec que es mes divertit per lo tradicional.
Quan hem arribat a Les Planes ja no plovia i com que era d'hora hem pujat per la Budellera per fer temps.Despres pista fins a la trialera pasada la Tomba Merovingia i arribada a Vila Joana per esmorçar.Podeu imaginar que si la sortida era tranquila, l'esmorçar no ha estat frenetic. Els dos gulafres que eran amb mi m'han obligat a compartit un segon bocata i be ja sabeu que jo soc debil.
Clasica baixada i pujada pel Panta per anar a petar al Merendero Cremat, despres de fer el corriols corresponents i tornar cap a casa per la Ladera.Com que era d'hora rodem tranquils per les Aigues fins al Tranvia Blau i baixada cap a casa.Lo dit una sortida mol Tranquila!!
Pd. El Jose ha deixat sobre la taula la proposta per el Pedraforca, jo he proposat estudiar una ruta per Sant Joan de Lerm i se que el Edu i el Berni frisan per anar al Portell de L'Infern. Parlem???
Subscriure's a:
Missatges (Atom)