Dons si, a les 8 (si, a les 8, cosa rara, però avui he arribat a l'hora) ens hem trobat en Jose i jo mateix al lloc de sempre. Que si algú ha volgut anar a fer l'homenet a al Pirineu allí amb els Bernis (osos pirinencs nostrats). Que si "allí abajo está Molints de Rei y tiene playa", i que l'abuelo ha de fer d'abuelo quan la nena està fotuda... total que al final, de fet érem una parella, que no es igual que ser una parella de fet!!!
Remuntant cap a carretera de les aigües amb parada per informar en Salva el que ja era clar.... esmorzar a Ca la Carme. De fet tots dos hem dormit poc, i la cosa va justa.
Jo li dono conversa a en Jose, a veure se s'ofega xerrant, però això que amb l'amic Salva funciona, amb ell no... està fort el cabrón, i em porta esbufegant.
Aigües, bombers, i llavors, una bucle d'aquells que dius... paqué????? però es el que te la son, que no et deixa pensar gaire. Budellera avall, a lo loco (y sin faldas). Remuntar el revolt de les monges, com si anéssim a Vila Joana, però no..... un cop sortim a la pista que baixa cap a l'Entrepa, res de baixar, que es dolent es veu... amunt cap a la carena, un cop a dalt, ens desviem a la dreta direcció al coll de la Vinaixa, per agafar uns metres abans d'arribar, la trialera de la dreta. Baixada de vertigen, en Jose està loku, hi ha un parell de baixades que li fan perdre el senderi... altre cop a la pista, i ara si, baixem (per fi) a ca la Carme, on hem quedat amb en Salva.
Després de un bon esmorzar i una bona xerrada, ens acomiadem den Salva, i fem via cap al pantà. Remuntem fins a Vallvidrera, Turó den Corts, i cap a la plaça Mireia. I per rematar, la trialera, on en Jose altre cop es torna a desmelenar!!!
Total 35,6 km i 864m de desnivell. Donades les expectatives de primera hora, no ha estat gens malament !!!
dilluns, 27 de juliol del 2015
diumenge, 12 de juliol del 2015
Dissabte 11 de Juliol. La nocturna.
Com cada any arriba l'estiu i el collserola team fa una nocturna. Aquest any per diversos motius només podien venir el Salva, Jose i jo, es a dir, el Santa Cruz team. Clar que tambe podem tornar a fer una nova nocturna amb tots al agost, o setembre...
Aquests any fem una variació interesant, quedar directament a Sant Cugat, botiga santacruz, al costat, a 500m, del pí d'en Xandri. El Salva i Jose pujen en cotxe desde Barcelona i jo desde Mataró. D'aquesta manera ens estalviem la pujada amb bici desde la ciutat fins la montanya i sobretot la tornada per la ciutat de nit.
Ens trobem a les set pasades, revisem pressions de neumàtics i comencem la marxa. Primers metres de jijijaja i practicament sense escalfar ja ens trobem a l'entrada del Grito, flow aqui, flow allà i sortim a la pista que puja a la casa abandonada, on tornem a enllaçar corriols amunt i avalla per anar a sortir al nus de la trinitat, remontar fins la part de darrera de can coll i de nou corriol que ens deixa al corriol dels esglaons que transita de flor de maig fins la bobila de can coll. Remontem pel corriol i agafem el primer trencall a al dreta, un nou corriol que puja fins la pista, pero abans ens desviem per un corriol on enllacem amb el corriol que ens va ensenyar l'Albert i que surt de flor de maig. Aixi voltes i més voltes corriol amunt, corriol avall, anant sentint crits de satisfacció produits per la sobredosis de flow.
Nomes una incidencia a remarcar en aquests primers deu quilometres de corriols, una "chupada" de cadena en un repechon per part de la bici del Salva com feia temps que no veia. Una volta sencera de cadena ben incrustada entre els radis i el cassete dels pinyons. Força estona per poder arreglar l'averia, amb una infima clau allen anar fent palanca contra els radis per anar lliberant esglao a esglao de la cadena...menys l'ultim que no hi havia manera i no hi havia espai per fer palanca. Per un moment pensava que no treiem la cadena i s'havia acabat la sortida. Llavors en un intent desesperat vem montar la roda de nou i fem força amb els pedals la vem poder lliberar. Buf!
Marejats i exitats de tant corriol amunt i avall i de tant de flow sortim de nou al Pi d'en Xandri i remontem la pista fins a can Borrell. El Jose està exhultant i dona goig mirar com va jugant com un nen amb el corriol que s'enfila per la pared dreta de la pista. Està tot cofoi.
De can Borrell continuem pujant per la pista fins can Jané. Aqui tinc un moment de figa, el relax despres de un inici tant fulgurant als corriols, que el Salva aprofita per atacar-me i relergar-me al fons de tot del sollado.
Sopem a can Jane com uns reiets, i sobretot bebemt com uns assedegats enmig del dessert, les cervesses cauen com si fos aigüa, el Salva s'acaba assosegant amb 4 mitjanes!, Jose i jo amb dos i gasossa. Feia una nit molt calurossa i l'exitacio dels corriols ens havia emocionat.
Arriba l'hora de tornar a pedalar ja de plena nit, montem les lluns i OH! El Salva s'ha deixat el suport de la llum...surt l'Isidre al rescat amb unes brides que no acaben de funcionar i finalment amb la clàssica goma de pollastre multiusoso que serveix una mica per a tot acabem de fixar la llum al manillar.
Pugem per la pujada clàssica de Sant Medir fins remontar la pista.Em noto molt relaxat, massa, el meu cos es pensava que ja estavem de pedalar, i ara retornar en costa molt, tinc un dolor de cames brutal.
Canvia molt el rodar de nit, i encara que les llums modernes son potentes, no tenim bona referencia del relleu del cami i el Salva s'acaba menjant tots els afloraments de pedra de la pujada. Al arribar adalt la pista proposo anar a buscar el forat del vent i baixar per alguna pista fins can coll per tal de fer la volta mès llarga, enlloc de remontar fins la font groga i baixar per on li agrada al Jose per tornar a sortir a can Jane i baixar per la pista que em pujat.
Aixi, que enfilem fins el forat del vent. La baixadeta que hi ha a la pista i que normalment fem cagant llets, de nit es complica, te molta sorra i anem molt a poc a poc, per lo que descartem baixar a can coll per algun camí més trialer i decidim baixar per el camí de la viga torta.
Fa temps que no pasava per allà i trobo canviat, arà es una pista de dalt a baix, tot i que de nit a mí ja m'esta bé. Ja he tingut suficient dossis de corriol a primera hora del vespre.
Destacar el repechon de can Cata, quin mal de cames ens fa. I sobretot, enlloc de fer l'enllaçada final fins a can Coll per el corriol de sempre, anem per la pista i cony! resulta que no para de picar cap amunt i fins i tot te algun repechon curt pero durilo.
Desde can coll, remontem per carretera fins la pista de can Borrell, i de la masia tornem a enllaçar a la pista del Pi d'en Xandri. Baixem sense cap incidencia i amb la calma fins Sant cugat.
Finalment surten 34km i 1000m desnivell. Aixo tenin en compte que son tots de muntanya i no hi els 7 o 8 km de pujar desde poble sec mes els 7 o 8 de baixar, que hagues deixat la sortida en una sortida de "machotes" de 50km.
Sortida clarament de dos parts, una primera abans de sopar de gaudir com a bojos amb 10km practicament seguits enllaçant corriols, i una segona part nocturna despres de sopar de pista i fer km per arrodonir la sortida.
Una gran tarda/nit de bicicleta amb els amics, llastima no ser-hi tots, pèr tant això s'hauria de repetir amb més quuorum abans que s'acabi l'estiu.
Aquests any fem una variació interesant, quedar directament a Sant Cugat, botiga santacruz, al costat, a 500m, del pí d'en Xandri. El Salva i Jose pujen en cotxe desde Barcelona i jo desde Mataró. D'aquesta manera ens estalviem la pujada amb bici desde la ciutat fins la montanya i sobretot la tornada per la ciutat de nit.
Ens trobem a les set pasades, revisem pressions de neumàtics i comencem la marxa. Primers metres de jijijaja i practicament sense escalfar ja ens trobem a l'entrada del Grito, flow aqui, flow allà i sortim a la pista que puja a la casa abandonada, on tornem a enllaçar corriols amunt i avalla per anar a sortir al nus de la trinitat, remontar fins la part de darrera de can coll i de nou corriol que ens deixa al corriol dels esglaons que transita de flor de maig fins la bobila de can coll. Remontem pel corriol i agafem el primer trencall a al dreta, un nou corriol que puja fins la pista, pero abans ens desviem per un corriol on enllacem amb el corriol que ens va ensenyar l'Albert i que surt de flor de maig. Aixi voltes i més voltes corriol amunt, corriol avall, anant sentint crits de satisfacció produits per la sobredosis de flow.
Nomes una incidencia a remarcar en aquests primers deu quilometres de corriols, una "chupada" de cadena en un repechon per part de la bici del Salva com feia temps que no veia. Una volta sencera de cadena ben incrustada entre els radis i el cassete dels pinyons. Força estona per poder arreglar l'averia, amb una infima clau allen anar fent palanca contra els radis per anar lliberant esglao a esglao de la cadena...menys l'ultim que no hi havia manera i no hi havia espai per fer palanca. Per un moment pensava que no treiem la cadena i s'havia acabat la sortida. Llavors en un intent desesperat vem montar la roda de nou i fem força amb els pedals la vem poder lliberar. Buf!
Marejats i exitats de tant corriol amunt i avall i de tant de flow sortim de nou al Pi d'en Xandri i remontem la pista fins a can Borrell. El Jose està exhultant i dona goig mirar com va jugant com un nen amb el corriol que s'enfila per la pared dreta de la pista. Està tot cofoi.
De can Borrell continuem pujant per la pista fins can Jané. Aqui tinc un moment de figa, el relax despres de un inici tant fulgurant als corriols, que el Salva aprofita per atacar-me i relergar-me al fons de tot del sollado.
Sopem a can Jane com uns reiets, i sobretot bebemt com uns assedegats enmig del dessert, les cervesses cauen com si fos aigüa, el Salva s'acaba assosegant amb 4 mitjanes!, Jose i jo amb dos i gasossa. Feia una nit molt calurossa i l'exitacio dels corriols ens havia emocionat.
Arriba l'hora de tornar a pedalar ja de plena nit, montem les lluns i OH! El Salva s'ha deixat el suport de la llum...surt l'Isidre al rescat amb unes brides que no acaben de funcionar i finalment amb la clàssica goma de pollastre multiusoso que serveix una mica per a tot acabem de fixar la llum al manillar.
Pugem per la pujada clàssica de Sant Medir fins remontar la pista.Em noto molt relaxat, massa, el meu cos es pensava que ja estavem de pedalar, i ara retornar en costa molt, tinc un dolor de cames brutal.
Canvia molt el rodar de nit, i encara que les llums modernes son potentes, no tenim bona referencia del relleu del cami i el Salva s'acaba menjant tots els afloraments de pedra de la pujada. Al arribar adalt la pista proposo anar a buscar el forat del vent i baixar per alguna pista fins can coll per tal de fer la volta mès llarga, enlloc de remontar fins la font groga i baixar per on li agrada al Jose per tornar a sortir a can Jane i baixar per la pista que em pujat.
Aixi, que enfilem fins el forat del vent. La baixadeta que hi ha a la pista i que normalment fem cagant llets, de nit es complica, te molta sorra i anem molt a poc a poc, per lo que descartem baixar a can coll per algun camí més trialer i decidim baixar per el camí de la viga torta.
Fa temps que no pasava per allà i trobo canviat, arà es una pista de dalt a baix, tot i que de nit a mí ja m'esta bé. Ja he tingut suficient dossis de corriol a primera hora del vespre.
Destacar el repechon de can Cata, quin mal de cames ens fa. I sobretot, enlloc de fer l'enllaçada final fins a can Coll per el corriol de sempre, anem per la pista i cony! resulta que no para de picar cap amunt i fins i tot te algun repechon curt pero durilo.
Desde can coll, remontem per carretera fins la pista de can Borrell, i de la masia tornem a enllaçar a la pista del Pi d'en Xandri. Baixem sense cap incidencia i amb la calma fins Sant cugat.
Finalment surten 34km i 1000m desnivell. Aixo tenin en compte que son tots de muntanya i no hi els 7 o 8 km de pujar desde poble sec mes els 7 o 8 de baixar, que hagues deixat la sortida en una sortida de "machotes" de 50km.
Sortida clarament de dos parts, una primera abans de sopar de gaudir com a bojos amb 10km practicament seguits enllaçant corriols, i una segona part nocturna despres de sopar de pista i fer km per arrodonir la sortida.
Una gran tarda/nit de bicicleta amb els amics, llastima no ser-hi tots, pèr tant això s'hauria de repetir amb més quuorum abans que s'acabi l'estiu.
Dia d'estreno.
Fa temps que el Dani de Ribes pensava en canviar-se la bici, i n'haviem anat parlant sovint, fins que un bon dia es va plantar a casa per pendre mides i decidir muntatge. L'encarrec doncs estava en marxa.
Finalment aquesta setmana passada vaig rebre tot el material i vaig poder muntar-la. Un cop muntada i ell avisat, els nervis van aparèixer, li aniria bé, havia encertat la geometria? Tot i estar convençut de la meva feina, els nervis van ser inevitables. La va venir a buscar i d'entrada va flipar...vam ajustar postura, i el vaig acompanyar fine el Baell, se l'emportava posada i l'estrenava baixant el corriol de Montagut. Al Baell em vaig despedir i vam quedar per sortir dissabte com sempre, i per això no vaig venir a la nocturna.
Dissabte sortim de Ribes, i li proposo fer els dos corriols més divertits de la zona, el de Serrat i el del Refugi, que per altre banda tenen la desavantatge que s'ha de pujar un coi de pista llarga i aburrida, i dos cops per poder fer ambdós corriols.
Pujem a RibesAltes per pista i agafem el corriol de Vilardell o de les runes, per evitar un bon tros de pista. Apareix el primer problema amb la bici, bé amb el tubeless, encara no ha sellat del tot i va perdent una mica d'aire. Coi de tubeless!!! Arribem a la pista i anem pujant a bon ritme. Un cop passat el refugi l'entorn cambia i et trobes pedalant per l'alta muntanya amb vistes espectaculars, de cop darrera una corba apareixen uns isards, que en detectar-nos surten esberats muntanya avall, aquests si que son uns free-riders!!!
Arribem a l'entrada del primer corriol i baixem a bon ritme, el Dani s'escapa, s'encigala de valent amb el factor bici nova i roda grossa.
A Serrat ja apreta la calor i ens refresquem a la font. Anem a buscar el torrent de Serrat, un lloc preciós i màgic. I tornem a la pista de pujada, l'últim kilòmetre el Dani m'ataca i finalment cedeixo, em surt el cor per la boca. Arribem al refugi i ens refresquem. Ens tirem pel corriol com locus i tot ell és un AHHHHHHHHH OOOOHHHHHHHHH BUAHHHHHHHHHHHHHH
Els ultims metres s'em apareix la verge i salvo una caiguda a molta velocitat, i gràcies al neumatic nou que duc, que quan trobo el Dani, baixo de la bici i li donc un petó, al pneumàtic!
Seguim baixant per corriol una estona, no tant orgasmàtic però bé! I anem fent cap a Pardines per travessar a l'altre banda de la vall. La calor apreta i ja no trobem protecció del bosc.
A Pardines la temptació del bar per mi és gran, però aqui no s'esmorza, continuem doncs per baixar al fons de la Vall, remuntar per poder acabar la sortida amb la trialera de Fortins. Dures pujades fins la Falgosa i un rodar suau fin l'entrada de la trialera. És d'aquelles que vas al filo del desastre i un error et condemna i t'acollona pel reste...em defenso bé fins el pas de l'arbre on arribo estressat i cansat i renuncio ni tant sols a acostarm-hi, el Dani ho ha probat i quasi surt volant per davant... Finalment arribem a Ribes.
Bones sensacion el primer dia d'estreno per part del Dani, la bici promet grans alegries!
Finalment aquesta setmana passada vaig rebre tot el material i vaig poder muntar-la. Un cop muntada i ell avisat, els nervis van aparèixer, li aniria bé, havia encertat la geometria? Tot i estar convençut de la meva feina, els nervis van ser inevitables. La va venir a buscar i d'entrada va flipar...vam ajustar postura, i el vaig acompanyar fine el Baell, se l'emportava posada i l'estrenava baixant el corriol de Montagut. Al Baell em vaig despedir i vam quedar per sortir dissabte com sempre, i per això no vaig venir a la nocturna.
Dissabte sortim de Ribes, i li proposo fer els dos corriols més divertits de la zona, el de Serrat i el del Refugi, que per altre banda tenen la desavantatge que s'ha de pujar un coi de pista llarga i aburrida, i dos cops per poder fer ambdós corriols.
Pujem a RibesAltes per pista i agafem el corriol de Vilardell o de les runes, per evitar un bon tros de pista. Apareix el primer problema amb la bici, bé amb el tubeless, encara no ha sellat del tot i va perdent una mica d'aire. Coi de tubeless!!! Arribem a la pista i anem pujant a bon ritme. Un cop passat el refugi l'entorn cambia i et trobes pedalant per l'alta muntanya amb vistes espectaculars, de cop darrera una corba apareixen uns isards, que en detectar-nos surten esberats muntanya avall, aquests si que son uns free-riders!!!
Arribem a l'entrada del primer corriol i baixem a bon ritme, el Dani s'escapa, s'encigala de valent amb el factor bici nova i roda grossa.
A Serrat ja apreta la calor i ens refresquem a la font. Anem a buscar el torrent de Serrat, un lloc preciós i màgic. I tornem a la pista de pujada, l'últim kilòmetre el Dani m'ataca i finalment cedeixo, em surt el cor per la boca. Arribem al refugi i ens refresquem. Ens tirem pel corriol com locus i tot ell és un AHHHHHHHHH OOOOHHHHHHHHH BUAHHHHHHHHHHHHHH
Els ultims metres s'em apareix la verge i salvo una caiguda a molta velocitat, i gràcies al neumatic nou que duc, que quan trobo el Dani, baixo de la bici i li donc un petó, al pneumàtic!
Seguim baixant per corriol una estona, no tant orgasmàtic però bé! I anem fent cap a Pardines per travessar a l'altre banda de la vall. La calor apreta i ja no trobem protecció del bosc.
A Pardines la temptació del bar per mi és gran, però aqui no s'esmorza, continuem doncs per baixar al fons de la Vall, remuntar per poder acabar la sortida amb la trialera de Fortins. Dures pujades fins la Falgosa i un rodar suau fin l'entrada de la trialera. És d'aquelles que vas al filo del desastre i un error et condemna i t'acollona pel reste...em defenso bé fins el pas de l'arbre on arribo estressat i cansat i renuncio ni tant sols a acostarm-hi, el Dani ho ha probat i quasi surt volant per davant... Finalment arribem a Ribes.
Bones sensacion el primer dia d'estreno per part del Dani, la bici promet grans alegries!
dimecres, 8 de juliol del 2015
dimarts, 7 de juliol del 2015
Un Maillot molt suat..
Diumenge 5.07.2015
Primera sortida despres de las mini vacances i las perspectives son molt dolentes.
Totes las previsions apuntan a una forta calor per tot el dia i a mi personalment la calor em fa patir molt.... pero amb que no pateixo jo amb la puta bici!!!
Per un altre banda el Duke ens va informar que a Can Jane habían possat en marxa una oferta de maillot i esmorçar per un preu molt raonable i clar la pela es la pela.
Ens trobem el Jose l'Albert i jo mateix per pujar cap a Collserola a trobar.nos amb l'Edu que nomes podrá fer mitja sortida per circunstancias familiars. Son dos quarts de nou i la calor ja es fa notar, sort que el ritme es molt tranquil i aixo ens permet arribar al Mirador sense massas problemas. Continuem fins les Aigues i d'alli cap a la pujada de la Font den Borni. Durant el trajecte per les Aigues hem vist, be hem sentit , a dos bikers fotres una trompada per anar fent el locu. Un ha volgut tancar una corva i s'ha fotut amb el que venia per l'altre costat. Començar aixi el dia es per fotre el camp.
A la pujada de la Font l'Alber ha fet la seva demarrada particular un cop passat el pont del Funi i jo m'he trobat una mica mes endevant al Jose pujant tot txino txano sense voler apretar el minim.
La calor ja es intense i encara es molt d'hora. Arribada al Pla dels Maduixers i baixem cap a Vista Rica , lloc de trobada amb l'Edu. Ens estranya que no hagi dit res i quan eran a punt de trucar.lo ha aparegut pujant per l'esquerra, pujada Jose, i ha explicat que s'ha deixat el mobil a Mataro!!
Remontem la carretera i anem a fer un Viaducte que fa mooolt temps que no fem.... i es nota.
Quin patiment. Ja en el primer troç que va per sobre del turo cap a las ruines de pavello i baixa en trialera se m'han aperegut totes les pors. He baixat completament cagat i ha hagut un lloc en que he baixat sobre la bici pero no pas portant la bici. Et dones comte que la hostia nomes la has salvat per sort i aixo fa que encara ho fagis pitjor.
El Edu anaba fent, pero amb mes peus dels normals i la resta anabem renegant, pasant quasi tots els troços complicats a peu, cert es que la falta de practica influeix, i tambe el cami esta molt cambiat , pero era clar que no teniam el millor dia.
Completem la baixada pel corriol que ens deixa a la entrada de Can Jane. Hem arribat sans i estalvis que ja ha estat be perque hem salvat alguna que altre hostia.
L'Isidre ens ha rebut amb molta al.legria, aquest txaval es molt maco i acollidor, fa que et trobis molt a gust . Ens hem entaulat i llavors ens ha explicat lo del Maillot de Can Jane. Maillot i esmorçar 20 Euros. i el maillot en veritat es molt maco, un disseny i colors molt encertatsi el preu molt bo.
Hem esmorçat be i despres l'Edu ja ha marxat, naltros teniem mandra i por a la calda que ens esperaba, per aixo hem fet u altre cerveceta, per agafar valor. Ha funcionat i hem fet una bona pujada per Sant Medir, costat Jose, que en sec , molt sec, es deixar fer i es molt ombrivola.
Arribada a Vista Rica amb una calda abrasadora i tras remullarme enfilem per anar cap a la Font den Borni. L'asfalt esta engantxos i pujar una escalfor de terra que fa que la cara cremi, sort que es poc troç i arribem per fer la baixada amb la esperança que correra una mica mes l'aire.
Craso Error. Hi han hagut troços que semblaba que tenies un secador a sobre perque el aire era tan calent ue cremaba i no hem aconseguit baixar la temperatura. Aigues on l'Alber es despedeix per fer el Tieso i el Jose i jo rodem una mica mes, sols, completament sols, per les Aigues.
Ni las sargantanes s'atrevian a sortir per passeijar. Baixada per la carretera i de seguit fins a casa.
Total 36.8 Kms molt suats, pero el Maillot es molt txulo.
Pd. El Fletxa no ha pogut ser amb naltros perque per desgracia el seu pare esta fotut. Anims Josep.
Primera sortida despres de las mini vacances i las perspectives son molt dolentes.
Totes las previsions apuntan a una forta calor per tot el dia i a mi personalment la calor em fa patir molt.... pero amb que no pateixo jo amb la puta bici!!!
Per un altre banda el Duke ens va informar que a Can Jane habían possat en marxa una oferta de maillot i esmorçar per un preu molt raonable i clar la pela es la pela.
Ens trobem el Jose l'Albert i jo mateix per pujar cap a Collserola a trobar.nos amb l'Edu que nomes podrá fer mitja sortida per circunstancias familiars. Son dos quarts de nou i la calor ja es fa notar, sort que el ritme es molt tranquil i aixo ens permet arribar al Mirador sense massas problemas. Continuem fins les Aigues i d'alli cap a la pujada de la Font den Borni. Durant el trajecte per les Aigues hem vist, be hem sentit , a dos bikers fotres una trompada per anar fent el locu. Un ha volgut tancar una corva i s'ha fotut amb el que venia per l'altre costat. Començar aixi el dia es per fotre el camp.
A la pujada de la Font l'Alber ha fet la seva demarrada particular un cop passat el pont del Funi i jo m'he trobat una mica mes endevant al Jose pujant tot txino txano sense voler apretar el minim.
La calor ja es intense i encara es molt d'hora. Arribada al Pla dels Maduixers i baixem cap a Vista Rica , lloc de trobada amb l'Edu. Ens estranya que no hagi dit res i quan eran a punt de trucar.lo ha aparegut pujant per l'esquerra, pujada Jose, i ha explicat que s'ha deixat el mobil a Mataro!!
Remontem la carretera i anem a fer un Viaducte que fa mooolt temps que no fem.... i es nota.
Quin patiment. Ja en el primer troç que va per sobre del turo cap a las ruines de pavello i baixa en trialera se m'han aperegut totes les pors. He baixat completament cagat i ha hagut un lloc en que he baixat sobre la bici pero no pas portant la bici. Et dones comte que la hostia nomes la has salvat per sort i aixo fa que encara ho fagis pitjor.
El Edu anaba fent, pero amb mes peus dels normals i la resta anabem renegant, pasant quasi tots els troços complicats a peu, cert es que la falta de practica influeix, i tambe el cami esta molt cambiat , pero era clar que no teniam el millor dia.
Completem la baixada pel corriol que ens deixa a la entrada de Can Jane. Hem arribat sans i estalvis que ja ha estat be perque hem salvat alguna que altre hostia.
L'Isidre ens ha rebut amb molta al.legria, aquest txaval es molt maco i acollidor, fa que et trobis molt a gust . Ens hem entaulat i llavors ens ha explicat lo del Maillot de Can Jane. Maillot i esmorçar 20 Euros. i el maillot en veritat es molt maco, un disseny i colors molt encertatsi el preu molt bo.
Hem esmorçat be i despres l'Edu ja ha marxat, naltros teniem mandra i por a la calda que ens esperaba, per aixo hem fet u altre cerveceta, per agafar valor. Ha funcionat i hem fet una bona pujada per Sant Medir, costat Jose, que en sec , molt sec, es deixar fer i es molt ombrivola.
Arribada a Vista Rica amb una calda abrasadora i tras remullarme enfilem per anar cap a la Font den Borni. L'asfalt esta engantxos i pujar una escalfor de terra que fa que la cara cremi, sort que es poc troç i arribem per fer la baixada amb la esperança que correra una mica mes l'aire.
Craso Error. Hi han hagut troços que semblaba que tenies un secador a sobre perque el aire era tan calent ue cremaba i no hem aconseguit baixar la temperatura. Aigues on l'Alber es despedeix per fer el Tieso i el Jose i jo rodem una mica mes, sols, completament sols, per les Aigues.
Ni las sargantanes s'atrevian a sortir per passeijar. Baixada per la carretera i de seguit fins a casa.
Total 36.8 Kms molt suats, pero el Maillot es molt txulo.
Pd. El Fletxa no ha pogut ser amb naltros perque per desgracia el seu pare esta fotut. Anims Josep.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)